UNITAT 1.- Filosofia, ciència i altres models de saber
1.- La Filosofia
1.1.- Què és la filosofia
philos
: “estimar” “voler” “ser amic” “ser amant”
sophia
: “saber” “saviesa”
1.2.- La filosofia com a actitud
Recerca de cohesió, criteri, implicació, curiositat oberta, esperit crític i auto crític,
1.3.- La filosofia com a activitat
No es pot aprendre “filosofia” només es pot aprendre “a filosofar”, aprendre a pensar amb rigor,profunditat, coherència, etc.Temes: la natura, l’ésser humà, el coneixement, la moral, la política, la societat, l’art, elllenguatge, el pensament, la consciència, …Com?: Construint sistemes complets, teories, arguments; analitzant i criticant les opinions iteories i arguments, etc.
2.- Diferents maneres de saber
2.1.- Coneixement mític, coneixement ordinari i coneixement religiós
Necessitat d’explicar el món, necessitat d’entendre els problemes, …a) Coneixement mític:
Mithos
Els mites, narracions fantàstiques i tradicionals, compartidesdurant segles per diversos pobles i cultures que ho pretenen explicar tot: l’origen de l’univers i de l’ésser humà; l’origen del llenguatge, els diversos fenòmens naturals (la procreació, la mort, … ); l’origen delsdiversos fenòmens socials (la guerra, el poder dels governants, … ), …Exemples: Les dues narracionsbíbliques sobre la creació del món i de l’home, les teogonies gregues sobre l’origen del foc i la forja, eldiluvi universal del poema del Gilgamés, el naixement del fill de Déu d’una verge en un pessebre la nitdel solstici d’hivern, el 24 de desembre en la religió de Mitra i Zoroastre, etc.b) Coneixement ordinari:Totes les societats humanes comparteixen coneixementsadquirits al llarg dels temps, per experiència directa que la tradició i els costums han mantingut.Exemples: cultivar la terra, domar els cavalls, conduir els ramats, parir i criar infants, fer foc i mantenir-lo,fabricar eines, etc.c) Coneixement científic:Els grecs primer i a partir del renaixement definitivament, s’aplica un(conjunt de) MÈTODE(s) basat(s) en l’experiència aplicada sistemàticament (observació, recollida dedades, mesures, experiments, …) i guiada per la raó (hipòtesis, deduccions, etc.) de manera precisa,rigorosa i ordenada (matemàtiques) per obtenir coneixements, descartar creences errònies o falses oinexactes.
2.2.- El coneixement científic
La
ciència
és una activitat organitzada que permet arribar a un coneixement estable, força segur iaproximat a com és la realitat. Es tracta d'una
modalitat de coneixement
. Sovint és
contrari al coneixement espontani
; com per exemple: que la terra es mou i no ho sembla pas. Es tracta d'unconeixement
objectiu
que pretén establir
relacions necessaries i universals
que anomenem
lleis naturals
que descriuen
fenòmens
(“el” cor humà, no el cor de'n Josep). La ciència pretén
preveure fets futurs.
Els
objectius generals
de totes les ciències són:
−
Analitzar:saber COM ÉS la realitat.
−
Explicar:saber COM ES RELACIONEN els fets.
−
Preveure:anticipar-nos a la Natura per poder PREDIR fets o resultats.
−
Actuar : influir en la natura, usar les seves lleis, evitar fets no desitjats, canviar la realitat, ...
2.3.- La ciència i la filosofia
Els primers filòsofs eren també científics: Tales i Pitàgores eren matemàtics.Molts grans científics han estat i són bons filòsofs: Arquímedes, Galileu, Einstein i Darwin.
Leave a Comment