Embaixà informal cristians

1r Acte

(Arriba un borratxo a la porta del maset amb una caixa sorpresa)

Centinela casat: Iiieeee ! Qui va ?

Representant soltero: Sóc un soltero de l’era,

que vinc calent i cego
cego de café i herbero.
I si vos deixareu que... vos entregara
de part del meu amo aquest present,
jo tendria la faena feta
i podria anar a beure aiguardent.

Centinela casat: Pos doneu-me a mi el present

que jo li’l passe al rei
i deixa de fer-te el borratxo
mostra un poc respete als del castell.

(El soltero dóna la caixa i es pren un cocktail especialment preparat)

(El centinela casat obri el paquet)
Centinela casat : ¡Però serà canalla el perdut ixe!
¡Vos, borratxo de merda ! (Cridant el tio que se’n va)
Dis-li al teu amo que vinga per parlar amb el rei,
que de bén bona l’heu montà...
i no se’n ixireu com a figuretes,
si no que pagareu les vostres juerguetes.

2n Acte

(Se’n va el enviat soltero) (Uns instans després apareix el amo dels solteros de l’era escoltat pels
seus ) (Toquen les trompetes)

Amo : Ade la torre centinela

Centinela : Iiieee ! Però, qui va ?
Amo : Sóc el amo dels Solteros de l’Era
amb la meua guàrdia festera.

Centinela : Ara enseguida apareix el rei casat de la torre

que en espera vos guarda
per aquell paquet que m’entregàreu
i de mala manera ens ofenguèreu.

(Toca la trompeta i ix el rei)

Rei : Vos que s’heu pensat que sou
que veniu d’entre « almelders » i oliveres
per ofendre les gents d’aquestes tranquiles terres.
Pos digueu-me vos de quines terres veniu
i quines són les vostres intencions...
Bueno les vostres intencions
mig clares les tenim,
pos el paquet hem obert
i hem vist el que hi havia dins.
Be... Expliqueu-vos.
Amo : Dacord, mal m’anomenen el soltero de l’era
pero jo soc, ahí on hem veus
sóc burgués adinerat.
I lo de soltero....
ja sabeu tots d’on ve,
que no hi ha xica en el meu regne
que aquesta cara bonica
no haja volgut besar.
Ai on em veieu soc propietari
de les terres més noves de Banyeres,
els meus terrenys s’estenen
desde la Solana fins els Quatre Camins,
passant per la Marjal i les Molines
i sense oblidar del carrer Laporta...
cap abaix.
Jo sóc representant electe de la burguesia a aquestes terres,
gracies al recolzament del poble a les eleccions del 14M.
Descendent de comerciants de fil i cartó
desde temps immemorials,
el meu avi va construir el primer teler
del regne de València,
mon tio va inventar el paper de fumar,
i això del reciclatge
que està ara tant de moda,
qui creieu que el va inventar
mon tio després de molt pensar.
I no em tracteu com si fos ningú
que jo... estic a l’altura...
o més amunt
del que sa majestat representa.

Rei : Sss, sss, sss, sss, axanta !

Qui sou vos per creure
que esteu per dalt de mi ?
jo soc rei dels Cavallers de la Torre.
Propietari de les terres mes antigues...
les més antigues de Banyeres.
Els meus terrenys s’estenen
des de el Capollet de l’Àguila
fins la Penya la Blasca
passant per la Mallaeta i la Pedrera
Barranc fondo i Serrella.
I sense oblidar del carrer Laporta.... cap a dalt.
Jo sóc descendent directe
d’En Jofre de Loyasa
a qui, el gran Rei En Jaume I... el conqueridor,
va cedir els castells i vil·les
de Banyeres i Serrella.
Gracies a la Tia Jacometa,
que tant em volia...
sóc l’únic hereu d’aquestes terres.

3r Acte

Feudo: “Bueno... Hechas las presentasiones

vamos a discutir de lo que aquí nos trae”
(Tono valensiano)
Soltero: El gremi de la construcció m’envia
 ja que teniu algun deute pendent.

Feudo: (Tallant) Mosatros... Això mai!

Soltero: No se si recordareu ...

que durant el transcurs d’unes festes
el vostre maset es va embossar,
i desde aquell entonces...
teniu unes facturetes per pagar.

Feudo: Cuidao...!
Certs funcionaris de l’ajuntament
digueren que la culpa era nostra,
entoncfes nosaltres vam manar les obres,
pero quina va ser la nostra sorpresa
en obrir l’androna del maset,
la culpa no era nostra
sino del Ajuntament!

Soltero A mi m’envien per cobrar-vos

i sense els diners no se n’anirem.

Feudo: Ni volem, ni podem pagar-vos

perquè sense efectiu estem,
després d’aquesta estafa
que els cambrers ens han clavat,
que després de tres dies de festa
el menjar estavent tirant,
un de la junta se’n va adonar
i en pobres paraes de taula
ens vam quedar.

Soltero: Els vostres problemes

a mi no m’importen,
pos jo el que necesite
es cobrar.
Baixeu vosatros o
mosatros pugem.
Pero, pels nostres collons
que sense els diners
no se’n anem.

Feudo: Si el que voleu es cobrar

a l’Ajuntament heu d’anar,
i el que voleu és baralla
soles tindreu que esperar.

Soltero: Pos com el Ajuntament mai paga

i estos últims mesos només fa que retalllar
per a mosatros no queda més remei
que a vostros aguardar.

Feudo: Aguarda, que baixem

Soltero: Amb ansia vos esperem
Feudo: No tardem
Soltero: Això esperem.
 Proclamas

Feudo: Casats del castell

terror de la burguesia
prepareu escuts i espases
poseu-vos cascos i capes
i que no se vos olviden les plomes
que d’aquesta batalla
victoriosos ens alçarem.

Soltero: Solteros de l’era

soldados agarrits
terror de la noblesa
dixeu els gots i les botelles
i agarreu arcos i fletxes,
la pólvora i l’arcabus.
Corregam fins el maset
i en ell de furor plens
hincarem la bandera
al més alt del maset.

(Sòna la cançò Guerrilla i el senyor Feudo baixa a la porta, snese ixir)

(Para la música i interrumpint...)

Centinela soltero: Cayeron mis valientes

Como roca que rueda desde el monte
i en el abismo se hunde
que es hogar a las sombras de la noche.

Soltero (tallant): Calla borratxo!

Que t’has anganyat d’ambaixà.

Casat: Veient com està la vostra guàrdia

poc la batalla durarà
i sense ninguna baixa
la nostra victoria portarà.

Centinela casat: (Tus asquerosament)

Soltero: Pos la vostra guardia

no es que estiga pa tirar cohets...

Casat: Es que les festes passent factura

a grans i a menuts
a homens i dones
a solters i a casats.

Casat : (Ix del maset)

Txe ! hui crec que no fa dia...

Soltero : Pos yo, quan venia cap ací,

venia pensant el mateix...
a mi qui em mana
dissabte i bon dia... treballar !
Quan tot el món sap que
el dissabte no es laboral .

Casat : Pos si vols, passem cap a dins

i ens fem uns mitgets.
I arreglem les diferències
 en cervesa i herberets.
I demà quan ens alcem
d’una altra manera tot ho vorem.
Solter : Pos anem.
Casat : Pos entreu.

Toca la cançò dels Cristians