ELS SSERS VIUS

Qu en sabem?

Saps qu sn els ssers inerts? I els ssers vius? Quins grups hi ha?

Els ssers inerts sn aquells que no fan cap activitat, no tenen vida (elements naturals -roca, nvol, sorra, aire,...- i objectes cadira, cotxe, banc, taula,...) Els ssers vius (tamb anomenats organismes), per contra, tenen vida, sn ssers actius, que compleixen un cicle vital: neixen, es nodreixen, creixen, es relacionen, es reprodueixen i moren. Els ssers vius es classifiquen en grans grups anomenats regnes. Hi ha cinc regnes: regne dels animals, regne de les plantes, regne dels fongs, regne dels bacteris i regne de les algues.

Qu en sabem?

Quines sn les funcions vitals dels ssers vius?

Les funcions vitals sn aquelles que realitzen els ssers vius al llarg de la seva vida. De totes, les ms importants sn: Nutrici.- s el procs pel qual els ssers vius prenen aliments, els aprofiten i expulsen els productes de rebuig resultants. Relaci.- s el procs pel qual els ssers vius perceben el que passa al voltant seu i reaccionen en conseqncia. Reproducci.- s el procs pel qual els ssers vius poden donar lloc a descendents que sn semblants a ells.

Qu en sabem?

En quins dos grans grups dividim els animals?

Podem classificar els animals en dos grans grups: Vertebrats.- sn animals que tenen esquelet, un conjunt dossos que sost el seu cos i els permet moures. Sn vertebrats: mamfers, aus, rptils, amfibis i peixos. Invertebrats.- sn animals que no tenen ossos, tot i que alguns tenen una closca que els protegeix el cos. Sn invertebrats: artrpodes, molluscs, anllids, equinoderms,...

Els ssers vius

Es diferencien de la matria inerta en el fet que Naixen Realitzen les funcions vitals Estan formats per

Nutrici Creixen

Relaci

Reproducci Poden ser Cl lules

Moren Animals Plantes Fongs Microbis

La cllula

El descobriment de la cllula: el microscopi

Cap al 1610 es va inventar el microscopi, un aparell format per una o diverses lents, que amplia moltes vegades els objectes que es veuen a travs dell. Aquest aparell va permetre estudiar en profunditat els ssers vius; els cientfics hi van observar que tots els animals i les plantes estaven formats per un gran nombre de parts minscules, que van anomenar cllules.

Segons els italians, el va inventar Galileu.

La cllula
Els ssers vius estan formats per un gran nombre delements, invisibles a simple vista, anomenats cllules. La cllula s la part ms menuda de que estan formats els ssers vius i que est viva.

Caracterstiques principals de les cllules

Les cllules sn la base de la vida. Les seves caracterstiques principals sn: Com que estan vives realitzen les mateixes funcions que els ssers vius. s a dir fan les funcions de relaci, nutrici i reproducci. La gran majoria delles sn tan petites que noms es poden veure al microscopi. Hi ha diferents tipus de cllules, amb formes diferents.

La cllula
Estructura de la cllula
Les cllules presenten una estructura fora complexa. En general, es distingeixen diverses parts: Membrana Nucli Citoplasma
citoplasma membran a

orgnuls

nucli

La cllula
La membrana

s la capa que envolta la cllula, la separa de lexterior i la protegeix. s lencarregada de donar-li forma. s porosa i permet el pas de substncies (aigua i substncies nutritives) a travs della.

El nucli

Microfotografia d'una membrana. 436.740 augments

s lrgan encarregat de dirigir les funcions de la cllula: captar laliment, coordinar els moviments i reproduir-se. Algunes cllules, per no tenen nucli.

Nucli duna cllula del fetge

La cllula
El citoplasma

s el lquid gelatins contingut dins de la membrana, format per aigua i substncies nutritives dissoltes. En el seu interior es troben els diferents ORGNULS CELLULARS, que tenen diferents funcions, com per exemple emmagatzemar laliment i transformar-lo en energia. N'hi ha de diferents tipus.

La cllula
Cllules animals i cllules vegetals

Les cllules dels animals i de les plantes sn diferents. Quina diferncia hi veiem?

La cllula
Les cllules animals

Tenen una membrana cellular i un citoplasma, on suren el nucli i diversos orgnuls cellulars. Tenen formes molt diferents: esfriques, cbiques, estrellades, i, de vegades, sn molt irregulars.

La cllula
Les cllules vegetals

Normalment sn ms grans que les dels animals. Tenen una forma ms regular, com prismtica. Estan envoltades duna paret cellular, que s dura, que fa que les branques i els troncs, de vegades, siguin tan durs.
Nucli Membrana cellular

Tenen, en uns orgnuls especials, un pigment verd anomenat clorofilla.

Paret cellular

Orgnuls amb pigments de clorofilla

Orgnuls

La cllula
ssers pluricellulars i unicellulars
Segons la seva estructura, els ssers vius poden ser: ssers unicellulars. Estan constituts per una sola cllula i sn capaos de realitzar per si mateixos totes les funcions vitals. En sn exemples els bacteris, els protozous com ara l'ameba i el parameci, i alguns fongs com ara els llevats i les floridures. No es poden veure sense un microscopi. ssers pluricellulars. Estan constituts per milers o milions de cllules. En sn exemples els animals, les plantes i la majoria de fongs. Existeixen tamb uns organismes que no estan formats per cllules: sn els virus. Els virus es caracteritzen perqu no es poden reproduir per ells sols. Per fer-ho, han 'introduir-se en cllules d'altres ssers vius.

La cllula
Cllules, teixits i organismes: nivells dorganitzaci dels ssers vius
Els ssers pluricellulars estan formats per cllules de molts tipus diferents. Les cllules que sn iguals sorganitzen i sagrupen formant teixits (ex.: teixit muscular, teixit ossi). Els teixits que suneixen per treballar en una mateixa funci, sagrupen en rgans (ex.: cor, pulmons, os, fulla.) Els rgans que participen en una mateixa funci, al seu torn, sagrupen en sistemes i aparells (ex.: sistema muscular, aparell digestiu). Finalment, la uni de tots els aparells i sistemes dna lloc a un organisme, s a dir, un sser viu complet.

La cllula
Cllules, teixits i organismes: nivells dorganitzaci dels ssers vius

La cllula
Cllules, teixits i organismes: nivells dorganitzaci dels ssers vius

La cllula
Cllules, teixits i organismes: nivells dorganitzaci dels ssers vius

Cllules sangunies: glbuls vermells.

Cllula del sistema nervis: neurona

Cllules reproductores: vul i espermatozoides.

Cllules de la pell.

La cllula
Cllules, teixits i organismes: nivells dorganitzaci dels ssers vius

Diferents tipus de teixits humans

Els regnes dssers vius

Els ssers vius sagrupen en regnes. Recordes quins sn aquests regnes ? Sabries dir quants i quins sn? Regne animal. Regne vegetal. Regne dels fongs Regne dels bacteris El 5 regne (de les algues)

Els regnes dssers vius

El regne dels animals

Els animals sn ssers vius pluricellulars que salimenten daltres ssers vius (hetertrofs). Gaireb tots els animals es poden desplaar per buscar laliment, fugir dels perills, trobar refugi, Disposen drgans dels sentits i dun sistema nervis, que els permet captar tot el que passa al seu voltant, reaccionant als estmuls.

Els regnes dssers vius

El regne de les plantes

Les plantes sn ssers vius pluricellulars que es fabriquen el seu propi aliment (auttrofs). El procs que fan servir les plantes per fabricar-se laliment s la fotosntesi.

Per fer la fotosntesi, necessiten: aigua, sals minerals, dixid de carboni i llum solar. Les plantes viuen fixades al sl per larrel. La tija creix per sobre del sl i sost les fulles, les flors i els fruits.

Els regnes dssers vius

El regne dels fongs

Els fongs sassemblen als animals i a les plantes, per com que no sn ben b ni una cosa ni laltra formen el seu propi regne. A ligual que les plantes, no es desplacen. Com els animals, no es fabriquen laliment; el prenen daltres ssers vius. Els ms coneguts sn els bolets, com el xampiny

Els regnes dssers vius

El regne dels fongs

Per, et sembla que s el mateix fong que bolet?

Els fongs estan formats per una xarxa de fils anomenada miceli. Aquests fils recullen laliment i creixen sota terra. Quan arriba la temporada adequada els filaments donen origen als bolets, que intervenen en la reproducci del fong (per espores).

Els regnes dssers vius

El regne dels fongs
Les floridures sn fongs que creixen sobre altres ssers vius. De vegades les floridures fan malb els aliments, per nhi ha que susen a la indstria, com el Penicillium notatum, fong del qual s'obt l'antibitic de la penicillina, o el Penicillium roqueforti i el Penicillium camemberti, que s'utilitzen en la fabricaci de formatge.
Penicillium notatum

Els llevats sn fongs microscpics unicellulars que sutilitzen per a produir aliments com el pa, el vi o la cervesa. Duen a terme un procs anomenat fermentaci, amb el qual transformen substncies en productes aprofitables per produir aquests aliments.

llevat

Pasta per fer pa amb llevat

Els regnes dssers vius

El regne dels bacteris

Els bacteris sn els ssers vius ms petits que hi ha. Sn tots unicellulars, per aquesta nica cllula s ms petita i senzilla que la dels animals o plantes (no t nucli). Sn molt abundants i els podem trobar a tot arreu: al terra, laire, laigua ... Tamb nhi ha que viuen dins dels ssers vius, com els bacteris de laparell digestiu, que ens ajuden a fer la digesti dels aliments. Alguns bacteris sn molt tils, com els que sutilitzen per fer el iogurt; altres, en canvi, ens causen malalties, com el clera.
Els ssers unicellulars, com els bacteris, que noms es poden veure amb el microscopi se solen anomenar microbis o microorganismes.

Els regnes dssers vius

El regne dels bacteris
Bacteris del iogurt (lactobacils) vistos al microscopi. Aquests bacteris sencarreguen de transformar la llet en iogurt.

Bacteri del clera (vibri del clera) vist al microscopi. Aquest bacteri causa moltes morts als pasos pobres.

Bacteris de laparell digestiu (flora intestinal), que ens ajuden a fer la digesti dels aliments.

Els regnes dssers vius

El 5 regne

Els ssers vius que no pertanyen a cap dels quatre anteriors regnes queden inclosos en aquest cinqu. Hi trobem:
Algues Les algues sn ssers vius que viuen a laigua i es fabriquen laliment, com les plantes. Moltes sn unicellulars, per tamb nhi ha de pluricellulars, que se subjecten al fons i poden ser molt grans.

Protozous Els protozous sn unicellulars i les cllules sassemblen a les dels animals. La majoria viuen a laigua (rius, les basses i el mar).

Parameci

Ameba

Els virus

Sn tan petits i senzills, que no sels considera ssers vius; per aix no sels inclou en cap dels regnes. Sn organismes endocellulars: no es poden reproduir per ells sols i per fer-ho shan dintroduir a les cllules dun altre sser viu. Normalment provoquen malalties a lsser viu en el qu sintrodueixen, com el xarampi, la grip o la sida.

Virus de la grip

Virus de la sida