• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
La creació basca està en crisi
Molts diuen que no: que la cultura
euskaldun
no està en crisi, sinó que més aviat hoestan les indústries culturals que treballen en basc. I estem d’acord si amb això volemdir que la creació musical és més diversa que mai; estem d’acord si amb això volem dir que avui dia es fa la literatura en basc més complerta que s’ha fet mai.La pregunta és de què estem parlant quan parlem de creació. O amb quina perspectivatreballem quan parlem de cultura.Segons la nostra opinió, si tota la preocupació la posem en els objectes creats,difícilment podrem desenvolupar una creació potent. Si posem tota l’atenció en elsobjectes (cançons, novel.les,
bertsos
,
1
pel.lícules), sense per altra banda reconèixer,recordar i cuidar la centralitat que devem als subjectes (artistes, públic, organitzadors,indústria, mitjans de comunicació, institucions...) és impossible mantenir una cultura enestat òptim. Sigui quina sigui la base de la cultura, si no compleix una funció social, noes pot parlar de cultura, segons el nostre parer.Som de l’opinió que més aviat hauríem de parlar -per dir-ho en poques paraules- de lacreació cultural més que no pas de la cultura. Però, anem a pams.La clau està en les característiques de la xarxa relacional o social que es forma al’entorn de la creació cultural. Això és així amb l’euskara i amb qualsevol altra llengua, però, en el cas euskaldun, com ja sabem molt bé, la creació cultural té més problemesque no els idiomes i nacions veïnes. En conseqüència, requereix més treball.Segons aquest punt de vista, fins i tot el desafiament és encara més interessant: estemobligats tots a ser encara més creatius; a compendre la creació més enllà de com s’enténa l’Occident, i a treballar-la des d’un nou concepte: més participativa, més horitzontal,més col.lectiva, més militant...I si no som més creatius, el resultat és allò que massa vegades hem conegut: si el cantantnomés fa cançons, si l’organitzador només es preocupa de trucar el cantant i posar elmicròfon, si els periodistes només es dediquen a donar-ne la notícia a l’agenda sense fer res més, i les institucions a donar subvencions (o no!)... llavors tota la resta queda enmans del públic, i si hi ve poca gent, és inutil buscar desesperadament culpables entreels pocs que hi han vingut; els aficionats moltes vegades poden equivocar-se, però laculpa poques vegades recau sobre ells.Llavors, què és allò que falla? Ho hem dit abans: la xarxa relacional, la funció social...Qui se n’ocupa d’això? Ho hem dit abans: en la creació cultural en euskara, tots estemobligats a ser-hi encara més creatius.A casa nostra, obligadament, l’artista ha de conèixer les dificultats dels organitzadors, i preocupar-se’n de la distribució i la producció... L’organitzador ha de conèixer lesmotivacions i els esforços de l’artista, però també els desitjos del públic i la manera detreballar i les necessitats dels mitjans de comunicació... Els mitjans de comunicació han
1 Els versos espontanis dels
bertsolaris
bascos.
 
de conèixer els artistes i les organitzacions de ben a prop, tot donant-los l’empentanecessària... La indústria s’hauria de preocupar de coses que van més enllà del curttermini i del benefici econòmic... El públic hauria de sentir la necessitat de donar suporta la creativitat en euskara, i sentir-se part de la creació cultural... I bla, bla, bla. Tot està ja dit.La qüestió és que alguna cosa ha fet crac. Però què?Segons els teoritzadors que analitzen el tema, es poden sintetitzar en tres les lògiquesculturals que s’han donat al llarg de la història:-La cultura tradicional: la comunitat i la cosmovisió.-La cultura moderna: els estats-nació i la il.lustració.-La cultura postmoderna: la cultura de masses i el mercat.Aquí i ara, les tres lògiques culturals estan vives, tot incidint les unes en les altres. Lestres lògiques incideixen en el qui parla l’euskara; i en l’euskara, per tant. L’euskara noes pot permetre de donar l’esquena a cap dels tres sistemes perquè no està a estalvi decap dels tres.Sense deixar de banda cap dels tres sistemes, per treballar necessitem una actitud crítica:cal de debò reflexionar sobre allò que cada àmbit aporta i pot aportar a la cultura en basc. Tot agafant l’actitud crítica com a nord, en les pròximes dècades tindrem molts detreballs a sortir-nos-en; si ens hi fiquem sense rumb ni direcció, segur que ens hi perdrem.Pensem que la principal qüestió rau en quina de les tres lògiques culturals és la que hade ser-ne l’eix principal, i com, al voltant d’aquest eix principal, integrem les altresdues.Pensem que en la creació basca l’eix ha de ser la
cultura popular
, una visióantropològica de la cultura.
Als bascos ens cal consumir cultura basca?Els bascos coneixem els nostres creadors?
Totes les persones que formem la societat no som
 per se
consumidors actius de cultura, però si que ho som com a consumidors passius. Sense voler-ho, els bascos rebemdiàriament continguts de cultura espanyola, francesa i anglosaxona. És un permanent
intake
inconscient. En la mesura en què ens alimenta, ens construeix un imaginari: laroba, els costums alimentaris, la manera de parlar, la manera de mirar, al cap i a la fi, lamanera de ser. Per altra banda, ens sembla que la informació sobre la cultura bascal’hem de buscar. Ho acabem de dir, els bascos -com passa arreu del món a la resta de pobles- no som consumidors actius de cultura
 per se
. El basc que no és consumidor decultura no busca cap informació, i si no la busca, difícilment rebrà cap altra cosa que nosigui l’esmentada cultura espanyola, francesa o anglosaxona. Per això diem que els bascos no coneixem els nostres creadors.
De quines fonts rebem els bascos la cultura basca?
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...