Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Save to My Library
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
El mode d'acció verbal com a categoria oracional-MartínezL_i_DelaTorre-1988

El mode d'acció verbal com a categoria oracional-MartínezL_i_DelaTorre-1988

Ratings: (0)|Views: 163|Likes:
Published by Toni de la Torre
"El mode d'acció verbal com a categoria oracional" és un article publicat a les Actes del VIII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Vol. I) per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, i és la comunicació dels autors. El Col·loqui es va celebrar a Tolosa de Llenguadoc (12-17 de setembre de 1988).
"El mode d'acció verbal com a categoria oracional" és un article publicat a les Actes del VIII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (Vol. I) per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, i és la comunicació dels autors. El Col·loqui es va celebrar a Tolosa de Llenguadoc (12-17 de setembre de 1988).

More info:

Categories:Presentations
Published by: Toni de la Torre on Nov 15, 2013
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

02/20/2014

pdf

text

original

 
ACTDS
DDL UITD ()L.L(
INTDRNACI(
DD IDNGUAI TITDRATUCATATAND
Tolosa e lenl¡uadoc,
12-17 e etembie e 988
v t¡ c0t-.Lo0ut t{rERt{Act0i¡AtOE l¡t{E¡l I TMRAruRA ATAI.¡'{ES
UNIVERSÍTAT ETOULOUSE LE MIBAILTOLOSA DE LLENGUADOC12-I7 DE SETEMBRE DE 19€A
Publicacions e 'Abadia e Nlontserrat
 
EL MODE D'ACCIÓ VERBAI COM A CATEC'ORIAORACIONAL: FACTORS QIJE INTERVENENEN LA SEUA CONFIGURACIÓ
0. En aquesta bteu comunicació pretenem repassar les difetén-cies entre els conceptes de <mode d'acció> i <aspecte> mostrat,una vegada assenyalades es oposicions pdncipals que s'estableixenper a ca¡actetitzar la categotia de <mode d'acció vetbal>, la neces-sitat d'estudiar aquesta més que no com una categoria verbal, slcom una categoria otacional en qué intervenen alguns factots sin-tlctics. De la influéncia d'aquests factors ens lir¡ritatem a apuntaraquella que practiquen el subjecte i els objectes ditecte i indirecte.rUtiützem la denomi¡ació de <mode d'acció>, cortesponent aIterme <Aktionsa¡t>, com a categoria verbal, enfront d'altres de-nominacions proposades, perqué és la que compta amb més t¡adi-ció a l')mbit de la filologia ¡omi¡ica.l. Entte les nocions de <mode d'acció> i <aspecte> es ptodueixsovint una confusió terminolbgica i conceptual que obliga d'inten-tar una delimitació i
1. Volem adve¡ti¡ que ¡quest t¡eball es basa en estudi bés detallatdel tena que ve ser p¡esedtat coo a memó¡ia de llice¡ciatura a la U¡ive¡s dad Cooplutense de Macl¡id pd seteobre de 1986. Aquesta meoória, quedcs dad posem a disposició de les persooes interessades pel tema; foudidgida pel Dr, Igoacio Bosque, a la respo¡sabilitat del qual auibuim qual-ser¡ol e¡ce¡t que hom pogués üoba¡ ¿l ¡ost¡e t¡eball, i sosúaem totes leset¡ades i defectes.2. Aquesta co¡fusió e¡ veu ¡favo¡id¿ pel fet que el oode d'acció, a<frfe¡¿ocia del que ocore ¡nh f¡5¡¡¡16, do u¡¡¿ clr¡sideració uuloioe
 
202 a. ¡¡. {Arrú{Ez LAú{EZ ^. DB rrr roRRBPer a est¿blir aquesta delimitació cal te¡ir en compte que elconcepte d'<aspecte> es refereix a la forma en qué el padant pre-senta una situació relació al temps flsic o defctic, semp¡e quela llengua oferesca una forma sistemltica d'ex¡xessar a tria d'u¡adetermí¡ada presentació. Quant aI concepte de <mode d'acciór,es refe¡eix a la constitució temporal intema d'una situació (e¡tenent per sittació el referent de la predicació), independentmentdel temps flsic o delctic, és a dir, a la forma de classifcar la ¡ost¡aconcepció de la situació.Es pot dir, doncs, a grans trets, que el mode d'acció un ca-dcte¡ léxico-semlntic i (quasi)oblectiu, ment¡e que I'aspecte és decaricter moúolbgic i (quasi- subiectiu.2. Les nombroses dassficacions que s'han donat del mode d'ac-ció es basen ----<xpllcitament o impllcita- en un conjunt linitatdbposicions que, seguiat Fraagois 1981:288), serien:- ptocés en sittació/ procés lon de ituació (& a di¡, <propietat)r), exemple:( 1) a. Joan abtica rellotges ara, en aquest edodede temps)b. Joan és rellotger- procés estatfuf procés lin)mic, crrnrp'let(2) a. Joan sap a respostab. Joan llegeix la resposta- ptocés duratiaf yocés pantaal o i¡stantani (entesa a instanta-neitat no com a propietat flsica, sinó com a propietat d'unsuccés percebut com a tempo¡alnent indivisible. Fxemple:
la teoria liogÍifstica, i taobé pcr lc f¡cqiicots i¡tctfc¡locic¡ que cs p¡qdueixe¡ soviot cntrc ¡.obdós.

You're Reading a Free Preview

Download
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->