Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

Estudi realitzat per l

Associació Cultural

La Font de l

Abeurador, també coneguda com Font del Llavador, és un dels pocsbrolladors d

aigua públics del casc urbà, exceptuant els dels parcs i instal·lacionsesportives. Actualment només comptem amb aquesta i amb la que es troba a la Plaça del

Ajuntament. La manca de brolladors d

aigua ubicats al viari públic fa que les dues fontstinguen un valor de singularitat al paisatge urbà d

Agost. Per exemple, és esta font la quedóna nom al Carrer de la Font, que sense dubte és un dels més antics del poble.La font està formada per dues piles rectangulars comunicades per una obertura cúbicapracticada al mig de la part superior del llenç de pedra que les separa, adossades a unmur, que la recorre de forma longitudinal, de maçoneria de calç i pedres irregulars degrandària mitjana. Les piles es conformen de pedres treballades, de bona qualitat i decolor blanc. La vora de la pila més propera al llavador presenta una important erosió a lapart superior, originada pel recolzament de cànters i altres atuells ceràmics al llarg de laseua existència. Tanmateix, part d

aquestes empremtes es troben reomplides de ciment.Actualment conserva 6 de les 8 canonades de ferro que tenia, cap està en funcionament.Es pot dir que es troba en un estat de semi-abandonament. L

aigua sobrant del

Abeurador passava per un xicotet sequiol subterrani al llavador municipal, del qual estroba separat per 1,20 metres.Els estudis sobre l

origen de l

Abeurador són escassos. Gairebé només trobem unareferència en un article dedicat a la restauració de la Font de la Plaça de l

Ajuntament

. Al

article trobem una referència històrica feta per En Joseph Montesinos a mitjans del segleXVIII, extreta d

un manuscrit conservat a Oriola al tomo XVI, al qual llegim

“

...las fuentesde la población, se llaman, la principal de la Plaza construída a solicitud del IlustrísimoSeñor Don Joseph Tormo en el año de 1786, siendo alcalde mayor Don Francisco Iborra,la segunda de Santa Ana con ocho caños, construída en 1718. Y la tercera de la alfareriaerigida en 1699…”

Segons açò, l’Abeurador és la font més antiga del poble. No només

FOTO PORTADA:

SCHÜTZ, I

. “Cántaros valencianos”, Ed. CENTRO AGOST/Museo de Alfarería, Agost, 2000 (portada).

TORREGROSA BENEYTO, A.

“Una fuente en la plaza”

, Festes patronals i de moros i cristians, Ed. Unión de festejosSan Pedro Apóstol, Agost, 2001.

IdemVista parcial del Casc Històric d

Agost. La Font de l

Abeuradorapareix marcada amb un rectangle blau.

actualment sinó que al segle XVIII tampoc cap altra font de la vila la superava enlongevitat. També és interessant destacar que en el moment en que es va redactar elmanuscrit la font s’anomenava de la cantereria, fet que vindria a augmentar el seu valor patrimonial i etnològic, per la relació amb l’ofici de canterer.Amb totes les dades que s’exposen més amunt es pot intuir la importància d’aquest puntde subministrament d’aigua per al desenvolupament del Casc Històric d’Agost. A més,l’Abeurador ens apareix adossat al mur pel qual es transportava l’aigua des de l’Arc fins alnucli urbà. Potser sense aquesta canalització, que es perllonga paral·lelament al Carrer Moreret i per la cara posterior de les cantereries ubicades a voltant del Carrer Ventós, huiel poble d’Agost no estaria emplaçat tal i com el coneixem. El factor de proximitat a l’aiguava ser, des de la prehistòria i els primers poblats protohistòrics, clau per tal d’establir laubicació dels emplaçaments urbans. Només una geografia accidentada amb valorsestratègics de defensa i control del territori podien, en ocasions, contradir el factor aigua.A Agost tenim la sort de gaudir d’un aqüeducte musulmà com pocs n’hi ha al País. I laconjunció de l’Arc amb la sèquia i l’Abeurador constitueixuna valuosa mostra de la cultura de l’aigua, que elspobladors musulmans del Xarq Al-Andalus ens llegaren, ique la població cristiana d’Agost va utilitzar des de laseua arribada a principis del segle XIV fins als anys 70del segle XX, quan la mala praxi de les autoritatsmunicipals va malbaratar el naixements de Les Tabairesper sempre.

Un dels valors històrics que es poden afegir a la Font ésel de testimoni dels orígens de la cantereria d

Agost i decom la seua ubicació va condicionar la de les primerescases-taller, que es van emplaçar al Carrer de lesCantereries. Actualment, encara podem trobar el taller deTomás Román Carrión, testimoni viu d

aquest període.Podem aﬁrmar que la ubicació de la font és fonamental al

hora de donar-li valor paisatgístic, turístic i patrimonial.Per tant el seu context espacial resulta imprescindible iseria totalment desaconsellable canviar la ubicacióoriginal de la font.

Imatge actual de l

aqüeducte de l

ArcAbeurador i cartell de la Ruta de la Cantereria.Fotograﬁa de Ferran Bolta.

Idem

3434