S’han dit tantes coses i moltes d’elles tancontradictòries que es fa molt difícil xerrard’aquests peixos sense caure en tòpicsterrorífics.La majoria de nosaltresrelacionam el tauró amb la imatged’un animal perillós i sanguinari
El primer que podríem dir és que ja hihavia taurons fa 400.000.000 d’anys i hanarribat a l’actualitat quasi sense modifica-cions.Des d’abans dels dinosaures ja reg-naven als oceans i mars del nostre plane-ta.Són animals perfectes evolutivament icompletament adequats als seus entorns.De fet,són els únics animals del planetaque pràcticament no han sofert canvisdes de la seva aparició.El més impressionant del tauronsprehistòrics va ser el
Carcharodon megalo-don
,que va dominar els oceans durantsetanta milions d’anys.Era com un grantauró blanc d’ara,però de vint metres dellargada i trenta tones de pes!
Una família molt nombrosa
La família dels taurons és molt extensa,més de 400 espècies amb subdivisions,elque fa molt difícil resumir les seves caracte-rístiques generals.Ni tan sols la seva mesu-ra és semblant,hi ha taurons de 15 centí-metres (el tauró nan) i altres que arribenfins a 15-20 metres (el pelegrí i el tauróbalena).Curiosament,aquests més gransnomés mengen plàncton i són inofensius.
El major tauró carnívor vivent és el
Carcharodon carcharias
,que rep també elnom de tauró blanc i que pot sobrepassarels set metres de longitud i pesar més detres tones.Conegut amb el malnom de“tauró assassí”,el cine li ha donat una famatan dolenta com immerescuda.Semblaser un resident habitual també del marMediterrani i,en el passat,se’n varen pes-car exemplars a les aigües de Balears,aigües en les que hi ha un bon grapat dediferents espècies de taurons.
Característiques
Depenent de les espècies,la longevi-tat màxima dels taurons s’estima enuns 30 anys.Generalment són bonsnedadors i poden aconseguir velocitatsd’entre 30 i 60 km/h.Els queixals delstaurons estan formats per cinc o setfileres de dents mòbils i reemplaçables,és a dir,quan una dent es romp o es famal bé és substituïda per una altra,ambla qual cosa poden arribar a tenir milersde dents al llarg del anys.
Els esquals no tenen una estructuraòssia,en el seu lloc posseeixen una estruc-tura de cartílag semblant al nostre envànasal.De fet,quan un tauró mor i esdegrada l’única cosa que sobreviu al pasdel temps i la descomposició són un gra-pat de dents soltes.
La reproducció
Els seus hàbits reproductors són difí-cils d’estudiar,per la qual cosa encarase sap poc d’ells.El que sí és conegut ésque la majoria de taurons són ovoviví-pars.Això vol dir que els ous es desen-volupen dins de la mare i que neixenquan les cries ja estan totalment forma-des.Hi ha,però,espècies que són oví-pares i d’altres que són vivípares.
Una alimentació variada
La dieta dels taurons és molt variada igeneralment carnívora.Mengen peixos,tortugues o crustacis,fins i tot aus aquàti-ques.Alguns,com ja hem dit,només s’ali-menten d’invertebrats i de plàncton.Coma grans depredadors que són,juguen unimportant paper en el manteniment del’equilibri ecològic del medi marí,situant-se en la cúspide de la cadena tròfica ali-mentària.Normalment l’home no forma part delrepertori alimentici dels taurons.De fet,els atacs a persones els podríem qualificarde fortuïts,el que passa és que quan unapersona rep una mossegada de tauró ésmolt difícil que sobrevisqui.El més probable és que per caçar facinservir primerl’oïda,per advertir la presèn-cia d’una presa en les proximitats.Desprésutilitzen l’olfacte,ensumant un rastre desang que els confirmarà aquesta presèn-cia.Quan ja són molt a prop de la presa,empren la vista,i una vegada iniciat l’atac,seran unselectrorreceptors anomenats
butllofes de Lorenzini
que tenen a lapellels qui el guiïn per capturar i menjar-se la presa amb èxit.
En perill
Val la pena recordar que hi ha moltesespècies de tauró en perill i altres gairebéextintes per la sobreexplotació pesqueradegut a la comercialització de les sevesaletes,la seva pell i les dents.I tranquils,no vos preocupeu,que elstaurons encara no han atacat mai ningúales nostres platges!
Eduard ConnollyMestre i monitor de busseig
Diari de l’escola
Diario de Mallorca
.
Any XXI – Núm. 791
.
10 d’octubre de 2007
Amb la col.laboració de:Amb el patrocini de:
Els magnífics taurons
Els taurons poden viure uns 30 anys.
F
OTO
:
STCK
.
XCHNG
Per saber-ne més
Si vos interessa el tema trobareu aInternet multitud de planes.Vos reco-manam especialment http://tiburo-nes.iespana.es/ i un llibre publicat famolt poc
Tiburones en el Mar Balear
,escrit per Juan Poyatos i Ana MaríaAbril i publicat per Editorial Moll.
Leave a Comment