Monogrfics SAM

Benestar animal al plat i als mitjans de comunicaci

Generalitat de Catalunya Agncia Catalana de Seguretat Alimentria

Benestar animal al plat i als mitjans de comunicaci

Aquest document recull un resum de la sisena reuni monogrfica convocada per la Plataforma SAM, celebrada el dia 20 de juny del 2011 a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona.

Moderadors Xavier Llebaria, director de lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria Gema Revuelta, sotsdirectora de lObservatori de Comunicaci Cientfica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF)

Ponents Antonio Velarde, investigador del Subprograma de Benestar Animal de lIRTA Vctor Trigueros, director de lescorxador de Mercabarna Miguel Rey, veterinari de producci de Pondex Avcola

Participants Milagros Prez Oliva, El Pas Eva Pomares, El Punt Ferran Cosculluela, El Peridico Raul Montilla, La Vanguardia Anna Toda, Federaci Avcola Catalana Ricard Pars, Associaci Catalana de Productors de Porc Alfons Vilarassa, Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural Maria Llusa Mas Mayor, Agncia de Protecci de la Salut Diana Sumelzo, escorxador de Mercabarna Glria Cugat, ACSA Victria Castell, ACSA Patrcia Goslbez, ACSA Vernica Escurriol, OCC-UPF

Coordinadora del monogrfic i redacci: Vernica Escurriol Martnez Transcripci: Catherine Berthelot de la Gletais

Presentaci
E
l benestar animal s una qesti amb un tractament complex des del punt de vista de la comunicaci. Des de fa uns anys es comena a establir com un requisit de mercat i incls pot esdevenir una estratgia de mercat en lmbit internacional ja que els consumidors europeus hi atorguen una importncia cabdal (amb una nota de 7,8 dimportncia entre 1 i 10, a Espanya menys, de 6,9) als assumptes relacionats amb la producci, el transport i el sacrifici. En els darrers anys aquest s un tema recurrent als mitjans de comunicaci, per quan apareix ho fa duna manera intensa i recurrent en forma de reportatges, notcies, etc. Aix doncs, ens sembla un tema important que en aquest espai pot permetre la millora del coneixement i de la informaci mtua de comunicadors i mitjans de comunicaci. Xavier Llebaria Director de lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria (ACSA) Afortunadament, ens hem trobat amb gent del mn de la comunicaci que comparteix aquesta visi sobre com millorar la informaci, i a partir daquesta reflexi han sorgit projectes com la Plataforma SAM (Seguretat Alimentria i Mitjans de Comunicaci), una iniciativa de lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria, que va ser engegada fa tres anys. La Plataforma t diversos pilars, un dels quals s el monitoratge anual del que es publica a la premsa diria sobre seguretat alimentria i, amb les dades obtingudes, es publica un informe anual danlisi. Un altre pilar s lanlisi de casos concrets que abordem mitjanant reunions en petit comit en les quals es parla de temes que aglutinen diversos actors del mn de la comunicaci relacionats amb la cobertura (comunicadors) o la gesti (tcnics) del tema; avui en concret parlarem de qu s el benestar animal en relaci amb lalimentaci. Aquestes reunions es publiquen en format monogrfic. Amb els monogrfics i els informes, anem creant una xarxa de persones interessades en la seguretat alimentria i un cop lany organitzem la Jornada SAM en la qual presentem linforme anual i debatem el treball fet durant tot lany.

Observatori de la Comunicaci Cientfica s un centre de recerca que estudia els mitjans de comunicaci i quin s (o hauria de ser) el seu paper en la transmissi de la informaci relacionada amb la cincia, la salut o el medi ambient, amb la intenci de millorar la informaci que arriba a la societat.

Gema Revuelta Sotsdirectora de lObservatori de Comunicaci Cientfica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF)

Ponents
Antonio Velarde
Investigador en benestar animal de lInstitut de Recerca i Tecnologia Agroalimentria (IRTA) El doctor Velarde ha participat en el projecte europeu Welfare Quality que durant cinc anys ha elaborat uns protocols per avaluar objectivament el benestar animal a la granja i lescorxador, i ha establert mesures que es poden avaluar i estandaritzar.

Sistemes davaluaci cientfica del benestar en animals de producci

l programa de benestar animal de lIRTA es va iniciar fa deu anys mitjanant estudis associats a la qualitat de la carn, s a dir, al fet de si el benestar animal repercutia en la qualitat del producte. Els primers estudis es van relacionar amb el transport i el sacrifici per aix ha anat canviant; ara la prioritat ja no s avaluar el benestar per lefecte que pot tenir sobre la qualitat del producte, sin com un aspecte propi de la qualitat de la producci animal. Llatina. A partir de la percepci que hi ha a la societat sobre les condicions de vida dels animals, mitjanant els eurobarmetres la UE pretn millorar el benestar dins del seu pla estratgic. La via que sempre shavia utilitzat per protegir els animals era la legislaci, per la UE es va plantejar que si cada vegada es feia una legislaci ms estricta, sestaria restringint cada vegada ms la capacitat dels productors i dels escorxadors dadaptar la producci a les caracterstiques dels animals. Va ser quan es va estudiar la segona via, la del mercat: si realment hi ha consumidors que estan preocupats pel benestar animal i estan disposats a pagar ms per aquests productes sha de desenvolupar una eina de comunicaci amb els consumidors sobre quins

Recentment, lIRTA va participar en el projecte Welfare Quality, cofinanat per la Comissi Europea en el VI Programa marc i centrat en la integraci del benestar dels animals de granja en la cadena de la qualitat alimentria. El projecte t com a objectiu satisfer la preocupaci social i les exigncies del mercat sobre el desenvolupament de sistemes davaluaci fiables a la granja, sistemes dinformaci del producte i estratgies prctiques especfiques per millorar el benestar animal. Aquest ha estat el projecte amb finanament pblic ms gran que ha donat la UE, amb un pressupost de 17 milions deuros, que va durar del 2004 al 2009, i que va comptar amb la implicaci de 44 institucions de tretze pasos diferents de la UE i quatre dAmrica

Monogrfics SAM

PONENTS

productes shan produt amb el millor benestar animal i aix que tinguin la possibilitat dadquirir-los. Aix dna un valor afegit a aquests productes. Per malgrat aquesta intenci, en general, els ciutadans, quan van al supermercat, sempre compren el producte ms barat. Aix pot ser degut en part al fet que no hi ha un bon sistema de comunicaci mitjanant letiquetatge que pugui diferenciar quins productes tenen un millor benestar animal. De fet, segons leurobarmetre, la barrera ms gran que tenen els consumidors per accedir a aquests productes no s el preu, sin la falta dinformaci. Per tant, dins daquest projecte europeu, la idea era millorar el benestar animal a travs dun sistema que pogus avaluar-lo i transferir aquesta avaluaci al productor o al gerent de lescorxador a fi de poder conixer el benestar animal i els punts crtics per poder-lo millorar; per tamb transferir-la al consumidor mitjanant letiquetatge. Per comenar, per, primer sha de definir qu s el benestar animal. Nhi ha definicions diferents: una que parla de condicions naturals, una que parla de les emocions (dins del Tractat de Lisboa sespecifica que els animals sn considerats com a ssers amb capacitat de tenir emocions) o una altra que parla de la capacitat que pot tenir lanimal dadaptar-se al medi ambient (inclouria la granja, el transport, etc.). El benestar animal t un carcter multidimensional; no hi ha una sola mesura per avaluar-lo. En el projecte vam definir benestar animal en els termes segents: una alimentaci correcta, un allotjament correcte, una bona salut i un comportament apropiat. Aquests quatre principis van ser desglossats en dotze criteris i vam buscar una mesura per cadascun daquests criteris. Actualment, les mesures ms utilitzades en els sistemes de certificaci i en la legislaci sn les que es basen en lambient i que parlen de les installacions (densitat, llum, ventilaci, temperatura, etc.). Aquestes mesures sn fcils dobtenir i reproduir. El problema s que no tots els animals reaccionen de la mateixa manera a unes condicions ambientals determinades, sin que aix depn de la seva gentica, temperament o experincies prvies. Un animal de Catalunya tindr ms resistncia a la calor que un de Sucia per exemple. Aix doncs, aquest projecte pretenia buscar indicadors basats directament en lanimal i que fossin independents de lambient. Per exemple, per avaluar si t gana es pot mirar la condici corporal de lanimal, o per

avaluar si descansa b hi ha indicadors com la bursitis en porcs. Aquestes mesures sn ms difcils davaluar (es necessita personal format, fer estudis de repetibilitat, etc.) per indiquen realment el benestar animal i permeten comparar-lo entre diferents sistemes de producci (extensiu o intensiu) i han tingut una millor acceptaci en consumidors i productors. Els protocols desenvolupats en el projecte sn al web www.welfarequality.net, en qu podeu trobar ms informaci sobre el tema. El pas segent en qu estem treballant, un cop acabat el projecte, s com adaptar aquest sistema a la cadena de producci i a les condicions comercials. Aquest protocol s una eina molt til per al productor perqu qualsevol pot avaluar el benestar animal (s un sistema pblic) globalment mesurant els dotze criteris, fer lavaluaci component per component i donar estratgies prctiques per millorar la granja o lescorxador. La idea s que, en un futur, aquest sistema pot donar un valor global objectiu de lavaluaci del benestar animal que estigui en letiquetatge del producte.

Victor Trigueros
Director de lescorxador de Mercabarna Lescorxador de Mercabarna s un dels ms importants en sacrifici ov i bov a Catalunya i incorpora el servei de sacrifici ritual. Trigueros s expert en la gesti del mn productiu i comercial (ramaders i carnissers) i en la problemtica que envolta aquesta gesti.

El benestar animal a lescorxador

l benestar animal comena abans de lescorxador, i els primers interessats en el benestar animal, fins i tot per qestions econmiques, som els mateixos gerents dels escorxadors, perqu la carn dun animal el benestar del qual no shagi respectat es rebutja entre un 30 i un 70%, la durabilitat de la carn s curta, s ms susceptible de tenir ms contaminaci bacteriolgica, etc. El benestar animal s una taula de tres potes: les granges, el transport i els escorxadors.

6 - BENESTAR ANIMAL AL PLAT I ALS MITJANS DE COMUNICACI

vern, dues a lestiu i dues a la primavera), va revelar que, dels 5.600 animals que es van analitzar, el 96% estava assegut als corrals dels escorxadors i el 65% estava assegut i remugant (els animals remuguen quan estan tranquils). A ms, noms el 4% de les canals analitzades va obtenir un pH superior al 6. Daltra banda, fa temps que les grans superfcies, els grans compradors, estan buscant un pH del 5,8. Segons lestudi, doncs, el 13% dels animals estava per sobre daquest 5,8, o dit duna altra manera, el 87% estava per sota de les exigncies de les grans superfcies. Amb aquestes dades queda clar que els primers interessats en el benestar animal som els mateixos escorxadors. Alg va dir que les ltimes 24 hores dun animal sn les ms importants de tot el cicle de producci, i s veritat. En les ltimes 24 hores hi ha molts factors que estressen lanimal, com poden ser el canvi de temperatura, lambient desconegut, la barreja danimals als camions, la mateixa estabulaci, la jerarquitzaci, etc. Hi ha un tema que t molta importncia i no se nhi dna prou: laigua. Si els animals estan criats al Montseny o a lEmpord, quan els porten a un escorxador, laigua que hi ha s diferent i, de vegades, lanimal no beu perqu no li agrada aquella aigua. Resumir aquests temes tan complexos s complicat, i hi ha altres temes com els aspectes legals, religiosos, dusos i costums. El fet s que des de lany 2009 els escorxadors estem obligats a tenir una persona responsable del benestar animal. El 2009 es va fer un curs de benestar animal certificat per la Generalitat de Catalunya en qu es van formar quinze persones i fa uns dies va comenar un altre curs per formar-ne vuit o deu ms. Recentment, hem fet una auditoria a lIRTA a travs de lAFIC per certificar que lescorxador compleix els requisits del benestar animal. Vam aprovar justos, amb un 6,25. No est malament per queda molt per millorar.

Del tema de les granges, no en puc dir res; per del transport, en puc parlar una mica. Lany 2005-2006 vam fer un estudi a Mercabarna, amb la participaci de lIRTA i Antonio Velarde, grcies al qual ens vam adonar que el 42% dels camions que arribava a Mercabarna portava animals barrejats de diferents granges i el 21%, animals de tots dos sexes. Cada vegada que sagafa un paquet danimals i el separes, es creen dues noves jerarquies. A la granja es queden alguns animals i es forma una nova jerarquia i al cami, una altra. Si al cami es carreguen ms animals, es torna a produir una altra jerarquia. I encara ms quan aquesta barreja s entre mascles i femelles. A Mercabarna tenim 70 corrals dedicats al bov i entre els corrals hi ha 45 metres de distncia, i mascles i femelles estan separats. Lestudi que va durar sis setmanes (dues a lhi-

Monogrfics SAM

PONENTS

Miguel Rey
Veterinari de producci Pondex Avcola Pondex s una empresa dedicada a la incubaci dous i a la producci de carn de pollastre. Miguel Rey s veterinari de producci avcola especialitzat en benestar animal. El sector avcola t com a repte adaptar-se a la normativa de 2012 relativa a sistemes productius de gallines de posta i de mida de gbies.

El benestar animal les granges de pollastres

ondex s la divisi avcola de Vall Companys, un grup important en la producci de porcs i a Pondex som productors de carn de pollastre. El procs general fins arribar als pollastres s el segent: primer, hi ha les polletes que seran les futures reproductores quan sn joves; desprs aquestes gallines passen a altres naus on tenen relacions amb els mascles; desprs tenim els ous frtils, que passen a la incubadora on estan els 21 dies que dura la incubaci i, immediatament desprs de nixer els pollets, es porten a granges de criana per continuar la producci. A vegades, per qestions dels escorxadors, se sexen a la incubadora abans de portar-los a les granges de criana. En les granges de pollastres hi ha, bsicament, sistemes per beure i menjar i sistemes de ventilaci i calefacci. Desprs de la criana, els pollastres es porten a lescorxador. Sc responsable des que surten els pollets de la incubadora fins que shan de sacrificar.

Des dun punt de vista de la filosofia empresarial, el nostre negoci est basat en tres pilars importants: la qualitat del pollet, la qualitat del pinso i el que nosaltres anomenem tradicionalment el maneig, que es refereix a la qualitat de la granja i la gesti daquesta granja. Afortunadament per a nosaltres, que cuidem els animals, ells responen i ens donen el millor que tenen dells. Per tant, per nosaltres s fonamental el benestar animal. Fa tretze mesos va aparixer el Reial decret 692/2010, de 20 de maig, de normes mnimes de protecci dels pollastres. Vaig tenir una sensaci molt agradable per-

qu sestava avalant el que ja fa molts anys (ms de cinquanta) que estem dient com shan de manejar els pollastres; a les granges tenim perfectament definides les normes per criar els pollets. Daltra banda, no vaig tenir una sensaci tan agradable perqu, dalguna manera, la societat ens diu que no estem cuidant els animals i, per tant, s necessari tenir aquest Reial decret. Per realment, nosaltres complim les normes de maneig que defineixen les necessitats quant a temperatura i humitat depenent de ledat dels animals, la ventilaci mnima que necessiten, etc., i tot aix est perfectament establert. A partir daqu, en la nostra tasca com a servei tcnic, el ms important s la formaci i lassessorament als grangers per treure el mxim profit dels animals basant-nos en els tres punts: pinso, pollet i maneig. Puc valorar el maneig que fem a les granges, perqu al final tot aix sn resultats, i aquests resultats vnen definits per un pes mitj, pel pinso que es necessita per quilo de carn, la mortalitat, etc., i al final es tradueix en un ndex deficcia. Evidentment, quan aquest ndex europeu deficcia (IEE) s ms alt, aix vol dir que el maneig del benestar animal ha estat millor. El tema del comportament dels animals que ha apuntat lAntonio s important. Nosaltres ho tenim tot perfectament valorat quant a les condicions per hi ha la sensibilitat del granger per valorar el comportament dels pollastres. Llavors, els barems que donem quant a ventilaci, temperatura o humitat sn ajustats pel granger dacord al comportament dels animals.

6 - BENESTAR ANIMAL AL PLAT I ALS MITJANS DE COMUNICACI

Debat
La comunicaci de les crisis alimentries i el benestar animal
El debat va ser engegat per Eva Pomares, periodista dEl Punt, que va comentar que part de la preocupaci pel benestar animal venia den les crisis alimentries, com la de les vaques boges. Arran daquests fets, la UE cre el programa Welfare, per amb aix no nhi ha prou. Shauria de generar un valor competitiu a travs de letiquetatge, el qual ha despecificar que shan complert certes normes de benestar animal, per aix no passa; no sha demostrat que el consumidor reaccioni i estigui disposat a pagar ms. Fins que aix no passi, ser complicat que el benestar animal es posi en la cadena de valor comercial. Aix no obstant, quan hi ha una crisi alimentria, la gent deixa de comprar aquell producte i no els importa si les gallines tenen ms o menys espai. Daltra banda, si la comunicaci en una crisi alimentria continua sent confusa i desordenada, el resultat s que lopini pblica acaba pensant que no hi ha control. Antonio Velarde va comentar que els sistemes de producci haurien dincloure el benestar animal, la sostenibilitat i el medi ambient. s cert que la preocupaci de la societat pel que mengem ve sobretot arran de les crisis alimentries. Llavors, com es pot combatre la crisi econmica que ve darrere duna crisi alimentria? El desconeixement genera escndol i pot fer que desaparegui un mercat. Per tant, s important que el sistema de producci, transport i sacrifici sigui transparent, ja que una societat ms formada pot decidir desprs com vol els productes. Milagros Prez Oliva, defensora del lector dEl Pas, va comentar per qu sn tan negatives les conseqncies de les crisis alimentries i per qu els mitjans de comunicaci hi tenen un paper negatiu. Hi ha una hiperreactivitat de la poblaci respecte als temes que tenen a veure amb la salut i la seguretat alimentria; preocupen perqu afecten a la salut. Quan es desencadena una crisi alimentria s molt important lestat de coneixement que hi ha en aquell moment. Si lestat de coneixement s dolent, probablement prosperaran amb facilitat teories de la conspiraci, idees equivocades, dades falses, etc. Llavors, en aquest punt de crisi en qu hi ha un context de mala o escassa informaci s molt important la rapidesa de la resposta de les fonts informades. Si les fonts informades sn accessibles i no surten noms a demanda dels periodistes, sin donant dades fiables, no es genera tanta desconfiana. Per la dinmica s situar-nos primer en el pitjor escenari possible per a una demanda de la nostra cultura de la seguretat absoluta, que necessita preveure-ho tot. A ms, tots els sectors passen per lescner, i qualsevol cosa que no funcioni en el sector es veur magnificada en aquell moment si sanalitza en el context duna crisi. Glria Cugat, de lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria (ACSA), va coincidir amb Milagros en el fet que, si lestat de coneixement dun tema s pobre, s ms fcil que prosperin les teories de la conspiraci. Des de lACSA es treballa per donar la mxima transparncia i posar a disposici de tothom, mitjanant la pgina web, els resultats dels controls oficials, mostrant lesfor de les administracions en aquest tema. Xavier Llebaria, director de lACSA, va afegir que sortosament les fonts dinformaci fiables existeixen i estan disponibles avui en dia, tant en el sector productor com en lAdministraci. Un altre tema, segons Milagros, s la societat de la urgncia, que Daniel Innerarity analitza en els seus llibres, i com aquesta urgncia fa que hiperreaccionem per quan sacaba

Glria Cugat: Si lestat de coneixement dun tema s pobre, s ms fcil que prosperin les teories de la conspiraci

Monogrfics SAM

DEBAT

la crisi ja no en tornem a parlar. El que crea malestar s la crisi i per combatre-la s important el capital de coneixement i de transparncia que hgim sabut crear prviament. Glria va comentar que les dinmiques de treball tamb sestan intentant canviar i lAdministraci tracta dentendre la urgncia dinformaci en situacions determinades, per s una pena que noms es requereixi aquesta informaci en moments de crisi.

Xavier Llebaria: Les fonts dinformaci fiables existeixen i estan disponibles avui en dia, tant en el sector productor com en lAdministraci Eva Pomares: En els temes relacionats amb el benestar animal, la percepci social s molt emocional
que, malgrat que la indstria incorpori el benestar animal a les bones prctiques i les institucions intentin regular-ho davant la demanda social, el problema de fons s de sensibilitat. I ho s perqu la gent jove est canviant. Primer, per una qesti cultural; els nens davui dia treuen el menjar de la nevera i la visi que tenen dels animals ha deixat de ser la que transmetia la cul-

La sensibilitat de lopini pblica com a motor de canvi

Un aspecte que cal tenir en compte, segons Eva Pomares, s que en els temes relacionats amb el benestar animal, la percepci social s molt emocional. Per exemple, en la grip aviria, la mort de 50 milions de pollastres va fer molt ms mal que tots els sistemes de comunicaci que es puguin articular. Milagros Prez va coincidir amb Pomares en el fet

6 - BENESTAR ANIMAL AL PLAT I ALS MITJANS DE COMUNICACI

Milagros Prez: Hi ha una contradicci: la gent es vol menjar un conill per no vol matar-lo ni que un altre el mati
tura utilitarista. Ara, aix de matar el conill s una cosa que samaga del procs i llavors hi ha una contradicci: la gent es vol menjar un conill per no vol matar-lo, ni que un altre el mati. I probablement no els consola que el matin amb molt dafecte. Un segon problema que va apuntar s que la gent s cada vegada ms intolerant a les coses que sn innecessries i que sn motivades per raons crematstiques. Per tant, malgrat que s fabuls que lIRTA estigui creant protocols per mesurar el benestar animal amb uns parmetres objectivables, si sest creant aquest sistema per mesurar el benestar animal i a aquest benestar desprs shi posa un preu en el mercat, en realitat ests donant un valor lucratiu a una cosa que neix duna demanda de sensibilitat. Sest carregant en la conscincia del consumidor el fet de comprar o no el benestar animal, senforteix ms aquesta sensibilitat. El consumidor tendeix a rebutjar-ho perqu ning li ha preguntat com han de ser les granges. Milagros coment que si la seva filla

Gema Revuelta: Si es vol menjar carn primer sha de matar lanimal, i aix sha de poder ensenyar, i veure les coses tal com son
veis el vdeo que va passar Miguel Rey, malgrat que s una granja modlica, no tornaria a menjar pollastre perqu les qestions de sensibilitat no sexpliquen amb parmetres cientfics o econmics. Aix enllaa amb les noves tendncies de consum responsable. En aquest sentit, hi ha un informe europeu que parla del percentatge de vegetarians dobjecci als Pasos Baixos, aquells que no sn vegetarians per qestions de salut, sin perqu no volen consumir carn, ja que consideren que hi ha maltractament als animals. Anna Toda, directora de la Federaci Avcola de Catalunya, deman als mitjans de comunicaci que, pel fet que aquests temes sn molt sensibles, busquessin la informaci als llocs adequats per no contribuir a les falsedats que corren avui en dia per Internet. Gema Revuelta, sotsdirectora de lObservatori de Comunicaci Cientfica, opinava que la gent est massa malacostumada i que si es vol menjar carn primer sha de matar lanimal, i aix sha de poder ensenyar, i veure les coses tal com sn, i acostumarnos a viure en una societat en la qual hi ha riscos.

10

Monogrfics SAM

DEBAT

Les noves normatives europees de benestar animal

Pomares va comentar que les normatives (avcola i porcina) estan molt b per entraran en vigor en poc temps i, segons xifres dUni de Pagesos, tan sols el 20% de les granges estan adaptades. Les comissions territorials durbanisme estan plenes de demandes perqu les granges samplin i sadaptin al benestar animal, de manera que safegeix ms confusi a lopini pblica perqu sembla que, finalment, ser potestat dels ajuntaments. I una granja tindr unes condicions perqu la deixaran ampliar i una altra en tindr unes altres, per tant, sembla que no hi ha una transparncia ni uns criteris unificats en aquesta qesti. Ricard Pars, director general de lAssociaci Catalana de Productors de Porc (PorCat), va comentar que la Generalitat no sha rentat les mans des dUrbanisme i que cada ajuntament t el seu pla urbanstic i cada municipi t una certa llibertat de gesti. Daltra banda, Anna Toda va puntualitzar que el fet de complir una normativa no vol dir que els animals o el producte final sigui millor. Aquesta confusi s molt possible que es traslladi al consumidor, i coment la possibilitat que aquest pensi que lou actual s dolent, per en realitat est igual de sa i controlat. Daltra banda, coment que la societat t un grau dhipocresia elevadssim. Segons Toda, cada dia surten informes de la FAO que es pregunten com es podr alimentar la poblaci mundial en quantitat i qualitat, per al mateix temps volem uns animals que visquin de forma buclica i que siguin barats. Ferran Cosculluela, dEl Peridico, va argumentar que ens havem de plantejar el consum de carn i pensar en la quantitat de quilos de pinso o matria vegetal que es necessita per produir un kilogram de carn.

Anna Toda: El fet de complir una normativa no vol dir que els animals o el producte final sigui millor Raul Montilla: Si ens preguntessin qu comprarem, escollirem el que fos de millor qualitat
ple, per sha de saber arribar a la societat. En el cas del menjar, la base s la salut, i si ens preguntessin qu comprarem, escollirem el que fos de millor qualitat. LAdministraci doncs, hauria dentrar en els supermercats mitjanant els segells de certificaci per diferenciar el producte de ms qualitat com es fa amb els productes dindicaci geogrfica protegida. En relaci amb laugment de preu dels productes en qu shavia tingut en compte el benestar animal, Gema Revuelta coment, que ella no volia pagar ms pel que menjava perqu el que guanyava tampoc augmentava, per reflexionava que potser estem menjant massa carn, i aix s nociu per a la salut des del seu punt de vista de metgessa. s necessria, doncs, una poltica ms seriosa deducaci a la societat, i llavors podrem pagar una mica ms per quilo, per haurem de consumir menys. Daltra banda, Alfons Vilarassa, del Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentaci i Medi Natural (DAAM), coment que els periodistes haurien de tenir en compte que el sector ramader ha fet uns esforos impressionants en els ltims deu anys. A partir de lany 2000, sobretot a partir del paquet dhigiene, el sector ha canviat molt i no cria animals sin que produeix aliments que, a ms, tenen una traabilitat. Adaptar una granja dexplotaci de gallines ponedores comporta un cost realment elevat per al pags i una prdua de competitivitat. A ms, molts animals vnen de pasos on les normatives no sn tan estrictes i per

La salut com a valor comercial del benestar animal

Eva Pomares va comentar que socialment encara es vincula la idea que, si hi ha benestar animal, la carn ser de millor qualitat i es relaciona el benestar animal duna manera utilitarista, lligant-lo amb la salut. Raul Montilla, de La Vanguardia, coment que la clau per donar valor comercial al benestar animal est en el fet daconseguir que es posi de moda, cosa que sest aconseguint amb els productes ecolgics, per exem-

Alfons Vilarassa: El sector ha canviat molt i no cria animals sin que produeix aliments que, a ms, tenen una traabilitat

6 - BENESTAR ANIMAL AL PLAT I ALS MITJANS DE COMUNICACI

11

tant, hi ha una invasi danimals amb menys requisits. I si no hi ha acords comercials explcits, aquests pasos no estan obligats a aplicar els principis europeus. Antonio Velarde va puntualitzar sobre la reciprocitat, sobre el fet que la idea de la Uni Europea s exportar el benestar animal fora i tamb t els tractats de comer amb pasos importadors en els quals un dels requisits s que les condicions de benestar siguin equivalents a les que es practiquen aqu. Hi ha inspeccions dels veterinaris oficials de la UE que tamb fan inspeccions all i fan formaci. Pomares afeg que si no hi ha una estratgia internacional clara continuar havent-hi desconfiana per les crisis alimentries prvies. I per aix quan hi ha una crisi com la del cogombre, acaba afectant tot el menjar.

La comunicaci des de lempresa crnia

Ferran Cosculluela coment que va escriure un reportatge a El Peridico sobre el sacrifici ritual halal i caixer. Malgrat que va intentar contactar amb diversos responsables descorxadors per fer larticle, no va poder, i li va donar la sensaci que hi havia una manca de transparncia. Reflexion que normalment no sabem com ha estat sacrificat lanimal, els antibitics que ha pres, etc., i sn una srie de qestions que a la indstria no linteressa que se spiga. Afeg que creia que hi ha una burla al benestar animal amb el tema del sacrifici ritual islmic i

jueu perqu aprofitaven una bretxa que deixa la llei, perqu no va haver-hi valentia dabordar-ho, en relaci amb lobligaci datordiment abans del sacrifici. I una excepci ha passat a ser una regla. Per exemple, a Mercabarna es va passar dun 15% a un 52% danimals sacrificats amb aquest ritual. Cosculluela se sorprenia que aquest article no tingus gran repercussi sobre els consumidors. Gema Revuelta va opinar que no era cert, perqu aquest reportatge havia estat una de les raons principals per organitzar la reuni en la qual es basa aquest monogrfic. Victor Trigueros va respondre a lallusi amb dades oficials de lescorxador de Mercabarna dient que el 32% dels xais sacrificats (31.000 xais) han estat sacrificats sota el ritual musulm, i daquest 32%, el 24,9 % sexporta bsicament a Frana i Itlia. A ms, va puntualitzar que el sacrifici halal s ms car que el sacrifici normal. Milagros Prez Oliva coment que el tema del halal

Antonio Velarde: La idea de la Uni Europea s exportar el benestar animal fora Ferran Cosculluela: Va donar la sensacio que hi havia una manca de transparencia

12

Monogrfics SAM

DEBAT

Maria Llusa Mas Mayor: Havem de ser capaos de donar confiana a la societat entre tots, perqu les incidncies acaben sent mnimes
era un debat ideolgic i que aquests rituals impliquen rebaixar els estndards que nosaltres considerem mnims. Antonio Velarde va clarificar que hi ha comunitats musulmanes que accepten latordiment reversible i que el debat no hauria de girar entorn del sacrifici ritual/sacrifici convencional sin al voltant del sacrifici amb atordiment o sense. LInstitut Halal accepta latordiment per si es va cap a una radicalitzaci de les posicions, la comunitat musulmana, per demostrar la seva identitat i diferenciar-se, far el sacrifici sense atordiment. El sacrifici halal s molt ms que atordir o no atordir, s tota una alimentaci. Amb relaci al tema dels antibitics, Alfons Vilarassa aclar que fa molts anys que la utilitzaci preventiva est prohibida i no nhi ha perqu els departaments dAgricultura i Salut fan inspeccions. Si algun animal rep un tractament perqu t una malaltia, el ramader ha dapuntar el dia que fa el tractament i el dia que lacaba i sap que no pot portar els animals a lescorxador fins que no ha acabat el tractament. Per evitar les malalties que

Ricard Pars: El sector sha dacostar als periodistes per moltes vegades no sap com fer-ho

es poden produir quan els animals estan molt junts, sobretot els pollastres, avui dia es donen de forma preventiva coccidiosttics (antiparasitaris) no antibitics, per a partir del 2012 tamb estaran prohibits. A lAPS sanalitzen els ous i la carn i a Agricultura, pinsos, i totes les dades surten b. Maria Llusa Mas Mayor, de lAgncia de Protecci de la Salut (APS), va comentar que lAPS s lorganisme encarregat del control oficial als escorxadors, i es mostr sorpresa per la preocupaci que tot el que mengem pugui ser perills, que havem de ser capaos de donar confiana a la societat entre tots, perqu les incidncies acaben sent mnimes. Miguel Rey afeg que en la seva empresa tenen una traabilitat perfecta del que es fa a la granja: don vnen els pollets, qu mengen, el tipus de pinso, la composici, etc. I aquesta informaci es t i es dna si es demana. Ricard Pars continu la discussi dient que el sector carni havia dentendre que el consumidor tingui una sensaci de desordre i poca informaci; per aix no

6 - BENESTAR ANIMAL AL PLAT I ALS MITJANS DE COMUNICACI

13

vol dir que a la indstria li interessi amagar dades. Coment que en deu anys que fa que s a PorCat, rares vegades li ha trucat un periodista per s que li van trucar per la crisi del cogombre quan els porcs no mengen cogombres. El sector sha dacostar als periodistes per moltes vegades no sap com fer-ho. Coment que avui dia hi ha desconeixement sobre com es produeixen els aliments i que sha passat de la generaci que menjava carn una vegada de tant en tant a lactual, que en pot trobar a qualsevol hora i que, a ms, vol estar ben informada. Des del sector, per, s un error que el benestar sigui un cost ms, el benestar sha dassumir. Ara b, tamb sha dentendre que si puja la gasolina o el cereal i la carn es mant igual de preu, i a ms des dEuropa safegeixen noves normatives que comporten una despesa econmica, el benestar s la goteta que fa vessar el got. Eva Pomares afeg que, malgrat que no t problemes per xerrar amb les empreses, les federacions empresarials vinculades al sector ramader no tenen una

Eva Pomares: Les federacions empresarials vinculades al sector ramader no tenen una poltica proactiva amb els mitjans
poltica proactiva amb els mitjans. I aix s estrany si es vol demostrar que les coses es fan tan b. Raul Montilla va afegir que part de la culpa de la falta de transparncia la tenen els periodistes ja que noms van a buscar la informaci a lempresa quan hi ha crisi, per aix s part de la crisi del periodisme. s necessari augmentar el dileg i la comunicaci i parlar amb un llenguatge planer des de les empreses, sobretot en els temes ms tcnics, perqu els periodistes ho puguin traslladar a persones que no sn especialistes.

14

Monogrfics SAM

Conclusions
La preocupaci de la societat pel benestar animal s deguda, en part, a les crisis alimentries. La poblaci hiperreacciona quan es produeixen per la relaci de lalimentaci amb la salut. Una societat madura hauria de ser capa de veure i comprendre qualsevol part del procs que fa possible que mengem carn, incloent-hi el sacrifici dels animals. Malgrat aix, la percepci social dels temes relacionats amb el benestar animal s molt emocional. Productors i comunicadors a vegades oculten certes parts per no ferir sensibilitats. El problema s que quan es fan pbliques provoquen una reacci desmesurada. La visi de les noves generacions sobre els animals s cada vegada ms intolerant al que consideren innecessari o motivat per raons crematstiques. Els sistemes de producci crnia haurien dincloure el benestar animal, la sostenibilitat i el medi ambient. s important que la informaci que fa referncia als sistemes de producci, transport i sacrifici sigui transparent perqu la societat confi en el sector carni i estigui ms informada. Quan el coneixement de la poblaci s baix prosperen amb facilitat teories conspiradores i informacions falses. Per combatre una crisi alimentria s important el capital de coneixement i de transparncia que shagi creat prviament. LAdministraci i les empreses treballen per donar la mxima transparncia i posar a disposici de tothom la informaci sobre la producci animal. En una situaci de crisi s molt important la rapidesa de la resposta de les fonts informades provinents daquests sectors. Shauria de generar un valor competitiu del benestar animal a travs de letiquetatge per, daltra banda, donar-ne un valor lucratiu a una cosa que respon a una demanda de sensibilitat, podria provocar un rebuig per part del consumidor. Socialment, es vincula la idea de benestar animal amb una carn de millor qualitat i ms saludable. Els segells de certificaci diferenciarien aquests productes ms fcilment. Si les condicions de benestar no sn internacionals continuar havent-hi desconfiana per les crisis alimentries prvies, ja que el consumidor moltes vegades no sap qu est menjant. Les excepcions al benestar animal, com els sacrificis rituals en qu no sutilitza atordiment, generen debat, per aquest no hauria de girar entorn duna qesti cultural o religiosa sin sobre el sacrifici amb atordiment o sense. Hi ha comunitats musulmanes que accepten latordiment reversible. El sector carni ha dentendre que el consumidor tingui una sensaci de poca informaci, per aix no vol dir que a la indstria li interessi amagar dades. Les empreses vinculades al sector haurien de tenir una poltica proactiva amb els mitjans. Els periodistes sovint es recorden de lempresa noms quan hi ha una crisi alimentria. Lempresa, per part seva, sovint busca els periodistes noms per explicar notcies positives. Aix dificulta que les relacions entre aquests dos sectors siguin fluides i fomenta en la societat una percepci de falta de transparncia. s necessari augmentar el dileg i la comunicaci entre periodistes, Administraci i empreses, i parlar amb un llenguatge planer des de les empreses perqu els periodistes ho puguin traslladar a la societat.

15

Benestar animal al plat i als mitjans de comunicaci

Quaderns monogrfics sobre seguretat alimentria

Aquest sis quadern monogrfic SAM, i la reuni sobre la qual es fonamenta, formen part de les activitats de la Plataforma SAM, Seguretat Alimentria i Mitjans de Comunicaci, una iniciativa de lAgncia Catalana de Seguretat Alimentria (ACSA), juntament amb lObservatori de Comunicaci Cientfica de la Universitat Pompeu Fabra (OCC-UPF). Aquest projecte t com a objectiu millorar la capacitat ciutadana per prendre decisions, sobre la base duna bona informaci. Per tal dassolir els seus objectius, la Plataforma SAM desenvolupa quatre tipus dactivitats: Els quaderns monogrfics SAM sn publicacions basades en reunions en petit comit en qu participen periodistes i especialistes de les diferents rees de debat. El primer monogrfic duia per ttol Loli com notcia; el segon Organismes modificats genticament (OMG); el tercer, s segur el que mengem?; el quart, Volem menjar additius?, i el cinqu, Qui paga els errors en comunicaci?. Els informes SAM anuals en qu es recull lanlisi de la cobertura periodstica de la seguretat alimentria en lmbit de Catalunya. Actualment, shan publicat lInforme SAM 2008 (i prviament un estudi pilot, lInforme SAM 2007) i lInforme SAM 2009. LInforme SAM 2010 es publicar en els propers mesos i sestan recollint les dades corresponents a lany 2011. La Xarxa SAM, est oberta a totes les persones que participen duna manera o altra en la comunicaci dels riscos alimentaris, entre daltres: periodistes dels mitjans de comunicaci i responsables de comunicaci a les empreses i lAdministraci, gestors i directius, tcnics, investigadors, personal sanitari, veterinaris, ramaders, educadors, representants dassociacions o dorganismes no governamentals, i personal de lAdministraci dedicat a la gesti o la comunicaci del risc alimentari. Les jornades SAM, reunions per tal de compartir experincies i conixer els resultats de les anlisis que es vagin realitzant.

Agncia Catalana de Seguretat Alimentria C. Roc Boronat, 81-95, 4a pl. 08005 Barcelona Tel: 935 513 900 acsa@gencat.net www.gencat.net/salut/acsa

Observatori de la Comunicaci Cientfica Universitat Pompeu Fabra Roc Boronat, 138 08018 Barcelona Tel: 935 422 446 occ@upf.edu www.occ.upf.edu @occupf

Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Fotografies de la Jornada: Alexander Reichardt.

Generalitat de Catalunya Agncia Catalana de Seguretat Alimentria