PARRQUIA DE SANT HILARI

VILANOVA DEL CAM

1 Desembre 2013

DIUMENGE 1 DADVENT

N. 1913

SOL, ALTRA VEGADA?

Mossn Riera s el rector de tres pobles perduts enmig de muntanyes i d'una vila, cap de comarca. Porta ja cinc anys en aquesta missi i ha fet un nombre incomptable de quilmetres, amunt i avall. Els caps de setmana sn realment intensos. El ms notable s que quan arriba sembla que no t pressa, saluda a uns i altres, moltes vegades entra al bar a fer un caf, que certament el necessita, i sempre somrient va fent... fins que marxa. Mai ning l'ha vist atabalat; possiblement ho ha estat per dintre algunes vegades, per no resulta fcil de descobrir-ho. Avui ha sigut un dia complicat. Un casament, tres eucaristies, dinar amb una famlia nombrosa, algunes consultes, i per acabar-ho d'adobar la carretera tallada per l'accident d'un tractor que s'ha estimbat i ha anat a parar al bell mig de la pista. Grcies a Du que el tractorista n'ha sortit sa i estalvi. Sn tres quart d'onze de la nit. Mossn Riera est ben cansat i abans de retirar-se, com fa sempre, obre la finestreta que de la rectoria dna a l'esglsia i veu el sagrari amb la llumeta fent pampallugues. Desprs de resar l'ofici de completes es queda encara una estona quiet amb la mirada fixa i el primer que pensa s: "altra vegada sol amb Tu, Senyor". Per la seva ment i pel seu cor comencen a passar noms, els de Can Ferrer, els nouvinguts de Guinea, aquella dona vdua que sempre t preparat un caf, el del tractor, pobre home quin ensurt!, .....segueix la pellcula... fins que li va entrant la son. s en aquests moments que recorda el fragment de l'evangeli que avui ha llegit i aquella frase que ha anat repetint durant el dia: "Jo envio davant teu el meu missatger, perqu et prepari el cam" Bona nit, mossn Riera, bona nit mossens Oscar, Enric, Josep, ....que aneu preparant com a missatgers aquell cam del que s EL CAM. Si en algunes parts del mn encara el mossn s una persona important, en altres no s gaire valorat; per Ell sap molt b tota aquesta aventura interior d'estar al servei de les comunitats. Quan tanques la finestreta que dna a l'esglsia, una nit ms, el teu nom est ja vivament gravat en el Cor de Du. Sol altra vegada? Doncs, no. Molt ben acompanyat. .

INFORMACI PARROQUIAL
ELS CAPTAIRES
Des de fa dies, a la porta de la nostra Esglsia Parroquial hi ha persones que demanen caritat, dites persones, no sels fa cap b en donar-li diners, ja que podem caure en el perill de tranquillitzar la nostra conscincia, ja que hi ha altres conductes reglamentaries els quals, shan dutilitzar per ajudar-los de forma correcta (Ajuntament, Critas, etc.). Si creiem que estn fent un b donant caritat i que s una forma correcta de seguir levangeli, crec que ens equivoquem, lnic que fem es alimentar un modus vivendi que no porta enlloc. Dit per la mateixa policia local, la qual crec que te els seus motius per pensar daquesta manera No pensen que actuant daquesta forma, podrem palliar i resoldre els conflictes de la pobresa, una persona sola, no pot fer gran cosa si no esta recolzada per una entitat, o organisme governamental s molt important de sab reconduir a les persones que ho necessiten i no actuar per mecanismes de dir pobret no te res per menjar aquesta forma de pensar margina i aliena la persona, s a dir, que nosaltres mateixos creiem que estem actuant correctament per amb la forma de pensar el que estem fent es marginar-lo. Cal tenir la suficient maduresa per respondre davant de les situacions que ens trobem, sin a mirem alimentant aquest modus vivendi, que ser insostenible i no radicarem el problema, ja que continuar igual.
MISSA DE VIGILIA I DOMINICAL Dissabte 19:30, Diumenge 11h DIES FEINERS Dijous i divendres missa a les 18:00h MISSA DOMINICAL Barri St. Pere: esglsia Verge de la Pau, primer diumenge de cada mes 12:30h LOCALS PARROQUIALS c/ Sant Jordi,16 A Telfon 938 06 0973 Despatx parroquial: dimarts i dimecres de les 18:45 a les 20:15h Critas: dilluns de 18 a 19:30 h Horari Hivern

H O R A R I S

Vilanova del Cam

Telfon 93.806.09.73 parroquia.Sant.Hilari@gmail.com

08788- Barcelona

AMB ELS ULLS OBERTS

Is 2,1-5 Rm 13,11-14a Mt 24,37-44

Les primeres comunitats cristianes van viure anys molt difcils. Perduts en el vast Imperi de Roma, enmig de conflictes i persecucions, aquells cristians buscaven fora i al esperant la rpida vinguda de Jess i recordant les seves paraules: Vigileu. Viviu desperts. Tingueu els ulls oberts. Estigueu alerta. Signifiquen encara alguna cosa per a nosaltres les crides de Jess a viure desperts? Qu s avui per als cristians posar la nostra esperana en Du vivint amb els ulls oberts? Deixarem que s'esgoti definitivament en el nostre mn secular l'esperana en una ltima justcia de Du per a aquesta immensa majoria de vctimes innocents que pateixen sense cap culpa? Precisament, la manera ms fcil de falsejar l'esperana cristiana s esperar de Du la nostra salvaci eterna, mentre donem l'esquena al sofriment que hi ha ara mateix en el mn. Un dia haurem de reconixer la nostra ceguesa davant Crist Jutge: Quan et vam veure afamat o assedegat, estranger o despullat, malalt o a la pres, i no et vam assistir? Aquest ser el nostre dileg final amb ell si vivim amb els ulls tancats. Hem de despertar i obrir b els ulls. Viure vigilants per mirar ms enll dels nostres petits interessos i preocupacions. L'esperana del cristi no s una actitud cega, ja que no oblida mai els que pateixen. L'espiritualitat cristiana no consisteix noms en una mirada cap a l'interior, ja que el seu cor est atent als que viuen abandonats a la seva sort. A les comunitats cristianes hem de tenir cura, cada vegada ms, que la nostra manera de viure l'esperana no ens porti a la indiferncia o l'oblit dels pobres. No podem allar-nos en la religi per no sentir el clam dels que moren diriament de fam. No ens est perms d'alimentar la nostra illusi d'innocncia per defensar la nostra tranquillitat. Una esperana en Du, que s'oblida dels que viuen en aquesta terra sense poder esperar res, no pot ser considerada com una versi religiosa de cert optimisme a qualsevol preu, viscut sense lucidesa ni responsabilitat? Una recerca de la prpia salvaci eterna d'esquena als que pateixen, no pot ser acusada de ser un subtil "egoisme allargat cap al ms enll"? Probablement, la poca sensibilitat al sofriment immens que hi ha al mn s un dels smptomes ms greus de l'envelliment del cristianisme actual. Quan el Papa Francesc reclama "una Esglsia ms pobra i dels pobres", ens est dient ben fort el seu missatge ms important als cristians dels pasos del benestar.