Embaixà informal cristians

1r Acte
Toca « Silencio » la trompeta

(Arriba un borratxo a la porta del maset amb una caixa sorpresa)

Representant soltero: Iieeee pixorro!

Centinela casat: Iiieeee! Qui va?

Representant soltero: Sóc un soltero de l’era,

que vinc calent i cego
cego de café i herbero.
I si vós deixareu que... vos entregara
de part del meu amo aquest present,
jo tendria la faena feta
i podria anar a beure aiguardent.

Centinela casat: Pos doneu-me a mi el present

que jo li’l passe al Rei
i deixa de fer-te el borratxo
mostra un poc respete als del castell.

(El soltero dóna la caixa i es pren un cocktail especialment

preparat)
(El centinela casat obri el paquet)

Centinela casat: ¡Però serà canalla el perdut ixe!

¡Vos, borratxo de merda! (Cridant el tio que se’n
va)
Dis-li al teu amo que vinga per parlar amb el Casat,
que de bén bona l’heu montà...
i no se’n ixireu com a figuretes,
si no que pagareu les vostres jüerguetes.

(Se’n va el enviat soltero)

2n Acte

(Toquen les trompetes)

(Uns instans després apareix l’amo dels solteros de l’era escoltat pels seus )

Soltero: Ah de la torre centinela

Centinela casat: Iiieee ! Però, qui va ?

Soltero: Sóc el amo dels Solteros de l’Era

 amb la meua guàrdia festera.

Centinela casat : Ara enseguida apareix el Rei casat de la torre

que en espera vos guarda
per aquell paquet que m’entregàreu
i de mala manera la cagàreu.

(Toca la trompeta (himne de Vaència))

(Ix el Casat)

Casat: Vos que s’heu pensat que sou

que veniu d’entre «almelders» i oliveres
per ofendre les gents d’aquestes tranquiles terres.
Pos digueu-me vos de quines terres veniu
i quines són les vostres intencions...
Bueno les vostres intencions
mig clares les tenim,
pos el paquet hem obert
i hem vist el que hi havia dins.
Be... Expliqueu-vos.

Soltero: D’acord, mal m’anomenen el soltero de l’era

pero jo soc, ahí on hem veus
sóc burgués adinerat.
I lo de soltero....
ja sabeu tots d’on ve,
que no hi ha xica en el meu regne
que aquesta cara bonica
no haja volgut besar.
Ai on em veieu soc propietari
de les terres més noves de Banyeres,
els meus terrenys s’estenen
desde la Solana fins els Quatre Camins,
passant per la Marjal i les Molines
i sense oblidar del carrer Laporta...
cap abaix.

Jo sóc representant electe de la burguesia a aquestes terres,

gracies al recolzament del poble a les eleccions del 14M.
Descendent de comerciants de fil i cartó
des de temps immemorials,
el meu avi va construir el primer teler
del regne de València,
mon tio va inventar el paper de fumar,
i això del reciclatge
que està ara tant de moda,
qui cCasateu que el va inventar
mon tio després de molt pensar.
I no em tracteu com si fos ningú
que jo... estic a l’altura...
 o més amunt
del que sa majestat representa.

Casat: Sss, sss, sss, sss, axanta!

Qui sou vos per creure
que esteu per dalt de mi?
jo soc Rei dels Cavallers de la Torre.
Propietari de les terres mes antigues...
les més antigues de Banyeres.
Els meus terrenys s’estenen
des d’el Capollet de l’Àguila
fins la Penya la Blasca
passant per la Mallaeta i la Pedrera
Barranc fondo i Serrella.
I sense oblidar del carrer Laporta....
cap a dalt.

Jo sóc descendent directe

d’En Jofre de Loyasa
a qui, el gran Rei En Jaume I... el conqueridor,
va cedir els castells i vil·les
de Banyeres i Serrella.
Gracies a la Tia Jacometa,
que tant em volia...
sóc l’únic hereu d’aquestes terres.
(i fill d’Enrique el de Pauleta)

3r Acte

Casat: “Bueno... Hechas las presentasiones

vamos a discutir de lo que aquí nos trae”
(Tono valensiano)

Soltero: Un any més estem ací

per aclarar alguns que atres deutes
que com cada any
queden per saldar.

Casat: Iee, iee, ieeeeeee…!

Com que un altre any!!???
si l’any passat no vau vindre....!!!

Soltero: De l’any passat no em parles

que no m’hen vullc recordar...
que después de tindre-ho averiguat
un cohet pel cul ens van clavar.

Casat: Vaa....Tampoc seria pa’ tant....

que lo unic que volieu
 era jaleo armar!

Soltero: Si de jaleo teniem ganes

però la crisis ens puteja a tots
i més si ens deisen deutes per pagar...

Casat: ¡¡¡ Tant en Banyeres com en Biar!!!

Que ja ens han comentat!!

Solter: Ara que parles de Biar....

se que no vau anar a desfilar.

Casat: No em parles tampoc

que no ens van avisar,
algunes persones molt bé seu volien passar
i a última hora es van rajar.

Soltero: En la “Mahoma” hui que he xarrat

ma dit que no tenien els escuts pa desfilar.

Casat: De bona ma se
que costen molt de reparar.

Soltero: Bueno... però això no es motiu de sobra

per a que de loteria ens hagen d’inflar.

Casat: Es que li pese a qui li pese

també tenim que comprar un ordinador.

Soltero: Pa que collons volem un orinador??

Casat: Pues ara que estic pensant

açò no ens serveix pa res,
però com som uns anvejosos
i els moros vells se l’han comprat...
¡¡Mosatros no anem a ser menos
i la casa per la finestra anem a tirat!!

Solter: Com esteu parlant de comprar

si encara tenim una derrama per pagar

Casat: Els diners pronte hi ha que soltar

que el Central Hispano ens vol embargar.

Solter: Pues jo no solte un duro

que enguany tenim moltes bodes
de traidors per pagar!!
I així es que per una causa justa
no ens queda més que luchar.
Casat: No tingues tanta presa,
¡¡que ni el Sol serà d’Espanya
ni a nosaltres aneu a guanyar!!

Solter: Si tens collons baixa!!

Casat: Aguarda, que baixem

Soltero: Amb ansia vos esperem

Casat: No tardem

Soltero: Això esperem.

Proclamas

Casat: Casats del castell

terror de la burguesia,
prepareu escuts i espases
poseu-vos cascos i capes
i no s’oblideu de les plomes,
que d’aquesta batalla
victoriosos ens alçarem.

Soltero: Solteros de l’era

soldados agarrits
terror de la noblesa,
dixeu els gots i les botelles
i agarreu arcos i fletxes,
la pólvora i l’arcabus.
Corregam fins el maset
i en ell de furor plens
hincarem la bandera
al més alt del maset.

(Sòna la cançò Guerrilla)

(El Casat baixa a la porta, sense ixir)
(Para la música i interrumpint...)

Centinela soltero: Cayeron mis valientes

Como roca que rueda desde el monte
i en el abismo se hunde
que es hogar a las sombras de la noche.

Soltero (tallant): Calla borratxo!

 Que t’has anganyat d’ambaixà.

Casat: Veient com està la vostra guàrdia

poc la batalla durarà
i sense ninguna baixa
la nostra victoria portarà.

Centinela casat: (Tus asquerosament)

Soltero: Pos la vostra guardia

no es que estiga pa tirar cohets...

Casat: Es que les festes passent factura

a grans i a menuts
a homens i dones
a solters i a casats.

Casat: (Ix del maset)

Txe ! hui crec que no fa dia...

Soltero: Pos yo, quan venia cap ací,

venia pensant el mateix...
a mi qui em mana
dissabte i bon dia... treballar !
Quan tot el món sap que
el dissabte no es laboral .

Casat: Pos si vols, passem cap a dins

i ens fem uns mitgets.
I arreglem les diferències
en cervesa i herberets.
I demà quan ens alcem
d’una altra manera tot ho vorem.

Solter: Pos anem.

Casat: Pos entreu.

(Entren tots cap a dins)

Sona la musica dels Cristians

(Els caixcos mos relluixen.... ti to ti tito ta.......)