IES PEDREGUER

TREBALL ALUMNES DE 4 ESO

GUIES TURSTIQUES DE

DNIA
PEDREGUER I
PEDREGUER II
MALLORCA
NEW YORK
WAALWIIJK
DNIA
Maria Ballester, Elisa Carri,
Neus Alentado i Clara Lloret.
DENIA

Dnia s una localitat situada a la Marina
Alta, Comunitat valenciana, Espanya.




Amb una poblaci de 44.726 persones.

LLENGES
Les llenges ms parlades sn el valenci i
El castell, encara que tamb hi ha una
gran part de la poblaci de parla anglesa o
alemana.

CLIMA
Dnia t un clima Mediterrani, amb unes
temperatures que oscil.len entre els 11 de
gener i els 25 d agost.

ECONOMIA
La principal font econmica de Dnia s el
turisme, pel seu clima i per la seua
localitzaci a la vora del Mar Mediterrani,
Fa pocs anys va haver un boom en el
sector de la construcci, que va provocar
un increment de la poblaci.
LLOCS DINTERS TURSTIC

El Castell
El barri de Baix la mar, que era un antic barri de
pescadors.
Esglsia de l Assumpci.
Lesglsia de Sant Antoni.
Lesglsia I convent de Nostra Senyora del Loreto.
Platges: Les Deveses, L'Almadrava, Els Molins, Bovetes
Les, Les Marine I la Punta del Raset entre altres.
La zona de Les Rotes es caracteritza per les seves
nombroses cales (la majoria de pedra) i el passeig
martim (Marineta Cassiana, El Trampol, La Punta
Negra, les Arenetes, La Cala).

CARRER MARQUS DE
CAMPO
Aquest carrer s el ms important i fams
de Dnia, ja que s el ms concurregut
per turistes i gent dels voltants, ja que t
tots els comeros ms importants i est
ple de cafeteries, bars i restaurants.
MUSEUS
A Dnia hi ha diversos museus com:
El museu dArqueologia
El museu etnolgic
El museu del joguet
El centre dart lestaci
FESTIVITATS
Romeria a lermita de Santa Paula el 26
de gener.
Falles el 16, 17, 18 i 19 de mar.
Festes patronals en honor a a la
Santssima Sang i Bous a la mar la
primera quinzena de juliol.
Festes de Moros i Cristians en honor a
Sant Roc del 13 al 16 dagost.


GASTRONOMIA
A Dnia es fusionen els millors productes
de la mar i de l'horta. L'arrs, el peix i el
marisc, especialment la famosa gamba de
Dnia.Aquestos els podem trobar en
moltes presentacions. La llandeta de peix,
l'arrs a banda, el polp sec, les gambes
amb bledes i el suquet sn plats
emblemtics. Lalli-i-oli, coques,espencat,
la mistela i les panses sn la base de la
gastronomia local.
ITINERARIS PER DNIA
Sn molts els itineraris que es poden
seguir per Dnia, ac teniu primer un mapa
on estan els llocs dinters turistic situats
per poder seguir la ruta desitjada.En un
altre mapa trobareu litineri de les rutes
verdes que es poden fer amb bici pels
voltants de Dnia i per ltim un amb les
seves platges.

ESCUT DE DNIA
La histria de Pedreguer t el seu inici en la fortalesa d'origen musulm situada a
l'Ocaive (378 m.), coneguda com Castell de l'Ocaive, i que
era utilitzada pels habitants de les alqueries de la zona com a refugi i defensa. A
la zona on es troba la fortalesa, hi ha tamb restes arqueolgiques de
l'poca ibrica.

Pere Eixim Carrs, almirall de Jaume I, va conquistar la poblaci l'any 1249, que
durant l'etapa de la dominaci musulmana havia estat una alqueria, va
ser donat a Andreu i Albert Flix per Ximn Carroca. Amb posterioritat va passar a
pertnyer, successivament, als Rois de Corella, als Pujadas i
als comtes d'Anna i Cervelln

En 1609, Pedreguer amb els seus alqueries de Matoses i Albardanera, ms tard
des- habitades, comptava amb un centenar de cases de moriscs. Desprs de
l'expulsi, el comte d'Anna va repoblar el lloc amb gents procedents de
Catalunya i Mallorca.
En 1693 el poble va participar en les Segones Germanies. Sota el regnat de
Felip V es va elevar la poblaci a la categoria de vila independent.
En 1837 el poble de Pedreguer va iniciar un llarg litigi contra el comte de
Cervell, litigi que es va resoldre el 1862 mitjanant el pagament al comte de
210.000 sous que redimien a la poblaci dels drets senyorials que el
citat senyor tenia sobre ella.


Festes de Sant Bonaventura (9-18 Juliol): Duren 10 dies, la festa central s en els
dies 15 i el 16 de juliol. s la Festa Major, dedicada al Patr de la Vila. Al voltant de
la Plaa Major es fan activitats variades: Bous, cavalcades, danses, balls, festes
infantils, focs artificials, curses, ralli humorstic, etc.
Porrat de Sant Blai (3 de Febrer): Es celebra a la Capelleta de Sant Blai on es fa el
Porrat.
Setmana Santa (20 d'Abril): La gent jove van d'acampada a casetes i a la
muntanya, el dimecres es fa el viacruci, el dijous i divendres hi ha process, i el
diumenge escomena la Pasqua i se sol anar a berenar la mona.
Carnestoltes (8 de Febrer): Els xiquets i xiquetes es disfressen per la vesprada,
s'ajunten a la Glorieta i d'all van desfilant fins arribar a la Plaa on hi ha un
berenar per a tots i on tamb hi ha atraccions. Per la nit es disfressen les persones
majors i tamb alguns menuts i desfilen pels carrers, en acabar fan ball.
Sant Antoni (17 de Gener): Festa dels animals . Es fa la benedicci dels animals a
la capelleta de Sant Blai i desprs tothom va "de paella" a les diferents casetes de
camp del poble.
Immaculada (8 de Desembre): En aquesta setmana se celebra la fira
d'atraccions i diverses activitats culturals com concerts o exposicions. El mateix
dia de la Immaculada hi ha una missa solemne que compta amb la participaci
del Cor de Pedreguer.

Putxero: s un menjar que t carn, verdures, cigrons, etc. Es
serveix calent, i el seu caldo serveix per fer arrs o fideus.
Paella: Es fa en una paella. Es fa amb arrs i qualsevol cosa que
vinga b. s molt tpic menjar-ne quan es va en grup (quadrilla).
Arrs al Forn: s un plat d'arrs, verdures i carn. Es fa al forn i se
serveix calent.
Esgarradet: s un plat de moltes verdures com pebrera, tomaca,
ceba, etc. s un plat gelat.
Arrs amb Fesols i Naps: Arrs amb fesols i nap. Es serveix calent.
Coques: Una base de pasta, generalment coberta de tomaca,
ceba, psols, etc.
Polp amb Penques: Polp trossejat amb penques, ceba, etc.
Encisam: Amanida estiuenca amb tomaca i ceba.
Coca Maria: Coca molt inflada que se sol menjar per a berenar.
Bunyols amb Carabassa: Bunyols fets amb carabassa.

Ingredients
125 g de llet1
25 g d'aigua
110 g de mantega
1 polsim de sal
1 polsim de sucre
150 g de farina
3 ous
sucre per empolsar
Elaboraci
Per comenar, poseu en un cass al foc, la
llet, l'aigua, la mantega, la sal i el sucre.
Quan arrenqui el bull, afegiu-hi la farina i
remeneu-ho b durant 2 o 3 minuts. Tot seguit,
retireu el cass del foc i poseu-hi els ous un a
un, sense deixar de remenar.
A continuaci, poseu la massa en una
mnega, traeieu-ne petites porcions i fregiu-les
en un cass amb oli abundant i calent.
Finalment, poseu el sucre per sobre dels
bunyols i ja els podeu servir.

ALEJANDRODE GILABERT DOMENECH
Pl. Major, 16 03750 PEDREGUER 965761151
BAR CATHAP
Cid, 11, PEDREGUER 965760246
BAR AVINGUDA
Av. Jaume I, 69,PEDREGUER 965761211
GENAT'S
Pl. Barco, 16, PEDREGUER 965760649
CAFETERIA J.J.
Pl. Major, 14, PEDREGUER 965760977

EL MERENDERO
Pda. Albardanera, 75, PEDREGUER 965761828
JULIA COSTA PALACIO
Pda. Borissa, 7 , PEDREGUER 965760227


PASCUAL PALACIOS SANTOS
Av. Arquitect Antoni Gilabert 1, PEDREGUER 965760580
BAR POU NOU
Salvador Ferrndiz, 48,PEDREGUER 965760266
LES GALGUES
Pansa (Part. Galgues), 1 PEDREGUER 965761040
VICENTE NAVARRO PALACIO
Ctra. Alicante-Valencia, KM 191, PEDREGUER 965760713
LABRADORBARES
Av. Mara Lpez, 43, PEDREGUER 965760101
CENTRO ARTISTICO MUSICAL
Pl. Major, 18, PEDREGUER 965760697
ANTONIO SIMAN HERRERO
Ajuntament, 8, PEDREGUER 965761223
MARIA ROSARIO TOMAS FORNES
Ajuntament, 3 , PEDREGUER 965760229








Pedreguer, tot un poble...!

-Oficina turstica de Pedreguer.
-A latenci de les senyoretes M. Azpeitia i R. Carri.
-Pis 4tA.

HISTRIA DE PEDREGUER
Tot i que la primera documentaci sobre Pedreguer s de
l249 i apareix en el Llibre de Repartiment, shan trobat
restes del paleoltic superior, de les acaballes de ledat de
bronze i indicis de la cultura ibrica i de la romanitzaci del
Castellet de lOcaive.
La poblaci estava repartida entre Matoses, Albardanera i Pedreguer,
el nucli urb, com ho detalla la carta pobla que signaren els habitants i
la comtessa dAnna en 1611. A principis del s.XVII Pedreguer
comptava amb un nombre important de poblaci morisca que en
produir-se la seua expulsi en 1609 caus un gran despoblament que
es va compensar en repobladors arribats de les Illes Balears, la
influncia dels quals encara es pot apreciar, sobretot, en la parla.
HISTRIA DE PEDREGUER













CASTELLET DE LOCAIVE
LLOCS DINTERS
Els llocs dinters de Pedreguer sn
aquests:
Ajuntament

Porxes

Esglsia
LLOCS DINTERS
Casa de la cultura: que consta de la
biblioteca, lescola i conservatori de
msica, loficina desports, loficina de
cultura i les sales dexposicions,
conferncies i reunions.
Espai cultural
Rocdrom: que consta de una sala de
concerts, les sales esportives i les sales
de reunions, assajos i tallers.
LLOCS DINTERS
Ermita del Calvari


Diposit daigua: el primer dipsit de Pedreguer del s.XIX construt
amb carreus que formen magnifiques cantonades i amb una rica
arquitectura interior de grans arcs de mig punt rebaixat que els
sostenen. Abastia daigua les fonts de Pedreguer i amb posterioritat
les cases del poble amb laigua vinguda desde lombrereta de
lOcaive. Actualment tamb es conegut com a lloc de bregues entre
adolescents i la frase ms famosa de Pedreguer quan alg es vol
barallar es: A les 5 al dipsit!
Els molinets: molins del s.XV ubicats al capdamunt dun monticle
que aprofitaba la fora del vent per a moldre el gra conreat a les
planicies del poble.
FESTES I TRADICIONS
Sempre sha dit que Pedreguer es un poble molt fester. Aqu
teniu les
festivitats ms importants que shi celebren :
Sant Antoni : 17 de gener, es va en romeria fin la capelleta on
es fa la benedicci dels animals
-Sant Blai: 3 de febrer, el dia dabans es puja el sant en
romeria fins a la capelleta. Al llarg de tot el dia de la festa, hi
trobareu el tradicional porrat de Sant Blai, on es venen: dtils,
bunyols, canyamela ms de multitud dactes festius. A
poqueta nit es baixa el sant en process fins a lesglsia.
-Sant Bonaventura: 15 de juliol, es el patr de la Vila de
Pedreguer i en el seu honor se celebren les festes majors,
tamb anomenades festes de juliol,que salllarguen durant 10
dies en els quals podeu gaudir de bous, balls, concerts de
rock, teatre, cinema, exposicions
-Fira de la Purssima: 8 de desembre, durant una setmana,
Pedreguer celebra la tradicional fira datraccions de la
Purssima.
FESTES I TRADICIONS












ROMERIA DE SANT BLAI
GASTRONOMIA
Dos dels plats ms tipics de Pedreguer sn:
Arrs amb fava pelada, xones.

Arrs amb fava pelada.
Ingredients: 200g. de fava pelada(les faves shan de posar a remull a
la nit
dabans)
250g. de costelles de porc
250g. darrs
3 cullerades doli doliva
cop del col blanca
1 nap-col
1 xirivia
1 carlota
1 culleradeta de pebre dol
Sal i safr
( per a quatre persones)
GASTRONOMIA
Preparaci: Sha de sofregir la fava peleda amb una mica de pebre
dol i una mica daigua per a que coguen; safigen les costelles
perque she sofrigen un poc; safig mes o menys un litre daigua i es
posa tota la verdura; es posa la sal i el safr i es deixa que coga;
quan estiga tot cuit(una 1:30 min aprox.) safig un poc ms
daigua(vora uns de litre) i quan vulla, es fica larrs. Aquesta
recepta tamb pot servir per a altres llegums com els fessols o les
llentilles.


LLOCS PER A MENJAR I DORMIR
Llocs per a menjar:
Restaurants:
Los Arcos: Adrea: nacional 332, kilometre 194. Tel:965 760 036
Els Pitons: Adrea: ctra. Pedreguer-Benidoleig, Km 2. Tel: 965 760
258
Cal Blanc: Adrea: Cova Santa, 2. Tel: 965 760 369
Bars:
Avinguda: Adrea: Jaume I Tel: 965 761 211
Cachap: Adrea: C/ Cid, 11. Tel: 965 760 246
Les Galgues: Adrea:C/La Pansa, 1. Tel: 965 761 040
Musical: Adrea: Plaa Major, 20. Tel: 965 760 697
Genots: Adrea: C/ Ample, 16. Tel: 965 760 649
Paco: Adrea: C/ Mestre Serrano, 33. Tel: 676 467 697
Costa Blanca: Adrea: Arq. Antoni Gilabert,1. Tel: 965 760 580
Rei Jaume: Adrea: Pl Major, 16. Tel: 965 761 151
Plaa: Adrea: Pl Major, 19. Tel: 655 636 085
Pizzeries:
Pizzeria Pinochio: Avd/ Jaume I, 73. Tel: 966 456 423
ADREES I TELFONS DINTERS
Ajuntament: C/ Ajuntament
Tel: 965 760 669 965 760 712
Casa municipal de la cultura:
C/Glorieta
Tel: 966 456 200
Espai Cultural: C/ Mestre Serrano
Tel: 966 456 200
Rocdrom: Av. De la
Marroquineria
Tel: 620 854 619
Poliesportiu: C/ Metalurga
Tel: 629 642 627
Creama: Av. Alacant
Tel: 966 457 294
Policia Local: Plaa Major
Tel: 965 760 027
Guardia Civil: Arq. Antoni Gilabert
Tel: 965 760 575
Centre de salut: C/ Del Rosal
Tel: 965 761 198 - 965 761 296
Residncia del Carme: Av. Andreu
Pons
Tel: 965 760 773
Esglsia: Plaa Major
Sense tel.
Farmacia Herminia Infantes: P.
Dr. Calatayud
Tel: 965 760 577
Farmacia Ricardo Gil: Jaume I
Tel: 965 760 690
Collegi LAlfs: C/ Blasco Ibaez
Tel: 965 760 418
Collegi Trinquet: C/ Valeri Costa
Tal: 965 760 081
Institut: C/ Dels Esmoladors
Tel: 965 760 719
Cementeri: Av. Andreu Pons
Sense tel.
MALLORCA
Illa situada en el Mediterrani, en larxiplag balear amb 873.000
habitants . Amb una superfcie de 3 64011 km quadrats

El clima s mediterrani ideal per a gaudir de les seves platjes a lestiu.

Els autctons de Mallorca parlen mallorqu, una rama del catal.

La seva moneda s leuro.


Un dels plats ms populars s el Frit mallorqu, que consisteix en
una fritada de fetge amb patates i pebres; pot ser de sang i/o
freixura de be, porc o tamb mariner.

El dol per excellncia s lensamada que se sol menjar en
l'esmorzar, per que tamb es fan de grandries familiars farcides
de crema, cabell d'ngel, xocolata o amb sobrassada
El tumbet s una sopa mallorquina, amb esclata-sang (varietat
ms saborosa del rovell trobat a la Pennsula Ibrica), i
les albergnies farcides.
El millor per disfrutar en Mallorca s visitar una de les
meravelloses platjes que hi ha en aquesta illa.

Sa Calobra s una cala del municipi dEscorca (Mallorca). T
un difcil accs.
Cala Llombards al sur: t una sorra blanca i fina i laigua
blau turquesa

Cala dor a lest: T una extensi de 1.5 km
Discotes ms famoses:
Discoteca BCM planet dance.
Titos palma
Cavart club
Kaelum palma

Viatge a Nova York
Pas i capital.
La seua capital s WASHINTON.

El seu pas s ESTATS UNITS:
SITUACI GEOGRFICA.
Nova York est al nord-est de EEUU, en el
sud-est de lestat de New York i
aproximadament a la meitat de distncia
entre Washington i Boston.

La situaci en la boca del riu Hudson a
l'oce Atlntic, que forma un port protegit
de forma natural, ha ajudat al creixement
de la ciutat i ha contribut a l'increment de
la importncia com a ciutat comercial.

La major part de Nova York s'estn sobre
tres illes: Manhattan, Staten Island i Long
Island; el terreny edificable s escs i, en
conseqncia, hi ha una alta densitat de
poblaci.
Itineraris:
El ms curt:
s recorrer tota nova York
en autobus.
El ms cultural:
Visitar tots els monuments
ms importants.

Hi ha molts monuments aixi
que amb 6 dies els pots veure
tots.

Ao s un link on pots veure
una visita turistica per Nova
York:

http://condesporelmundo.blogsp
ot.com.es/
Extenci I poblaci:
Exteci:
La ciutat es compon de cinc
districtes, cadascun dels quals
coincideix amb un comtat: Bronx,
Brooklyn, Manhattan, Queens, i
Staten Island.
Poblaci:
Amb ms de 8,4 milions de
novaiorquesos en un rea urbana
de 830 quilmetres quadrats (320
m), Nova York s la segona ciutat
amb ms densitat de poblaci
dels Estats Units, darrere d'Union
City, Nova Jersey, localitzada a
l'altre costat del riu Hudson.

Clima.
Nova York t un clima humit continental, degut
als constants vents que hi porten aire fred des
de l'interior del continent americ.,
Nova York t hiverns freds, per la situaci
costanera de la ciutat mant les temperatures
una mica ms clides que a les regions interiors.
La quantitat de neu s moderada: la mitjana s
de 63,5 a 88,9 cm per any.
La ciutat t un perode temperat que dura uns
200 dies entre les gelades estacionals.
La primavera i la tardor sn errtiques i poden
variar des de fred i nevat a clid i humit.
L'estiu s temperat i humit, amb temperatures
de 30C o ms en una mitjana entre 18 i 25 dies
cada estiu.
Idioma.
Angles amb accent
americ.
Moneda.
Dolar ($)
SISTEMA DE GOVERN I ORGANITZACI
ADMINISTRATIVA
Es un Estat
democrtic perque
t un president del
govern que s
Barack Obama.


Economia: turisme, comer,
agricultura, ramderia.
Turisme:
Visitar LA ESTATUA DE LA
LLIBERTAT...

Comer:
Anar de tendes.
Gastronomia
El Corned Beef on Rye s carn de vaca curada, que es talla
i es menja sobre pa de sgol, amb l'agregat de mostassa i
cogombres.

El Clam Chowder, sopa de closses barrejada amb
tomquet i acompanyada, amb galetes salades.

El Pretzel Gegant, un dels aliments ms coneguts. Es tracta
d'un lla de pa salat que es pot comprar a totes les
botigues de la ciutat. Tamb podrem provar la seva
famosa pizza, millor encara si ho fem a Little Italy, el barri
itali.

L'amanida Waldorf que es compon de pomes, nous i
enciam.

El Cheesecake (postres jueu a base de formatge), el Dim
Sum (pastissets al vapor, de carn, peix o verdures) i el
menjar Soul (aliments senzills amb espcies).
Histria i literatura
Nova York tenia tots els ingredients que necessita
una ciutat perqu triomfi la literatura. s cert que
al principi no tenia zones que afavorissin la
meditaci, per l'absncia de tranquil litat es va
veure compensada per la bellesa urbana,
l'originalitat de les aventures humanes, les
possibilitats sense contes i el caos de les
paradoxes. I tot aix en un espai on la materia
gris comptava amb l'ajuda inestimable de la
indstria del llibre, la premsa i la crtica ms
exigent.
Oferta cultural
Ballet, teatre i danses,
cinema i msica
dpera.
Espais naturals
Central Park:
Central Park s el parc
urb ms gran de Nova York
i un dels ms grans del mn.
Mesura ms de 4
quilmetres de llarg i 800
metres d'ample.
Anotacions personals
No oblidar el DNI
Mapa
Roba calenta ja que el clima es fred i paraiges
Traductor
Diners, dlars
Maleta
Contractar un guia
Comprar entrades per a visitar monuments, ...

uuia Tuiistica ue Waalwijk
Be: Nino Lamm 4itA


0.35


Intiouucio:
Waalwijk s un municipi de la provncia de Brabant Septentrional, al sud dels
Pasos Baixos. L'1 de gener del 2009 comptava amb 45.660 habitants
repartits sobre una superfcie de 67,72 km! (dels quals 3,01 km! corresponen
a aigua). Limita al nord amb Werkdam i Aalburg a l'oest amb Geertruidenberg
a l'est amb Heusden i al sud amb Dongen i Loon op Zand.

Pais i capital:
Waalwijk se situa en Europa , Holanda , Nord Brabant i all entre Werkdam , Aalburg
, Geertruidenberg , Heusden , Dongen i Loon op Zand esta Waalwijk .

Extensi i Poblaci :
Waalwijk te 45.660 habitants i de Waalwijk tamb formen part els segents pobles :
-Sprang
-Vrijhoeve-Capelle
-Waspik
-Capelle

Clima :
El clima a lestiu es prou suau amb temperatures mitjanes de 20 a 25 graus i a
lhivern amb temperatures molt fredes de 5 a -5 graus . Es recomanable anar de
vacances a la Primavera o lestiu.
Idioma:
En Waalwijk hi parlen sols una llengua que es el Holandes per en la provincia de
brabant hi ha un dialecte que es diu Brabants es molt paregut al Holandes.
La moneda es la com de tota Europa es a dir lEuro.
Economia:
Comer :
Hi ha un gran centre comercial que es diu De Els i an hi ha dos carreteres plenes
de tendes que es diuen Station Straat i Groote Straat que estan al voltant del centre
comercial , En aquests llocs prcticament hi ha tot el que hi es necessitat.
Agricultura:
Tomaques , Pepinos , Pimento , Creillesc , ensalades , Coliflor , Cebolles . La
majoria de aquestes no es fan al cel obert degut al clima fred .
Ramaderia:
Vaques , Porcs , Gallines i peix i mol.luscs
Turisme:
En Waalwijk hi han hotels de alta calidad i alguns monuments i llocs histrics per a
visitar :



-Esglesies :

St.Clemens Kerk :




Lloc: Loefstraat 50 , Waalwijk

Antonius van Padua :


Lloc: uenestetstiaat 1 , Waalwijk



Keik aan ue haven :


Lloc: uiootestiaat 121 , Waalwijk

Sant }an keik :


Lloc : Sant jan's plein , Waalwijk


Nonument Impoitant :

}an ue Rooij



Lloc : Beviijuingsweg , waalwijk
Bistoiia :
Este home a la segona gueiia munuial va espiai a alemanya i giacies a aixo gian pait ue
esta zona ue holanua es va pouei lluiiai uels alemanys .
Estaui ue RKC Waalwijk:

RKC Waalwijk es un equip ue piimeia uivisio en la lliga holanuesa que es uiu eieuivisie
no es un uels equips mes bons ue holanua peio almenys tenen un equip

RKC Waalwijk ha guanyat antes ue estai a la eieuivisie la lliga que es uiu piimeia uivisio
va queuai en piimei lloc i l'any passat va queuai en la posicio 14 ue la eieuivisie


capacitat: 1u.uuu peisones

paic temtic ue Efteling :


Es un uels paic mes vells uel mon i es el mes gian ue holanua .

Ruta : ue Roestelbeig


es una ue les iutes mes famoses ue holanua i la mes gian ue waalwijk



uastionomia :
0n menjai que es ue Waalwijk es uiu "mikeman"
Es un pa ue canela tipic ue Waalwijk



Ceiveza : Balve zool Ceiveza
Peicentatge u'alcohol: 7 %

Bistoiia ue Waalwijk :

Waalwijk solia ser molt conegut per al gran negoci de les zapateries .
A Waalwijk li van conceder el dret de la cuidad el any 1303 . En 2003 Waalwijk
va celebrar aixo baix del eslogan Waalwijk 700 jaar (Waalwijk 700 anys). El
equip de futbol professional RKC juga en waalwijk