Soluciones Quimica 1Âº Bachiller Santillana Catalan

Qumica 1
Biblioteca del professorat
BATXILLERAT
SOLUCIONARI
El Solucionari de Qumica per a 1r de Batxillerat s una obra collectiva, concebuda, dissenyada i creada al departament dEdicions Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Enric Juan Redal i M. ngels Andrs Casamiquela. En la realitzaci han intervingut:
Nria Boixaderas Sez Maria Jess Ibar Roy Nria Llad Serra Mara del Carmen Vidal Fernndez EDICI David Snchez Gmez DIRECCI DEL PROJECTE Roco Pichardo Gmez
Grup Promotor
Santillana
Presentaci
El nostre llibre de qumica per Batxillerat respon al plantejament de presentar un projecte didctic centrat en ladquisici dels conceptes necessaris perqu els alumnes puguin conixer i desenvolupar, duna manera prctica, les diferents activitats i problemes que es presenten en el llibre de lalumne.
PRESENTACI
ndex
Unitat 1 La teoria atomicomolecular de la matria Els estats de la matria Les solucions Els toms La taula peridica dels elements Lenlla qumic La reacci qumica La qumica orgnica Reaccions qumiques dinters industrial i mediambiental 5-48 49-80 81-126 127-148 Unitat 2 Unitat 3 Unitat 4 Unitat 5
149-168 169-196 197-242 243-270
Unitat 6 Unitat 7 Unitat 8 Unitat 9
271-286
Introducci
En els llibres de text de qumica els exercicis i les qestions sn una part fonamental del contingut del llibre. En el nostre material, les activitats apareixen agrupades en dues seccions: En cada apartat de la part terica. Al final de cada unitat. En aquest llibre, que forma part dels recursos per al professorat, shi inclouen per a cada unitat del llibre els segents elements: La Programaci per a laula (objectius, continguts, criteris davaluaci, competncies). La Resoluci de tots els exercicis del llibre de lalumne. A ms daquest llibre, al professor t com a material de suport la Guia amb recursos didctics fotocopiables per a cada unitat: problemes resolts, fitxes amb aplicacions, curiositats i ancdotes, banc de dades i experincies.
La teoria atomicomolecular de la matria
1 La teoria atomicomolecular
1. En general, el volum dels cossos augmenta quan sincrementa la temperatura. Explica si la densitat dels cossos sol augmentar o b disminuir quan la temperatura sincrementa. La densitat dun cos representa la seva massa per unitat de volum. Quan la temperatura augmenta, sol augmentar tamb el volum dels cossos, per la seva massa es mant invariable. En conseqncia, en augmentar la temperatura dels cossos, en general, en disminueix la densitat. 2. Expressa en unitats del SI la densitat de les substncies que es recullen a la taula segent:
Substncia Aigua Aire Oli Plom Alumini Densitat (a 25 C i 1 atm) 1 kg/L 1,3 g/L 0,88 g/mL 11,35 g/cm3 2.700 kg/dm3
SOLUCIONARI
de la matria
4. Tenim una bola de plom i una altra dalumini de 3 cm de dimetre. Quina s la seva massa? Explica, a partir daquest resultat, per qu la gent prefereix les bicicletes dalumini que les daltres materials. 4 3 r . Dada: volum de lesfera V = 3 Com que coneixem el volum de lesfera de 3 cm de radi, podem determinar-ne la massa tant si s plom com si s alumini. Per fer-ho necessitem la dada de la densitat que hi ha al problema 2.
Densitat = Massa Volum
m=dV;
V=
Per tant: mplom = 11,35 malumini = 2,7
4 3 4 r = 33 cm3 = 113,1 cm3 3 3
g 113,1 cm3 = 1.283,7 g = 1,28 kg cm3 kg 103 dm3 113,1 cm3 = 0,31kg dm3 1 cm3
Es tracta dexpressar la densitat en kg/m3: d aigua = 1 kg 10 3 L kg = 10 3 3 L 1m3 m g 10 3L 103 kg kg = 1, 3 3 L 1m3 1g m g 106 mL 103 kg kg = 880 3 mL 1m3 1g m
Lalumini s un dels metalls ms lleugers. T una massa molt ms petita que una bola de plom del mateix volum. 5. Colloquem dos gots de vidre, exactament iguals, als platets duna balana. A un hi aboquem 100 ml doli. Quin ha de ser el dimetre de la bola de plom que introduirem dins laltre vas perqu la balana estigui equilibrada? Perqu la balana estigui equilibrada els dos gots han de tenir la mateixa massa. Com que coneixem la dada de la densitat, podem calcular la massa de 100 mL doli i desprs determinar el volum (que ens permetr conixer el dimetre) dun bola de plom que tingui la mateixa massa. g Massa Densitat = ; moli = 0,88 100 mL = 88 g; mL Volum Vplom = 88 g m = = 7,75 cm3 g dplom 11,35 cm3
d aire = 1,3 d oli = 0,88
kg g 106 cm3 103 kg = 11, 35 10 3 3 dplom = 11,35 cm3 1m3 m 1g kg 10 3 dm3 kg d alumini = 2,7 dm3 1m3 = 2.700 m3 3. Laigua presenta un comportament anmal respecte a la majoria dels lquids. La seva dilataci fa que, entre 0 i 4 C, el seu volum disminueixi quan la temperatura augmenta. Explica, a partir daquest fet, per qu laigua es troba en estat lquid per sota de la capa de gla de lAntrtida. Entre 0 i 4 C laigua t una densitat ms gran que el gel. Per aix el gel sura a laigua i crea una capa allant que permet que laigua es mantingui lquida en una capa inferior.
PRESENTACI
Aquesta unitat se centra en el coneixement de la Qumica. Independentment de la manera com es presenti, els/les alumnes aprendran a allar les substncies pures. Tamb s important que lalumnat assumeixi el rigor que ha de sustentar el treball cientfic. I per aconseguir-ho, noms cal seguir els passos que van permetre establir la primera teoria cientfica sobre la constituci de la matria.
V =
4 3V 3 7,75 cm3 r 3 r = 3 = 3 = 1,23 cm 3 4 4 2 1,23 = 2, 46 cm de dimetre
10
11
de la matria
OBJECTIUS
Diferenciar entre substncia pura i mescla. Distingir entre mescles homognies i mescles heterognies. Conixer els procediments fsics que permeten separar els components duna mescla. Tenir coneixement de les experincies que van permetre establir les lleis que regeixen les combinacions de les substncies expressades en massa (lleis ponderals). Entendre la teoria atmica de Dalton com una conseqncia de les lleis ponderals. Conixer les lleis que regeixen les combinacions de les substncies gasoses expressades en unitats de volum (lleis volumtriques). Interpretar els resultats de les lleis volumtriques mitjanant la hiptesi dAvogadro. Explicar la composici de la matria sobre la base de la teoria atomicomolecular. Manejar amb desimboltura el mol com a unitat de mesura de la quantitat de substncia. Obtenir la frmula dun compost a partir de dades analtiques (composici centesimal). Entendre la importncia i el significat de la formulaci i la nomenclatura qumica. Conixer i utilitzar les regles generals per a la formulaci, com tamb les diverses formes de nomenclatura.
PROGRAMACI DE LAULA
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT

Competncia en indagaci i experimentaci. Implica la capacitat de portar a terme les investigacions necessries per tal de determinar les tcniques ms adients per a la separaci de mescles. Competncia en la comprensi. Implica ls de la formulaci i la nomenclatura qumica per anomenar les substncies simples i els compostos que formen part de la matria. Competncia en la capacitat dactuar sobre el mn fsic. Implica apropiar-se dels conceptes, models i principis fonamentals de la qumica. En aquesta unitat es treballen els conceptes de mescla i els diferents mtodes per separar-ne els components. Aix permet comprendre i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnolgics i ambientals de la qumica: generaci de residus, sntesi de nous productes, etc.
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT

Competncia comunicativa. Aprendre el llenguatge que permet anomenar i formular les substncies qumiques per tal de descriure i explicar les propietats i lestructura de les substncies i els fenmens qumics. Competncia en recerca. Aquesta unitat aporta les bases de les principals tcniques de separaci fonamentals en una indstria o laboratori qumic. Contribueix en la capacitat de realitzaci de treballs experimentals, com tamb en les capacitats prpies de la recerca; ensenya com construir models explicatius dels fenmens, fer prediccions a partir de models, argumentar la validesa dexplicacions a la llum de les evidncies experimentals i reconixer les limitacions. Competncia en gesti i tractament de la informaci i competncia digital. Implica la capacitat descriure correctament la formulaci i la nomenclatura per tal daccedir a les fonts bibliogrfiques i els recursos que hi ha a la xarxa.
CONTINGUTS
La matria i les seves propietats. Formes de presentar-se la matria. Substncies pures i mescles. Elements i compostos. Mescles homognies i mescles heterognies. Tcniques experimentals per separar els components duna mescla. Lleis ponderals de la matria (llei de Lavoisier, llei de Proust, llei de Dalton). Interpretaci de les lleis ponderals. Teoria atmica de Dalton. Lleis volumtriques de la matria (llei de Gay-Lussac). Interpretaci de les lleis volumtriques. Hiptesi dAvogadro. Teoria atomicomolecular. El mol com a unitat de mesura. Frmula emprica i frmula molecular. Obtenci a partir de la composici centesimal de les substncies. Anomenar i formular elements i compostos qumics. Saber escollir el material de laboratori adequat per a un assaig.
La teoria atomicomolecular de la matria
PRESENTACI
Aquesta unitat se centra en el coneixement de la Qumica. Independentment de la manera com es presenti, els/les alumnes aprendran a allar les substncies pures. Tamb s important que lalumnat assumeixi el rigor que ha de sustentar el treball cientfic. I per aconseguir-ho, noms cal seguir els passos que van permetre establir la primera teoria cientfica sobre la constituci de la matria.
de la matria
OBJECTIUS
Diferenciar entre substncia pura i mescla. Distingir entre mescles homognies i mescles heterognies. Conixer els procediments fsics que permeten separar els components duna mescla. Tenir coneixement de les experincies que van permetre establir les lleis que regeixen les combinacions de les substncies expressades en massa (lleis ponderals). Entendre la teoria atmica de Dalton com una conseqncia de les lleis ponderals. Conixer les lleis que regeixen les combinacions de les substncies gasoses expressades en unitats de volum (lleis volumtriques). Interpretar els resultats de les lleis volumtriques mitjanant la hiptesi dAvogadro. Explicar la composici de la matria sobre la base de la teoria atomicomolecular. Manejar amb desimboltura el mol com a unitat de mesura de la quantitat de substncia. Obtenir la frmula dun compost a partir de dades analtiques (composici centesimal). Entendre la importncia i el significat de la formulaci i la nomenclatura qumica. Conixer i utilitzar les regles generals per a la formulaci, com tamb les diverses formes de nomenclatura.
CONTINGUTS
La matria i les seves propietats. Formes de presentar-se la matria. Substncies pures i mescles. Elements i compostos. Mescles homognies i mescles heterognies. Tcniques experimentals per separar els components duna mescla. Lleis ponderals de la matria (llei de Lavoisier, llei de Proust, llei de Dalton). Interpretaci de les lleis ponderals. Teoria atmica de Dalton. Lleis volumtriques de la matria (llei de Gay-Lussac). Interpretaci de les lleis volumtriques. Hiptesi dAvogadro. Teoria atomicomolecular. El mol com a unitat de mesura. Frmula emprica i frmula molecular. Obtenci a partir de la composici centesimal de les substncies. Anomenar i formular elements i compostos qumics. Saber escollir el material de laboratori adequat per a un assaig.
PROGRAMACI DE LAULA

Competncia en indagaci i experimentaci. Implica la capacitat de portar a terme les investigacions necessries per tal de determinar les tcniques ms adients per a la separaci de mescles. Competncia en la comprensi. Implica ls de la formulaci i la nomenclatura qumica per anomenar les substncies simples i els compostos que formen part de la matria. Competncia en la capacitat dactuar sobre el mn fsic. Implica apropiar-se dels conceptes, models i principis fonamentals de la qumica. En aquesta unitat es treballen els conceptes de mescla i els diferents mtodes per separar-ne els components. Aix permet comprendre i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnolgics i ambientals de la qumica: generaci de residus, sntesi de nous productes, etc.

Competncia comunicativa. Aprendre el llenguatge que permet anomenar i formular les substncies qumiques per tal de descriure i explicar les propietats i lestructura de les substncies i els fenmens qumics. Competncia en recerca. Aquesta unitat aporta les bases de les principals tcniques de separaci fonamentals en una indstria o laboratori qumic. Contribueix en la capacitat de realitzaci de treballs experimentals, com tamb en les capacitats prpies de la recerca; ensenya com construir models explicatius dels fenmens, fer prediccions a partir de models, argumentar la validesa dexplicacions a la llum de les evidncies experimentals i reconixer les limitacions. Competncia en gesti i tractament de la informaci i competncia digital. Implica la capacitat descriure correctament la formulaci i la nomenclatura per tal daccedir a les fonts bibliogrfiques i els recursos que hi ha a la xarxa.
de la matria
CONNEXIONS AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT
La recerca dinformaci i la lectura comprensiva de textos impliquen connexi amb les llenges. Els mtodes de separaci de mescles sn dinters en els processos dobtenci de determinants elements a partir de minerals, aix, doncs, la connexi amb les cincies de la Terra s evident. La nomenclatura i la formulaci qumica fan servir un llenguatge especfic que tamb sutilitza en altres matries, com la biologia i les cincies de la Terra.
CRITERIS DAVALUACI
1. Reconixer si una mostra material s una substncia pura (element o compost) o una mescla (homognia o heterognia). 2. Conixer les tcniques de separaci de mescles ms habituals del laboratori. 3. Establir el procediment experimental adequat per separar els components duna mescla. 4. Definir i interpretar les lleis ponderals. 5. Conixer la teoria atmica de Dalton i interpretar, sobre aquesta base, la composici de la matria. 6. Definir i interpretar les lleis volumtriques. 7. Conixer la teoria atomicomolecular i interpretar la frmula de molcules senzilles. 8. Determinar la quantitat duna substncia en mols i relacionar-la amb el nombre de partcules dels elements que nintegren la frmula. 9. Obtenir la composici centesimal dun compost. 10. Trobar la frmula emprica i la frmula molecular dun compost a partir de dades analtiques. 11. Utilitzar les normes de la IUPAC per anomenar i formular substncies inorgniques comunes.
1. En general, el volum dels cossos augmenta quan sincrementa la temperatura. Explica si la densitat dels cossos sol augmentar o b disminuir quan la temperatura sincrementa. La densitat dun cos representa la seva massa per unitat de volum. Quan la temperatura augmenta, sol augmentar tamb el volum dels cossos, per la seva massa es mant invariable. En conseqncia, en augmentar la temperatura dels cossos, en general, en disminueix la densitat. 2. Expressa en unitats del SI la densitat de les substncies que es recullen a la taula segent:
Substncia Aigua Aire Oli Plom Alumini Densitat (a 25 C i 1 atm) 1 kg/L 1,3 g/L 0,88 g/mL 11,35 g/cm3 2.700 kg/dm3
Es tracta dexpressar la densitat en kg/m3: d aigua = 1 kg 10 3 L kg = 10 3 3 3 L 1m m g 10 3L 103 kg kg = 1, 3 3 3 L 1m 1g m g 106 mL 103 kg kg = 880 3 3 mL 1m 1g m
d aire = 1,3 d oli = 0,88
g 106 cm3 103 kg kg = 11, 35 10 3 3 dplom = 11,35 cm3 1m3 1g m kg 10 3 dm3 kg d alumini = 2,7 dm3 1m3 = 2.700 m3 3. Laigua presenta un comportament anmal respecte a la majoria dels lquids. La seva dilataci fa que, entre 0 i 4 C, el seu volum disminueixi quan la temperatura augmenta. Explica, a partir daquest fet, per qu laigua es troba en estat lquid per sota de la capa de gla de lAntrtida. Entre 0 i 4 C laigua t una densitat ms gran que el gel. Per aix el gel sura a laigua i crea una capa allant que permet que laigua es mantingui lquida en una capa inferior.
10
SOLUCIONARI
de la matria
4. Tenim una bola de plom i una altra dalumini de 3 cm de dimetre. Quina s la seva massa? Explica, a partir daquest resultat, per qu la gent prefereix les bicicletes dalumini que les daltres materials. 4 3 r . Dada: volum de lesfera V = 3 Com que coneixem el volum de lesfera de 3 cm de radi, podem determinar-ne la massa tant si s plom com si s alumini. Per fer-ho necessitem la dada de la densitat que hi ha al problema 2.
Densitat = Massa Volum
m=dV;
V=
Per tant: mplom = 11,35 malumini
4 3 4 r = 33 cm3 = 113,1 cm3 3 3
g 113,1 cm3 = 1.283,7 g = 1,28 kg cm3 kg 103 dm3 = 2,7 113,1 cm3 = 0,31kg dm3 1 cm3
Lalumini s un dels metalls ms lleugers. T una massa molt ms petita que una bola de plom del mateix volum. 5. Colloquem dos gots de vidre, exactament iguals, als platets duna balana. A un hi aboquem 100 ml doli. Quin ha de ser el dimetre de la bola de plom que introduirem dins laltre vas perqu la balana estigui equilibrada? Perqu la balana estigui equilibrada els dos gots han de tenir la mateixa massa. Com que coneixem la dada de la densitat, podem calcular la massa de 100 mL doli i desprs determinar el volum (que ens permetr conixer el dimetre) dun bola de plom que tingui la mateixa massa. Massa g Densitat = ; moli = 0,88 100 mL = 88 g; Volum mL Vplom = m 88 g = = 7,75 cm3 g dplom 11,35 cm3
V =
4 3V 3 7,75 cm3 r 3 r = 3 = 3 = 1,23 cm 3 4 4 2 1,23 = 2, 46 cm de dimetre
11
6. Classifica els materials segents segons siguin un sistema heterogeni o un sistema homogeni: a) Plstic b) Vidre c) Acer Els materials homogenis sn el plstic, el vidre i lacer. Els materials heterogenis sn el granit i el formig. 7. Com definiries un sistema homogeni? Digues quines daquestes substncies sn mescles homognies: a) Aigua amb sal b) Caf c) Sopa de verdures d) Fang d) Granit e) Formig
Un sistema homogeni s aquell en qu no en podem distingir els components mitjanant procediments ptics convencionals, t una mateixa distribuci de les seves partcules i qualsevol dels seus punts t la mateixa composici i les maitexes propietats. Sn mescles homognies laigua amb sal i el caf. La sopa de verdures i el fang sn sistemes heterogenis.
8.
Com definiries un sistema heterogeni? Digues quines daquestes substncies sn mescles heterognies: a) Sal i sucre b) Sal i sofre c) Llet Un sistema heterogeni s aquell en qu s que podem distingir-ne els components mitjanant procediments ptics convencionals. La distribuci de les partcules no s igual en totes les parts i, per tant, la composici i les propietats varien dun punt a un altre. Sn mescles heterognies: la mescla de sal i sucre, la mescla de sal i sofre, la galeta de xocolata. La llet i la gasolina sn mescles homognies. d) Gasolina e) Galeta de xocolata
9.
Digues quines de les substncies segents sn una mescla o una substncia pura: a) Aigua destillada b) Aire c) Llaut d) Aigua de mar e) Llet f ) Dixid de carboni
12
SOLUCIONARI
de la matria
a) Aigua destillada substncia pura b) Aire mescla c) Llaut mescla d) Aigua de mar mescla e) Llet mescla f ) Dixid de carboni substncia pura 10. Classifica cada substncia com a element, compost o mescla. a) Caf b) Or c) Aigua oxigenada a) Caf mescla b) Or element c) Aigua oxigenada compost 11. d) Pintura mescla e) Pasta de dents mescla d) Pintura e) Pasta de dents
Posa un exemple de compost i explica com sha format a partir dels seus elements. Lamonac NH3 s un compost i est format a partir dels seus elements nitrogen N2 i hidrogen H2 . La sntesi damonac a partir dels seus elements es realitza a baixes temperatures i altes pressions amb la presncia de catalitzadors.
12.
Compara aquests conceptes:
Diferncies Element i compost Mescla i dissoluci
Semblances
Diferncies Element - Est format per un sol tipus dtom. - No es pot descompondre amb components ms simples. - Est format per toms de tipus diferents - Es pot descompondre en substncies simples mitjanant procediments qumics. Semblances Element Sn substncies pures. La seva composici s invariable amb les condicions fsiques. Tenen propietats constants i caracterstiques. Es representen amb una frmula qumica. No es poden separar en substncies ms simples per mitj de procediments fsics.
Compost
Compost
13
Diferncies Mescla heterognia Mescla homognia o dissoluci - Podem distingir els seus components per procediments ptics. - La composici i les propietats varien dun punt a un altre. - No podem distingir els seus components per procediments ptics. - La composici i les propietats no varien dun punt a un altre. Semblances Mescla heterognia Mescla homognia o dissoluci - Sn combinacions de diverses substncies pures. - Per procediments fsics es poden separar els seus components. - Les seves propietats sn variables amb la seva composici.
13.
En les seves experincies, Lavoisier va explicar laugment de pes que experimentaven els metalls quan sescalfaven dient que es combinaven amb algun dels components de laire. Dissenya un experiment que et permeti donar una explicaci cientfica al fet que quan es crema un tros de fusta se nobtenen cendres que pesen molt menys que la fusta original. Si fem la combusti en un recipient tancat, les fustes cremaran en reaccionar amb algun component de laire que hi estigui en contacte. A ms de les cendres, shi produiran gasos que es mantindran en el recipient, ja que est tancat. Si pesem el recipient abans i desprs de la combusti, podrem comprovar que la massa no varia, cosa que indica que es compleix la llei de Lavoisier.
14.
Fem un intent de reproduir lexperincia de Lavoisier. Introdum, primer, 6,3 g de coure dins un recipient i el tanquem hermticament; desprs, el pesem i comprovem que cont 10 g daire. En escalfar-lo, comprovem que el metall sha transformat en 8 g dxid de coure. Quant pesar laire que hi ha al tub? La massa del sistema sha de conservar: Massa del coure + massa de laire de la reacci = massa de lxid + massa de laire desprs de la reacci 6,3 g + 10 g = 8 g + massa aire desprs massa aire desprs = 8,3 g
15.
Una mostra de sal de cuina analitzada es composa de 4,6 g de sodi i 7,1 g de clor. a) Quina s, llavors, la massa de la mostra? b) Quina quantitat de clor i quina de sodi hi haur en una mostra de 23 g de sal?
14
SOLUCIONARI
de la matria
a) Massa mostra = massa sodi + massa clor = 4,6 g + 7,1 g = 11,7 g b) En qualsevol mostra de sal, el clor i el sodi mantenen la proporci que sindica a lenunciat: 23 g de sal 23 g de sal 4,6 g de sodi 11,7 g de sal 7,1 g de clor 11,7 g de sal = 9 g de sodi = 14 g de clor
Comprova que la suma coincideix amb la massa de la mostra de sal. 16. En un laboratori han estat analitzades tres mostres de clor i de coure, i els resultat han estat els segents:
Mostra A B C Massa de coure (g) 6,3 1,3 3,2 Massa de clor (g) 3,5 0,7 2,7
Determina si les mostres A, B i C pertanyen al mateix compost. Si pertany al mateix compost, la proporci en qu es combinaran el coure i el clor ser la mateixa:
Mostra A B C Massa de coure (g) 6,3 1,3 3,2 Massa de clor (g) 3,5 0,7 2,7 Massa de coure/massa de clor 1,80 1,86 1,18
Les mostres A i B pertanyen al mateix compost. 17. A la taula inferior es recullen els resultats duna srie dexperincies en les quals es fa reaccionar brom i calci per formar bromur de calci. Copia la taula i efectua els clculs que calgui per tal de completar el contingut de les caselles buides.
Bromur de calci (g) 2 Calci que sobra (g) 0 Brom que sobra (g) 0
Experincia A B C D E
Calci (g) 0,4 1,5 1,2
Brom (g) 1,6 0,8
6 5 4,2 1,3 0
1,5 0 0
15
Lexperincia A ens permet conixer en quina proporci es combinen els dos elements, ja que no en sobra cap. A lexperincia B determinem el reactiu limitant. Per les dades de lexperincia A segurament s el brom. Calculem la quantitat de bromur de calci que sobt i la de calci que sobra: 0,8 g de brom 0,8 g de brom 0,4 g de calci 1,6 g de brom = 0,2 g de calci = 1 g de bromur de calci
2 g de bromur de calci 1,6 g de brom
A lexperincia C, la quantitat de bromur de calci ens permet conixer la quantitat que reacciona de cada element: 6 g de bromur de calci 1,6 g de brom 2 g de bromur de calci = 4,8 g de brom
Per diferncia obtenim la quantitat de calci que reacciona: 6 g de bromur de calci 4,8 g de brom = = 1,2 g de calci que reaccionen A lexperincia D, la quantitat de brom que reacciona ens permet conixer la quantitat de bromur de calci que sobt: 5 g de brom 2 g de bromur de calci 1,6 g de brom = 6,25 g de bromur de calci
Per diferncia obtenim la quantitat de calci que reacciona: 6,25 g de bromur de calci 5 g de brom = = 1,25 g de calci que reaccionen A lexperincia E, la quantitat de bromur de calci ens permet conixer la quantitat que reacciona de cada element. Com que no en sobra cap, aquesta ser la quantitat inicial de cada element: 4,2 g de bromur de calci 1,6 g de brom 2 g de bromur de calci = 3,36 g de brom
Per diferncia obtenim la quantitat de calci que reacciona: 4,2 g de bromur de calci 3,36 g de brom = = 0,84 g de calci que reaccionen
16
SOLUCIONARI
de la matria
Experincia A B Calci (g) 0,4 1,5 Brom (g) 1,6 0,8 4,8 + 1,5 = = 6,3 5 3,36 Bromur de calci (g) 2 1 Calci que sobra (g) 0 1,5 0,2 = = 1,3 0 Brom que sobra (g) 0 0
1,2 1,25 + 1,3 = = 2,55 0,84
1,5
D E
6,25 4,2
1,3 0
0 0
18.
El C es combina amb el O per formar dos compostos diferents, A i B. Al compost A, 3 g de C es combinen amb 4 g de O, i al compost B, 3 g de C amb 8 g de O. Raona les segents frases: a) 3 g de C no es poden combinar exactament amb 3 g de O. b) 9 g de C es combinen exactament amb 12 g de O per formar el compost B. c) 18 g de C es combinen exactament amb 12 g de O per formar el compost A. d) 24 g de O es combinen exactament amb 9 g de C per formar el compost B. e) Si la frmula de B s CO2, quina s la frmula de A? Argumenta la resposta.
Compost A B Massa C (g) 3 3 Massa O (g) 4 8 Massa C / massa O 0,75 0,375
a) No, perqu no mant la proporci del compost A ni del B. b) No, perqu s la proporci corresponent al compost A: 9 g de C = 0,75 12 g de O c) No, perqu no s la proporci del compost A: 18 g de C = 1,5 12 g de O
17
d) S, perqu s la proporci del compost B: 9 g de C = 0,375 24 g de O e) CO. Perqu la mateixa quantitat de C es combina amb el doble de O tant a B com a A. 19. El monxid de dinitrogen (N2O) s un gas que sutilitza con a anestsic dental. Es pot obtenir al laboratori per mitj de la reacci entre el nitrogen i loxigen. Copia la taula a la teva llibreta i completa-la omplint-ne els buits. Tingues en compte que, en tots els casos, els gasos que reaccionen i els que sobtenen estan en les mateixes condicions de pressi i de temperatura.
Nitrogen (L) 3 Monxid de dinitrogen (L) 3 Nitrogen que sobra (L) 0 0 Oxigen que sobra (L) 0 0
Experincia A B C D E F G
Oxigen (L) 1,5 5
3 3
3 2 2,4 1,7 1 1,5 3 0 1 0
Lexperincia A ens indica la proporci en la qual participen tots els gasos del procs, ja que no sobra cap dels reactius. El volum de N2O (3 L) que sobt s el mateix que el de N2 (3 L) que reacciona i el doble que el de O2 (1,5 L) que reacciona. A lexperincia B no sobra cap dels reactius. Amb les proporcions que es deriven de lexperincia A calculem el volum dels altres dos participants: 5 L de O2 3 L de N2O 1,5 L de O2 = 10 L de N2O
El volum de N2 s el mateix que el de N2O. A lexperincia C noms poden reaccionar 3 L de N2. El resultat de lexperincia A ens permet calcular les altres quantitats. A lexperincia D la quantitat de N2O que sobt indica la quantitat de N2 que reacciona; la diferncia amb la quantitat que hi ha indica la quantitat de N2 que sobra. Com que no sobra gens de O2, la quantitat que hi ha inicialment s la que reacciona, un volum que s la meitat que el de N2O que sobt.
18
SOLUCIONARI
de la matria
A lexperincia E la quantitat de N2O que sobt permet conixer els volums de N2 i de O2 que reaccionen. Si sumen la quantitat de cadascun dells que sobra tindrem la quantitat inicial. A lexperincia F sindica que no sobra O2. Per tant, la quantitat inicial s la mateixa que la que reacciona. Aix ens permet calcular la quantitat de N2O que sobt i la de N2 que reacciona. Com que sobren 1,5 L de N2, els sumarem a la quantitat que reacciona per conixer la quantitat inicial de N2. A lexperincia G la quantitat de N2O que sobt permet conixer els volums de N2 i O2 que reaccionen. Suposem que no sobra gens de O2. Per tant, la quantitat inicial s la mateixa que la que reacciona. Aix ens permet calcular la quantitat de N2O que sobt i la de N2 que reacciona. Per diferncia podrem conixer la quantitat de N2 que sobra. 20. Estudia els resultats de les reaccions entre gasos que es comenten en aquesta unitat i analitza si s possible enunciar una llei de la conservaci del volum anloga a la llei de la conservaci de la matria. No es pot enunciar una llei de conservaci del volum en les reaccions qumiques. Noms shi conserva la massa. Es pot citar com a exemple la reacci de formaci de lamonac a partir del nitrogen i lhidrogen. 21. Tenim una mostra de 4 g de sofre. Quants mols de sofre hi ha? Quants toms? Dada: massa atmica del sofre = 32 u. M (S) = 32 g 1mol de S 4 g de S = 0,125 mol de S mol 32 g de S 6, 022 1023 toms de S 1 mol de S = 7,53 1022 toms de S
0,125 mol de S 22.
Quants grams de radi hi ha en mil bilions dtoms daquest element? I si els toms fossin de silici? Dades: massa atmica del radi = 226 u; massa atmica del silici = 28,1 u. 226 g de Ra 10 3 1012 toms de Ra = 3,75 107 g de Ra 6, 022 1023 toms de Ra 10 3 1012 toms de Si 28,1 g de Si 6, 022 1023 toms de Si = 4,67 108 g de Si
23.
Dins un recipient tenim 5.1018 toms dun element que pesa 0,543 mg. Quina s la massa atmica daquest element? De quin element es tracta? 0,543 103 g 5 1018 toms Es tracta del zinc. 6, 022 1023 toms g = 65,4 1mol mol
19
24. Determina la composici centesimal del but (C4H10). M (C4H10 ) = 4 12 + 10 1 = 58 g mol
4 12 g de C 100 = 82, 8 % de C 58 g de C 10 1 g de H 100 = 17,2% de H 58 g
25.
Determina la composici centesimal del nitrat de calci Ca(NO3)2. M (Ca(NO3 )2 ) = 40,1 + 2 14 + 6 16 = 164,1 40,1 g de Ca 100 = 24,4% de Ca ; 164,1 g 2 14 g de N 100 0 = 17,1% de N ; 164,1 g 6 16 g de O 100 = 58,5% de O 164,1 g g mol
26.
Alguns compostos inics cristallitzen amb un nombre determinat de molcules daigua. Aquests compostos reben el nom dhidrats, i la seva frmula ens indica la proporci daigua que contenen. Per exemple, el sulfat de coure pentahidrat t la frmula CuSO4 5 H2O. Calcula el percentatge daigua daquesta substncia. M (CuSO4 5 H2O) = 63,5 + 32 + 4 16 + 5 (2 1 + 16) = 249,5 5 18 g de H2O 100 = 36,1% de H2O 249,5 g g mol
27.
El clorur amnic (NH4Cl) i el nitrat damoni (NH4NO3) es fan servir com a adobs. Calcula el percentatge de nitrogen de cada compost. Quin s ms ric en nitrogen? g M (NH4Cl) = 14 + 4 1 + 35,5 = 53,5 mol 14 g de N 100 = 26,2% de N 53,5 g M (NH4NO3 ) = 14 + 4 1 + 14 + 3 16 = 80 14 2 g de N 100 = 35% de N 80 g g mol
El nitrat damoni s ms ric en nitrogen.
20
SOLUCIONARI
de la matria
28. A la natura hi ha minerals dxid de ferro (Fe2O3), com lhematites, i de sulfur de ferro (FeS), com la pirrotina. Suposant que els dos minerals fossin igual dabundants, determina quin s el ms adequat per obtenir el metall ferro. M (Fe2O3 ) = 2 55, 8 + 3 16 = 159,6 g mol
2 55,8 g de Fe 100 = 69,9% de Fe 159,6 g g mol
M (FeS) = 55, 8 + 32 = 87,8
55,8 g de Fe 100 = 63,5% de Fe 87,8 g
Lhematites cont ms ferro. 29. Escriu el nom dels segents elements: a) Na b) K c) Be a) sodi b) potassi c) berilli d) C e) He f) Ba d) carboni e) heli f ) bari
30.
Escriu el smbol dels segents elements: a) Sofre b) Cobalt c) Liti a) S b) Co c) Li d) Calci e) Alumini f) Crom d) Ca e) Al f ) Cr
31.
Indica la frmula emprica dels segents elements: a) Al2 O6 b) C4H10 a) Al O3 b) C2H5 c) N2O4 d) C10 O6 c) NO2 d) C5 O3
21
32. Un element A forma ions negatius A. A quin possible grup de la taula peridica pertany? Si lelement A forma ions negatius vol dir que t tendncia a captar electrons i ser electronegatiu, es trobar a la dreta de la taula peridica al grup 17, anomenat Halgens. 33. Anomena els compostos segents mitjanant la nomenclatura sistemtica: NO2, Cl2O5, CO, H2S, SF6, ClF3, N2O4, BrCl5, SO3, Cl2O3. NO2, dixid de nitrogen Cl2O5, pentaxid de diclor CO, monxid de carboni H2S, sulfur dhidrogen SF6, hexafluorur de sofre ClF3, trifluorur de clor N2O4, tetraxid de dinitrogen BrCl5, pentaclorur de brom SO3, trixid de sofre Cl2O3, trixid de diclor 34. Formula els compostos segents: triclorur de fsfor, pentafluorur de clor, trixid de sofre, diclorur de sofre, heptaxid de diclor, tribromur de iode, tetraclorur de carboni, pentaxid de difsfor. triclorur de fsfor, PCl3 pentafluorur de clor, ClF5 trixid de sofre, SO3 diclorur de sofre, SCl2 heptaxid de diclor, Cl2O7 tribromur de iode, IBr3 tetraclorur de carboni, CCl4 pentaxid de difsfor, P2O5 35. Anomena els compostos segents mitjanant la nomenclatura sistemtica i la de Stock: Cr2O3, CuO, Al2O3, Na, Br, CaCl2, FeS, Fe2S3, AgBr, MnCl2, CrBr3, Na2 i CaI2. Nomenclatura sistemtica Cr2O3, trixid de dicrom Cu O, monxid de coure Al2O3, trixid de dialumini
22
SOLUCIONARI
de la matria
Na Br, bromur de sodi CaCl2, diclorur de calci FeS, sulfur de ferro Fe2S3, trisulfur de diferro AgBr, bromur de plata MnCl2, diclorur de mangans Cr Br3, tribromur de crom Na2S, sulfur de disodi Ca I2, diiodur de calci Nomenclatura de Stock Cr2O3, xid de crom (III) Cu O, xid de coure (II) Al2O3, xid dalumini Na Br, bromur de sodi CaCl2, clorur de calci FeS, sulfur de ferro (II) Fe2S3, sulfur de ferro (III) AgBr, bromur de plata MnCl2, clorur de mangans (II) Cr Br3, bromur de crom (III) Na2S, sulfur de sodi Ca I2, iodur de calci 36. Formula els compostos segents: bromur de liti, bromur de calci, sulfur de coure (II), bromur de ferro (II), iodur de potassi, clorur de sodi, clorur de rubidi, bromur de zinc, bromur de coure (II), iodur de sodi, iodur de coure (I) i sulfur de plom (IV). bromur de liti, LiBr bromur de calci, CaBr2 sulfur de coure (II), CuS bromur de ferro (II), FeBr2 iodur de potassi, KI clorur de sodi, NaCl clorur de rubidi, RbCl bromur de zinc, ZnBr2 bromur de coure (I), CuBr iodur de sodi, NaI iodur de coure (II), CuI2 sulfur de plom (IV), PbS2
23
37. Formula els segents compostos: a) perxid de plata b) perxid de sodi c) perxid de coure d) perxid de bari a) Ag2O2 b) Na2O2 c) CuO2 d) BaO2 38. Formula els segents compostos: a) hidrxid de calci b) hidrxid de ferro (III) c) hidrxid damoni d) cianur de potassi e) cianur de sodi f) hidrxid de plata a) Ca(OH)2 b) Fe(OH)3 c) NH4OH d) KCN e) NaCN f ) AgOH 39. Anomena els segents compostos: a) Mn(OH)2 b) AgOH c) Ba(CN)2 d) Ni(OH)3 a) hidrxid de mangans (II) b) hidrxid de plata c) cianur de bari d) hidrxid de niquel (III) 40. Corregeix les frmules incorrectes i anomena-les: BeOH, KOH, Au(OH)2, BaOH, SrOH, CdOH, CuOH, AlOH
24
SOLUCIONARI
de la matria
BeOH (incorrecte) Be(OH)2, hidrxid de berilli KOH (correcte) hidrxid de potassi Au(OH)2 (incorrecte) Au(OH)3, hidrxid dor (III) AuOH, hidrxid dor (I) BaOH (incorrecte) Ba(OH)2, hidrxid de bari SrOH (incorrecte) Sr(OH)2, hidrxid destronci CdOH (incorrecte) Cd(OH)2, hidrxid de cadmi CuOH (correcte) hidrxid de coure (I) AlOH (incorrecte) Al(OH)3, hidrxid dalumini 41. Escriu el nom dels segents oxocids: HIO3, H2SeO5, H2SO4, HClO4, H2S2O3, H3PO3, H4SiO4, H2MnO4, H2S2O8, H2CO3. HIO3, cid idic H2SeO5, cid peroxomonoselnic H2SO4, cid sulfric HClO4, cid perclric H2S2O3, cid tiosulfric H3PO3, cid fosfors H4SiO4, cid silcic H2MnO4, cid mangnic H2S2O8, cid peroxodisulfric H2CO3, cid carbnic 42. Formula els segents oxocids: cid carbnic, cid peroxofosfric, cid hipobroms, cid silcic, cid fosfors, cid perclric, cid disulfurs, cid dicrmic, cid peroxodisulfric i cid tiosulfric cid carbnic, H2CO3 cid peroxofosfric, H3PO5 cid hipobroms, HBrO cid silcic, H4SiO4 cid fosfors, H3PO3 cid perclric, HClO4 cid disulfurs, H2S2O5 cid dicrmic, H2Cr2O7 cid peroxodisulfric, H2S2O8 cid tiosulfric, H2S2O3
25
43. Anomena les sals segents: Cr2(SO4)3, MgCO3, AgNO3, Ni3(PO4)2, NaIO4, Zn(NO3)2, Li2SO4, CuSO4, FeCO3, Ba(NO3)2. Cr2(SO4)3, sulfat de crom (III) MgCO3, carbonat de magnesi AgNO3, nitrat de plata Ni3(PO4)2, fosfat de nquel (II) NaIO4, periodat de sodi Zn(NO3)2, nitrat de zinc Li2SO4, sulfat de liti CuSO4, sulfat de coure (II) FeCO3, carbonat de ferro (II) Ba(NO3)2, nitrat de bari 44. Formula les sals segents: carbonat de sodi, iodat de mercuri (I), fosfat de calci, nitrit de cesi, hipobromit de magnesi, clorat de ferro (III), cromat de plata, sulfat de plom (IV) i sulfat de cadmi. carbonat de sodi, Na2CO3 iodat de mercuri (I), HgIO3 fosfat de calci, Ca3(PO4)2 nitrit de cesi, CsNO2 hipobromit de magnesi, Mg(BrO)2 clorat de ferro (III), Fe(ClO3)3 cromat de plata, Ag2CrO4 sulfat de plom (IV), Pb(SO4)2 sulfat de cadmi, CdSO4 45. Formula i anomena respectivament les sals cides segents: hidrogensulfit de potassi, hidrogenfosfat de bari, hidrogencarbonat de liti. Ca(HSO4)2, Fe(HSO4)3, KH2PO4, CsHCO3, NaHSO4 hidrogensulfit de potassi, KHSO3 hidrogenfosfat de bari, BaHPO4 hidrogencarbonat de liti, LiHCO3 Ca(HSO4)2, hidrogen sulfat de calci Fe(HSO4)3, hidrogen sulfat de ferro (III) KH2PO4, dihidrogen fosfat de potassi CsHCO3, hidrogen carbonat de cesi NaHSO4, hidrogen sulfat de sodi
26
SOLUCIONARI
de la matria
46. Formula i anomena respectivament les sals hidratades segents: sulfat de coure (II) pentahidrat, nitrat de nquel (III) hexahidrat, nitrat de mercuri (II) monohidrat, sulfat de nquel (III) hexahidrat, CdSO4 7H2O, Co(NO3)2 6H2O, ZnSO4 6H2O, BaCl2 3H2O. sulfat de coure (II) pentahidrat, CuSO4 5H2O nitrat de nquel (III) hexahidrat, Ni(NO3)3 6H2O nitrat de mercuri (II) monohidrat, Hg(NO3)2 H2O sulfat de nquel (III) hexahidrat, Ni2(SO4)3 6H2O CdSO4 7H2O, sulfat de cadmi heptahidrat Co(NO3)2 6H2O, nitrat de cobalt (II) hexahidrat ZnSO4 6H2O, sulfat de zinc hexahidrat BaCl2 3H2O, clorur de bari trihidrat 47. Formula i anomena respectivament les sals dobles segents: hidrogenfosfat (doble) damoni i liti, silicat (doble) de cadmi i nquel (II), sulfat (doble) de coure(I) i potassi, CaNaPO4, KMgF3, CaBrCl. hidrogenfosfat (doble) damoni i liti, LiNH4 HPO4 silicat (doble) de cadmi i nquel (II), CdNiSiO4 sulfat (doble) de coure (I) i potassi, CuKSO4 CaNaPO4, fosfat (doble) de calci i sodi KMgF3, fluorur (doble) de berilli i potassi CaBrCl, bromur clorur de calci 48. Dels fets que sesmenten tot seguit, quins els estudia la fsica i quins la qumica? a) La fora que es necessita per trencar un tros de marbre en fragments petits. b) Lestructura cristallina del marbre. c) Fins a quina temperatura es pot escalfar el marbre sense fondres? d) La capacitat del marbre per conduir lelectricitat. e) El comportament del marbre davant latac dun cid. f ) Fins a quina temperatura es pot escalfar el marbre abans no es descompongui? g) Com es forma el marbre a la natura? Seran estudiats per la qumica tots els fets que impliquin un coneixement de lestructura de la matria o canvis que afecten la naturalesa de les substncies: b, e, f i g. Seran estudiats per la fsica els canvis que no afecten la naturalesa de les substncies: a, c i d.
27
49. Copia aquesta taula a la teva llibreta i omple-la.
Substncia pura Aire Aigua del mar Llet Acer Infusi But Fusta Substncia pura Aire Aigua del mar Llet Acer Infusi But Fusta Element Compost Mescla homognia Mescla heterognia Element Compost Mescla homognia Mescla heterognia
X X X X X X X
50.
En un pot que contenia encenalls de ferro, alg hi ha posat una barreja de sorra i sal. Indica quin procediment faries servir per separar-los i tenir en un pot els encenalls, en laltre la sorra i en un altre la sal. Si passem un imant per la mescla, podem separar-ne els encenalls de ferro. Si afegim aigua a la resta, dissoldrem la sal. Filtrant-la per gravetat podem separar-ne la sorra. Si nevaporem laigua, podem recuperar la sal.
51.
Relaciona aquestes frases amb la llei o hiptesi a la qual corresponen: 1. La matria no es crea ni es destrueix. 2. Els elements A i B es combinen, a vegades, en una proporci i daltres, en una de diferent. 3. En una reacci qumica es transforma la matria. 4. Si 2,53 g de A es combinen amb 1,32 g de B per formar un compost, 2,13 g de A no es poden combinar amb 0,66 g de B. 5. La massa dels productes duna reacci coincideix amb la massa dels seus reactius. 6. A i B es combinen sempre en la mateixa proporci. 7. En les mateixes condicions de pressi i de temperatura, un recipient que tingui el doble de volum que laltre tamb tindr el doble de molcules que laltre.
28
SOLUCIONARI
de la matria
8. La matria es conserva. 9. Un litre dun gas A no es combina mai amb 1,3792 L dun altre gas que es trobi en les seves mateixes condicions de pressi i de temperatura. 10. Si A i B donen lloc a dos compostos diferents, pot ser que en un cas es combinin 1,57 g de A amb 2 g de B i, en laltre, 3,14 g de A amb 2 g de B. a) Llei de proporcions mltiples. b) Hiptesi dAvogadro. c) Llei de les proporcions definides. d) Llei de la conservaci de la massa. e) Llei dels volums de combinaci. a) Llei de proporcions mltiples, 2, 10. b) Hiptesi dAvogadro, 7. c) Llei de les proporcions definides, 4, 6. d) Llei de la conservaci de la massa, 1, 3, 5, 8. e) Llei dels volums de combinaci, 9.
52.
Repassa els postulats de la teoria atomicomolecular. Marca amb vermell els que es deriven de les lleis ponderals i amb blau els que sn conseqncia de les lleis volumtriques. 1. Tota la matria est formada per toms molt petits que sn partcules indivisibles i indestructibles. (Avui sabem que els toms no sn realment indivisibles ni indestructibles.) 2. Tots els toms dun element sn exactament iguals en massa i en la resta de propietats, i diferents dels toms de qualsevol altre element. 3. Totes les substncies, simples i compostes, estan formades per molcules que resulten de la uni dtoms del mateix element o delements diferents. 4. Totes les molcules duna mateixa substncies sn iguals entre si i diferents a les de qualsevol altra substncia. 5. Les molcules de les substncies simples estan formades per toms del mateix element. Si la molcula est formada per un sol tom, sidentifica amb ltom (per exemple, el He); si est formada per ms dun tom, sindica amb el smbol de lelement i un nombre que indica quants toms estan enllaats en un molcula (per exemple, H2, P4, etc.). 6. Les molcules de les substncies compostes estan formades per toms de dos o ms elements diferents que es combinen en relacions numriques senzilles (per exemple HCl, 2:1, H2O, 1:3, NH3, 2:3, N2O3, etc.). 7. En una reacci qumica els toms es recombinen i aix unes substncies es transformen en altres de diferents.
29
Lleis ponderals: 1. Tota la matria est formada per toms molt petits que sn partcules indivisibles i indestructibles. (Avui sabem que els toms no sn realment indivisibles ni indestructibles.) 2. Tots els toms dun element sn exactament iguals en massa i en la resta de propietats, i diferents dels toms de qualsevol altre element. 3. Totes les substncies, simples i compostes, estan formades per molcules que resulten de la uni dtoms del mateix element o delements diferents. 7. En una reacci qumica els toms es recombinen i aix unes substncies es transformen en altres de diferents. Lleis volumtriques: 4. Totes les molcules duna mateixa substncies sn iguals entre si i diferents a les de qualsevol altra substncia. 5. Les molcules de les substncies simples estan formades per toms del mateix element. Si la molcula est formada per un sol tom, sidentifica amb ltom (per exemple, el He); si est formada per ms dun tom, sindica amb el smbol de lelement i un nombre que indica quants toms estan enllaats en un molcula (per exemple, H2, P4, etc.). 6. Les molcules de les substncies compostes estan formades per toms de dos o ms elements diferents que es combinen en relacions numriques senzilles (per exemple HCl, 2:1, H2O, 1:3, NH3, 2:3, N2O3, etc.).
53.
Corregeix i completa la definici segent: La massa atmica relativa dun tom indica quants cops s ms gran que ltom de carboni-12. La massa atmica relativa dun tom indica quants cops s ms gran que la dotzena part de la massa de ltom de carboni-12.
54.
Raona si s o no s cert que la massa d1 mol de gas hidrogen s 1 g. El gas hidrogen forma molcules diatmiques H2. Per tant, la massa d1 mol de gas hidrogen s 2 g. 1 g s la massa d1 mol dtoms de H.
55.
Corregeix i completa aquesta afirmaci: En la frmula dun compost shi indiquen els smbols dels elements que el formen i en quina proporci es combinen. A la frmula emprica dun compost sindiquen els smbols dels elements que el formen i en quina proporci shi combinen.
30
SOLUCIONARI
de la matria
A la frmula molecular dun compost sindiquen els smbols dels elements que el formen i el nombre dtoms de cadascun dells que intervenen en una molcula del compost. 56. Tot seguit es mostra la frmula dalgunes substncies moleculars. Escriu, en cada cas, les seves frmules emprica i molecular. a) Tetrxid de dinitrogen: N2O4 b) Alcohol etlic: C2H6O c) Glucosa: C6H12O6
Compost Frmula molecular Frmula emprica Tetrxid de dinitrogen N2O4 NO2
d) Prop: C3H8 e) Dixid de carboni: CO2
Alcohol etlic
Glucosa
Prop
Dixid de carboni CO2 CO2
C2H6O C2H6O
C6H12O6 CH2O
C3H8 C3H8
57.
Creus que un compost pot tenir aquestes composicions centesimals? Justifica les respostes. Ca: 25,32% N: 18,03% O: 61,05%
25,32 + 18,03 + 61,05 = 104,4 La suma de tots els percentatges ha de donar 100. Aquesta diferncia dun 4% podria estar causada per un error experimental. 58. El magnesi s un metall que sutilitza en la fabricaci de focs artificials perqu produeix llampades fortes de llum quan crema. Durant el procs es forma xid de magnesi, un compost en qu es combinen 2,21 g de magnesi per cada 1,45 g doxigen. Si un coet incorpora 7 g de cinta de magnesi, quina quantitat dxid de magnesi es produir quan el coet cremi? Quan formen xid de magnesi, el magnesi i loxigen es combinen sempre en la mateixa proporci: 7 g de magnesi 1,45 g doxigen 2,21 g de magnesi = 4,59 g doxigen
7 g de magnesi + 4,59 g doxigen = 11,59 g dxid de magnesi 59. A la taula segent shi recullen els resultats duna srie dexperincies en les quals es fa reaccionar plata i sofre per formar sulfur de plata. Copia-la a la teva llibreta i omple el contingut de les caselles buides.
31
Experincia Plata (g) 3,60 Sofre (g) 0,54 6,3 5,2 1,5 4,20 7,5 2,50 8,2 1,5 Sulfur de plata (g) Plata que sobra (g) 0 0 0,5 1,3 Sofre que sobra (g) 0 0 0,3 0
A B C D E F
Lexperincia A indica en quina proporci es combinen exactament la plata i el sofre. Com que no sobra res, podem determinar la quantitat de sulfur de plata que es forma. A lexperincia B coneixem la quantitat de sulfur de plata. Com que no sobra res de cap element, podem calcular la quantitat inicial de cadascun dells. 6,3 g de sulfur de plata 3,60 g de plata 4,14 g de sulfur de plata = 5,48 g de plata
A lexperincia C, la quantitat de sulfur de plata ens permet conixer la quantitat inicial de plata i de sofre que es combina. En cada cas, sumem la quantitat delement que sobra i tindrem la quantitat inicial de plata i de sofre. 5,2 g de sulfur de plata 3,60 g de plata 4,14 g de sulfur de plata = 4,52 g de plata
5,2 g sulfur de plata 4,52 g plata = 0,68 g sofre A lexperincia D reacciona tota la quantitat de sofre present, la qual cosa ens permet conixer la quantitat de sulfur de plata que es forma i la quantitat de plata que reacciona; sumant-hi la quantitat de plata que sobra, tindrem la quantitat de plata que hi havia inicialment. 1,5 g de sofre 4,14 g de sulfur de plata 0,54 g de sofre = 11,5 g de sulfur de plata
11,5 g sulfur de plata 1,5 g sofre = = 10 g de sofre que es combinen A lexperincia E tenim les quantitats inicials dels dos elements i hem de determinar quin dells actua de limitant. Si ho comparem amb les quantitats de lexperincia A, sembla que s la plata; ho
32
SOLUCIONARI
de la matria
confirmem calculant la quantitat de sofre que reacciona amb 4,20 g de plata. 4,20 g de plata 0,54 g de sofre 3,60 g de plata = 0,63 g de sofre
2,50 g de sofre inicial 0,63 g de sofre es combinen = = 1,87 g sofre sobren A lexperincia F, la quantitat de sulfur de plata ens permet conixer la quantitat de plata i de sofre que es combina. Si comparem aquesta quantitat de plata amb la inicial, podrem determinar la que sobra. Sumant a la quantitat de sofre que es combina la quantitat que sobra, coneixerem la quantitat inicial de sofre: 8,2 g de sulfur de plata 3,60 g de plata 4,14 g de sulfur de plata = 7,13 g de plata
8,2 g de sulfur de plata 7,13 g de plata = 1,07 g de sofre que es combina

Experincia Plata (g) 3,60 5,48 Sofre (g) 0,54 6,3 5,48 = = 0,82 Sulfur de plata (g) 3,60 + 0,54 = = 4,14 6,3 5,2 11,5 4,20 + 0,63 = 4,83 8,2 Plata que sobra (g) 0 0 0,5 1,3 0 7,5 7,13 = = 0,37 Sofre que sobra (g) 0 0 0,3 0 1,87 1,5
A B C D E F
4,52 + 0,5 = 0,68 + 0,3 = = 5,02 = 0,98 1,5 4,20 7,5 2,50 1,07 + 1,5 = = 2,57
60.
El crom i el clor formen dos compostos diferents. En un laboratori sanalitzen quatre mostres, i les quantitats que sobtenen dels dos elements sn les segents:
Mostra A B C D Quantitat de crom (g) 0,261 0,150 0,342 0,522 Quantitat de clor (g) 0,356 0,250 0,700 0,713
33
Troba, entre aquestes mostres: a) Dues que pertanyen al mateix compost. b) Dues que pertanyen a dos compostos diferents que acompleixen la llei de les proporcions mltiples. c) La mostra dun compost impossible. d) Si la frmula dun compost s CrCl2, quina s la de laltre? En cada cas sha de calcular la proporci en qu es combinen els elements:
Mostra A B C D Quantitat de crom (g) 0,261 0,150 0,342 0,522 Quantitat de clor (g) 0,356 0,250 0,700 0,713 Quantitat de crom / quantitat de clor 0,733 0,600 0,489 0,732
a) A i D pertanyen al mateix compost. b) 0, 489 2 La mostra A (o la D) i la C pertanyen a compostos 0,732 3 diferents que compleixen la llei de les proporcions mltiples.
c) La mostra B s dun compost impossible. d) CrCl3. 61. Quan 1 L de nitrogen reacciona amb 3 L dhidrogen sobtenen 2 L damonac. Totes aquestes substncies sn gasos, i comparteixen unes mateixes condicions de pressi i de temperatura. Amb la dada que la molcula dhidrogen s H2, dedueix les frmules del nitrogen i de lamonac. La hiptesi dAvogadro diu que, en les mateixes condicions de pressi i temperatura, volums iguals de gasos diferents contenen el mateix nombre de partcules. Aplicat en aquest cas, si hi ha x molcules en 1 L de nitrogen, hi ha 3x molcules en els 3 L dhidrogen i 2x molcules en el 2 L damonac. Com que x molcules de nitrogen donen 2x molcules damonac, cada molcula de nitrogen ha de tenir dos toms de nitrogen, i cada molcula damonac, 1 tom. Els toms de les 3x molcules dhidrogen estan en les 2x molcules damonac. Aix implica que cada molcula dhidrogen ha de tenir dos toms dhidrogen i cada molcula damonac, tres toms daquest element.
34
SOLUCIONARI
de la matria
+
Hidrogen Nitrogen
Amonac
3 volums V dhidrogen es combinen amb 1 volum V de nitrogen i sobt un volum doble (2V) damonac. 62. El nitrogen i loxigen formen gasos diatmics. Quan es combinen 2 L de nitrogen amb 1 L doxigen, en unes condicions idntiques de pressi i de temperatura, shi formen 2 L dun gas emprat com a anestsic. Quina s la frmula daquest gas nou? Explica el teu raonament. La hiptesi dAvogadro diu que, en les mateixes condicions de pressi i temperatura, volums iguals de gasos diferents contenen el mateix nombre de partcules. Aplicat en aquest cas, si hi ha x molcules en 1 L doxigen hi ha 2x molcules en els 2 L de nitrogen i 2x molcules en el 2 L de gas. Com que x molcules doxigen donen 2x molcules de gas, cada molcula doxigen ha de tenir dos toms doxigen, i cada molcula del gas, 1 tom doxigen. Els toms de les 2x molcules de nitrogen estan en les 2x molcules de gas. Aix implica que la molcula de nitrogen s diatmica; cada molcula del gas ha de tenir dos toms daquest element. La frmula del gas s N2O. 63. Consulta la taula peridica i completa les frases: a) Mig mol de molcules daigua oxigenada (H2O2) sn 17 g, i cont 3,012 1023 molcules, 6,22 1023 toms dhidrogen i un mol doxigen. b) 2 mols de gas clor sn 142 g, i contenen 12,044 1023 molcules de clor i 24,088 1023 toms de clor. c) 3 mols de gas arg sn 119,7 g i contenen 18,07 1023 toms darg. 64. En una reacci sobtenen 5 1025 toms de plat. Calcula: a) Quants grams de plat shan obtingut? b) Quants mols de plat tindrem? a) i b) Llegim a la taula peridica que 1 mol de plat sn 195,1 g.
35
5 1025 toms de plat 195,1 g de plat 6, 022 1023 toms de plat = = 16,2 10 3 g de plat 5 1025 tomsde plat 1mol 6, 022 10
23
toms de plat
= 83,03 mol de plat
65.
Sabem que la massa molecular del plat s de 191,5 g. Llavors, quants grams pesar un tom de plat? 195,1 g = 3,24 1022 g 6, 022 1023 toms
66.
En una cpsula tenim 4 1022 toms dun metall, i pesen 4,34 g. Quin metall creus que pot ser? 4,34 g de metall 4 1022 toms Podria ser el zinc. 6, 022 1023 toms g = 65,34 1mol mol
67.
Tenim una mostra de 8 g de dixid de sofre: a) Quants mols de dixid de sofre tenim? b) Quants toms doxigen? c) Quants grams de sofre?
M (SO2) = 32 + 2 16 = 64 g/mol
8 g de SO2 Per tant: 0,125 mol de SO2 2 toms O 1 molcula de SO2 0,125 mol de SO2 6, 022 1023 molcules de SO2 1 mol de SO2 = 1,506 1023 toms de O 32 g de S 1mol de SO2 = 4 g de S 1mol de SO2 64 g de SO2 = 0,125 mol de SO2
68.
Lalumini sextreu dun mineral anomenat bauxita, el component fonamental del qual s lxid dalumini (Al2O3). Quina quantitat dxid dalumini (en grams) necessitem per obtenir 50 g dalumini?
36
SOLUCIONARI
de la matria
Massa molar de Al2O3 = 2 27 + 3 16 = 102 g/mol 50 g de Al 102 g de Al2O3 = 94,4 g de Al2O3 2 27 g de Al
69.
Larsina s un compost de frmula AsH3. Si disposem de 0,8 1025 molcules darsina: a) Quants mols darsina hi tenim? b) Quants grams dAsH3 hi ha? c) Quants toms dhidrogen? d) Quants grams darsnic?
M (AsH3) = 74,9 + 3 1 = 77,9 g/mol.

a) 0, 8 1025 molcules de AsH3 = 13,28 mol de AsH3 b) 13,28 mol de AsH3 77,9 g de AsH3 1 mol de AsH3 = 1, 035 10 3 g de AsH3 = 1mol de AsH3 6, 022 1023 molcules de AsH3 =
c) 0, 8 1025 molcules de AsH3 = 2, 4 1025 toms de H d) 13,28 mol de AsH3 70.
3 toms de H 1 molcula de AsH3
74,9 g de As 1 mol de AsH3
= 994,7 g de As
La urea s un compost de frmula CO(NH2)2. Si tenim 5 1024 molcules durea: a) Quants grams durea hi ha? b) Quants mols doxigen? c) Quants grams de nitrogen? d) Quants toms dhidrogen?
M (CO(NH2)2) = 12 + 16 + 2 (14 + 2 1) = 60 g/mol.

a) 5 1024 molcules de CO(NH2 )2 1mol de CO(NH2 )2 6,0 022 1023 molcules de CO(NH2 )2 60 g de CO(NH2 )2 1 mol de CO(NH2 )2
= 498,2 g de CO(NH2 )2 (urea)
37
b) 5 1024 molcules d'urea = 8,3 mol de O c) 5 1024 molcules de CO(NH2 )2 1 mol de CO(NH2 )2 022 1023 molcules de CO(NH2 )2 6,0 14 2 g de N 1 mol de CO(NH2 )2 = 232,5 g de N 4 toms de H 1 molcula d'ur rea = 20 1024 toms de H 1mol de O 6, 022 1023 molcules d'urea =
d) 5 1024 molcules d'urea
71.
La llet de magnsia es prepara dissolent hidrxid de magnesi [Mg(OH)2] amb aigua. Per una reacci ens cal tenir en la dissoluci 5 1022 toms de magnesi. Calcula quants grams dhidrxid de magnesi haurem de dissoldre.
M (Mg(OH)2) = 24,3 + (16 + 1) 2 = 58,3 g/mol

5 1022 toms de Mg 1 mol de Mg(OH)2 1 mol de Mg 72. 1 mol de Mg 6, 022 1023 toms de Mg
58,3 g de Mg(OH)2 1 mol de Mg(OH)2
= 4,84 g de Mg(OH)2
En un recipient, shi introdueixen 50 g de gas doxigen i en un altre digual, 50 g de CO2. A quin recipient hi ha ms molcules? Quin recipient cont ms toms?
M (O2) = 16 2 = 32 g/mol; M (CO2) = 12 + 2 16 = 44 g/mol.

50 g de O2 50 g de CO2 1 mol de O2 32 g de O2 6, 022 1023 molcules 1 mol de O2 6, 022 1023 molcules 1 mol de CO2 2 toms 1 molcula de O2 3 toms 1 molcula de CO2 = 9, 41 1023 molcules = 6,84 1023 molcules = 18, 82 1023 toms = 20,53 1023 toms
1 mol de CO2 44 g de CO2
9, 41 1023 molcules de O2 6, 84 1023 molcules de CO2
38
SOLUCIONARI
de la matria
73. Determina la composici centesimal de la glucosa: C6H12O6.
M (C6H12O6) = 6 12 + 12 + 6 16 = 180 g/mol.

6 12 6 16 100 = 40% de C; 100 = 53,33% de O; 180 180 12 100 = 6,67% de H 180 74. En el cas del carbonat de sodi, per cada gram de carboni es combinen 4 g doxigen i 3,83 g de sodi. Calcula la seva composici centesimal. 1 4 100 = 11,33% de C; 100 = 45,33 3% de O; 1 + 4 + 3, 83 1 + 4 + 3, 83 3, 83 100 = 43,37% de Na 1 + 4 + 3, 83 75. El sulfat de ferro (II) cristallitza formant un hidrat, la frmula del qual s FeSO4 7 H2O. Determina el percentatge daigua dhidrataci en aquest compost.
M (FeSO4 7 H2O) = 55,8 + 32 + 4 16 + 7 (2 1 + 16) =

= 277,8 g/mol 18 7 100 = 45,36% de H2O 277, 8
76.
El sofre i loxigen formen un compost en qu el 40 % s sofre. Determinan la frmula. Frmula del compost que cerquem: SxOy. 40 g de S 60 g de O = 1,25 mol de S; = 3,75 mol de O 32 g/mol 16 g/mol Per tant: S 1,25 O 3,75 SO3
1,25 1,25
77.
Lanlisi dun mineral dalumini revela que est format pel 34,6 % dalumini, el 3,8 % dhidrogen i que la resta s oxigen. Determinan la frmula. Frmula del compost: AlxHyOz.
39
100 (34,6 + 3, 8) g de O = 3,85 mol de O 16 g/mol Per tant: Al 1,28 H 3,8 O 3,85 AlO3H3 Al(OH)3
1,28 1,28 1,28
78.
El nitrogen i loxigen formen molts compostos. Nhi ha un que t de massa molar 92 g/mol i un percentatge de nitrogen del 30,43 %. Determinan la frmula emprica i la frmula molecular. Frmula del compost: NxOy. 30,43 g de N 100 30,43 g de O = 2,174 mol de N; = 4,348 mol de O 14 g/mol 16 g/mol Per tant: N 2,174 O 4,348
2,174 2,174
Frmula emprica: NO2 ; M (NO2) = 14 + 2 16 = 46 g/mol. 92/46 = 2 Frmula molecular: N2O4 79. La sosa Solvay s un producte industrial que t una composici del 43,4 % de sodi, l11,32 % de carboni i la resta s oxigen. Calcula la frmula qumica daquest compost. Frmula del compost: NaxCyOz. 43,4 g de Na 11,32 g de C = 1,887 mol de Na; = 0,943 mol de C; 23 g/mol 12 g/mol 100 (43, 4 + 11, 32) g de O = 2,83 mol de O 16 g/mol Per tant: Na 1,887 C 0,943 O
0,943 0,943 2,83 0,943
Na2C1O3 Na2CO3
80.
El benz s un dissolvent orgnic format per carboni i hidrogen. I sha comprovat, en una anlisi, que es combinen 3 g de carboni amb 250 mg dhidrogen. Ats que la massa molar del benz s de 78 g/mol, determinan la frmula.
40
SOLUCIONARI
de la matria
Frmula del benz: CxHy. 3 g de C 0,25 g de H = 0,25 mol de C; = 0,25 mol de H 12 g/mol 1 g/mol Frmula emprica: CH ; M (CH) = 12 + 1 = 13 g/mol. Per tant: 78 g/mol = 6 Frmula molecular: C6H6 13 g/mol 81. En escalfar-se 4 g de nitrat de crom (III) hidrat sobt un residu de 2,38 g. Troba la frmula de lhidrat. En escalfar la sal hidratada, sevapora laigua i queda la sal anhidra: 4 2,38 g daigua (H2O) i 2,38 g de nitrat de crom (III) anhidre (Cr(NO3)3) Frmula de lhidrat: x Cr(NO3)3 y H2O ; M (Cr(NO3)3) = 52 + + (14 + 3 16) 3 = 238 g/mol: M (H2O) = 2 1 + 16 = 18 g/mol. 2,38 g de Cr(NO3 )3 = 0,01mol de Cr(NO3 )3 ; 238 g/mol 1,62 g de H2O = 0,09 mol de H2O 18 g/mol 0,01 0,09 Cr(NO3 )3 H2O 0,01 0,01 . Frmula del hidrat: Cr(NO3 )3 9 H2O 82. Lalumini s un metall molt preuat que es pot obtenir de lxid dalumini (Al2O3), un producte que sextrau de la bauxita, o del fluorur dalumini (AlF3), un producte que sobt a partir de la fluorita. Determina quina de les dues substncies s ms rendible per obtenir alumini. Sha de determinar el percentatge dalumini a cadascuna de les dues substncies:
M (Al2O3) = 2 27 + 3 16 = 102 g/mol.

2 27 100 = 52,94% de Al 102
M (AlF3) = 27 + 3 19 = 84 g/mol.
27 100 = 32,14% de Al 84 La substncia ms rendible s lxid dalumini.
41
83. Escriu el smbol dels segents elements: a) Mercuri b) Magnesi c) Brom d) Heli e) Cadmi f) Plat a) Hg b) Mg c) Br d) He e) Cd f ) Pt 84. Anomena: a) Ar b) Ni c) Cu d) I2 e) Ag f) Al a) arg b) nquel c) coure d) iode e) plata f ) alumini 85. Anomena els compostos segents: a) N2O3 b) SO2 c) HCI d) HF e) Na2O f) Na2O2 g) Cs2O h) Cu2O i ) NaCl j ) AgCl k) MnO2 l ) AgH g) Se h) Pb i ) Sn j ) Au k) Si l) Ne g) seleni h) plom i ) estany j ) or k) silici l ) ne g) Mangans h) Oz i) Fsfor j) Bor k) Zinc l) Estronci g) Mn h) O3 i)P j)B k) Zn l ) Sr
42
SOLUCIONARI
de la matria
Segons la nomenclatura sistemtica: a) trixid de dinitrogen b) dixid de sofre c) clorur dhidrogen d) fluorur dhidrogen e) xid de disodi f ) perxid de sodi 86. Formula els compostos segents: a) clorur de ferro (III) b) hidrur de calci c) monxid de carboni d) tetraxid de dinitrogen e) xid de calci f) xid de mercuri (II) a) FeCl3 b) CaH2 c) CO d) N2O4 e) CaO f ) HgO 87. Formula els segents compostos: a) disulfur de carboni b) iodur de plom (IV) c) clorur de calci d) fluorur de liti e) bromur de plata f) sulfur de ferro (II) g) sulfur de crom (II) h) iodur de magnesi a) CS2 b) PbI4 c) CaCl2 d) LiF e) AgBr f ) FeS g) CrS h) MgI2 i) CCl4 j) CsI k) Li2O l ) MnO m) Rb2O n) MgO o) P2O5 i) tetraclorur de carboni j) iodur de cesi k) xid de liti l ) xid de mangans (II) m) xid de rubidi n) xid de magnesi o) pentaxid de difsfor g) xid de ferro (II) h) sulfur de zinc i ) sulfur de plat (II) j ) xid de bari k) hidrur de sodi l ) clorur de potassi g) FeO h) ZnS i ) Pt2S3 j ) BaO k) NaH l ) KCl g) xid de dicesi h) xid de dicoure i ) clorur de sodi j ) clorur de plata k) dixid de mangans l ) hidrur de plata
43
88. Escriu el nom dels segents compostos: a) PbCl2 b) PCl3 e) PbO2 f ) CaO g ) Al2O3 h) Br2O5 i ) MnO2 j ) HCl (aq) k) H2S (aq) b) triclorur de fsfor c) monxid de ferro - xid de ferro (II) d) xid de dipotassi e) dixid de plom - xid de plom (IV) f ) xid de calci g) trixid de dialumini - xid dalumini (III) h) pentaxid de dibrom - xid de brom (V) i ) dixid de mangans - xid de mangans (IV) j ) cid clorhdric k) cid sulfhdric l ) cianur de plata m) trixid de diferro - xid de ferro (III) n) hidrxid damoni o) amonac p) trixid de dinquel - xid de nquel (III) q) iodur de potassi r ) hidrur de magnesi c) FeO d) K2O l ) AgCN m) Fe2O3 n) NH4OH o) NH3 p) Ni2O3 q) KI r ) MgH2
a) diclorur de plom - clorur de plom (II)
89.
Escriu el nom dels segents oxocids: a) H2S2O3 b) H2SO5 c) H3PO4 d) H4P2O7 e) HIO4 f ) H2SO3 g) H2Cr2O7 h) HBrO4 i) HIO j) H3 BO3
44
SOLUCIONARI
de la matria
a) cid tiosulfric b) cid peroxomonosulfric c) cid fosfric d) cid difosfric e) cid peridic f) cid sulfurs g) cid dicrmic h) cid perbrmic i ) cid hipoiods j ) cid bric
90.
Escriu la frmula dels segents oxocids: a) cid fosfors b) cid permangnic c) cid hipoclors d) cid bric e) cid peroxontric a) H3PO3 b) HMnO4 c) HClO d) H3BO3 e ) HNO4 f) cid brmic g) cid disulfric h) cid nitrs i ) cid clric j ) cid mangnic f) HBrO3 g) H2S2O7 h) HNO2 i ) HClO3 j ) H2MnO4
91.
Escriu la frmula de les segents oxosals: a) perclorat de sodi b) clorit de cadmi c) silicat de sodi d) clorat de mercuri (I) e) nitrat de calci a) NaClO4 b) Cd (ClO2)2 c) Na4SiO4 d) HgClO3 e) Ca(NO3)2 f ) sulfat damoni g) disulfat de sodi h) disulfat de plat (IV) i) perclorat de plata j) carbonat de berilli f) (NH4)2SO4 g) Na2S2O7 h) Pt(S2O7)2 i ) AgClO4 j ) BeCO3
92.
Escriu el nom de les segents oxosals: a) Ca (ClO)2 b) Ba(NO2)2 c) FeSO4 d) Pb(ClO2)2 e) K2CO3 f) Li4SiO4
45
g) KMnO4 h) Ag2SO3 i) Cu SO3 j) Co PO4 k) FeSO3 l) Li NO2 m) Zn(ClO4)2 a) hipoclorit de calci b) nitrit de bari c) sulfat de ferro (II) d) clorit de plom (II) e) carbonat de potassi f ) silicat de liti g) permanganat de potassi h) sulfit de plata i ) sulfit de coure j) fosfat de cobalt (III) 93. n) Al2(CO3)3 o) Na2S2O3 p) Hg(NO3)2 q) Ca(ClO4)2 r) Zn CO3 s) CuIO3 t) FePO4 k) sulfit de ferro (II) l) nitrit de liti m) perclorat de zinc n) carbonat dalumini o) tiosulfat de sodi p) nitrat de mercuri (II) q) perclorat de calci r) carbonat de zinc s) iodat de coure (I) t) fosfat de ferro (III)
Formula les expressions en negreta de les segents reaccions qumiques: a) Lcid sulfhdric reacciona amb lhidrxid de liti per donar sulfur de liti i aigua. b) El ferro metall soxida amb loxigen de laire per donar lloc a lxid de ferro (III). c) A la reacci de neutralitzaci de lcid clorhdric amb hidrxid potssic sobt la sal clorur potssic i aigua. d) El brom es combina amb lhidrogen gas i dna lloc a lcid bromhdric. e) Lcid ntric lobtenim per reacci del dixid de nitrogen amb aigua en presncia doxigen. f) Loxidaci del sulfur de plom (II) dna lloc a xid de plom (II) i xid de sofre (II). g) El carbonat de calci amb lcid clorhdric ha donat lloc a clorur de calci, dixid de carboni i aigua. h) Del clorur de sodi amb cid sulfric sobt sulfat de sodi i cid clorhdric. i ) En tractar carboni amb xid de ferro (III) sha obtingut ferro i dixid de carboni.
46
SOLUCIONARI
de la matria
a) El H2S reacciona amb el LiOH per donar Li2S i H2O. b) El Fe metall soxida amb el O2 de laire per donar lloc al Fe2O3. c) A la reacci de neutralitzaci del HCl(aq) amb KOH sobt la sal KCl i aigua. d) El Br2 es combina amb H2(g) i dna lloc al HBr(aq). e) El HNO3 lobtenim per reacci del NO2 amb H2O en presncia de O2. f ) Loxidaci del PbS dna lloc a PbO i SO. g) El CaCO3 amb el HCl ha donat lloc a CaCl2, CO2 i aigua. h) De la combinaci de NaCl amb H2SO4 sobt Na2SO4 i HCl. i ) Per tractament de C amb Fe2O3 sha obtingut Fe i CO2.
47
NOTES
48
Els estats de la matria
PRESENTACI
En aquesta unitat es pretn conixer els diferents estats en qu es troba la matria al nostre entorn, com tamb les principals caracterstiques daquests estats. Ens adonarem que tot el que ens envolta s matria i que lobjectiu de la qumica com a cincia s el seu estudi.
49
2 Els estats de la matria

OBJECTIUS
Reconixer les caracterstiques dels slids, els lquids i els gasos per diferenciar els estats dagregaci de la matria. Conixer la teoria cintica i la seva interpretaci de les caracterstiques de cadascun dels estats fsics de la matria. Conixer les lleis experimentals que regeixen les transformacions dels gasos. Emprar la teoria cintica per interpretar el comportament dels gasos i les lleis experimentals que en regeixen les transformacions. Deduir lleis generals que expliquin qualsevol transformaci que experimentin els gasos. Relacionar la quantitat dun gas amb mesures indirectes com ara el volum del recipient, la temperatura a la qual est i la pressi que exerceix. Obtenir algunes caracterstiques dun gas a partir de mesures directes com ara la seva densitat o la massa molar. Estudiar el comportament de mescles de gasos mitjanant les lleis dels gasos ideals. Apreciar la diferncia entre all que representa la composici duna mescla de gasos expressada com a percentatge en massa i el que representa expressada com a percentatge en volum.
CONTINGUTS
Els estats dagregaci de la matria. La teoria cintica de la matria. Interpretaci de les caracterstiques dels estats fsics de la matria a partir de la teoria cintica. Les lleis experimentals que regeixen les transformacions dels gasos. Interpretaci que fa la teoria cintica de les lleis experimentals dels gasos. Les lleis generals que expliquen el comportament dels gasos. Relaci entre la quantitat dun gas i la mesura daltres propietats fsiques. Les lleis que regeixen el comportament de les mescles de gasos. La composici duna mescla de gasos i la seva relaci amb altres propietats fsiques. Les fases del mtode cientfic.
50
PROGRAMACI DE LAULA

Competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn fsic. En aquesta unitat es desenvolupen conceptes bsics com les caracterstiques i les propietats dels diferents estats de la matria amb els seus canvis destat i les lleis dels gasos. Aquests conceptes permeten a lalumne iniciar-se en el coneixement integral dels models, procediments i valors de la qumica per poder comprendre i valorar situacions relacionades amb aspectes tecnolgics, tics, socials i ambientals de la qumica, tant pel que fa a lentorn ms proper com al mn i a la humanitat en el seu conjunt, alhora que per prendre decisions cientficament fonamentades.
CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DE BATXILLERAT

Competncia comunicativa. Aprendre a comunicar cincia significa saber escriure fets, i explicar-los, justificar-los i argumentar-los utilitzant els models cientfics que es construeixen en el marc escolar. Aquesta unitat hi contribueix en la capacitat de descriure els estats de la matria, les seves caracterstiques, els canvis destat i les lleis dels gasos. Tamb hi contribueix en promoure el dileg sobre cadascun dels models proposats, la lectura i la interpretaci de textos i illustracions, la realitzaci de mapes conceptuals i diagrames illustratius dels processos, lexplicaci oral o escrita de la resoluci dun problema o de la realitzaci duna investigaci entre altres. Competncia personal i interpersonal. Lassoliment daquesta competncia es fa a travs de donar pautes per gestionar el treball personal i el treball en grup, i afavorir lautoavaluaci i lautoregulaci dels aprenentatges. Competncia en el coneixement i interacci amb el mn. Aquesta unitat hi contribueix en ajudar els alumnes a apropiar-se daquells models que permeten comprendre el mn material i fsic que els envolta.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT

La lectura comprensiva de textos i la recerca dinformaci implica una relaci amb qualsevol de les matries de llenges, en funci de lidioma que sutilitzi.
51

Aquesta unitat connecta amb les matemtiques en la utilitzaci de factors de conversi, ls de la calculadora, la construcci i lanlisi de taules i grfiques, etc. Tamb connecta amb la fsica quan es treballa amb el comportament dels gasos, lestructura de les substncies i les seves propietats fsiques.
CRITERIS DAVALUACI
1. Conixer els postulats de la teoria cintica i interpretar, sobre aquesta base, les caracterstiques dels estats de la matria. 2. Conixer les lleis experimentals que regeixen les transformacions dels gasos. 3. Interpretar grfiques P-V, V-T i P-T, i deduir les lleis fsiques i matemtiques corresponents. 4. Interpretar les lleis experimentals dels gasos basant-se en la teoria cintica. 5. Resoldre problemes numrics que facin referncia a qualsevol transformaci que experimenti un gas, utilitzant equacions generals. 6. Calcular la massa dun gas a partir de la mesura daltres propietats, com ara el volum del recipient, la temperatura a la que es troba i la pressi que exerceix. 7. Relacionar algunes propietats dun gas, com ara la seva densitat o la seva massa molar, amb altres mesures fsiques (P, V o T). 8. Fer clculs relatius a una mescla de gasos (pressi que exerceix un dels components, proporci daquest component, etc.). 9. Distingir, mitjanant clculs, entre composici en massa i composici en volum duna mescla de gasos.
52

1. Digues quina daquestes caracterstiques t un cos en els diferents estats:
slid
lquid
gas
La seva forma i volum s variable
X X X X X X X X X X
s incompressible
El seu volum no varia
Es pot expandir
T una forma constant
T una forma variable
Es pot comprimir fcilment
2.
Analitza les afirmacions segents: a) Els gasos i els lquids es poden barrejar fcilment, per els slids no. b) Si sotmetem un gas a una pressi elevada el podem arribar a convertir en un lquid. c) Un fluid s una substncia que sempre t la mateixa forma. a) Els gasos i els lquids es poden barrejar fcilment, per els slids no. Les partcules dels gasos i les partcules dels lquids tenen una mobilitat considerable a causa del fet que en ms o menys grau es troben separades entre elles i aix facilitat que es puguin barrejar fcilment.
54
SOLUCIONARI
En canvi les partcules dels slids tenen un moviment molt limitat a causa del fet que les partcules estan molt properes i aix dificulta que es puguin barrejar. b) Si sotmetem un gas a una pressi elevada el podem arribar a convertir en un lquid. En sotmetre un gas a altes pressions el que provoquem s que saproximin les partcules limitant-ne el moviment i el podem arribar a comprimir fins a convertir-lo a estat lquid. c) Un fluid s una substncia que sempre t la mateixa forma. Aquesta afirmaci s falsa, les partcules del fluid es mouen amb prou llibertat per poder adaptar-se a la forma del recipient que les cont.
3.
Justifica per qu els gasos es poden comprimir? Els gasos es comprimeixen fcilment perqu les partcules que els componen estan molt separades comparades amb la seva mida i les interaccions entre elles sn molt dbils.
4.
Justifica per qu el but que s un gas es troba en estat lquid en els encenedors. Els encenedors contenen el but en estat lquid perqu aquest est sotms a una pressi superior a latmosfrica.
5.
Justifica per qu quan obrim una ampolla de perfum notem la seva olor a una certa distncia. El perfum cont partcules voltils (estat gass) i quan obrim el recipient aquestes tenen tendncia a expandir-se (caracterstica prpia de lestat gass) i les detectem a certa distncia.
55

6. En quin estat fsic estaran les substncies segents a 70 C: a) Sofre b) ter etlic c) But d) Oct e) Acetona f ) Alcohol etlic
Si tenim en compte la taula de punts de fusi i debullici de la pgina 44: a) Sofre: slid. b) ter etlic: gas. c) But: gas. d) Oct: lquid. e) Acetona: gas. f ) Alcohol etlic: lquid. 7. Una tcnica culinria consisteix a collocar damunt el foc una planxa metllica i rostir-hi els aliments. Observa la taula del costat i dna alguna ra per la qual aquestes planxes solen ser de ferro i no sn mai de plom. A la pressi d1 atmosfera, el plom fon a 327 C, mentre que el ferro ho fa a 1.538 C. Aix permet cuinar els aliments a una temperatura ms alta i en menys temps. 8. En alguns treballs suneixen peces soldant-les amb un metall. A les vidrieres, els vidres de colors suneixen emmarcant-los i soldant-los amb plom. Dna una ra de per qu sutilitza aquest metall i no un altre dun preu semblant, com ara el ferro. A la pressi d1 atmosfera el plom fon a 327 C, mentre que el ferro ho fa a 1.538 C. Aix permet unir les peces de vidre per mitj del metall fos sense necessitat descalfar a temperatures molt altes, cosa que podria esquerdar el vidre. 9. Indica quina de les grfiques segents representa la variaci de la pressi dun gas quan es modifica el volum del recipient, tot mantenint per la temperatura constant.
a)
1/V
b)
V
c)
PV
A temperatura constant, P V = constant
56
SOLUCIONARI
1 La grfica a) indica que P s directament proporcional a . V Dna una representaci correcta de la llei. La grfica b) indica que P i V sn inversament proporcionals. Dna una representaci correcta de la llei. La grfica c) indica que el producte PV s constant a qualsevol pressi. Tamb s coherent amb la llei. Les tres grfiques representen de manera coherent la variaci de la pressi dun gas en modificar el volum del recipient, mantenint la temperatura constant. 10. En un cilindre dmbol mbil tenim un gas a temperatura constant que exerceix una pressi de 350 mm Hg quan el volum del cilindre s de 2 L. Quina pressi exercir els gas si desplacem lmbol fins que el volum sigui de 250 cm3?
V1 = 2 L V2 = 250 cm3
P1 = 350 mm Hg
Dacord amb la llei de Boyle-Mariotte, a temperatura constant: P1 V1 = P2 V2 350 mm Hg 2 L = P2 0,25 L P2 = 350 mm Hg 2 L = 2800 mm Hg 0,25 L
11.
Quant varia la pressi dun gas, tot mantenint el seu volum constant, si la seva temperatura passa de 20 a 40 C? Dacord amb la llei de Gay-Lussac, a volum constant: P1 P P1 P2 = 2 = T1 T2 (20 + 273) K (40 + 273) K P2 = 313 K P1 = 1, 07P1 293 K
12.
Dupliquem la pressi dun gas mentre mantenim el seu volum constant. Qu passar, aleshores, amb la temperatura? Dacord amb la llei de Gay-Lussac, a volum constant: P1 P P 2P1 2 P1 T1 = 2 1 = T2 = = 2T1 T1 T2 T1 T2 P1 Es duplica la temperatura absoluta.
57

13. Indica quina de les segents grfiques representa la variaci de la temperatura dun gas en modificar el volum del recipient, tot mantenint constant la pressi.
a) b) c)
Segons la llei de Charles, quan la pressi es mant constant, el volum s directament proporcional a la temperatura absoluta dun gas. V = cte. T La grfica a) indica que la temperatura s directament proporcional 1 a . No dna una representaci correcte de la llei. V La grfica b) indica que la temperatura s inversament proporcional al volum. Tampoc no dna una representaci correcte de la llei. La grfica c) indica que el producte P V s constant a qualsevol temperatura. Tampoc no resulta coherent amb la llei. Cap de les tres grfiques no representa de manera coherent la variaci de la temperatura dun gas en modificar el volum dun recipient que el cont quan la pressi s constant. 14. Dins un recipient de paret mbil hi ha una quantitat determinada de gas que ocupa 500 mL i s a 10 C. Quin volum ocupar el gas si es refreda fins a 10 C sense que la pressi vari ?
T1 = 10 C T2 = 10 C
V1 = 500 mL
P = constant
V2 = ?
Segons la llei de Charles, quan la pressi dun gas ideal es mant constant, el volum s directament proporcional a la seva temperatura absoluta. V1 V V2 500 mL = 2 = T1 T2 (273 + 10) K (273 10) K V2 = 500 mL 263 K = 464,7 mL 283 K
58
SOLUCIONARI
15.
Dedueix, duna manera semblant, la llei de Charles. Lequaci destat dels gasos ideals diu: P1 V1 P V = 2 2 T1 T2 A P = constant: P1 V1 T1 = P2 V2 T2 V1 V = 2 T1 T2
16.
Dedueix lequaci destat dels gasos ideals pressuposant que el gas passa de lestat 1 a en un procs a volum constant i de a 2 en un procs a temperatura constant.
Estat 1 P1, V1, T1 1 a, V = constant V1 = Va Estat 2 P2, V2, T2 a 2, T = constant Ta = T2
F
Estat a Pa, Va, Ta
Transformaci 1 a, V = constant. Es compleix la llei Gay-Lussac: P1 P = a T1 Ta Transformaci a 2, a T = constant. Es compleix la llei de BoyleMariotte: Pa Va = P2 V2 Tenint en compte que V1 = Va i Ta = T2, aquestes expressions es transformen: P1 P = a Pa V1 = P2 V2 T1 T2 Allem Pa en les dues expressions i les igualem: P1 P = a T1 Ta Reordenem lexpressi posant tot el que fa referncia a lestat 1 en un membre i el que fa referncia a lestat 2 en laltre: P1 P = a Pa V1 = P2 V2 Equaci general dels gasos ideals. T1 T2 17. s possible que un gas experimenti una transformaci en la qual es mantingui constant el volum que ocupa i la pressi que exerceix? Perqu aix succeeixi tamb ha de romandre constant la temperatura, amb la qual cosa el gas no experimentar cap transformaci.
59

18. Dins un recipient de 15 L shi ha posat un gas a 50 C que exerceix una pressi de 2 atmosferes. Determina quin ser ara el volum del recipient si lescalfem fins a 100 C i deixem que la pressi arribi fins a 3 atm. Si tenim en compte lequaci destat dels gasos ideals: P1 V1 P V 2 atm 15 L 3 atm V2 = 2 2 = T1 T2 (273 + 50) K (273 + 100) K V2 = 2 atm 15 L (273 + 100) K (273 + 50) K 3 atm = 34,64 L
19.
Una bombona de 3 L cont CO2 que a temperatura ambient (20 C) exerceix una pressi de 2 atm. Per una badada, la bombona sha acostat a un foc i assoleix els 800 C. Pot arribar a explotar? La bombona est feta dun material que pot suportar fins a 15 atm. Si tenim en compte lequaci destat dels gasos ideals: P1 V1 P V 2 atm 3 L P2 3 L = 2 2 = T1 T2 (273 + 20) K (273 + 800) K P2 = 2 atm (273 + 800) K (273 + 20) K = 7, 32 atm
La bombona no explota.
20.
Per dur a terme una experincia ens cal introduir un gas inert (larg) en una cambra d1,5 m de llarg, 1 m damplada i 2 m dalada, fins que la seva pressi sigui d1 atm a 20 C. Nhi haur prou amb larg que tenim dins una bombona de 50 L si la seva pressi s de 70 atm a 20 C?
Vcambra = 1,5 m 1 m 2 m = 3 m3 = 3000 L. Si tenim en compte lequaci destat dels gasos ideals: P1 V1 P V 70 atm 50 L P 3000 L = 2 2 = 2 T1 T2 (273 + 20) K (273 + 20) K
P2 = S, i sobra arg. 21. En una xeringa de 50 mL shi ha recollit gas hidrogen a 1.500 mm Hg i a 50 C. Assenyala quina posici marcar lmbol de la xeringa si deixem que la pressi al seu interior sigui d1 atm i la temperatura es redueixi a la meitat. 70 atm 50 L 3000 L = 1,167 atm
60
SOLUCIONARI
Si tenim en compte lequaci destat dels gasos ideals: P1 V1 P V = 2 2 T1 T2 Si la temperatura centgrada es redueix a la meitat: 1500 mm Hg 50 mL 760 mm Hg V2 = (273 + 50) K (273 + 25) K V2 = 1500 mm Hg 50 mL 298 K 760 mm Hg 323 K = 91mL
Si la temperatura Kelvin es redueix a la meitat: 1500 mm Hg 50 mL 760 mm Hg V2 = (273 + 50) K 161,5 K V2 = 1500 mm Hg 50 mL 161,5 K 760 mm Hg 323 K = 49,34 mL L
22.
En una ampolla amb mbol shi ha recollit 300 mL de gas nitrogen a la pressi de 3 atm i a 40 C. Quina ser la pressi del gas a linterior si lmbol sexpandeix fins a 450 mL i la temperatura es duplica? Si tenim en compte lequaci destat dels gasos ideals: P1 V1 P V = 2 2 T1 T2 Si la temperatura centgrada es duplica: 3 atm 300 mL P 450 mL = 2 (273 + 40) K (273 + 80) K P2 = 3 atm 300 mL 353 K 450 mL 313 K = 2,256 atm
Si la temperatura Kelvin es duplica: 3 atm 300 mL P 450 mL = 2 (273 + 40) K 626 K P2 = 3 atm 300 mL 626 K 450 mL 313 K = 4 atm
23.
Com a resultat duna reacci qumica, sha generat un gas que ocupa un volum de 10 L a una pressi de 2.500 mm Hg. Quina ser la temperatura daquest gas si, quan es refredi fins a 10 C, exerceix una pressi de 2,5 atm i ocupa 7 L?
61

Si tenim en compte lequaci destat dels gasos ideals: P1 V1 P V = 2 2 T1 T2 2500 mm Hg 10 L 2,5 760 mm Hg 7 L = T1 (273 10) K 2500 mm Hg 10 L 263 K = 494,4 K = 221,4 C 2,5 760 mm Hg 7 L
T1 =
24.
Dins un recipient de 5 L hi ha un gas que exerceix una pressi de 600 mm Hg a 35 C. s possible que experimenti una transformaci en la qual es dupliquin la pressi i el volum del gas? Qu passar amb la temperatura? Si tenim en compte lequaci destat dels gasos ideals: P1 V1 P V P V 2 P1 2V1 = 2 2 1 1 = T2 = 4T1 T1 T2 T1 T2 La temperatura absoluta del gas es multiplica per quatre.
25.
Dins un recipient de 5 L hi ha un gas que exerceix una pressi de 600 mm Hg a 35 C. s possible que experimenti una transformaci en la qual la temperatura i el volum del gas es dupliquin? I amb la pressi, qu passar? Si tenim en compte lequaci destat dels gasos ideals: P1 V1 P V P V P 2V1 = 2 2 1 1 = 2 P1 = P2 T1 T2 T1 2T1 La pressi del gas no varia.
26.
Calcula la pressi que exerciran 3 mol de gas oxigen que estiguin en un recipient de 5 L a 50 C. Si tenim en compte lequaci destat dels gasos ideals: PV = nRT P 5 L = 3 mol 0, 082 3 mol 0, 082 atm L (273 + 50) K mol K
P =
atm L (273 + 50) K mol K = 15, 89 atm 5L
27.
Quants mols de CO2 tindrem en un recipient de 10 L si la pressi s de 3 atm i a la temperatura de 70 C?
62
SOLUCIONARI
a) Quantes molcules de CO2 hi ha? b) Quants toms dO2? c) Quants mols dO2? Si tenim en compte lequaci destat dels gasos ideals: atm L (273 + 70) K mol K = 1,067 mol de CO2
P V = n R T 3 atm 10 L = n 0, 082
n= 0, 082 3 atm 10 L
atm L (273 + 70) K mol K 1mol de CO2
a) 1,067 mol de CO2
6, 022 1023 molcules de CO2
= 6, 423 1023 molcules de CO2 b) 6, 423 1023 molcules de CO2 2 toms de O 1 molcula de CO2 =
= 1, 285 1024 toms de O c) 1,067 mol de CO2 2 mol de O 1 mol de CO2 = 2,134 mol de O
28.
Sintrodueixen 10 g de gas hidrogen i 10 g de gas clor en dos recipients iguals i a temperatures idntiques. Indica en quin dels recipients la pressi s ms gran. Si tenim en compte lequaci destat dels gasos ideals: PV = nRT Amb el mateix volum i la mateixa temperatura, la pressi ser ms gran on sigui ms gran el nombre de mols. 1mol de H2 10 g de H2 = 5 mol de H2 (2 1) g de H2 10 g de Cl2 1mol de Cl2 = 0,14 mol de Cl2 (2 35,5) g de Cl2
La pressi s ms gran en el recipient dhidrogen. 29. Dins un recipient hi ha 5 g de gas hidrogen i 5 g de gas nitrogen, i la mescla exerceix una pressi de 800 mm Hg. Calcula: a) La pressi parcial que exerceix cada component de la mescla. b) La composici de la mescla expressada com a percentatge en massa i com a percentatge en pes.
63

a) Segons la llei de Dalton de les pressions parcials, per a cada component. P1 = PT X1 Per calcular les fraccions molars hem de conixer el nombre de mols de cada component. El calculem dividint la massa en grams de cadascun entre la seva massa molar: M (H2) = 2 1 = 2 g/mol; M (N2) = 2 14 = 28 g/mol 5 nH2 2 = PT X H2 = PT = 800 mm Hg = nH2 + nN2 5 5 + 2 28 = 746,7 mm Hg 5 nN2 28 = PT X N2 = PT = 800 mm Hg = nHe + nN2 5 5 + 2 28 = 53,33 mm Hg
PH2
PN2
b) Composici de la mescla com a percentatge en massa: 50% de cadascun ja que tenim la mateixa massa. Composici de la mescla com a percentatge en volum: coincideix amb el percentatge en nombre de partcules. 5 nH2 2 100 = 100 = 93,33% de H2 nH2 + nN2 5 5 + 2 28 5 nN2 28 100 = 100 = 6,67% de N2 nHe + nN2 5 5 + 2 28 30. En tres recipients diferents d1 L de capacitat hi tenim H2, CO2 i N2, cadascun a la pressi d1 atm i tots a la mateixa temperatura. Si posem els tres gasos en un recipient d1 L a la mateixa temperatura, quin valor tindr ara la pressi? Dacord amb la llei de Dalton: 1 + 1 + 1 = 3 atm. 31. En un recipient d1 L introdum gas H2 a la pressi d1 atm i en un altre de 3 L hi posem CO2 tamb a 1 atm de pressi; tots dos recipients estan a temperatures idntiques. Introdum el dos gasos en un recipient de 3 L, tamb, a la mateixa temperatura. Quin valor t ara la pressi?
64
SOLUCIONARI
A la mescla, el dixid de carboni segueix exercint una pressi d1 atm. Calculem la pressi que exerceix lhidrogen en les noves condicions: P1 V1 P V 1 atm 1L P 3L = 2 2 = 2 T1 T2 T T P2 = 1 atm 1 L 3L = 0,33 atm
Segons la llei de Dalton, la pressi de la mescla de gasos: PT = PH2 + PCO2 = 1 atm + 0,33 atm = 1,33 atm
32.
Dins una ampolla shi introdueixen 20 g de gas H2 i 50 g de gas N2. Si el manmetre indica que la pressi a lampolla s de 1.200 mm Hg, quina pressi exerceix cada gas? Segons la llei de Dalton de les pressions parcials: PH2 = PT X H2 nH2 = PT = 1200 mm Hg nH2 + nN2 20 21 50 20 + 21 2 14 20 2 14 50 20 + 21 2 14 =
= 1018 mm Hg PN2 = PT X N2 nN2 = PT = 1200 mm Hg nHe + nN2
= 182 mm Hg
33.
Dacord amb la teoria cintica, com es comporten les partcules que formen la matria quan aquesta s en estat slid, lquid o gass? Dacord amb la teoria cintica, la matria est formada per partcules. En estat slid, les partcules estan unides per forces bastant fortes, que les obliguen a romandre en posicions relativament fixes. Noms tenen un petit moviment de vibraci entorn duna posici dequilibri. Aquest moviment s ms gran com ms alta s la temperatura del cos. En estat gass, les forces entre les partcules sn gaireb inexistents. Per aix es mouen en total llibertat per tot el recipient que ocupen. En estat lquid, les forces que mantenen unides les partcules sn mitjanes, fet que permet que tinguin una certa mobilitat i puguin lliscar unes sobre les altres.
65

34. Utilitza la teoria cintica per explicar per qu, quan escalfem un cos, algunes vegades canvia la seva temperatura i daltres no. La calor que comuniquem a un cos fa que augmenti el moviment de les partcules que el formen. Si el cos es troba a la temperatura dun canvi destat, la calor sinverteix a modificar el tipus dinteracci entre les partcules i es produeix el canvi destat. Mentre es produeix el canvi destat, la temperatura no varia. Si el cos es troba a una temperatura allunyada de la del canvi destat, la calor fa que augmenti el moviment de les partcules i, en conseqncia, tamb augmenta la temperatura del cos. 35. Les frases segents contenen un error o no sn ben b certes. Completa-les perqu siguin correctes: a) Laigua t un punt debullici de 100 C. b) Totes les substncies tenen un punt de fusi caracterstic. c) Com ms alt sigui el punt de fusi duna substncia, ms alt ser el seu punt debullici. a) A la pressi d1 atmosfera, laigua t un punt debullici de 100 C. b) Totes les substncies pures tenen un punt de fusi caracterstic. c) No sempre es compleix que com ms alt s el punt de fusi duna substncia, ms alt s tamb el seu punt debullici. Sen poden veure exemples a la taula de la pgina 44 del llibre, com ara lalcohol etlic o el metlic. 36. Raona si sn certes o no ho sn les afirmacions segents: a) A 25 C les forces entre les molcules doxigen sn ms petites que entre les molcules daigua. b) A 25 C les forces entre les molcules doxigen sn ms petites que les que hi ha a 75 C. c) A 25 C les forces de les molcules daigua sn ms petites que les que hi ha a 75 C. d) A 25 C les molcules daigua vibren menys que a 25 C. e) A 3 C les molcules daigua sn ms a prop que a 3 C. f) A 25 C les molcules doxigen es mouen a ms velocitat que a 80 C. a) Cert. A 25 C loxigen s un gas, i laigua, un lquid. b) Fals. A totes dues temperatures, loxigen s un gas ideal i entre les seves molcules no hi ha forces dinteracci. c) Cert. Per aix laigua sevapora ms a 75 C que a 25 C.
66
SOLUCIONARI
d) Fals. La vibraci de les molcules daigua s ms gran com ms gran s la seva temperatura. e) Cert. Laigua s una substncia anmala i a 3 C t una densitat ms gran que a 3 C. Aix es deu al fet que les molcules daigua estan ms a prop de 3 C que de 3 C. f) Fals. Quant ms alta s la temperatura dun gas, ms gran s lenergia cintica de les seves molcules i ms gran s la velocitat amb qu es mouen. 37. Les bombones de but que fem servir a les cuines contenen aquest combustible en estat lquid. Observa la taula de la pgina 44 i explica com pot ser que el but es mantingui lquid a la temperatura de casa nostra. Perqu es mant la pressi elevada i en aquestes condicions el punt debullici augmenta. 38. Explica per qu el punt debullici de les substncies baixa quan la pressi exterior disminueix. Les substncies entren en ebullici quan la seva pressi de vapor coincideix amb la pressi exterior. Si disminueix la pressi exterior, baixa la temperatura a la qual es produeix aquesta coincidncia. 39. Raona si creus que s possible augmentar el volum dun gas sense escalfar-lo. Segons lequaci destat dels gasos ideals, aix s possible si disminueix la pressi del gas en la mateixa proporci. P V = n R T 40. Quant ha de canviar el volum dun recipient que cont un gas si volem que la seva pressi es quadrupliqui sense que la temperatura vari? El volum sha de reduir a la quarta part. Efectivament: P1 V1 P V P V 4P1 V2 V = 2 2 1 1 = 1 = V2 T1 T2 T1 T1 4 41. Tenim un gas dins un cilindre dmbol mbil. Hi ha alguna manera de reduir el volum sense variar la pressi ni empnyer lmbol? Perqu es redueixi el volum sense que salteri la pressi, cal disminuir la temperatura del gas: P1 V1 P V P V P V V V = 2 2 1 1 = 1 2 1 = 2 T1 T2 T1 T2 T1 T2
67

42. Sn certes aquestes afirmacions? Argumenta-ho: a) Quan un gas que ocupa 300 cm3 es comprimeix fins a ocupar-ne noms 100 cm3, sense que la temperatura vari, triplica la pressi que exerceix. b) Quan un gas que s a 10 C sescalfa fins als 20 C, sense que la seva pressi vari, el seu volum es duplica. c) Quan un gas que ocupa 300 cm3 es comprimeix fins a ocupar-ne noms 100 cm3, sense que la seva pressi vari, triplica la seva temperatura. a) Cert: P1 V1 P V P 300 cm3 P 100 cm3 = 2 2 1 = 2 T1 T2 T1 T1 b) Fals. Aix passaria si es dupliqus la temperatura absoluta. c) Fals: P1 V1 P V P 300 cm3 P 100 cm3 = 2 2 1 = 1 T1 T2 T1 T2 La temperatura absoluta sha de reduir a la tercera part. 43. Les tres grfiques segents poden representar la relaci que hi ha entre la pressi i la temperatura dun gas quan experimenta transformacions a volum constant. Indica quina magnitud sha de representar a cada eix. a) b) c)
Per a un gas ideal que experimenta transformacions a volum constant, la pressi s directament proporcional a la seva temperatura absoluta: P1 P = 2 = cte. T1 T2 A la grfica a), shi representa en un eix P, i en laltre, T (temperatura absoluta). A la grfica b), shi representen dues magnituds inversament proporcionals. En un eix sha de posar P, i en laltre, 1/T (o viceversa). A la grfica c), shi representen dues magnituds directament proporcionals amb ordenada a lorigen. A leix dordenades, shi ha
68
SOLUCIONARI
de posar P, i al dabscisses, la temperatura centgrada. P tendeix a 0 quan T = 273 C. 44. La major part dels termmetres que fem servir al laboratori mesuren les temperatures en C i permeten mesurar valors positius i negatius. Quan es crema fusta sassoleixen temperatures properes als 350-400 C. Se tacut algun procs que tingui lloc a temperatures similars per negatives? No. Segons la teoria cintica, la temperatura ms baixa possible s 273,15 C. 45. Explica per qu lescala Kelvin de temperatures comena a 273,15 C. Perqu a aquesta temperatura el moviment de les partcules s nul i ja no es pot reduir ms. (En rigor, no s completament nul pels requisits de la mecnica quntica.) 46. Justifica, mitjanant la teoria cintica del gasos, per qu si un gas experimenta transformacions a pressi constant, quan es redueix a la meitat el volum del recipient, la pressi es duplica. Segons la teoria cintica, la velocitat de les partcules s directament proporcional a la seva temperatura absoluta. Si el gas experimenta una transformaci a temperatura constant, la velocitat de les seves partcules no canvia. Si es redueix el volum a la meitat, les partcules, que es mouen a la mateixa velocitat que abans, arribaran el doble de vegades a les parets del recipient i duplicaran el nombre de collisions entre elles. En conseqncia, es duplicar la pressi que exerceix el gas. 47. Utilitza la teoria cintica dels gasos per explicar que si un gas experimenta transformacions a pressi constant, quan la seva temperatura absoluta es duplica, el volum tamb es duplica. Si la pressi del gas es mant constant, ha de romandre constant el nombre de xocs de les partcules contra les parets del recipient. La velocitat de les partcules del gas s directament proporcional a la seva temperatura absoluta, de manera que, si la temperatura es duplica, tamb es duplica la velocitat. Si volem que el nombre de collisions contra les parets del recipient es mantingui constant, cal duplicar el volum del recipient que allotja el gas. 48. En un recipient de volum variable hi ha un gas que exerceix una pressi de 600 mm Hg quan el volum s d1,2 L. Si la pressi assoleix els 1.000 mm Hg sense que la temperatura canvi, quin ser el volum? Segons lequaci destat dels gasos ideals:
69

P1 V1 P V 600 mm Hg 1,2 L 1000 mm Hg V2 = 2 2 = T1 T2 T T V2 = 600 mm Hg 1,2 L 1000 mm Hg = 0,72 L
49.
Dins una ampolla de 750 mL hi ha un gas que exerceix una pressi de 1,25 atm a 50 C. Si el connectem a una ampolla buida de 2 L, quina pressi llegirem ara al manmetre si la temperatura no canvia? Tenim:
750 mL 2L
P1 V1 P V 1,25 atm 0,75 L P (2 + 0,75) L = 2 2 = 2 T1 T2 T T P2 = 1,25 atm 0,75 L 2,75 L = 0,34 atm
50.
Un gas exerceix una pressi de 800 mm Hg a una temperatura de 50 C. Quina temperatura ha dassolir si volem que exerceixi una pressi d1,5 atm sense que es modifiqui el volum del recipient on s? Com abans: 800 atm V P1 V1 P2 V2 1,5 atm V 760 = = T1 T2 T (273 + 50) K T = 1,5 atm (273 + 50) K 800 atm 760 = 460 K = 187 C
51.
Un gas est tancat dins un recipient de 5 L. Quant variar la seva temperatura si la seva pressi passa de 300 mm Hg a 600 mm Hg. Tenim: P1 V1 P V = 2 2 T1 T2 300 mm Hg 5 L T1 = 600 mm Hg 5 L T2 T2 = 2T1
52.
Una pea duna mquina est formada per un pist que cont un gas al seu interior. En un moment determinat, el volum del pist s de 225 mL
70
SOLUCIONARI
i la temperatura del gas de 50 C. Quant ha calgut que canvi la temperatura perqu el volum sigui de 275 mL, si la pressi no varia? Una altra vegada: P1 V1 P V P 225 mL P 275 mL = 2 2 = T1 T2 T2 (273 + 50) K T2 = 275 mL (273 + 50) K 225 mL
P (atm)
2 1
= 395 K = 122 C
53.
Un gas ideal est, en les condicions que corresponen al punt A, a una temperatura de 27 C. Calcula quina ser la seva temperatura als punts B i C.
A C B 0,5 1,5 V (L)
Pas de A B: P1 V1 P V 2 atm 0,5 L 1 atm 0,5 L = 2 2 = T1 T2 (273 + 27) K TB TB = Pas de B C: 1 atm 0,5 L 1 atm 1,5 L = 150 K TC TC = 1,5 L 150 K 0,5 L = 450 K = 177 C 1 atm (273 + 27) K 2 atm = 150 K = 123 C
54.
Dins un recipient de 500 mL hi ha un gas que exerceix una pressi de 1.500 mm Hg a 80 C de temperatura. Calcula quin volum ocupar el gas si el refredem fins a 40 C i fem que la pressi sigui de 0,9 atm. 1500 atm 500 mL 0, 9 atm V 760 = (273 + 40) K (273 + 80) K
P1 V1 P V = 2 2 T1 T2
1500 atm 500 mL (273 + 40) K 760 V = = 972 mL (273 + 80) K 0,9 atm 55. En un recipient de 2 L shi ha collocat un gas a 50 C que exerceix una pressi de 4 atm. Calcula la pressi que exercir el gas si lescalfem fins a 100 C i fem que el volum del recipient es redueixi a 500 mL.
71

Tenim: P1 V1 P V 4 atm 2 L P 0,5 L = 2 2 = T1 T2 (273 + 50) K (273 + 100) K P = 4 atm 2 L (273 + 100) K (273 + 50) K 0,5 L = 18,48 atm
56.
Un gas ocupa un volum de 20 L, exerceix una pressi de 850 mm Hg i est a 27 C. A quina temperatura estar si es redueix el volum del recipient a 8 L i passa a exercir una pressi de 2,5 atm? Ara: 850 atm 20 L P1 V1 P2 V2 2,5 atm 8 L 760 = = T1 T2 (273 + 27) K T T = 2,5 atm 8 L (273 + 27) K 850 atm 20 L 760 = 268 K = 4,7 C
57.
Utilitza lequaci destat dels gasos ideals per calcular el volum que ocupa 1 mol de gas hidrogen en condicions normals. a) I si el gas fos oxigen? b) I si es tracts de dixid de carboni? atm L Utilitzem lequaci destat dels gasos ideals:
PV = nRT 1 atm V = 1 mol 0, 082
mol K V = 22,4 L, sigui el gas que sigui
273 K
58.
Quina temperatura hi haur en un recipient de 8 L que cont 2,5 mols de gas nitrogen a una pressi de 650 mm Hg? A partir de lequaci dels gasos ideals: 650 atm L atm 8 L = 2,5 mol 0, 082 T 760 mol K = 33, 4 K = 239,6 C
PV=nRT
T =
650 atm 8 L 760 atm L 2,5 mol 0, 082 mol K
59.
Quina massa de gas met (CH4) hi haur en un recipient de 8 L si est a 117 C i la pressi s de 140 mm Hg? a) Quantes molcules de gas met tindrem?
72
SOLUCIONARI
b) Quants toms dhidrogen? c) Quants mols de carboni? A partir de lequaci de los gasos ideals:
PV=nRT
1140 atm L atm 8 L = n 0, 082 (273 + 117) K 760 mol K n= 0, 082 1140 atm 8 L 760 atm L mol K (273 + 117) K = 0,375 mol
M (CH4) = 12 + 4 1 = 16 g/mol
0,375 mol de CH4 a) Ara: 0,375 mol de CH4 6, 022 1023 molcules de CH4 1 mol de CH4 = 16 g de CH4 1 mol de CH4 = 6 g de CH4
= 2, 258 1023 molcules de CH4 b) Tenim: 2, 258 1023 molcules de CH4 4 toms de H 1 molcula de CH4 =
= 9, 03 1023 toms de H c) A partir de lestequiometria de la reacci: 0,375 mol de CH4 1mol de C 1 mol de CH4 = 0,375 mol de C
60.
La bombona de but (C4H10) t una capacitat de 26 L. Quan s plena pesa 12,5 kg ms que quan s buida. Quina pressi exerciria el but que hi ha a linterior si estigus en fase gasosa? Considerem que la temperatura s de 20 C.
M (C4H10) = 4 12 + 10 1 = 58 g/mol. P V = n R T P 26 L =
12,5 10 3 g atm L 0, 082 (273 + 20) K g mol K 58 mol
73

P = 12,5 10 3 g 58 g mol 0, 082 atm L (273 + 20) K mol K = 199,2 atm 26 L
61.
Diem que una bombona de but sha acabat quan ja no en surt gas de linterior, i aix passa quan la pressi a linterior s igual que la pressi atmosfrica. Quina massa de but resta a dins duna bombona buida si la temperatura a la cuina s de 20 C? Dades: capacitat de la bombona = 26 L, pressi atmosfrica = 1 atm. atm L (273 + 20) K P V = n R T 1 atm 26 L = n 0, 082 mol K n= 0, 082 1 atm 26 L atm L (273 + 20) K mol K = 1,082 mol
M (C4H10) = 4 12 + 10 1 = 58 g/mol 58 g de C4H10 1,082 mol de C4H10 = 62,8 g de C4H10 1 mol de C4H10
62. En un globus hem introdut 5 g de gas heli (He). Quin ser el volum del globus si la pressi a linterior s d1,5 atm i la temperatura s de 20 C ?
M (He) = 4 g/mol. P V = n R T 1,5 atm V =

5g atm L 0, 082 (273 + 20) K g mol K 4 mol atm L (273 + 20) K mol K 1,5 atm
V = 4
5 g g mol
0, 082
= 20,02 L
63.
Tenim un volum de 500 mL de dixid de carboni en condicions normals: a) Quin volum ocupar a 80 C i 375 mm Hg? b) Quantes molcules hi haur al recipient? a) En aquest cas: 375 atm V P1 V1 P2 V2 1 atm 500 mL 760 = = T1 T2 273 K (2 273 + 80) K
74
SOLUCIONARI
V =
1 atm 500 mL (273 + 80) K 375 273 K atm 760
= 1310 mL = 1,31L
b) Sustituint els valors coneguts:
P V = n R T 1 atm 0,5 L = n 0, 082

n= 1 atm 0,5 L 0, 082 atm L mol K 273 K
atm L 273 K mol K
= 0,0223 mol
0,0223 mol de CO2
6, 022 1023 molcules de CO2
1mol de CO2 22 = 1, 345 10 molcules de CO2
64.
Calcula la massa de 10 L de gas hidrogen en condicions normals. I si el gas fos oxigen? En condicions normals (c.n.) 1 mol dun gas ideal ocupa 22,4 L: 1mol de H2 10 L de H2 = 0,45 mol de H2 22,4 L de H2
M (H2) = 2 1 = 2 g/mol 2 g de H2 0,45 mol de H2 = 0,9 g de H2 1 mol de H2

Si el gas fos O2, tamb tindrem 0,45 mol. M (O2) = 2 16 = 32 g/mol 32 g de O2 0,45 mol de O2 = 14,4 g de O2 1 mol de O2 65. A dos recipients iguals i amb temperatures idntiques shi introdueixen 5 g de gas heli i 5 g de dixid de carboni. A quin dels dos recipients la pressi s ms alta?
P V = n R T Segons lequaci destat dels gasos ideals, si V i T sn iguals, exercir ms pressi el gas que tingui un nombre de mols ms gran. 1mol de He = 1,25 mol de He M (He) = 4 g/mol 5 g de He 4 g de He M (CO2) = 12 + 2 16 = 44 g/mol 1mol de CO2 5 g de CO2 = 0,114 mol de CO2 44 g de CO2
La pressi ser ms alta en el recipient dheli.
75

66. Lacetil s un gas que es fa servir com a combustible dels bufadors de soldadura. La seva composici s del 92,3 % de carboni i del 7,7 % dhidrogen. Determina la frmula de lacetil (C2H2), sabent que quan se nintrodueixen 4,15 g en una ampolla d1,5 L a 70 C de temperatura exerceixen una pressi de 3 atm. La composici centesimal ens permetr conixer la frmula emprica. Les dades que fan referncia a lestat del gas ens permeten conixer la seva massa molar i, amb aix, la seva frmula molecular. Frmula del tipus CxHy. 92,3 g de C 12 g de C 1mol de C = 7,692 mol de C 7,7 g de H 1 g de H 1mol de H = 7,7 mol de H
Frmula emprica: CH. Clcul de la massa molar:
P V = n R T 3 atm 1,5 L = n 0, 082

n= 0, 082 3 atm 1,5 L
atm L (273 + 70) K mol K = 0,16 mol
atm L (273 + 70) K mol K
4,15 g g = 25,9 Massa molar de lacetil 0,16 mol mol
M (CH) = 12 + 1 = 13 g/mol.
25, 9 2 13 Frmula molecular de lacetil: C2H2. 67. Sabem que la densitat dun gas en condicions normals s 1,25 g/L. Indica si el gas s monxid de carboni, monxid de sofre o amonac. A la pgina 58 es dedueix la frmula que permet conixer la densitat dun gas: P M d = R T d R T = P 1,25 g L 0, 082 atm L mol K 1 atm 273 K = 27 7,98 g mol
M =
M (CO) = 12 + 16 = 28 g/mol; M (SO) = 32 + 16 = 48 g/mol; M (NH3) = 14 + 3 1 = 17 g/mol. El gas del problema s el CO.
76
SOLUCIONARI
68.
La densitat dun gas en condicions normals s 1,42 g/L. Calcula quant pesaran 750 mL daquest gas a 1,8 atm de pressi i 17 C de temperatura. La densitat del gas en condicions normals ens permet conixer la seva massa molar. Amb ella podrem esbrinar la densitat del gas en les noves condicions i determinar la massa corresponent a 750 mL. d R T M = = P 1, 42 g atm L 0, 082 273 K L mol K 1 atm 1, 8 atm 31,79 g mol
= 31,79
g mol
P M d = = R T
L 0, 082 atm (273 + 17) K mol K
= 2,4
g L
d =
g m m = d V = 2,4 0,75 L = 1,8 g V L
69.
Calcula la densitat del monxid de dinitrogen en condicions normals. Dins una ampolla hi ha monxid de dinitrogen a una pressi de 1.000 mm Hg. A quina temperatura estar quan la seva densitat sigui de 2,15 g/L?
M (N2O) = 2 14 + 16 = 44 g/mol.
P M d = = R T 1 atm 44 0, 082 atm L mol K g mol 2,15 g L = 249,6 K = 23,43 C g mol 273 K = 1,9 97 g L
T =
P M = R d
1 atm 44 0, 082 atm L mol K
70.
Sintrodueixen 5 g dheli, 5 g de dixid de carboni i 5 g doxigen en una bombona. Si el manmetre ens indica que la pressi dins la bombona s de 700 mm Hg, quina pressi exerceix cada gas? Segons la llei de Dalton de les pressions parcials, per a cada component: P1 = PT X1 Per calcular les fraccions molars cal conixer el nombre de mols de cada component.
77

Ho calculem dividint la massa en grams de cadascun dells entre la seva massa molar:
M (He) = 4 g/mol; M (CO2) = 12 +2 16 = 44 g/mol; M (O2) = 2 16 = 32 g/mol.

Per tant: PHe = PT X He = PT n He = n He + nCO2 + nO2 5 4 5 5 5 + + 4 44 32 = 575,7 mm Hg
= 700 mm Hg
PCO2 = PT X CO2 = PT
nCO2 = nHe + nCO2 + nO2
5 44 = 52,34 mm Hg = 700 mm Hg 5 5 5 + + 4 44 32 PO2 = PT X O2 = PT n O2 = n He + nCO2 + nO2 5 32 5 5 5 + + 4 44 32 = 71,96 mm Hg
= 700 mm Hg
71.
Indica la composici en forma de percentatge en massa i com a percentatge en volum de la mescla de gasos de lexercici anterior. Composici de la mescla com a percentatge en massa: m He 5 100 = 100 = 33, 33% de He mHe + mCO2 + mO2 5+5+5 33,33 % de CO2 i 33,33 % de O2 Composici de la mescla com a percentatge en volum: coincideix amb el percentatge en nombre de partcules. 5 nHe 4 100 = 100 = 82,24% de He + nCO2 + nO2 5 5 5 + + 4 44 32
nHe
78
SOLUCIONARI
nHe
5 nCO2 44 100 = 100 = 7, 48 % de CO2 + nCO2 + nO2 5 5 5 + + 4 44 32 5 n O2 32 100 = 100 = 10,28 % de O2 + nCO2 + nO2 5 5 5 + + 4 44 32
nHe
72.
Un recipient cont 3,2 g doxigen que exerceixen una pressi de 500 mm Hg. Sense variar la temperatura, hi afegim 4,2 g de gas hidrogen. Quina pressi exercir ara? La pressi de loxigen en aquesta mescla continua sent 500 mm Hg. Segona la llei de Dalton de les pressions parcials:
P1 = PT X1 PO2 = PT X O2 = PT
n O2 nH2 + nO2
M (H2) = 2 1 = g/mol; M (O2) = 2 16 = 32 g/mol. Per tant: 4,2 3,2 + nH2 + nO2 2 32 PT = PO2 = 500 mm Hg = n O2 3,2 32 = 1,1 10 4 mm Hg = 14,47 atm
73. La composici de laire en massa s 79% de nitrogen i 21% doxigen. Un dia la pressi atmosfrica s de 720 mm Hg. Quina pressi exerceix el nitrogen aquest dia? La composici en volum duna mescla de gasos coincideix amb la composici en nombre de partcules. Com que coneixem aquesta composici i la pressi total, la llei de Dalton de les pressions parcials ens permetr conixer la pressi que exerceix el nitrogen. PN2 = PT X N2 = 720 mm Hg 79 = 568,8 mm Hg 100
74.
Un tub de 36,8 cm3 de volum cont oxigen (O2) a la pressi de 120 atm i a la temperatura de 343 C. Calcula els grams d'oxigen que cont el tub. En primer lloc calculem el nombre de mols doxigen amb la relaci: n= P V R T
79

Mentre utilitzem les unitats adequades: V = 36, 8 cm3 P = 120 atm atm L mol K 1L = 0, 0368 L 1.000 cm3
R = 0,082
T = 343 C + 273 = 616 K n = 1 mol doxigen = 32 g 32 g 1 mol 120 0, 0368 0, 082 616 = 0, 087 mol
0,087 mol
= 2,784 g oxigen
80
Les solucions
PRESENTACI
Un aspecte molt important de la unitat rau en el fet que lalumnat aprengui a fer clculs relacionats amb les solucions, tant des del punt de vista del seu s al laboratori (unitats qumiques per expressar la concentraci) com pel seu s en articles quotidians com ara cremes, xarops, etc. (unitats fsiques per expressar-ne la concentraci). El segon aspecte que volem destacar de la unitat fa referncia al coneixement i el maneig de les propietats de les solucions per adaptar-ne ls a diferents necessitats cientfiques i de la vida quotidiana (aspectes relacionats amb la solubilitat i les propietats colligatives).
81
3 Les solucions
OBJECTIUS
Comprendre el concepte concentraci de la soluci com una magnitud extensiva. Manejar amb desimboltura les diferents maneres dexpressar la concentraci de la soluci. Reconixer les situacions en qu s adequat expressar la concentraci en unitats fsiques i en quines cal fer-ho en unitats qumiques. Ser capa de preparar al laboratori una soluci duna concentraci determinada, a partir dun producte comercial habitual. Manejar amb desimboltura el material de laboratori necessari per preparar solucions. Saber llegir i interpretar les grfiques de solubilitat de substncies diverses. Conixer els factors que intervenen en la solubilitat duna substncia i ser capa dutilitzar-los segons convingui. Saber distingir entre una soluci concentrada, una de diluda i una de saturada. Conixer i manejar les frmules que permeten avaluar les propietats colligatives duna soluci. Relacionar les propietats colligatives duna soluci amb la seva utilitat prctica. Diferenciar entre mescla homognia (dissoluci) i mescla heterognia (suspensi i dispersi collodal).
CONTINGUTS
Caracterstiques duna soluci i de les substncies que la integren. Formes dexpressar la concentraci duna soluci (unitats fsiques i unitats qumiques). Solubilitat duna substncia. Factors que influeixen en la solubilitat (aplicar-ho a les dissolucions aquoses amb solut i gasos). Propietats colligatives: Descens de la pressi de vapor. Augment del punt debullici. Descens del punt de congelaci. Osmosi. Tipus de dissolucions i dispersions.
82
PROGRAMACI DE LAULA

Competncia en indagaci i experimentaci. Adquisici de les habilitats necessries per a les tcniques ms habituals al laboratori: preparaci de diferents tipus de solucions, anlisi de dispersions, etc. Implica la capacitat denregistrar i analitzar dades, i treuren conclusions, entre altres. Competncia en la comprensi i capacitat dactuar sobre el mn fsic. Implica apropiar-se dels conceptes, els models i els principis fonamentals de la qumica. En aquesta unitat es treballen els conceptes i les diferents maneres dexpressar la concentraci duna soluci; aix implica que cal saber discernir en quines situacions susa una forma o laltra.

Competncia comunicativa. Aprendre a descriure de manera correcta la preparaci duna soluci, com tamb algunes de les seves propietats s una mostra daprendre a comunicar cincia. Competncia en recerca. Aquesta unitat aporta capacitats per reconixer les dissolucions i les dispersions, conceptes fonamentals per a la recerca daquesta cincia que s la qumica. Competncia personal i interpersonal. En aquesta unitat, mitjanant les prctiques al laboratori, es promou la gesti del treball personal i el treball en grup. Competncia en el coneixement i interacci amb el mn. Els diferents exemples de dissolucions i dispersions permeten comprendre duna manera ms propera el mn material i fsic que ens envolta. Manejar amb facilitat el concepte concentraci permetr a lalumnat llegir duna manera efectiva les etiquetes dalguns productes i escollir-ne els ms adients segons la seva riquesa en un component determinat. A ms, conixer les propietats colligatives els ajudar a utilitzar algunes solucions en benefici propi, com ara ls del srum fisiolgic en lloc daigua per netejar-se els ulls i les mucoses, les solucions salines per assolir banys a temperatures molt baixes, la fabricaci danticongelants, etc.
83
3 Les solucions
La lectura comprensiva de textos i la recerca dinformaci s indispensable per a lassoliment de les competncies daquesta unitat. Molts dels continguts daquesta unitat sn compartits amb la biologia: lestudi de la concentraci de les solucions, les propietats colligatives com losmosi, etc. La connexi daquesta unitat amb les matemtiques es basa en la resoluci dequacions, la interpretaci de grfics com els de les corbes de solubilitat, etc. En el cas de la fsica, sn continguts compartits la utilitzaci de diferents unitats i els factors de conversi que les relacionen.
CRITERIS DAVALUACI
1. Aplicar correctament les frmules per calcular la concentraci duna soluci en les seves diferents unitats. 2. Distingir entre densitat duna soluci i concentraci del solut expressat en unitats de massa/volum. 3. Expressar la concentraci duna soluci concreta en unitats diferents. Transformar les unitats de concentraci. 4. Preparar una quantitat determinada de soluci duna concentraci establerta a partir dun producte comercial. 5. Utilitzar grfiques de solubilitat per determinar la solubilitat duna substncia en concentracions diferents. 6. Calcular les propietats colligatives duna soluci. 7. Determinar les caracterstiques duna soluci a fi que una de les seves propietats colligatives assoleixi un valor. 8. Interpretar qualitativament el comportament duna soluci en relaci amb la del dissolvent respecte a una propietat colligativa. 9. Saber distingir un colloide, o dispersi collodal, i identificar-ne la tipologia.
84
3 Les solucions
1. Busca informaci que et permeti identificar els soluts i el dissolvent en cadascuna daquestes solucions: a) Aigua de laixeta. b) Srum fisiolgic. c) Contingut del bufador oxhdric.
Aigua daixeta Sals minerals Oxigen Dissolut Aigua Srum fisiolgic Clorur de sodi Aigua
d) Bronze. e) Gas natural. f ) Nvol.

Bufador oxhdric Bronze Gas natural Nitrogen, et, H2S, etc. Met Nvol Oxigen, CO2, Ar, etc. Nitrogen
Solut
Oxigen
Estany
Hidrogen
Coure
2.
Esmenta dos exemples de solucions de slids en lquids que es puguin preparar. Per exemple, podria ser: a) La preparaci duna soluci de sal en aigua. b) La soluci dhidrxid de sodi (NaOH) en aigua.
3.
Els nutricionistes recomanen prendre 0,8 g de calci al llarg dels pats que fem durant el dia. En el supsit que noms prenguem calci amb la llet, quanta llet haurem de beure per assolir la quantitat recomanada? Dada: la llet cont, per terme mitj, un 0,12 % de calci. La quantitat de llet seria: 0,8 g de calci dia 100 g de llet 0,12 g de calci = 666,7 g de llet dia
4.
La cervesa sense alcohol t fins a l1 % dalcohol. Calcula la quantitat de cervesa sense alcohol que ha de beure una persona per consumir 25 mL dalcohol. En aquest cas: 25 mL d'alcohol 100 mL de cervesa 1 mL d'alcohol = 2500 mL de cervesa
5.
Ens podem preparar un bon refresc posant dins un got gran: 4 g de caf soluble descafenat (2 sobrets), 20 g de sucre (2 sobrets) i aigua fins a completar 200 mL (el got gran ple). Ja noms falta remenar i posar-ho a la nevera una bona estona. Calcula la concentraci en massa de les substncies que componen el refresc.
86
SOLUCIONARI
La concentraci en massa s: c caf = c sucre = 6. mcaf Vdissoluci msucre Vdissoluci = = 4g 0,2 L 20 g 0,2 L = 20 g L g L
= 100
Per preparar un licor es van afegir 200 g de sucre a mig litre dun aiguardent de brisa d1,05 kg/L de densitat. La soluci resultant tenia un volum de 550 mL. Calcula el % de sucre, la concentraci en g/L i la densitat del licor obtingut. Ara tenim: d = m maiguardent = d aiguardent Vaiguardent = V kg ,05 0,5 L = 0,525 kg = 525 g = 1, L %(sucre) = %(sucre) = c sucre = dlicor = msucre mdissoluci 200 g 100 100 = 27,59% = 363,6 g L
525 g + 200 g = 200 g 0,55 L
msucre Vdissoluci
mlicor kg 525 g + 200 g g = 1,318 = = 1,318 Vlicor L 550 mL mL
7.
Volem preparar 250 mL duna soluci aquosa 1,5 M de clorur de potassi. Calcula la quantitat de solut que ens cal i explica com lhem de preparar. La quantitat de solut s: M = nsolut Vdissoluci 1, 5 M = nsolut 0, 25 L nsolut = 1, 5 0, 25 = 0,375 mol
I, a ms:
M (KCl) = 39,1 + 35,5 = 74,6 g/mol

0,375 mol de KCl 74,6 g de KCl 1 mol de KCl = 27,98 g de KCl
El procediment sindica a la pgina 81 del llibre. 8. Quin volum de soluci 1,25 M de sulfur de sodi hem dutilitzar per obtenir 0,5 mol de sulfur de sodi? Quants grams de sulfur de sodi tindrem, llavors?
87
3 Les solucions
El volum s: M = nsolut Vdissoluci 1,25 M = 0,5 mol 1,25 M 0,5 mol Vdissoluci
Vdissoluci = Llavors:
= 0,4 L = 400 mL
M (Na2S) = 2 23 + 32 = 78 g/mol
0,5 mol de Na2S 78 g de Na2S 1 mol de Na2S = 39 g de Na2S
9.
Quina ser la concentraci duna soluci que es prepara afegint aigua a 50 mL duna soluci 1,5 M de HNO3 fins a obtenir un volum de 250 mL? En primer lloc hem de calcular el nombre de mols de solut que hi haur a la dissoluci resultant: M = nsolut Vdissoluci 1,5 M = nsolut 0,05 L
nsolut = 1,5 M 0,05 L = 0,075 mol Aquests seran els mols de solut que tindrem a la dissoluci final. En calculem la concentraci: M = 10. nsolut Vdissoluci M = 0,075 mol = 0,3 M 0,25 L
Calcula la molaritat de la soluci que resulta si afegim 3 g de Mg(OH)2 a 150 mL de soluci 0,5 M de Mg(OH)2. Cal suposar que el volum total no varia. Calculem els mols de solut que hi ha a la dissoluci resultant. Sn els que hi ha en 3 g ms els que hi havia en els 150 mL de la dissoluci 0,5 M. M = nsolut n 0,5M = solut nsolut = 0,5 0,15 = 0, 075 mol Vdissoluci 0,15 L
Llavors:
M [Mg(OH)2] = 24,3 + 2 (16 + 1) = 58,3 g/mol 1mol de Mg(OH)2 3 g de Mg(OH)2 = 0,051mol de Mg(OH)2 58,3 g de Mg(OH)2
Calculem la molaritat de la dissoluci resultant: M = nsolut Vdissoluci M = 0,075 mol + 0,051mol = 0,84 M 0,15 L
88
SOLUCIONARI
11.
Determina la molaritat de lcid sulfric comercial, que s del 96 % de riquesa i t 1,85 g/mL de densitat. La concentraci s una propietat intensiva. Per tant, nhi ha prou dagafar una quantitat qualsevol dcid comercial i referir-nos-hi per fer tots els clculs. Partim de 100 g de H2SO4 comercial 96 g de H2SO4 pur. Cal determinar els mols de solut que representa aquesta quantitat i el volum que ocupen els 100 g de lcid comercial:
M (H2SO4) = 2 1 + 32 + 4 16 = 98 g/mol
96 g de H2SO4 La densitat s: d = m m 100 g V = = = 54,05 mL g V d 1,85 mL 1mol de H2SO4 98 g de H2SO4 = 0,98 mol de H2SO4
I la molaritat: M = nsolut Vdissoluci M = 0,98 mol = 18,15 M 0,054 L
12.
Respon: a) Quina quantitat de glucosa (C6H12O6) hem de barrejar amb mig litre daigua per obtenir una soluci 1,2 m? b) I amb 2 L daigua? Suposem que la densitat de laigua s 1 g/mL. a) m = nsolut n 1,2 m = solut mdissolvent (kg) 0,5 kg
nsolut = 1,2 m 0,5 kg = 0,6 mol
M (C6H12O6) = 6 12 + 12 1 + 6 16 = 180 g/mol 180 g de glucosa 0,6 mol de glucosa = 108 g de glucosa 1 mol de glucosa
b) m = nsolut mdissolvent (kg) 1,2 m = nsolut 2 kg
nsolut = 1,2 m 2 kg = 2,4 mol 2,4 mol de glucosa 180 g de glucosa 1 mol de glucosa = 432 g de glucosa
89
3 Les solucions
13. Quina quantitat de glucosa (C6H12O6) hem de barrejar amb mig litre daigua perqu la seva fracci molar sigui 0,2? X glucosa = nglucosa nglucosa 0,2 = 500 g nglucosa + naigua nglucosa + g 18 mol 0,2 nglucosa + 0,2 27,28 mol = nglucosa
0,2 27,28 mol = nglucosa 0,2 nglucosa = 0, 8nglucosa nglucosa = 0,2 27,28 mol = 6,94 mol 0, 8
M (C6H12O6) = 6 12 + 12 1 + 6 16 = 180 g/mol

6,94 mol de glucosa 180 g de glucosa mol de glucosa =
= 1.249 g de glucosa = 1,249 kg de glucosa 14. Tenim una soluci dcid clorhdric (HCl) 9 molal i de densitat 1,15 g/mL. Calculan la concentraci en g/L, la molaritat i la fracci molar. La concentraci s una propietat intensiva. Per tant, nhi ha prou dagafar una quantitat qualsevol del HCl 9 m i referir-nos-hi per fer tots els clculs. Partim d1 L daquest cid. La dada de la densitat ens permet conixer la massa equivalent: d = m g m = d V = 1,15 10 3 mL = 1150 g V mL
La concentraci molal permet establir una relaci entre la massa del solut i la del dissolvent: msolut MHCl m= = mdissolvent (kg) mdissolvent (kg ) nsolut
M (HCl) = 1 + 35,5 = 36,5 g/mol. Per tant:

msolut msolut 36,5 9= = mdissolvent (kg ) 36,5 mdissolvent (kg) msolut = 9 36,5 mdissolvent (kg) = 328,5mdissolvent (kg)
90
SOLUCIONARI
Tenint en compte la massa corresponent a 1 L de dissoluci: msolut + mdissolvent (g) = 1.150 g 328,5mdissolvent (kg) + mdissolvent 10 3 = 1.150 g 1150 mdissolvent = = 0,8656 kg 328,5 + 10 3 msolut = 328,5mdissolvent (kg) = 328,5 0, 8656 = 284,4 g g mHCl 284,4 g g cHCl ( ) = = = 284,4 L Vdissoluci 1L L Llavors: nsolut Vdissoluci 284,4 g 36,5 g/mol M = = 7,79 9M 1L 284,4 g 36,5 g/mol = 0,14 865,6 g 284,4 g + 36,5 g/mol 18 g/mol
M =
X HCl
nHCl = X HCl = nHCl + naigua
15.
Per garantir la qualitat sanitria duna aigua de piscina un dels parmetres que es controla s la concentraci de clor lliure que sha de trobar entre 0,5 i 2,0 ppm. Sabries expressar aquestes concentracions en g per kg de dissoluci? Per dissolucions molt diludes podem considerar que la densitat de la dissoluci s igual a la densitat de laigua, que s 1 kg/L, de manera que un litre t una massa d1 kg. Aix per 1 L daigua de piscina: 0,5 ppm 0,1 g 1L dissoluci = 0,00005 g clor lliure / kg de dissolu uci 1L dissoluci 100 ppm 1 kg dissoluci 2 ppm 0,1 g 1L dissoluci = 0,002 g clor lliure / kg de dissoluci 1L dissoluci 100 ppm 1kg dissoluci
16.
En les aiges minerals la concentraci se sol expressar en mg/L a causa de la diluci de la substncia present. Letiqueta duna aigua mineromedicinal indica que la seva composici qumica en mg/L s: Calci (Ca): 49,3 Magnesi (Mg): 7,1 Sodi (Na): 6,5 Clorurs (Cl): 4,0
91
3 Les solucions
Sulfats (SO42 ): 30,4 Bicarbonats (HCO3 ): 149,3 Indica aquests valors en unitats de ppm. 1.000.000 g dissoluci 1L dissoluci 49,3 mg Ca 1 g Ca 1L dissoluci 1.000 mg Ca 1kg dissoluci
1kg dissoluci = 49,3 ppm Ca 1.000 g dissoluci
1.000.000 g dissoluci
1L dissoluci 7,1mg Mg 1 g Mg 1L dissoluci 1.000 mg Mg 1kg dissoluci
1kg dissoluci = 7,1ppm Mg 1.000 g dissoluci
1L dissoluci 6,5 mg Na 1 g Na 1L dissoluci 1.000 mg Na 1kg dissoluci
1kg dissoluci = 6,5 ppm Na 1.000 g dissoluci 1L dissoluci 4,0 mg Cl 1 g Cl 1L dissoluci 1.000 mg Cl 1kg dissoluci
1 kg dissoluci = 4,0 ppm Cl 1.000 g dissoluci

30,4 mg SO4 2 1 g SO4 2 1L dissoluci 2 1L dissoluci 1.000 mg SO4 1kg dissoluci

2
1kg dissoluci = 30,4 ppm SO4 1.000 g dissoluci
149,3 mg HCO3 1L dissoluci
1L dissoluci 1.000 mg HCO3- 1kg dissoluci
1 g HCO3
1kg dissoluci = 149,3 ppmHCO3 1.000 g dissoluci
17.
Llegeix la grfica de la solubilitat del sucre en un medi aqus i calcula la quantitat mxima de sucre que es podr dissoldre en 50 mL daigua a 20 C. Per, i si estigus a 80 C?
92
SOLUCIONARI
Solubilitat (g/100 mL aigua) 600 500 400 300 200 100 0 0 20 40 60 80 100 120 Temperatura (C) sal sucre
100 g; 187,5 g. 18. Imaginat que amb 200 mL daigua has preparat una soluci saturada de sucre a 70 C. Quina quantitat de sucre se nanir cap al fons del vas si la refredes fins a 20 C ? A 70 C, la quantitat de sucre en 200 mL duna dissoluci saturada: 660 g. A 20 C, la quantitat de sucre en 200 mL duna dissoluci saturada: 400 g. En refredar de 70 C a 20 C, 260 g de sucre aniran cap al fons. 19. La temperatura de laigua dun riu solia ser duns 15 C, per un vessament industrial la va fer pujar fins als 35 C. Observa la grfica daquesta pgina i explica en quina proporci aquest dany ecolgic va fer variar la quantitat doxigen de laigua. Quines conseqncies va tenir per als peixos que vivien al riu?
Solubilitat (mg/L) 16 14 12 10 8 6 4 2 0 0 10
O2
20
30
40 T (C)
93
3 Les solucions
Solubilitat del O2 a 15 C: 10 mg/L; Solubilitat del O2 a 35 C: 7 mg/L. Proporci en la qual es va reduir loxigen dissolt: 3 100 = 30 % 10 Els peixos tindran dificultat per respirar i s probable que morin. 20. La pressi de vapor de lacetona (CH3-CO-CH3) a 50 C s de 603 mm Hg. Si dissolem 15 g duna substncia en 100 g dacetona, la pressi de vapor de la soluci en aquella temperatura passa a ser de 473 mm Hg. Aleshores, quina s la massa molar de la substncia? Segons la llei de Raoult:
P = P0 XS 603 473 = 603 XS X s =
603 473 = 0,216 603
Xs =
ns n s + nd
Podem calcular els mols dacetona, CH3-CO-CH3 (dissolvent):
nacetona
M (acetona) = 3 12 + 6 1 + 16 = 58 g/mol 1mol d'acetona = 100 g d'acetona = 1,724 mol d'acetona 58 g d'acetona
ns 0,216 ns + 0,216 1,724 = ns ns + 1,724 0, 372 = ns 0,216 ns = 0,784 ns 0, 372 = 0,475 mol 0,784 15 g solut Mmolar solut = = 31,61 g/mol 0,475 mol ns =
0,216 =
21.
Quin ser el punt debullici duna soluci que es prepara dissolent 150 g de glucosa (C6H12O9) en 250 g daigua? Agafa les dades que necessitis de la taula de la part superior de la pgina 90.
Dissolvent Aigua Benz Etilenglicol cid actic Ciclohexanol
Ke (C kg/mol)
0,51 2,64 2,26 3,22 3,5
Teb a 1 atm (C)

100 80 197 118 161
94
SOLUCIONARI
La variaci en la temperatura debullici s: t = K e m = K e Llavors: ns mdissolvent (kg)
M (C6H12O6) = 6 12 + 12 1 + 6 16 = 180 g/mol 150 g C kg 180 g/mol t = 0,51 0,25 kg mol

El punt debullici de la dissoluci ser 100 C + 1,7 C = 101,7 C. 22. Quina massa molar tindr una substncia si quan sen dissolen 90 g en un quart de litre daigua sobt una soluci que bull a 102 C. Agafa les dades que et calguin de la taula que hi ha a la part superior de la pagina 90. En aquest cas: t = K e m = K e ns = 23. ns ns C kg 2 C = 0,51 mdissolvent (kg) mol 0,25 kg
2 0,25 90 g solut = 0,98 mol Mmolar solut = = 91,84 g/mol 0,51 0,98 mol
Quin ser el punt de congelaci duna soluci que es prepara dissolent 150 g de glucosa (C6H12O9) en 250 g daigua? Agafa les dades que et calguin de la taula que hi ha a la part superior de la pgina 91. Ara: t = K c m = K c
Dissolvent Aigua Benz Etilenglicol cid actic
ns mdissolvent (kg)
Tf a 1 atm (C)
0 6 13 17
K c (C kg/mol)
1,86 5,07 3,11 3,63
I tenim:
M (C6H12O6) = 6 12 + 12 1 + 6 16 = 180 g/mol 150 g C kg 180 g/mol t = 1, 86 = 6,2 C 0,25 kg mol

El punt de congelaci de la dissoluci ser 0 C 6,2 C = 6,2 C.
95
3 Les solucions
24. Si volem preparar un anticongelant que es mantingui lquid a 25 graus sota zero, quina quantitat detilenglicol (CH2OH-CH2OH) hem dafegir a mig litre daigua per aconseguir-ho? Agafa les dades que et calguin de la taula que hi ha a la part superior de la pagina 91. Ara: t = K c m = K c 25 C = 1, 86 C kg mol ns 0,25kg ns mdissolvent (kg) ns = = 3,36 mol
25 0, 25 1, 86
M (etilenglicol, CH2OHCH2OH) = 2 12 + 1 6 + 2 16 = 62 g/mol. 62 g d'etilenglicol = 208,3 g d'etilenglicol 3,36 mol d'etilenglicol 1 mol d'etilenglicol
25. Quina pressi osmtica exercir una soluci que saconsegueix en dissoldre amb aigua 30 g de glucosa (C6H12O6) per obtenir mig litre de mescla a 25 C.
M (C6H12O6) = 6 12 + 12 1 + 6 16 = 180 g/mol.

Llavors: = M R T = ns Vdissoluci(L) R T =
30 g atm L 180 g/mol = 0, 082 (273 + 25) K = 8,15 atm 0,5 5L mol K 26. Si la temperatura en graus centgrads es duplica, quina ser la pressi osmtica de la soluci anterior? En aquest cas: 30g atm L 180g/mol = M R T = 0, 082 (273 + 50) K = 8,83 atm 0,5L mol K 27. Tenim una substncia semitransparent i volem determinar si s una dissoluci o un colloide, explica quin procs seguiries per esbrinar-ho. Per determinar si aquesta substncia s una dissoluci o un colloide comprovarem si presenta lefecte Tyndall. La introduirem en un recipient de vidre transparent i farem passar un raig de llum a travs de la soluci. Si el raig de llum es difon i es veu (efecte Tyndall), direm que es tracta dun colloide. Si al contrari la llum no es veu, es tractar duna dissoluci autntica o vertadera.
96
SOLUCIONARI
28.
Classifica les segents mescles segons siguin dissolucions, suspensions o colloides: a) tinta b) pols de laire c) la boira d) cacau amb llet a) tinta - colloide (sol) b) pols de laire - suspensi c) la boira - colloide (aerosol) d) cacau amb llet - colloide (sol) e) salfumant f ) anticongelant g) pintura h) flam e) salfumant - dissoluci f ) anticongelant - dissoluci g) pintura - colloide (sol) h) flam - colloide (gel)
29.
Indica quin o quins sn els soluts, i quin s el dissolvent en les solucions segents: a) Refresc amb gas
Refresc amb gas Solut Dissolvent CO2 sucre, saboritzants, etc. Aigua
b) Beguda isotnica
Beguda isotnica Sal, sucre, susbtncies saboritzants Aigua
c) Vi
Vi
d) Acer
Acer Carboni Ferro
Tanins, colorants, alcohol Aigua
30.
Omple el quadre amb les maneres que saps dexpressar la concentraci duna soluci i indica les unitats en qu es mesura cada cas.
Forma dexpresar la concentraci massa de solut 100 massa de dissoluci volum de solut 100 % en volum de solut = volum de dissoluci massa de solut concentraci en massa de solut = volum de dissoluci mols de solut concentraci molal de solut = massa (kg) de dissolvent n M = V mols de solut concentraci molal de solut = massa (kg) de dissolvent n m= mdissolvent (kg ) mols de solut ns Xs = = mols de solut + mols de dissolvent n s + nd % en massa de solut = Unitat Adimensional Adimensional g/L
mol/L
mol/kg
Adimensional
97
3 Les solucions
31. Explica la diferncia entre aquestes dues expressions: a) Una soluci dhidrxid de sodi amb aigua t una concentraci d1,5 g/L. b) Una soluci dhidrxid de sodi amb aigua t una densitat d1,5 g/L. concentraci = densitat = 32. massa de solut volum de dissoluci
massa de dissoluci massa solut + massa dissolvent = volum de dissoluci volum de dissoluci i
Una soluci saturada s el mateix que una soluci concentrada? No. Una dissoluci saturada en determinades condicions no admet ms quantitat de solut amb relaci a una quantitat de dissolvent. Una dissoluci concentrada t una proporci elevada de solut amb relaci al dissolvent. Una dissoluci saturada pot ser diluda si el solut s poc soluble.
33.
Explica per qu la cervesa se serveix en un vas molt fred. Les cerveses sn dissolucions en les quals un dels soluts s un gas (CO2) i el dissolvent s aigua. La solubilitat dels gasos en lquids disminueix en augmentar la temperatura. La cervesa se serveix en gots ben freds per tal de mantenir la major quantitat de gas dissolt.
34.
Raona si sn certes o falses aquestes afirmacions: a) Quan la temperatura sincrementa, la solubilitat de les substncies augmenta. b) Una soluci sobresaturada s una mescla heterognia. c) La solubilitat de loxigen en aigua sincrementa quan augmenta la pressi. d) Una soluci saturada tamb por ser una soluci diluda. e) Per eliminar el clor de laigua, una bona recomanaci s posar-la a la nevera. f ) Lagitaci augmenta la solubilitat dun solut. a) Aix s cert en la majoria dels casos en els quals el solut s un slid i el dissolvent s un lquid, per b que hi ha excepcions com ara la dissoluci de la sal a laigua. Si el solut s un gas, la seva solubilitat disminueix en augmentar la temperatura. b) Una dissoluci sobresaturada s un estat inestable de la matria. Mentre es mant la dissoluci, s una mescla homognia. Quan shi produeix algun canvi que fa que precipiti lexcs de solut, s una mescla heterognia. c) Cert. La solubilitat dels gasos en aigua augmenta en augmentar la pressi.
98
SOLUCIONARI
d) Cert. Aix passa quan el solut s poc soluble en el dissolvent. e) Fals. La solubilitat dels gasos en aigua augmenta en disminuir la temperatura. Per eliminar el clor de laigua conv escalfar-la. f) Fals. Lagitaci nicament augmenta la velocitat de solubilitzaci del solut en el dissolvent. La solubilitat tan sols varia amb la temperatura i la pressi. 35. Recolzat en la teoria cintica de la matria per tal dexplicar per qu la pressi de vapor duna substncia augmenta quan seleva la temperatura. Quan la temperatura augmenta, augmenta tamb lenergia cintica de les partcules, cosa que facilita que les molcules que estan en estat lquid salliberin de les forces que les mantenen unides a les venes i puguin passar a la fase gasosa. En augmentar la proporci de partcules que poden estar en fase gasosa en equilibri amb un lquid, augmenta la pressi que aquestes fan, que s la pressi de vapor. 36. Indica algun procediment que et permeti escalfar aigua per damunt dels 100 C i es mantingui en estat lquid. Escalfar-la a una pressi per damunt d1 atmosfera. Tamb es pot aconseguir aix dissolent en aigua un solut no voltil. 37. Quan fa molt de fred, les carreteres es glacen, i aix representa un perill greu per a la circulaci. A fi devitar-lo, shi escampa sal. Qu saconsegueix amb aquesta acci?
La dissoluci de sal en aigua t un punt de fusi inferior que el de laigua en estat pur. La sal aconsegueix que laigua es mantingui lquida per sota dels 0 C i evita la formaci de gel, que redueix el fregament i fa perillosa la conducci de vehicles.
99
3 Les solucions
38. Explica per qu sinflen les panses quan es posen en remull. Linterior del ram s hipertnic respecte de laigua. Com que la pell del ram s una membrana semipermeable, laigua passar al seu travs fins que la pressi de dins del ram sigui igual a la pressi de fora. El resultat s que les panses sinflen. 39. Per qu s perills injectar directament aigua destillada a una persona? Les cllules sangunies es troben en un medi extern isotnic respecte al medi intracellular. Si injectem aigua destillada a la sang duna persona, disminueix la concentraci en el medi extracellular i, com que les membranes cellulars sn semipermeables, passar aigua de fora a dins fins que les dues pressions osmtiques de tots dos costats sigualin. Si injectem molta quantitat daigua destillada, les cllules poden arribar a esclatar. 40. Els dies de molta calor, les persones ms sensibles corren el risc de deshidratar-se. Per qu sels recomana que prenguin begudes isotniques? Perqu es mantingui en equilibri osmolar. (Vegeu la resposta de la pregunta anterior.) 41. Probablement haurs sentit a dir que els nufrags es poden morir de set. Com s possible aix, si el mar cont ms del 90% daigua?
La pressi osmtica de laigua del mar s ms elevada que la dels lquids intracellulars. Si bevem aigua de mar, les cllules es trobaran en un medi hipertnic i sortir aigua del seu interior amb la intenci digualar les pressions de tots dos costats de la membrana cellular. El resultat ser que les cllules es deshidrataran.
100
SOLUCIONARI
42.
Explica en qu es diferencia una dissoluci duna dispersi collodal. La diferncia entre una dissoluci i una dispersi collodal est en funci de la mida de les partcules del component minoritari de la mescla. La mida duna partcula duna dispersi collodal es troba entre 1-100 nm. La mida duna partcula duna dissoluci s < 1 nm.
43.
Explica per qu noms podem observar a laire el raig de llum dun lser quan hi ha fum o pols. Les partcules slides de fum i de pols sn les responsables de la dispersi (reflexi i refracci) del raig de llum lser i la seva trajectria es fa visible. Si aquestes no hi fossin no hi hauria cap partcula per desviar el raig i per tant aquest no es podria observar.
44.
Determina les diferncies entre: sol, gel, emulsi, escuma i aerosol. Digues algun exemple diferent de cadascun dels que surten a la taula de la pgina 96. Sol: la substncia dispersa del sol s slida i el medi dispersor s un lquid. T consistncia lquida. Exemple: clara dou crua. Gel: s un sol amb consistncia slida. Exemple: clara dou dur. Emulsi: la substncia dispersa de lemulsi s lquida i si el medi dispersor s lquid t consistncia lquida, si el medi dispersor s slid t consistncia slida. Exemple: llet. Escuma: la substncia dispersa de lescuma s un gas i el medi dispersor pot ser un slid o un lquid. Exemple: nata muntada. Aerosol: el medi dispersor dun aerosol sempre s un gas. Exemple: insecticida.
45.
Lalcohol s irritant per a la pell dels nadons. Per aix, si cal, sutilitza una mescla dalcohol i aigua al 70 %. Si a casa tens 100 g dalcohol al 90 %, qu has de fer perqu es pugui fer servir amb nadons? En 100 g dalcohol al 90 % tindrem 90 g dalcohol i 10 g daigua. Calculem la quantitat daigua que hem dafegir perqu es converteixi en alcohol al 70 %: 70 g d'alcohol 90 g d'alcohol = 100 g de dissoluci 100g dissoluci + x g d'aigua 90 100 x g d'aigua = 100 = 28,57 g 70 A 100 g dalcohol al 90 %, cal que hi afegim 28,57 g daigua.
101
3 Les solucions
46. Letiqueta duna aigua mineral diu que cont sodi (50,5 mg/L), fluor (0,4 mg/L) i calci (9,2 mg/L). Si sabem que la quantitat diria recomanada (QDR) per a una persona de cadascun daquests elements s: Sodi 200 mg. Fluor 2 mg. Calci 800 mg. a) Quina quantitat daigua haurem de beure per aconseguir la QDR de cadascun dels elements? b) Es pot dir que aquesta aigua s una bona font de calci? Tenim: 200 mg de sodi 2 mg de fluor 1L 50,5 mg de sodi 1L 0,4 mg de fluor 1L 9,2 mg de sodi = 3,96 L
= 5L = 86,96 L
800 mg de calci
Laigua no s una bona font de calci. 47. Lanlisi de sang duna persona diu: Glucosa 89 mg/100 mL Si una persona adulta cont, al seu interior, uns 5 litres de sang. Quanta glucosa hi t, a la sang? En aquest cas: 5 L de sang 89 mg de glucosa 0,1 L de sang =
= 4, 45 10 3 mg de glucosa = 4,45 g de glucosa 48. Calcula la concentraci en g/L dun cid clorhdric comercial del 37 % de riquesa en pes i 1,18 g/mL de densitat. La concentraci s una propietat intensiva. Per tant, nhi ha prou a agafar una quantitat qualsevol del HCl comercial i referir-nos-hi per fer tots els clculs. Partim d1 L daquest cid. La dada comercial ens permet conixer la massa equivalent:
102
SOLUCIONARI
d cid comercial =
mHCl comercial mHCl comercial = VHCl comercial g mL 10 3 mL = 1,18 10 3 g
= d cid comercial VHCl comercial = 1,18
La dada de la riquesa ens permet conixer la quantitat de HCl que hi ha en aquesta quantitat: 1,18 10 3 g de HCl comercial = 436,6 g de HCl cHCl = 49. 37 g de HCl 100 g de HCl com mercial =
436,6 g g mHCl = 436,6 = 1L L Vdissoluci
Al laboratori hi tenim un cid clorhdric del 37 % de riquesa en pes i 1,18 g/mL de densitat. Si agafem 70 mL del contingut de lampolla, quant dcid clorhdric estem utilitzant? El procediment s el mateix que el del problema anterior, per ara treballem amb 70 mL de HCl comercial: mHCl comercial = d cid comercial VHCl comercial = 1,18 g mL 70 mL = 82,6 g
La dada de la riquesa ens permet conixer la quantitat de HCl que hi ha en aquesta quantitat: 82,6 g de HCl comercial 37 g de HCl 100 g de HCl comercial = 30,56 g de HCl
50.
Una beguda alcohlica cont un 12 % en massa dalcohol. Si en bevem 250 g, quina quantitat dalcohol ingerim? 250 g beguda alcohlica 12 g alcohol = 30 g alcohol 100 g beguda alcohlica
51.
En una ampolla de llet d1,5 litres hi ha 45 ml de greix. Calcula el percentatge en volum de greix que hi ha a la llet. %volum = ml solut 100 ml dissoluci
% volum greix =
45 ml greix 100 = 3 % greix 1.500 ml llet
52.
Determina el percentatge en massa del greix de la llet sabent que la seva densitat s de 0,865 kg/L i que 1 litre de llet t una massa de 1.032 g.
103
3 Les solucions
En primer lloc calculem lequivalent en massa del volums de llet i greix. Aprofitem les dades de lexercici anterior. 1,5 L llet 1.032 g llet = 1.548 g 1L llet
60 ml greix
0,865 g greix = 51,9 g greix 1ml greix
I ara calculem el % en massa del greix contingut en la llet. % massa greix = 51,9 g greix 100 = 3,35 % greix 1.548 g llet
53.
Tot sabent que laire cont un 21 % en volum doxigen, calcula la quantitat daire necessria per tenir 20 litres doxigen. 20 L d'oxigen 100 L d'aire = 95,24 L d'aire 21L d'oxigen
54.
Un whisky porta a letiqueta de lampolla el percentatge segent: 40% vol. Si sadulteren 5 litres daquesta beguda amb 1 L daigua, quin ser el percentatge dalcohol ara? En primer lloc calculem els litres dalcohol que contenen els 5 L de whisky: 5 L de whisky 40 L d'alcohol = 2 L d'alcohol 100 L de whisky
Si aquests 5 L els adulterem amb 1 L daigua, el volum total de dissoluci s: 5 L whisky + 1 L daigua = 6 L dissoluci. Aleshores calculem el % dalcohol daquesta nova dissoluci: % volum alcohol = 55. 2 L alcohol 100 = 33, 3 % vol. 6 L dissoluci
Calcula quin volum dcid clorhdric comercial del 37 % de riquesa i 1,18 g/mL de densitat hem demprar per obtenir 20 g dcid clorhdric. Comenarem calculant la quantitat dcid comercial que cal agafar per tenir 20 g de HCl. La dada de la densitat ens permetr conixer-ne el volum equivalent:
104
SOLUCIONARI
20 g de HCl
100 g de HCl comercial 37 g de HCl mHCl comercial VHCl comercial =
= 54,05 g de HCl comercial VHCl comercial = = 45,81mL
d cid comercial = = 56. mHCl comercial dHCl comercial
54,05 g 1,18 g/mL
Tenim 15 mL duna soluci de iodur de potassi amb aigua 0,5 M. Calcula els mols i els grams de iodur de potassi que tenim. Ara: M = nsolut Vdissoluci 0,5M = nsolut 0,015 L
nsolut = 0,5 0, 015 = 0,0075 mol Llavors:
M (KI) = 39,1 + 126,9 = 166 g/mol

0,0075 mol de KI 166 g de KI 1 mol de KI = 1,245 g de KI
57.
Explica com preparar al laboratori 250 cm3 duna soluci de KCl, 0,1 M. El clorur potassi s un slid; al laboratori en tenim un envs qumicament pur. En primer lloc calculem la quantitat de solut (KCl) necessria: M = n n 0,1 = n = 0,1 0,25 = 0,025 mol KCl V 0,25
Calculem la massa molar de KCL per conixer la quantitat equivalent en grams M (KCl) = 39,1 + 35,5 = 74,6 g/mol. 0,025 mol KCl 74,6 g KCl = 1,865 g KCl 1mol KCl
Pesem 1,865 g KCl en una balana prviament tarada amb un vidre de rellotge. Dissolem el KCl pesat amb 25 ml daigua destillada en un vas de precipitats. Remenem amb una vareta fins a obtenir una dissoluci. Aboquem la dissoluci obtinguda en un matrs aforat de 250 cm3, acabem domplir amb aigua destillada fins a lenrs. Tapem i remenem b fins a obtenir una dissoluci completa.
105
3 Les solucions
58. Hem de preparar 500 mL duna soluci dhidrxid de sodi 2 M. Calcula quina quantitat de solut necessites i explica com la preparars si tens un producte comercial del 95 % de riquesa en NaOH. Amb les dades de lenunciat, calculem la quantitat de producte comercial que necessitem: M = nsolut Vdissoluci 2M = nsolut nsolut = 2 M 0,5 L = 1mol 0,5 L
M (NaOH) = 23 + 16 + 1 = 40 g/mol
1 mol de NaOH 40 g de NaOH 1 mol de NaOH = 40 g de NaOH
Com que el producte comercial t una riquesa del 95%, necessitarem agafar: 40 g de NaOH 100 g de NaOH comercial 95 g de NaOH = 42,11 g de NaOH comercial
El procediment sindica a la pgina 80 del llibre. 59. Ens cal preparar 500 mL duna soluci dcid clorhdric 2 M. Calcula quina quantitat de solut necessites i explica com la preparars si tens un cid comercial del 37 % de riquesa en pes i 1,18 g/mL de densitat. Amb les dades de lenunciat, calculem la quantitat de producte comercial que necessitem: M = Llavors: nsolut Vdissoluci 2M = nsolut 0,5 L nsolut = 2 M 0, 5 L = 1mol
M (HCl) = 35,5 + 1 = 36,5 g/mol

1 mol de HCl 36,5 g de HCl 1 mol de HCl = 36,5 g de HCl
Com que el producte comercial t una riquesa del 37 %, necessitarem agafar: 36,5 g de HCl 100 g de HCl comercial 37 g de HCl = 98,65 g de HCl comercial
En tractar-se dun lquid, utilitzarem la dada de la densitat per calcular-ne el volum equivalent:
106
SOLUCIONARI
d cid comercial = =
mHCl comercial VHCl comercial = VHCl comercial
mHCl comercial 98,65 g = = 83,6 mL dHCl comercial 1,18 g/mL
El procediment sindica a la pgina 81 del llibre. 60. Preparem una soluci barrejant aigua i cid sulfric comercial fins a obtenir un volum de 500 mL. Calcula la concentraci de la soluci que en resulta si shan utilitzat 15 mL dun cid sulfric del 96 % de riquesa i 1,85 g/mL de densitat. Calculem la quantitat de solut que hi ha en els 15 mL de lcid comercial: d cid comercial = mcid comercial mcid comercial = d cid comercial Vcid comercial
Vcid comercial = 1,85
g 15 mL = 27,75 g d'cid comercial mL 96 g de H2SO4 = 26,64 g de H2SO4 100 g d'cid comercial
Llavors:
M (H2SO4) = 2 1 + 32 + 4 16 = 98 g/mol
26,64 g de H2SO4 M = 61. nsolut Vdissoluci 1mol 98 g de H2SO4 = 0,27 mol
M =
0,27 mol mol = 0,54 0,5 L L
Indica com preparars 100 mL duna soluci dhidrxid de calci 0,5M si disposes de 500 mL de soluci dhidrxid de calci 2,5M. Inicialment hem de calcular els mols de solut que necessitem per preparar la dissoluci 0,5 M. Desprs calcularem la quantitat de dissoluci 2,5 M que necessitem per obtenir aquests mols de solut: M = nsolut n 0,5 M = solut nsolut = 0,5 M 0,1 L = 0,05 mol Vdissoluci 0,1L 0,05 mol 0,05 mol Vdissoluci = = 0,02 L = 20 mL Vdissoluci 2,5 M
2,5 M =
Necessitem agafar 20 mL de la dissoluci 2,5 M i diluir-la fins a tenir 100 mL.
107
3 Les solucions
62. Quina s la quantitat mnima de HNO3 5M que ens cal per preparar 250 mL de soluci de HNO3 0,5M? Inicialment hem de calcular els mols de solut que necessitem per preparar la dissoluci 0,5 M. Desprs calcularem la quantitat de dissoluci 5 M que necessitem per obtenir aquests mols de solut. M = nsolut Vdissoluci 0,5 M = nsolut 0,25 L
nsolut = 0,5 M 0,25 L = 0,125 mol 5 M = 0,125 mol 0,125 mol = Vdissoluci = = 0,025 L = 25 mL Vdissoluci 5M Necessitem agafar 25 mL de la dissoluci 5M i diluir-la fins a tenir 250 mL. 63. Quina s la quantitat mxima de HNO3 0,5M que es pot preparar a partir de 15 mL de HNO35M? Calculem els mols de solut que tenim en els 15 mL de dissoluci 5M i veiem el volum de dissoluci 0,5 M que contenen aquests mols: M = = nsolut 5M = Vdissoluci
nsolut nsolut = 5 M 0, 015 L = 7,5 103 mol 0,015 L
0,5 M =
0,075 mol 0,075 mol Vdissoluci = = 0,15 L = 150 mL Vdissoluci 0,5 M
Es podem preparar fins a 150 mL. 64. Calcula quina quantitat de sulfat de coure (II) pentahidrat necessites per preparar 250 mL duna soluci que sigui 0,8M en sulfat de coure (II). A partir de lexpressi de la molaritat: M = nsolut n 0, 8 M = solut nsolut = 0, 8 M 0,25 L = 0,2 mol Vdissoluci 0,25 L Frmula del sulfat de coure (II): CuSO4. Frmula del sulfat de coure (II) pentahidratat: CuSO4 5 H2O. Per tenir 1 mol de sulfat de coure (II) necessitem 1 mol de sulfat de coure (II) pentahidratat, que s la substncia que tenim per preparar la dissoluci:
108
SOLUCIONARI
M (CuSO4 5 H2O) = 63,5 + 32 + 4 16 + 5 (2 1 + 16) =

= 249,5 g/mol 0,2 mol de CuSO4 5 H2O 249,5 g de CuSO4 5 H2O 1 mol de CuSO4 5 H2O = 49,9 g de CuSO4 5 H2O
65.
Calcula la molaritat de la soluci que resulta dafegir 10 mL de HNO3 comercial, del 67 % de riquesa i 1,4 g/mL de densitat, a 80 mL de HNO3 0,8 M. Cal suposar que els volums sn additius. Calculem els mols de solut que hi ha a cadascuna de les fraccions que afegim: 10 mL de HNO3 comercial, del 67% de riquesa i 1,4 g/mL de densitat: d cid comercial = mcid comercial Vcid comercial g 10 mL = mL = 9,38 g de HNO3
mcid comercial = d cid comercial Vcid comercial = 1, 4 = 14 g d'cid comercial Llavors: 67 g de HNO3 100 g d'cid comercial
M (HNO3) = 1 + 14 + 3 16 = 63 g/mol
9,38 g de HNO3 80 mL de HNO3 0,8 M: M = nsolut n 0, 8 M = solut nsolut = 0, 8 M 0, 08 L = 0,064 mol Vdissoluci 0,08 L 1mol de HNO3 63 g de HNO3 = 0,15 mol
Llavors: M = nsolut 0,15 + 0, 064 mol M = = 2, 38 Vdissoluci (10 + 80) 103 L L
66.
Quina molaritat t un cid clorhdric comercial del 37 % de riquesa i 1,18 g/mL de densitat? La concentraci s una propietat intensiva. Per tant, nhi ha prou dagafar una quantitat qualsevol dcid comercial i referir-nos-hi per fer tots els clculs. Partim de 100 g de HCl comercial 37 g de HCl pur.
109
3 Les solucions
Cal determinar els mols de solut que representa aquesta quantitat i el volum que ocupen els 100 g de lcid comercial:
M (HCl) =1 + 35,5 = 36,5 g/mol

37 g de HCl 1mol de HCl = 1,014 mol de HCl 36,5 g de HCl
Per tant: d = 100 g m m V = = = 84,75 mL g V d 1,18 mL nsolut 1,014 mol M = = 11,93 M M = Vdissoluci 0,085 L
67.
Si barregem 3,7 L de NaCl 0,1 M amb 5,1 L 0,2 M, suposant que els volums sn additius, s a dir que el volum final s de 8,8 L. Quina ser la concentraci de la dissoluci final? 3,7 L de NaCl 0,1 M sn: 3,7 L 0,1 mol = 0,37 mol de NaCl L
5,1 L de NaCl 0,2 M sn: 5,1L 0,2 mol = 1,02 mol de NaCl L
El total de mols de NaCl sn: 0,37 + 1,02= 1,39 mol. El volum total de la dissoluci s 8,8 L. Per tant, la concentraci final s: 1,39 mol NaCl = 0,158 M 8,8L 68. Quina quantitat daigua hem dafegir a 15 mL de metanol (CH3OH) per tenir una soluci 0,9 m? Dada: la densitat del metanol s 0,8 g/mL. nsolut m= mdissolvent (kg) Calculem la massa equivalent als 15 mL de metanol: d = m g m = d V = 0,8 15 mL = 12 g V mL
110
SOLUCIONARI
Calculem els mols de metanol que representa aquesta quantitat:
M (CH3OH) = 12 + 4 1 + 16 = 32 g/mol
12 g de metanol 1mol de metanol 32 g de metanol = 0,375 mol de metanol
Llavors: m= nsolut mdissolvent (kg) 0,9 m = 0,375 mol mdissolvent (kg)
mdissolvent (kg) =
0,375 mol = 0,417 kg 0,9 m
Suposem que la densitat de laigua s 1 g/mL 417 mL daigua. 69. Calcula la molalitat duna soluci que cont 25,0 g de sucre de canya, C12H22O11 , dissolts en 150 g daigua. molalitat = mols solut kg dissolvent
Primer calculem la massa molar del sucre de canya C12H22O11 M (C12H22O11) = 12 12 + 22 1 + 11 16 = 342 g/mol Desprs calculem els mols de solut equivalents: 25 g C12H22O11 1mol C12H22O11 = 0,073 mol C12H22O11 342g C12H22O11
Aleshores, la molalitat s igual a: m = 0,073mol C12H22O11 = 0,48 m 0,150kg H2O
70.
Quanta aigua hem dafegir a 15 mL de metanol (CH3OH) per tenir una soluci en qu la fracci molar del dissolvent sigui de 0,9? Dada: la densitat del metanol s 0,8 g/mL. Calculem els mols que representen els 15 mL de metanol daquestes caracterstiques. Per fer-ho calculem la massa equivalent als 15 mL de metanol: d = m m g d = m = d V = 0,8 15 mL = V V mL
Calculem els mols de metanol que representa aquesta quantitat:
111
3 Les solucions
M (CH3OH) = 12 + 4,1 + 16 = 32 g/mol
12 g de metanol 1mol de metanol 32 g de metanol = 0,375 mol de metanol
Llavors: Xd = nd nd 0, 9 = 0, 9 0, 375 + 0, 9 nd = nd n s + nd 0, 375 + nd 0, 3375 0, 9 0, 375 = nd 0, 9 nd = 0,1 nd nd = = 3,375 mol 0,1
Calculem la massa daigua equivalent: 3,375 mol de H2O 71. 18 g de H2O = 60,75 g de H2O 1mol de H2O
En una soluci que cont 20 g detanol, C2H6O per cada 100 g daigua. Calcula la molalitat i la fracci molar. Primer calculem la molalitat: molalitat = mols solut kgdissolvent
Necessitem saber la massa molar de letanol C2H6O. M (C2H6O) = 2 12 + 6 1 + 1 16 = 46 g/mol. Desprs calculem els mols de solut equivalents: 20 g C2H6O 1mol C2H6O = 0,43 mol C2H6O 46 g C2H6O
Aleshores, la molalitat s igual a:
m=
0,43mol C2H6O = 4,3 m 0,100kg H2O
Ara calculem la fracci molar: Xs = mols solut mols solut + molsdissolvent molsdissolvent mols solut + molsdissolvent
Xd =
mols de solut = 0,43 mols detanol C2H6O mols dissolvent:
112
SOLUCIONARI
Calculem la massa molar del dissolvent H2O M (H2O) = 2 1 + 1 16 = 18 g/mol. Desprs calculem els mols equivalents: 100 g H2O 1mol H2O = 5,5 mol H2O 18 g H2O
Aleshores, la fracci molar s igual a: Xs = 0,43 0,43 mol solut = = 0,072 nt 5,93 0,43 mol solut + 5,5 molsdissolven 5,5 5,5 mol dissolvent = = 0,927 . olvent 5,93 0,43 mol solut + 5,5 molsdisso
Xd =
72.
Tenim un cid ntric (HNO3) comercial del 67% de riquesa i 1,4 g/mL de densitat. Calculan la concentraci i expressa-la com a molaritat, molalitat i fracci molar. La concentraci s una propietat intensiva. Per tant, nhi ha prou dagafar una quantitat qualsevol de lcid comercial i referir-nos-hi per fer tots els clculs. Partim de 100g de HNO3 comercial 67 g de HNO3 pur + 33 g daigua. Hem de determinar els mols de solut que representa aquesta quantitat i el volum que ocupen els 100 g de lcid comercial:
M (HNO3) = 1 + 14 + 3 16 = 63 g/mol
67 g de HNO3 1mol de HNO3 63 g de HNO3 = 1,063 mol de HNO3
Llavors: 100 g m m V = = = 71,43 mL g V d 1,4 mL nsolut 1,063 mol mol M = = 14,88 M = Vdissoluci L 71, 43 103 L d = m= I resta: Xs = ns 1,063 mol = = 0, 367 33 g n s + nd 1,063 mol + 18 g/mol nsolut 1,063 mol = = 32,21m mdissolvent (kg) 33 103 kg
113
3 Les solucions
73. Tenim un soluci dcid sulfric (H2SO4) 2 M d1,15 g/mL de densitat. Expressa la seva concentraci com a molalitat, fracci molar i percentatge en massa. La concentraci s una propietat intensiva. Per tant, nhi ha prou amb agafar una quantitat qualsevol de lcid comercial i referir-nos-hi per fer tots els clculs. Partim d1 L de H2SO4 2 M. Calculem la massa de solut i de dissolvent que hi ha en ell. Per fer-ho ens cal utilitzar la densitat de la dissoluci: M = nsolut nsolut = M V = 2 M 1 L = 2 mol Vdissoluci
Amb la massa molar: M (H2SO4) = 2 1 + 32 + 4 16 = 98 g/mol 2 mol de H2SO4 98 g de H2SO4 1 mol de H2SO4 = 196 g de H2SO4
I resta: d = = d dissoluci Llavors: mdissolvent = mdissoluci msolut = 1.150 g 196 g = 954 g m= Xs = nsolut mdissolvent (kg) = 2 mol = 2,1m 0,954 kg m m d = mdissoluci = V V g 1.000 mL = 1.150 g Vdissoluc ci = 1,15 mL
ns 2 mol = = 3,64 102 954 g n s + nd 2 mol + 18 g/mol
massa solut 196 100 = 100 = 17, 04 % massa dissoluci 1.150
74.
Sha preparat una soluci de Na2SO4 2 M en aigua. Quina quantitat nhaurem dagafar per estar segurs que tenim 500 mg de Na? Segons lestequiometria del compost, 1 mol de Na2SO4 t 2 mols dtoms de Na. Si calculem els mols de Na que hi ha a 500 mg, podem determinar els mols de Na2SO4 equivalents. Amb aix podrem determinar el volum de la dissoluci que cal agafar per tenir aquesta
114
SOLUCIONARI
quantitat de solut: 0,5 g de Na 1mol de Na 23 g de Na = 2,17 102 mol de Na = 1, 09 102 mol de Na2SO4
2,17 102 mol de Na M = Vdissoluci nsolut
1mol de Na2SO4 2 mol de Na 2M =
Vdissoluci 1, 09 102 mol = = 5, 45 103 L = 5,45 mL 2M
1, 09 102 mol Vdissoluci
75.
Es prepara una soluci dissolent 20 g de CaCl2 en aigua, fins a obtenir 250 mL. Quina s la concentraci de cadascun dels ions que resulten daquesta sal? Calculem la concentraci de la sal i, per la seva estequiometria, calculem la concentraci de cadascun dels seus ions:
M (CaCl2) = 40,1 + 2 35,5 = 111,1 g/mol

20 g de CaCl2 M = CaCl2 Ca2+ + 2 Cl1 0,72 mol de CaCl2 2 mol de Cl 1 mol de CaCl2 1mol de Ca 1 mol de CaCl2 = 1,44 M en Cl = 0,72 M en Ca 1mol de CaCl2 111,1 g de CaCl2 nsolut Vdissoluci = = 0,18 mol de CaCl2
0,18 mol = 0,72 M 0,25 L
0,72 mol de CaCl2
76.
Sha preparat una soluci barrejant 100 mL de CaCl2 2 M amb 150 mL de NaCl 1,5 M. Quina concentraci dels ions clorur hi haur a la soluci obtinguda? Cal suposar que els volums sn additius. Segons lestequiometria dels compostos, la dissoluci que s 2 M en CaCl2 s 4 M en C . La dissoluci que s 1,5 M en NaCl s 1,5 M en ions C . Calculem els mols dions clorur que hi ha en cadascuna de les dissolucions que barregem: Per la dissoluci de CaCl2:
115
3 Les solucions
nsolut = M V = 4 M 0,1 L = 0,4 mol Per la dissoluci de NaCl: nsolut = M V = 1,5 M 0,15 L = 0,225 mol Per tant: M = nsolut Vdissoluci =
(0, 4 + 0,225) mol (0,1 + 0,15) L
= 2,5 M
77.
Intentem dissoldre 50 g de nitrat de potassi en 50 mL daigua. Com ens ho farem si la temperatura al laboratori s de 25 C? Pots obtenir la informaci que et calgui a la grfica de la pgina 86. A 25 C la solubilitat del nitrat de potassi s 65 g/100 mL daigua. Per tal que es pugin dissoldre 100 g/100 mL cal escalfar-ho per damunt de 47 C.
78.
Observa la figura 3.11 de la pgina 86 que mostra la solubilitat del sucre en aigua i respon les qestions segents: a) Qu passar si intentem dissoldre 250 g de sucre en 100 mL daigua a 20 C? I si escalfem a 50 C? b) Quina s la mxima quantitat de sucre que podem dissoldre en 200 mL daigua a 60 C? c) Qu passar quan la soluci anterior es refredi a 20 C? d) Quina quantitat de sucre quedar sense dissoldre si tirem 1 kg de sucre en 200 mL daigua a 60 C? a) La solubilitat del sucre a 20 C s aproximadament 200 g/100 ml daigua. La quantitat mxima que es dissoldr ser 200 g i la resta (250 g 200 g = 50 g) quedar sense dissoldres dins el recipient. Si escalfem a 50 C com que la solubilitat augmenta i aproximadament s 270 g/ 100 ml daigua, els 250 g de sucre quedaran totalment dissolts. b) La solubilitat del sucre a 60 C s aproximadament 300 g/100 ml daigua, per tant la mxima quantitat de sucre que es podr dissoldre en 200 ml daigua s de 600 g. c) La solubilitat disminueix en baixar la temperatura i com que la solubilitat a 20 C s aproximadament 200 g/100 ml daigua, en 200 ml daigua es dissoldran un mxim de 400 g de sucre i restaran 200 g de sucre sense dissoldre dins el recipient. d) La solubilitat del sucre a 60 C s aproximadament 300 g/100 ml daigua. En 200 ml daigua es dissoldran un mxim de 600 g, i per tant quedaran sense dissoldre 400 g.
116
SOLUCIONARI
79.
Observa atentament el grfic de la figura 3.14 de la pgina 87 i determina en quant disminueix la quantitat de dixid de carboni dissolt en cada litre daigua quan la temperatura passa de 20 a 60 C. La solubilitat en aigua del dixid de carboni a 20 C s aproximadament de 0,7 mg/L i a 60 C s de 0,3 mg/L. Aleshores per cada litre daigua quan la temperatura augmenta de 20 C a 60 C la solubilitat del CO2 disminueix en 0,7 0,3 = 0,4 mg/L.
80.
Observa la figura 3.12 de la pgina 86. Determina al ms aproximadament possible la solubilitat de les segents sals a la temperatura de 40 C: a) NaClO3 b) KNO3 c) Pb(NO3)2 d) K2CrO4 e) NaCl f ) KCl
a) A 40 C la solubilitat del NaClO3 s aproximadament 128 g/100 g H2O. b) A 40 C la solubilitat del KNO3 s aproximadament 85 g/100 g H2O. c) A 40 C la solubilitat del Pb(NO3)2 s aproximadament 82 g/100 g H2O. d) A 40 C la solubilitat del K2CrO4 s aproximadament 69 g/100 g H2O. e) A 40 C la solubilitat del NaCl s aproximadament 38 g/100 g H2O. f ) A 40 C la solubilitat del KCl s aproximadament 33 g/100 g H2O. 81. A la taula segent sindiquen algunes propietats fsiques de diferents substncies a pressi atmosfrica.
Substncia
Punt de fusi (C)
Punt debullici (C)
Solubilitat en aigua (g/100 g)
Densitat (kg/L)
benz brom met oxigen clorur de sodi aigua
5,5 7,1 182,5 218,8
80,1 58,8 161,5 183,0
0,07 3,51 0,0022 0,0040
0,879 3,12 6,7 104 1,3 103
801
1.473
36,5
2,16
100
1,00
117
3 Les solucions
Raona les qestions segents: a) Identifica lestat en qu es troben cadascuna daquestes substncies a la temperatura de 25 C
Substncia benz brom met oxigen clorur de sodi aigua Estat fsic lquid lquid gas gas slid lquid
b) Si el benz est a una temperatura de 0 C, en quin estat es troba? El benz a la temperatura de O C s un slid. c) Es poden dissoldre 400 g de sal en un litre daigua? No es poden dissoldre perqu un litre daigua admet 365 g de NaCl com a mxim; per tant quedaran al fons sense dissoldres 35 g. d) Justifica per qu un recipient tancat amb dissoluci de brom no es pot exposar al sol. El brom t un punt debullici molt baix (58 C) si sexposa al sol on li tocaran temperatures ben altes, el brom pot passar a estat gass, fer augmentar la pressi interna del recipient i trobar-se en perill duna explosi. e) Sovint a les mines sacumula gas met, on creus que sacumula, al fons o a la part superior del tnel? Tenint en compte que la densitat de laire s semblant a la de loxigen i donat que la densitat del met (6,7 104 kg/L) s inferior a la densitat de loxigen (1,3 10 3 kg/L), el gas met acumulat a les mines es trobar a la part superior del tnel.
82.
Calcula la pressi de vapor duna soluci que cont 150 g de sacarosa, C12H22O11, en 100 g daigua a 25 C, tot sabent que la pressi de vapor de laigua pura a aquesta temperatura s de 23,8 mm de Hg. Segons la llei de Raoult: P = Po X s
118
SOLUCIONARI
En el nostre cas, el solut s la sacarosa i el dissolvent s laigua. Per saber la fracci molar del solut: Xs = ns n s + nd
150 g C12H22O11
1mol C12H22O11 = 0, 44 mol C12H22O11 342 g C12H22O11 1mol H2O = 5,5 mol H2O 18 g H2O
100 g H2O
Xs =
0,44 mol C12H22O11 = 0,074 0,44 mol C12H22O11 + 5,5 mol H2O
La pressi de vapor del dissolvent P0, correspon a la pressi de vapor de laigua a 25 C.
P0 = 23,8 mmHg
Substituint a lexpressi: P = P0 X s P = 23,8 mm Hg 0,074 = 1,76 mm Hg I aleshores P = P0 P = 23,8 mmHg 1,76 mm Hg = 22,04 mm Hg
83.
A 80 C la pressi de vapor del benz (C6H6) s d1 atm. Calcula la quantitat dhex (C6H14) que hem dafegir a 200 g de benz perqu la seva pressi de vapor sigui de 700 mm de Hg. Segons la llei de Raoult: P = P0 X s 760 700 = 760 X s 760 700 Xs = = 0, 079 760 Podem calcular els mols de benz (dissolvent):
nbenz
M (benz) = 6 12 + 6 1 = 78 g/mol 1mol de benz = 200 g de benz = 2,56 mol de benz 78 g de benz
119
3 Les solucions
Per tant: ns ns 0, 079 = n s + nd ns + 2,56 0, 079 ns + 0, 079 2,56 = ns 0,202 = ns 0, 079 ns = 0,202 = 0,219 mol = 0, 921 ns ns = 0, 921 Xs = Llavors:
M (hex) = 6 12 + 14 1 = 86 g/mol
0,219 mol d'hex 86 g d'hex 1 mol d'hex = 18,83 g d'hex
84.
Calcula la pressi de vapor a 80 C duna soluci que es prepara dissolent 30 mL de glicerina (C3H803) en 70 mL daigua. Dades: pressi de vapor de laigua a 80 C = 355 mm de Hg; densitat de la glicerina = 1,26 g/mL; densitat de laigua = 1 g/mL. Segons la llei de Raoult: P = P0 X s P0 P = P0 ns ns P = P0 P0 n s + nd n s + nd
Amb la dada de la densitat, calculem la massa de cadascuna de les substncies i, amb la massa molar, els mols equivalents a aquesta massa: d = m m d = mglicerina = d glicerina Vglicerina = V V g = 1,26 30 mL = 37,8 g mL g 70 mL = 70 g maigua = d aigua Vaigua = 1 mL
M (glicerina) = 3 12 + 8 1 + 3 16 = 92 g/mol M (H2O) = 2 1 + 16 = 18 g/mol

Per tant: 37,8 g 92 g/mol = 209 mm Hg P = 355 mm Hg 355 mm Hg 70 g 37,8 g + 18 g/mol 92 g/mol 85. Troba la pressi de vapor duna dissoluci de 9 g de glucosa (C6H12O6) en 180 g daigua a 20 C, si la pressi de laigua a aquesta temperatura s de 18 mm de Hg.
120
SOLUCIONARI
Per calcular el nombre de mols de cada substncia ens cal saber la massa molar. Per a la glucosa M (C6H12O6 ) = 6 12 + 12 1 + 6 16 = 180 g/mol n = 9 g glucosa 1 mol glucosa = 0,05 mol de glucosa 180 g glucosa
Per a laigua M (H2O ) = 2 1 + 1 16 = 18 g/mol n = 180 g H2O Aleshores:

P = Po X s = Po = 0,089 mm Hg 0, 05 mol ns = 18 mm Hg = 0,05 mol +1 0 mol ns + nd
1 mol H2O = 10 mol H2O 18 g H2O
I la pressi de vapor ser:
P = P0 P= 18 mmHg 0,089 mm Hg = 17,91 mm Hg P = 17, 91 mm Hg.
86.
Calcula la temperatura a la que es congela i bull la dissoluci del problema anterior a la pressi atmosfrica. Per calcular la temperatura debullici: C kg 0, 05 mol n = 0,14 C T = K e m = K e = 0,52 0,18 kg mdissolvent (kg) mol
I la temperatura debullici de la soluci ser:
T = T0 + T = 100 C + 0,14 C = 100,14 C

Per calcular la temperatura de congelaci: T = K c m = 0 K c n C kg 0, 05mol = 0,52 C = 1,86 0,18 kg mdissolvent (kg) mol
I la temperatura a la qual la soluci es congela ser: T = T0 T = 0 C 0,52 C = 0,52 C 87. Si es dissolen 4 g duna substncia en 50 g de benz, sobt una soluci que bull a 85 C. Esbrina si la substncia que shi ha dissolt s metanal (HCHO) o etanal (CH3-CHO). Tens les dades necessries a la taula de la pgina 90.
121
3 Les solucions
Ara tenim: t = K e m = K e = 2,64 4 ns (85 80) C = mdissolvent (kg)
C kg ns 5 0, 05 ns = = mol 0,05 kg 2,64 4 g solut = 42,24 g/mol 0,0947 mol
= 0,0947 mol M (molar solut) =
M (metanal): 2 1 + 12 + 16 = 30 g/mol M (etanal): 4 1 + 2 12 + 16 = 44 g/mol La substncia dissolta s etanal.

88. Quin seria el punt debullici de la soluci que sha obtingut lexercici anterior si el solut que es dissol en benz fos una altra substncia? t = K e m = K e ns mdissolvent (kg)
4g C kg 30 g/mol t = 2,64 = 7 C 0,05 kg mol Punt debullici del benz = 80 C + 7 C = 87 C 89. Quin ser el punt debullici duna soluci de 4,7 g de glucosa (C6H12O6) en 88 g daigua. La glucosa no es dissocia en dissoluci. Tens les dades necessries a la taula de la pgina 90. 1 mol de glucosa (C6H12O6) pesa 180,16 g 4,7 g de C6H12O6 Trobem la molalitat: m= 0,026 mol C6H12O6 = 0,295 m 0,088 kg H2O 1 mol = 0,026 mol C6H12O6 180,16 g C6H12O6
T = T Te = Ke m = 0,51 0,295 = 0,150 C I el punt debullici de la soluci ser:
T = T0 + T = 100 C + 0,150 C = 100,150 C

90. Calcula el descens de la temperatura de congelaci i laugment de la temperatura debullici duna dissoluci durea en aigua de concentraci 0,2 molal.
122
SOLUCIONARI
La temperatura de congelaci:
T = K c m = 1,86 0 ,2 = 0 ,372 C
T = T0 T = 0 C 0,372 C = 0,372 C
La temperatura debullici:
T = K e m = 0,52 0,2 = 0,1 04 C
T = T0 + T = 100 C + 0,104 C = 100,104 C

91. Determina la massa molar duna substncia si en dissoldren 17 g en 150 g de benz sobt una mescla que es congela a 4 C. Cerca les dades que necessitis a la taula de la pgina 91. T = K c m = K c (6 (4)) C = 5, 07 ns = ns mdissolvent (kg)
C kg ns mol 0,15 kg
10 0,15 = 0,296 mol 5, 07 17 g solut Mmolar solut = = 57,43 g/mol 0,296 mol
92.
Sha preparat una dissoluci A formada per 1,8 g de glucosa (C6H12O6) en 100 g daigua i una dissoluci B formada per 1,8 g de sacarosa (C12H22O11) tamb en 100 g daigua. Esbrina quina de les dues dissolucions es congelar a temperatura ms baixa. En primer lloc calculem la molalitat daquestes dues solucions:
molalitat = mols solut kgd issolvent
Per a la soluci A:
M (C6H12O6) = 6 12 + 12 1 + 6 16 = 180 g/mol

n = 1,8 g C 6H12 O6
1 mol C6H12 O6 180 g C6H12 O6 = 0,01 mol C 6H12 O6
Aleshores, la molalitat s igual a:

m =
0,01 mol C 6H12O 6 0,100 kg H 2O = 0,1 m
123
3 Les solucions
Per a la soluci B:
M (C12H22O11) = 12 12 + 22 1 + 11 16 = 342 g/mol

n = 1,8 g C12H22O11 1 mol C12H22O11 = 5,2 10-3 mol C12H22O11 342 g C12H22O11
Aleshores, la molalitat s igual a: m = 5,2 10 3 mol C12H22O11 = 0,052 m 0,100 kg H2O
Calculem ara la temperatura de congelaci: Per a la soluci A: T = K c m = 1,86 C kg 0,1 mol = 0,186 C mol kg
T = T0 T = 0 C 0,186 C = 0,186
Per a la soluci B: T = K c m = 1,86 C kg 0,052 mol = 0,097 C mol kg
T = T0 T = 0 C 0,097 C = 0,097 C
Per tant, la soluci A de glucosa (C6H12O6) es congelar a temperatura ms baixa. 93. Una substncia A es dissol en aigua i sobt una dissoluci que cont 4,7 g de A per 287 g daigua. Si aquesta soluci t un punt de solidificaci de 0,153 C sota zero, quina ser la massa molecular de A? Sabem que el Kc = 1,86 C kg/mol i que el descens del punt de fusi s de 0,153 C, per tant podem trobar la molalitat de la dissoluci resultant substituint a: T = K c m 0,153 C = 1,86 C kg m mol
m = 0,0822
Ara hem de trobar la massa molecular, s a dir, la massa dun mol de substncia: 1 mol de A 1 kg H2O 4,7 g A = 199,2 g A 0,0822 mol A 0,287 kg H2O
M = 199,2 g/mol
124
SOLUCIONARI
94.
Lalbmina s una protena de lou. Calcula la massa molar de lalbmina si una soluci de 50 g dalbmina per litre daigua exerceix una pressi osmtica de 27 mm Hg a 25 C. Tenim: = M R T = ns R T Vdissoluci (L)
atm L n 27 mm Hg = s 0, 082 (273 + 25) K mm Hg 1L mol K 760 atm 27 mm Hg = 1,4 454 103 mol ns = mm Hg atm L 760 0, 082 (273 + 25) K mol K atm Per tant: 50 g g = 34 390 massa molar de lalbmina. 3 1, 454 10 mol mol
95.
Un recipient t dos compartiments iguals separats per una membrana semipermeable. En un dells shi colloca una soluci que sha preparat dissolent 50 g de sacarosa (C12H22O11) en aigua fins a obtenir mig litre de mescla, i en laltre, una soluci que sha preparat en dissoldre 50 g de glucosa (C6H12O6) en aigua fins a obtenir mig litre de mescla. Com estaran, lendem, els nivells de lquid als dos compartiments? Hem de determinar la pressi osmtica de totes dues dissolucions. Si sn isotniques, no hi haur trnsit de molcules de dissolvent a travs de la membrana semipermeable; per si no s aix, passar dissolvent des de la dissoluci hipotnica a la hipertnica fins que sigualin les pressions. Les dues dissolucions estaran a la mateixa temperatura. Per tal dobtenir un resultat numric comparable, suposarem que estan a 20 C. M (glucosa, C6H12O6) = 6 12 + 12 1 + 6 16 = 180 g/mol 50 g = M R T glucosa = 0, 082 atm L mol K ns 180 0 g/ mol R T = Vdissoluci (L) 0,5 L
(273 + 20) K = 13,35 atm 50 g
glucosa =
ns Vdissoluci (L)
R T =
180 g/ mol 0,5 L
125
3 Les solucions
M (sacarosa, C12H22O11) = 12 12 + 22 1 + 11 16 = 342 g/mol
Per tant: 50 g sacarosa = 0, 082 ns Vdissoluci (L) 342 g/ mol R T = 0,5 L
atm L mol K
(273 + 20) K = 7,03 atm
El nivell de lquid a la dissoluci de glucosa haur augmentat, perqu passar aigua de la dissoluci de sacarosa a la de glucosa. 96. El srum fisiolgic t una pressi osmtica de 7,7 atm a 37 C. a) Creus que es pot injectar a una persona un srum glucosat que sha preparat afegint 20 g de glucosa (C6H12O6) a laigua destillada fins a obtenir un volum de 200 mL? b) Explica per qu. Es tracta de determinar si el srum glucosat t una pressi osmtica similar a la del srum fisiolgic: = M R T
M (glucosa, C6H12O6) = 6 12 + 12 1 + 6 16 = 180 g/mol

Per tant: = M R T glucosa = 20 g = atm L 18 80 g/ mol 0, 082 (273 + 37) K = 14,12 atm 0,2 L mol K ns Vdissoluci (L) R T =
Aquest srum glucosat s hipertnic respecte del srum fisiolgic. Aix vol dir que sortir aigua de linterior de les cllules.
126
Els toms
PRESENTACI
En aquesta unitat sestudia ltom com a lelement bsic que conforma la matria. A la unitat 1 ha estat introdut el model atmic de Dalton. Shi estudia el procs histric que, a partir de levidncia de la naturalesa elctrica de la matria i el descobriment de partcules subatmiques, va portar a la formulaci daltres models atmics diferents. Aquests models van sorgir arran dels descobriments cientfics que sanaven produint. Lalternana entre observacions experimentals i hiptesis (models) com a explicaci dels fets observats, permet donar a conixer a lalumnat com sha construt el coneixement cientfic sobre ltom. Sintrodueix el model ondulatori i corpuscular de la llum i es justifica el model atmic de Bohr com a model explicatiu de lespectre de ltom dhidrogen. s important que lalumnat entengui que lestudi del problema que ens ocupa va motivar la necessitat de formular novament les bases de la mateixa fsica, que adopta una dimensi nova en lmbit de la fsica quntica. Finalment, sintrodueix de forma qualitativa el model atmic actual.
127
4 Els toms
OBJECTIUS
Reconixer el carcter creatiu del treball cientfic, en particular en la fase delaboraci dhiptesis i construcci de models, analitzant i comparant hiptesis i teories contraposades, amb la finalitat de desenvolupar un pensament crtic. Conixer els fets experimentals que van servir de base per establir cadascun dels models atmics (de Thomson, de Rutherford i de Bohr). Analitzar, de manera crtica, la consistncia de cada model amb noves troballes experimentals i modificar-los en conseqncia. Conixer de manera qualitativa els principis terics que van servir de base per establir el model atmic mecanoquntic. Comprendre i interpretar espectres atmics senzills. Comprendre el significat dels nombres quntics com a determinants de lestat en qu es troba un electr en un tom.
CONTINGUTS
Interpretaci de les experincies que van portar al descobriment de la naturalesa elctrica de la matria i en concret de les partcules subatmiques. Representaci dun tom dacord amb els models de Thomson i de Rutherford Evidncies experimentals que justifiquen cadascun daquests models o que obliguen a la seva reformulaci. Evidenciaci experimental dels istops a travs de lespectroscpia de masses. Caracteritzaci del nombre atmic com a criteri per identificar els elements. Descripci del model ondulatori i corpuscular de la llum. Estudi dels diferents tipus despectres i la seva obtenci. Interpretaci qualitativa de lespectre atmic demissi de lhidrogen mitjanant el model atmic de Bohr. Ampliaci del model atmic de Bohr amb la introducci dels orbitals atmics.
128
PROGRAMACI DE LAULA

Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir respostes. Comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica saber distingir entre cincia i daltres formes de coneixement. En concret, lelaboraci de models que expliquen uns fets, que sn contrastats per uns altres i que impliquen lelaboraci de nous models. El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies que no encaixen en les teories vigents. Competncia en la comprensi, en apropiar-se dels conceptes, models i principis fonamentals de la qumica per tal dutilitzar-los per explicar i interpretar el mn fisicoqumic.

Competncia comunicativa, que implica saber descriure fets, explicar-los, justificar-los i argumentar-los. Aix suposa promoure discusions sobre les evidncies experimentals, la idonetat dels models proposats per interpretar els fets qumics i la lectura i interpretaci de textos i illustracions. Competncia en gesti i tractament de la informaci i competncia digital, que implica la utilitzaci de fonts bibliogrfiques i els recursos que hi ha a la xarxa per trobar informaci sobre el desenvolupament histric dels diferents models atmics.

Ls del llenguatge per comunicar per escrit i oralment la construcci i compartici del coneixement qumic, com tamb la lectura comprensiva de textos i la recerca dinformaci impliquen una connexi necessria amb les llenges. En aquesta unitat les connexions amb la fsica sn nombroses: els models atmics, les propietats de les partcules elementals i les interaccions entre matria i les radiacions electromagntiques.
129
4 Els toms
CRITERIS DAVALUACI
1. Conixer i saber descriure els experiments que van portar al descobriment de les partcules subatmiques. 2. Conixer i saber descriure els diferents models atmics i justificar-los a partir dels fets experimentals. 3. Caracteritzar els toms a partir del seu nombre atmic i el nombre de massa. 4. Definir el concepte distop i calcular la massa atmica dun element a partir de les masses dels seus istops i les seves abundncies relatives. 5. Saber descriure i identificar els diferents tipus despectres i la seva obtenci. 6. Fer clculs de la freqncia, longitud dona i energia duna radiaci electromagntica. 7. Descriure el model atmic de Bohr i utilitzar-lo per explicar lespectre discontinu de lhidrogen. 8. Comprendre els conceptes de probabilitat electrnica, nvol electrnic i orbital. 9. Conixer els tipus dorbitals i els nombres quntics que els determinen.
130
4 Els toms
1. Amb el que ara saps del model atmic de Thomson, explica per qu quan uns cossos es freguen adquireixen electricitat positiva, i daltres, negativa. Per qu satrauen els cossos que tenen un tipus diferent delectricitat i es repellen els que la tenen del mateix tipus? Segons el model de Thompson, els toms estan formats per una massa de crrega positiva en qu hi ha inserides partcules petites de crrega negativa: els electrons. Els toms sn neutres i la crrega positiva que duen coincideix amb el nombre delectrons. Quan es frega un cos pot produir-se un moviment delectrons. Mentre que uns cossos guanyen electrons per fregament i, per tant, es carreguen positivament, nhi ha daltres que en perden i, per tant, es carreguen negativament. Quan els cossos amb crrega diferent sapropen, satrauen perqu els electrons tracten de distribuir-se un altre cop per recuperar la neutralitat inicial de la matria. Per aquest motiu, quan els cossos amb crrega del mateix signe sapropen, es repelleixen, ja que no hi ha cap manera possible de recuperar la neutralitat interna entre ells. Al model atmic de Thomson, sel coneix en alguns llibres com el model del pding de panses. Per qu et sembla que li han posat aquest nom? El pding s un pasts amb una massa que sassembla fora a la del bescuit i amb panses a dintre. Recorda els toms de Thompson, formats per una massa de crrega positiva en qu hi havia partcules petites de crrega negativa (els electrons). Si el nucli dun tom tingus 1 metre de radi, quin seria el radi de ltom? Com que el radi de ltom s unes 10.000 vegades ms gran que el del nucli, si el radi del nucli tingus 1 m, el de ltom tindria 10.000 m, s a dir, 10 km. 4. Per qu diem que ltom s buit? Diem que ltom s buit perqu prcticament tota la massa est concentrada en el nucli, que t una mida molt petita comparada amb la de tot ltom. 5. La figura 4.21 mostra el resultat que sha obtingut de lespectrometria de masses del magnesi natural: a) Quants ions hi ha? b) Quina s la massa atmica relativa daquests ions? c) Quina s la proporci relativa dels ions? d) Calcula la massa atmica relativa del magnesi. a) Hi ha tres ions. b) Les masses atmiques relatives dels ions sn, respectivament, 24, 25 i 26. c) La proporci relativa s 80 % de Mg-24, 10 % de Mg-25 i 10% de Mg-26.
2.
3.
132
SOLUCIONARI
d) La massa atmica relativa del magnesi s: 24 0,80 + 25 0,10 + 26 0,10 = 24,3 6. La massa atmica de lelement potassi s 39,10. Hi ha tres istops daquest element: un de massa 38,96, un altre de 39,96 i un tercer de 40,96. El de massa 39,96 s tan escs que el podem considerar irrellevant. Quina abundncia hi ha de cadascun dels altres istops? Pressuposem que labundncia de listop de massa 38,96 s x, la del de massa 40,96 s (100 x), ja que labundncia del de massa 39,96 s negligible: massa atmica mitjana = massa del 1r istop percentatge + massa del 2n istop percentatge 100 38, 96 x + 40, 96 (100 x ) 39,10 = 100 39,10 100 = 38, 96 x + 40, 96 (100 x ) = = 38, 96 x + 4096 40, 96 x 186 38, 96 x + 40, 96 x = 4096 3910 x = = 93 2 Abundncia de listop de massa 38,96: 93 %. Abundncia de listop de massa 40,96: 100 93 = 7 %. 7. Indica quants protons, neutrons i electrons tenen les partcules segents. Identifica quines sn istops del mateix element i quines sn ions dalgun dels toms presents: a) b) c)
16 8 16 8
B C 2+ 17 8D
1 d) 16 7E 16 2 e) 9 F f) 16 7G
16 8
16 8
C 2+
8 8 6
17 8
16 7
16 9
F 2
9 7
16 7
Protons Neutrons Electrons
8 8 8
8 9 8
7 9 8
7 9 7
11
17 Sn istops del mateix element: 16 8 B, 8 D Sn ions dalgun dels toms que hi ha presents: s cati del 2+ , s cati del a) 16 16 8C 8B 16 16 7E , s ani del f) 7 G
133
4 Els toms
8. Quina longitud dona t una radiaci duna freqncia de 5 1015 Hz? c 3 108 m s1 = = = 6 108 m 5 1015 s1 9. Calcula els radis de les cinc rbites primeres per a ltom dhidrogen. Dada: a = 0,529 (1 = 1010 m). Segons el model atmic de Bohr el radi de lrbita s r = a n 2.
Nm. drbita 1 2 3 4 5 Radi (m) 0,529 1010 2,116 1010 4,761 1010 8,464 1010 13,225 1010
10.
Explica per qu hi ha 5 orbitals d i 7 orbitals f. Els orbitals d tenen l = 2 com a valor del nombre quntic (l ). Quan l = 2, el nombre quntic magntic pot tenir els valors 2, 1, 0, +1 i +2, i aix vol dir que hi ha 5 orbitals del tipus d. Els orbitals f tenen de nombre quntic l = 3. Quan l = 3, el nombre quntic magntic pot tenir els valors 3, 2, 1, 0, +1, +2 i +3, la qual cosa indica que hi ha 7 orbitals del tipus f.
11.
Indica si sn possibles els conjunts de nombres quntics segents. Si no ho sn, fes les correccions necessries perqu ho siguin (n, l, m, s): (3, 0, 0, +1/2) (4, 2, 2, 1/2) (2, 1, 1, 1/2) (7, 2, 3, 1/2) (0, 1, 0, 1/2 ) (3, 0, 0, 1/2)
Els valors possibles dels nombres quntics vnen determinats per les regles que sespecifiquen a la pgina 121 del llibre de text. (3, 0, 0, 1/2 ): s possible. (4, 2, 2, 1/2 ): s possible. (2, 1, 1, 1/2 ): s possible. (7, 2, 3, 1/2 ): no s possible ja que, si l = 2, m noms pot adoptar els valors 2, 1, 0, 1 i 2. (0, 1, 0, 1/2 ): no s possible ja que el nombre quntic n no pot valer 0. (3, 0, 0, 1/2 ): s possible.
134
SOLUCIONARI
12.
Identifica lorbital en qu es troba cadascun dels electrons definits pels nombres quntics de lexercici anterior. (3, 0, 0, +1/2): orbital 3s. (4, 2, 2, 1/2): orbital 4d. (2, 1, 1, 1/2): orbital 2p. (3, 0, 0, 1/2): orbital 3s.
13.
Explica quants electrons hi pot haver en tots els orbitals del nivell n = 3.
n
l 0 3 1 2 m 0 1, 0, +1 2, 1, 0, +1, +2 s 1 3 5 9
Nombre total dorbitals
En el nivell n = 3 hi ha un orbital s, tres orbitals p i cinc orbitals d; en total, 9 orbitals. A cada orbital hi poden haver 2 electrons; per tant, en total hi haur 18 electrons. 14. Quan es provoca una descrrega en un tub de buit es forma un feix llumins entre el ctode i lnode. Com podrem esbrinar si sn raigs catdics o b raigs canals? Lhem de sotmetre a lacci dun camp elctric perpendicular al tub. Si el raig es desvia cap a la placa positiva, est format per partcules amb crrega negativa, es tracta dun raig catdic (s a dir, procedeix del ctode). En cas contrari, seran raigs canals. 15. Respon: a) Qu vol dir que a totes les experincies efectuades en tubs de raigs catdics, independentment del gas que hi hagus al seu interior, shi detects la mateixa partcula? b) Qu vol dir que a les experincies fetes en tubs de raigs canals shi detects un partcula diferent, segons el gas que hi hagus a linterior del tub? a) Que les partcules que formaven els raigs catdics no depenien del gas que estava a dins del tub ni del material que formava el ctode, s a dir, que la partcula est present a tots els toms. b) Les partcules que componien els raigs canals depenien del gas de dins del tub, ja que aquestes partcules les formaven els ions positius originats en xocar els electrons que provenien del ctode amb les molcules del gas.
135
4 Els toms
16. Explica per qu lexperincia de la lmina dor s una prova que ltom t un nucli molt petit i una escora molt gran. El fet que una part molt petita de les partcules reboti quan topa amb la lmina dor vol dir que la lmina t alguns punts on la crrega positiva est molt concentrada. Aquests punts sn els nuclis dels toms. I que la major part de les partcules travessin la lmina sense desviar-se vol dir que, majoritriament, travessen ltom per zones on no hi ha crregues: lescora de ltom, on hi ha els electrons girant, i que s molt ms gran que el nucli. 17. Rutherford va deduir que els toms tenen un nucli amb crrega positiva i un embolcall amb electrons, de crrega negativa. Com pot ser que els electrons es mantinguin a lentorn del nucli i no en siguin atrets? Perqu estan girant al voltant del nucli. La velocitat de gir que duen fa que la fora centrfuga compensi latracci gravitatria. 18. Tot seguit es mostren algunes caracterstiques dun conjunt despcies qumiques. Completa la taula i respon:
Element B C D E F 5 11 5 20
A
11 11
Nombre de neutrons
Nombre delectrons 5
Crrega 0
5 6 6
6 2 0 8 +3
a) Quins pertanyen al mateix element qumic? b) Quins sn istops? Quins sn anions? c) Quins representen espcies impossibles?
Element B C D E F
Z
5 6 5 11 11
A
11 11 11 5 20
Nombre de neutrons 6 5 6 6 9
Nombre delectrons 5 6 7
Crrega 0 0 2 0
+3
136
SOLUCIONARI
a) B i D pertanyen al mateix element qumic perqu tenen el mateix Z. b) No hi ha istops perqu els que tenen el mateix Z tamb tenen un A idntic. D s un ani de B. c) E representa una espcie impossible perqu A = Z + nombre de neutrons. 19. Explica la frase segent: Si lenergia no estigus quantificada, una radiaci denergia 4 i intensitat 10 produiria el mateix efecte que una altra denergia 8 i intensitat 5. Lenergia duna radiaci s lenergia de cadascun dels seus fotons. La seva intensitat ve determinada pel nombre de fotons que la integren. Si lenergia no estigus quantificada, una radiaci denergia 4 (cada fot t energia 4) i intensitat 10, tindria una energia total de 4 10 = 40. Per tant, tindria la mateixa energia i produiria el mateix efecte que una altra radiaci denergia 8 i intensitat 5, ja que 8 5 = 40. 20. Explica la frase segent: Lenergia mnima que ha de tenir la llum amb la qual sillumina el ctode perqu shi produeixi un efecte fotoelctric s diferent si el ctode s de ferro que si s dalumini. Aquesta energia depn de latracci que exerceixi el nucli sobre lelectr perifric que es pretn arrencar, i que ve determinada per la crrega nuclear i la distribuci electrnica que s especfica de cada element qumic. 21. Explica si sn certes o no les afirmacions segents: a) Un electr que es troba en una rbita de n = 2 s a una distncia doble del nucli que un altre que s en una rbita de n = 1. b) Un electr que es troba en una rbita de n = 2 t la meitat denergia que un altre que est en una rbita de n = 1. c) Perqu un electr dun tom passi de lrbita de n = 2 a la de n = 3, cal que absorbeixi la mateixa quantitat denergia que per passar de lrbita de n = 4 a la de n = 5. a) Fals. Segons Bohr, el radi de lrbita depn de n (r = a n2). Per tant, lelectr que est a lrbita 2 es troba a una distncia del nucli quatre vegades ms gran que la distncia que separa lelectr que est a lrbita 1. b) Fals. Segons Bohr, lenergia dun electr depn de 1/n2 (E = b/n 2). Per tant, lelectr que est a lrbita 2 t una energia que s la quarta part de lenergia que t lelectr que est a lrbita 1. c) Fals. Perqu si tenim en compte la frmula que permet calcular lenergia dun electr en una rbita:
137
4 Els toms
E5 E4 = b b b b 9b = = 2 42 5 16 25 400 b b b b 5b 2 = = 2 2 3 4 9 36
E3 E2 = 22.
A partir del model atmic de Bohr, explica per qu lespectre demissi dun element s complementari del seu espectre dabsorci. Lespectre dabsorci el constitueixen totes les radiacions que absorbeixen els electrons dun tom quan passen dun nivell denergia a un altre de superior. Per obtenir-lo, sillumina la mostra amb llum blanca i es recullen les radiacions desprs de passar per la mostra, en qu hi faltaran les que han absorbit els toms de lelement en qesti i es veuran ratlles negres sobre un fons de color. Lespectre demissi el constitueixen totes les radiacions que emeten els electrons dun tom que ha estat excitat quan tornen al nivells de menys energia fins que arriben al nivell fonamental. Aquest espectre el formen lnies de color i cada una correspon a un trnsit. Lespectre dabsorci s el complementari del demissi perqu, a fi que un electr dun tom concret passi del nivell 1 al nivell 2, necessita absorbir la mateixa energia (E2 E1) que la que emet quan passa del nivell 2 al nivell 1 (E1 E2).
23.
Sha excitat una mostra dhidrogen, de manera que en tots els toms lelectr ha passat fins al nivell de n = 4. Estudia, amb lajut dun esquema, quantes ratlles tindr lespectre demissi. Resposta:
n=4 n=3 n=2 n=1
A lespectre demissi shi detectaran 5 ratlles. 24. Explica si en un tom poden haver-hi els nivells denergia: a) 2d b) 7s c) 3p d) 3f e) 1p f) 5f g) 5d h) 4d
a) Els orbitals d impliquen que l = 2. El valor mxim que el nombre quntic l pot admetre s (n 1). Si n = 2, l noms pot adoptar els valors 0 i 1; per consegent, no poden existir orbitals d al nivell 2. b) Els orbitals s impliquen que l = 0. A tots els nivells denergia hi ha orbitals s i, per tant, lorbital 7s s que existeix.
138
SOLUCIONARI
c) Els orbitals p impliquen que l = 1. Hi ha orbitals p a partir del segon nivell denergia, ja que si n = 2, l noms pot adoptar els valors 0 i 1. Per tant, lorbital 3p s que existeix. d) Els orbitals f impliquen que l = 3. Al nivell n = 3, l noms pot adoptar els valors 0, 1 i 2; per consegent, no pot existir lorbital 3f. e) Lorbital 1p no existeix. Si n = 1, l noms pot adoptar el valor 0, que s compatible amb els orbitals del tipus s. f) Els orbitals f impliquen que l = 3. Al nivell n = 5, l pot adoptar els valors 0, 1, 2, 3 i 4. Per tant, s que pot existir lorbital 5f. g) Els orbitals d impliquen que l = 2. El valor mxim que el nombre quntic l pot admetre s (n 1). Si n = 5, l pot adoptar els valors 0, 1, 2, 3 i 4; per consegent, s que poden existir orbitals en el nivell 5. h) Com ja sha explicat a lapartat g), s que hi poden haver orbitals 4d. 25. Explica la diferncia entre els conceptes drbita i dorbital. Lrbita s un concepte del model atmic de Bohr. I fa referncia a la lnia que lelectr traa quan descriu el moviment al voltant del nucli. Lorbital s un concepte del model mecanoquntic de ltom. I fa referncia a la regi de lespai en qu hi ha una probabilitat de trobar un electr superior al 90 %. 26. Relaciona les frases segents amb el model o els models atmics corresponents:
a) b) c) d) e) Model de Dalton Model de Thomson Model de Rutherford Model de Bohr Model mecanoquntic Nombre quntic m. e) Explica tots els espectres atmics. e) Quantificaci de lenergia. e) Electrons girant al voltant dun nucli. c) Nivell denergia. d) Electrons descrivint rbites. d) Probabilitat de trobar un electr. e)
Massa de crrega positiva. b) Electr amb moviment ondulatori. e) Explica lespectre de ltom dhidrogen. d) Nombre quntic n. d) Electrons als orbitals. e) Partcula indivisible. a)
139
4 Els toms
27. Omple les caselles del quadre corresponents als models atmics estudiats al llarg daquesta unitat:
Model Dalton Thomson Rutherford Bohr Shrdinger Esquema Fets que explica Fets que no explica
Model Dalton
Esquema
Fets que explica Les lleis ponderals.
Fets que no explica Lelectritzaci de la matria. Fenmens produts en tubs de descrrega. Lexperincia de la lmina dor.
Thomson
Lelectritzaci de la matria. Fenmens produts en tubs de descrrega. Lexperincia de la lmina dor.
Rutherford
Que els electrons no acabin caient damunt el nucli. Els espectres atmics.
Bohr
Lefecte fotoelctric. Lespectre dels toms Que els electrons no polielectrnics. acabin caient damunt La configuraci el nucli. electrnica Lespectre de ltom de H. dels toms. La complementarietat de lespectre dabsorci i demissi. Lespectre s caracterstic de cada element. Lespectre dels toms polielectrnics. Els quatre nombres quntics. La configuraci electrnica dels toms.
Shrdinger
140
SOLUCIONARI
28.
Lelectr dun tom dhidrogen prviament excitat ocupa el nivell n = 3. Justifica quantes radiacions diferents podr emetre quan retorni al seu estat fonamental. Noms pot emetre 3 radiacions que corresponen als salts energtics: de n = 3 a n = 2, de n = 3 a n = 1, i de n = 2 a n = 1.
29.
Listop ms com dun element A t de massa atmica 20 i el dun element B tamb. Quina daquestes hiptesis s correcta? a) A i B sn istops. b) A i B tenen el mateix nombre de protons. c) A i B tenen el mateix nombre de protons ms el nombre de neutrons. d) A i B tenen el mateix nombre delectrons. La soluci c), ja que en tenir la mateixa massa, noms podem assegurar que tenen el mateix nombre de protons ms el nombre de neutrons. Sn elements diferents, per tant, no poden tenir el mateix nombre de protons ni ser istops.
30.
Ordena el segents fets per ordre cronolgic: a) Descobriment dels neutrons. b) Model atmic de Rutherford. c) Descobriment dels electrons. d) Model atmic de Bohr. e) Descobriment del nucli atmic. f) Model atmic de Thomson. g) Descobriment dels protons. 1) Descobriment dels electrons. 2) Model atmic de Thomson. 3) Descobriment dels protons. 4) Descobriment del nucli atmic. 5) Model atmic de Rutherford. 6) Descobriment dels neutrons. 7) Model atmic de Bohr.
141
4 Els toms
31. Els llums de ne consisteixen en un tub de vidre a linterior del qual hi ha aquest gas a baixa pressi. Explica perqu: a) Aquests llums necessiten una font de corrent elctric. b) La llum que emeten s diferent a la que sobtindria si en lloc de ne hi hagus un altre gas, per exemple arg. a) Quan el gas s sotms a una diferncia de potencial elctric, els electrons absorbeixen energia i salten a nivells superiors. Aquests electrons excitats tornen a saltar a nivells inferiors desprenent energia en forma de radiaci electromagntica. b) La configuraci electrnica de cada gas s diferent; per tant, tamb seran diferents tots els possibles salts electrnics dun nivell a un altre. 32. A partir de la seva situaci a la taula peridica, indica el nombre atmic, el nombre de massa i el nombre de protons, electrons i neutrons dels toms segents:
35
Cl, 37Cl, 65Cu, 214Pb, 12C, 13C , 235U, 210Tl

35 37 65
Cl Z = 17 A = 35, electrons = 17, protons = 17, neutrons = 18 Cl Z = 17 A = 37, electrons = 17, protons = 17, neutrons = 20 Cu Z = 29 A = 65, electrons = 29, protons = 29, neutrons = 36 Pb Z = 82 A = 214, electrons = 82, protons = 82, neutrons = 132 Z = 6 A = 12, electrons = 6, protons = 6, neutrons = Z = 6 A = 13, electrons = 6, protons = 6, neutrons = 6 7 C C
214 12 13
235 210
U Z = 92 A = 235, electrons = 92, protons = 92, neutrons = 143 Tl Z = 81 A = 210, electrons = 81, protons = 81, neutrons = 129
33.
Lhidrogen natural est format per dos istops, el proti de nombre de massa 1 (que s el ms abundant) i el deuteri de massa 2. a) Indica el nombre de protons, neutrons i electrons de cada daquests toms. b) Lxid del deuteri rep el nom daigua pesant i s utilitzat en reactors atmics. Per qu creus que rep aquest nom? a) El proti t 1 electr, 1 prot i 0 neutrons. El deuteri t 1 electr, 1 prot i 1 neutr. b) Sanomena aigua pesant perqu els toms dhidrogen que formen aquest xid tenen el doble de massa que els que hi ha a les molcules daigua.
34.
Explica quants electrons hi poden haver en el conjunt dorbitals 3s, 2p i 4f. A cada nivell energtic noms hi ha un orbital s, que correspon a l = 0; per tant, en el 3s poden haver-hi 2 electrons.
142
SOLUCIONARI
Dorbitals p nhi ha 3 que corresponen a l = 1; per tant, m = 1, 0, 1. Aix vol dir que a 2p poden haver-hi 6 electrons, 2 a cada orbital. El nombre dorbitals f de cada nivell s 7, que correspon a l = 3; per tant, m = 3, 2, 1, 0, 1, 2, 3. El nombre total delectrons a 4f ser 14. 35. Explica el significat daquests termes: nvol electrnic, rbita i orbital Un nvol electrnic s una representaci tridimensional de les posicions que ocupa un electr en un tom. Una rbita s la lnia que suposava Bohr que descrivia un electr en girar al voltant del nucli. Orbital s una zona de ltom on la probabilitat de trobar un electr s mxima. 36. Explica per qu en un tom no hi ha 5 orbitals 2d ni 7 orbitals 3f. En el nivell n = 2 els valors del nombre quntic l noms poden ser l = 0 (orbital s) i l = 1 (orbital p); per tant, no hi ha orbitals d que corresponguin a l = 2. En el nivell n = 3 els valors del nmero quntic l sn l = 0 (orbital s), l = 1 (orbital p) i l = 2 (orbital d); per tant, no hi ha orbitals f que corresponguin a l = 3. 37. Indica si sn possibles el conjunts de nombres quntics segents i, si no ho sn, fes les correccions que calgui perqu siguin possibles. a) (2, 1, 0, +1/2) b) (3, 3, 0, 1/2) c) (4, 0, 0, 1/2) d) (6, 4, 5, 1/2) e) (1, 1, 0, 1/2) f) (5, 2, 2, 1/2)
a) (2, 1, 0, +1/2): s possible b) (3, 3, 0, 1/2): no s possible, ja que si n = 3, els valors de l noms poden ser 0, 1, i 2. El (3, 2, 0, 1/2): s possible. c) (4, 0, 0, 1/2): s possible. d) (6, 4, 5, 1/2): no s possible, ja que si l = 4, els valors de m noms poden ser: 4, 3, 2, 1, 0, 1, 2, 3 i 4. Seria possible el (6, 4, 4, 1/2). e) (1, 1, 0, 1/2): no s possible, ja que si n = 1, la l noms potser 0, seria el (1, 0, 0, 1/2). f) (5, 2, 2, 1/2): s possible.
143
4 Els toms
38. Identifica lorbital en qu es troba cadascun dels electrons definits pels nombres quntics de lexercici anterior. a) 2 p (2, 1, 0) d) 6f (6, 4, 4) 39. b) 3d (3, 2, 0) e) 1s (1, 0, 0) c) 4s (4, 0, 0) f ) 5d (5, 2, 2)
Quins nombres quntics pots aplicar, sense dubtar-ho, als orbitals segents? a) 3d b) 7f c) 4s d) 2p a) (3, 2) b) (7, 3) c) (4, 0) d) (2, 1)
40.
Explica quants electrons hi pot haver en tots els orbitals de la capa 2. I de la capa 4? A n = 2 poden haver-hi 1 orbital s i 3 orbitals p, en total 4 orbitals i per tant 8 electrons. A la capa n = 4 poden haver-hi 1 orbital s, 3 p, 5 d i 7 f. En total 16 orbitals i 32 electrons. Tamb podem aplicar la frmula: N = 2n2; per a n = 2 resulten N = 8 electrons, i per a n = 4 obtenim N = 32 electrons.
41.
Qu vol dir que no podem tenir una probabilitat del 100 % que lelectr estigui en un punt determinat de ltom? El principi dincertesa (Heisenberg, 1927) diu que s impossible saber amb exactitud la posici dun electr, ja que per conixer-la necessitarem illuminar lelectr, que, en rebre el fot, sortiria disparat i canviaria de posici.
42.
Un tom t un radi duns 1010 m. Quants toms es poden collocar, lun darrere laltre, per cobrir una longitud dun centmetre? 1 cm = 102 m dimetre dun tom = 2 1010m 102 m nombre dtoms = = 5 107 toms 2 1010m
43.
Suposant ltom i el nucli de forma esfrica, quantes vegades s ms gran el volum de ltom que el del nucli? Recorda que el volum duna esfera s 4/3 r3. Suposem que el radi del nucli s r, el radi de ltom ser r 104 Volum de ltom 4/3 p r3 1012 = = 1012 volum del nucli 4/3 p r3 El volum de ltom s 1012 vegades ms gran que el del nucli.
144
SOLUCIONARI
44.
Lelement bor el componen dos istops: un anomenat 10B, que t de massa 10,013 i hi s present en un 19,6 %, i laltre, anomenat 11B, que t de massa 11,009 i hi s en un 80,4 %. Quina s la massa atmica de lelement bor? Massa atmica = 19,6 0,10013 + 80,4 0,11009 = 1,96 + 8,85 = =10,81.
45.
Quan lelectr dun tom dhidrogen, prviament excitat, fa la transici electrnica dels nivells principals n = 5 a n = 4, emet radiaci electromagntica de freqncia = 7,4 1013 s1. Calcula la diferncia denergies entre aquests nivells quntics.
E = h = 6,62 1034J s 7,4 1013 s1= 4,89 1020 J

46. A partir de les dades de lapartat 3.1, calcula: a) La massa en kg dun mol de protons, un mol delectrons i un mol de neutrons. b) La crrega en coulombs dun mol de cada una daquestes partcules 1,673 1027 kg a) 1 mol de protons = 6,02 1023 protons = 1 prot = 10,07 104 kg 1,675 1027 kg 1 mol de neutrons = 6,02 1023 neutrons = 1 neutr = 10,08 104 kg La massa dels protons i dels neutrons s prcticament igual. 9,110 1031 kg 1 mol delectrons = 6,02 1023 electrons = 1 electr = 5,48 107 kg 1,6 1019 coulombs b) 1 mol de protons = 6,02 1023 protons = 1 prot = 9,63 104 coulombs Els protons i els electrons tenen la mateixa crrega, els neutrons sn neutres (crrega 0).
47.
Un llum vermell emet una radiaci de 680 nm. Calcula: a) Lenergia de cada fot corresponent a aquesta radiaci. b) Lenergia dun mol daquests fotons.
145
4 Els toms
a) = 680 nm = 680 109 m c 3 108 ms1 = = = 4,4 1014s1 680 109m E = h = 6,62 1034Js 4,4 1014s1 = 2,9 1019 J. b) 6,02 1023 fotons 2,9 1019 J/fot = 17,45 104 J. 48. Loxigen t tres istops. a) Calcula la massa atmica relativa de loxigen a partir de les dades segents:
Istops
16 17 18
Massa (u) 15,9949 16,9991 17,9992
Abundncia (%) 99,759 0,037 0,204
O O O
b) Explica com es poden determinar els istops que forma loxigen natural i les seves respectives masses atmiques. a) massa atmica relativa = 15,9949 0,99759 + 16,9991 0,00037 + + 17,9992 0,00204 = 15,9564 + 0,006289 + 0.03671 = 15,9994 b) Laparell que permet determinar els istops dun element i la seva abundncia s lespectrmetre de masses. 49. El silici natural cont el 92 % dtoms de silici-28, el 5 % de silici-29 i el 30 % de silici-30. a) Calculeu la massa atmica relativa del silici. b) Indiqueu el nombre de protons, neutrons i electrons que t cada un dels istops. c) Lespectrmetre de masses permet calcular la massa i la abundncia dels istops dun element. Explica el seu funcionament. a) El primer que veiem a lenunciat del problema s que els percentatges de les quantitats indicades no sumen 100, per aix cal suposar que en lloc de un 30 % de Si-30, el que cont el silici natural s un 3% de Si-30. Massa atmica relativa del Si = 0,92 28 + 0,05 29 + 0,030 30 = = 25,76 + 1,45 + 0, 9 = 28,1. El nombre atmic del silici s 14. Si-28 14 electrons, 14 protons i 14 neutrons Si-29 14 electrons, 14 protons i 15 neutrons Si-30 14 electrons, 14 protons i 16 neutrons
146
SOLUCIONARI
c) En principi es vaporitza la mostra que es vol analitzar (vegeu figura 4.20 del llibre de text). El gas passa a una cambra dionitzaci, on rep un feix delectrons que nionitza els toms. A continuaci, els ions sn accelerats per mitj dun camp elctric i desviats per un camp magntic. Les trajectries que segueixen els ions depenen de les seves masses i de les seves crregues, i, en ser detectats, es poden calcular aquests valors.
50.
El ne t dos istops de 20 i 22 unitats de massa. Si el percentatge dabundncia s del 90 % i 10 % respectivament, calcula: a) El nombre de protons, neutrons i electrons de cadascun dells. b) La massa atmica relativa del ne. a) Ne-20, 10 electrons, 10 protons i 10 neutrons. Ne-22, 10 electrons, 10 protons i 12 neutrons. b) Massa atmica relativa del Ne = 0,90 20 + 0,1 22 = 20,2.
51.
Suposem que un tom de fluor (Z = 9, A = 19) s una esfera de 1010 metres de dimetre i que el seu nucli s una esfera de 1014 m de dimetre. Calcula: a) El nombre de protons, neutrons i electrons dun tom de fluor. b) El volum dun tom i el volum del nucli. c) A partir de la massa de cada una de les partcules (vegeu lapartat 3.1), la densitat dun tom i la densitat del nucli. a) 9 electrons, 9 protons i 10 neutrons. 10 10 4 r3 = 4 3,14 b) Volum de ltom = 3 3 2 10 14 4 3,14 4 r3 = Volum del nucli = 3 3 2 = 5,2 10 31 m3
3
= 5, 2 10 43 m3
3
Massa dels electrons = 9 9,110 1031 = 8,199 1030 kg Massa del nucli = 19 1,67 1027 = 3,17 1026 kg massa dels electrons + massa del nucli Densitat de ltom = = 5,2 1031 m3 8,199 1030 kg + 3,17 1026 kg = = 6,09 104 kg/m3 5,2 1031 m3 3,17 1026 kg Densitat del nucli = = 6,09 1017 kg/ m3 5,2 1043 m3
147
4 NOTES
148
La taula peridica dels elements
PRESENTACI
Aquesta unitat tracta dun dels principals descobriments cientfics: la taula peridica. Sinicia amb el desenvolupament histric de la classificaci dels elements qumics a partir de les seves propietats, des dels primers intents fins a la taula peridica actual. A la unitat anterior sha estudiat ltom com a entitat; en aquesta es procedeix a lestudi dels diferents toms i es prediuen o b es justifiquen les propietats que presenten, tot analitzant-ne la relaci amb la distribuci dels electrons al voltant del nucli. En aquest sentit, es mostrar levidncia experimental de lexistncia de nivells i subnivells energtics que a la unitat 4 shavien introdut de manera terica. Finalment, la taula peridica construda a partir de les propietats dels elements qumics es veur ntimament lligada a lestructura interna dels toms.
149
5 La taula peridica dels elements

OBJECTIUS
Reconixer el carcter creatiu del treball cientfic, en particular en
l elaboraci de la classificaci dels elements qumics.
Conixer els fets experimentals que demostren lexistncia de nivells

i subnivells denergia dins ltom.
Ser capa delaborar de manera raonada la configuraci electrnica

dun tom i conixer els principis en qu es basa.
Reconixer el sistema peridic com una conseqncia de la configuraci

electrnica dels toms
Relacionar el valor de les propietats peridiques dun conjunt delements

amb la configuraci electrnica.
Saber extraure tota la informaci continguda a la taula peridica sobre

les diferents propietats dels elements i la seva variaci.
CONTINGUTS
Descripci dels primers intents de classificaci peridica dels elements
i establiment de la taula peridica de Mendelejev i del concepte de periodicitat dels elements a partir de les seves propietats.
Desenvolupament posterior de la taula peridica fins a arribar a lactual. Evidncia experimental de lexistncia de nivells i subnivells denergia
a partir de la variaci de les successives energies dionitzaci.
Distribuci dels electrons en els diferents toms. Relaci entre la distribuci dels electrons per nivells i subnivells i la
posici dels elements a la taula peridica.
Definici de les diferents propietats i la seva variaci peridica. Relaci daquestes propietats i la seva variaci amb la situaci dels
elements a la taula peridica.

Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat
de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir resposta.
Comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica saber distingir

entre cincia i altres formes de coneixement. En concret, lelaboraci de mtodes emprics i arguments lgics per contrastar les hiptesis i validar les teories proposades. El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies que no encaixen en les teories vigents.
Competncia en la interpretaci de grfics, en aquest cas dels que

mostren la variaci duna propietat dels elements qumics en funci duna altra propietat o la seva situaci a la taula peridica.
150
PROGRAMACI DE LAULA

Competncia comunicativa, que implica saber descriure fets,
explicar-los, justificar-los i argumentar-los. Aix suposa promoure discussions sobre les evidncies experimentals, la idonetat dels models proposats per interpretar els fets qumics i la lectura i la interpretaci de textos i illustracions.
Competncia en gesti i tractament de la informaci i competncia

digital, que implica la utilitzaci de fonts bibliogrfiques i els recursos que hi ha a la xarxa per trobar informaci sobre el desenvolupament histric dels diferents models atmics.

Ls del llenguatge per comunicar per escrit i oralment la construcci
i la compartici del coneixement qumic, igual com la lectura comprensiva dels textos i la recerca dinformaci impliquen una connexi necessria amb les llenges.
El coneixement de la classificaci dels elements, de les seves propietats

i de la relaci amb la seva estructura interna es relaciona amb la biologia, en particular amb la bioqumica.
A les cincies de la Terra i el medi ambient sestudia lobtenci

delements qumics a partir dels seus minerals.
CRITERIS DAVALUACI
1. Conixer els criteris amb els quals es van elaborar els diferents intents de classificaci dels elements fins a arribar a la taula peridica actual. 2. Saber justificar lexistncia de nivells i subnivells denergia a partir dels valors de les diferents energies dionitzaci dun tom. 3. Interpretar grfics i saber treuren conclusions sobre la variaci de les propietats. 4. Fer configuracions electrniques i a partir delles situar els corresponents elements a la taula peridica. 5. Definir les diferents propietats dels elements i conixer-ne la variaci a la taula peridica. 6. Relacionar les propietats dels elements i les seves variacions amb lestructura interna dels toms.
151

1. Observa la figura 5.4. Creus que realment els elements duna mateixa columna tenen propietats semblants? Es troben en aquestes columnes les trades de Dbereiner? No tots els elements que formen una columna tenen propietats semblants. Aix, a la primera columna hi ha fonamentalment els halgens, que sn no-metalls, per tamb hi trobem el Co i el Ni que sn metalls i tenen unes propietats molt diferents. A la segona columna tenim els metalls alcalins, per tamb hi ha el coure, que, malgrat tenir valncia 1 com els altres, t unes propietats qumiques i fsiques diferents de les del grup. s a dir, els elements que actualment anomenem metalls de transici estan collocats entre els elements dels grups principals. Es troben elements de les trades de Dbereiner en una mateixa columna: el calci amb lestronci, el clor amb el brom i el sofre amb el seleni. 2. Al grfic de la figura 5.6, on sn els metalls alcalins? On sn els halgens? Ocupen posicions semblants, els elements daquestes famlies qumiques? Quins sn els elements amb el punt de fusi ms alt? Si unim amb una lnia els metalls alcalins en el grfic, es veu com aquests elements ocupen posicions semblants, s a dir, els seus punts de fusi sn molt similars. El mateix succeeix amb els halgens. Lelement amb la temperatura de fusi ms alta s el carboni, desprs tenim el silici i els metalls de transici com Sc, Ti, V i Cr. 3. Observa la taula de la figura 5.10: Com varia la temperatura de fusi i debullici en el perode? Quin element t aquests valors de temperatura ms alts? Com varia la densitat? Quin element t la densitat ms baixa? Quin element la t ms alta? On se situen els elements que sn gasos a temperatura ambient?
4.000 C 3.750 3.500 3.250 3.000 2.750 2.500 2.250 B 2.000 1.750 Sc Si 1.500 1.250 Be 1.000 750 500 250 Li Na K 0 250 Cl F 500 0 10 20 30 40
punts de fusi (C)
Cr Ge Zn Ga Br As
Ti Mn
50
60
70
80
masses atmiques relatives
152
SOLUCIONARI
Els elements dels primers grups tenen punts de fusi i debullici alts, i van augmentant fins al carboni. Els elements dels quatre ltims grups tenen valors negatius i molt semblants daquestes temperatures. El carboni s lelement que t valors ms alts daquestes temperatures. Amb la densitat passa el mateix, lelement que t la densitat ms baixa s el liti i el que la t ms alta s el carboni (diamant). Del liti al carboni augmenta i en els ltims quatre grups tamb augmenta encara que els valors sn molt semblants. Els elements que sn gasos a temperatura ambient se situen a la dreta (grups 15,16,17 i 18). 4. El nombre mxim delectrons que hi pot haver en un nivell energtic ve donat per la frmula, N = 2n2. a) Indica quants electrons hi ha en cada un dels tres primers nivells energtics. b) Indica els subnivells energtics i el nombre delectrons de cadascun dels que hi ha al nivell n = 4. a) Per a: n = 1 N = 2 12 = 2 electrons n = 2 N = 2 22 = 8 electrons n = 3 N = 2 32 = 18 electrons l = 0 subnivell s 2 electrons l = 1 subnivell p 6 electrons l = 2 subnivell d 10 electrons l = 3 subnivell f 14 electrons
b) n = 4
5.
Escriu la configuraci electrnica dels elements segents: a) Ca a) b) c) d) e) f) g) h) b) Sn c) Cs

2
d) N
2 6
e) I
2 6 2
f) Ba
g) Al
h) Xe
Ca (Z = 20): Sn (Z = 50): Cs (Z = 55): N (Z = 7): I (Z = 53): Ba (Z = 56): Al (Z = 13): Xe (Z = 54):
1s 2s 2p 3s 3p 4s 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p2 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p66s1 1s22s22p3 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p5 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p66s2 1s22s22p63s23p1 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p6
6.
Estudia si les configuracions electrniques segents corresponen a un tom en estat fonamental, en estat prohibit o en estat excitat: a) 1s22s22p64s1 b) 1s22s22p5 c) 1s22s22p73s2 d) 1s22s22p7
153

a) Correspon a un tom en estat excitat, ja que lelectr que es troba a lorbital 4s no est situat a lorbital de menys energia possible (aleshores seria el 3s). b) Correspon a un tom en estat fonamental. Tots els electrons es troben a lorbital de menys energia possible, i a cada orbital hi ha 2 electrons com a mxim (a conseqncia del principi dexclusi). c) Correspon a un tom en estat prohibit. s impossible que hi hagi 7 electrons als tres orbitals 2p. Perqu si fos aix, en un dels orbitals hi hauria 3 electrons, la qual cosa indicaria que dos haurien de tenir els quatre nombres quntics iguals. I aix va contra el principi dexclusi. d) Correspon tamb a un electr en estat prohibit. Igual que en el cas c) , no hi poden haver 7 electrons en els orbitals p. 7. Les configuracions electrniques segents pertanyen a toms que no estan en estat fonamental. Explica el perqu i escriu la configuraci que correspon a ltom en lestat de menys energia possible: a) 1s22p3 b) 3s2 c) 1s22s22p63s23d2 d) 1s22s12p6
a) Hi ha electrons als orbitals 3p, i lorbital 2s, que t menys energia, est buit (1s2 2s22p1). b) Si ltom noms t dos electrons, han destar a lorbital 1s i no pas al 3s, que t ms energia (1s2 ). c) Segons el diagrama de Moeller, lorbital 3d t ms energia que el 3p i el 4s (1s2 2s22p6 3s23p2). d) Lorbital 2s t menys energia que els orbitals 2p. Per tant, abans que els electrons se situn als orbitals 2p, cal omplir lorbital 2s amb 2 electrons (1s2 2s22p5). 8. Escriu la configuraci electrnica del germani i indica els nombres quntics que defineixen els seus electrons de lltim nivell. Ge (Z = 32): 1s22s22p63s23p64s23d104p2 Lltim nivell del Ge s el 4, i en aquest nivell t 2 electrons a lorbital 4s i els altres 2 als orbitals 4p (un a cadascun i desaparellats). Els conjunts de nombres quntics que defineixen aquests electrons sn: (4, 0, 0 +1/2); (4, 0, 0 1/2); (4, 1, 1 +1/2); (4, 1, 0 +1/2) Nota: els dos ltims electrons han de tenir el mateix espn (podria ser 1/2) i han destar a orbitals p diferents. (El nombre quntic magntic ha de ser diferent.)
154
SOLUCIONARI
9.
Escriu la configuraci electrnica del calci i digues quants electrons hi ha en aquest tom que tinguin el nombre quntic l =1, i quants, l = 2. Ca (Z = 20): 1s22s22p63s23p64s2 El nombre quntic l = 1 indica orbitals del tipus p. El Ca t 12 electrons daquesta mena (2p6 3p6). El nombre quntic l = 2 indica orbitals del tipus d. El Ca no t electrons en aquests orbitals.
10.
Escriu la configuraci electrnica dun tom excitat de sofre en el qual un electr de lltim nivell ha saltat a lorbital 4s. 1s2 2s22p6 3s23p34s1
11.
Qu vol dir que un tom est en un estat excitat? Doncs que no tots els seus electrons es troben a lorbital amb menys energia possible. Algun ha absorbit energia i ha passat a un altre orbital amb ms energia i, llavors, es diu que est en un estat excitat.
12.
Escriu la configuraci electrnica del clor, prediu la seva valncia i escriu la configuraci electrnica de li potassi. Cl (Z = 17): 1s22s22p63s23p5 Valncia = 1, ja que si capta un electr assoleix la configuraci del gas noble Ar: Cl: 1s22s22p63s23p6 Un i t crrega 3 i la configuraci electrnica del Ne. De quin i parlem? Del N3, ja que el seu nombre atmic s tres unitats ms petit que el del Ne, i quan capta tres electrons adquireix crrega 3 i la configuraci del Ne.
13.
14.
Tot observant la seva collocaci a la taula peridica, especifica la configuraci del nivell de valncia de: a) Ar b) Ga c) Sn d) Ba
2 6
e) Fe f) Br
a) Ar (3s 3p ); b) Ga (4s24p1); c) Sn (5s2p2); d) Ba (6s2); e) Fe (4s2 ); f) Br ( 4s24p5)
155

GRUP
Configuraci electrnica
1 s1
PERODE
2 s2
3 d1
4 d2
5 d3
6 d4
7 d5
8 d6
9 d7
10 d8
11 d9
12 d 10
13 p1
14 p2
15 p3
16 p4
17 p5
18 p6
ORBITALS
18
1,0
* 1
1S
1
4,0
H
Hidrogen
He
2
4
9,0
13
5
10,8
14
6
12,0
15
7
14,0
16
8
16,0
17
9
19,0
Heli
6,9
10
20,2
2s 2p
Li
Liti
Be
Berilli
B
Bor
C
Carboni
N
Nitrogen
O
Oxigen
F
Fluor
Ne
Ne
11
23,0
12
24,3
13
27,0
14
28,1
15
31,0
16
32,1
17
35,5
18
39,9
3s 3p
Na Mg
Sodi
Magnesi
40,1
Al
3
21
45,0
Si
Silici
P
Fsfor
S
Sofre
Cl
Clor
Ar
Arg
4
22
47,9
5
23
50,9
6
24
52,0
7
25
54,9
8
26
55,8
9
27
58,9
10
28
58,7
11
29
63,5
12
30
65,4
Alumini
19
39,1
20
31
69,7
32
72,6
33
74,9
34
79,0
35
79,9
36
83,8
4s 3d 4p
K
Potassi
Ca
Calci
Sc
Escandi
Ti
Titani
V
Vanadi
Cr Mn Fe
Crom Mangans Ferro
Co
Cobalt
Ni
Nquel
Cu
Coure
Zn Ga Ge As
Zinc Galli Germani Arsnic
Se
Seleni
Br
Brom
Kr
Cript
37
85,5
38
87,6
39
88,9
40
91,2
41
92,9
42
95,9
43
(97,9)
44
101,1
45
102,9
46
106,4
47
107,9
48
112,4
49
114,8
50
118,7
51
121,8
52
127,6
53
126,9
54
131,3
5s 4d 5p
Rb
Rubidi
Sr
Estronci
Y
Itri
Zr
Zirconi
Nb Mo Tc
Niobi Molibd Tecneci
Ru Rh
Ruteni Rodi
Pd Ag Cd
Palladi Plata Cadmi
In
Indi
Sn Sb
Estany Antimoni
Te
Telluri
I
Iode
Xe
Xen
55
132,9
56
137,3
57
138,9
72
178,5
73
180,9
74
183,8
75
186,2
76
190,2
77
192,2
78
195,1
79
197,0
80
200,6
81
204,4
82
207,2
83
209,0
84
(209,0)
85
(210,0)
86
(222,0)
6s 4f 5d 6p
Cs
Cesi
Ba
Bari
La
Lantani
Hf
Hafni
Ta
Tntal
W
Tungst
Re
Reni
Os
Osmi
Ir
Iridi
Pt
Plat
Au Hg
Or Mercuri
Tl
Talli
Pb
Plom
Bi
Bismut
Po
Poloni
At
stat
Rn
Rad
87
(223)
88
(226)
89
(227)
104
(267)
105
(268)
106
(271)
107
(272)
108
(270)
109
(276)
110
(281)
111
(280)
112
(285)
113
(284)
114
(289)
115
(288)
7s 5f 6d 7p
Fr
Franci
Ra
Radi
Ac
Actini
Rf
Rutherfordi
Db Sg Bh
Dubni Seaborgi Bohri
Hs Mt Ds
Hassi
Meitneri Darmstadti Roentgeni
Rg Uub Uut Uuq Uup

Ununbi Ununtri Ununquadi Ununpenti
f1
58
140,1
f2
59
140,9
f3
60
144,2
f4
61
(145)
f5
62
150,4
f6
63
152,0
f7
64
157,2
f8
65
158,9
f9
66
162,5
f 10
67
164,9
f 11
68
167,3
f 12
69
168,9
f 13
70
173,0
f 14
71
175,0
LANTNIDS
Ce
Ceri
Pr
91
231,0
Nd Pm Sm Eu Gd Tb
Prometi Samari Europi Gadolini Terbi
Dy Ho
Disprosi Holmi
Er Tm Yb
Erbi Tuli Iterbi
Lu
Luteci
Praseodimi Neodimi
90
232,0
92
238,0
93
(237)
94
(244)
95
(243)
96
(247)
97
(247)
98
(251)
99
(252)
100
(257)
101
(258)
102
(259)
103
(262)
ACTNIDS
Th
Tori
Pa
Protoactini
U
Urani
Np Pu Am Cm Bk
Neptuni Plutoni Americi Curi Berkeli
Cf
Californi
Es Fm Md No
Einsteini Fermi Mendelevi Nobeli
Lr
Laurenci
Ar Grup Perode Configuraci del nivell de valncia 18 3 3s23p6
Ga 13 4
Sn 14 5
Ba 2 6 6s2
Fe 8 4 4s23d6
Br 17 4 4s23d104p5
4s23d104p1 5s24d105p2
15.
En quin grup i en quin perode estaran els elements la configuraci del nivell de valncia dels quals s: a) 5s2 c) 3s23p2 2 5 b) 4s 3d d) 4s24p6 e) 5s24d9 f) 4s1
5s2 2 5 4s23d5 7 4 3s23p2 14 3 4s24p6 18 4 5s24d9 11 5 4s1 1 4
Configuraci del nivell de valncia Grup Perode
16.
Per qu disminueix la mida dels toms dun perode a mesura que el seu nombre atmic augmenta, si tots tenen els electrons de valncia al mateix nivell?
156
SOLUCIONARI
A mesura que el nombre atmic augmenta, van collocant-se electrons en el mateix nivell de valncia i, per tant, tamb augmenta la crrega nuclear i, amb ella, latracci que sofreixen els electrons daquest nivell. 17. Ordena els toms segents segons la seva mida: a) Si b) Ca c) F d) O e) Rb f) I El volum atmic (la mida) s una propietat peridica. Per estudiar-lo en elements concrets, cal conixer-ne el nombre atmic i la configuraci de valncia:
Si Ca 20 4s2 F 9 2s22p5 O 8 2s22p4 Rb 37 I 53
14
Configuraci del nivell de valncia 3s23p2
5s1 5s25p5
Els elements de ms volum sn els que tenen el nivell de valncia ms alt, perqu els electrons de valncia estan ms allunyats del nucli. En el mateix perode, els que tinguin el nombre atmic ms gran tindran menys volum, ja que la seva crrega nuclear ser ms gran i atrauran amb ms fora els electrons de valncia. Lordre daquests elements s: Rb > I > Ca > Si > O > F Nota: segons el valor real daquesta propietat, lordre seria: Rb > Ca > I > Si > O > F. Aprofundir en la justificaci de la seqncia exacta sescapa del grau de coneixements daquest curs. Es mant, doncs, un raonament coherent, com el que sha estudiat a la unitat. 18. Per qu disminueix lenergia dionitzaci dels toms dun grup a mesura que el seu nombre atmic augmenta? A mesura que el nombre atmic augmenta, els toms dels elements del mateix grup tenen els seus electrons de valncia a nivells ms allunyats del nucli. Aix fa que latracci que el nucli exerceix damunt dells disminueixi i que sigui ms fcil arrencar-los, cosa que implica menys energia dionitzaci. 19. Ordena, en ordre creixent de la seva energia dionitzaci, els elements segents: a) Si b) Ca c) F d) O e) Rb f ) Sr
157

Lenergia dionitzaci s una propietat peridica. Per estudiar-la en elements concrets, cal conixer-ne el nombre atmic i la configuraci de valncia:
Si Ca 20
2
F 9 2s 2p
2 5
O 8 2s 2p
2 4
Rb 37 5s
1
Sr 38 5s2
14
2
Configuraci del nivell de valncia 3s 3p
4s
s ms fcil arrencar els electrons de valncia als elements que tenen menys energia dionitzaci. Dins un grup, aix passar ms com ms gran sigui el nombre atmic, ja que aquests electrons cada cop estaran ms allunyats del nucli. Dins un perode succeir com ms petit sigui el nombre atmic, perqu llavors exercir menys atracci damunt els electrons de valncia. Lordre daquests elements s: Rb < Sr < Ca < Si < O < F 20. Ordena els elements segents en ordre creixent dafinitat electrnica: a) Cl c) F e) C b) Si d) P f) Al Lafinitat electrnica s una propietat peridica. Per estudiar-la en elements concrets, cal conixer-ne el nombre atmic i la configuraci de valncia:
Cl Si 14
5 2 2
F 9
2 5
P 15 3s 3p
2 3
C 6
2 2
Al 13
Z
Configuraci del nivell de valncia
17
2
3s 3p 3s 3p 2s 2p
2s 2p 3s23p1
Els elements de ms afinitat electrnica sn els que desprenen ms energia quan capten un electr. Sn els elements que, quan el capten, ms sapropen a la configuraci del gas noble; s a dir, els elements del grup 17. Dins el grup, el Cl t ms afinitat electrnica que el F, perqu el volum ms petit daquest ltim fa que les repulsions interelectrniques del nivell de valncia prenguin importncia, i per tant s ms estable li clorur que el fluorur. Com ms gran s lenergia despresa ms estable s lani format. Lordre daquests elements s: Cl > F > C > P > Si > Al Nota: segons el valor real daquesta propietat, lordre seria: Cl > F > Si > C > P > Al. Aprofundir en la justificaci de la seqncia exacta sallunya del grau de coneixements daquest curs. 21. Explica per qu els elements que tenen una energia dionitzaci elevada tenen una electronegativitat alta, i a linrevs.
158
SOLUCIONARI
Els elements amb una electronegativitat alta sn aquells que exerceixen una forta atracci sobre els electrons denlla. Aix determina que siguin elements amb molta facilitat per captar electrons i molta dificultat per perdrels, fet que vol dir que tenen una energia dionitzaci elevada.
22.
Ordena, en ordre creixent delectronegativitat, els elements segents: a) Si b) Ca c) F d) O e) Rb
Lelectronegativitat s una propietat peridica. Per estudiar-la en uns elements concrets, cal conixer-ne el nombre atmic i la configuraci de valncia:
Si Ca 20
2
F 9 2s 2p
2 5
O 8 2s 2p
2 4
Rb 37 5s1
Z
14 3s 3p
2
4s
Els elements ms electronegatius sn els que tenen ms energia dionitzaci i ms afinitat electrnica; per tant, sn els que estan a la part superior i a la dreta de la taula peridica, i a linrevs. Lordre daquests elements s: F > O > Si > Ca > Rb
23.
Ordena, en ordre creixent del seu carcter metllic, els elements segents: a) Si c) F e) Rb b) Ca d) O f) Ga Justifica lordre que has triat a partir de la seva configuraci electrnica. El carcter metllic dun element t a veure amb la seva capacitat per formar ions positius; tenen, per tant, energies dionitzaci baixes (electropositius). Tamb es pot plantejar que els elements seran tant ms metllics com menys electronegatius siguin. Per estudiar-lo en uns elements concrets, cal conixer-ne el nombre atmic i la configuraci de valncia.
Si Ca 20
2
F 9 2s 2p
2 5
O 8 2s 2p
2 4
Rb 37 5s
1 2
Ga 31 4s 3d104p1
14
2
4s
Lordre daquests elements s: F < O < Si < Ga < Ca < Rb
159

24. Tot considerant que els metalls sn conductors de lelectricitat i que els no-metalls no ho sn, explica: a) Per qu el carboni, en la seva presentaci com a diamant, s allant? b) Per qu el silici i el germani es fan servir com a semiconductors, a la indstria electrnica? c) Per qu lestany i el plom sn materials conductors de lelectricitat? Tots aquests elements pertanyen al grup 14. Dins un grup, el carcter metllic augmenta a mesura que sincrementa el nombre atmic, perqu disminueix lenergia dionitzaci i lafinitat electrnica. El grup 14 ocupa una posici intermdia a la taula peridica. De manera que els primers elements del grup tenen un carcter no-metllic (el C), els del mig (Si i el Ge) sn considerats semimetalls, i els ltims (Sn, Pb) sn clarament metllics. Respecte al seu comportament elctric, els metalls permeten el moviment dels electrons i el no-metalls no, i per aix sn allants. Els elements semimetllics seran semiconductors. s a dir, segons les circumstncies, es pot aconseguir que condueixin lelectricitat o b que no ho facin. 25. Lenergia dionitzaci de lestat fonamental del sodi s 495,8 kJ mol1. Calcula lenergia necessria per ionitzar 10 g de sodi des del seu estat fonamental. 1 mol 495, 8 kJ 10 g de Na = 215,56 kJ 23 g 1 mol 26. Les energies dionitzaci del berilli sn: 900, 1.760, 14.900 i 21 kJ mol1. Qu es pot dir sobre els nivells denergia de ltom de berilli? Primer de tot cal dir que el quart valor de les energies dionitzaci est equivocat, ha de ser 21.000 kJ ml1 El berilli t 4 electrons. Si observem els 4 valors de lenergia dionitzaci, veurem que els dos primers sn molt semblants, per hi ha molta diferncia entre el segon i el tercer, que a la vegada no s tant diferent del quart. Aix suposa que el berilli t 2 electrons en un nivell ms extern i 2 electrons en un nivell ms intern. La seva configuraci electrnica s, per tant: 1s22s2. 27. Explica quants electrons hi pot haver en tots els orbitals de la capa 2. I de la capa 4? Hem de tenir en compte els valors possibles dels diferents nombres quntics per determinar quants orbitals hi pot haver a cada capa, on hi poden haver dos electrons amb un nombre quntic despn diferent:
160
SOLUCIONARI
n
2
Valor de l 0 1
Valor de m 0 1, 0, +1
Nombre dorbitals 1 3 4 8
Nombre total dorbitals Nombre total delectrons
28.
Qu vol dir que no podem tenir el 100 % de probabilitats que lelectr estigui en un punt determinat de ltom? El principi dincertesa (Heisenberg, 1927) diu que s impossible saber amb exactitud la posici dun electr, ja que per conixer-la necessitarem illuminar lelectr, que, en rebre el fot, sortiria disparat i canviaria de posici.
29.
Escriu la configuraci electrnica de: a) Ar b) Fe c) Sm Per a cada cas, cal localitzar el nombre atmic de lelement i seguir les regles que sespecifiquen a la pgina 139 del llibre de text. a) Ar (Z = 18): 1s22s22p63s23p6. b) Fe (Z = 26): 1s22s22p63s23p64s23d6. c) Sm (Z = 62): 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p66s24f6. Nota: la configuraci electrnica del Sm es fa seguint el diagrama de Moeller. Si el professorat ho considera oport, pot explicar que la configuraci real s 6s25d14f5
30.
Estudia si les configuracions electrniques segents corresponen a un tom en estat fonamental, prohibit o excitat: a) 1s22s22p54s2 b) 1s22s22p63s23p3 c) 1s22s22p63s23p64s23d144p6 a) 1s2 2s22p5 4s2 correspon a un tom en estat excitat, ja que els dos electrons ltims no es troben al nivell de menys energia possible, que seria: 1s22s22p63s1. b) 1s2 2s22p6 3s23p3 correspon a un tom en estat fonamental, i cal suposar que els electrons que hi ha als tres orbitals 3p estan desaparellats. c) 1s2 2s22p6 3s23p6 4s2 3d14 4p6 correspon a un tom en estat prohibit, ja que als cinc orbitals 3d noms hi entren fins a 10 electrons, i no pas 14 com aqu sindica.
161

31. Les configuracions electrniques segents pertanyen a toms que no estan en un estat fonamental. Explica per qu, i escriu la configuraci que correspon a ltom en lestat de menys energia possible. a) 1s22s22p63s23p64s23d104f14 b) 1s12s22p6 c) 1s22s22p33s2 a) 1s2 2s22p6 3s23p6 4s2 3d10 4f14 Seguint lordre denergia, desprs dels orbitals 3d no hi ha els 4f. La configuraci de ltom en un estat fonamental ser: 1s2 2s22p6 3s23p6 4s2 3d10 4p6 5s2 4d6. b) 1s1 2s22p6 Lorbital 1s no est complert, la configuraci de ltom en un estat fonamental ser: 1s22s22p5. c) 1s2 2s22p3 3s2 Els orbitals 2p estan ocupats parcialment i hi ha electrons en un nivell denergia superior. La configuraci de ltom en un estat fonamental ser: 1s2 2s22p5. 32. Escriu la configuraci electrnica de la plata i anota els conjunts de nombres quntics que defineixen els seus electrons de lltima capa. Cal localitzar el nombre atmic de lelement i seguir les regles que sespecifiquen a la pgina 90 del llibre de text: Ag (Z = 47): 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d9 Els electrons de lltima capa es troben a lorbital 5s, i els seus nombres quntics sn: (5, 0, 0 +1/2), (5, 0, 0, 1/2) Nota: la configuraci electrnica de la plata es fa seguint el diagrama de Moeller. Si el professorat ho considera oport, pot explicar que la configuraci real daquest element s: 5s1 4d10. 33. Escriu la configuraci electrnica del silici i indica quants electrons daquest tom tenen espn 1/2. Cal localitzar el nombre atmic de lelement i seguir les regles que sespecifiquen a la pgina 139 del llibre de text. Si (Z = 14): 1s22s22p63s23p13p1 A cada orbital, noms un dels electrons pot tenir espn 1/2. I com que els electrons que es troben als orbitals 3p han de tenir el mateix espn, 6 o 8 electrons tindran un espn 1/2 en el Si. 34. Escriu la configuraci electrnica del bari, i digues quants electrons hi ha en aquest tom que tinguin nombre quntic l = 1, i quants, l = 2.
162
SOLUCIONARI
Cal localitzar el nombre atmic de lelement i seguir les regles que sespecifiquen a la pgina 139 del llibre de text. Ba (Z = 56): 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p66s2 l = 1 indica que s un orbital del tipus p. Hi ha 24 electrons als orbitals p. l = 2 indica que s un orbital del tipus d. Hi ha 20 electrons als orbitals p. Escriu la configuraci electrnica del bari, i digues a ms quants electrons hi ha en aquest tom que tinguin nombre quntic
35.
m = 1.
Cal localitzar el nombre atmic de lelement i seguir les regles que sespecifiquen a la pgina 139 del llibre de text. Ba (Z = 56): 1s22s22p63s23p64s23d104p65s24d105p66s2
m = 1 ens indica que l 1.

Per al bari, un dels orbitals p de cada capa i un dels orbitals d t m = 1. En total hi ha 12 electrons amb m = 1, ja que tots els orbitals daquesta mena tenen 2 electrons. Localitza a la taula peridica actual els elements que formen cadascuna de les trades de Dobreiner. En qu sassemblen aquestes localitzacions?
Grup Element Calci 20 Estronci 38 Bari 56 2 Sofre 16 Seleni 34 Telluri 52 16 Clor 17 Brom 35 Iode 53 17
36.
Z
Element
Z
Element
Els elements de cada trada ocupen posicions seguides dins un mateix grup de la taula peridica actual. Localitza alguns elements de la taula peridica que no acompleixin la regla dordenaci de Mendelejev. Ar (massa = 39,9) i K (massa = 39,1); Co (massa = 59,9) i Ni (massa = 58,7); Te (massa = 127,6) i l (massa = 126,9); Th (massa = 232) i Pa (massa = 231).
37.
163

38. Observa la localitzaci daquests elements a la taula peridica i especifican la configuraci de la capa de valncia: a) Kr b) Cs c) Ag d) Ba e) Cu f) Pb
Kr Grup Perode 18 4
2 6
Cs 1 6 6s
1
Ag 11 5 5s 4d
2 9
Ba 2 6 6s
2
Cu 11 4
2 9 2
Pb 14 6
14
4s 3d 6s 4f 5d106p2
39.
Fes un dibuix que representi les capes dels toms que tenen 20, 6, 10 i 40 electrons.
2e 8e 8e 2e
4e 2e
8e 2e
2e 10e 18e 8e 2e
40.
En quin grup i en quin perode estaran els elements que tenen una configuraci de la capa de valncia de: a) 2s22p4 b) 6s2 4f145d5 c) 3s23p6 d) 7s1 e) 1s2 f) 4s23d10
1s2 18 1 4s23d10 12 4
Configuraci del nivell de valncia 2s22p4 6s24f145d5 3s23p6 7s1 Grup Perode 12 2 7 6 18 3 1 7
41.
Escriu la configuraci electrnica del calci, prediu la seva valncia i anota la configuraci electrnica de li calci. 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6 4s2 En tenir 2 electrons en el seu ltim nivell, li ms probable s Ca2+. La configuraci electrnica daquest i s: 1s2 2s2 2p6 3s2 3p6.
42.
Un i t crrega +3 i la configuraci electrnica del Ne. Quin i creus que pot ser? s un element que t 3 protons ms que el Ne. Es tracta de lalumini.
164
SOLUCIONARI
43.
Explica per qu la major part dels elements de transici tenen valncia +2. La configuraci del nivell de valncia daquests elements s ns2 (n1)dx. La majoria es converteixen en ions positius i perden els dos electrons del seu nivell de valncia, i per aix actuen amb valncia +2.
44.
Lhidrogen forma hidrurs, uns compostos que contenen li H1, i hidrcids, compostos amb li H1+. Com pot ser? El H noms t 1 electr. Pot comportar-se com tots els toms que tenen un electr en el seu nivell de valncia, perdrel i convertir-se en i H1+. Si guanya un electr, el H adquireix la configuraci del gas noble ms proper, el He, per tant, es pot comportar com tots els toms als quals els manca un electr per assolir la configuraci dun gas noble i convertir-se en un i amb valncia 1(H).
45.
Si tots tenen el mateix nombre delectrons a la seva capa de valncia, per qu la mida dels toms dun grup augmenta a mesura que tamb ho fa el seu nombre atmic? Doncs perqu, a mesura que el nombre atmic augmenta, el nivell de valncia cada vegada es troba ms allunyat del nucli.
46.
Ordena, en base a la seva mida, els toms segents a) H b) Sn c) Be e) N d) Na f) O La mida dels toms, s a dir el volum que ocupen, s una propietat peridica. Per estudiar-la en elements concrets, cal conixer-ne el nombre atmic i la configuraci de valncia:
H Sn 50
1
Be 4
2
Na 11
N 7
2 3
O 8 2s 2p4
2
Z
1 1s
2
5s 4d 5p
10
2s
3s 2s 2p
Els elements de ms volum sn els que tenen el nivell de valncia ms alt, perqu els electrons de valncia estan ms allunyats del nucli. En el mateix perode, els que tinguin el nombre atmic ms gran tindran menys volum, ja que la seva crrega nuclear ser ms gran i atrauran amb ms fora els electrons de valncia. Lordre daquests elements s: Sn > Na > Be > N > O > H. Nota: segons el valor real daquesta propietat, lordre seria: Na > Sn > Be > N > O > H. Aprofundir en la justificaci de la seqncia exacta sescapa del grau de coneixements daquest curs. Es mant, doncs, un raonament coherent, com el que sha estudiat a la unitat.
165

47. Les espcies que tenen el mateix nombre delectrons sanomenen isoelectrniques. Comprova que aquestes espcies ho siguin i ordena-les segons la seva mida: a) S2 b) Cl c) Ar d) K+ e) Ca2+ f) P3
S2 Cl 17 18 Ar 18 18 K+ 19 18 Ca2+ 20 18 P3 15 18
Z
Nombre delectrons
16 18
Com que tots tenen el mateix nombre delectrons, 18, tindran la mateixa configuraci de valncia, la de ltom darg. Com ms gran sigui la carrega nuclear, ms petit ser el volum, ja que aix far que latracci del nucli sobre els electrons de valncia sigui ms gran. Lordre per aquestes espcies s: Ca2+ < K+ < Ar < Cl < S2 < P3
48.
Per qu sincrementa lenergia dionitzaci dels toms dun perode a mesura que el seu nombre atmic augmenta, si tots tenen els electrons de valncia a la mateixa capa? Tots els toms dun mateix perode tenen el mateix nivell de valncia. A mesura que el nombre atmic augmenta, tamb ho fa la crrega nuclear i, consegentment, latracci que els toms exerceixen sobre aquests electrons de valncia. Com ms gran sigui latracci, ms difcil ser arrencar els electrons de valncia i lenergia dionitzaci ser ms gran.
49.
Ordena, en ordre creixent de la seva energia dionitzaci, els elements segents: a) H b) Cs c) Be d) Na e) N
Lenergia dionitzaci s una propietat peridica. Si volem estudiar-la en uns elements concrets, cal conixer-ne el nombre atmic i la configuraci de valncia:
H Cs 55
1
Be 4 2s
2
Na 11 3s
1
N 7 2s 2p3
2
Z
1 1s
6s
s ms fcil arrencar els electrons de valncia als elements que tenen menys energia dionitzaci. Dins un grup, aix passar ms com ms gran sigui el nombre atmic, ja que aquests electrons cada cop
166
SOLUCIONARI
estaran ms allunyats del nucli. Dins un perode, succeir com ms petit sigui el nombre atmic, perqu llavors exercir menys atracci sobre els electrons de valncia. Lordre daquests elements s: Cs < Na < Be < N < H Nota: segons el valor real daquesta propietat, lordre seria: Cs < Na < Be < H < N. Aprofundir en la justificaci de la seqncia exacta sescapa del grau de coneixements daquest curs. Es mant, doncs, un raonament coherent, com el que sha estudiat a la unitat. 50. Explica per qu els gasos nobles tenen lenergia dionitzaci anormalment elevada. Els gasos nobles tenen una configuraci electrnica de capa tancada que s molt estable, i perdre un electr voldria dir perdre aquesta estabilitat. Per aix tenen una energia dionitzaci anormalment elevada. 51. Raona els motius pels quals els elements que tenen lenergia dionitzaci baixa tamb hi tenen lelectronegativitat, i a linrevs. Els elements que tenen lenergia dionitzaci baixa es desprenen fcilment dels seus electrons de valncia. Aix ens indica que tenen poca tendncia a atraure els electrons denlla, i que, per tant, tenen una baixa electronegativitat. I a linrevs. 52. Ordena, en ordre creixent delectronegativitat, els elements segents: a) H b) Cs c) Be d) Na e) N Lelectronegativitat s una propietat peridica. Per estudiar-la en elements concrets, cal conixer-ne el nombre atmic i la configuraci de valncia:
H Cs 55
1
Be 4 2s
2
Na 11 3s
1
N 7 2s 2p3
2
Z
1 1s
6s
Els elements ms electronegatius sn els que tenen menys energia dionitzaci i ms afinitat electrnica. Per tant, sn els que estan a la part superior i a la dreta de la taula peridica. Lordre daquests elements s: Cs < Na < Be < H < N El H t una electronegativitat intermdia perqu noms t un electr de valncia, i solament nhi falta un altre per assolir la configuraci del gas noble He.
167

53. El plom s un dels metalls coneguts des de lantiguitat. Forma part del grup 14, que encapala el carboni, un element no metllic i que s el constituent ms important dels compostos orgnics. Explica com pot ser que el plom i el carboni estiguin en el mateix grup, si un s un metall, i laltre, un no-metall. El plom i el carboni formen part del mateix grup (14) perqu tenen la mateixa configuraci de valncia: C: 2s22p2; Pb: 6s26p2 Tots dos tenen 4 electrons a la seva capa de valncia. I aix vol dir 4 electrons ms que els gas noble anterior i 4 electrons menys que el gas noble segent. Com que el nivell de valncia del plom (6) est molt ms allunyat del nucli que el del carboni (2n), t una energia dionitzaci molt ms petita, i per tant pot perdre aquests 4 electrons amb facilitat: t un comportament metllic. El C t una electronegativitat intermdia. De manera que, ms que guanyar o perdre electrons, compartir els 4 electrons amb altres toms, tot manifestant un comportament no metllic. 54. Les energies dionitzaci del berilli sn: 900, 1.760, 14.900 i 21.000 kJ mol1 dacord amb aquestes dades, qu pots dir sobre els nivells denergia de ltom de berilli ? Escriu-ne la configuraci electrnica. El nombre atmic del berilli s 4, per tant, t 4 electrons. Si observem els valors de les seves energies dionitzaci, veurem com les dues primeres tenen valors bastant semblants, entre la segona i la tercera hi ha un augment important, i entre la tercera i la quarta els valors sn semblants. Aix fa pensar que els toms de berilli tenen noms dos nivells energtics amb 2 electrons cadascun dells. La seva configuraci electrnica ser, per tant: 1s2 2s2
168
Lenlla qumic
PRESENTACI
En aquesta unitat lalumnat estudiar els enllaos qumics que es produeixen entre les espcies diferents que hi ha en una substncia, per justificar les propietats que shi observen. Lestudi ser ben exhaustiu, i comprendr tant lenlla entre toms com entre qualsevol altra espcie que hi hagi (molcules o b molcules amb ions). Les substncies mostren una estructura interna que s conseqncia dels toms que la formen. Es comena, doncs, a partir de les caracterstiques dels toms que hem estudiat en la unitat anterior, per comprendre els diferents nivells dorganitzaci estructural responsables del comportament macroscpic que observem. I ms que centrar-nos en lenumeraci exhaustiva de les caracterstiques de cada tipus denlla, lesfor sorientar a justificar per qu certs elements senllacen duna manera tal que formen substncies amb unes caracterstiques concretes.
169
6 Lenlla qumic
OBJECTIUS
Comprendre els models de lenlla qumic que sutilitzen per explicar les propietats de les substncies. Comprendre lenlla qumic com un recurs de la naturalesa per evolucionar cap a estats energticament ms favorables. Distingir lenlla entre toms de lenlla entre altres espcies qumiques (molcules, molcules i ions, etc.). Relacionar el tipus denlla entre toms amb les caracterstiques electrniques dels toms que hi estan compromesos. Conixer lestructura interna que proporciona un tipus determinat denlla a les substncies que en resulten. Ser capa de relacionar les propietats macroscpiques que saprecien en una substncia amb lenlla que t lloc entre els seus toms. Ser capa de predir el comportament duna substncia davant daltres analitzant els enllaos que presenta.
CONTINGUTS
Interpretaci de lenlla entre les diferents espcies qumiques com a interaccions elctriques. Investigaci experimental de les propietats dels diferents slids (moleculars, covalents reticulars, inics i metllics). Modelitzaci de lestructura denlla per entendre les propietats de les substncies. Caracteritzaci de lenlla covalent a travs de les estructures de Lewis. Predicci de la geometria de les molcules senzilles, mitjanant el model de repulsi dels parells delectrons de la capa de valncia. Interpretaci de la polaritat duna molcula en funci de la polaritat dels seus enllaos i de la seva geometria. Evidncia experimental de les forces intermoleculars. Diferenciaci entre forces dipol-dipol i forces de dispersi. Caracteritzaci del comportament anmal de laigua i explicaci a partir de lenlla dhidrogen.

Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir respostes. Comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica saber distingir entre cincia i altres formes de coneixement. En concret, lelaboraci de mtodes emprics i arguments lgics per contrastar les hiptesis i validar les teories proposades.
170
PROGRAMACI DE LAULA
COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT (continuaci)

El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies que no encaixen en les teories vigents. Competncia en la utilitzaci de models, en aquests cas els diferents tipus denllaos entre les espcies qumiques (toms, ions i molcules) com a models que expliquen les propietats de les substncies.

Competncia comunicativa, que implica saber descriure fets, explicar-los, justificar-los i argumentar-los. Aix suposa promoure discussions sobre les evidncies experimentals, la idonetat dels models proposats per interpretar els fets qumics i la lectura i la interpretaci dels textos i les illustracions. Competncia en gesti i tractament de la informaci i competncia digital, que implica la utilitzaci de les fonts bibliogrfiques i els recursos que hi ha a la xarxa per trobar informaci sobre el desenvolupament histric dels diferents models atmics.

Ls del llenguatge per comunicar per escrit i oralment la construcci i la compartici de coneixement qumic, igual com la lectura comprensiva de textos i la recerca dinformaci impliquen una connexi necessria amb les llenges. El coneixement de les diferents formes denlla qumic es relaciona amb la biologia, en particular amb la bioqumica. A Cincies de la Terra i el medi ambient sestudia lobtenci delements a partir de minerals i la composici qumica de les roques i els minerals.
CRITERIS DAVALUACI
Ls del llenguatge per comunicar per escrit i oralment la construcci i la compartici de coneixement qumic, com tamb lectura comprensiva de textos i la recerca dinformaci impliquen una connexi necessria amb les llenges. El coneixement de les diferents formes denlla qumic es relaciona amb la biologia, en particular amb la bioqumica. A les cincies de la Terra i el medi ambient sestudia lobtenci delements a partir de minerals i la composici qumica de les roques i els minerals.
171
6 Lenlla qumic
1. A laigua: a) Quins enllaos hem de trencar perqu passi de lestat lquid a lestat gass? b) Quins enllaos ens cal trencar perqu els seus toms se separin? c) Aquests dos processos sn canvis qumics o fsics? a) Perqu canvi destat, els enllaos intermoleculars (enllaos de H). b) Qu els seus toms se separin, els enllaos intramoleculars (enllaos covalents). c) El procs a) ser estudiat per la fsica, i el b), per la qumica, perqu origina substncies noves (H2 i O2). 2. A partir de la seva configuraci electrnica i situaci a la taula peridica, indiqueu la valncia inica (crrega del ions) dels toms que formen els segents compostos inics: CaCl2, CaO, KBr, Na2S. CaCl = Ca2+ + 2Cl KBr = K+ + Br CaO = Ca2+ + O2 Na2S = 2Na+ + S2
3.
Escriu la configuraci electrnica dels segents toms, i indica quants electrons han de guanyar, o b perdre, els toms dels elements segents per tal dadquirir la configuraci de gas noble, i quin gas noble sobt: a) S b) Al c) Li d) Sr e) I f ) Cs Ens caldr conixer el nombre delectrons que hi ha en el seu nivell de valncia, que vindr donat pel grup de la taula peridica al qual pertanyin:
Element Electrons de valncia Per assolir la configuraci de gas noble cal... Es converteix en el gas noble... S 6 Guanyar 2e Ar Al 3 Perdre 3e Ne Li 1 Perdre 1e He Sr 2 Perdre 2e Kr I 7 Guanyar 1e Xe Cs 1 Perdre 1e Xe
4.
Tot tenint en compte la taula delectronegativitats que sillustra a la pgina 148, indica si es formar enlla inic o no en unir-se les segents parelles dtoms. a) AgAu b) NH
c) SCl d) AlCl
172
SOLUCIONARI
Enlla Element
AgAu Ag 1,93 Au 2,54 N
NH H 2,20 S
SCl Cl 3,16 Al
AlCl Cl 3,16
EN
Enlla
3,04
2,58
1,50
Metllic: es combinen dos metalls.
Covalent: EN semblants i altes.
Inic: EN molt dispars (metall i no-metall).
5.
A les frmules segents hi ha un error. Corregeix-lo. a) Rb2S b) Al2O3 c) CaO a) Rb2S b) Al2O3 c) CaO La frmula errnia s la d).
d) LiF2
d) LiF
6.
Relaciona les substncies i els valors de punts de fusi segents: Com ms gran sigui lenergia de la xarxa, ms gran ser el punt de fusi. Lassignaci correcta s:
Substncia Energia de xarxa (kJ/mol) Punt de fusi (C) NaF 923 996 KBr 682 734 RbI 630 642
7.
Observa la taula i completa la frase. Lenergia de xarxa a mesura que

Substncia Energia de xarxa (kJ/mol)
la diferncia de mida entre lani i el cati.

LiF 1.036 NaF 923 KF 821 RbF 785
Lenergia de la xarxa disminueix a mesura que augmenta la diferencia de mida entre lani i el cati.
8.
A part del clor, loxigen i el nitrogen, hi ha daltres elements formats per molcules diatmiques. Escriu lestructura de Lewis de les molcules: H2, F2, I2, Br2. H2 H H F2 F F I2 I I Br2 Br Br
9.
Escriu la representaci de Lewis de les molcules segents i determina si nhi ha cap que incompleixi la regla de loctet. a) NO b) SF4
c) NH3 d) CHCl3
173
6 Lenlla qumic
Les molcules a) i b) incompleixen la regla de loctet: H
a) O N N O
HH H

c)
N H
b)
Cl
10.
El BF3 reacciona amb el NF3 i forma un slid blanc. Explica aquesta reacci com a resultat de la formaci dun enlla covalent datiu. Identifica el donador i lacceptor. Lexplicaci:
Donador Acceptor

BF H N +
H N
H

11.
A partir de la configuraci de Lewis, indiqueu la geometria de les molcules segents: NF3, CO2, BeH2, CCl4, PCl3 NF3 (piramidal) C Cl4 (tetradrica) CO2 (linea) Be H2 (lineal) P Cl3 (piramidal)
12.
Utilitza els valors de lelectronegativitat per ordenar els segents enllaos en funci del seu carcter inic creixent: a) CH, CS, CBr, SiBr, SiH b) LiF, LiH, LiLi, LiS, LiO Indica en cada cas quin s lelement que duu la crrega parcial negativa i quin du la crrega positiva. a) C S < C H < Si H < C Br < Si Br b) Li Li < Li H < Li S < Li O < Li F El liti s lelement que du la crrega positiva en tots el casos.
(+) () () (+) (+) () (+) () (+) ()
174
BF F

Cl
F S
H F

HH H Cl

HH NN
d)
Cl
Cl C Cl
SOLUCIONARI
13.
La molcula de BeCl2 s apolar, mentre que la molcula de Cl2O s polar. Qu ens pots dir de la geometria dels enllaos? Com que els enllaos sn polars per tots dos casos, BeCl2 s una molcula lineal, mentre que la molcula Cl20 s angular.
14.
En els segents parells de molcules una s polar i laltra s apolar. Indica quina s quina en cada cas i explican el perqu. a) CH2Cl2 , CH4 b) CF4, CH3F c) SnCl2, BeCl2
a) CH2Cl2 s polar, tetradrica i no tots els enllaos sn iguals. CH4 s apolar, tetradrica i no tots els seus enllaos sn iguals. b) CF4 s apolar, tetradrica i tots els seus enllaos sn iguals. CH3F s polar, tetradrica i no tots els seus enllaos sn iguals. c) SnCl2 s polar i angular. BeCl2 s apolar i lineal. 15. Explica per qu la major part de les substncies covalents que es troben a la naturalesa sn allants elctrics. Els electrons de la majoria de les substncies covalents estan localitzats o b en un tom o b en un enlla. No hi ha mobilitat delectrons i, en conseqncia, no hi ha conducci elctrica. Pensa en quina mena denlla sestableix entre els seus toms, i determina quines de les frmules segents sn empriques i quines sn frmules moleculars: a) NH3 b) AlCl3
c) NLi3 d) CO e) PCl3 f ) CaO
16.
Sn frmules empriques les de les substncies iniques, i moleculars les de les substncies covalents. Frmules empriques: AlCl3, NLi3, CaO. Frmules covalents: NH3, CO, PCl3. 17. Explica si sn certes les afirmacions segents: a) Lenlla covalent s ms dbil que lenlla inic, ats que els compostos inics tenen punts de fusi ms alts que la major part dels compostos covalents. b) Els slids covalents cristallins sn capaos de conduir el corrent elctric perqu els electrons que formen lenlla covalent es mouen duna banda a laltra del cristall amb facilitat.
175
6 Lenlla qumic
a) Fals. Quan una substncia covalent molecular canvia destat, els enllaos que es trenquen sn els intermoleculars, molt ms dbils que els enllaos covalents entre els seus toms. b) Aix succeeix en alguns slids covalents cristallins, com ara el grafit. Per no t lloc en els slids en qu tots els electrons formen part denllaos covalents localitzats, com en el diamant.
18.
Explica els fets segents: a) El diamant i el grafit estan formats per toms de carboni; el diamant s un cristall molt dur i en canvi el grafit sutilitza per fer mines de llapis. b) En escalfar una barra dun metall per un extrem, lenergia es propaga per tota la barra. c) El coure es pot estendre en forma de fils que sutilitzen per construir cables elctrics. d) Els cristalls de sal es trenquen fcilment; en canvi els metalls aguanten els cops sense trencar-se. a) El diamant est format per una estructura tridimensional en qu cada tom de C est unit amb altres quatre toms de C mitjanant enllaos covalents. En canvi, al grafit cada tom de C noms est unit a altres tres formant una estructura de capes. b) En escalfar un metall, els electrons que formen el nvol electrnic dun extrem adquireixen energia que comuniquen als altres electrons donat que es mouen per tota la barra. c) El coure es pot estendre en forma de fils ja que la seva estructura de cations no es modifica. s conductor perqu t electrons lliures. d) La sal s un cristall inic format per cations i anions. En rebre un cop s possible que sajuntin ions del mateix signe i el cristall es trenca. En canvi, el metalls estan formats per cations cohesionats pel nvol electrnic.
19.
El punt debullici de laigua a la pressi atmosfrica s de 100 C, mentre que el del metanol (CH3OH) s de 65 C. Estudia les molcules de les dues substncies i explica aquest fet. Cada molcula daigua est unida amb les venes per dos enllaos de H, mentre que cada molcula de metanol noms ho est per un enlla de H. Aix determina que sigui ms fcil trencar les forces que mantenen unides les molcules de metanol en estat lquid, i per aix t un punt debullici ms baix que laigua.
176
SOLUCIONARI
20.
Indica en quines de les substncies segents hi poden haver enllaos dhidrogen: a) H2O2 e) CH3 COH b) SH2 f ) CH3 COOH c) CH3 CH2OH g) NH3 d) CH3 O CH3
Lenlla dhidrogen el formen les molcules en qu hi ha un enlla OH o NH. Formen lenlla de H: a) H2O2, c) CH3CH2OH, f) CH3COOH, g) NH3. No formen lenlla de H: b) SH2, d) CH3OCH3, e) CH3COH. 21. El iode (I2) no es dissol en aigua, per en canvi es pot dissoldre en acetona
(CH3 CO CH3). Estudia les molcules daquestes substncies i explica
per qu succeeix aix. La molcula de iode s una molcula apolar, ja que hi t lloc un enlla covalent entre toms iguals. El volum de la molcula de iode s tan gran que permet que els electrons sacumulin en un extrem i es formi un dipol, b de forma instantnia o b indut per una altra espcie polar. La molcula daigua s una molcula polar en qu pot tenir lloc lenlla de H. La molcula dacetona s una molcula polar, per sense possibilitat de formar enllaos de H. Perqu una substncia es dissolgui en una altra, shan de formar enllaos entre les molcules de totes dues substncies que no siguin molt diferents dels que hi ha entre les molcules de cada substncia. Els enllaos de H entre les molcules daigua sn molt ms grans que els que es puguin establir entre les molcules de iode; per aix no es dissolen. Les molcules de iode es dissolen en acetona perqu els enllaos entre elles sn molt ms dbils i dun ordre similar al que sestableix entre les molcules de iode. 22. Per qu sn durs els slids inics? La duresa s la resistncia a la ratllada. Perqu un cristall inic es pugui ratllar cal trencar la xarxa cristallina, i aix requereix molta fora. 23. Com s que els slids covalents moleculars sn tous i els slids covalents cristallins sn molt durs? Quan es produeix una ratllada en un slid covalent, es trenquen enllaos intermoleculars; aquests enllaos sn molt ms dbils que els enllaos covalents entre toms que sestableixen a les xarxes cristallines dels slids covalents.
177
6 Lenlla qumic
24. Com s que el punt de fusi dels metalls s molt alt? Perqu els metalls tenen una estructura interna cristallina en qu molts ions positius ocupen posicions perfectament determinades, estabilitzada pels electrons del nivell de valncia. Per fondre un metall cal trencar aquesta estructura cristallina, i aix demana molta energia. Per qu els slids inics no condueixen lelectricitat, si estan formats per ions? Perqu, en estat slid, els ions ocupen posicions molt determinades de la xarxa cristallina, sense possibilitat de moviment. Per tant, no hi ha cap possibilitat de conducci elctrica. 26. Per qu els metalls condueixen molt b lelectricitat? Doncs perqu lestructura interna dels metalls est formada per ions positius estabilitzats pels electrons de valncia, que deixen destar units al nucli de ltom corresponent per gaudir duna certa llibertat de moviment. I aquesta llibertat permet la conducci elctrica. 27. Com s que els cristalls covalents sn durs? Sn durs perqu per ratllar la substncia cal trencar la xarxa cristallina, i aix implica trencar enllaos covalents molt forts. 28. Explica per qu els gasos nobles sn els nics elements de la taula peridica que hi ha a la naturalesa en forma dtoms allats. Perqu tenen lestructura atmica ms estable que un tom pot tenir. Els altres guanyen, perden o comparteixen electrons per tenir una estructura electrnica semblant a la dun gas noble. 29. Els toms sn neutres. Imagina que estan formats per partcules com ara els neutrons. Es podria explicar la formaci denllaos entre ells? Les forces denlla sn de naturalesa elctrica. Sn forces datracci entre espcies amb crrega positiva i daltres amb crrega negativa. Si totes les partcules que formen ltom fossin similars als neutrons no hi hauria crregues elctriques, i els enllaos entre toms shaurien dexplicar per mitj dun altre tipus de forces. 30. Si els toms satrauen quan sapropen, per qu els seus nuclis no sarriben a superposar? Perqu les repulsions entre els nuclis (tots dos amb crrega positiva) assoliran molta importncia abans que aix succeeixi.
25.
178
SOLUCIONARI
31.
Explica la diferncia entre els enllaos intramoleculars i els enllaos intermoleculars. Pensa en lamonac, i explica com sn els uns i els altres. Els enllaos intramoleculars sn aquells que es produeixen entre els toms que formen un compost. Els toms comparteixen electrons que ara sn atrets pels nuclis de tots dos i els mantenen units. Quan aquests enllaos es trenquen, la substncia es transforma en una altra de diferent; s un procs qumic. Els enllaos intermoleculars es produeixen entre molcules duna substncia i sn molt ms dbils que els intramoleculars. Quan aquests enllaos es trenquen o es formen, la substncia canvia destat, tot i que continua essent la mateixa. La substncia experimenta un procs fsic.
Enlla de H intermolecular
HN
H
HN
H
Molcula Molcul a Enlla covalent intramolecular
Respon: a) Els toms dhidrogen acompleixen la regla de loctet a la molcula H2? b) s una excepci semblant a la que t lloc a la molcula de CO? A la molcula H2, els toms de H assoleixen la configuraci del gas noble ms prxim, el He, tot compartint un parell delectrons. El nivell de valncia de He noms t un orbital (1s), i per aix somple amb 2 electrons. El C i el O sn elements del segon perode. Al seu nivell de valncia hi ha un orbital s i 3 orbitals p, de manera que sha domplir amb 8 electrons (regla de loctet). El CO no acompleix la regla de loctet perqu s una molcula amb dficit delectrons. s un cas diferent del H2, que assoleix la configuraci del gas noble ms proper i t 2 electrons (2 e) al seu nivell de valncia. 33. Indica quants electrons han de guanyar o perdre els toms dels elements segents per adquirir la configuraci del gas noble, i digues quin s aquest gas: a) C b) N c) Rb
d) Te e) Br f ) Be
HN
179
6 Lenlla qumic
Ens caldr conixer el nombre delectrons que hi ha en el seu nivell de valncia, que vindr donat pel grup de la taula peridica al qual pertanyin:
Element Electrons de valncia Per assolir la configuraci de gas noble cal... Es converteix en el gas noble... Ca 2 N 5 Rb 1 Te 6 Br 7 Be 2
Perdre Guanyar Perdre Guanyar Guanyar Perdre 2e 3e 1e 2e 1e 2e Ar Ne Kr Xe Kr He
34.
Tingues en consideraci la taula delectronegativitats de la pgina 148, per indicar quin tipus denlla es forma quan es combinen les parelles dtoms segents: a) C i H b) O i K
c) Fe i Ni
CiH C 2,55 H 2,20 O 3,44
d) Bi i O
OiK K 0,82 Fe i Ni Fe 1,83 Ni 1,91 Bi 2,01 Bi i O O 3,44
Enlla Element
EN
Enlla
Inic: EN molt dispars (metall i no-metall).
Metllic: EN semblants i baixes.
Inic: EN dispars (metall i no-metall).
El Bi O no ser un inic pur, tindr un % de covalent. 35. Dedueix la frmula dels compostos que resultin de la combinaci daquests elements: a) Cl i Ba b) Sb i Sr c) N i Al d) Rb i Te Consisteix a veure la crrega que guanyen quan es converteixen en gas noble. El compost resultant ha de ser neutre.
Element Electrons de valncia Per assolir la configuraci de gas noble cal... Es converteix en el gas noble... Frmula del compost Cl 7 Ba 2 Sb 5 Sr 2 N 5 Al 3 Rb 1 Te 6
Guanyar Perdre Guanyar Perdre Guanyar Perdre Perdre Guanyar 1e 2e 3e 2e 3e 3e 1e 2e Cl Ba2+ Sb3 Sr2+ N3 AlN Al3+ Rb+ Te2
BaCl2
Sr3Sb2
Rb2Te
180
SOLUCIONARI
36.
Defineix qu sentn per ndex de coordinaci (IC). Per als compostos segents es dna lndex de coordinaci de lani. Ara, tu anota el del cati:
Compost IC ani IC cati NaCl 6 6 ZnS 4 4 CaF2 2 4 TiO2 3 6
Lndex de coordinaci s el nombre dions dun signe que nenvolten un de signe contrari al seu entorn ms proper dun cristall inic.
37.
Com pot ser que els cristalls inics siguin durs, si sn frgils? Doncs per lestructura prpia de la xarxa cristallina, en qu els ions positius salternen amb el negatius, de manera que les atraccions siguin mximes, i les repulsions, mnimes. La duresa s la resistncia a la ratllada. Els cristalls inics sn durs perqu per ratllar-los cal trencar la xarxa cristallina, cosa que requereix una fora important. Tamb sn frgils perqu, quan sels dna un cop i un pla de la xarxa es desplaa damunt laltre la distncia de la mida dun i, queden enfrontats els ions del mateix signe. Llavors les repulsions interelectrniques fan que el cristall es trenqui.
1. Un cop sobre el cristall. 2. Els ions es desplacen.
3. Els ions del mateix tipus es repelleixen.
38.
Per qu un compost inic es dissol en aigua i no es dissol en gasolina? Perqu un compost inic es dissolgui, les molcules de dissolvent han denvoltar els ions, de manera que lenergia de solvataci compensi lenergia de la xarxa. Si el dissolvent s gasolina, les seves molcules seran apolars i, per tant, no podran establir interaccions amb els ions. Si el dissolvent s aigua, les molcules polars podran orientar-se al voltant dels ions. I si lenergia de la xarxa del compost inic no s gaire gran, podran arribar a dissoldre el cristall.
181
6 Lenlla qumic
Sal
Aigua
Aigua
Ions hidratats Na+
Cl
39.
Explica per qu els compostos inics en estat slid sn allants de lelectricitat i quan estan fosos sn conductors. Recordes si hi ha alguna altra situaci en qu tamb siguin conductors? Els compostos inics els formen espcies carregades. Podran ser conductors de lelectricitat quan aquestes espcies es puguin moure sota lacci dun camp elctric. Aix no s possible quan el compost inic est en estat slid, perqu aleshores els ions ocupen posicions molt determinades a la xarxa cristallina; per s que pot succeir quan el compost est fos o b dissolt.
40.
Tingues en compte les dades que es mostren tot seguit i la informaci que coneixes del NaCl, i entre el compostos segents trian un que es dissolgui en aigua amb seguretat i un altre que no shi dissolgui. Argumenta lelecci.
Substncia Energia de xarxa (kJ/mol) NaCl 787 CsBr 631 AlCl3 5.376 SrO 3.217
El NaCl es dissol en aigua. Un compost inic que tingui menys energia de xarxa que el NaCl es dissoldr en aigua, i un altre que en tingui molta ms, no shi dissoldr. A tall dexemple, el CsBr es dissoldr en aigua, per no shi dissoldran el AlCl3 ni, probablement, el SrO.
182
SOLUCIONARI
41.
A la taula segent es mostren les dades de lenergia de xarxa dalguns compostos inics. Observals i completa la frase:
Substncia Energia de xarxa (kJ/mol) LiF 1.036 LiCl 853 LiBr 807 Lil 357
Lenergia de xarxa disminueix a mesura que augmenta la diferncia de mida entre lani i el cati. 42. A la taula segent es mostren les dades de lenergia de xarxa dun conjunt de compostos inics. Observals i completa la frase:
Substncia Energia de xarxa (kJ/mol) NaCl 787 MgCL2 2.477 AlCL3 5.376
Lenergia de xarxa augmenta a mesura que augmenta la crrega de lani i del cati. 43. Escriu la representaci de Lewis de les molcules segents i aplica la teoria de la repulsi de les parelles delectrons de la capa de valncia, per trobar la seva geometria: a) H2O2 b) CH4 c) CO d) CO2 e) PCl5 f) PCl3 g) SCl2 h) Cl2 a)

f)
Cl

Cl
OO

Cl

angular
P Cl
b) H
Cl

Cl
piramidal triangular
H C H
g)
tetradrica
Cl

c)
C O

angular
Cl
Cl
S Cl
h)

Cl Cl
d)
O O
C O O

Cl Cl
lineal
e)

Cl

Cl
Cl

Cl Cl

bipiramidal triangular
Cl

Cl

Cl

Cl
P Cl
183
6 Lenlla qumic
44. Els toms de C suneixen entre ells formant enllaos covalents senzills, dobles i triples. Escriu la representaci de Lewis dels compostos ms simples en qu es dna aquesta circumstncia: a) Et (C2H6) b) Et (C2H4) H H

c) Et (C2H2). H H
a ) e t et a no
HCCH
et b ) e te no
et c ) e tino
HC CH
45.
El BF3 i el NF3 sn compostos amb una frmula molt semblant. Tot i aix, un acompleix la regla de loctet i laltre no. Lexplicaci rau en lestructura de Lewis daquestes substncies:

N F

N F
46.
El nitrogen forma tres oxocids, lhiponitrs, el nitrs i el ntric. Escriu la representaci de Lewis de cadascun.
cid hiponitrs HNO

cid nitrs HNO2

N O
N O
184

HNO cid 3 ntric
C C
H
H
F B F

B F
NOH
N O
NOH

SOLUCIONARI
47.
Els compostos segents sn sals que, en una soluci aquosa, es dissocien en el seu ani i el seu cati. Indica tots els enllaos que sestableixen a cadascun dels compostos: a) b) c) d)
NH4Cl Ca(NO3)2 MgBr2 NaHCO3
a) Lenlla inic entre lani (Cl) i el cati (NH4+). El cati est format per una molcula damonac (NH3) que suneix mitjanant un enlla covalent datiu a un prot (H1+). El N de la molcula damonac est unit amb 3 toms de H mitjanant enllaos covalents. b) Lenlla inic entre el cati (Ca2+) i lani (NO3). Els enllaos entre els toms de li nitrat sindiquen a la pgina 180 del llibre de text. c) Lenlla inic entre el cati (Mg2+) i lani (Br). d) Lenlla inic entre el cati (Na+) i lani, li carbonat (HCO3).
ani bicarbonat Anin bicarbonato

OCOH
48.
Totes les molcules que sindiquen a continuaci sn apolars. Estudia la geometria dels seus enllaos: a) BF3
b) CO2 c) BeCl2 d) C2Cl2
Els enllaos de tots el casos sn polars. Per tant, les molcules han de ser perfectament simtriques, a fi que la suma del moments dipolars de tots els enllaos sigui zero: F O +C+ O Cl +Be+ Cl
+ +B+ F Cl +C Cl+
Cl
49.
La molcula de CO2 s apolar i la de SO2 s polar. Qu ens pots dir de la geometria del seus enllaos? En tots dos casos s una molcula en qu un tom central suneix amb dos toms que sn ms electronegatius. Tots dos enllaos (C=O en un cas i S=O en laltre) sn polars. Consegentment, la molcula de CO2 ha de ser lineal, i la de SO2, angular.
185
6 Lenlla qumic
50. Copia el quadre segent a la teva llibreta i completal.
Tipus denllaos entre toms T lloc quan es combinen toms amb electronegativitat.
Els toms assoleixen la configuraci del gas noble.
Exemple Tipus denllaos entre toms T lloc quan es combinen toms amb electronegativitat.
Inic
Covalent
Metllic
Molt dispar.
Semblant i alta.
Semblant i elevada. Cedint els electrons de valncia que estabilitzen els cations que es formen. Ag
Els toms assoleixen la configuraci del gas noble.
Lun guanyant electrons i laltre cedint-ne.
Compartint electrons.
Exemple
CaCl2
SO2
51.
Observa la taula delectronegativitats de la pgina 148 i ordena els enllaos segents segons la seva polaritat. Indica, en cada cas, quin s lelement qumic que duu la crrega parcial negativa: a) Cl S b) Cl F
Enlla Element
c) C H d) B Cl
ClS Cl S
e) B H
ClF Cl F C
CH H
BCl B Cl
BN B H
EN
Crrega parcial Diferncia EN
3,16 2,58 3,16 3,98 2,55 2,20 2,04 3,16 2,04 2,20 0,58 + + 0,82 0,35 + + 1,12 + 0,16
186
SOLUCIONARI
La polaritat de lenlla depn de la diferncia delectronegativitats. Shan ordenat del ms polar al menys polar. BCl > ClF > ClS > CH > BH 52. El diamant i el grafit estan formats exclusivament per toms de carboni. Explica per qu el diamant s un material molt dur i allant elctric, mentre que el grafit se separa en lmines i s un material conductor de lelectricitat. Els electrons estan compromesos als enllaos covalents localitzats, formant una xarxa cristallina. Per aix s un material allant, perqu no hi ha cap possibilitat de moviment als electrons, i molt dur, perqu per ratllar-lo cal trencar enllaos covalents entre toms de C. Pel que fa al grafit, cada tom de C forma tres enllaos covalents amb altres 3 toms i li queda 1 electr que pot formar part dun nvol electrnic que sestn per tot el cristall. Aquests electrons es poden moure sota lacci dun camp elctric. Per aix el grafit s un material conductor. El grafit es pot separar en lmines perqu noms els toms de C de cada pla estan units mitjanant enllaos covalents; els dun pla i els del segent estan units per mitj del nvol electrnic, que dna lloc a un enlla fora ms dbil. 53. Generalment, identifiquem els cristalls com a materials transparents, frgils i durs. Aix s vlid per a un cristall de clorur de sodi i un cristall de diamant, per no ho s per a un cristall de plata. Explica aquest fet. Aix succeeix amb els cristalls inics o de slids covalents, com ara el diamant, en qu les partcules que els formen (ions de signe diferent o toms) ocupen posicions molt concretes. Intentar que sapropin o que se separin fa que hi hagi repulsions o b que calgui vncer latracci entre ions a la xarxa cristallina o a lenlla covalent entre toms. Pel que fa als cristalls metllics, els electrons de valncia formen una mena de nvol que evita que es presentin repulsions noves quan tractem de ratllar-los o de colpejar-los, i absorbeix una part de la llum amb qu silluminen, tot impedint que siguin transparents. 54. A qu fa referncia la crrega parcial que tenen alguns toms en els compostos covalents? Els toms dels compostos inics tamb tenen crrega parcial? Quan dos toms amb diferent electronegativitat suneixen amb un enlla covalent, nhi ha un que t ms tendncia a endur-sen els electrons de lenlla. Damunt seu hi apareix una crrega parcial negativa, perqu els electrons hi sn ms propers; per no acaba de ser una crrega real perqu no arriba a arrencar els electrons a laltre element, que assoleix una crrega parcial positiva.
187
6 Lenlla qumic
Quan la diferncia delectronegativitat s molt gran, un dels toms aconsegueix arrencar electrons a laltre i obt una crrega total. Tots dos es converteixen en ions. 55. Una molcula que noms t enllaos apolars s apolar. Es pot afirmar, anlogament, que una molcula que noms t enllaos polars s polar? No. Una molcula amb enllaos polars pot ser apolar si la suma vectorial dels moments dipolars de cadascun dels seus enllaos s zero. I aix pot passar si la geometria de la molcula s apropiada. 56. Pensa en el tipus denlla que sestableix entre els seus toms, i determina quina de les frmules segents s emprica i quina s molecular:
d) AlCl3 g) TeO a) SCl2 b) MgCl2 e) SiO2 h) RbI c) BF3 f) BaO i) BrI Quan suneixen toms amb una electronegativitat semblant i elevada, es forma una substncia covalent la frmula de la qual s molecular. Aix passa a: a) SCl2, c) BF3, e) SiO2, g) TeO, i) BrI. Quan suneixen toms amb una electronegativitat molt diferent, es forma una substncia inica la frmula de la qual s emprica. Aix passa a: b) MgCl2, d) AlCl3, f) BaO, h) RbI.
57.
Sn correctes aquestes frases? Raona la resposta. a) Les substncies que formen cristalls sn slides a temperatura ambient. b) Les substncies que formen cristalls no condueixen lelectricitat. c) Les substncies que formen cristalls estan formades per toms duna electronegativitat semblant. d) Les substncies que formen cristalls sn dures. e) Les substncies que formen cristalls tenen una estructura interna perfectament ordenada. a) Cert. Perqu hi haur moltes partcules que estan unides ben fort, i per separar-les i que canvin destat caldr comunicar-los una energia considerable. b) Fals. Els cristalls metllics condueixen lelectricitat, i els inics la condueixen quan es dissolen o quan estan en estat lquid. c) Fals. Aix t lloc amb els cristalls metllics o de slids covalents, com ara el diamant. Si el cristall s inic, estar format per toms amb electronegativitat molt diferent.
188
SOLUCIONARI
d) s fals en el cas dels cristalls metllics en qu el nvol delectrons permet que uns plans puguin lliscar damunt daltres, o obrir espais entre toms (ratllar) sense gaires dificultats. e) Cert. s una caracterstica de les substncies cristallines. 58. Respon: a) Es poden unir dos toms dun mateix element? b) Com ser el seu enlla? S. Podran formar enllaos covalents o b metllics; per mai enllaos inics. 59. s correcte un enunciat que afirmi que els compostos inics es dissolen en dissolvents polars, i els covalents en dissolvents apolars? Els compostos inics que es dissolen ho fan en dissolvents polars, ja que sn els nics en qu les interaccions i-dipol (de la molcula de dissolvent) poden compensar lenergia de xarxa. Per nhi ha que no es dissolen. Els compostos covalents es dissolen en dissolvents de polaritat semblant a la del compost. 60. Sovint, un compost t propietats molt diferents de les dels elements que el formen. A tall dexemple, laigua, que s una substncia lquida a temperatura ambient, est formada per oxigen i hidrogen, dues substncies gasoses a temperatura ambient, i que cal sotmetre a baixes temperatures i altes pressions per aconseguir liquar-les. Explica totes aquestes caracterstiques estudiant lenlla de cadascuna daquestes substncies. La molcula daigua HOH t enllaos covalents polars. Les molcules es poden unir entre si per enllaos de H, un enlla intermolecular relativament fort, i aix fa que a temperatura ambient laigua es presenti en estat lquid. Lhidrogen i loxigen formen molcules covalents apolars HH, O=O. Ats que el volum dels toms s petit, les forces que es poden establir entre les seves molcules sn molt dbils i, per aix, noms es liquaran a temperatures molt baixes i a pressions molt elevades. 61. Explica per qu un cristall metllic es pot separar en lmines (es diu que els metalls sn malleables), mentre que amb un cristall inic aix no es pot fer. Quan els plans dun cristall metllic es desplacen els uns sobre els altres, el nvol delectrons evita que es produeixin noves repulsions, cosa que passa si intentem desplaar els plans dun cristall inic. (Vegeu les figures 6.35 i 6.37 del llibre de text.)
189
6 Lenlla qumic
62. Completa les frases: a) Els metalls sn conductors de primera espcie perqu condueixen lelectricitat pel moviment de . b) Els compostos inics sn conductors de segona espcie perqu . condueixen lelectricitat pel moviment de a) Els metalls sn conductors de primera espcie perqu condueixen lelectricitat pel moviment delectrons. b) Els compostos inics sn conductors de segona espcie perqu condueixen lelectricitat pel moviment dions. 63. Els compostos inics i els metalls condueixen lelectricitat. Explica si cadascun dells la condueix en estat slid i en estat lquid. Els compostos inics no condueixen lelectricitat en estat slid i s que ho fan en estat lquid. Aix passa perqu en estat slid els ions ocupen posicions fixes a la xarxa cristallina i no es poden moure, per s que ho poden fer en estat lquid. Els metalls condueixen lelectricitat en estat slid i en estat lquid. I el motiu daix rau en qu aquesta conducci la duen a terme els electrons de valncia que estabilitzen els ions metllics positius, tant pel que fa referncia al metall slid com al metall lquid. 64. Tingues en compte les dades de les energies denlla i explica per qu quan sescalfa aigua les seves molcules passen a lestat de vapor, per els toms dhidrogen es mantenen units a ltom doxigen. Lenergia de lenlla covalent s molt ms gran que la de lenlla dhidrogen (vegeu la taula del marge a la pgina 172). Quan sescalfa aigua, es trenquen els enllaos entre les seves molcules, que passen a lestat de vapor; amb lescalfament habitual, els enllaos covalents entre els toms de O i de H no arriben a trencar-se. 65. Letanol (CH3 CH2OH) t un punt debullici de 78 C, mentre que lter etlic (CH3 O CH3) t un punt debullici de 25 C. Explica per qu hi ha aquesta diferncia si les dues substncies tenen una massa semblant. Entre les molcules detanol es formen enllaos de H, mentre que entre les dter tan sols es formen enllaos dipol-dipol, unes forces molt ms dbils que les anteriors. s per aix que aquesta substncia t un punt debullici tan baix. 66. Lenlla dhidrogen s el que confereix a laigua les seves propietats qumiques. Com creus que seria el punt debullici de laigua si no exists lenlla dhidrogen? Rumia sobre algun canvi que tindria lloc al teu cos si aix succes.
190
SOLUCIONARI
Dacord amb la grfica de la figura 6.39, voltaria a lentorn de 50 C. I a temperatura ambient laigua estaria en estat gass. La major part del nostre cos s aigua i, per tant, la vida no es podria desenvolupar tal com ara la coneixem. 67. Completa les frases: a) Els patins de gel tenen una lmina vertical que facilita el lliscament. La pressi fa que el gel que hi ha a sota de la lmina i el fregament . b) Quan ens movem, la pressi i el terra torna a . a) Els patins de gel tenen una lmina vertical que facilita el lliscament. La pressi fa que es fongui el gel que hi ha a sota de la lmina i el fregament disminueix. b) Quan ens movem, la pressi desapareix i el terra es torna a congelar. 68. En quines de les substncies segents es pot establir lenlla dhidrogen? a) NF3
e) HCOH
b) CH3NH2 f) HCOOH
c) CH4
g) HCl
d) CH3COCH3
h) HNa
Lenlla de H es forma en molcules covalents que presenten enllaos OH o NH. I aix passa a: b) CH3NH2, f) HCOOH. 69. Observa les dades segents i completa les frases que figuren a continuaci:
Substncia T. fusi HCl 114 C HBr 87 C HI 51 C
a) Quan les molcules estan unides per un enlla fusi de les substncies en
Substncia T. fusi F2 220 C Cl2 101 C Br2 7 C I2 114 C
el punt de la seva massa molar.
b) Quan les molcules estan unides per un enlla fusi de les substncies en
el punt de la seva massa molar.
c) Quan un conjunt de molcules estan unides per enllaos del mateix tipus, el punt de i el punt d augmenta en la seva . a) Quan les molcules estan unides per un enlla dipol-dipol, el punt de fusi de les substncies augmenta en augmentar la seva massa molar.
191
6 Lenlla qumic
b) Quan les molcules estan unides per un enlla dipol instantanidipol indut, el punt de fusi de les substncies augmenta en augmentar la seva massa molar. c) Quan unes quantes molcules estan unides per enllaos del mateix tipus, el punt de fusi i el punt debullici augmenten en augmentar la seva massa molar.
70.
El que es coneix com a neu carbnica s CO2 en estat slid. Sutilitza per produir efectes especials, ja que quan sobre el recipient que la cont surt un nvol de gas blanc. Analitza la molcula de CO2 i explica per qu es produeix el canvi destat que shi aprecia. La molcula de O=C=O t dos enllaos covalents polars, per, com que la seva geometria s lineal, s una molcula apolar. Les forces intermoleculars sn molt dbils; de manera que, per solidificar-la, cal sotmetre-la a pressions fortes i a temperatures baixes. Quan sobre el recipient que cont el gel carbnic, est a temperatura i pressi ambientals, i aix fa que desapareguin les forces entre les molcules i passi rpidament a lestat gass.
71.
Laigua (H2O), lalcohol metlic (CH3OH) i el cloroform (CHCl3) sn tres lquids dun aspecte molt semblant. Tot i aix, laigua es mescla molt b amb lalcohol i s immiscible amb el cloroform. Estudia les molcules daquestes substncies i explica el perqu daquest comportament. Entre laigua i lalcohol es poden formar enllaos de H, com els que hi ha entre les molcules daigua entre elles i entre les molcules dalcohol entre elles. La molcula de cloroform s polar, per no permet la formaci denllaos dhidrogen i per aix no es mescla amb laigua. All que s semblant es dissol en all a qu sassembla.
72.
Els elements del grup 14 formen compostos com loxigen, que tenen forma similar per propietats molt diferents. Fixat en aquests compostos:
CO2 SiO2 SnO2
Ara, copia la taula al teu quadern i completa-la:
CO2 Tipus denlla entre els seus toms Estat fsic a temperatura ambient Forma molcules? Forma cristalls?
SiO2
SnO2
192
SOLUCIONARI
La clau est en la diferncia delectronegativitats entre els toms que senllacen:

CO2 Tipus denlla entre els seus toms Estat fsic a temperatura ambient Forma molcules? Forma cristalls? Convalent Gas S No SiO2 Covalent Slid No S SnO2 Inic Slid No S
73.
Relaciona els compostos segents amb la propietat ms adequada: AlCl3 Xe BH3 H2O I2 Sn AlCl3 Xe BH3 H2O I2 Sn Slid a temperatura ambient, sublima amb facilitat. Condueix lelectricitat en estat slid. El lquid s ms dens que el slid. s una molcula deficient en electrons. El seu cristall s molt dur. s un gas format per toms allats. Slid a temperatura ambient, sublima amb facilitat. Condueix lelectricitat en estat slid. El lquid s ms dens que el slid. s una molcula deficient en electrons. El seu cristall s molt dur. s un gas format per toms allats.
74.
Explica per qu amb un ganivet pots tallar un bistec, per no pots tallar la forquilla. El filet est format per substncies covalents, i tallar un bistec implica trencar forces intermoleculars. Per tallar la forquilla haurem de trencar el cristall metllic, i lenlla metllic s molt ms fort que les forces intermoleculars.
75.
Senyala tots els enllaos que hi ha quan el CaCl2 es dissol en aigua. El CaCl2 s un compost inic. Quan es dissol en aigua, els seus ions senvolten de molcules daigua i soriginen interaccions i-dipol. La molcula daigua s polar, i orienta el seu pol positiu a lentorn de li negatiu (Cl) i el seu pol negatiu a lentorn de li positiu (Ca2+).
193
6 Lenlla qumic
76. Indica tots els enllaos que hi ha quan el Na2CO3 es dissol en aigua. El Na2CO3 s un compost inic. Quan es dissol en aigua, els seus ions senvolten de molcules daigua i soriginen interaccions i-dipol. La molcula daigua s polar, i orienta el seu pol positiu a lentorn de li negatiu (CO32) i el seu pol negatiu a lentorn de li positiu (Na+). Quant a li carbonat, els toms de O suneixen a ltom de C mitjanant enllaos covalents, de la manera segent: O Ani carbonat OCO

77.
Senyala tots els enllaos que hi ha quan el metanol (CH3OH) es dissol en aigua. El metanol s una molcula covalent en qu el C hi actua com a tom central. Laigua tamb s una molcula covalent en qu els dos toms de H estan units amb un tom de O. Totes dues substncies tenen enlla OH, i aix vol dir que poden formar enllaos entre si, a ms de lenlla de H que sestableix entre les molcules daigua i el que sestableix entre les molcules de metanol.
Molcula daigua
H H H O H

Enlla de H
Molcula de metanol
HOOH

H 78.
Les taques de greix sn difcils de netejar amb aigua. Quan portem la roba a la tintoreria, les netegen en sec amb dissolvents derivats del petroli, a base de carboni i hidrogen. Considerant tot aix, raona si les molcules de greix sn polars o apolars. Els dissolvents derivats del petroli que contenen C i H sn molcules apolars. Per tant, els greixos han de ser substncies apolars, ja que all que s semblant es dissol en all a qu sassembla. En laigua noms shi dissolen les substncies polars. El diamant s el material ms dur que hi ha. Utilitza aquesta dada per justificar que lenlla covalent entre toms de carboni s ms fort que els enllaos entre ions. Si el diamant s el material ms dur que hi ha, aleshores s capa de ratllar-ne qualsevol altre, cristalls inics inclosos. Aix vol dir que la fora que mant units els toms de C del diamant s ms gran que la que mant units els ions a la xarxa cristallina.
79.
194
SOLUCIONARI
80.
Les configuracions electrniques dels toms sn:

A 1s22s22p63s23p4 B 1s22s22p63s23p64s23d104p5
Estudia: a) La frmula del compost que resulta quan es combinen A i B. b) El tipus denlla que sestableix entre els toms. c) Lestat fsic en qu es trobar a temperatura ambient. d) La seva capacitat per conduir lelectricitat. a) AB2. b) Covalent. Totes dues necessiten captar electrons per assolir la configuraci de gas noble. c) Probablement lquid. Es formar una molcula polar de volum no pas petit. d) No condueix lelectricitat perqu tots els electrons pertanyen a un tom o b a enllaos localitzats.
81.
Relaciona la propietat amb el tipus denlla al qual correspon: 1 Les espcies que senllacen sn ions. 2 Forma cristalls. I-dipol 3 Dna lloc a substncies slides a temperatura ambient. 4 Forma molcules. Dipol instantanidipol indut 5 Enlla entre toms. 6 Enlla entre molcules. 7 Noms surt quan hi ha enllaos O H, N H i F H. 8 Sestableix entre molcules apolars. Metllic 9 s lenlla ms dbil. 10 Enlla responsable de la dissoluci de compostos inics. Enlla de H 11 Origina substncies que condueixen lelectricitat. 12 Origina substncies toves que es poden ratllar amb lungla. 13 s lenlla intermolecular ms fort. Covalent 14 Les substncies que el formen es dissolen en aigua.
Inic
Dipol-dipol
195
6 Lenlla qumic
Inic: 1, 2, 11 (quan es troben en soluci aquosa), 14 (de vegades). I-dipol: 10, 14. Dipol instantani-dipol indut: 6, 8, 9, 12. Metllic: 2, 3, 5, 11. Enlla de H: 6, 7, 12, 13, 14. Dipol-dipol: 6, 12. Covalent: 2 (en alguns casos, com ara el diamant), 4 (gaireb sempre), 5.
196
La reacci qumica
PRESENTACI
En aquesta unitat saborda el canvi qumic des de diferents perspectives. En primer lloc, es pretn aconseguir la representaci del canvi qumic per mitj dequacions qumiques, i aprofundir en lestudi microscpic a fi dentendre com tenen lloc les reaccions. Shi tracta tamb la determinaci experimental i la interpretaci de la calor de reacci i la velocitat de reacci. En segon lloc, i com a part important de la unitat, lestequiometria de la reacci ens permetr realitzar clculs sobre les quantitats de les diferents substncies que intervenen. Tamb es pretn que els nois i les noies es familiaritzin amb les reaccions ms freqents que es produeixen en la vida quotidiana, a travs de lobservaci experimental i la interpretaci de diferents tipus de reaccions: cid-base, de precipitaci i redox. s important que lalumnat conegui les aplicacions domstiques dels cids i de les bases, com tamb la duresa de laigua.
OBJECTIUS
Comprendre el canvi qumic com un canvi de la
naturalesa de les substncies i saber-lo interpretar mitjanant la teoria cineticomolecular. Interpretar i estudiar la velocitat duna reacci i els canvis energtics. Saber interpretar les equacions qumiques i familiaritzar-se amb els clculs estequiomtrics. Comprendre la importncia de lestudi de les reaccions qumiques cid-base per abordar situacions quotidianes. Comprendre la importncia de les reaccions redox sobretot en la obtenci industrial delements a partir dels seus compostos. Comprendre la importncia de les reaccions de precipitaci per tal dinterpretar molts fenmens naturals i fets quotidians. Familiaritzar-se amb ls de linstrument bsic de la qumica, aix com conixer algunes tcniques especfiques com les valoracions cid-base i redox.
197
7 La reacci qumica
CONTINGUTS
Interpretaci del canvi qumic com una transformaci que afecta la naturalesa de la matria. Representaci duna reacci qumica mitjanant una equaci qumica. Utilitzaci del model cineticomolecular per explicar com succeeix una reacci. Investigaci experimental de la velocitat duna reacci i dels factors dels quals depn. Investigaci experimental de lenergia duna reacci i interpretaci microscpica daquesta energia. Realitzaci de clculs estequiomtrics en reaccions en qu intervenen slids, lquids, gasos i dissolucions. Reconeixement dels cids i les bases ms comuns al laboratori i a la vida quotidiana. Caracteritzaci i determinaci experimental de les propietats dels cids i les bases, i interpretaci mitjanant la teoria dArrhenius. Definici i aplicaci del concepte de pH i determinaci experimental de la quantitat dun cid o duna base que cont un producte ds quotidi. Predicci i observaci de reaccions de precipitaci. Observaci experimental de diferents reaccions redox i elaboraci del concepte destat doxidaci. Identificaci de les reaccions redox i de les espcies oxidants i reductores. Descripci del procs dobtenci dalgunes substncies elementals a partir dels minerals que les contenen.

Competncia comunicativa, que implica saber descriure fets, explicar-los, justificar-los i argumentar-los. Aix suposa promoure discussions sobre les evidncies experimentals, la idonetat dels models proposats per interpretar els fets qumics i la lectura i interpretaci de textos i illustracions. Competncia en gesti i tractament de la informaci i competncia digital, que implica la utilitzaci de fonts bibliogrfiques i dels recursos que hi ha a la xarxa per cercar informaci sobre el desenvolupament histric dels diferents models atmics.
198
PROGRAMACI DE LAULA

Ls del llenguatge per comunicar per escrit i oralment la construcci i la compartici de coneixement qumic, igual com la lectura comprensiva dels textos i la recerca dinformaci impliquen una connexi necessria amb les llenges. El coneixement dels canvis qumics, de la catlisi enzimtica, del concepte i de la mesura del pH est molt relacionat amb la biologia. A les cincies de la Terra i el medi ambient sestudia lobtenci delements a partir de minerals, la duresa de les aiges i els mtodes deliminaci.
CRITERIS DAVALUACI
1. Interpretar la informaci que proporciona una equaci qumica i reconixer els diferents tipus de reaccions. 2. Fer balanos de matria i denergia en una reacci qumica, independentment de quin sigui lestat en qu les substncies es troben. 3. Escriure lequaci qumica ajustada de totes les substncies que participen en una reacci. 4. Interpretar les dades duna investigaci sobre lefecte de la concentraci i la temperatura en la velocitat duna reacci, aix com conixer els efectes dels catalitzadors. 5. Fer clculs estequiomtrics en qu intervinguin gasos i substncies en dissoluci. 6. Fer clculs estequiomtrics en qu intervingui la riquesa duna mostra i/o el rendiment de la reacci. 7. Aplicar els clculs estequiomtrics per determinar la composici duna mostra. 8. Efectuar clculs estequiomtrics en processos amb un reactiu limitant. 9. Interpretar, des dun punt de vista atomicomolecular, les reaccions cid-base, de precipitaci i de redox, i fer clculs amb elles mitjanant exemples dinters prctic. 10. Predir factors o condicions que modifiquin la velocitat a la qual es produeix una reacci qumica concreta. Aplicar-ho a reaccions que tinguin lloc en lentorn prxim de lalumnat o b que tinguin inters industrial o mediambiental.
199
7 La reacci qumica
1. Si obrim una bombona de gas but, el gas surt de la bombona i es barreja amb laire. Per qu cal un misto o una guspira elctrica perqu sinici la reacci de combusti? Les molcules del gas han de tenir lenergia necessria perqu en xocar entre elles es trenquin els enllaos de les molcules doxigen i del gas but. Un misto o una guspira elctrica subministren aquesta energia mnima, que sanomena energia dactivaci. 2. Utilitza la teoria de les collisions per explicar els fets segents: a) Com ms concentrat s un cid, ms rpidament reacciona amb un metall, com el Zn, desprenent hidrogen. b) La reacci anterior t lloc ms rpidament si el zinc es troba en forma de pols. Com ms concentrat s lcid, ms molcules de lcid hi ha per unitat de volum. Com veurem a lapartat 5, si lcid s fort, aquestes molcules estan totalment ionitzades. Aix suposa ms possibilitats que les partcules de lcid (molcules o ions) xoquin amb el Zn. Si el zinc est en forma de pols, la superfcie de contacte entre el metall i lcid s molt ms gran, i, per tant, el nombre dtoms de zinc que xoquen amb les partcules de lcid tamb s ms gran. 3. Sense que calgui usar un catalitzador ni incrementar la temperatura, pensa dues maneres diferents daugmentar la velocitat de la reacci entre el carbonat de calci slid i lcid clorhdric (veure figura 7.11 del llibre). Augmentar la concentraci de lcid i polvoritzar el carbonat de calci. 4. Ajusta les reaccions qumiques segents i desprs descriu-les amb una frase: a) H2SO4 c) NH3
(aq)
+ Al(OH)3
(g)
(aq)
H2O + H2O
(l)
+ Al2(SO4)3
(aq)
b) C8H16 (l ) + O2 (g) CO2 (g) + H2O (l )

(g)
+ O2
NO
(g)
(g)
A la primera reacci: Quina quantitat dhidrxid dalumini necessites perqu reaccioni tot lcid sulfric contingut en 20 mL dcid d1,96 g/mL de densitat i 85 % de riquesa? a) 3 H2SO4 (aq) + 2 Al(OH)3 (aq) 6 H2O (l) + Al2(SO4)3 (aq) 3 mols dcid sulfric dissolt reaccionen amb 2 mols dhidrxid dalumini, i donen 6 mols daigua lquida i 1 mol de sulfat dalumini en soluci.
200
SOLUCIONARI
b) C8H16 (l ) + 12 O2 (g) 8 CO2 (g) + 8 H2O (l ) 1 mol de C8H16 (l) reacciona amb 12 mols de gas oxigen i donen 8 mols de gas dixid de carboni i 8 mols daigua en estat lquid. c) 2 NH3 (g) + 5/2 O2 (g) 2NO (g) + 3H2O (g) 2 mols damonac reaccionen amb 5/2 mols de gas oxigen, i donen 2 mols de monxid de nitrogen gas i 3 mols daigua gas. Lestequiometria de la primera reacci ens permet conixer la proporci en mols en qu reaccionen les substncies. Calculem la quantitat en mols que representa la quantitat dcid sulfric indicada. 20 mL de H2SO4 comercial 1,96 g = 39,2 g de H2SO4 comercial 1mL 85 g de H2SO4 pur 100 g de H2SO4 comercial =
39,2 g de H2SO4 comercial
= 33,32 g de H2SO4 pur M (H2SO4) = 2 1 + 32 + 4 16 = 98 33,32 g de H2SO4 1mol de H2SO4 98 g de H2SO4 g mol
= 0,34 mols de H2SO4
0,34 mol de H2SO4
2 mol de Al(OH)3 3 mol de H2SO4
= 0,23 mol de Al(OH)3 g mol =
M [Al(OH)3] = 27 + 3 (16 + 1) = 78 0,23 mol de Al(OH)3
78 g de Al(OH)3 1 mol de Al(OH)3
= 17,94 g de Al(OH)3 es necessiten 5. Escriu i ajusta lequaci qumica de les reaccions segents: a) Lamonac reacciona amb lcid sulfric per donar sulfat damoni. b) Quan lxid de ferro (III) reacciona amb el monxid de carboni sobt ferro metllic i sallibera dixid de carboni. Calcula la quantitat dxid de ferro (III) de riquesa 65 % que es necessita per obtenir 32 g de ferro metllic. a) 2 NH3 + H2SO4 (NH4)2SO4 b) Fe2O3 + 3 CO 2 Fe + 3 CO2 Lestequiometria de la segona reacci ens permet conixer la proporci en mols en qu reaccionen les substncies. Calculem la quantitat en mols que representa la quantitat de ferro:
201
7 La reacci qumica
32 g de Fe 1mol de Fe 55,8 g de Fe = 0,57 mols de Fe
0,57 mol de Fe
1mol de Fe2O3 2 mol de Fe
= 0,29 mols de Fe2O3
M (Fe2O3) = 2 55, 8 + 3 16 = 159,6 0,29 mol de Fe2O3 159,6 g de Fe2O3 1 mol de Fe2O3
g mol
= 46,3 g de Fe2O3
Com que estem fent servir un xid de ferro (III) del 65 % de riquesa: 46,3 g de Fe2O3 100 g d'xid de partida 65 g de Fe2O3 = 71,21 g d'xid de partida.
6.
La cremor destmac s deguda a un excs en la producci de HCl per part del nostre organisme. Per contrarestar-la podem prendre una mica dhidrxid de magnesi, que reacciona amb lcid per formar clorur de magnesi i aigua. a) Escriu la reacci que es produeix. b) Calcula els grams dhidrxid de magnesi que cal prendre per neutralitzar 10 mL de HCl 1,25 M. c) Calcula els grams de clorur de magnesi que shi formaran. a) 3 HCl + Al(OH)3 AlCl3 + 3 H2O. Lestequiometria de la reacci ens permet conixer la proporci en mols en qu les substncies reaccionen. Calculem la quantitat en mols que representa la quantitat de HCl indicada: 10 103 L de HCl 1,25 mol de HCl 1 L de HCl = 1,25 102 mol de HCl
b) 1,25 102 mol de HCl
1mol de Al(OH)3 3 mol de HCl
= 4,17 103 mol de Al(OH)3 g mol =
M [Al(OH)3] = 27 + 3 (16 + 1) = 78 4,17 103 mol de Al(OH)3
78 g de Al(OH)3 1 mol de Al(OH)3
= 3,25 101 g = 325 mg de Al(OH)3 es neutralitzen.
202
SOLUCIONARI
c) 1,25 102 mol de HCl
1mol de AlCl3 3 mol de HCl
= 4,17 103 mol de AlCl3 g mol =
M (AlCl3) = 27 + 3 35,5 = 133,5 4,17 103 mol de AlCl3
133,5 g de AlCl3 1 mol de AlCl3
= 5,57 101 g = 557 mg de AlCl3 es formen.
7.
Quan el clorat de potassi sescalfa, sen desprn oxigen i queda un residu de clorur de potassi. Calcula: a) La quantitat de clorat que es va escalfar si loxigen que es va obtenir, recollit en un recipient de 5 L a la temperatura de 80 C, exercia una pressi de 3,5 atm. b) Els grams de clorur de potassi que shan obtingut. 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
KClO3 1 mol de clorat de potassi es descompon i dna 3/2 O2 3/2 mol doxigen 5 L, 80 C, 3,5 atm + i KCl 1 mol de clorur de potassi
3. Expressem la quantitat doxigen en mols i, com que s un gas, utilitzem lequaci: P V = n R T n= P V = R T 3,5 atm 5 L 0, 082 atm L mol K (273 + 80) K = 0,6 mol de O2
4. Lestequiometria de la reacci permet calcular les quantitats de les altres substncies que hi intervenen. a) 0,6 mol de O2 1mol de KClO3 3/2 mol de O2 = 0,4 mol de KClO3 g mol
M (KClO3) = 39,1 + 35,5 + 3 16 = 122,6 0,4 mol de KClO3 122,6 g de KClO3 1 mol de KClO3
= 49 g de KClO3
203
7 La reacci qumica
b) 0,6 mol de O2 1mol de KCl 3/2 mol de O2 = 0,4 mol de KCl g mol
M (KCl) = 39,1 + 35,5 = 74,6 0,4 mol de KCl 74,6 g de KCl 1 mol de KCl
= 29,8 g de KCl
8.
Quan un hidrocarbur reacciona amb una quantitat limitada doxigen es produeix monxid de carboni i aigua. a) Escriu la reacci en la qual el prop (C3H8) es transforma en monxid de carboni. b) Quin volum doxigen, mesurat en condicions normals, reacciona amb 4 L de prop a 2 atm de pressi i 25 C de temperatura? c) Quin volum de monxid de carboni sobtindr, mesurat en condicions normals? 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
C3H8 1 mol de prop 4 L, 2 atm, 25 C + reacciona amb 7/2 O2 7/2 mols doxigen 3 CO + i 4 H2O 4 mols daigua
i 3 mols de donen monxid de carboni
3. Expressem la quantitat de prop en mols i, com que s un gas, utilitzem lequaci: P V = n R T n= P V = R T 2 atm 4 L 0, 082 atm L mol K (273 + 25) K = 0,33 mol de C3H8
4. Lestequiometria de la reacci permet calcular les quantitats de les altres substncies que hi intervenen. a) 0,33 mol de C3H8 7/2 mol de O2 1 mol de C3H8 = 1,15 mol de O2
En condicions normals, 1 mol dun gas ideal ocupa 22,4 L. Per tant: 1,15 mol de O2 22,4 L 1 mol = 25,8 L de O2
204
SOLUCIONARI
b) 0,33 mol de C3H8
3 mol de CO 1 mol de C3H8
= 0,99 mol de CO
En condicions normals, 1 mol dun gas ideal ocupa 22,4 L. Per tant: 0,99 mol de CO 22,4 L 1 mol = 22,2 L de CO
9.
El nitrat damoni (NH4NO3) s una substncia que es fa servir habitualment com a fertilitzant. Sota lacci de detonadors, explota i es descompon en nitrogen, oxigen i aigua. Aix fa que tamb sutilitzi per fabricar explosius. En un bid, hi tenim 0,5 kg duna substncia que t un 80 % de riquesa en nitrat damoni. Si arriba a explotar totalment, calcula: a) La pressi que exercir el nitrogen que salliberar, si el bid s de 50 L i la temperatura s de 35 C. b) El volum daigua que apareixer al bid. Densitat de laigua = 1 g/mL. 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
NH4NO3 1 mol de nitrat damoni 0,5 kg, 80 % en NH4NO3 es descompon i dna N2 1 mol de nitrogen + i 1 10 2 2 1/2 mol doxigen + i 2 H2O 2 mols daigua
3. Expressem en mols la quantitat de nitrat damoni pur que hi ha al bid: 0,5 kg de producte 80 kg de NH4NO3 pur 100 kg de producte = 0,4 kg de NH4NO3 pur
M (NH4NO3) = 2 14 + 4 1 + 3 16 = 80 g/mol 0, 4 10 3 g de NH4NO3 1mol de NH4NO3 80 g de NH4NO3 = 5 mol de NH4NO3
4. Lestequiometria de la reacci permet calcular les quantitats de les altres substncies que hi intervenen. a) 5 mol de NH4NO3 1mol de N2 1 mol de NH4NO3 = 5 mol de N2
Utilitzem lexpressi dels gasos per calcular la pressi que exercir: PV=nRT
205
7 La reacci qumica
n R T P = = V 5 mol 0, 082 atm L mol K 50 L 2 mol de H2O 1 mol de NH4NO3 (273 + 35) K = 2,53 atm
b) 5 mol de NH4NO3
= 10 mol de H2O
Donat que laigua s un lquid, calculem la massa equivalent a aquests mols i, mitjanant la densitat, el volum que ocupa: M (H2O) = 2 1 + 16 = 18 g/mol 10 mol de H2O 18 g de H2O 1 mol de H2O = 180 g de H2O
180 g de H2O
1mL de H2O 1 g de H2O
= 180 mL de H2O
10.
Lxid de ferro (III) s un compost que es fa servir, entre altres coses, per fabricar cintes denregistrament. Per determinar-ne la riquesa en una mostra, se la va fer reaccionar amb hidrogen gass. Com a resultat es va obtenir ferro i aigua. Determina el percentatge en xid de ferro (III) si 100 g de la mostra van consumir 33,6 L de H2, mesurats en condicions normals. Quina quantitat de ferro es va dipositar en el procs? 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
Fe2O3 1 mol dxid de ferro (III) 100 g de mostra + 3H2 2Fe + i 3H2O 3 mols daigua
reacciona 3 mols amb dhidrogen 33,6 L en C.N.
i 2 mols donen de ferro
3. Expressem la quantitat dhidrogen en mols. Com que s un gas ideal, hem de tenir en compte que cada mol ocupa 22,4 L: 33,6 L de H2 1mol 22,4 L = 1,5 mol de H2
4. Lestequiometria de la reacci permet calcular les quantitats de les altres substncies que hi intervenen. a) Inicialment, calculem la quantitat de Fe2O3 que reacciona amb aquesta quantitat de H2; ser la quantitat daquesta substncia que cont la mostra:
206
SOLUCIONARI
1,5 mol de H2
1mol de Fe2O3 3 mol de H2
= 0,5 mol de Fe2O3 g mol
M (Fe2O3) = 2 55, 8 + 3 16 = 159,6 0,5 mol de Fe2O3 159,6 g de Fe2O3 1 mol de Fe2O3
= 79,8 g de Fe2O3
Com que en 100 g de mostra hi ha aquesta quantitat, concloem que t una riquesa en Fe2O3 del 79,8 %. b) Per calcular la quantitat de Fe que shi diposita: 1,5 mol de H2 2 mol de Fe 3 mol de H2 = 1mol de Fe
55,8 g de Fe que shi dipositen. 11. Quan el iodur de potassi reacciona amb el nitrat de plom (II), sobt un precipitat groc de iodur de plom (II) i una altra substncia. Si es barregen 25 mL duna dissoluci 3 M de KI amb 15 mL de dissoluci 4 M de Pb(NO3)2, calcula la quantitat de precipitat groc que sobtindr. 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
2 KI 2 mols de iodur de potassi 25 mL, 3 M
Pb(NO3)2
PbI2
+ i
2 KNO3 2 mols de nitrat de potassi
reaccionen 1 mol de amb nitrat de plom (II) 15 mL, 4 M
i 1 mol de donen iodur de plom (II)
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen. Com que coneixem les quantitats de tots dos reactius, el ms probable s que un dels dos actu com a reactiu limitant. Hem de determinar quin. 25 103 L de KI 3 mol 1L 1L = 7,5 102 mol de KI = 6 102 mol de Pb(NO3 )2
15 103 L de Pb(NO3 )2
4 mol
207
7 La reacci qumica
Determinem el reactiu limitant tot tenint en compte lestequiometria de la reacci: 6 102 mol de Pb(NO3 )2 2 mol de KI 1 mol de Pb(NO3 )2 = 12 102 mol de KI
Aquesta quantitat s ms gran que els 3,75 ? 10-2 mols daquesta substncia que reaccionen i, per tant, el reactiu limitant s el Kl. 4. Calculem la quantitat de substncia que sobt a partir de la quantitat de reactiu limitant que hi ha. Lestequiometria de la reacci permet determinar-la: 7,5 102 mol de KI 1mol de PbI2 2 mol de KI = 3,75 102 mol de PbI2 g mol
M (PbI2) = 207,2 + 2 126, 9 = 461 3,75 102 mol de PbI2 461 g de PbI2 1 mol de PbI2
= 17,29 g de PbI2
12.
El cadmi reacciona amb lcid ntric i forma nitrat de cadmi i hidrogen. Es fan reaccionar 8 g de cadmi amb 60 g dHNO3 1,5 M. Quants grams dhidrogen sobtindran com a mxim? 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
Cd 2 mols de cadmi 8g + 2 HNO3 Cd(NO3)2 + i H2 1 mol dhidrogen
reaccionen 2 mols dcid amb ntric 60 mL, 1,5 M
i 1 mol de donen nitrat de cadmi
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen. Com que coneixem les quantitats de tots dos reactius, el ms probable s que un dels dos actu com a reactiu limitant. Hem de determinar quin. 8 g de Cd 1mol de Cd 112,4 g de Cd 1L = 7,12 102 mol de Cd = 9 102 mol de HNO3
60 103 L de HNO3
1,5 mol
Determinem el reactiu limitant tot tenint en compte la estequiometria de la reacci: 1mol de Cd 9 102 mol de HNO3 = 4,5 102 mol de Cd 2 mol de HNO3
208
SOLUCIONARI
Aquesta quantitat s ms petita que els 7,12 102 mols daquesta substncia que reaccionen i, per tant, el reactiu limitant s el HNO3. 4. Calculem la quantitat dhidrogen que sobt a partir de la quantitat de reactiu limitant que hi ha. Lestequiometria de la reacci permet determinar-la: 9 102 mol de HNO3 1mol de H2 2 mol de HNO3 = 4,5 102 mol de H2
g mol 2 g de H2 4,5 102 mol de H2 = 0,09 g de H2 1 mol de H2 M (H2) = 2 1 = 2 13. Sabem que quan un cid reacciona amb una base, neutralitzen els seus efectes. Nhi haur prou amb afegir 6 g dhidrxid de calci a 100 mL duna dissoluci dcid ntric 2 M per obtenir un medi neutre? Determina si desprs de la reacci tindrem un medi cid o bsic. 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
Ca(OH)2 1 mol dhidrxid de calci 6g + reacciona amb 2 HNO3 2 mols dcid ntric 100 mL, 2 M Ca(NO3)2 + i 2 H2O 2 mols daigua
i 1 mol de donen nitrat de calci
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen. Com que coneixem les quantitats de tots dos reactius, el ms probable s que un dels dos actu com a reactiu limitant. Hem de determinar quin. g M [Ca(OH)2] = 40,1 + 2 (16 + 1) = 74,1 mol 1mol de Ca(OH)2 = 8,1 102 mol de Ca(OH)2 6 g de Ca(OH)2 74,1 g de Ca(OH)2 100 103 L de HNO3 2 mol 1L = 20 102 mol de HNO3
Determinem el reactiu limitant tot tenint en compte la estequiometria de la reacci: 20 102 mol de HNO3 1mol de Ca(OH)2 2 mol de HNO3 = 10 102 mol de Ca(OH)2
Aquesta quantitat s ms petita que els 8,1 102 mols que tenim daquesta substncia i, per tant, tindrem un medi cid.
209
7 La reacci qumica
14. El formol (CH2O) s un compost que es fa servir per fabricar coles de fusta. A la indstria sobt fent reaccionar metanol (CH3OH) amb oxigen, en un procs en el qual tamb shi forma aigua. El rendiment de loperaci s del 92 %. a) Escriu lequaci qumica de la reacci. b) Determina la massa de formol que es pot obtenir a partir de 50 g de metanol. 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
CH3OH 1 mol de metanol 50 g + reacciona amb 1O 2 2 1/2 mol doxigen CH2O + i H2O 1 mol daigua
i 1 mol de donen formol
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen: M (CH3OH) = 12 + 4 1 + 16 = 32 g/mol 50 g de CH3OH 1mol de CH3OH 32 g de CH3OH = 1,56 mol de CH3OH
4. Lestequiometria de la reacci permet calcular les quantitats de les altres substncies que hi intervenen: 1,56 mol de CH3OH 1 mol de CH2O 1mol de CH3OH = 1,56 mol de CH2O
M (CH2O) = 12 + 2 1 + 16 = 30 g/mol 1,56 mol de CH2O 30 g de CH2O 1 mol de CH2O = 4,68 g de CH2O
Aquesta s la quantitat que sobtindria si el procs tingus un rendiment del 100 %. Per com que no el t, en calculem la quantitat real: 4,68 g de CH2O teric 92 g reals 100 g teric = 4,31 g de CH2O real
15.
En un dels passos per a la fabricaci de lcid sulfric es fa reaccionar dixid de sofre amb oxigen per produir trixid de sofre. Una vegada es van barrejar 11 L de dixid de sofre a 1,2 atm i 50 C amb oxigen i es van formar 30 g de trixid de sofre. Determina el rendiment de la reacci i les molcules doxigen que van reaccionar.
210
SOLUCIONARI
1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
SO2 1 mol de dixid de sofre 11 L, 1,2 atm i 50 C + reacciona amb 1O 2 2 1/2 mol doxigen SO3
i 1 mol de trixid donen de sofre 30 g
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen, i, com que el SO2 s un gas, fem servir lequaci: PV=nRT n= P V = R T 1,2 atm 11 L 0, 082 atm L mol K (273 + 50) K = 0,5 mol de SO2
4. Lestequiometria de la reacci permet calcular els mols de SO3 que sobtindran, com a mxim, a partir daquesta quantitat: 0,5 mol SO2 0,5 mol SO3 M (SO3) = 32 + 3 16 = 80 g/mol 0,5 mol de SO3 80 g de SO3 1 mol de SO3 = 40 g de SO3
Com que sobt una quantitat ms petita, determinem el rendiment del procs: 30 g reals Rto. = 100 = 75% 40 g terics Per calcular les molcules doxigen que han reaccionat, hem de calcular els mols mitjanant lestequiometria de la reacci: 0,5 mol de SO2 = 0,25 mol de O2 0,5 mol de O2 1 mol de SO2 = =
6, 022 1023 molcules
1 mol = 1,5 1023 molcules de O2
16.
El but (C4H10) s un dels combustibles que ms es fa servir en lmbit domstic. Crema per lacci de loxigen de laire i forma dixid de carboni i aigua. Cada cop que es crema 1 mol de but es desprenen 2.878 kJ. Calcula: a) La quantitat denergia que sobt quan es cremen els 12,5 kg de but duna bombona. b) Els mols de CO2 que van a parar a latmosfera cada cop que es crema una bombona de but.
211
7 La reacci qumica
1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. Hem de tenir en compte lenergia que es desprn. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
C4H10 1 mol de but 12,5 kg + reacciona amb 13 O2 2 4 CO2 + i 5 H2O 5 mols daigua + i Energa 2.878 kJ
13/2 mols i 4 mols de doxigen donen dixid de carboni
3. Expressem en mols la quantitat de but duna bombona i calculem lenergia que sobt amb la seva combusti: M (C4H10) = 4 12 + 10 1 = 58 g/mol 12,5 10 3 g de C4H10 216 mol de C4H10 1mol de C4H10 58 g de C4H10 2.878 kJ 1 mol de C4H10 = 216 mol de C4H10 = 622 10 3 kJ
4. Lestequiometria ens permet calcular els mols de la substncia que van a parar a latmosfera: 216 mol de C4H10 4 mol de CO2 1 mol de C4H10 = 864 mol de CO2
17.
Per coure uns ous necessitem 1.700 kJ. Calcula quina massa de but (C4H10) shaur de fer servir en aquesta operaci si per cada mol de but que es crema es desprenen 2.878 kJ i en cuinar saprofita el 60% de lenergia. 1. Tal com hem fet en lexercici anterior, escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. Tamb cal tenir en compte lenergia que es desprn. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
C4H10 1 mol de dixid de but + reacciona amb 13 O2 2 4 CO2 + i 5 H2O 5 mols daigua + i Energa 2.878 kJ
13/2 mols i 4 mols de doxigen donen dixid de carboni
1.700 kJ
212
SOLUCIONARI
3. Tenint en compte leficincia del procs, calculem la quantitat denergia que hem dobtenir amb la combusti del but: 1.700 kJreals 100 kJ terics 60 kJreals = 2.833 kJreals
4. Lestequiometria ens permet obtenir la quantitat de but, expressada en mols, que es necessita. Finalment, en calculem lequivalent en grams: 2.833 kJ 1mol de C4H10 2.878 kJ = 0,98 mol de C4H10
M (C4H10) = 4 12 + 10 1 = 58 g/mol 0,98 mol de C4H10 58 g de C4H10 1 mol de C4H10 = 57 g de C4H10
18.
Si en cremar un mol de met es desprenen 212,8 kJ. Quina quantitat de calor es desprn en cremar 1 kg de met? Quin volum doxigen es necessita mesurat en condicions normals? Escrivim lequaci qumica i lajustem: CH4 (g) + 2 O2(g) CO2 (g) +2 H2O (g) 1.000 g 1 mol 212,8 kJ 1 kg met = 13.300 kJ 1 kg 16 g 1 mol es desprenen 13.300 kJ denergia en forma de calor 22, 4 L 1.000 g 1 mol 2 mol O2 1 kg met = 2.800 L 1 kg 16 g 1 mol 1 mol es necessiten 2.800 litres doxigen.
19.
Ajusta les equacions qumiques segents i identifica el tipus de reacci: a) NaClO3 NaCl + O2 b) HNO3 + Fe H2 + Fe(NO3)2 c) KI + Pb(NO3)2 PbI2 + KNO3 a) NaClO3 NaCl + d) C + O2 CO2 e) Ca(HCO3)2 CaCO3 + CO2 + H2O
3 O2 Reacci de descomposici. 2 b) 2 HNO3 + Fe H2 + Fe(NO3)2 Reacci de substituci.
c) 2 KI + Pb(NO3)2 PbI2 + 2 KNO3 Reacci de doble substituci. d) C(s) + O2 CO2 Reacci de combusti o de sntesi. e) Ca(HCO3)2 CaCO3 + CO2 + H2O Reacci de descomposici.
213
7 La reacci qumica
20. El salfumant s una dissoluci aquosa dcid clorhdric, que s un cid fort; lequaci de la seva ionitzaci s: HCl
(aq)
H+
(aq)
+ Cl
(aq)
Quina s la concentraci dions Cl duna dissoluci 0,5 M daquest cid? Per a cada mol dcid que sha dissolt, sobt un mol dions clorur; per tant, la concentraci dions clorur s la mateixa que la de lcid, 0,5 M. 21. Completa i ajusta les segents reaccions de neutralitzaci: a) HNO3 + KOH b) H2SO4 + Al(OH)3 c) HCl + Ca(OH)2 a) HNO3 + KOH KNO3 + H2O b) 3H2SO4 + 2Al(OH)3 Al2(SO4)3 + 6H2O c) 2HCl + Ca(OH)2 CaCl2 +2H2O 22. Tenim tres solucions A, B i C de pH igual a 2,7 i 12 respectivament. Quina s la concentraci dions hidroni en cada cas? Indica si sn cides, bsiques o neutres. Per definici, el pH s el logaritme en base 10 (canviat de signe) de la concentraci dions hidrogen. Si el pH s 2, la concentraci dions hidrogen s 10-2, per al pH igual a 7 s 10-7, i per al pH igual a 12 s 10-12. 23. Escriu les reaccions que tenen lloc quan introdum una lmina de coure en una soluci dions plata (figura 7.26 del llibre). Indica quin s loxidant i quin el reductor. Cu Cu2+ + 2 electrons 2 Ag+ + 2 electrons Ag Loxidant s Ag+, ja que aquests ions sn els que semporten els electrons. El reductor s el Cu, perqu perd electrons i passa a la dissoluci en forma dions positius. 24. Ajusta les reaccions segents i determina si sn de transferncia de protons o delectrons. Indica, en cada cas, quina s lespcie que cedeix protons o electrons i quina s la que els accepta: a) NaOH + NaHCO3 Na2CO3 + H2O b) CO2 + C CO c) HCl + Al AlCl3 + H2 d) HCl + Be(OH)2 BeCl2 + H2O
a) NaOH + NaHCO3 Na2CO3 + H2O Reacci de transferncia de protons. El NaHCO3 els cedeix i el NaOH els accepta.
214
SOLUCIONARI
b) CO2 + C 2 CO Reacci de transferncia delectrons. El C els cedeix i el CO2 els accepta. c) 3 HCl + Al AlCl3 + 3/2 H2 Reacci de transferncia delectrons. El Al els cedeix i el H+ els accepta. d) 2 HCl + Be(OH)2 BeCl2 + 2 H2O Reacci de transferncia de protons. El HCl els cedeix i el Be(OH)2 els accepta. 25. El Cu reacciona amb una sal de Ag1+ per donar una sal de Cu2+ i Ag. Raona per qu lequaci qumica ajustada daquest procs ha de ser: Cu (s) + 2 Ag1+ (aq) 2 Ag + Cu2+ (aq) Perqu quan Cu (s) Cu2+ (aq), perd 2e. Com que cada i plata tan sols capta 1 e-, calen dos ions Ag per completar el procs (2 Ag1+(aq) 2 Ag). 26. El Zn reacciona amb una sal de Fe3+ i dna una sal de Fe2+ i una sal de Zn2+. Escriu lequaci qumica ajustada daquest procs. Zn + 2 Fe3+ 2 Fe2+ + Zn2+. El nombre delectrons que sintercanvien s 2. Cada tom de Zn desprn 2 electrons, que sn captats per dos toms de Fe3+ per passar a 2 toms de Fe2. 27. A una dissoluci de nitrat de plata AgNO3 se li afegeix unes gotes duna dissoluci dcid clorhdric HCl. Qu succeir? Escriu lequaci de la reacci qumica que t lloc. Es formar un precipitat blanc de clorur de plata: AgNO3 (aq) + HCl (aq) AgCl (s) + HNO3 (aq) 28. Escriu les equacions qumiques de les segents reaccions de precipitaci: a) El sulfat de plom (II) s un compost insoluble. Escriu lequaci de la reacci que tindr lloc al mesclar una soluci de nitrat de plom (II) amb una de sulfat de sodi. b) Si afegim una dissoluci de cromat de potassi a una dissoluci de nitrat de plata, es forma un precipitat de cromat de plata. a) Pb(NO3)2 + Na2SO4 2 NaNO3 + PbSO4 b) 2 Ag NO3 + K2CrO4 Ag2CrO4 + 2 KNO3 29. Lhidrxid dalumini, Al(OH)3, s insoluble en aigua. Explica com podrem identificar la presncia dions Al3+ en una soluci aquosa, que no cont cap ms cati. Afegint una dissoluci dun hidrxid soluble com el NaOH. Com que a la dissoluci problema hi ha presncia dions Al3+, en afegir lhidrxid de sodi, es precipitar lhidrxid dalumini.
215
7 La reacci qumica
30. La teoria de les collisions diu que per produir una reacci les partcules dels reactius han de xocar. Com ha de ser la topada perqu resulti efica? Cal que tingui prou energia i dugui lorientaci adequada. 31. Completa el dibuix amb les paraules adequades: Reactius Energia dactivaci Procs endotrmic
Estat de transici Reactius Energia de reacci Energia dactivaci Productes
Productes
Estat de transici Energia de la reacci Procs exotrmic

Estat de transici Energia dactivaci Reactius Productes Energia de reacci
Procs exotrmic
Procs endotrmic
32.
Explica don procedeix lenergia que es desprn en els processos exotrmics. T lorigen en el fet que lenergia que es desprn en els productes quan es formen els nous enllaos s ms gran que la que cal per trencar els enllaos en els reactius.
33.
Tant laugment de la temperatura dels reactius com la presncia dun catalitzador positiu redueixen lenergia dactivaci dun procs. Actuen de la mateixa manera? No. Lincrement de temperatura augmenta el nivell energtic dels reactius, i, com a conseqncia, disminueix lenergia dactivaci del procs en qu els reactius es transformen en productes. El catalitzador positiu rebaixa el nivell energtic de lestat de transici, i, per consegent, disminueix lenergia dactivaci, tant pel que fa referncia al pas del reactius a productes com a linrevs.
34.
Qu s la velocitat de reacci? En quines unitats es pot mesurar? s la quantitat de substncia que es transforma per unitat de temps. B perqu desapareix, en el cas dels reactius, o b perqu es forma, en el dels productes. Es pot mesurar en forma de concentraci, i les unitats que sempren sn M/s o (mol/L)/s.
35.
Com s possible que alguns catalitzadors disminueixin la velocitat duna reacci si no canvien lenergia dels reactius ni dels productes?
216
SOLUCIONARI
Perqu rebaixen el nivell energtic de lestat de transici. En el cas de la catlisi homognia, es forma un compost intermedi amb un dels reactius i el catalitzador. A la catlisi heterognia sestableixen unes forces datracci entre el catalitzador i un reactiu que debiliten els enllaos i, per tant, disminueix lenergia dactivaci. 36. Indica quines de les reaccions segents sn processos exotrmics i quines endotrmics: a) La coagulaci de les protenes que es produeix quan coem un ou. b) La descomposici del carbonat de calci que es produeix quan sescalfa. c) La combusti del but que es produeix quan hi acostem un llum encs. d) La fermentaci del vi. a) Endotrmic. Cal aplicar-hi calor perqu tingui lloc la coagulaci. b) Endotrmic. Cal aplicar-hi calor perqu tingui lloc la descomposici. c) Exotrmic. Tot i que cal iniciar-lo amb un llum. Durant el procs de combusti es desprn calor. d) Exotrmic. El procs tamb desprn calor. 37. Quan el monxid de carboni gass sescalfa es descompon en gas oxigen i carboni, que es diposita en forma de petites partcules de carbonet. Per tal que la reacci esdevingui cal aportar-hi 110 kJ denergia per cada mol de monxid de carboni. Dibuixa el diagrama davanament de la reacci especificant-hi els enllaos que es trenquen i els que es formen.
O C
O C Productes O=O
O C
O C
CC 110 kJ
Reactius
38.
Tenint en compte com transcorren les reaccions qumiques, dna raons cientfiques que expliquin aquestes afirmacions: a) Quan la roba est molt bruta, la rentem en calent. b) Quan la roba t moltes taques de greix, apliquem detergent directament sobre les taques i les freguem.
217
7 La reacci qumica
c) Ens podem escalfar amb una foguera, per si no tenim llumins o cap altre mtode per encendre-la, la fusta o el carb no cremaran. d) Cuinar dos quilos de carn picada s molt ms rpid que coure dos quilos de carn en un sol tros. e) Quan fem la compra setmanal, desem els aliments dins la nevera. a) En escalfar laigua, augmentem el nivell energtic dels reactius (el detergent) i la velocitat de la reacci sincrementa. Daquesta manera la rentada s ms efica. b) El fet daplicar el detergent directament sobre la taca pressuposa un increment de la concentraci dels reactius en contacte, i aix augmenta la velocitat de la reacci. c) Perqu la reacci sinici cal vncer lenergia dactivaci. I per aix fem servir els mistos quan volem encendre una foguera. Un cop sha produt la combusti, com que es tracta dun procs exotrmic, aquesta ja duu en ella mateixa lenergia dactivaci perqu se segueixi produint. d) Quan es rosteix la carn es produeixen reaccions qumiques. Si s carn picada, la superfcie en contacte s ms gran, i aix nincrementa la velocitat de la reacci. e) Els aliments es descomponen amb el temps perqu shi produeixen un conjunt de reaccions qumiques. Quan els posem a la nevera rebaixem el nivell energtic dels reactius, i daquesta manera saugmenta lenergia dactivaci i disminueix la velocitat de la reacci.
39.
En els jaciments metllics, juntament amb els metalls se solen extreure altres materials com ara roques. Per analitzar el contingut en metall duna mostra se la fa reaccionar amb un cid que dissol el metall i desprn gas hidrogen. Per exemple, lanlisi que permet determinar la quantitat de zenc en una mostra es basa en la reacci: Zn + 2 HCl ZnCl2 + H2 Indica quatre procediments per augmentar la velocitat daquest reacci. Incrementar la concentraci del HCl; trossejar el mineral en fragments petits; augmentar la temperatura; fer servir un catalitzador positiu.
40.
Explica la diferncia entre una reacci qumica i una equaci qumica. Per qu cal ajustar les equacions qumiques? Una reacci qumica s un procs en qu la naturalesa de les substncies que hi participen canvia. Lequaci qumica s la representaci simblica duna equaci qumica en qu shi indiquen les frmules dels reactius i dels productes i la proporci en qu hi intervenen.
218
SOLUCIONARI
Cal ajustar les equacions qumiques per indicar que la matria es conserva i, per tant, tots els toms dels reactius shan dindicar en els productes. 41. Escriu i ajusta les equacions qumiques de les reaccions segents: a) Quan es fa reaccionar coure metall amb cid sulfric sobt sulfat de coure (II), dixid de sofre i aigua. b) Dels electrlits del clorur de sodi i aigua sobtenen els gasos clor i hidrogen, i hidrxid de sodi. (Sentn de lelectrolisi del NaCl i laigua). a) Cu + 2 H2SO4 CuSO4 + SO2 + 2 H2O b) 2 NaCl + H2O Cl2 + H2 + 2 NaOH 42. Ajusta les reaccions qumiques segents i desprs descriu-les amb una frase: a) H2S
(g)
+ O2
(g)
H2O
(l) (aq)
(l )
+ SO2
(aq)
(g) (g)
b) NaCl c) NaBr
(s) (s)
+ H2O
NaOH
+ Cl2
(aq)
+ H2
(g) (g)
+ H3PO4
Na2HPO4
+ HBr
a) H2S (g) + 3/2 O2 (g) H2O (l ) + SO2 (g) 1 mol de sulfur dhidrogen reacciona amb 3/2 mols de gas oxigen, i donen 1 mol daigua i 1 mol de dixid de sofre. b) 2 NaCl (s) + H2O (l ) NaOH (aq) + Cl2 (g) + H2 (g) 2 mols de clorur de sodi reaccionen amb 1 mol daigua, i donen 1 mol dhidrxid de sodi, un mol de gas clor i 1 mol de gas hidrogen. c) 2 NaBr (s) + H3PO4 (aq) Na2HPO4 (aq) + 2 HBr (g) 2 mols de bromur de sodi reaccionen amb 1 mol dcid fosfric, i donen 1 mol dhidrogenfosfat de sodi i 2 mols de bromur dhidrogen gass. 43. Ajusta les equacions qumiques segents i identifica el tipus de reacci: a) b) c) d) e) BaBr2 + H3PO4 Ba3(PO4)2 + HBr NH3 + HCl NH4Cl 2 H2 + O2 H2O Al + H2SO4 Al2(SO4)3 + H2 NH3 N2 + H2 a) 3 BaBr2 + 2 H3PO4 Ba3(PO4)2 + 6 HBr. Reacci de doble substituci. b) NH3 + HCl NH4Cl. Reacci de combinaci (sntesi). c) 2 H2 + O2 2 H2O. Reacci de combinaci. d) 2 Al + 3 H2SO4 Al2(SO4)3 + 3 H2. Reacci de substituci. e) 2 NH3 N2 + 3 H2. Reacci de descomposici.
219
7 La reacci qumica
44. Ajusta les reaccions segents i determina si sn de transferncia de protons o delectrons. Indica, en cada cas, quina s lespcie que cedeix protons o electrons i quina s la que els accepta: a) b) c) d) C (s) + O2 CO2 HNO3 + Fe H2 + Fe(NO3)2 HCl + NaHCO3 NaCl + CO2 + H2O NH3 + H3PO4 (NH4)3PO4 a) C (s) + O2 CO2. Reacci de transferncia delectrons. El C cedeix electrons i el O2 els capta. b) 2 HNO3 + Fe H2 + Fe(NO3)2. Reacci de transferncia delectrons. El Fe cedeix electrons i el H+ els capta. c) HCl + NaHCO3 NaCl + CO2 + H2O. Reacci de transferncia de protons. El HCl cedeix protons i el NaHCO3 els capta. d) 3 NH3 + H3PO4 (NH4)3PO4. Reacci de transferncia de protons. El H3PO4 cedeix protons i el NH3 els capta. 45. Explica la influncia de la temperatura sobre la velocitat duna reacci. La temperatura est relacionada amb lenergia mitjana de les partcules que formen les substncies. A ms temperatura ms partcules amb energies altes, per tant, ms partcules que tindran lenergia dactivaci suficient perqu els enllaos siguin eficaos (veure figura 7.9 del llibre) i per tant la reacci anir ms de pressa. 46. Disposem duna soluci dcid clorhdric i una dhidrxid de sodi. a) Escriu la dissociaci inica de cada un dells. b) Explica qu significa que tots dos sn electrlits forts. c) Explica el que succeeix si mesclem les dues dissolucions. a) HCl (aq) H+ (aq) + Cl (aq) NaOH (aq) Na+ (aq) + OH (aq) b) Vol dir que estan totalment ionitzats. c) Tindr lloc una neutralitzaci: H+ (aq) + OH (aq) H2O 47. Explica els fets segents: a) Per combatre lcidesa destmac, prenem una dissoluci de bicarbonat de sodi. b) Segons la teoria dArrhenius, lamonac no s una base. El bicarbonat de sodi s una base que neutralitza lcid clorhdric que tenim a lestmac.
220
SOLUCIONARI
La teoria dArrhenius considera bases aquelles substncies que en dissoluci aquosa es dissocien formant ions OH. Lamonac no t aquests ions a la seva molcula; per tant, no es pot considerar una base segons aquesta teoria. 48. Quan es fa reaccionar amonac amb oxigen sobt monxid de nitrogen i aigua. a) Escriu la reacci que es produeix tenint en compte que totes les substncies estan en estat gass. b) Determina el volum doxigen, mesurat en condicions normals, que es necessita perqu reaccioni totalment amb 50 g damonac. c) Calcula les molcules de monxid de nitrogen que sobtindran. a) 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
2 NH3
(g)
5/2 O2(g)
2 NO(g)
+ i
3 H2O(g) 3 mols daigua
2 mols reaccionen 5/2 mols damonac amb doxigen 50 g
i 2 mols de monxid donen de nitrogen
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen: M (NH3) = 14 + 3 1 = 17 g/mol 50 g de NH 3 1mol de NH3 17 g de NH3 = 2,94 mol de NH3
4. Lestequiometria de la reacci permet calcular les quantitats de les altres substncies que hi intervenen: b) 2,94 mol de NH3 5/2 mol de O2 2 mol de NH3 = 3,68 mol de O2
Tenint en compte que 1 mol de qualsevol gas ocupa 22,4 L, en condicions normals. 3,68 mol de O2 22,4 L 1 mol = 82,3 L de O2
Segons lestequiometria de la reacci, sobtindr el mateix nombre de mols de NO que han reaccionat que de NH3: 2,94 mol de NO 6, 022 1023 molcules =
1 mol 24 = 1,77 10 molcules de NO
221
7 La reacci qumica
49. Habitualment, el carboni reacciona amb loxigen per donar dixid de carboni. Per quan no hi ha oxigen suficient, la reacci produeix monxid de carboni, un gas verins que pot produir la mort. a) Escriu la reacci en la qual el carboni es transforma en dixid de carboni i en monxid de carboni. b) Calcula les molcules de monxid de carboni i de dixid de carboni que sobtindrien si 1 kg de carboni es transforms ntegrament en cada una daquestes substncies. c) Calcula la pressi que exerciria el monxid de carboni que has calculat en lapartat anterior si la combusti es produs en una habitaci de 3 m x 4 m x 2,5 m a una temperatura de 25 C. a) 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
C
(s)
+ reacciona amb
O2
(g)
i donen
CO2
(g)
1 mol de carboni 1 kg
1 mol doxigen
1 mol de dixid de carboni
(s)
+ reacciona amb
1O 2 2
(g)
i donen
CO
(g)
1 mol de carboni 1 kg
1 mol 2 doxigen
1 mol de monxid de carboni
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen: = 83,33 mol de C 12 g de C 4. Lestequiometria de la reacci permet calcular les quantitats de les altres substncies que hi intervenen. Per a la primera reacci: 83,33 mol de C 1mol de CO2 1 mol de C = 83,33 mol de CO2 10 3 g de C 1mol de C
Per a la segona reacci: 83,33 mol de C 1mol de CO 1 mol de C = 83,33 mol de CO
b) Com que sobt un nombre igual de mols de CO2 que de CO, hi haur el mateix nombre de molcules de cadascun dells, i exerciran la mateixa pressi en les mateixes condicions. Ara farem el clcul per a una de les reaccions (CO):
222
SOLUCIONARI
1 mol = 5, 02 1025 molcules de CO c) Com que: P V = n R T n R T P = = V 83,33 mol 0, 082 atm L
83,33 mol de CO
6, 022 1023 molcules
(273 + 25) K mol K = (3 4 2,5) 10 3 L = 6, 8 102 atm
50.
La gasolina t una composici mitjana doct (C8H18) que es crema amb loxigen de laire per donar dixid de carboni i aigua. a) Escriu lequaci qumica de la reacci que es produeix. b) Calcula el volum doxigen, en condicions normals, que es necessita per cremar 1 litre de gasolina de densitat 8,0 g/mL. c) Calcula el volum de dixid de carboni que es desprendr, mesurat en condicions normals. a) 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
C8H18 1 mol doct 1 L, 0,8 g/mL + 25/2 O2 8 CO2 + i 9 H2O 9 mols daigua
reacciona 25/2 mols i 8 mols de dixid amb doxigen donen de carboni
3. Expressem en mols la quantitat de gasolina equivalent a 1 L. Utilitzem la dada de la densitat: 10 3 mL de C8H18 0,8 g de C8H18 1 mL de C8H18 = 800 g de C8H18
M (C8H18) = 8 12 + 18 1 = 114 g/mol 800 g de C8H18 1mol de C8H18 114 g de C8H18 = 7,02 mol de C8H18
4. Lestequiometria ens permet calcular els mols doxigen que es necessiten. Com que est en condicions normals, calcularem el volum equivalent. I, duna manera semblant, podrem saber la quantitat de CO2 que va a parar a latmosfera: b) 7,02 mol de C8H18 25/2 mol de O2 1 mol de C8H18 = 87,7 mol de O2
223
7 La reacci qumica
87,7 mol de O 2 22,4 L 1 mol = 1, 97 10 3 L de O2
c) 7,02 mol de C8H18
8 mol de CO2 1 mol de C8H18 22,4 L 1 mol
= 56,2 mol de CO2
56,2 mol de CO2
= 1,258 10 3 L de CO2
51.
El gas clor sobt en la indstria per electrlisi duna dissoluci aquosa de clorur de sodi (aigua de mar). La reacci (sense ajustar) s la segent: NaCl + H2O NaOH + Cl2 (g) + H2 (g) a) Quin volum de clor, mesurat en condicions normals, sobtindr si sutilitzen 2,5 kg de clorur de sodi? b) Quants kg de NaOH sobtindran? a) 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
2 NaCl 2 mols de clorur de sodi 2,5 kg + 2 H2O 2 NaOH + i Cl2
(g)
+ i
H2
(g)
reaccio- 2 mols i 2 mols nen amb daigua donen dhidrxid de sodi
1 mol de clor
1 mol dhidrogen
3. Expressem en mols la quantitat de NaCl: M (NaCl) = 23 + 35,5 = 58,5 g/mol 2,5 10 3 g de NaCl 1mol de NaCl 58,5 g de NaCl = 42,74 mol de NaCl
4. Lestequiometria ens permet calcular els mols de clor que sobtenen. Com que est en condicions normals, calcularem el volum equivalent: b) 42,74 mol de NaCl 1mol de Cl2 2 mol de NaCl 22,4 L 1 mol = 21,37 mol de Cl2
21,37 mol Cl2
= 4,79 102 L Cl2
c) I, duna manera semblant, calculem la massa de NaOH que sobt: 42,74 mol de NaCl 2 mol de NaOH 2 mol de NaCl = 42,74 mol de NaOH
224
SOLUCIONARI
M (NaOH) = 23 + 16 + 1 = 40 g/mol 42,74 mol de NaOH 40 g de NaOH 1 mol de NaOH =
= 1,71 10 3 g de NaOH = 1,71kg de NaOH 52. El carbur de silici (SiC) s un abrasiu industrial que sobt fent reaccionar dixid de silici amb carboni. Com a producte de la reacci sobt, a ms, monxid de carboni. a) Escriu lequaci qumica ajustada de la reacci. b) Calcula la massa de carboni que ha de reaccionar per produir 25 kg de SiC. c) Calcula la pressi que exercir el monxid de carboni que sobt si es recull en un recipient de 10 L a 50 C. 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
SiO2 1 mol de dixid de silici + reacciona amb 3C SiC + i 2 CO 2 mols de monxid de carboni 10L, 50 C
3 mols i 1 mol de de carboni donen carbur de silici 25 kg
3. Expressem en mols la quantitat de SiC: M (SiC) = 28,1 + 12 = 40,1 g/mol 2,5 10 3 g de SiC 1mol de SiC 40,1 g de SiC = 623,4 mol de SiC
4. Lestequiometria ens permet calcular quants mols de carboni han de reaccionar per tal dobtenir aquesta quantitat de SiC: 623,4 mol de SiC 3 mol de C 1 mol de SiC 12 g de C 1 mol de C = 1.870 mol de C = 22, 4 10 3 g de C
1.870 mol de C
Utilitzant la proporci estequiomtrica, calculem els mols de CO que sobtenen. Les lleis dels gasos ens permetran calcular la pressi que exerceix en aquestes circumstncies. 623,4 mol de SiC 2 mol de CO 1 mol de SiC = 1.247 mol de CO
PV=nRT
225
7 La reacci qumica
P = n R T = V 1.247 mol 0, 082 = 3.302 atm 53. Una roca calcria cont un 70 % de carbonat de calci, substncia que, en escalfar-se, desprn dixid de carboni i xid de calci. Determina el volum de dixid de carboni, mesurat en condicions normals, que es produir quan es cremin 25 kg de roca calcria. Quants quilos dxid de calci es produiran? 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
CaCO3 1 mol de carbonat de calci 25 kg, 70 % + calor CO2 + i CaO 1 mol dxid de calci dna 1 mol de dixid de carboni
atm L mol K 10 L
(273 + 50) K =
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen. Dentrada, cal determinar la massa de CaCO3 que hi ha en els 25 kg de roca calcria: 25 10 3 g de calcria 70 g de CaCO3 100 g de calcria = 17,5 10 3 g de CaCO3
M (CaCO3) = 40,1 + 12 + 3 16 = 100,1 g/mol 17,5 10 3 g de CaCO3 1mol de CaCO3 100,1 g de CaCO3 =
= 174,8 mol de CaCO3 4. Lestequiometria de la reacci ens permet calcular les quantitats de les altres substncies que hi intervenen: a) El nombre de mols de CO2 que sobtenen coincideix amb el de mols de CaCO3 que reaccionen. Com que s un gas, en calcularem el volum en condicions normals: 174,8 mol de CO2 22,4 L 1 mol = 3, 92 10 3 L de CO2
b) El nombre de mols de CaO que sobtenen coincideix amb el de mols de CaCO3 que reaccionen. La seva massa molar ens permetr conixer lequivalent pel que fa a la massa: M (CaO) = 40,1 + 16 = 56,1 g/mol 174,8 mol CaO 56,1 g de CaO 1 mol de CaO = 9, 8 10 3 g de CaO = 9,8 kg de CaO
226
SOLUCIONARI
54.
Per determinar la riquesa en magnesi dun aliatge sagafa una mostra de 2,83 g i se la fa reaccionar amb oxigen en unes condicions en les quals noms sobt xid de magnesi en una quantitat de 3,6 g. Quin ser el percentatge de magnesi a laliatge? 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
Mg (s) 1 mol de magnesi 2,83 g de mostra + reacciona amb 1 O (g) 2 2 1/2 mol doxigen MgO (s)
i 1 mol dxid donen de magnesi 3,6 g
3. Expressem en mols la quantitat de MgO que sobt: M (MgO) = 24, 3 + 16 = 40,3 g/mol 3,6 g de MgO 1mol de MgO 40, 3 g de MgO = 8, 9 102 mol de MgO
4. Lestequiometria de la reacci ens permet calcular la quantitat de magnesi que ha reaccionat: 0,089 mol de MgO 1mol de Mg 1 mol de MgO = 0,089 mol de Mg
Calculem lequivalent en grams, i obtindrem la quantitat de Mg que hi ha a la mostra. El resultat ens permet calcular el percentatge de magnesi que cont laliatge: 0,089 mol de Mg 24,3 g de Mg 1 mol de Mg = 2,16 g de Mg
2,16 g de Mg 100 = 76,4% de Mg en l'aliatge 2,83 g de mostra
55.
El but (C4H10) crema per acci de loxigen i dna dixid de carboni i aigua. Quin volum daire, a 1 atm de pressi i 25 C de temperatura, es necessita per reaccionar amb 2,5 kg de but? Tingues en compte que laire t un 20 % en volum doxigen. 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem.
227
7 La reacci qumica
2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
C4H10 1 mol de but 2,5 kg + 13 O2 2 4 CO2 + i 5 H2O 5 mols daigua
reacciona 13/2 mols amb doxigen 1 atm, 25 C
i 4 mols de dixid donen de carboni
3. Expressem en mols la quantitat de but: M (C4H10) = 4 12 + 10 1 = 58 g/mol 2,5 10 3 g de C4H10 1mol de C4H10 58 g de C4H10 = 43,1 mol de C4H10
4. Lestequiometria de la reacci permet calcular els mols doxigen que hi intervenen. Com que s un gas, la llei dels gasos ens permet determinar el volum que ocuparan en les condicions del problema: 13 mol de O2 2 = 280 mol de O2 1 mol de C4H10
43,1 mol de C4H10
PV=nRT atm L 280 mol 0, 082 (273 + 25) K n R T mol K V = = = P 1 atm = 6, 85 10 3 L de O2

La proporci doxigen que hi ha a laire ens permet calcular el volum daire que cal: 6, 85 10 3 L de O2 100 L d'aire 20 L de O2 = 34,23 10 3 L d'aire
56.
El P4 (g) reacciona amb el Cl2 (g) per donar PCl3 (g). En un recipient de 15 L que cont Cl2 en condicions normals, shi introdueixen 20 g de fsfor i es posen en condicions de reaccionar. Quina s la mxima quantitat de triclorur de fsfor que es pot obtenir? Determina la pressi que exercir si es recull en el recipient de 15 L a 50 C. 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem.
228
SOLUCIONARI
2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:

1P 4 2 1/2 mol de fsfor 20 g + reacciona amb 3 Cl2 3 mols de clor 15 L en c.n. i donen 2 PCl3
(g)
2 mols de triclorur de fsfor 15 L, 50 C
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen. Ats que coneixem les quantitats de tots dos reactius, el ms probable s que un dels dos actu com a reactiu limitant, i nhem de determinar quin: M (P4) = 4 31 = 124 20 g de P4 15 L de Cl2 1mol de P4 124 g de P4 g mol
= 0,16 mol de P4 = 0,67 mol de Cl2
1mol de Cl2 22,4 L de Cl2
Tamb hem de determinar el reactiu limitant, tot tenint en compte lestequiometria de la reacci: = 0,96 mol de Cl2 1 mol de P4 2 Aquesta quantitat s ms gran que els 0,67 mols que tenim daquesta substncia. Per tant, el reactiu limitant s el Cl2. 4. Calculem la quantitat de triclorur de fsfor que sobt a partir de la quantitat de reactiu limitant que hi ha. Lestequiometria de la reacci ens permet determinar-la: La proporci doxigen que hi ha a laire ens permet calcular el volum daire que cal: 0,67 mol de Cl2 2 mol de PCl3 3 mol de Cl2 = 0,45 mol de PCl3 0,16 mol de P4 3 mol de Cl2
Mitjanant les lleis dels gasos, determinarem la pressi que exerceix en les condicions del problema: PV=nRT n R T P = = V 0,45 mol 0, 082 atm L mol K 15 L = 0,79 L de PCl3 (273 + 50) K =
229
7 La reacci qumica
57. Quan el clorur de calci reacciona amb carbonat de sodi, sobt un precipitat blanc de carbonat de calci i una altra substncia. Si es barregen 20 mL duna dissoluci 5M en Na2CO3 amb 30 mL de dissoluci 4 M de CaCl2, calcula la quantitat de precipitat blanc que sobtindr. 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
CaCl2 1 mol de clorur de calci 30 mL, 4 M + reacciona amb Na2CO3 1 mol de carbonat de sodi 20 mL, 5 M CaCO3 + i 2 NaCl 2 mols de clorur de sodi
i 1 mol de donen carbonat de calci
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen. Com que coneixem les quantitats de tots dos reactius, el ms probable s que un dels dos actu com a reactiu limitant, i nhem de determinar quin: 4 mol 30 103 L de CaCl2 = 0,12 mol de CaCl2 1L 20 103 L de Na2CO3 5 mol 1L = 0,1mol de Na2CO3
Lestequiometria de la reacci ens indica que hi interv el mateix nombre de mols de cadascun dels reactius. Per consegent, el reactiu limitant s el Na2CO3. 4. El precipitat blanc s el CaCO3. Calculem la quantitat de substncia que sobt a partir de la quantitat de reactiu limitant que hi ha. Lestequiometria de la reacci diu que sobtindr el mateix nombre de mols que de Na2CO3: M (CaCO3) = 40,1 + 12 + 3 16 = 100,1 0,1 mol de CaCO3 100,1 g de CaCO3 1 mol de CaCO3 g mol
= 10 g de CaCO3
58.
El primer pas en la fabricaci de lcid ntric consisteix a loxidaci de lamonac, procs que representem per mitj de lequaci (sense ajustar): NH3
(g)
+ O2
(g)
NO
(g)
+ H2O
(g)
En un recipient, shi introdueixen 25 L damonac i 50 L doxigen mesurats en condicions normals. Determina els grams de cadascuna de les substncies que tindrem al final del procs.
230
SOLUCIONARI
2 NH3
(g )
5O 2 2
(g )
2 NO
(g )
+ i
3 H2O 3 mols daigua
(g )
2 mols damonac 25 L, C.N.
reaccionen 5/2 mols amb doxigen 50 L, C.N.
i 2 mols de donen monxid de nitrogen
3. Expressem en mols les quantitats de les substncies que reaccionen, i ho farem tenint en compte que sn gasos en condicions normals. Com que coneixem les quantitats de tots dos reactius, el ms probable s que un dels dos actu com a reactiu limitant, i nhem de determinar quin: 1mol 25 L de NH3 = 1,17 mol de NH3 22,4 L 50 L de O2 1mol 22,4 L = 2,23 mol de O2
Determinem el reactiu limitant tot tenint en compte lestequiometria de la reacci: 5/2 mol de O2 1,17 mol de NH3 = 1,46 mol de O2 2 mol de NH3 Aquesta quantitat s ms petita que els 2,23 mols que tenim daquesta substncia. Per tant, el reactiu limitant s el NH3. 4. Calculem la quantitat de cada substncia que sobt a partir de la quantitat de reactiu limitant que hi ha. Mitjanant la seva massa molar sabem lequivalent en g de cadascuna de les substncies: a) 1,17 mol de NH3 2 mol de NO 2 mol de NH3 = 1,17 mol de NO g mol = 35,1 g de NO
M (NO) = 14 + 16 = 30 1,17 mol de NO 30 g de NO 1 mol de NO
b) 1,17 mol de NH3
3 mol de H2O 2 mol de NH3
= 1,75 mol de H2O g mol
M (H2O) = 2 1 + 16 = 18 1,75 mol de H2O 18 g de H2O 1 mol de H2O
= 31,6 g de H2O
231
7 La reacci qumica
c) Quantitat de O2 que no ha reaccionat: 2,23 mol 1,46 mol = 0,77 mol Aleshores: g M (O2) = 2 16 = 32 mol 32 g de O2 0,77 mol de O2 = 24,6 g de O2 1 mol de O2
59.
Lalumini reacciona amb lcid sulfric per donar sulfat dalumini i hidrogen. Es fan reaccionar 5 g dalumini amb 40 mL de H2SO4 1,25 M. Quants grams dhidrogen sobtindran com a mxim? 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
2Al + 3 H2SO4 Al2(SO4)3 + i 3 H2
(g )
2 mols reaccionen 3 mols dcid dalumini amb sulfric 5g 40 mL, 1,25 M
i 1 mol de donen sulfat dalumini
3 mols dhidrogen
3. Com que coneixem les quantitats de tots dos reactius, el ms probable s que un dels dos actu com a reactiu limitant, i nhem de determinar quin: 1mol de Al 5 g de Al = 0,19 mol de Al 27 g de Al 40 103 L de H2SO4 1,25 mol 1L = 0,05 mol de H2SO4
Determinem el reactiu limitant tot tenint en compte lestequiometria de la reacci: 0,19 mol de Al 3 mol de H2SO4 2 mol de Al = 0,28 mol de H2SO4
Aquesta quantitat s ms gran que els 0,05 mols que tenim daquesta substncia. Per tant, el reactiu limitant s el H2SO4. 4. La quantitat mxima dhidrogen que es pot obtenir s la que permet la quantitat de reactiu limitant que hi ha. Lestequiometria determina que sobtindr el mateix nombre de mols dhidrogen que dcid sulfric. A partir, doncs, de lestequiometria i de la massa molar del H nobtindrem lequivalent en grams:
232
SOLUCIONARI
0,05 mol de H2
2 g de H2 1 mol de H2
= 0,1 g de H2
60.
Sabem que quan un cid reacciona amb una base neutralitzen els seus efectes. Nhi haur prou amb afegir 18 g dhidrxid de alumini a 200 mL duna dissoluci dcid sulfric 1,5 M per tenir un medi neutre? Determina si, desprs de la reacci, tindrem un medi cid o bsic. 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
2 Al(OH)3 2 mols dhidrxid dalumini 18 g + 3 H2SO4 Al2(SO4)3 + i 6 H2O 6 mols daigua
reaccionen 3 mols dcid amb sulfric 200 mL, 1,5 M
i 1 mol de donen sulfat dalumini
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen. Com que coneixem les quantitats de tots dos reactius, el ms probable s que un dels dos actu com a reactiu limitant, i hem de determinar quin: M [Al(OH)3] = 27 + 3 (16 + 1) = 78 18 g de Al(OH)3 1mol de Al(OH)3 78 g de Al(OH)3 1,5 mol 1L g mol
= 0,23 mol de Al(OH)3
200 103 L de H2SO4
= 0,3 mol de H2SO4
Determinem el reactiu limitant tot tenint en compte lestequiometria de la reacci: 3 mol de H2SO4 0,23 mol de Al(OH)3 = 0,345 mol de H2SO4 2 mol de Al(OH)3 Aquesta quantitat s ms gran que els 0,3 mols que tenim daquesta substncia. Per tant, el reactiu limitant s el H2SO4. I com que sobra Al(OH)3, aleshores tindrem un medi bsic.
61.
En la combusti d1 mol de glucosa salliberen 2.540 kJ. La major part dels hidrats de carboni es descomponen donant glucosa. Calcula la quantitat denergia que es produeix en el nostre cos cada cop que metabolitzem 10 g de glucosa (aproximadament la quantitat de sucre que hi ha en un sobret).
233
7 La reacci qumica
Frmula de la glucosa: C6H12O6. M (C6H12O6) = 6 12 + 12 1 + 6 16 = 180 g/mol 10 g de C6H12O6 1mol de C6H12O6 180 g de C6H12O6 = 0,056 mol de C6H12O6 2540 kJ 1 mol = 141kJ
0,056 mol de C6H12O6
62.
El clor es troba en la naturalesa principalment en forma de clorurs. Podem obtenir clor al laboratori a partir de la reacci: 4 NaCl + 2 H2SO4 + MnO2 Na2SO4 + MnCl2 + Cl2 + 2 H2O Calcula el volum de gas clor mesurat a 25 C i a 1atm que sobt a partir d1kg de sal i el volum dcid sulfric 0,5 M que sha necessitat. 1 mol 1 mol de clor 1.000 g NaCl = 4,27 mol de clor 58,5 g 4 mol NaCl Calculem el volum de clor obtingut: nRT 4,27 0,082 298 V = = = 104,4 litres de clor. P 1 1 litre 2 mol H2SO4 4,27 mol de clor = 17,08 litres dcid. 1 mol clor 0,5 mol
63.
Quan el carbonat de bari sescalfa es desprn dixid de carboni i queda un residu dxid de bari. Calcula: a) La quantitat de carbonat que es va escalfar si el dixid de carboni que es va obtenir, recollit en un recipient de 8 L a la temperatura de 150 C, exercia una pressi de 2,5 atm. b) Els grams dxid de bari que es van obtenir. La reacci que t lloc s: BaCO3 BaO + CO2 a) Calculem els mols de dixid de carboni obtingut: PV 2,5 8 n = = = 0,57 mol RT 0,082 423 1 mol BaCO3 197 g 0,57 mols CO2 = 112,29 g de carbonat 1 mol 1 mol CO2 b) 1mol BaO 153 g 0,57 mols CO2 = 87,21 g de BaO 1 mol 1 mol CO2
234
SOLUCIONARI
64.
Es neutralitzen 250 cm3 duna dissoluci dhidrxid de bari 0,5 M amb cid sulfric dilut, el sulfat de bari obtingut s una sal insoluble. a) Escriu lequaci de la reacci que ha tingut lloc. b) Quina massa de precipitat hem obtingut. a) Ba(OH)2 (aq) + H2SO4 (aq) BaSO4 (s) +2 H2O 0,5 mol 1 mol sulfat 233 g b) 250 cm3 = 29,125 g sulfat 3 1 mol 1.000 cm 1 mol hidrxid
65.
En un calormetre shan cremat 100 g dun determinat alcohol. La calor despresa ha escalfat 500 mL daigua de 25 C fins 37 C. Calcula la calor despresa per lalcohol. Dada: la calor especfica de laigua s 4,2 J g 1 K1 a) Q = m Ce t = 500 g 4,2 J g 1 K1 (37 25)K = 2, 52 10 4 J
66.
A la industria aoeronutica sutilitza un aliatge format per un 85 % dalumini i un 15 % en massa de magnesi. Una mostra de 2,25 grams daquest aliatge es fan reaccionar amb un excs dcid clorhdric 2M. Calcula: a) El volum total dhidrogen obtingut a 25 C i 1,01 105 Pa. b) El volum de la dissoluci dcid clorhdric que sha necessitat. Les reaccions que tenen lloc sn: Al + 3 HCl AlCl3 + 3/2 H2 Mg + 2 HCl MgCl2 + H2 a) 85 g Al 1 mol 1,5 mol H2 2,25 g = 0,106 mol 100 g 27 g 1 mol Al 15 g Mg 1 mol 1 mol H2 2,25 g = 0,0138 mol 100 g 24,3 g 1 mol Mg mols totals dhidrogen obtingut = 0, 119889 ho aproximem a 0,12. n R T 0,12 0,082 298 V = = = 2,9 litres P 1 b) 85 g Al 1 mol 3 mol HCl 2,25 g = 0,2125 mol HCl 100 g 27 g 1 mol Al 15 g Mg 1 mol 2 mol HCl 2,25 g = 0,276 mol HCl 100 g 24,3 g 1 mol Mg mols totals de HCl = 0,4885 (ho aproximem a 0,5) 1.000 cm3 0,5 mol HCl = 250 cm3 2 mol
235
7 La reacci qumica
67. Un tros de ferro de 20 g s exposat a la intemprie, la seva massa augmenta 1g degut a lxid de ferro (III) format. Calcula la massa de ferro que ha quedat sense oxidar. La reacci que t lloc s: 2 Fe + 3/2 O2 Fe2O3 1 mol 2 mol Fe 56 g 1g dxid = 0,7 g de Fe 160 g 1 mol 1 mol 20 g de ferro 0,7 g que han reaccionat = 19,3 g. 68. El coure es pot obtenir a partir de lxid de coure CuO, fent-lo reaccionar amb carboni grafit (es forma dixid de carboni). a) Escriu lequaci de la reacci corresponent. b) Explica per qu s una reacci de desplaament i tamb de reducci. c) Calcula els grams de coure que podem obtenir a partir de 350 g dun xid del 72 % de riquesa. a) 2 CuO + C 2 Cu + CO2 s una reacci de desplaament perqu podem considerar que el carboni ha desplaat el coure del seu xid. s una reacci redox, ja que lxid de coure es redueix (perd oxigen) a coure, i el carboni soxida a dixid de carboni. Des del punt de vista electrnic: s una reacci redox perqu el Cu2+ passa a coure metllic: Cu2+ + 2e Cu Els ions coure(II) sn els oxidants, ja que guanyen electrons i es redueixen a coure. El carboni perd electrons, i, per tant, s el reductor: C C4+ + 4 e c) Calculem els grams de coure: 72 g 1 mol 1 mol Cu 63,5 g 350 g de CuO = 201,28 g 100 g 79,5 g 1 mol CuO 1 mol
69.
El magnesi sutilitza per a la fabricaci de bengales, ja que la seva combusti s molt lluminosa. Una mostra de 4,5 g de magnesi es fan reaccionar amb 5 dm3 doxigen a 25 C i 1,01 105 Pa. Calcula: a) El reactiu limitant. b) La massa de lxid de magnesi format.
236
SOLUCIONARI
a) La reacci que t lloc: Mg + 1 O MgO 2 2 Calcularem els mols de cada reactiu: 1 mol 4,5 g de Mg = 0,185 mol 24,3 g PV 51 n = = = 0,20 mol oxigen RT 0,082 298 El reactiu limitant s el magnesi. 1 mol dxid 40,3 g b) 0,185 mols de Mg = 7,45 g dxid 1 mol Mg 1 mol 70. Una certa quantitat de ferro reacciona amb 300 mL duna soluci de sulfat de coure (II) al 15 % en massa i densitat 1,05 g mL1. Els productes de la reacci sn coure i sulfat de ferro(II). a) Escriu lequaci qumica corresponent. b) Escriu la semireacci de reducci i la doxidaci. c) Indica lespcie oxidant i la reductora. d) Calcula la massa de ferro que ha reaccionat. a) Fe + Cu SO4 Cu + FeSO4 b) Oxidaci: Fe Fe 2+ + 2e Reducci: Cu2+ + 2e Cu c) Oxidant : Cu2+ Reductor : Fe 1,05 g 15 g sulf. 1 mol 1 mol Fe 56 g d) 300 mL = 1 mL 100 g 159,5 g 1 mol sulf. 1mol = 16,58 g de ferro. 71. Volem neutralitzar 100 cm3 duna soluci dhidrxid de sodi 0,2 M amb un cid clorhdric 0,5 M. a) Calcula el volum dcid que necessitarem. b) Calcula la massa de la sal formada. c) Indica quin pH tindr la soluci una vegada shagi acabat la neutralitzaci. NaOH + HCl NaCl + H2O a) Calculem el volum de lcid: 0,2 mol 1 mol dcid 1.000 cm3 100 cm3 NaOH = 40 cm3 1.000 cm3 1 mol NaOH 0,5 mol
237
7 La reacci qumica
0,2 mols 1 mol NaCl 58,5 g b) 100 cm3 NaOH = 1,17 g 3 1.000 cm 1 mol NaOH 1 mol c) El pH de la dissoluci ser 7, ja que el clorur de sodi format s una sal neutra. 72. Calcula el volum duna dissoluci de KOH 0,1 M que es necessita per neutralitzar 50 cm3 duna soluci 0,2 M dcid clorhdric. La reacci s : KOH + HCl HCl + H2O 0,2 mol HCl 1 mol KOH 1.000 cm3 50 cm3 = 100 cm3 1.000 cm3 1 mol HCl 0,1 mol 73. Calcula la massa dxid de calci (CaO) produda quan es descomponen 10,0 kg de carbonat de calci si el rendiment de la reacci s del 85 %. CaCO3 CaO + CO2 103g 1 mol 1 mol CaO 56 g 85 g 10,0 kg = 4.760 g 1 kg 100 g 1 mol CaCO3 1 mol 100 g 74. Per determinar lcid actic dun vinagre (CH3COOH) dun vinagre, sintrodueixen 25,0 ml de vinagre en un matrs aforat de 250 mL, shi afegeix aigua i sarrassa el contingut. En valorar 25,0 mL daquesta dissoluci, es necessiten 24,0 mL dhidrxid de sodi 0,1 M. a) Determina la concentraci de lcid del vinagre. b) Explica el procediment i el nom del material utilitzat per portar a terme aquesta valoraci. La reacci que t lloc s : CH3COOH + NaOH CH3COONa + H2O Calculem el nombre de mols dcid que han reaccionat: 0,1 mol 1 mol dci 24,0 mL = 2,4 103 mol dcid 1.000 mL 1 mol NaOH Aquests mols dcid sn els que hi ha a 25 mL de la soluci que resulta de diluir 10 vegades la soluci inicial; per tant: 2,4 103 mol dcid 250 mL = 2,4 102 mol 25 mL 2,4 102 mol La concentraci de lcid s = = 0,96 M 25 103 L (veure assaig de la pgina 206 del llibre de text). Somple una bureta de 25 cm3 amb la dissoluci de lhidrxid de sodi. Agafem 25 mL de la dissoluci diluda del vinagre, utilitzant una
238
SOLUCIONARI
proveta, o una pipeta de 20 mL i una pipeta graduada de 5 o 10 mL, i laboquem en un erlenmeyer de 100 mL. Hi afegim unes gotes de fenolftalena i obrim la clau de la bureta deixant caure lhidrxid a poc a poc. Anem removent lerlenmeyer, i just en el moment que, en caure una gota, el color violat de la dissoluci no desapareix, tanquem la clau. Mesurem el volum de lhidrxid gastat. 75. A 50 mL duna soluci dcid clorhdric 1 M se li afegeixen 100 mL duna soluci de nitrat de plata 0,5 M. Calcula: a) La concentraci dions clorur que hi ha a la soluci de lcid. b) La concentraci dions plata i ions nitrat que hi ha a la soluci de nitrat de plata. c) La massa de clorur de plata que precipitar. a) La concentraci dions clorur s la mateixa que la de lcid, ja que per a cada mol dcid que es dissol sobt un mol dions Cl. HCl H+ + Cl b) La concentraci dions plata i dions nitrat que hi ha a la soluci s la mateixa que la del nitrat, ja que per cada mol de nitrat sobt un mol dions Ag+ i un mol dions NO1 3 . AgNO3 Ag+ + NO1 3 c) Primer de tot haurem de calcular el nombre de mols dcid i de nitrat que hi ha inicialment: 1 mol HCl 50 mL = 5 102 mol de HCl 1.000 mL 0,5 mol AgNO3 100 mL = 5 102 mol de AgNO3 1.000 mL Tenim, per tant, els mateixos mols dcid que de nitrat, i es formaran els mateixos mols de clorur de plata, ja que la reacci s la segent: AgNO3 + HCl AgCl + HNO3 143,5 g 5 102 mol de AgCl = 7,17 g de AgCl 1 mol 76. Els hipoclorits sutilitzen com a desinfectants (lleixiu), i blanquejants de fibres i paper. Lhipoclorit de sodi sobt fent reaccionar el clor amb hidrxid de sodi. Lequaci qumica corresponent s: 2 NaOH + Cl2 NaClO + NaCl + H2O Es fan reaccionar 75 kg dhidrxid de sodi del 90 % de puresa amb 45 kg de clor gas.
239
7 La reacci qumica
Calcula: a) El reactiu que est en excs i en quina quantitat. b) La massa de lhipoclorit obtingut si el rendiment s del 90 %. a) Passem a mols les quantitats de cada reactiu: 90 g 1 mol 75 103 g NaOH = 1,68 103 mol 100 g 40 g 1 mol 45 103 g clor = 6,3 102 mol 71 g El reactiu que est en excs s lhidrxid de sodi, ja que perqu reaccioni tot el clor necessita 1,26 103 mols de NaOH: 2 mol NaOH 6,3 102 mol de clor = 1,26 103 mol NaOH 1 mol de clor 1,68 103 mol 1,26 103 mol = 0,42 mols de NaOH que sobren. b) 1 mol NaClO 74,5 g 90 g 6,3 102 mol = 4,2 104g de clor 1 mol de clor 1 mol 100 g Sobtenen 42 kg dhipoclorit.
77.
Laspirina, cid acetilsaliclic, C9H8O4, sobt a partir de lcid saliclic C7H6O3 i lanhdrid actic. La relaci estequiomtrica entre els dos cids s de 1:1. Calcula el rendiment de la reacci si a partir de 70 g dcid saliclic sobtenen 85 g daspirina. 1 mol 1 mol aspirina 180 g 70 g dcid saliclic = 91,30 g 138 g 1 mol dcid 1 mol aspirina grams obtinguts rendiment = 100 = 93 % grams terics
78.
En un vas de precipitats es posen 5,0 g de pedra calcria, amb un contingut del 42 % en massa de carbonat de calci, i 50 cm3 dcid clorhdric 5 M. La reacci que es produeix condueix a la formaci de clorur de calci, dixid de carboni i aigua. a) Escriu lequaci de la reacci que es produeix. b) Indica el reactiu limitant i la quantitat en excs de laltre reactiu, expressada en mols. c) Calcula el volum de dixid de carboni alliberat a 25 C i 1 atm. d) Calcula la concentraci molar final de clorur de calci i dcid clorhdric, suposant que el volum final de la dissoluci s de 50 cm3.
240
SOLUCIONARI
a) L equaci de la reacci s: CaCO3 + 2 HCl CaCl2 + CO2 + H2O b) Passem les quantitats dels reactius que ens donen a mols: 42 g CaCO3 1 mol 5 g calcria = 2,1 10 2 mol 100 g calcria 100 g 5 mol HCl = 2,5 10-1 mol de HCl 50 cm3 1.000 cm3 El reactiu limitant s el carbonat, ja que hi ha prou cid perqu reaccioni totalment. 2 mol HCl 2,1 102 mol CaCO3 = 4,2 10 2 mol HCl 1 mol CaCO3 2,5 101 mol de HCl - 4,2 102 mols HCl= 2,12 101 mol de HCl que sobren. c) 1 mol CO2 2,1 10-2 mol CaCO3 = 2,1 102 mol CO2 1 mol CaCO3 nRT 2,1 102 0,082 298 V = = = 0,513 litres. P 1 2,12 101 mol c) Concentraci del HCl = = 4,24 M 5 102 litres 1 mol CaCl2 2,1 102 mol CaCO3 = 2,1 102 mol 1 mol CaCO3 2,12 102 mol Concentraci del CaCl2 = = 0,42 M 5 102 litres
241
7 NOTES
242
La qumica orgnica
PRESENTACI
En aquesta unitat sestudia lestructura, la formulaci, les propietats i algunes de les reaccions dels compostos del carboni. Es parteix de la diferenciaci histrica entre qumica inorgnica i qumica orgnica. Sestudien les caracterstiques estructurals especials de ltom de carboni, que expliquen la gran varietat del seus compostos. La possibilitat del carboni de formar llargues cadenes mitjanant enllaos simples de gran estabilitat, o enllaos dobles o triples amb altres toms de carboni, o en menor mesura amb toms delements diferents, fa que hi hagi un nombre elevadssim de compostos, amb propietats molt diverses. Lobjectiu que pretn aquesta unitat s que lalumnat valori la importncia de la qumica orgnica. Com a recurs imprescindible per conixer els compostos que aquesta part de la qumica abasta, emprendrem lestudi sistemtic de la seva formulaci, donant una rellevncia especial a la detecci dels grups funcionals implicats en els compostos i la seva relaci amb les propietats que presenten. s molt interessant que lalumnat sadoni de la gran quantitat de compostos que hi ha a lentorn del carboni i de la seva importncia.
243
8 La qumica orgnica
OBJECTIUS
Reconixer la importncia que t la qumica orgnica, per la quantitat de productes que comprn i la seva rellevncia. Estudiar les caracterstiques de ltom de carboni que justifiquen la gran quantitat de compostos que forma. Identificar els principals grups funcionals que sorgeixen en els compostos orgnics. Aprendre a formular i a anomenar compostos orgnics duna manera sistemtica. Associar les caracterstiques fisicoqumiques dun compost als grups funcionals que cont. Comprendre el fenomen de la isomeria i la seva rellevncia en els compostos orgnics. Conixer algunes reaccions orgniques senzilles. Utilitzar les reaccions de combusti com a tcnica danlisi per conixer la frmula dun compost orgnic.
CONTINGUTS
Formulaci i nomenclatura bsica. Caracterstiques estructurals dels esquelets carbonats. Concepte de srie homloga. Grups funcionals que hi ha en els hidrocarburs. Grups funcionals que hi ha en els compostos oxigenats i nitrogenats. Formulaci de compostos amb un o ms grups funcionals. Identificaci dels diferents tipus disomeria. Relaci entre les propietats fsiques i qumiques i lestructura dels compostos del carboni. s de frmules, models moleculars i simulacions informtiques per a la representaci de molcules orgniques. Identificaci de reaccions qumiques senzilles i freqents en els compostos orgnics.
244
PROGRAMACIN DE AULA

Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se preguntes i portar a terme investigacions per obtenir respostes. Comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica la distinci entre cincia i altres formes de coneixement per a lelaboraci de models, i per a ls de mtodes emprics i darguments lgics per contrastar les hiptesis i validar els models i les teories proposades. El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies que no encaixen en les teories vigents. Competncia en la comprensi i capacitat dactuar, que implica apropiar-se dels conceptes, models i principis fonamentals de la qumica per tal dinterpretar el mn fisicoqumic.

Competncia comunicativa, que implica saber descriure fets, explicar-los i argumentar-los. Promoure discussions sobre les evidncies experimentals, la idonetat dels models proposats per interpretar els fets qumics i la lectura i interpretaci de textos i illustracions.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES

Ls del llenguatge per comunicar per escrit i oralment la construcci i compartici del coneixement qumic. La lectura comprensiva de textos i la recerca dinformaci impliquen una connexi necessria amb les llenges. En aquesta unitat sestableixen connexions amb la biologia: qumica dels compostos orgnics (alcohols, aldehids, cids carboxlics, sters, amides), isomeria (estereoisomeria i activitat ptica).
CRITERIS DAVALUACI
1. Reconixer la cadena principal i els radicals dun compost orgnic. 2. Identificar els grups funcionals que hi ha en un compost orgnic. 3. Formular i anomenar compostos amb un grup funcional, seguint les normes de la IUPAC. 4. Formular i anomenar compostos senzills amb ms dun grup funcional, seguint les normes de la IUPAC. 5. Reconixer relacions concretes disomeria entre compostos orgnics. 6. Completar reaccions orgniques senzilles. 7. Obtenir la frmula dun compost orgnic utilitzant dades analtiques derivades de la seva reacci de combusti.
245
8 La qumica orgnica
1. Observa la informaci de la taula de la pgina 223 i escriu les frmules semidesenvolupada i molecular de les substncies segents: butanol, cid etanoic, metilamina, ciclopentanol.
Butanol Frmula desenvolupada cid etanoic
H H H H H H H O
H C H H
= C O H C2H4O2 H H C C C5H10O
Frmula molecular
HCCCCH
C4H10O
Metilamina Frmula desenvolupada H H C H N H
Ciclopentanol H H O H
H C H
H C H
C H H
Frmula molecular
CH5N
2.
Loxigen s lelement qumic ms abundant a la Terra. Tenint en compte la constituci dels seus toms, explica per qu el nombre de compostos doxigen s molt ms petit que el nombre de compostos de carboni. Ltom de O t 6 electrons al seu nivell de valncia, i aix vol dir que noms pot formar dos enllaos covalents. nicament podr formar cadenes lineals i, si forma un enlla doble, tan sols es pot unir amb un altre tom. El C t 4 electrons al seu nivell de valncia, i aix li permet formar quatre enllaos covalents que poden ser simples, dobles o b triples. En cada cas pot formar cadenes, fins i tot subdividides.
3.
Formula els hidrocarburs segents: a) b) c) d) 3,4-dimetiloct 4-etil-3,3-dimetilhex 2,4,4-trimetil-2-pent 4-butil-1,2,5-octatri
246
SOLUCIONARI
a) CH3CH2CHCHCH2CH2CH2CH3 CH3 CH3 CH3 b) CH3CH2C CHCH2CH3 CH3 CH2CH3 CH3 c) CH3C=CHCCH3 CH3 CH3
d) CH2=C=CHCHCH=CHCH2CH3 CH2CH2CH2CH3
4.
La frmula del benz s C6H6. Escriu i anomena un hidrocarbur de cadena lineal que sigui compatible amb la frmula molecular del benz. CHCCCCH2CH3 1,3-hexadi CH2=CHCCCH=CH2 1,5-hexadien-3-
5.
Anomena els hidrocarburs segents: a)

3 4 2 5
b) CH2=CHCH3
CCH3 CC CC c) CH3C
1 2 3 4 5 6 7 8
a) 1,3-ciclohexadi. b) Prop. c) 2,4,6-octatri 6. Formula els compostos segents: a) Isopropilbenz. b) 2-Metilnaftal. c) 2-metil-1,3-ciclopentadi o 2-metilciclopentadi.
247
8 La qumica orgnica
a) CH3 CH CH3 CH3 c)
b) H3C
2-metilnaftal
7.
Anomena els compostos segents: a) H3C c)
b)
H2C
CH H3C
CH CH
4
CH3 CH 3 5
a) 5-metil-1,3-ciclopentadi o 5-metilciclopentadi. b) 3,4-dimetil-1-pent. c) Ciclobutilbenz. 8. Formula: a) Ciclopentanona. b) 2-clorofenol. c) cid propandioic. a) =O d) 1,2,3-propantriol (glicerol). e) Propanoat de metil. f) Butandiona.
b)
Cl
OH
c) HOOCCH2COOH e) = O
OH d) HOCH2CHCH2OH f) = = O O
H3CCH2COCH3
H3CCCCH3
248
SOLUCIONARI
9.
Anomena: a) HOOCC6H5 b) HOOCCOOH c) CH3CHO
a) cid benzoic. c) Etanal o acetaldehid. 10. Anomena: a) CH3COOCH3 b) CH3CBrOHCH3
b) cid etandioic o cid oxlic.
c) CH3CH(CH3)OC6H5 d) O
a) Etanoat de metil o acetat de metil. c) Fenil isopropil ter. b) 2-bromo-2-propanol. d) Ciclobutanona. 11. Formula els compostos segents: a) N-Butilbutanamida. b) Butannitril. a) b) c) d) 12. c) N-metil-N-propilamina. d) N-metilformamida.
CH3CH2CH2CONHCH2CH2CH2CH3 CH3CH2CH2CN CH3CH2CH2NHCH3 HCONHCH3
Anomena els compostos segents: a) CH3CH2CN NH2 b) c) C6H5NH2 d) CH3NHCOCH2CH3
a) Propannitril. b) Ciclobutilamina. 13.
c) Anilina d) N-metilpropanamida.
Indica quins daquests ismers poden presentar activitat ptica: a) cid metanoic. b) 2-cloropropanal. c) 3-metilbutannitril. d) 3-metil-2-pent.
Les substncies que tenen un carboni asimtric presenten activitat ptica: CH3 a) HCOOH b) CHOCHClCH3 pticament actiu. El carboni 2 s asimtric c) H3CCHCH2CN d) H3CCH=CCH2CH3 CH3
249
8 La qumica orgnica
14. Escriu i anomena tres ismers estructurals del 3-hidroxibutanal. CH3 O HO H 3 C C CH OH 2-hidroxi-2-metilpropanal. 15. CH3CH2CH2COOH cid butanoic. 1,2-ciclobutadiol. OH
Formula les substncies segents i assignals el punt debullici ms adequat:

Compost Prop Propanal 1-propanol Etil metil ter Frmula CH3CH2CH3 CH3CH2CHO CH3CH2CH2OH CH3CH2OCH3 Punt debullici (C) 48 48 98 11
16.
Tenint en compte que els greixos sn sters, explica per qu no es dissolen en aigua i s que ho fan en gasolina (oct). Les molcules daigua presenten enllaos de H entre si, ja que la frmula HOH permet que es formin dos enllaos daquests tipus per molcula. Els sters sn molcules molt menys polars, que no poden formar enllaos de H, donat que no hi ha cap enlla OH entre ells. Ara b, la gasolina s un hidrocarbur i, per tant, la seva molcula s apolar. Els greixos, poc polars, es dissolen ms b en gasolina, una substncia apolar, que no pas en aigua, una substncia polar que forma enllaos de H.
17.
La parafina s un hidrocarbur de massa molar elevada. s slida a temperatura ambient i es fa servir per fabricar espelmes. De vegades, es deixen petites espelmes enceses sobre un recipient amb aigua; aix no es podria fer si el recipient contingus gasolina. Deixant de banda lolor que fan, indica dues raons per les quals no es poden deixar espelmes enceses en un recipient amb gasolina. La parafina s apolar i no es dissol en aigua. Per aix les espelmes es mantenen flotant damunt laigua.
250
SOLUCIONARI
La parafina, per, s que s dissol en la gasolina. I per aquest motiu, no shi poden mantenir espelmes enceses. A ms, la gasolina s inflamable i, per tant, no es pot encendre cap flama a prop seu. Laigua no crema, i per aix poden haver-hi espelmes enceses damunt seu. 18. Completa les reaccions segents i digues quines substncies hi intervenen: CH3 CH3 a) Cl + HCl 1-metilciclobut + clorur dhidrogen b) CH2=CHCCH + H2 1-butn-3- + hidrogen c) OH + HCOOH 1-cloro-1-metilciclobut CH3CH2CH2CH3 but O OCH = + H2O
fenol + cid frmic d) CH2=CHCCH + O2 1-butn-3- + hidrogen 19.
formiat de fenil + aigua CO2 + H2O dixid de carboni + aigua
Completa les reaccions dhidrlisi segents i digues quines substncies hi intervenen. a) CH3COOCH2CH3 + H2O etanoat detil + aigua O b) + H2O CH3COOH + CH3CH2OH cid etanoic + etanol OH + ciclopentanol + ciclobutanol OH
ciclobutil ciclopentil ter + aigua c) CH3OCH(CH3)2 + H2O isopropil metil ter + aigua d) NH2COCH3 + H2O etanamida + aigua
CH3OH + HOCH(CH3)2 metanol + 2-propanol NH3 + HOOC-CH3 amonac + cid etanoic
251
8 La qumica orgnica
20. Explica si s correcta lexpressi: La qumica orgnica s la qumica dels compostos de carboni. No ben b. Alguns compostos de carboni, com ara els xids i els carbonats, formen part de la qumica inorgnica. 21. Raona si les oracions segents sn correctes: a) El carboni s lelement qumic ms abundant a la Terra. b) El carboni s lelement qumic que forma ms compostos a la Terra. c) El carboni s lelement qumic que es combina amb el nombre ms alt delements qumics diferents. a) Incorrecte. Loxigen s lelement qumic ms abundant a la Terra. b) Correcte. c) Incorrecte. El O i el H es combinen amb ms elements qumics diferents que no pas el C. 22. Escriu la frmula molecular del met, let, el but i el pent. A partir delles, escriu la frmula molecular general per a un hidrocarbur lineal de n toms de carboni: CnH
Met CH4 Et C2H6 But C4H10 Pent C5H12 Hidrocarbur general CnH2n+2
23.
Escriu la frmula molecular del ciclobut, ciclopent i ciclohex. A partir delles, escriu la frmula molecular general dun hidrocarbur cclic de n toms de carboni: CnH
Ciclobut C4H8 H H H C C H H C C H H H H H C Ciclopent C5H10 H H C H H C H H C H H H H C C H C C C H Ciclohex C6H12 H H H H Hidrocarbur cclic general CnH2n
H C H
C H H
252
SOLUCIONARI
24.
Escriu la frmula molecular de let, 2-but i 1-pent. A partir delles, escriu la frmula molecular general per un hidrocarbur lineal de n toms de carboni: CnH Quina seria la frmula molecular general si tingus dos enllaos dobles?
Et 2-but 1-pent CH2=CHCH2 CH2CH3 C5H10 CnH2n CnH2n-2 HC 1 enlla doble general HC 2 enllaos dobles general
CH2=CH2 CH3CH=CHCH3 C2H4 C4H8
25.
Escriu la frmula molecular de let, 2-but i 1-pent. A partir delles, escriu la frmula molecular general dun hidrocarbur lineal de n toms de carboni: CnH Quina seria la frmula molecular general si tingus dos enllaos triples?
HC 1 enlla triple general HC 2 enllaos triples general
Et CHCH C2H2
2-but
1-pent
CH3CCCH3 CHCCH2CH2CH3 C4H6 C5H8 CnH2n-2 CnH2n-6
26.
Tenim un hidrocarbur amb la frmula molecular C5H8. Escriu la frmula i el nom de tres hidrocarburs no ramificats que siguin compatibles amb ella. CHCCH2CH2CH3 1-pent CH2=CHCH2CH=CH2 1,4-pentadi
27.
ciclopent
El nom dels compostos segents t algun error. Identifical i corregeix-lo: a) 3-ciclopent. b) Cicloet. c) 3-but. d) Met. e) 2-metilprop.
a) Error. Si noms t un enlla doble, estar a la posici 1. Corregit: ciclopent. b) Error. Un cicle ha de tenir, com a mnim, 3 toms de C. Corregit: cicloprop.
253
8 La qumica orgnica
c) Error. La cadena es comena a numerar per lextrem ms proper al grup funcional doble enlla. Corregit: 1-but. d) Error. Lenlla triple ha destar entre 2 toms de C. El prefix met- indica un tom nic de C. Corregit: et. e) Error. Un C sol, noms pot formar 4 toms covalents. Amb aquesta frmula, el C 2 hauria de formar 5 enllaos. Corregit: metilprop. 28. Formula: a) 3-cloro-1-butanol. b) Acetat de propil. c) Propandial. a) CH3CHClCH2CH2OH b) CH3COOCH2CH2CH3 c) OHCCH2CHO d) OH d) Paradifenol. e) Butil fenil ter.
HO e) OCH2CH2CH2CH3
29.
A tots aquests noms hi ha errors. Corregeix-los: a) Etanona. b) cid ciclopropanoic. c) Propanoat de metanol. d) Et met ter.
a) Incorrecte. Les cetones tenen a la cadena un grup carbonil en posici no terminal. La ms petita s la de 3 C. Corregit: propanona. b) Incorrecte. El grup cid est sobre un carboni terminal dun hidrocarbur obert. Corregit: cid propanoic. c) Incorrecte. Error en el nom del radical. Corregit: propanoat de metil. d) Incorrecte. Error en el nom dels radicals. Corregit: etil metil ter.
254
SOLUCIONARI
30.
Escriu els grups funcionals dels compostos orgnics oxigenats. Vegeu els grups funcionals a les pgines 229 i 230 del llibre de text.
31.
Formula el 2-pentanol. Formula un compost de la mateixa srie homloga. Formula un compost de la mateixa famlia que ell, per que no pertanyi a la seva srie homloga.
2-pentanol CH3CHOHCH2CH2CH3 La mateixa srie homloga CH3CHOHCH3 2-propanol Famlia idntica, srie homloga diferent CH3CHOHCH=CH2 3-butn-2-ol
32.
Escriu la frmula molecular dels alcohols segents: metanol, etanol, 2-propanol, 3-pentanol. Escriu la frmula general dels compostos que tenen un grup alcohol a la seva molcula CnHxO.
Metanol CH3OH CH4O Etanol 2-propanol 3-pentanol Alcohol general
CH3CH2OH CH3CHOHCH3 CH3CH2CHOHCH2CH3 C2H6O C3H8O C5H12O CnH2n+2O
33.
Escriu la frmula molecular dels aldehids segents: metanal, etanal, propanal, pentanal. Escriu la frmula general dels compostos que tenen un grup aldehid a la seva molcula CnHxO.
Metanal H-CHO CH2O Etanal CH3-CHO C2H4O Propanal CH3-CH2-CHO C3H6O Pentanal CH3-CH2-CH2-CH2-CHO C5H10O CnH2nO Aldehid, general
34.
Escriu la frmula molecular de les cetones segents: propanona, butanona, pentanona. Escriu la frmula general dels compostos que tenen un grup cetona a la seva molcula CnHxO.
Propanona Butanona Pentanona Cetona general
CH3COCH3 CH3COCH2CH3 CH3COCH2CH2CH3 C3H6O C4H8O C5H10O CnH2nO
255
8 La qumica orgnica
35. Formula els compostos segents: a) Etilfenilamina. b) Propanamida. a) CH3CH2NHC6H5 b) CH3CH2CONH2 c) Propannitril. d) Ciclobutilamina. c) CH3CH2CN d) NH2
36.
Anomena els compostos segents: a) CH3CH2NHCH3 b) CH3CN a) Etilmetilamina. b) Etannitril. c) C6H5NHCHO d) H3CCHCH2NHCH2CH3 c) N-fenilformamida. d) N-etil-N-isobutilamina. CH3
37.
Anomena els compostos segents: CCH3 NH2CH OH a) 3-hidroxiciclopentanona. b) 2-amino-3,3-dimetilbutanal. c) 2-feniletanal o feniletanal. OCH CH3 O c) H3COCH2CCH2CH3 NH2 a) 4-bromo-2-ciclobutenamina. b) cid 3-amino-4-oxobutanoic. c) 1-metoxi-2-butanona. a) O b) CH3
c) C6H5CH2CHO
38.
Anomena els compostos segents: a) Br b) CHOCHNH2CH2COOH
256
SOLUCIONARI
39.
Formula els compostos segents: a) cid 2-cianobutanoic. b) Etoxipropanona. O a) CH3CH2CHCOH c) CH2OHCH2CN CN = c) 3-hidroxipropannitril. O
b) H3CCH2OCH2CCH3
40.
Formula els compostos segents: a) cid 3-fenilpropanoic. b) 2-amino-5-metoxiciclohexanona. a) C6H5CH2CH2COOH b) O c) O OCH3 NH2
= =
c) 3-amino-4-ciclopentenona.
H2N
41.
Les frmules segents contenen un error. Detectal i corregeix-lo. a) 2-ciano prop-1-ol. b) cid 2-etilpropanoic. c) 3,3-dibromo-2-buten-2-ona.
Error a) 2-ciano prop-1-ol. H3CCHCH2OH CN El grup nitril s prioritari davant lalcohol. b) cid 2-etilpropanoic. O cid 2-metilbutanoic = Corregit 3-hidroxi2-metilpropannitril
H3CCHCOH H2CCH3 La cadena principal s la ms llarga que cont el grup funcional ms important.
c) 3,3-dibromo-2butn-2-ona.
Cada tom de C pot formar 4 enllaos covalents. En aquesta frmula, el C 3 en formaria 5.
3-bromo-3-butn-2-ona O H3CCC=CH2 Br =
257
8 La qumica orgnica
42. Identifica els grups funcionals dels compostos segents i anomenals. a) c) CH2OHCH2NH2 d) CH3COOCH2CH3 H2N b) O e) CH2BrCH2NH2 f) CH3OCOCH2CH3
O H2N a)
enlla doble
d)
H3CCOCH2CH3 O
oxo ster
H2N
amino
3-amino-5-ciclohexenona. b) enlla doble e)
Acetat detil.
BrCH2CH2NH2
halogen amino
NH2
amino oxo
O 2- bromoetanamina.
2-amino-3-ciclohexenona.
c)
HOCH2CH2NH2
alcohol amino
f)
O H3COCCH2CH3
ster
2-aminoetanol
Propionat de metil o propanoat de metil.
258
SOLUCIONARI
43.
Identifica els grups funcionals del compostos segents i digues quins sn ismers de funci: a) CH3OCH2CH3 d) CH3CH2COOH b) CH3CH=CHCH2OH c) e) CH3OCOCH3 f) CH3CH2CH2CHO g) CH3COCH2CH3 h) CH3CH2CH2OH OH Grup ter. e) Grup ster. Grup alcohol i un enlla doble. f) Grup aldehid. Grup alcohol. g) Grup cetona. Grup cid carboxlic. h) Grup alcohol.
a) b) c) d)
Sn ismers de funci a) i h). Sn ismers de funci b), c), f) i g). Sn ismers de funci d) i e). Identifica els grups funcionals que sn presents en aquest compost i escriu la frmula dun altre que sigui ismer de funci dell i que tingui un nic grup funcional. CH3OCH2CH=CHCH2OH H3COCH2CH=CHCH2OH
ter enlla doble alcohol
44.
4-metoxi-2-butn-1-ol O H3CCH2CH2CH2COH
cid
cid pentanoic
45.
Indica quins daquests compostos poden presentar activitat ptica: a) 1-hidroxipropanona. b) 2-pentanol. c) 3-aminobutanona. d) 2-clorociclopentanol. e) 3-clorociclopentanol.
a) HOCH2COCH3 No hi ha activitat ptica. b) CH3*CHOHCH2CH2CH3 pticament actiu (*C asimtric). c) CH3CO*CH(NH2)CH3 pticament actiu (*C asimtric).
259
8 La qumica orgnica
d) Cl pticament actiu (t C asimtrics).
OH e) Cl pticament actiu (t C asimtrics).
OH 46. Escriu i digues el nom de tres ismers de cadena del 2-pent. CH3CH=CHCH2CH3 2-pent. H3CC=CHCH3 2-metil-2-but. CH3 Ciclopent. CH3 Metilciclobut.
47.
Formula els compostos segents i indica quins poden presentar isomeria geomtrica. a) 2-pent. b) 3-hex. c) 2-but. d) 2-metil-2-but. e) 3-metil-2-pent.
a) CH3CH=CHCH2CH3 S que pot presentar isomeria geomtrica. b) CH3CH2CH=CHCH2CH3 S que pot presentar isomeria geomtrica. c) CH3CCCH3 No hi pot haver isomeria geomtrica per lenlla triple. d) H3CC=CHCH3 CH3 No pot presentar isomeria geomtrica perqu un dels C de lenlla doble t tots dos substituents iguals. e) H3CCH=CCH2CH3 CH3 S que pot presentar isomeria geomtrica.
260
SOLUCIONARI
48.
Escriu i digues el nom de totes les cetones de 5 toms de C. CH3COCH2CH2CH3 2-pentanona. CH3CH2COCH2CH3 3-pentanona. O H3CHCCCH3 CH3 O = Ciclopentanona. = 3-metil-2-butanona.
H3C H3C O
2-metilciclobutanona.
3-metilciclobutanona.
O 2,3-dimetilciclopropanona.
CH3
CH3
O C H3CCH2HCCH2
2-etilciclopropanona.
O C H3C
1-ciclopropiletanona.
261
8 La qumica orgnica
49. Escriu la frmula dun compost de 5 toms de C que tingui el grup nitril i un enlla doble i sigui pticament actiu. H2C=CHCHCN 2-metil-3-butennitril s pticament actiu perqu el C 2 s CH3 asimtric. 50. A partir del ciclopentanol, escriu la frmula dun compost de la mateixa srie homloga, un altre que pertanyi a la mateixa famlia per no a la seva srie homloga, i un altre que sigui el seu ismer estructural.
La mateixa srie homloga OH Famlia idntica, srie homloga diferent HOCH2CH=CH2 2-propn-1-ol
Ciclopentanol
Ismer estructural
OH
HOCH2CH2CH=CHCH3 3-pentn-1-ol
Ciclobutanol
51.
Completa les reaccions segents i digues quines substncies hi intervenen: a) CH2=CHCH2CH3 + Br2 1-but + brom b) + H2O ciclohex + aigua c) CH3CHOHCH3 + CH3OH CH2 BrBrCHCH2CH3 1,2-dibromobut OH
ciclohexanol H3CCHOCH3 + H2O CH3
2-propanol + metanol d) C8H18 + O2 oct + oxigen 52.
isopropil metil ter + aigua CO2 + H2O dixid de carboni + aigua
Escriu una reacci qumica que et permeti obtenir les substncies segents: a) CH3CHOHCH3 b) ClCH2CH2Cl c) C6H5NH2 d) HCOOH
262
SOLUCIONARI
a) CH2=CHCH3 + H2O CH3CHOHCH3 Prop +aigua 2-propanol b) CH2=CH2 + Cl2 ClCH2CH2Cl Et + clor 1,2-dicloroet c) C6H5NHCOCH3 + H2O C6H5NH2 +CH3COOH N-feniletanamida + aigua anilina + cid actic d) HCOOCH3 + H2O HCOOH + CH3OH Metanoat de metil + aigua cid frmic + metanol 53. En cremar 6,53 g dun hidrocarbur amb un excs doxigen sobtenen 9,8 g daigua i es recullen 10,15 L de CO2, mesurats en condicions normals. Determina la frmula del compost. Pressuposem que la frmula del compost s del tipus CxHy. Escrivim lequaci de la seva reacci de combusti. Tot i que no la podem ajustar perqu no sabem la frmula del compost. CxHy + O2 CO2 + H2O 6,53 g 10,15 L 9,8 g En la reacci hi interv un excs daire. Per tant, cal suposar que ha reaccionat tota la mostra del compost orgnic. Aix doncs: Tot el H del compost sha transformat en H2O. Si calculem la quantitat de H que hi ha en 9,8 g de H2O, sabrem la quantitat de H que hi havia a la mostra: Massa molar de H2O = 2 1 + 16 = 18 g/mol. 1 2 g de H 9,8 g de H2O = 1,09 g de H 18 g de H2O Tot el C del compost sha transformat en CO2. Calculant la quantitat de C que hi ha en els 10,15 L de CO2, en condicions normals, sabrem la quantitat de C que hi havia a la mostra: 1mol de CO2 10,15 L de CO2 = 0,453 mols de CO2 22,4 L de CO2 Massa molar del CO2 = 12 + 2 16= 44 g/mol. 12 g de C 0,453 mol de CO2 = 5,44 g de C 1 mol de CO2 Si a la massa del C hi afegim la del H obtenim, amb molta aproximaci, la massa de la mostra del hidrocarbur. I aix ens confirma que el compost que estem estudiant noms est format per C i H.
263
8 La qumica orgnica
Els subndexs que acompanyen el smbol de cada element a la frmula indiquen la proporci en qu es combinen, expressada en mols. Ara calculem els mols de cada element que representen les quantitats que acabem dobtenir: 1mol de H 1,09 g de H = 1,09 mol de H 1 g de H 0,453 mols de CO2 0,453 mols de C. I la frmula del compost s del tipus: C0,453H1,09. Els subndexs han de ser nombres sencers simples que mantinguin aquesta proporci. Per obtenir-los, dividim tots els nombres pel ms petit: C 0,453 H 1,09 C1H2,4
0,453 0,453
Hem de multiplicar per un nombre que faci que els dos subndexs siguin nombres enters. Si ho fem per 5, obtenim la frmula del compost: C5H12. s un alc de 5 toms de C. No podem precisar el compost exacte perqu pot ser un dels mltiples ismers del pent. 54. La putrescina s un compost de C, H i N que sorigina en els processos de putrefacci de la carn. En cremar una mostra de putrescina de 2,125 g amb un excs doxigen es formen 4,25 g de CO2 i 2,608 g de H2O. Obt la frmula de la putrescina sabent que la seva massa molar s de 88 g/mol. Pressuposem que la frmula del compost s del tipus CxHyNz. Escrivim lequaci de la seva reacci de combusti. Tot i que no la podem ajustar perqu no sabem la frmula del compost ni lxid de nitrogen que shi forma. CxHyNz + O2 CO2 + H2O + NOz 2,125 g 4,25 g 2,608 g En la reacci hi interv un excs daire. Per tant, cal suposar que ha reaccionat tota la mostra del compost orgnic. Aix, doncs: Tot el C del compost sha transformat en CO2. Si calculem la quantitat de C que hi ha en 4,25 g de CO2 sabrem la quantitat de C que hi havia a la mostra: Massa molar del CO2 = 12 + 2 16 = 44 g/mol. 12 g de C 4,25 g de CO2 = 1,16 g de C 44 g de CO2
264
SOLUCIONARI
Tot el H del compost sha transformat en H2O. Calculant la quantitat de H que hi ha en 4,5 g de H2O, sabrem la quantitat de H que hi havia a la mostra: Massa molar del H2O = 2 1 + 16 = 18 g/mol. 2,608 g de H2O 1 2 g de H 18 g de H2O = 0,29 g de H
Per la diferncia, podrem saber tamb la quantitat de N que hi ha a la mostra: 2,125 g de compost (1,16 g de C + 0,29 g de H) = = 0,675 g de N Els subndexs que acompanyen el smbol de cada element a la frmula indiquen la proporci en qu es combinen, expressada en mols. Ara calculem els mols de cada element que representen les quantitats que acabem dobtenir: 1,16 g de C 0,29 g de H 1mol de C 12 g de C 1mol de H 1 g de H = 0,097 mol de C = 0,29 mol de H = 0,048 mol de N
0,675 g de N
1mol de N 14 g de N
La frmula del compost s del tipus C0,097H0,29N0,048. Els subndexs han de ser nombres sencers simples que mantinguin aquesta proporci. Per trobar-los, dividim tots els nombres pel ms petit: C 0,097 H 0,29 N 0,048 C2H6N1
0,048 0,048 0,048
Comprovem si aquesta frmula molecular s la del compost i, per fer-ho, nobtenim la massa molar:
M (C2H6N) = 2 12 + 6 1 + 14 = 44 g/mol
Com que no coincideix amb la dada, cal pensar que es tracta de la frmula emprica del compost. A la molcula del compost hi haur n vegades aquesta proporci dtoms: n= 88 =2 44
Frmula molecular de la putrescina: C4H12N2
265
8 La qumica orgnica
55. Lacetil (C2H2) s un hidrocarbur altament inflamable. Quan crema assoleix temperatures de fins a 3.000 C; per aix es fa servir com a combustible en bufadors de soldadura. Es pot fer reaccionar amb hidrogen per convertir-lo en et; en aquest procs es desprenen 287 kJ per cada mol dacetil. Calcula: a) El volum dhidrogen, mesurat en condicions normals, que ser necessari perqu reaccioni amb lacetil que hi ha en una bombona de 5 L a 7 atm de pressi i 25 C de temperatura. b) Lenergia que salliberar en aquest procs. a) 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
C2H2 1 mol dacetil 5 L, 7 atm, 25 C + 2 H2 C2H6 1 mol det + i 287 kJ energia
reacciona 2 mols i amb dhidrogen donen
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen i, com que lacetil s un gas, utilitzem la llei dels gasos: pV=nRT n =
P V = R T 7 atm 5 L 0, 082 atm L mol K (273 + 25) K = 1,43 mol de C2H2
4. Lestequiometria de la reacci permet calcular els mols dhidrogen que ens calen. 2 mol de H2 1,43 mol de C2H2 = 2,86 mol de H2 1 mol de C2H2 Cal tenir en compte el volum que ocupa 1 mol dun gas qualsevol en condicions normals: 22,4 L 2,86 mol de H2 = 64 L de H2 1 mol b) Lestequiometria tamb ens permet calcular lenergia que es desprn: 287 kJ 1,43 mol de C2H2 = 410,4 kJ 1 mol de C2H2 56. Es fan reaccionar 50 mL dun cid actic comercial, del 96% de riquesa en massa i densitat d1,06 g/mL, amb un excs detanol. Calcula quina quantitat, en grams, shaur obtingut dacetat detil, suposant que el procs t un 85 % de rendiment.
266
SOLUCIONARI
CH3COOH + CH3 CH2OH 1 mol detanol i donen 85 % CH3COOCH2 + CH3 1 mol dacetat detil i H2O 1 mol daigua
1 mol dcid reacciona actic amb 50 mL, 96 % riquesa, d =1,06 g/mL
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen. La densitat de letanol permet calcular-ne la massa equivalent, i la riquesa, la quantitat dcid exacta que pot reaccionar: 1,06 g 50 mL d'actic comercial = 53 g d'actic comercial 1 mL 53 g d'actic comercial 96 g d'actic pur 100 g d'actic comercial = 50,9
= 50,9 g dactic pur
M (actic) = 2 12 + 4 1 + 2 16 = 60 g/mol 1mol d'actic = 0,85 mol d'actic 50,9 g d'actic 60 g d'actic
4. Lestequiometria de la reacci permet calcular els mols dacetat detil que sobtenen: 1 mol dcid actic 1 mol dcid detil. En aquest cas, sobtindrien 0,85 mols dacetat detil si la reacci tingus un 100 % de rendiment. Tot i que, dacord amb les dades, tan sols sobt el 85 % dall que en teoria shauria dobtenir: 0,85 mol dacetat detil terics 85 mol dacetat detil reals (acetat detil) 100 g/mol daceta at detil = 0,72 mol dacetat detil reals =
M (g dacetat detil) = 4 12 + 8 1 + 2 16 = = 88 g/mol g dacetat detil

0,72 mol d'acetat d'etil 88 g d'acetat d'etil 1 mol d'acetat d'etil =
= 63,4 g dacetat detil
267
8 La qumica orgnica
57. La majoria dels combustibles que sutilitzen sn hidrocarburs. Es cremen quan reaccionen amb oxigen i produeixen CO2 i H2O. Quan crema 1 mol de gas natural (CH4) es desprenen 800 kJ, i quan crema 1 mol de but (C4H10), 2.877 kJ. Determina la quantitat denergia que sobt i la massa de dixid de carboni que senvia a latmosfera quan crema 1 kg de cadascun daquests dos combustibles. 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
CH4 (g) 1 mol de met 1 kg + 2 O2 (g) CO2 (g) 1 mol de dixid de carboni + 2 H2O (l ) + Energia 2 mols daigua 800 kJ
2 mols dodoxigen nen
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen. Pel que fa referncia al met:
M (CH4) = 12 + 4 1 = 16 g/mol 1mol de CH4 = 62,5 mol de CH4 1.000 g de CH4 16 g de CH4
4. Lestequiometria de la reacci permet calcular els mols de dixid de carboni i lenergia que van a parar a latmosfera: 1 mol CH4 1 mol de CO2. En aquest cas, es llencen a latmosfera 62,5 mols de CO2. Ara calculem la seva massa equivalent:
M (CO2) = 12 + 2 16 = 44 g/mol
62,5 mol de CO2 44 g de CO2 1 mol de CO2 = 2.750 g de CO2 = 2
= 2,75 kg de CO2 62,5 mol de CH4 800 kJ 1 mol de CH4 = 50 10 3 kJ
Duna manera semblant, fem els clculs que corresponen a la combusti d1 kg de but:
C4H10 (g) 1 mol de but 1 kg + 13/2 O2 (g) 4 CO2 (g) + 5 H2O (l ) + Energia 5 mols daigua 2.877 kJ
4 mols de 13/2 mols donen dixid doxigen de carboni
268
SOLUCIONARI
5. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen. Pel que fa referncia al but:
M (C4H10) = 4 12 + 10 1 = 58 g/mol 1mol de C4H10 = 17,24 mol de C4H10 1.000 g de C4H10 58 g de C4H10
6. Lestequiometria de la reacci permet calcular els mols de dixid de carboni i lenergia que van a parar a latmosfera. 17,24 mol de C4H10 4 mol de CO2 1 mol de C4H10 = 69 mol de CO2
M (CO2) = 12 + 2 16 = 44 g/mol 44 g de CO2 = 3.036 g de CO2 = 3 69 mol de CO2 1 mol de CO2

= 3,036 kg de CO2 17,24 mol de C4H10 2.877 kJ 1 mol de C4H10 = 49,6 10 3 kJ
58.
Un cotxe consumeix 6,5 L de gasolina cada 100 km. Suposant que la gasolina s isooct (C8H8) i que cada vegada que crema 1 mol daquesta substncia es desprenen 5.550 kJ, calcula la quantitat denergia que consumeix i la massa de CO2 que aboca a latmosfera un cotxe quan recorre 100 km. Dada: densitat de la gasolina = 0,76 g/cm3. 1. Escrivim lequaci qumica de la reacci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
C8H18 (g) 1 mol disooct 6,5 L, d = 0,76 g/cm3 + 25/2 O2 (g) 8 CO2 (g) + 9 H2O (l ) + Energia 9 mols daigua 5.550 kJ
8 mols de 25/2 mols dodixid doxigen nen de carboni
3. Expressem la quantitat en mols de les substncies que reaccionen. La densitat de la gasolina permet calcular-ne la massa equivalent: 6,5 10 3 mL de gasolina 0,76 g de gasolina 1 mL de gaso olina =
= 4,94 103 g de gasolina
M (C8H18) = 8 12 + 18 1 = 114 g/mol 1mol de C8H18 = 43,33 mol de C8H18 4, 94 10 3 g de C8H18 114 g de C8H18
269
8 La qumica orgnica
4. Lestequiometria de la reacci permet calcular els mols de dixid de carboni i lenergia que van a parar a latmosfera: 43,33 mol de C8H18 8 mol de CO2 1 mol de C8H18 = 346,7 mol de CO2
M (CO2) = 12 + 2 16 = 44 g/mol
346,7 mol de CO2 44 g de CO2 1 mol de CO2 = 15.250 g de CO2 = 1
= 15,25 kg de CO2 43,33 mol de C8H18 5.550 kJ 1 mol de C8H18 = 240,5 10 3 kJ
270
Reaccions qumiques dinters industrial i mediambiental
PRESENTACI
Lobjectiu que pretn aquesta unitat s que lalumnat valori la importncia socioeconmica i biolgica de la qumica orgnica. Davant la impossibilitat dabastar-ne tot el camp, incidirem en lestudi dels hidrocarburs, des de la seva obtenci fins a les aplicacions industrials en qu sutilitzen. s molt interessant que lalumnat sadoni de la gran quantitat de compostos que es formen mitjanant el carboni i de la seva importncia, tant des del punt de vista biolgic, com farmacolgic i industrial, ja que sn la base de molts dels materials nous que fem servir avui dia. El nombre elevat daquests compostos, les seves propietats i la reactivitat entre ells donen lloc a materials amb mltiples aplicacions, com el disseny de nous materials i de frmacs, i el desenvolupament i la millora de nous combustibles. Hem de tenir en compte tamb la importncia dels compostos orgnics en lestructura dels ssers vius, i, consegentment, comencem abordant lestudi de lestructura de les biomolcules ms senzilles: lpids, glcids i protenes.
271
9 Reaccions qumiques dinters

OBJECTIUS
Reconixer la importncia que t la qumica orgnica, per la quantitat de productes que comprn i la seva rellevncia. Identificar els principals grups funcionals que hi ha en els compostos orgnics. Associar les caracterstiques fisicoqumiques dun compost als grups funcionals que cont. Comprendre el fenomen de la isomeria i la seva rellevncia en els compostos orgnics. Conixer algunes reaccions orgniques. Utilitzar les reaccions de combusti com a tcnica danlisi per conixer la frmula dun compost orgnic. Reflexionar sobre la importncia socioeconmica dels hidrocarburs. Estudiar quantitativament i qualitativament els processos que implica la utilitzaci dels hidrocarburs com a font denergia. Reconixer la composici i lestructura qumica dalguns materials quotidians, com els polmers i les biomolcules, i relacionar-les amb les seves propietats.
CONTINGUTS
Valoraci de la importncia actual per a leconomia del petroli i dels productes que se nobtenen. Identificaci dels processos per millorar les gasolines: craqueig, isomeritzaci i reforma. Caracteritzaci de les propietats dun bon combustible per a motors dexplosi: poder calorfic i ndex doct. Valoraci de la contaminaci generada pels motors de combusti i mtodes per reduir-la. Anlisi de les alternatives a la gasolina: els biocombustibles. Caracteritzaci de macromolcules naturals dinters biolgic. Caracteritzaci dels processos de sntesi dalguns compostos orgnics i, en particular, dalgun medicament. Descripci dalguns mtodes emprats per identificar principis actius en un frmac, com ara cromatografia en capa fina. Realitzaci experimental duna separaci de components per cromatografia de capa fina. Valoraci de les repercussions en la societat de la indstria farmacutica. Relaci entre propietats, estructura i aplicacions dels polmers. Caracteritzaci de les reaccions de polimeritzaci i identificaci experimental dels polmers a partir de les seves propietats.
272
PROGRAMACI DE LAULA
industrial i mediambiental
Competncia en indagaci i experimentaci, que implica la capacitat de fer-se
preguntes i dur a terme investigacions per obtenir respostes.
Comprensi de la naturalesa de la cincia, que implica la distinci entre cincia i altres

formes de coneixement per a lelaboraci de models, i per a ls de mtodes emprics i darguments lgics per contrastar les hiptesis i validar els models i les teories proposades.
El coneixement cientfic s susceptible de ser revisat i modificat si es troben evidncies

que no encaixen en les teories vigents.
Competncia en la comprensi i capacitat dactuar, que implica apropiar-se dels

conceptes, els models i els principis fonamentals de la qumica per interpretar el mn fisicoqumic.

Competncia comunicativa, que implica saber descriure fets, explicar-los i argumentar-los. Promoure discussions sobre les evidncies experimentals, la idonetat dels models
proposats per interpretar els fets qumics, com tamb la lectura i la interpretaci de textos i illustracions.
CONNEXI AMB ALTRES MATRIES

Ls del llenguatge per comunicar per escrit i oralment la construcci i la compartici
del coneixement qumic. La lectura comprensiva de textos i la recerca dinformaci impliquen una connexi necessria amb les llenges.
En aquesta unitat sestableixen connexions amb la biologia: qumica dels compostos

orgnics (alcohols, aldehids, cids carboxlics, sters, amides ), isomeria (estereoisomeria i activitat ptica), macromolcules naturals (polisacrids, glcids i protenes), medicaments.
Connexions amb la tecnologia: materials, producci i comercialitzaci de frmacs

i combustibles.
CRITERIS DAVALUACI
1. Relacionar les propietats i lestructura dels compostos orgnics ms comuns. 2. Conixer les propietats fsiques i qumiques dalguns compostos orgnics. 3. Identificar algunes macromolcules dinters biolgic. 4. Conixer la importncia social i econmica dalguns compostos orgnics. 5. Reconixer relacions concretes disomeria entre compostos orgnics. 6. Completar reaccions orgniques senzilles. 7. Analitzar les conseqncies mediambientals de la reacci de combusti dels compostos orgnics. 8. Analitzar com els diferents camps de la qumica collaboren en processos industrials rellevants i en la soluci dalguns problemes mediambientals.
273

1. Quina s la teoria ms acceptada que explica lorigen del petroli? La teoria ms acceptada sobre lorigen del petroli diu que procedeix de lacci de bacteris anaerobis, s a dir, que viuen en absncia daire sobre restes danimals i plantes, que van quedar coberts dargila i terra, i van estar sotmesos a grans pressions i elevades temperatures durant milions danys.
2.
En qu consisteix la tcnica del craqueig? El craqueig, o cracking, del petroli consisteix en la ruptura o la descomposici dhidrocarburs delevada massa molecular, com les fraccions del petroli cru dalt punt debullici, en compostos de massa molecular ms petita i punt debullici ms baix.
3.
Explica quina s la principal caracterstica estructural imprescindible de les molcules que donen lloc a reaccions de polimeritzaci daddici. I per a les de condensaci? Les molcules que donen lloc a reaccions de polimeritzaci daddici han de ser petites, del mateix tipus, amb un doble enlla o b tenir halgens com a substituents dels carbonis contigus. Les molcules que donen reaccions de polimeritzaci de condensaci han de tenir grups funcionals diferents.
4.
Quin significat t el 6,6 en la designaci del nil-6,6? El 6,6 fa referncia al fet que aquest nil sobt per condensaci a partir de dos monmers de sis toms de carboni cadascun.
5.
Escriu les dues frmules de la glucosa loberta i la cclica.

CH2OH H H2 C HCOH HOCH HCOH HCOH CH2OH OH H OH H H OH O OH H OH O H H -D-glucosa H OH O H OH H -D-glucosa
CH2OH OH
274
SOLUCIONARI
6. Escriu la reacci de combusti de la glucosa. La glucosa C6H12O6 reacciona amb loxigen de laire per donar CO2, H2O i energia. La reacci de combusti de la glucosa ajustada s la segent: C6H12O6 + 6O2 6CO2 + 6H2O + energia 7. Explica com es pot originar pluja cida per la combusti de derivats del petroli. Quan la majoria dels combustibles cremen, a ms de formar els productes de combusti CO2 i H2O, formen xids de N i de S a causa de les impureses que presenten daquests elements. Els xids de N i de S soxiden a les capes altes de latmosfera i en combinar-se amb laigua formen cids que provoquen la pluja cida. Algunes daquestes reaccions sn les segents: Per als xids de nitrogen: 2 NO (g) + O2 (g) 2 NO2 (g) 3 NO2 (g) + H2O 2 HNO3 + NO (g) Per als xids de sofre: 2 SO2 (g) + O2 (g) 2 SO3 (g) SO3 (g) + H2O H2SO4 8. La fabricaci de cotxes que fan servir catalitzador en el tub descapament va suposar un gran aven en la lluita contra la contaminaci atmosfrica. Explican el perqu. La funci del catalitzador s descompondre els gasos contaminants, com els xids de nitrogen, en substncies no contaminants, com el nitrogen i loxigen. 9. Una manera devitar la contaminaci per SO2 que es produeix a les centrals trmiques consisteix a collocar filtres amb hidrxid de magnesi a les torres de sortida de gasos. Repassa la reacci que t lloc entre el SO2 i el Mg(OH)2 i justifica per qu evita la sortida de gasos contaminants a latmosfera. La reacci s la segent: SO2 (g) + Mg(OH)2 MgSO3 (s) + H2O El dixid de sofre SO2, s un gas que, en reaccionar amb hidrxid de magnesi Mg(OH)2, forma sulfit de magnesi, producte slid, i, per tant, ms fcil de retirar que un gas. 10. Qu sn els biocombustibles? Els biocombustibles sn combustibles dorigen biolgic obtinguts de manera renovable a partir de la biomassa.
275

11. Quin comportament poden tenir els plstics amb la calor? Dna una explicaci a aquest fet i comenta les diferents aplicacions en funci daquesta propietat. Comportament amb la calor: alguns polmers sablaneixen i plastifiquen i poden ser reconformats diverses vegades per lefecte de la temperatura combinada amb la pressi. Aquests materials els coneixem com a termoplstics. Altres materials polimrics sn durs i rgids tant a temperatura ambient com a altes temperatures. Sn materials que no poden ser reconformats, no sn reciclables. Aquests materials els coneixem com a termoestables. Hi ha altres materials que presenten una gran elasticitat quan sn deformats i recuperen la forma original quan es deixa daplicar la fora que provoca la deformaci. Sn els elastmers. El diferent comportament que aquests materials presenten s conseqncia de lestructura qumica de les seves molcules. Depenent dels diferents tipus dunions qumiques entre els seus toms tindran unes propietats o altres. En els termoplstics, les unions entre les diferents cadenes sn forces de Van der Waals, enllaos febles i fcils de trencar en augmentar la temperatura. Tamb seran fcils de tornar a formar quan seran reciclats. En els termoestables, totes les unions qumiques entre els seus toms constituents sn covalents i, per tant, seran estables quan sescalfin, perqu aquestes unions sn fortes i difcils de trencar. No es podran reciclar. Els elastmers presenten algunes unions covalents entre diverses cadenes lineals. Aquestes unions sn estables i difcils de trencar, per, en estar distanciades, permeten les deformacions per estirament de les cadenes, i la recuperaci de la forma inicial desprs de la deformaci.
Cadenes polimriques delastmer no estirat
Cadenes polimriques delastmer estirat
Atenent a les seves propietats es faran les aplicacions adients. Els polmers termoplstics sutilitzaran per a envasos dun sol s perqu es poden reciclar. Els termoestables sutilitzaran aprofitant la seva interessant propietat de ser estables a elevades temperatures. Sn materials estables als impactes i als solvents. Sutilitzen per a materials dallament trmic, acstic i elctric.
276
SOLUCIONARI
12. Per identificar els plstics ms comuns sutilitzen uns smbols universals: a) Indica a quin tipus de polmer correspon cada smbol. b) Esmenta objectes quotidians que shi fabriquen.
Smbols
1 PET
Tereftalat de polietil
2 PAD
Polietil dalta densitat
3 PVC
Clorur de polivinil
4 PEBD
Polietil de baixa densitat Cables elctrics (allants), envasament automtic, ampolles, etc.
5 PP
Polipropil
6 PS
Poliestir
Polmer
Objectes quotidians
Envasos daliments, begudes, etc.
Ampolles, contenidors industrials, bosses de supermercat, etc.
Canonades, allants de fils elctrics, mnegues de reg, fusteria, etc.
Recipients, joguines, bolquers, etc.
Joguines, carcasses de rdio i televisors, etc.
13.
Tenim mostres de tres tipus de plstics: de polipropil, de polietil de baixa densitat i de tereftalat de polietil. Desprs de consultar la informaci de la taula segent, com els separaries? Plstic Unitats Polipropil Polietil de baixa densitat Tereftalat de polietil Densitat (g/cm3) 0,92 0,97 1,34-1,39 Punt de fusi (C) 170 135 245
1. Els mesclarem amb aigua. El propil i el polietil de baixa densitat quedarien flotant, perqu tenen una densitat inferior a la de laigua, i el tereftalat de polietil senfonsaria. Separarem el tereftalat de polietil, del propil i el polietil de baixa densitat per decantaci. La diferncia que hi ha entre els punts de fusi del propil i del polietil, ens permet separar-los en fondrels. Primer obtindrem el polietil de baixa densitat per tenir el punt de fusi ms baix.
277

14. Quin gas s el principal responsable de lefecte hivernacle? Explica com produeix aquest efecte i quins altres gasos contribueixen al seu increment. El principal responsable de lefecte hivernacle s el vapor daigua (H2O). Ara b, els responsables del seu increment sn els gasos productes de les combustions dels combustibles fssils o de les emissions en els incendis forestals. Entre els gasos responsables de lincrement cal destacar lefecte produt per el dixid de carboni (CO2). De lenergia solar que arriba a la superfcie de la Terra la major part s remesa en forma de radiaci infraroja a latmosfera. Aquesta radiaci s absorbida i remesa en totes les direccions per alguns gasos com el vapor daigua i el dixid de carboni, quedant retinguda i contribuint a lescalfament de la Terra. Aquest fet es coneix com a efecte hivernacle. A banda del vapor daigua i del dixid de carboni, tamb contribueixen a produir aquest efecte loz, el met, els xids de nitrogen, lhexafluorur de sofre i els CFC. 15. Cerca informaci sobre la composici, propietats i aplicacions dalgun dels nous materials polimrics, els compsits. Els compsits, o resines compostes, sn materials sinttics formats per molcules delements variats per tal de formar estructures lleugeres i resistents. Es pot cercar informaci, per exemple, sobre: Fibra de vidre. Fibra de carboni. Resines epoxi. Kevlar. 16. En la reacci de fermentaci de la glucosa sobtenen etanol i dixid de carboni. Escriu lequaci qumica corresponent i ajusta-la. Calcula la quantitat de glucosa que ha de fermentar per obtenir 250 ml detanol suposant que el rendiment de la reacci s del 100 %. Dada: densitat de letanol: 0,789 g/mL. 1. Escrivim la reacci de fermentaci i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
C6H12O6 1 mol de glucosa dna 100% 2 CO2 2 mols de dixid de carboni + 2 C2H5OH 2 mols detanol 250 mL
278
SOLUCIONARI
3. Expressem la quantitat, en mols, de la substncia que sobt. Pel que fa referncia a letanol: M(C2H5OH) = 12 2 + 6 1 + 16 = 46 g/mol 0,789 g de C2H5OH 1 mol de C2H5OH 250 mL de C2H5OH = 46 g C2H5OH 1 mL de C2H5OH = 4,29 mol de C2H5OH 4. Lestequiometria de la reacci permet calcular els mols de glucosa que han de fermentar : 1 mol de C6H12O6 4,29 mol de C2H5OH = 2,14 mol de C6H12O6 2 mol de C2H5OH Finalment, calculem la quantitat de glucosa en grams.
M(C6H12O6) = 6 12 + 12 1 + 6 16 = 180 g/mol

180 g de C6H12O6 2,14 mol de C6H12O6 = 385,2 g de C6H12O6 1 mol de C6H12O6 17. Don prov i quin significat t el terme glcid? El nom de glcid deriva de glucosa, que al seu torn deriva del terme grec glykys, que vol dir dol, encara que noms sn dolos alguns monosacrids i disacrids. 18. Quina diferncia hi ha entre un greix i un oli? A temperatura ambient, els greixos sn mescles slides o semislides, i els olis sn mescles lquides. Tots dos sn triglicrids i es diferencien en el tipus dcid que compon el triglicrid. 19. En la combusti d1 mol de glucosa salliberen 2.540 kJ. La major part dels hidrats de carboni es descomponen donant glucosa. Calcula la quantitat denergia que es produeix al nostre cos cada cop que metabolitzem 10 g de glucosa (aproximadament la quantitat de sucre que hi ha en un sobret). 1. Escrivim la reacci de combusti de la glucosa i lajustem. 2. A sota de cada substncia, hi escrivim les dades que coneixem:
C6H12O6 + 1 mol de glucosa 10 g 6 O2 6 mols doxigen 6 CO2 + 6 H2O 6 mols daigua + 2.540 kJ energia
donen 6 mols de dixid de carboni
279

3. Expressem la quantitat, en mols, de les substncies que reaccionen. Pel que fa referncia a la glucosa:
M(C6H12O6) = 612 + 121 + 616 = 180 g/mol

1 mol de C6H12O6 10 g de C6H12O6 = 0,055 mol de C6H12O6 180 g de C6H12O6 4. Lestequiometria de la reacci permet calcular lenergia obtinguda a partir de 10 g de glucosa: 2540 kJ 0,055 mol de C6H12O6 = 141,1 kJ denergia obtinguda 1 mol de C6H12O6 20. Com actua el catalitzador que es colloca als tubs descapament del cotxes? En el catalitzador shi poden produir dos tipus de processos o reaccions qumiques fonamentals: Reducci cataltica: en la superfcie del catalitzador es trenquen les molcules dxid de nitrogen i formen nitrogen i oxigen: NOx N2 + O2 Oxidaci cataltica: el catalitzador serveix de suport perqu el monxid de carboni i els hidrocarburs residuals que surten pel tub descapament reaccionin amb loxigen formant CO2 i H2O. 21. Els segents hidrocarburs formen part duna gasolina. Escriu les possibles frmules semidesenvolupades en cada cas i explica el tipus dhidrocarburs a qu corresponen. a) C7H8 b C4H8 c) C5H12 a) Si comparem la frmula molecular amb la general dun hidrocarbur saturat, dedum que hi ha 4 insaturacions: El nombre de possibles compostos s fora elevat. Comenarem estudiant les possibilitats segents: Frmules amb 4 enllaos dobles: sn alcans hidrocarburs lineals insaturats amb dobles enllaos: 1. CH2=C=C=C=CHCH2CH3 2. CH2=C=C=CHCH=CHCH3 3. CH2=C=C=CHCH2CH=CH2 4. CH2=C=CHCH=C=CHCH3 5. CH2=C=CHCH=CHCH=CH2 6. CH2=C=CHCH2CH=C=CH2 7. CH3CH=C=C=C=CHCH3 1,2,3,4-heptatetra 1,2,3,5-heptatetra 1,2,3,6-heptatetra 1,2,4,5-heptatetra 1,2,4,6-heptatetra 1,2,5,6-heptatetra 2,3,4,5-heptatetra
280
SOLUCIONARI
Frmules dhidrocarburs ramificats amb 4 dobles enllaos: Cadena principal de 6 C i un metil de radical: A partir de l1: 8. 5-metil-1,2,3,4-hexatetra Partint del 2: 9. 4-metil-1,2,3,5-hexatetra 10. 5-metil-1,2,3,5-hexatetra A partir del 4: 11. 3-metil-1,2,4,5-hexatetra Alquins hidrocarburs lineals amb 2 triples enllaos: 12. CHCCCCH2CH2CH3 1,3-heptadi 13. CHCCH2CCCH2CH3 1,4-heptadi 14. CHCCH2CH2CCCH3 1,5-heptadi 15. CHCCH2CH2CH2CCH3 1,6-heptadi Alquins de cadena ramificada: A partir del 12: 16. 5-metil-1,3-hexadi A partir del 13: 17. 3-metil-1,4-heptadi A partir del 14: 18. 2-metil-1,5-heptadi Amb etil de radical: A partir del 13: 19: 3-etil-1,4-pentadi Desprs haurem de considerar totes les combinacions que resulten de barrejar dobles i triples enllaos per tenir en total 4 insaturacions. Tot seguit, la combinaci de cicle ms dobles enllaos, etc. b) El C4H8 presenta 1 insaturaci. Hidrocarburs de cadena lineal amb un doble enlla: 1. CH2=CHCH2CH3 1-but 2. CH3CH=CHCH3 2-but Hidrocarburs ramificats: 3. Metilprop Hidrocarburs cclics: 4. Ciclobut 5. Metilcicloprop c) Ismers del C5H12. No t cap insaturaci. Noms tindrem dos ismers. Hidrocarbur de cadena lineal: 1. CH3CH2CH2 CH2CH3 n- pent Hidrocarbur ramificat amb un metil de radical: 2. 2-metilbut
281

22. Defineix i posa un exemple de: a) Monmer b) Monosacrid c) Polisacrid d) Lpid a) Un monmer s una molcula de petita massa molecular que suneix a altres monmers, generalment mitjanant enllaos covalents, per formar polmers, s a dir, molcules delevada massa molecular. Un exemple de monmer s letil: H2C=CH2. b) Un monosacrid s un carbohidrat que no es pot descompondre en unitats ms petites per acci de dissolvents cids. Per exemple, la glucosa: C6H12O6. c) Un polisacrid s un polmer format per la uni per condensaci de monosacrids simples. Exemple: la cellulosa. d) Els lpids sn substncies de reserva i protecci dels ssers vius. Els olis i els greixos pertanyen a aquest grup. Exemple: loli doliva. 23. Els hidrats de carboni presenten una gran varietat de sabors dolos. Indiqueu el nom i la frmula estructural dels responsables dels sabors de: a) Sucre del ram b) Mel c) Sucre de taula d) Sucre de malta a) La glucosa es coneix tamb com a sucre de ram. Frmula de la glucosa:
OH OH O HO
6 5 4 3 2 1
OH OH
b) La mel cont diversos hidrats de carboni: fructosa, glucosa, dextrina i sacarosa a part daltres components. c) El sucre de taula s sacarosa, un disacrid que comprn una molcula de glucosa unida a una de fructosa. La seva frmula molecular s C12H22O11. La seva frmula estructural s:
CH2OH H H OH OH H OH O H H O OH O H CH2OH O H OH CH2OH
282
SOLUCIONARI
c) El sucre de malta s la maltosa, de frmula molecular C12H22O11. La seva frmula estructural s:
CH2OH O H H OH HO H OH H O H OH H H H OH H OH CH2OH O H
24.
Indica les tres classes de polmers orgnics naturals que sn essencials per els processos vitals. El polmers orgnics naturals, o biomolcules, que sn essencials per als processos vitals sn els glcids, els lpids i les protenes.
25.
Dna una definici i un exemple de: a) Aminocid b) Protena c) Enlla peptdic d) Enzim a) Aminocid: compost orgnic soluble en aigua que cont un grup carboxil (COOH) i un grup amino (NH2) units al mateix carboni denominat -carboni. Exemple: alanina: O H2NCHCOH CH3 b) Protena: compost que pertany a un gran grup de compostos que es troben en tots els ssers vius. Es composa de C, H i O, i moltes tamb presenten S. Consisteix en una o diverses cadenes daminocids units mitjanant enllaos peptdics. Exemple: lhemoglobina, protena encarregada del transport de loxigen des dels pulmons fins a les cllules i del dixid de carboni des de les cllules fins als pulmons. c) Enlla peptdic: enlla entre un grup amino (NH2) dun aminocid i un grup cid (-COOH) dun altre aminocid, amb eliminaci duna molcula de H2O.
283

Exemple:
Aminocid 1
H N H R H C C O H H O H N
Aminocid 2
H C R H H O C O H H C
H O
Enlla peptdic
H H N H R H C C O N C R
Aigua
d) Enzim: protena que actua com a catalitzador en una reacci qumica. Exemple: la lactasa, enzim que actua trencant la lactosa. 26. Quina diferncia hi ha entre un polmer daddici i un de condensaci? Dna un exemple de cadascun. En el procs de formaci dun polmer daddici no hi ha eliminaci de petites molcules i el monmer de partida ha de tenir un doble enlla en la seva estructura o b halgens. En el procs de formaci dun polmer de condensaci es produeix leliminaci duna petita molcula que sovint s aigua, i els monmers de partida han de tenir grups funcionals diferents. Exemples: a) Formaci de polietil a partir detil per addici:
H C =C H H N H (CH2)6 N H H + H O C (CH2)4 HO C OH H H H H O
[ C C ]n
H
b) Reacci de formaci del nil-6,6 per condensaci
hexametilendiamina,
H N H (CH2)6 N H O
cid adpic
O C OH + H2O
C (CH2)4
hexametilendiamina,
aigua
284
SOLUCIONARI
27. Escriu les estructures dels segents materials plstics comuns (Si s necessari cerca informaci en Internet.) a) Mylar b) Baquelita c) Poliuret d) Orlon a) El mylar s un polister que es fabrica en forma de pellcula en comptes de fibra: O O [ OCH2CH2OC C ]n
b) La baquelita, o resines fenol-formaldehid, s el primer polmer sinttic:

CH2 OH CH2 CH2 CH2 OH CH2 OH CH2 CH2 OH CH2 CH2 OH CH2 CH2 CH2 CH2 OH CH2 OH CH2 OH CH2
c) Poliuret:
O
[ (CH2) 3HNCO ]n d) Orlon s el nom comercial duna fibra acrlica. s un polmer dacrilonitril.
H H2C C C N
285
qumiques dinters 9 Reaccions industrial i mediambiental

28. Anomena els polmers amb les segents unitats de repetici: a) Etil (CH2CH2) b) Aminocids a) El polmer corresponent sanomena polietil. b) En el cas dels aminocids donen lloc a les protenes. 29. Quins dels productes segents sn polmers: a) Aigua b) Fusta c) Cot d) Pneumtics de cautx e) Ceres Tots menys laigua. Sn polmers la cellulosa de la fusta; el cot, format tamb per fibres de cellulosa; el cautx, que s un polmer de tipus elastmer (un poliisopr); i les ceres (deesa de lagricultura), que selaboren amb blat de moro en comptes de petroli. 30. Quins dels productes segents sn polmers termoestables o amb entrecreuaments? a) Cellulosa b) Cautx vulcanitzat c) Nitrat de cellulosa d) Baquelita Es pot considerar termoestable la baquelita. La baquelita t una estructura amb molts entrecreuaments i, per tant, no es pot reconformar. 31. Quins dels productes de lexercici anterior seran termoplstics? a) Cellulosa b) Cautx vulcanitzat c) Nitrat de cellulosa d) Baquelita Sn termoplstics la cellulosa i el nitrat de cellulosa, ja que tenen estructura lineal i es poden reconformar.
286
Direcci dart: Jos Crespo Projecte grfic: Coberta: CARRI/SNCHEZ/LACASTA Interiors: Manuel Garca Illustraci: David Cabacas, Carles Salom Cap de projecte: Rosa Marn Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda Desenvolupament grfic: Rosa Mara Barriga, Jos Luis Garca, Ral de Andrs Direcci tcnica: ngel Garca Encinar Coordinaci tcnica: Alejandro Retana Confecci i muntatge: Quality, s.g.e. SA Documentaci i selecci fotogrfica: Nieves Marinas Fotografies: J. Jaime; M. G. Vicente; EFE/J. M. Garca; EFE/AP PHOTO/NASA; EFE/SIPA-PRESS/Scott Andrews; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; PHOTODISC; MATTON-BILD; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD; ARXIU SANTILLANA
2009 by Grup Promotor / Santillana Educacin, SL Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica). 08005 Barcelona Imprs per
ISBN: 978-84-7918-378-0 CP: 945335 Dipsit legal:

Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra noms es pot fer amb lautoritzaci dels seus titulars, llevat dexcepci prevista per la llei. Si en necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment, adreceu-vos a CEDRO (Centro Espaol de Derechos Reprogrficos, www.cedro.org).

Soluciones Quimica 1Âº Bachiller Santillana Catalan

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Soluciones Quimica 1Âº Bachiller Santillana Catalan

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Qumica 1

Biblioteca del professorat

149-168 169-196 197-242 243-270

Unitat 6 Unitat 7 Unitat 8 Unitat 9

La teoria atomicomolecular de la matria

4 3 4 r = 33 cm3 = 113,1 cm3 3 3

d aire = 1,3 d oli = 0,88

4 3V 3 7,75 cm3 r 3 r = 3 = 3 = 1,23 cm 3 4 4 2 1,23 = 2, 46 cm de dimetre

COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT

CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT

La teoria atomicomolecular de la matria

COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT

CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DEL BATXILLERAT

Es tracta dexpressar la densitat en kg/m3: d aigua = 1 kg 10 3 L kg = 10 3 3 3 L 1m m g 10 3L 103 kg kg = 1, 3 3 3 L 1m 1g m g 106 mL 103 kg kg = 880 3 3 mL 1m 1g m

d aire = 1,3 d oli = 0,88

4 3 4 r = 33 cm3 = 113,1 cm3 3 3

4 3V 3 7,75 cm3 r 3 r = 3 = 3 = 1,23 cm 3 4 4 2 1,23 = 2, 46 cm de dimetre

Compara aquests conceptes:

Diferncies Element i compost Mescla i dissoluci

Calci (g) 0,4 1,5 1,2

Brom (g) 1,6 0,8

2 g de bromur de calci 1,6 g de brom

1,2 1,25 + 1,3 = = 2,55 0,84

Oxigen (L) 1,5 5

3 2 2,4 1,7 1 1,5 3 0 1 0

0,125 mol de S 22.

4 12 g de C 100 = 82, 8 % de C 58 g de C 10 1 g de H 100 = 17,2% de H 58 g

El nitrat damoni s ms ric en nitrogen.

2 55,8 g de Fe 100 = 69,9% de Fe 159,6 g g mol

M (FeS) = 55, 8 + 32 = 87,8

55,8 g de Fe 100 = 63,5% de Fe 87,8 g

d) Prop: C3H8 e) Dixid de carboni: CO2

Dixid de carboni CO2 CO2

8,2 g de sulfur de plata 7,13 g de plata = 1,07 g de sofre que es combina

= 83,03 mol de plat

M (AsH3) = 74,9 + 3 1 = 77,9 g/mol.

c) 0, 8 1025 molcules de AsH3 = 2, 4 1025 toms de H d) 13,28 mol de AsH3 70.

3 toms de H 1 molcula de AsH3

74,9 g de As 1 mol de AsH3

M (CO(NH2)2) = 12 + 16 + 2 (14 + 2 1) = 60 g/mol.

= 498,2 g de CO(NH2 )2 (urea)

d) 5 1024 molcules d'urea

M (Mg(OH)2) = 24,3 + (16 + 1) 2 = 58,3 g/mol

58,3 g de Mg(OH)2 1 mol de Mg(OH)2

M (O2) = 16 2 = 32 g/mol; M (CO2) = 12 + 2 16 = 44 g/mol.

1 mol de CO2 44 g de CO2

9, 41 1023 molcules de O2 6, 84 1023 molcules de CO2

M (C6H12O6) = 6 12 + 12 + 6 16 = 180 g/mol.

M (FeSO4 7 H2O) = 55,8 + 32 + 4 16 + 7 (2 1 + 16) =

M (Al2O3) = 2 27 + 3 16 = 102 g/mol.

a) diclorur de plom - clorur de plom (II)

Els estats de la matria

2 Els estats de la matria

COMPETNCIES ESPECFIQUES DE LA UNITAT

CONTRIBUCI A LES COMPETNCIES GENERALS DE BATXILLERAT

CONNEXI AMB ALTRES MATRIES DE BATXILLERAT

2 Els estats de la matria

2 Els estats de la matria

La seva forma i volum s variable

El seu volum no varia

T una forma constant

T una forma variable

Es pot comprimir fcilment