IES Vescomtat Cabrera
UNITAT 1
2n Batxillerat
LITERATURA CATALANA
EL TEATRE AL S. XIX
Teatre Romea
INTRODUCCIÓCONTEXT HISTÒRIC
El segle XIX s’inicia sota l’influx de les revolucions burgeses: la Revolució Industrial ila Revolució Francesa. La burgesia pren les regnes del poder i suplanta l’aristocràcia, elcapitalisme s’implanta com a sistema econòmic de la vella Europa.El corrent artístic que acompanya aquests canvis socioeconòmics és el Romanticisme,moviment antiracionalista, que exalta els sentiments i la imaginació sobre la raó,l’ordre i el seny. Llibertat i individualitat seran els valors definidors del Romanticisme.El Romanticisme anglès propiciarà el naixement de la Renaixença en terres catalanes.La Renaixença és el moviment cultural que restableix la cultura catalana després detres segles d’abandonament dels usos cultes de la llengua. La Renaixença reivindicaràla consciència nacionalista i té com a principal objectiu la recuperació dels signesidentitaris catalans.
EL TEATRE ROMÀNTIC
Els herois que protagonitzen el teatre de tipus romàntic es caracteritzen per ladesobediència a tota llei que no sigui la de llurs passions. Un dels grans dramaturgs delteatre romàntic és
Víctor Hugo
.
IES Vescomtat Cabrera
UNITAT 1
2n Batxillerat
LITERATURA CATALANA
EL TEATRE DE LA RENAIXENÇA
A Catalunya, a principis del XIX, es dóna una gran activitat escènica i es representenmoltes obres. El teatre, el drama i la comèdia, té una molt bona acollida entre les classespopulars.Des de mitjans de XIX el teatre català comença a prendre volada i esdevé una einafonamental en la consolidació de la Renaixença. Entre 1850 i 1870 s’inaugurennombrosos teatres a Catalunya com l’Olimpi, l’Odeon o el Romea. L’afició al teatre i elpúblic anaven en augment i es pot parlar del teatre com d’un gènere de gran influènciasocial, tant des del vessant lúdic com polític o d’idees.Pel que fa a les tendències, el teatre del XIX estarà marcat per dues línies temàtiques iestilístiques:
1.
La línia popular i còmica2.
La línia culta (drames històrics)AUTORSFrederic Soler “Pitarra”
va ser un dels grans dramaturgs catalans del XIX, juntamentamb
Àngel Guimerà.
L’encert principal de Soler fou consolidar un públic per al teatre català i reforçar així lapresència d’aquesta llengua en àmbits als quals no havien arribat els autors mésvinculats al Jocs Florals. També es convertí en el representat d’una dramatúrgia nova ifou vist arreu de l’estat com el «creador del teatre català». La consagració definitiva delteatre català arribarà amb Àngel Guimerà, autor de projecció internacional a través dela traducció de les seves obres a la majoria de llengües europees.
Reunió a la rebotiga
Frederic Soler “Pitarra”
Àngel Guimerà
Adaptació cinematogràfica de
Terra baixa
Search History:
Result 00 of 00
00 results for result for
p.
Recommended
More From This User
Notes
Load more
