L'ecologia:

Ecologia s el terme que serveix per a definir la cincia que estudia les relacions entre els ssers vius i el lloc on viuen, s a dir, el seu medi ambient. s una paraula creada pel bileg aleman Ernst !aec"el a partir de les paraules gregues #i"os $casa% i logos $estudi de%.

Els ecosistemes:
La biosfera s la capa discont&nua formada per tots els ssers vius que 'abiten el planeta (erra. )'estn des de les capes ms altes de l'atmosfera on es troben microorganismes en suspensi* fins als + "m de profunditat en els oceans. Entre aquests dos l&mits 'i viuen la totalitat d'ssers vius, agrupats en un nombre molt gran d'espcies diferents $entre + i +, milions segons els especialistes%. -ada cada an se'n descobreixen de noves. L'an .,,/, per exemple, se'n van descobrir ms de 0/.,,,. 1lgunes de tan espectaculars com la d'aquest peix dr2cula.

La biosfera est2 estretament relacionada amb les capes del planeta: La geosfera que s el medi on viuen les espcies terrestres i constitueixen el suport imprescindible per a les plantes, a partir de les quals s'organit3en totes les cadenes i xarxes aliment2ries. L'atmosfera intercanvia oxigen, dixid de carboni, nitrogen ... amb els ssers vius. 1quests intercanvis s*n necessaris per a la vida dels organismes. (amb 'o s*n la llum i l'escalfor del )ol, que arriben a travs de l'atmosfera amb la intensitat suficient per al desenvolupament de la vida. La 'idrosfera s la font d'aigua, un compost imprescindible per a la vida. 1 ms s el medi que envolta els organismes aqu2tics amb els quals es produeixen els intercanvis de matria necessaris per als processos vitals.

Els ecosistemes es consideren les unitats de funcionament de la biosfera. 4n ecosistema est2 format pel con5unt d'ssers vius que 'abiten en un lloc de la (erra $ la biocenosi o comunitat%, la part f&sica on 'abiten $bitop% i totes les relacions que es poden establir entre aquests dos components. L'extensi* i l&mits d'un ecosistema s*n dif&cils de precisar, 5a que depenen de la mirada de l'observador. 4n ecosistema pot ser una bassa d'aigua, un tronc caigut al mig d'un bosc, un riu o una selva. 1 Ecologia (1a part)

-om que aquests espais estan relacionats amb els que l'envolten, si b a nivell pr2ctic podem definir6los i estudiar6los per separat, estrictament, no s possible delimitar un ecosistema a un espai concret. 7er exemple, el tronc caigut al mig del bosc tot i tenir una srie de caracter&stiques prpies que ens permeten estudiar6lo separadament de la resta, s evident que t relaci* amb els arbres del seu voltant. 7odem arribar a considerar la (erra com un 8nic i gran ecosistema en el qual es distingeixen petites parcel9les interrelacionades amb les del seu voltant.

1ix 'a portat a :ames Loveloc" i L nn ;argulis a formular la teoria <aia, que considera la (erra com una entitat complexa formada per la geosfera, atmosfera, 'idrosfera i biosfera, en la que tots els components actuarien com si fossin les diverses parts d'un organisme viu gran i complex.

La biocenosi.
1nomenem poblaci al con5unt d'individus de la mateixa espcie que 'abiten en un mateix lloc i en un mateix moment. La biocenosi s el con5unt de totes les poblacions que viuen en un mateix lloc. (amb podem dir6ne comunitat. Les relacions que s'estableixen entre tots els individus, tant si s*n d'una mateixa poblaci* com si s*n de poblacions diferents, s'anomenen factors ambientals bitics.

El bitop
1bans de parlar de bitop 'em de definir altres conceptes: El medi s el fluid que envolta els organismes $aire o aigua%. El substrat s la superf&cie sobre la qual es desplacen, s'aguanten o es fixen els organismes, b sigui, el terra, l'aigua o la superf&cie d'altres ssers vius. Els factors ambientals abitics s*n els factors fisicoqu&mics: llum, temperatura, 'umitat, ... El bitop s el con5unt format pel medi, els substracte i els factors ambientals abitics que afecten els ssers vius. 2 Ecologia (1a part)

s important no confondre el bitop amb l= habitat que s l=espai concret on viu un organisme.

El medi
-om 'em dit s el lloc on viuen i es desplacen els ssers vius d'un ecosistema i amb el qual mantenen intercanvis constants de matria i d'energia. >2sicament en trobem dos: El medi aqutic i el medi terrestre: El medi aqutic est2 constitu?t per mars, rius, llacs, .. #cupa el @,A de la superf&cie terrestre. )egons la posici* que ocupen en aquest medi, els organismes es classifiquen en diferents grups: Nuston o comunitat que viu associada a la pel9l&cula superficial de l'aigua mercs a la tensi* superficial. 7er exemple les larves d'alguns mosquits. Plncton format per tots els ssers vius $en general diminuts% que suren a la deriva prop la superf&cie. )''i distingeix el fitopl2ncton o pl2ncton vegetal que fa fotos&ntesi i s responsable de part de l'oxigen atmosfric, i el 3ooplancton o pl2ncton animal. Necton format per animals nedadors com els peixos. El bentos format pels organismes que 'abiten sobre el fons.

El medi aeri s el fluid format per la 3ona de l'atmosfera propera a la superf&cie de la terra i envoltats per la barre5a de gasos que coneixem com l'aire, format per oxigen, nitrogen, dixid de carboni, vapor d'aigua, i altres en molt petites proporcions.

3 Ecologia (1a part)

Els organismes que 'i viuen tenen estructures de sustentaci* que impedeixen que la gravetat faci que quedin esclafats. )*n estructures com les parets de les cl9lules o el sistema llen *s en els vegetals o els esquelets del animals.

Els factors ambientals abitics:

-om 'em dit, els factors ambientals abitics s*n el con5unt de condicions f&siques i qu&miques del bitop.

Els organismes tenen diferents nivells de toler2ncia a aquests factors. !i podem destacar: La llum: La llum condiciona l'existncia i nombre d'organismes fotosinttics. La llum del )ol subministra pr2cticament tota l'energia que necessitem tots els ssers vius. L'energia del )ol s captada pels organismes fotosinttics i transforma en energia qu&mica. 7art d=aquesta energia anir2 passant d=uns organismes a uns altres. 7odem diferenciar les plantes d'ombra $escifiles% de les plantes que prefereixen la m2xima insolaci* possible $'elifiles%. 1ix provoca una distribuci* diferencial tant en les plantes terrestres com en les aqu2tiques. 1questes 8ltimes noms poden viure en una 3ona superficial on arriba la llum. 4n altre aspecte interessant s el fotoper&ode $alternanBa de dies i nits i les estacions% que determinen canvis importants en la fisiologia dels animals. !i 'a animals actius de dia, altres de nit i molts a l'alba i al capvespre. Les plantes presenten canvis importants relacionats amb la necessitat de llum de dia per a realit3ar la fotos&ntesi. C'altra banda les fluctuacions estacionals s*n importants perqu determinen el per&ode reproductiu en moltes espcies, les migracions, les mudes de pell o pl, la caiguda de les fulles en els arbres caducifolis, .... La temperatura. La temperatura pot variar en els ecosistemes terrestres des dels @,D sota 3ero de l'1nt2rtida fins els ms de E, graus a deserts com el del )a'ara.

4 Ecologia (1a part)

(ot i que 'i 'a organismes com alguns bacteris que poden viure en temperatures superiors als /, graus o inferiors als 6F, D, la ma5or part dels ssers vius tenen uns l&mits de toler2ncia a la temperatura entre 6. i +,D. (emperatures inferiors corresponen al punt de congelaci* de l'aigua en els ssers vius i temperatures superiors afecten les prote?nes. )egons la capacitat de control de la temperatura del seu cos podem distingir els ssers vius entre els organismes endoterms i els individus ectoterms o poiquiloderms. Els primers aprofiten les reaccions del seu metabolisme per mantenir la temperatura interna, independent dels canvis en l'exterior. Els mam&fers i les aus pertan em a aquest tipus d'organismes. Els organismes ectoderms tenen una temperatura interna molt similar a la del medi on estan. 1ix fa que no gastin energia per regular la seva temperatura interna, per com a contrapartida depenen de les condicions del medi que determina el seu grau d'activitat. La humitat. Els ssers vius s*n totalment dependents de l'aigua 5a que estan formats per un @,A d'aquest compost. 7er els individus dels ecosistemes terrestres viuen en contacte amb l'atmosfera, que t una quantitat molt petita d'aigua en forma de vapor, i perden aigua constantment. 1 travs de la seva superf&cie en un procs que s'anomena evapotranspiraci*, per l'orina, ... 1ix fa que els ssers vius 'agin d'adaptar6se per evitar la des'idrataci*. En s*n un exemple: 6-obertes a?llants com les cut&cules dels artrpodes les ceres de les fulles i fruits, les escates dels rptils o la pell dels mam&fers. 6Estructures que retenen l'aire i mantenen una microatmosfera 'umida com les plomes dels ocells i els pls en els mam&fers. 6L'aparell respiratori a l'interior del cos com tenen la ma5or part dels animals. 6La fecundaci* interna i el desenvolupament embrionari a l'interior d=ous amb closques impermeables o a l'interior del cos de la mare. 61daptaci* de la conducta: aix vol dir adaptar l'activitat a '2bits nocturns per evitar la insolaci*, '2bits migratoris per evitar els estacions seques, adaptaci* del cicle biolgic a l'estaci* seca, ... 6-apacitat de beure l'aigua del mar en els animals marins gr2cies a uns rgans especials capaBos de retirar l'excs de sal. En el cas de les plantes a ms de les fulles amb cut&cules impermeables i petits porus, anomenats estomes, d'obertura regulable segons les condicions ambientals, 'i 'a les 5 Ecologia (1a part)

arrels llargues o la pilositat abundant capaB de retenir aire amb vapor d'aigua, la fecundaci* a travs del pol9len o la formaci* de les llavors. La salinitat: En general, com 5a 'em apuntat, el medi intern dels organismes s men s salat que l'aigua del mar i ms salat que la dolBa. Guan dues dissolucions amb diferent grau de salinitat estan separades per una membrana que deixa passar l'aigua per no les sals, com la membrana de les cl9lules, es produeix un fenomen anomenat osmosi, que consisteix en el pas de l'aigua des del medi ms dilu?t al ms concentrat. Els organismes que no poden evitar aquest pas d'aigua s*n els organismes poiquilosmtics i els que presenten adaptacions per a compensar6lo o evitar6lo s'anomenen 'omeost2tics. Les algues i la ma5or part dels invertebrats s*n poiquilosmtics i els vertebrats tenen diferents nivells d''omeostasi. Els organismes poiquilsmtics moren si canvia la salinitat del medi on viuen. Els organismes 'omeost2tics suporten variacions fins un grau de la salinitat del medi. 7er passats un l&mits tamb tenen problemes greus. 4nes poques espcies suporten grans canvis de salinitat que els permeten passar de l'aigua salada dels mars a l'aigua dolBa. La pressi atmosfrica: La pressi* atmosfrica s la forBa per unitat de superf&cie que exerceix el pes d l'aire. 1 mesura que augmenta l'altura la pressi* atmosfrica disminueix i amb aquesta la quantitat d'oxigen disponible. 1ix fa que els organismes que viuen a grans altures 'an de tenir mecanismes especialit3ate en captar oxigen del medi. Els animals que viuen a altures considerables com les llames dels 1ndes, molts ocells o animals aqu2tics de rius i llacs d'alta muntan a presentin adaptacions com la presncia d''emoglobines especials amb ms afinitat per l'oxigen. En el cas dels organismes que viuen a l'aigua cal tenir en compte la pressi* 'idrost2tica, que s la forBa que exerceix l'aigua sobre la superf&cie d'un cos. 1questa pressi* augmenta a ra* d'una atmosfera per cada deu metres de profunditat. Els organismes que viuen en aigHes profundes necessiten adaptacions per aguantar la pressi*. s el cas de la bufeta natatria dels peixos, una cambra plena d'aire que els permet regular la capacitat de flotaci* per poder ascendir i descendir amb facilitat. Els peixos que viuen a grans profunditats solen ser plans i sense cavitats internes plenes de gasos. El pH: El p! mesura el grau d'acidesa d'un sl i depn de la composici* dels elements que el formen i de les subt2ncies que l'aigua cont en dissoluci*. Iormalment els ssers vius viuen en sls amb p! b2sics. 6 Ecologia (1a part)

La biocenosi o comunitat
La biocenosi o comunitat est2 formada per les poblacions de diferents espcies que viuen en un mateix bitop. Les relacions entre els sers vius que formen la biocenosi reben el nom de relacions bitiques i es poden dividir en dues categories: les relacions intraespec&fiques si s*n entre membres d'una mateixa poblaci*, i les relacions interespec&fiques si s*n entre membres de diferents poblacions. Caracter stiques de les poblacions: 7er caracterit3ar una poblaci, s a dir, el con5unt d'organismes d'una espcie que ocupa una 3ona determinada d'un ecosistema i les relacions entre els individus que la constitueixen 'em de tenir en compte: 6El nombre d!indi"idus que s el nombre d'individus que formen part de la poblaci*. 6La densitat ecol#ica que s el nombre d'individus per unitat de superf&cie. -al que es mantingui en equilibri per la supervivncia de l'espcie. 4n excs de poblaci* pot comportar problemes per falta d'aliments o per contaminaci* del medi. 4na baixa densitat pot comportar problemes en la reproducci* sexual entre els indiviuds. 6$a%a de natalitat: Iombre d'individus que neixen en un per&ode determinat. 6$a%a de mortalitat. Iombre d'individus que moren en un per&ode determinat. 6La durada mit&ana de la "ida, que s el temps transcorregut entre el naixement i la mort dels individus. ;s important encara s conixer la durada del per&ode reproductor dins del per&ode vital de l'espcie. 6s important tamb conixer la distribuci per edats dels individus de la poblaci* 5a que d'aqu& podrem conixer la quantitat d'individus que es troben en l'etapa pre6reproductora, els que es troben en l'etapa reproductora i els que 5a 'an perdut la capacitat de reproduir6 se. 1 partir d'aquestes dades podem deduir si aquella poblaci* est2 en equilibri, en expansi* o est2 regredint. La distribuci per edats la podem representar per mit52 de les pirmides de poblaci, confeccionades amb diagrames de barres 'orit3ontals, on cada una representa el nombre d'indiviuds d'una edat i un sexe.

7 Ecologia (1a part)

6Les mi#racions i dispersions: )*n els desplaBaments d'individus buscant ambients ms favorables. )i els desplaBaments s*n en una direcci* concreta i afecten un nombre gran d'organismes o una poblaci* sencera l'anomenem migraci*. 7oden tenir una periodicitat di2ria, com en el pl2ncton mar&, estacional com passa en les cigon es o durant tota la vida dels individus. Estan en molts casos relacionades amb el cicle reproductor. Les dispersions s*n moviments sense una direcci* determinada. 7er exemple passa amb les llavors o fruits de vegetals que s*n transportats a nous ambients per l'acci* del vent o d'animals.

Les poblacions en el temps:

Les diferents espcies d'organismes vius es poden englobar en dos grans grups segons sigui la seva estratgia reproductiva. !i 'a els organismes oportunistes o de l'estratgia de la r i els organismes especialistes o de l'estratgia de la ". Els primers s*n aquells organismes que estan dotats d'un potencial reproductiu alt. (enen un temps curt de vida i arriben a l'edat reproductora r2pidament. Ioms es reprodueixen un cop a la vida i tenen un gran nombre de descendents que depenen d'ells mateixos. Les seves poblacions tenen grans variacions 5a que tenen una gran mortalitat. )*n les espcies que trobem en les fases inicials de la colonit3aci* d'un ecosistema, com per exemple un camp de conreu abandonat, ... Els individus especialistes en canvi tenen un potencial reproductiu menor. (enen un temps de vida relativament ms llarg i una etapa de desenvolupament, tamb ms llarga, 5a que per la seva complexitat tarden en arribar a l'edat adulta. Es reprodueixen varies vegades en la seva vida per tenen pocs descendents que s*n cuidats pels progenitors. Les poblacions s*n estables i tendeixen a arribar a l'equilibri. La mortalitat depn de la densitat de la poblaci* i acostumen a viure en medis estables. 1questes espcies tenen normalment un grau ms gran de complexitat que els permet competir millor pels recursos en poblacions denses. 8 Ecologia (1a part)

'elacions intraespec fiques.

Jecorda que en llat& intra vol dir dins. 1questes s*n les relacions que s'estableixen dins una poblaci*, s a dir, entre els organismes d'una mateixa espcie. 7odem trobar6ne de dos tipus. (Les relacions de competncia: La competncia intraespec&fica s una interacci* entre individus de la mateixa espcie per un recurs limitat, que comporta la reducci* de la supervivncia i la possibilitat de reproducci* dels individus que competeixen. Les relacions de competncia donen lloc a la territorialitat que s la tendncia d'un individu de la poblaci* a ocupar un espai determinat i defensar6lo dels altres individus de la mateixa espcie. 1ix facilita l'obtenci* d'aliment i permet tenir refugi i assegurar la reproducci*. )*n territorials els lleons, els pops, les aguiles i molts altres animals. (Les relacions de cooperaci: )*n les que permeten als individus d'una poblaci* viure en millors condicions que les que tindrien de forma individual. En aquest cas el grup proporciona a5uda m8tua en l'alimentaci*, en la defensa davant depredadors, facilita l'aparellament, .... 7odem classificar6les en: (associacions familiars si s'estableix entre els progenitors i la seva descendncia. La relaci* es basa en la reproducci* i la protecci* dels fills. !i 'a diversos tipos d'associacions: la parental mongama on conviuen una parella d'individus reproductors i la seva descendncia , la parental mon*gama formada pel mascle, varies femelles i la seva descendncia, la matriarcal formada per la femella i la seva prole i la filial formada per la prole, com passa en molts peixos. (associacions #re#ries formades per individus entre els que no 'i 'a d''aver necess2riament parentiu. La relaci* que els uneix s la busca d'aliment, la protecci* contra els depredadors o les migracions. 1ix passa amb les manades de n us, rens, .... els card8menes de peixos com les sardines o les ton ines o les bandades d'ocells com els estronells. (associacions estatals: Estan integrades per individus agrupats en castes entre les que t lloc una divisi* del treball. 4nes defensen el grup, altres s'encarreguen d'aconseguir aliment i altres de la reproducci*. s el cas dels insectes socials com les formigues o les abelles. En aquestes associacions un individu a?llat del grup no pot sobreviure. (Poblacions colonials. La colnia est2 formada per individus originats per reproducci* asexual a partir d'un progenitor com8. Els individus que les formen estan units f&sicament formant un organisme com8 i poden ser tots iguals com el cas del corall o diferents i tenir diferents funcions. s el cas de la medusa carabel9la $7' salia carabela%. 9 Ecologia (1a part)

Les relacions interespecifiques:

Jecorda que en llat& inter vol dir entre. 1questes s*n les relacions que s'estableixen entre individus d'espcies diferents, s a dir, de diferents poblacions. 1questes relacions influeixen en la distribuci* i abund2ncia dels organismes que es relacionen per que es poden veure afavorits, per5udicats o ni una cosa ni l'altra. 7odem distingir entre diferents tipus: Competncia interespec fica: Els individus d'una espcie experimenten una disminuci* de la supervivncia, la fecunditat o el creixement com a conseqHncia de l'explotaci* d'uns recursos limitats per individus d'una altra espcie. Les dues espcies resulten per5udicades per una ms que l'altra arribant a la desaparici*. La competncia 'a tingut una gran import2ncia en l'evoluci* de les espcies, sent un dels motors de la selecci* natural. )epredaci: 4n organisme $la presa% s matat i men5at total o parcialment per un altre $el depredador%. En aquest tipus de relaci* l'energia passa de la presa al depredador. Els depredadors controlen les poblacions de preses i aquestes controlen passivament les poblacions dels seus depredadors. Parasitisme. 4n organisme $par2sit % consumeix una part d'un altre $'oste% i li provoca dan s per sense causar6li la mort, almen s durant un llarg per&ode de temps. E%plotaci. 4na espcie es beneficia d'una altra aprofitant6se de l'activitat biolgica d'aquesta. I's un cas t&pic el del cucut, una au que pon els ous en els nius d'altres ocells perqu aquests els incubin i alimentin els pollets. Comensalisme: En aquest cas una espcie obt un benefici, per l'altra no es veu ni afavorida ni per5udicada. El comensal es nodreix de l'aliment sobrant, decamacions, secrecions, ... d'un altre organisme anomenat 'oste. *nquilinisme: s l'associaci* entre una espcie i una altra que li dona recer en el seu cos. $anatocresi. 1profitament que fa una espcie de restes, excrements, esqueletos o 10 Ecologia (1a part)

cad2vers d'una altra espcie per tal de protegir6se o servir6se'n. +oresi: Jelaci* entre dues espcies quan una s transportada per l'altra. ,utualisme: s l'associaci* entre dos individus de diferent espcie que es beneficien m8tuament. -imbiosi. s una versi* extrema de mutualisme, en el cas que el benefici entre les dues espcies s tan gran que es converteixen en dependents.

11 Ecologia (1a part)