Diari
201
AGRICULTURA • EL FUTUR DEL CAMP
Els j oves
i el camp,
un sector en
hores baixes
La manca de relleu generacional i la pugna pels
preus i per aconseguir un lloc en els mercats
són els principals problemes del sector primari
PER SUSANNA CASES
El Montsià és un dels llocs de Ca-
talunya on hi ha més gent que tre-
balla al món de l'agricultura i la ra-
maderia, però amb una edat bas-
tant avançada, ja que la mitjana
d'edat dels agricultors i ramaders
és de 43 anys. Tot i que el fort arre-
lament que els joves de les Terres
de l'Ebre tenen a l'agricultura i la
ramaderia, ja que a la majoria de
les famílies sempre hi ha algun
membre que s'hi ha dedicat, l'evo-
lució del nombre d'incorporaci-
ons ha experimentat una forta cai-
guda en els últims anys.
Segons Miguel Balada, pagès
de tota la vida, aquesta tendència
és lògica, jaqué tant l'agricultura
com la ramaderia són feines molt
sacrificades. «No tenim festes ni
horaris i hi ha èpoques que són
molt fortes perquè fem una pre-
visió de collites però sempre vari-
en a causa de les condicions cli-
matològiques o els imprevistos
que sempre apareixen. I és clar,
avui en dia a la gent li agrada tre-
ballar les 8 hores de cada dia, tenir
festa el cap de setmana i vacances
a l'estiu», explica.
Crisi contínua
D'altra banda, la crisi que està tra-
vessant el sector primari des de
fa anys, amb un descens del PIB
any rere any, és un altre motiu pel
qual els joves decideixen no de-
dicar-s'hi. JoanMontesó, coordi-
nador territorial del sindicat Unió
de Pagesos (UP) a les Terres de
l'Ebre, culpa l'Administració
d'aquesta situació de decadència
en un sector bàsic per a la huma-
nitat, com és el de l'alimentació.
«Es compra per molt poc i es ven
per molt. I el Departament d'Agri-
cultura no s'adona de la impor-
tància del sector que fa tots els
aliments i el menjar que necessi-
tem cada dia. Només sembla que
hi hagi crisi al sector secundari i
de serveis», sentencia.
En aquest sentit, Montesó afir-
ma que amb aquest context és lò-
gic queelsjoves s'ho mirin ambes-
cepticisme. «És molt difícil que el
sector tiri endavant si no hi ha un
Diumenge, 2 d'agost de 2009
TERRES DE L'EBRE
I Roman treballant en un dels molts camps d'horta que té al terme d'Alcanar. FOTO: JOAN REVILLAS
Roman Sancho, pagès
Roman té 26 anys i un te- ra i actualment estàtrarhi- els pagesos i la seva mare tant això, Roman és crític
canvi de mentalitat i de conceptes rreny al terme d'Alcanar tant la incorporació per ven els productes a una amb l'Administració cata-
i es comença a mimar els joves», amb 15 hectàrees entre ta- construir unes cambres tendaquetenenaAlcanar. lana. «L'agricultu ra a Cata-
remarca. rongers i horta i 3.000 m2 refrigerants per guardar «Va ser per aquest motiu lunya latenen molt abando-
d'hivernacles. Quan va aca- elsseus productes. Junta- que vaig acabar decidint nada; en canvi, a la Comu-
La incorporació bar l'educació obligatòria, ment amb els seus pares, per dedicar-me a l'agricul- nitat Valenciana, per
No obstant això, la Unió Europea vadecidirajudarel seu pa- Roman té un petit negoci tura, perquè hi vaig veure exemple, cuiden molt més
(UE), que marca les directrius en re i dedicar-se a l'agricultu- muntat: el seu pare i ell són una bona sortida». No obs- els pagesos», lamenta.
política agrària i ramadera, desti-
na el 40% del pressupost comuni-
tari a ajuts per al desenvolupament
rural, a través del Fons Europeu
Agrícola de Desenvolupament Ru-
ral (FEADER). Amb aquestes aju-
des, que poden arribar fins als
30.000 euros, s'intenta premiar o
facilitar als joves la incorporació al
món laboral agrícola i la formació
necessària que els permeti fer vi-
able el seu projecte.
Els pagesos d'entre 18 i 40 anys
que es vulguin dedicar a l'agricul-
tura o a la ramaderia, poden optar
a l'ajut presentant un proj ecte per
a la seva explotació, com la ins-
tal·lació del reg o la construcció
d'un magatzem, i justificar-ne la
viabilitat.
Per aquest motiu, han de supe-
rar un itinerari formatiu de 460
hores, basat en gestió empresari-
al i formació específica adequada
al seu proj ecte d'incorporació. Els
cursets formatius s'imparteixen
ales Escoles de Capacitació Agrà-
ria (EGA) del Departament d'Agri-
cultura i Ramaderia (DAR) i es po- I Els robatoris són un dels problemes amb què el Dani s'ha d'enfrontar any rere any. FOTO: JOAN REVILLAS
den convalidar amb els cicles for-
matius que aquestes escoles
ofereixen. Una vegada adjudicada Dani Albiol, pagès
la subvenció, els joves han de jus-
tificar durant almenys cinc anys Dani té 27 anysi en fa sis que vida però és bastant crí- sos són els preus, però anys el 85% de les terres del
que viuen de l'agricultura, ja que, es dedica totalment a l'agri- tic. «Si l'Estat no s'espavi- també els robatoris, jaqué Montsià es podrien arri-
en cas contrari, han de retornar cultura, la seva passió i, a la la, els joves no tenim futur cada any els fan perdre mi- bar a perdre i tot quedarà
l'ajuda que se'ls ha concedit. Els vegada, negoci familiar des alaterna. En les ajudes que lers de quilos de collita. erm. De cara al futur, el
sindicats agraris tramiten aquest de ben petit. Amb 100 jor- rebem, no es pot arribar a Aquest jove pagès creu seu objectiu és registrar
tipus d'ajudes a través d'empre- nals d'oliveres i ametllers pagar ni el 2o%de les des- que el futur de l'agricul- una marca ecològica amb
ses especialitzades. repartits pel terme de Go- peses que comporta. Són tura passa per la concentra- un tipus d'ametlla, la mar-
dall i amb molta terra arren- insuficients». Per a Dani, el ció parcel·laria, però, tot i cona, la qual només esf a al
Feina massa sacrificada dada, Dani es guanya bé la gran problemadels page- així, afirma que en quatre Mediterrani.
Maite Fornós, cap d'oficina a les
Terres de l'Ebre d'Agroxarxa, l'em-
presa de serveis de la UP, perfila
el tipus de joves que demana aquest d'aquesta manera poden introdu- siten per poder posar eh marxa una abans dels 15 anys. És una feina
ajust. «Es sol incorporar aquelljo- ir alguna innovació». explotació agrària. «Hi ha un de- massa sacrificada», sentencia.
ve que el seu pare li ha passat tota En aquest sentit, Montesó afir- goteig constant de joves que dei- La formació és un altre tema de
l'explotació perquè es jubila, o els ma que és molt difícil que hi hagi xen l'activitat agrària un cop com- debat entre el sector primari. El
joves que tenen terres en propie- joves de l'exterior del món agrari plit el termini que marca l'ajuda i DAR s'encarrega de formar profes-
tat. Moltes dones i filles s'incor- que hi acabin, a causa de la gran n'hi ha que segueixen uns quants sionalment els agricultors i altres
poren pel marit o pel pare, perquè quantitat de diners que es neces- anys més, però molts abandonen treballadors del món rural, a tra-