— 325 — Un xich més endayant, en la conca del petit afluent Rosebud, que atravessa també V ferrocarril, 4 algunas mi- llas al Sud del punt en que I’ atravessa, tingué lloch, lo dia 25 de Juny de 1876 la matansa del general Custer ab tota sa columna, composta de 600 genets del Regiment nimero 7 de cavalleria, qual fet tingué ressonancia per tot Jo mon ciyilisat, y obligd al Govern 4 menar la guerra contra ‘Is indis ab més activitat y precaucié. Dit fet ocorregué de la manera segitent. Desde 1873 en que |’ general Stanley ab, 4,700 homens prengué possessid de la vall del Yellowstone, construhint alguns forts y dei- xant alguns destacaments, no sens molta resistencia per part dels indis, especialment dels Sioux, que sostinguéren una accié en la desembocadura del riu Tongue, tots los estius hi hagué campanyas més 6 menos enérgicas. Las de 4874 y 1875 foren poch importants; mes l’ any 4876 s’ inauguré ja en lo mes de Febrer ab una expedicid de 200 soldats, pera lliberar 4 una caravana de 46 emi- grants que s’trobavan sitiats per los indis en lo fort Pease, prop de la desembocadura del Big-Horn. La verdadera eampanya del 1876 s’inauguré ab un triple moviment combinat contra lo centre de Ja vall del Yellowstone y sos afluents Big-Horn, Rosebud, Tongue y Pawder, en qual vasta regid dominavan quasi en absolut los Sioux, Che- yennes, Mandaws y Arickavrees, tribus que repugnavan Y autoritat de las Agencias, y que guiadas per capdills com Grazy Horse (Cavall Foll) y Sitting-Bull (Toro Asse- gut), estavan en Iluyta oberta ab los\Estats Units. Lo triple atach combinat tingué éfecte de la manera segiient: lo general Crook, ab 4,000 soldats, eixi del fort Fetterman, ques’ troba situat alguns centenars de millas al Sud, sobre I’ riu North Platte, y avansd cap al Rosebud. Los generals Terry y Custer ab 400 homens y 600 cavalls, sortiren de Fort Lincoln, situat sobre lo Missouri y avan- siren cap al Oest. Lo coronel Gibbon desde Fort Ellis, prop de Bozeman, dominant l’alt Yellowstone, avansd cap al Oest, ab sis companyias d’ infanteria y una petita es- colta de cavalleria. Las dias ultimas columnas se topdren Jo 24 de Juny en la conca esquerra del Yellowstone, frenteite — 326 — la desembocadura del Rosebud. Lo general Terry, que era, lo cap de las forsas reunidas, orden’ un ayens paralel de las columnas de Gibbon y de Custer, per las valls del Big Horn y del Rosebud respectivament, quedantse ell en lo Esrars Unurs.— Sitting Bull (Tovo Assegnt), capdill dels Sioux, que exterminaren en 1876 ta columna del general america Guster. Yellowstone ab los 400 hémens de sa primera columna, y emportantsen Guster los 600 cavalls. Lo desastre de Custer fou lo final a’ aquestas opera- cions, que semblavan ben combinadas y de las quals, enys lo que s’ refereix 4 la derrota de Custer, no hi han detalls per no haver quedat ni un trist soldat pera contarlos; mes los trossejats cossos dels 600 soldats testimonidren una resistencia desesperada6béuna sorpresa inconcebible. Substituhint al general Terry lo general Miles, s’ au- mentdren las tropas, y continuantse ab vigor las opera- cions, al termenar I’ estiu del 77 se trobava pacificat lo Yellowstone, ab tot y haver aparegut en escena 4 ultima hora un nombrés grupo d’ indis Nez-Pereés, procedents del Oest, que com los demés foren derrotats y obligats i acullirse 4 las Agencias, los que poguéren escaparne vius, donchs ja es sabut que ’ls Yankees,en llurs guerras ab los indis, may han pecat de generosos. Per lo curiosa, veus’aqui la traduccié d’ una carta que Sitting Bull dirigi al capita de la vanguardia poch després de la catastrofe de Custer; \ «Yellowstone— Al coronel Otis—Desitjo saber gqué estéu fent yiatjant per aquest cami? Estéu assustant tots los bifalos, Jo yall eassar en aquesta comarca: Jo vull que vos en andu ab los vostres per alli ahont heu vingut, Si vos no ho feu, luytarém altra vegada. Deixéu lo que havén pres y tornéusen endarrera, Jo soch vostre amich.—Sitting Bull» Lo célebre autor d’ aquesta carta, s’ ha convertit des- prés en ciutada pacifich, y no fa molt que vejérem en un diari de Chicago que semblava inclinat 4 deixar lo cult del Gran Esperit, pera conyertirse 4 la religid catolica, detenintse Gnicament pe ’] carinyo d sas varias mullers, que tindra @ abandonar al abjurar dé sas antiguas creen- cias. jPodria ferse mormé y tendria una religié ab preten- sions d’ ésser la d’ un poble cult y seguiria ab sas varias mullers! Cap al tart lo tren nostre s’ detingué en una estacid sense importancia nomenada Forsyth, pera soparhi, y en sent fosch travessdrem lo Rosebud, lo Tongue, hont hi ha l acantonament militar nomenat Fort-Reogh, y un xich més amunt Miles City, petita ciutat de 2,500 habitants, fundada I’ any 1877 y batejada ab lo nom del general que alashoras havia pacificat lo Yellowstone.