Practica la selectivitat 1. Comprensi6 1.1. A lexpressié oral i a les capacitats fonadores dels hominids. La capacitat de crear imatges graf ques, icdniques o conceptuals del man 1.2. Comunicar els diferents tipus d'imatges cre- ades per la capacitat humana, per informar, crear opinié o modificar lopinié dels altres. 1.3. La capacitat humana de crear simbols i mons simbilics més que la capacitat de comunicarse oralment, 1.4. Rasposta model: A través de art, dels instru- ments i de tot alld creat pels humans es transmet una forma de veure el mon, un significat 1.5. DIEC: f. Branca de la biologia que estudia la forma lestructura dels éssers vius. £. Geomorfologia. f Conformacié dela superficie sélida terrestre, El sinénim més adequat al context seria forma o estructura. En|estudi de la llengua, és la branca de la lingtifsti- ca que estudia les reales que regeixen lestructura interna dels mots, i també la forma o estructura, d’una llengua considerada globalment. 1.6.» hemassignat: hem atribuit, donat «virtual: potencial, creat artificialment + proisme: els altres, els semblants + suplantar: substituir,reemplagar + aportacié: contnibuci6 * especialista: expert + crucial: decisiu, definitiu + ancesttals: afavics, d'un passat lunya 1.7. Resposta model expressions orals fa referencia ala llengue parlada i capacitats fonadores vol dir tha- biltat per emetre sons a través de 'aparell bucal 1.8. Gracies a,a través de, per mitja de.3. Reflexio linglifstica sobre el text 3.1, Present dindicatiu (és, permet, tendeix, podern, permet, é..), perfet dindicatiu (hem creat) i passat perifrastic (va ser). El perfet dindlicatiu s‘utilitza perqué fan referéncia a un fet del passat que té una continuitat actualment i el passat perifrastic perque es refereixa un fet acabat en el passat. 32 i ens (permet) es refereiven a no- soltres, que no apareix explicit. Transmetre-les té com a antecedent les imatges del mén i nés una técom aantecedent (forma de) transmetre-les. Ens (serveix) 3.3. «El llenguatge és la gran adquisicié humana que permet la fluicesa ila connexi6 rapida entre totes les adaptacions prévies i tots els mons de la nostra existéncia. Oracié com- posta +Actualment, la lengua és laglutinador i el vehiculador. Oracié simple. + La forma més moderna distingeix entre reali- tat fisica i realitat virtual. Oracié simple. + El nostre cervell observa el mon | sen forma un corcepte mental. Oracié composta + El nostie cervell es va transformar per formu- lari comprendte el lenguatge. Oracié com- posta. 3.4. En els dos primers (tots. cepte ampli) quests noms i un con- 3.5. Selideix una vocal entre destaca i él («desta- cal»). També selideix la vocal de l'article en les are- es dialectals en qué selideix la consonant final dels infinitius («suplantab). Lortografia ho reflecteix en lapostrofaci6, que representa les elisions sistema- tiques de la parla. 3.6. Perqué es tracta dlun accent diacritic que no- més apareix en el singular per distingir el substan- tiu del possessiu aton mon