Les rondalles

d’Enric Valor

Treball realitzat pel grup de

PACG 06-07
Ies Enric Valor de Pego
Projecte Sòcrates
LES RONDALLES

Fa molts molts anys, a poqueta nit, quan fora de casa feia un fred de mil dimonis, o
quan amb el bon temps parents i amics seien tots junts, sempre hi havia algú que
contava rondalles. Era un divertiment, més o menys, com ara ho és el cinema. Les
rondalles, abans, eren contades en un rogle de gent, ara és comú llegir-les al llibre.
L’estudi de les rondalles va començar perquè molts escriptors i estudiosos van trobar les
aerrels de la cultura originari dels pobles d’aquestes narracions, una cultura que a causa
de l’avanç del “progrés” i el despoblament de moltes àrees rurals semblava a punt de
desaparéixer.

QUÈ ÉS UNA RONDALLA?

És un relat o narració en prosa, de tradició oral i de caràcter anònim, que conta fets
imaginaris, desenvolupats amb uns personatges, un argument i un espai determinats, i
que té unes fòrmules fixes d’inici i acabament del relat.
A més les rondalles pertanyen a un patrimoni col.lectiu que remet a la cultura
indoeuropea.

CLASSIFICACIÓ

Hi ha tres grups:
a) Les rondalles meravelloses: hi intervenen éssers humans dotats de facultats
sobrenaturals i objectes posseïts de virtuts màgiques.
b) Les Rondalles d’animals : Els protagonistes són animals personificats. La
fam és quasi sempre el mòbil que provoca el conflicte.
c) Les rondalles de costums: aquestes es consideren més tardanes en el temps
que les meravelloses i, per això, poden reflectir millor les modes de vida de
la societat agrària. Hi intervenen persones que es comporten de manera
humana i resolen els conflictos plantejats sense cap ajuda meravellosa.

CARACTERÍSTIQUES DE LES RONDALLES

Les rondalles es caracteritzen, en termes generals, per tenir una estructura fixa, pel tipus
de personatges que hi aparéixen i per les fòrmules que els narradors utilitzen per obrir i
tancar el relat.

a.-Estructura narrativa fixa:

Esquema narratiu que agrupa els diferents fets o seqüències narratives en cinc moments:
-situació inicial: Presentació d’alguns dels participants de la narració i de les seues
circumstàncies.
-Conflicte: Qualsevol fet o acció que modifica la situació inicial.
-Acció: Reacció d’aluns dels participants per intentar resoldre el conflicte. És la
seqüència o la part més important de la narració.
-Resolució: El resultat de les accions precedents.
-Situació final: tornada a una situació estable diferent de la inicial.

b.-Tipus de personatges que apareixen

A les rondalles hi sol haver 7 tipus de personatges (tot i que no sempre apareixen tots) :
l’heroi, el fals heroi, l’agressor, el donant de l’objecte màgic, la víctima i els auxiliars de
l’heroi.

c.-Fòrmules que els narradors utilitzen per obrir el relat i tancar-lo :

-“En aquells temps…”

-“Fa molts anys…”
-“Això va anar i era... “
-“Fa molts, moltíssims anys…”

I per tancar-los:

-“Es van casar i van ser felinos”

-“I encara que et semble estrany recordaràs aquesta història cada any:”
ENRIC VALOR

Va nàixer a Castalla, L’Alcoià, en 1911 i morí a València en 2000. Fou gramàtic,

lexicòleg, rondallista i novel.lista. Va recopilat 36 rondalles de la tradició oral
valenciana, interrogant els vells i velles pobletans i masovers principalment de les seres
d’Aitana i de la seua vila nadiva de la Foia de Castalla. Després les va transformar en
literatura escrita en equilibri entre la recerca dialectal, fixant expressions, i l’escrita
normativa. Les rondalles valencianes d’enric Valor són:

-El llenyater de Fortaleny

-Les velletes de la Penya Roja
-La mare dels peixos
-El castell de sol.
-I queixalets també!
-Els guants de la felicitat
-El gegant del romaní
-L’envejós d’Alcalà
-El xiquet que va nàixer de peus
-El ferrer de Bèlgida
-El rei Astoret
-El Dimoni fumador
-El castell d’Entorn i no Entorn
-La mestra i el manyà
-Esclafamuntanyes
-Abella
-L’albarder de Cocentaina
-L’amor de les tres taronges
-El príncep desmemoriat
-El jugador de Petrer
-Joan Antoni i els torpalls
-La llegenda del palleter
-Home roig, gos pelut i pedra redona
-Les animetes
-Peret
-Els tres plets de Pasqua Granada
-El pollastre de festes
-Don Joan de la Panarra
-Nabet
-Joan Ratot
-Història d’n mig pollastre
-La crida de la rabosa
-Comencilda, Secundina i Acabilda

D’entre totes aquestes rondalles nosaltres n’hem seleccionades, llegides i treballades 14.
 TÍTOL TIPUS LLOC PERSONATGES CONFLICTE ACCIÓ: RESOLUCIÓ SITUACIÓ ENSENYANÇA
COM FINAL
RESOLDRE
EL
CONFLICTE
La llegenda del Meravellosa Alacant Palleter (ofici) pobresa Aparició d’un No resolució Tornada al Fer cas dels
Palleter ajudant (un del conflicte principi consells però
follet) per no fer cas (estructura amb mesura
Consell: Ser del consell circular)
ambiciós
I queixalets també Meravelosa Penàguila Xiqueta (Nom: Prohibició Aparició La por Curació i pagar Fer cas dels
Toneta) dels grans de d’uns convertida en per consells de la
fer alguna ajudants malaltia l’incompliment gent gran
cosa (xiquet i dona de les normes
gran)
Història d’un mig Meravellosa Lloc Mig pollastre Trobada de Aparició de Utilitzant les Transformació Cal utilitzar
pollastre imaginari (animal) diners i voler l’ajudant característiques en persona i l’astúcia i la
(masia de casar-se amb (Riu, massa, dels ajudants casament intel.ligència
la cort del la princesa Rabosa)
rei)
El darrer consell Costums Vall Pastor (ofici, nom: Segrest, Aparició de Aplicació de Retrobada amb Fer cas dels
d’Albaida. Andreu) alliberament i l’ajudant (3 forma estricta la família consells
Domini tornada a casa consells) del consell
musulmà
Bèlgida
L’envejós Costums Alcalà de Musulmà (Nom: Aparició de Fe en Al.là Problemes Reconciliació Creure en el teu
d’Alcalà la Jovada Al Favet) l’antagonista recauen en déu t’ajuda a
(nom: Abd Al l’antagonista resoldre els
Maduix) problemes
Enveja
Abella Meravellosa Banyeres Família (Abella, Robatori Objecte Utilitzant la Matrimoni L’amor pot
Jaumet i Roseta) d’una rosa i màgic (un bondat i l’amor convertir les
demanar la anyell) i la persones
filla a canvi bondat dolentes en
bones
Els tres plets de Costums Alcoi Personatge Falta de Emprar diners No pot saldar Perdó Cal aprendre
Pasqua Granada masculí (Blai) diners (donació el deute i condicionat dels errors
d’una vaca) posterior judici
Comencilda, Animals Lloc Llop, Rabosa i Robatori Astúcia Utilitzant les Amistat Cal mantenir
Secundina i imaginari Papabra característiques l’amistat
Acabilda (un dels
carrascal) personatges

El pollastre de Costums Bèlgida Matrimoni (Rosa i La gana de Amb avarícia Tota l’acció es Tornada a casa La gola
festes Joan) menjar torna contra el i desaparició
protagonista del pollastre
La mare dels Meravellosa Dènia Família (Jaumet, Drac que Objecte Matar el drac Matrimoni Fidelitat
peixos Joan Batiste, pare necessita màgic amb princesa
i mare) menjar cada (espasa)
dia
Esclafamuntanyes Meravellosa Penàguila 4 germans Aparició d’un Aparició de Salvar les Matrimoni La traïció es
i altres (protagonista: antagonista i molts princeses de amb la paga
llocs Esclafamuntanyes) traïció dels ajudants i l’encanteri i princesa
imaginaris germans objectes castigar els
màgics germans
La crida de la Animals Lloc Rabosa, gat i gos Engany Astúcia dels Por Fugida del No s’ha de
rabosa imaginari personatges protagonista refiar mai dels
(per un enemics
mas)
Els jugadors de Costums Petrer Mestre (nom: Don Vici al joc i Venent Al cap de 10 Tot queda Cal aprendre
Petrer Pere) pèrdua de l’ànima al anys o quan els igual però amb dels errors
diners dimoni a garrofers diners
canvi de deixen de fer
diners garrofes
Nabet Costums Bèlgida Xiquet (Nabet) Enfrontament Astúcia i Mort dels Estorna heroi Usar l’astúcia i
amb lladres intel.ligència lladres del poble la intel.ligència
On transcorren les Rondalles
En les rondalles d’Enric Valor trobem el típic inici que ens situa en un
temps remot però, en canvi, en un espai proper als lectors valencians:

“Fa moltíssims anys, vivia prop de Dènia un matrimoni…” (La mare dels
peixos)

“Per allà pel vell camí d’Alacant caminava el palleter darrere del seu
carret.” (La llegenda del palleter)

“Diuen que fa més de 500 anys, vivia dins del terme d’Alcalà de la Jovada
un moro que tenia per nom Al-Favet,…”(L’envejós d’alcalà)

“Això va passar en aquells temps antics que hi havia dimonis… En el

carrer Major de Petrer…”(El jugador de Petrer)

“Això va anar i era un matrimoni que vivia en l’enlairada vila de Banyeres,

en la serra de Mariola…”(Abella)

Encara que hi ha altres rondalles en què l’acció se situa en llocs no

determinats. Són sobretot les rondalles on els protagonistes són animals:

“Açò va anar i era un mas on vivia un matrimoni sense fills, que es

dedicava a la cria d’aviram…” (Història d’un mig pollastre)

“Això va anar i era … Un llop i una rabosa la cosa més amiga del món…
La Rabosa era nascuda allí al Carrascal mateix… (Comencilda, Secundina i
acabilda)

“Aixó va anar i era un gat, molt sabut, que cada nit passejava per la vora
d’un mas…” (La crida de la rabosa)
Aquests són alguns els llocs on transcurren algunes de les Rondalles ,
aquelles que nosaltres hem estudiat:

ALACANT BANYERES

BÈLGIDA DÈNIA

UN CARRASCAL UNA MASIA

PENÀGUILA
PETRER

ALBAIDA