• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
1
TAVERTET350 ptes.PUBLICACIÓ SEMESTRALANY XXI N° 43JULIOL DEL 2000
 
2
Any XXI, Núm. 43. JULIOL DEL 2000Redacció i administració:
Pl. de la Diputació, 1. 08511 - TAVERTETtel: 93 856.50.80tel. i fax: 93 856.52.24E-mail: redacció@elscingles.orgsubscripcions@elscingles.orgPagina web: www.elscingles.org
Director:
Xavier Viladomat i Gil
Consell de redacció:
Joan Reixach i Curtó,Ernest Gutiérrez i Pagès, Joan Soldevilla i Calvo
Col·laborador habitual:
Jordi Sanglas iPuigferrer.
Corresponsal a Rupit:
Miquel Banús i Blanch.
Corrector lingüístic:
Anna Borbonet i Macià
Traduccions:
Jordi Gumí
Disseny:
Albert Majoral.
Maquetació i impressió:
Impremta Planàs - St.Hipòlit de Vga.
Dipòsit legal:
B-8.390-79.
Preu d’aquest exemplar:
350 ptes. (IVA inclòs).Comandes de números endarrerits a la redaccióde la revista.La redacció de la revista no es fa responsable delcontingut dels treballs que hi apareixen signats, jaque expressen l’opinió dels seus autors.La revista «Els Cingles», editada per l’associació«Amics dels Cingles de Collsacabra», es publicasense cap finalitat de lucre.
NORMES DE PUBLICACIÓ DE «ELSCINGLES».
Els autors que vulguin publicar els seus treballs en aques-ta revista, han de tenir present el següent:• Els articles cal que siguin escrits correctament encatalà i mecanografiats a doble espai en fulls DIN A4,deixant uns marges laterals de 2 cm.També s’accep-ten escrits en disquets d’ordinador PC compatibles.• Els peus de les il·lustracions i el nom dels seus au-tors aniran escrits en full a part, precedits per un nú-mero que es repetirà a la fotografia o dibuix correspo-nent.
LLOCS DE VENDA DE «ELS CINGLES»:Tavertet:
Queviures Can Miquel
Cantonigròs:
L’Estanc.
Esquirol:
Llibreria El Detall.Estanc La Baldufa
Rupit:
Ca l’Ample.
Manlleu:
Benzinera Feixas AuletLlibreria Contijoch
Vic:
Llibreria La Tralla.
Barcelona:
Llibreria Quera.
Torelló:
Llibreria Xicoi.
Amer:
Llibreria Ca l'Olmo
Susqueda:
Restaurant Coll de Conreu
Roda de Ter:
Benzinera Freixas Aulet
Editorial
.................................................................................................3
Collsacabrades inversemblants.......
Ignasi Bofill...............................
4
Les cases de Tavertet en el seu estat primitiu ( II )
...........................................................
Jordi Sanglas ...........................
6
El dolor....................................................................................................
8
Oficis i eines.......................................
Jordi Gumí..............................
11
En Ferriols..........................................
Miquel Banús .........................
12
Torrents de Tavertet...........................
Jordi Sanglas .........................
13
De com les cases es mouen.............
Rafael Ginebra .......................
17
L'artesania tèxtil com a nova forma d'expressió artística
...........................................................
Antoni Trujols..........................
20
Crònica del Collsacabra......................................................................
23
Racó del poeta...................................
Jordi Font ...............................
26
Fitxa de flors.......................................
Santi Jàvega 
..........................27
S U M A R I
EL MUSEU DETAVERTET
Museu:
Plaça Major, 4(baixos de la Rectoria)
Hores de visita:
Festius i dissabtes:d'11 a 2/4 de 2.També a horesconvingudes demanantdia i hora al Sr. EnricBorràsTel. 93 856 51 66
Foto portada:
La Foradada de CantonigròsFoto: Ernest Gutiérrez Pagès
 
3
FEIXAS AULET
ENERGIA PER A OSONA
Estacions de ServeiDistribució de Gas-oils
Tels. 93 850 01 21 - 93 850 00 68
EDITORIAL
EL Collsacabra és una comarca amb una personalitat pròpia i amb un potencial humà im-portant amb inquietuds i ganes de treballar pel país.Aquest esperit queda ben palès pel fet de poder organitzar cada estiu el Festival de Músicade Cantonigròs. A més, sense voler ser exhaustius, els darrers anys s’han dut a terme altresactivitats: la recopilació de les capelles de masies del terme de l’Esquirol amb col·laboració ambla Universitat Politècnica de Barcelona i l’existència d’una formació de música de jazz i d’unacobla, també a l’Esquirol, els concerts de música programats per a enguany a Rupit, la publi-cació de llibres sobre la història i la toponímia d’una part del Collsacabra (Tavertet), la possi-bilitat de tirar endavant el Centre de Documentació del Collsacabra i la recuperació de la masiade l’Avenc de Tavertet, oberta a la gent interessada a conèixer un dels millors exemplars arqui-tectònics de la contrada, així com altres treballs que s’estan fent sense transcendir al públic.Tot plegat ens il·lusiona i ens dóna una esperança que, aquí al Collsacabra, estem fent una tascaque a la llarga pot ser important.Els esforços de molts poden portar a bon fi grans iniciatives que individualment són difí-cils, per no dir impossibles, de dur a terme. Creiem que la unió dels esforços, prescindint depersonalismes, de tots els que estem treballant per la cultura del nostre país hauria de ser, enaquest moment, un objectiu important per poder seguir en la línia que, des de fa uns anys portala nostra petita comarca del Collsacabra.El desenvolupament d’un poble com el nostre, en què qualsevol camí o direcció quevulguem emprendre costa un esforç afegit per les circumstàncies de dependència que com asubcomarca pot tenir d’altres organismes, com tota nació sense estat té d’un poder central, ensha de portar a tractar el tema amb més profunditat que el simple desenvolupament cultural ipresentar aquest juntament amb el manteniment del medi ambient, com a futur per la milloradel nostre territori i perquè la població pugui veure, amb la generació de nous esdevenimentsculturals i l’increment dels actuals, un possible medi de vida. La consciència del fet cultural imediambiental pot ajudar sens dubte a una millora de qualitat de vida i a una obertura d’horit-zons que superi el clàssic turisme massiu. D’aquesta manera, per als que estem vinculats alCollsacabra, aquest arrelament productiu pot assegurar la continuïtat de les nostres iniciatives.Podem pensar que tenim un bagatge cultural important, però si no som capaços de posar-loen funcionament i que reverteixi en el bé comú, ens podem trobar defraudats i en mans de l’he-gemonia del diner que en molts casos ens porta a actuacions agressives amb el medi natural.Des d’aquestes pàgines volem acollir i esperonar qualsevulla iniciativa que uneixi esforçosper aconseguir el desenvolupament cultural i tanmateix, els medis necessaris per dur-lo a bonfi.
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...