i es modifica la distribució geogràficad’animalsidevegetals,elcanviclimàticfaràel mateix amb les infeccions que sóntransmeses a través de moltes d’estes espècies(mosquits, cucs, etc.). Se suposa que es

podriaincrementar la presència de moltes malaltiesactualscomlamalària,elpaludisme,lafebragroga,eldengueilatripanosomiasi

, sobretot alesregionstropicals.

onografies de

omunicació

ientífica

Canviclimàtic

Hi haurà més huracans itsunamis? El canvi climàticdestruirà la Terra?

s probable que augmenten els fenòmensmeteorològics extrems com els granshuracans

, que obtenen l’energia de la calorde les masses d’aigua tropical. Des de 1970 noha crescut el nombre d’huracans per any, peròsí que s’han duplicat els huracans de màximaintensitat, com el Katrina. El que no té res a veureamb el calfament global són els tsunamis,produïts per terratrémols submarins. També éssegur que

la Terra no es destruirà perquè elclima canvie

Seran més freqüentsalgunes malalties com lamalària?El canvi climàtic téavantatges?

esnovescircumstànciesclimàtiquespodrienafectar els recursos de cada regió (agricul-tura, pesca, turisme, etc.). El canvi climàtictindrà avantatges per a les persones i espèciesque puguen adaptar-se a la nova situació. A més,

hihauràpaïsosquetindranunclimaméssuau,menys fred

. Però els canvis podrien provocaruna crisi econòmica i caldrà tindre en comptenous riscos causats pel probable augment defenòmens meteorològics extrems, com araonades de calor i pluges torrencials.

Desapareixeran elspingüins i els óssos polars?

lsefectesdelcanviclimàticseranmésintensosen la regió àrtica (on viuen els óssos polars)que en l’antàrtica (on viuen els pingüins). Al’Àrtic provocarà el desgel de mars, rius i delpermagel (la capa de terra congelada demanera permanent). Tot això modificarà ladistribució i l’extensió dels boscos, la tundrai, en conseqüència, de totes les espèciesassociades a estos ambients. Es calcula que

lapoblaciódelsóssospolarspassaràd’uns20.000a14.000durantelspròxims50anys.Elspingüinsseranmenysafectatspelcanviclimàtic.

Com es pot saber el clima que faràd’ací a 50 anys si no es pot predir eltemps que farà la setmana que ve?

erquè

una cosa és el temps d’un dia concret i una altra elclima, que és una mitjana del temps durant molts anys

, alllarg de milers i milers de dies. Quan es tracta de quantitatstan grans ens ajuda l’estadística. Per exemple, podem calcular quela població mundial arribarà a 7.000 milions de persones el 18d’octubre del 2012, però no podem saber quants familiars tindremeixe dia. Una cosa pareguda ocorre amb la predicció del temps i delclima. Encara que no puguem predir el temps que farà la setmanaque ve, a través de càlculs matemàtics complexos sí que podemsaber la temperatura mitjana i el nivell del mar que hi haurà,aproximadament, a final del segle XXI.

Com mesuren els científics latemperatura global?

mb esta finalitat l’Orga-nització MeteorològicaMundial (OMM) tédistribuïdesarreudelmón10.000estacions d’observació me-teorològica terrestres, 7.000 envaixells, 300 en boies fondejadesi 9 en satèl·lits.

Estosdispositiusproduïxen cada dia 15 milionsde dades amb les quals esdetermina la temperaturaglobal

mitjanadelaTerraialtresparàmetres. La gran quantitatde xifres arreplegades des demultitud de llocs reduïxmoltíssim els possibles errorsen el mesurament i, a més, evitaque la calor pròpia de les ciutatsdistorsione la mitjana global.

I jo, què hi puc fer?

olt. Per exemple, podem

evitarbalafiar energia, aigua i altresrecursos (reciclatge, estalvi, etc.),podemdemanaralsgovernsilesempresesque facen el mateix

. Una bombeta de baixconsum permet estalviar la combustió d’uns140 litres de petroli o 160 quilos de carbó. Sise substituïren totes les bombetes d’un país,l’estalvi seria enorme.També podem

donar suport a l’educació envalors

(responsabilitat, solidaritat, etc.) i

defensar que s’invertisca en recercacientíficaidesenvolupamenttecnològic

a fide poder disposar de recursos que eviten odisminuïsquen els efectes del canvi climàtic.

Els científics estan d’acord sobre el canviclimàtic?

nl’aspectesubstancialsí,toti que hi ha uns quantsprocessosqueencaranoescomprenenbéilainfluènciaquetenen sobre el clima del futurencaraesdiscutix

.Elcanviclimàtics’estudia des de disciplines tandiverses com la meteorologia, lageografia,lageologia,l’oceanografiaol’astrofísica,queescomplementenen lesconclusionsaquèarriben.A fi de valorar en conjunt tota lainformaciódisponible,l’ONUvacrearel Grup Intergovernamentald’Experts sobre el Canvi Climàtic(IPCC),elsinformesdelqualmostrenelmillorconeixementcientíficsobreestaqüestió.

Es pot frenar el calfament global?

ncara que aconseguírem apagar tots els motors i aturar lesfàbriques,elCO

emésesmantindriamésde100anysenl’atmosfera.

Nopodemfrenarelcalfamentglobal,peròsíalentir-loidisminuir-ne els efectes

. És per això que hem de reduir les emissions de CO

, talcom va establir el Conveni de Kioto, firmat per 141 països l’any 1997. Noobstant això, n’hi ha molts que no complixen els compromisos adoptats;i a més a més, tres grans potències econòmiques (la Xina, l’Índia i elsEUA) ni tan sols han firmat el protocol.Encara que hui no sabem com frenar este procés climàtic,

lahistòriaensindica que moltes vegades els descobriments científics poden resoldreels problemes

. De manera que la recerca científica és una de lesesperances que tenim.

Des de fa vint anys

1987 1988

L’ONU crea, a Ginebra, elGrup Intergovernamentald’Experts sobre el CanviClimàtic (IPCC).

1990

El primer informe de l’IPCCprediu un increment de latemperatura planetària de0,3 ºC per decenni, però nopot assegurar si estàvinculada a un canvi naturalo a l’activitat humana.

1995

Segon informe de l’IPCC.Rebaixa les estimacions pera l’any 2100 a un incrementmés probable de 2 ºC i unaugment del nivell del marde50centímetres.Aconsellamillorar el rendiment delconsum energètic.

1997

Es firma el Conveni de Kiotoa fi de reduir les emissionsdegasosd’efectehivernacle.Entra en vigor l’any 2005.

2007

Quart informe de l’IPCC. Elsexperts vinculen elcalfament global actual al’activitat humana.

Museos Científicos Coruñeses

El setmanari du a laportada la qüestió delcalfament global i, així, elconvertix en motiu d’interéspopular.

CALFAMENT GLOBAL?

En col·laboració amb

Museus Científics Corunyesos