Al voltant dels 50

Joana Catot,
oana Catot va nixer a Castellterol i reJ sideix actualment a Barcelona, des don treballa cada dia en el seu estudi de tatuatge situat al popular barri de Grcia. Graduada en arts aplicades en lespecialitat de disseny publicitari a lEscola dArts Aplicades i Oficis Artstics de Vic, i en disseny grfic per lEscola Eina de Barcelona. s una persona singular, propera i apassionada, capa dempatitzar

Entrevista a

tatuadora

sempre amb els altres i de transmetre el seu entusiasme per lart, i ms concretament, pels tatuatges. Daquesta inquietud, nha fet la seva vida, un viatge constant a travs de la pell. - Quan temps fa que tatues i com vas introduir-te en el mn del tatuatge? Doncs vaig comenar fa 17 anys. Llavors la meva professi era dissenyadora grfica, i poc a poc, em vaig anar introduint en el mn del tattoo. Va ser una cosa natural, podrem dir que de forma progressiva i quasi sense donarme compte, vaig anar deixant de banda una cosa per acabar fent laltra. - Joana, recordes el primer tatuatge que vas fer? S que ho recordo. Va ser una petita guila a color a un jove bomber. Recordo perfectament la sensaci de recrrer per primera vegada la pell duna persona, la seva suavitat, gruix, elasticitat... Realment em va impressionar. - Han canviat molt les coses de llavors en? S, s clar! Ha canviat molt, sobretot en dos aspectes: primer en el tema de materials i instrumental. Abans els comprvem a lestranger, cosa que feia que no tingussim la possibilitat de veure la qualitat dall que adquirem. Ara tenim moltssima varietat i accs a tot tipus de tintes, de mquines de tatuar, dagulles... Heu de pensar que abans que apareguessin aquestes, les agulles les soldvem nosaltres i les esterilitzvem! I el segon gran canvi ha estat en el tipus de tatuatges que fem: abans normalment feies petites peces, en canvi ara la gent ja no t por i demana grans tattoos... - Com van viure la gent del teu voltant (familiars, amics) aquesta nova aventura? Tothom ho veia com una cosa passatgera, una manera estranya dexpressar una nova inquietud i, evidentment, un nou cam que jo havia trobat per expressar lart. No es van espantar, per potser s que es van sorprendre.

16

43

- Podrem dir que est de moda el tatuatge? S, s clar. El tatuatge est de moda, per no s una moda: sempre hi ha hagut tatuatge. Per grcies a que est de moda ara podem tenir, com et deia abans, uns materials de gran qualitat, i la gent que vol tatuar-se ho pot fer sense problemes. Per aix dic que sort que est de moda! I cada vegada el nivell dels tatuadors s ms i ms alt, i es poden tatuar coses diferents i duna alta qualitat esttica. - Quines han estat les teves influncies alhora de tatuar? Et diria que venir del disseny grfic ha estat la meva major influncia i, segurament, el tatuatge geomtric sempre mha captivat tant per aquest motiu, pels meus orgens grfics on aprenia dibuix amb tiralnies, comps, amb plumilla... Daqu tamb la meva atracci pel tatuatge polinesi, en el qual mhe especialitzat, i que requereix una manera de treballar molt polida, neta i precisa, una manera de fer que jo vaig adquirir en aquesta formaci prvia. - Suposo que aix tajuda a afrontar el tatuatge duna manera diferent a daltres tatuadors Totalment. Tinc una formaci esttica solida que est influda per lescola Eina (una gran escola de disseny i art), on vaig formar-me i vaig adquirir el meu propi estil. s molt important, a banda de la tcnica del tatuatge, tenir tamb una formaci dart: les proporcions, els colors, el lloc del cos que escollim, la forma... La forma per a mi s importantssima a ms a ms, evidentment, del significat que per a cadasc pot tenir.

A partir dels 60 i llargs anys, la major part dels que vnen sn dones que texpliquen que sempre nhavien volgut portar un, per que per algun motiu o altre, com pot ser la negativa del seu home, no ho havien fet. Sn dones amb molta energia, que en arribar a certa edat es veuen amb la sucient fora com per superar totes aquestes traves socials
- El tatuatge s un art proscrit? Ara ja no, per encara hi ha llocs on tatuarte pot resultar problemtic, no em demanis el perqu, com ara el coll, cara, mans... Sn zones visibles i que formen part dun imaginari social i esttic, que dificulta moltes vegades trobar una feina. Forma part dels estereotips i de la marca que t el tatuatge dins la nostra societat. - Els tatuatges parlen sobre les persones que els porten o sn noms una representaci esttica i prou? Darrera duna petita flor hi ha tot un mn amagat. Per qu aquella persona es tatua una flor i no un drac? I per qu se la tatua a lesquena i no al bra? Per qu a color i no a

43 17

Normalment les dones sn les dipositaries de les tradicions, i en conseqncia, les que guarden el tatuatge tradicional; s a elles a les que primer mapropo
grisos? Noms amb aix ja es podria fer un bon estudi de la seva personalitat sense entrar en la forma escollida, que encara sol ser ms complexa. - En el dia a dia a lestudi, segurament sestableix alguna mena de vincle entre tatuador i tatuat. Com ho vius? Ho visc intensament, aquesta s la veritat. Sobretot en els grans tatuatges, que porten un gran apropament entre client i tatuador. Sn moltes hores de molta proximitat; junts davant el dolor i la transformaci del cos. s una cerimnia compartida i el client passa a ser per a mi una persona estimada. Magrada i gaudeixo molt daquesta relaci, em fa crixer com a persona. - Creus en el tatuatge com a una forma dexpressi de lindividu? Ho s, i duna manera molt profunda a ms. El tatuatge o qualsevol altra forma de modificaci del cos s una manera dexpressi de la nostra prpia llibertat, en quan decidim sobre nosaltres mateixos, sobre all que som sense que ning interfereixi. Definitivament, a ms a ms de moltes altres coses, s un smbol de llibertat. - Hi ha algun perfil concret en quan a client, o ara mateix ens trobem davant dun pblic heterogeni i diversificat? S, molt diversificat, cosa que tamb fa que sigui tant interessant. Vnen tant homes com dones i de totes les edats. s cert que hi ha un nombre major de nois i noies que vnen que ocupen la franja dedat que va dels 25 a 35 anys, i que a mesura que ledat augmenta, el percentatge disminueix, per et trobes amb tot tipus de pblic. Si no recordo malament, la persona ms gran que he tatuat devia tenir
18 43

uns 76 anys, ms o menys. I una cosa que s molt curiosa, s el fet que a partir dels 60 i llargs anys, la major part dels que vnen sn dones que texpliquen que sempre nhavien volgut portar un, per que per algun motiu o altre, com pot ser la negativa del seu home, no ho havien fet. Sn dones amb molta energia, que en arribar a certa edat es veuen amb la suficient fora com per superar totes aquestes traves socials. - Alguna curiositat? Ms que curiositats, el que podria explicar sn trossets de vides, de sentiments... La veritat s que estar en contacte amb tantssima gent a diari, fa que tinguis moltssims records viscuts. Em ve al cap, per exemple, que hi ha una gran nombre de dones que venen a tatuar-se per poder tapar alguna cicatriu important. He de dir que, a mi les cicatrius magraden, parlen molt daquell cos en particular.

- Una dona viatgera... Ara mateix el tatuatge i el viatge sn una part molt important de la meva vida. Cada vegada magrada mes viatjar, a vegades viatjo a la recerca de pobles llunyans per descobrir els seus preciosos tatuatges, i tamb aix donar-los a conixer. Aleshores imparteixo conferncies o classes a universitats, escoles, sales dart, museus, etc. darreu del mn. Ara estic de tornada de Xile, on he pogut realitzar un parell de conferncies i tamb fer una mica de recerca. - Algun lloc en particular? Tots tenen alguna cosa que els fa especials, irresistibles A Rapa Nui, amb la seva abrupta i espectacular geografia junt amb els seus tatuatges que sn reflexe de la seva prpia iconografia; a Tunsia, el meu primer contacte amb el tatuatge tradicional i on realment vaig veure la necessitat que tenia de seguir viatjant per conixer ms; tamb a Tailndia, recordo el color taronja safr, el perfum dencens barrejat amb la suau olor de la flor de lotus de linterior dels temples... Per tamb daltres llocs mgics com lilla de Hainan a la Xina, Gujarat a lndia, Birmnia, Mxic, Camerun... O un petit poblet enmig de lAmaznia brasilera anomenat Atalaya, on vaig trobar alguns homes i dones de la tnia matis. - Pots explicar-nos alguna ancdota sobre algun daquests viatges? Els nostres tattoos els meravellen, es queden impressionats en comparaci amb els seus, molt ms lineals. Sels miren amb molta atenci i desprs intenten incls amb saliva esborrar-mels, no acaben de veure clar que all sigui un tatuatge. Quant sadonen que realment sn tattoos, es posen molt contents. Criden i riuen, mabracen i s llavors quant desapareixen les fronteres que hi havia amb ells, i puc apropar-me, tots anem tatuats! - Lexperincia duna dona viatgera, que es posa en contacte permanent amb daltres cultures. Quin s lunivers femen que esdev durant la seva convivncia amb grups tnics? La veritat s que mha ajudat molt el fet de ser dona i anar tatuada. Normalment les dones sn les dipositaries de les tradicions, i en conseqncia, les que guarden el tatuatge tradicional; s a elles a les que primer mapropo. - Dins daquets grups tnics que comentvem, com funcionen culturalment els tatuatges? Es difcil de contestar, cada poble t unes caracterstiques genunes. Normalment coinci-

s una cerimnia compartida i el client passa a ser per a mi una persona estimada. Magrada i gaudeixo molt daquesta relaci, em fa crixer com a persona
deix en un petit tattoo en els primer dies de la seva vida que serveixen per protegir la criatura dels mals esperits. Aix sol ser bastant habitual. Ara b el gran tatuatge, aquell que marca la seva vida, arriba en el moment de la pubertat tant del noi com de la noia. Aquest s un moment de canvi, del pas de la infantesa a la maduresa: la noia, quan li arriba la menstruaci i per tant, ja pot quedar-se embarassada, i el noi, quan es considera que ha fet el pas de nen a home. s el moment en qu ambds ja poden formar una famlia. s un moment importantssim per a ells, un moment diniciaci i aix els serveix per avanar en la seva societat. Per a alguns pobles, aquest s el seu primer i ltim tattoo, i daltres segueixen tatuant-se tota la vida, omplint-se el cos sencer. - Joana, per acabar, un color Et dir dos de colors: el blau intens del cel i del mar i el vermell potent de la sang. Dani Bachiller Rosales
43 19