Histria de la psicologia

Dra. Milagros Siz Roca (coordinadora)

XP08/10503/01209

 FUOC XP08/10503/01209

Histria de la psicologia

Dra. Milagros Siz Roca Professora titular d'Histria de la Psicologia de la Universitat Autnoma de Barcelona. Camps d'investigaci: histria de la psicologia, ha aprofundit en dues vessants: inicis de la psicologia cientfica (especialment a Alemanya) i desenvolupament de la psicologia a Espanya especialment a Catalunya) pel que fa a les rees d'investigaci i a la seva aplicaci.

Dra. Blanca Anguera Professora titular d'Histria de la Psicologia a la Universitat de Barcelona.Psicoanalista, membre de l'Associaci Psicoanaltica Internacional.Camp d'investigaci: histria de la psicologia a Catalunya i histria de la psicologia clnica.

Dra. Cristina Civera Professora associada a temps complet de la Universitat de Valncia. Camp d'investigaci: histria de la psicologia; els seus treballs sn sobre historiografia de la psicologia, psicologia alemanya, i treballs relacionats amb la documentaci en histria de la psicologia.

Dr. Gonzalo de la Casa Professor titular de Psicologia Bsica a la Universitat de Sevilla. Especialitzat en l'estudi del condicionament clssic, des del punt de vista experimental i histric.

Dr. Javier Marn Professor de Psicologia del Llenguatge i Psicologia de la Lectura a la Universitat de Mrcia. Camp d'investigaci: psicologia de la lectura.

Dra. Annette Mlberger Professora titular d'Histria de la Psicologia a la Universitat Autnoma de Barcelona. Camps d'investigaci: evoluci histrica de la psicologia, especialment en la psicologia alemanya i en l'Escola de Wrzburg.

Dr. Juan Carlos Pastor Professor titular d'Histria de la Psicologia a la Universitat de Valncia. Camp d'investigaci: psicologa alemanya, especialment la psicologia de la Gestalt.

Dra. M Jos Pedraja Professora titular de Psicologia Bsica a la Universitat de Mrcia. Camps d'investigaci: histria de la psicologia, en especial anlisis bibliomtriques de publicacions i l'obra de Tolman.

Dra. Antonia PrezGarrido Interessada en temes relacionats amb la histria social de la cincia. Treballa en temes relacionats amb Watson. La seva tesi sobre "Watson i el conductisme" ha merescut el premi extraordinari a la millor tesi doctoral de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Valncia.

Dr. Agustn Romero Professor d'Aprenentatge Hum i Aprenentatge i Condicionament a la Universitat de Mrcia. Camps d'investigaci: aprenentatge cognitiu hum i ergonomia cognitiva.

Dr. Gabriel Ruiz Professor titular d'Histria de la Psicologia i de Psicologia Comparada a la Universitat de Sevilla. Especialitzat en l'estudi del condicionament clssic en animals i en histria de la psicologia, amb especial inters en l'estudi del conductisme i dels neoconductismes.

Dra. Dolores Siz Professora titular de Psicologia Bsica a la Universitat Autnoma de Barcelona. Camps d'investigaci: psicologia de la memria i els seus camps d'aplicaci (testimonis, publicitat, vellesa, etc.) i histria de la psicologia en el seu desenvolupament a Alemanya, Espanya i Catalunya, i molt especialment en l'estudi de l'evoluci aplicada de la psicologia.

Dra. Natividad Snchez Professora associada d'Histria de la Psicologia i de Psicologia de la Motivaci i l'Emoci a la Universitat de Sevilla. Especialitzada en aprenentatge associatiu hum i en histria de la psicologia, amb especial inters en el desenvolupament del conductisme.

Dr. Francisco Tortosa Catedrtic d'Histria de la Psicologia del Departament de Psicologia Bsica de la Universitat de Valncia. Director de la lnia d'investigaci en histria de la psicologia d'aquest departament.

Anna Valldeneu Urpina Llicenciada en Psicologia per la Universitat Autnoma de Barcelona. En l'actualitat s professora associada de la Universitat Autnoma de Barcelona. Est especialitzada en Histria de la Psicologia a Catalunya i en Memria i Msica i Memria i comprensi lectora.

Dr. Juan Antonio Vera Professor titular de Psicologia Bsica a la Universitat de Mrcia.Camp d'investigaci: histria de la psicologa espanyola i en autors funcionalistes. Tercera edici: setembre 2008 Blanca Anguera, Cristina Civera, Gonzalo de la Casa, Javier Marn, Annette Mlberger, Juan Carlos Pastor, M Jos Pedraja, Antonia Prez-Garrido, Agustn Romero, Gabriel Ruiz, Dolores Siz, Milagros Siz Roca, Natividad Snchez, Francisco Tortosa, Anna Valldeneu Urpina, Juan Antonio Vera Tots els drets reservats d'aquesta edici, FUOC, 2008 Av. Tibidabo, 39-43, 08035 Barcelona Disseny: Manel Andreu Realitzaci editorial: Eureca Media, SL Dipsit legal: B-37.326-2008 ISBN: 978-84-691-5451-9
Cap part d'aquesta publicaci, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada, reproduda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitj, tant si s elctric com qumic, mecnic, ptic, de gravaci, de fotocpia o per altres mtodes, sense l'autoritzaci prvia per escrit dels titulars del copyright.

 FUOC XP08/10503/01209

Histria de la psicologia

Introducci

L'assignatura que iniciem amb aquestes lnies, est dedicada a explicarvos la histria de la psicologia, i com no enganya ning amb el seu nom, tots suposeu per endavant all que trobareu en aquest llibre: la histria de la psicologia s una disciplina especialitzada a estudiar i narrar all que ha passat al llarg del temps en la psicologia, en altres paraules, com a cincia histrica estudia l'esdevenir d'aquesta disciplina. Per aix no s tan senzill com sembla; pot ser que la vostra concepci del que s la histria encara us aferri a la idea que la histria s'acontenta amb un simple relat cronolgic de fets. Si s aix, aquest s el moment en qu hem de comenar a obrir una mica ms l'horitz: actualment la histria s'entn com una cosa ms que el registre passiu dels esdeveniments del passat. L'objectiu de l'historiador s donar sentit al passat i no tant situar els esdeveniments en un temps lineal, s a dir, el seu objectiu s comprendre la importncia dels esdeveniments, conixer com i per qu es van produir, i adonarse de la seva influncia sobre el futur. Aix veureu en aquest curs d'Histria de la psicologia que no n'hi ha prou de saber que el psicleg alemany Wilhelm Wundt va fundar la psicologia experimental el 1879, sin que s'han de conixer els factors que van possibilitar aquest fet i la seva incidncia en l'evoluci de la psicologia. L'estudi de la histria, com s'ha assenyalat sovint, s un dileg constant entre passat i present:

D'aquesta manera, s bo de saber que comprendre el flux dels esdeveniments passats facilita la nostra comprensi de la situaci present, i que la nostra visi del passat est afectada per la nostra posici del present. De manera genrica, la histria de la psicologia, sota aquesta conceptualitzaci actual, t per objecte l'esdevenir de la cincia psicolgica, incloent la interpretaci de tot all que la va poder afectar, o el que s el mateix, l'evoluci de les idees, institucions i persones que la componen amb les seves relacions amb el context social, poltic i cultural que les envolta. Aix vol dir que la histria de la psicologia tracta de les qestions segents: L'evoluci dels constructes, teories, pressupsits o creences que componen el conjunt del saber psicolgic.

 FUOC XP08/10503/01209

Histria de la psicologia

El context social i cultural en general per tal d'enquadrar les poques i en particular les institucions que constitueixen la infraestructura de la psicologia, com ara els laboratoris psicolgics, les ctedres, les revistes especialitzades, les societats i organitzacions psicolgiques, els congressos cientfics, les agrupacions professionals, etc.

La tasca de la histria de la psicologia es concreta, doncs, a fer comprensible el desenvolupament del coneixement psicolgic, que s'ha anat transformant, en els diferents contextos histrics, fins que assoleix els models cientfics sistemtics actuals, i aquesta s la principal pretensi de l'assignatura que estudiareu en aquest llibre, amb la qual aconseguireu de crear un marc conceptual de coneixements amb una visi crtica i reflexiva amb la qual podreu incloure, contrastar i verificar el "saber psicolgic" que adquirireu al llarg de la carrera, ms que facilitarvos un aprenentatge mecnic i memorstic de dates, noms i dades. Si encara dubteu del valor que imprimiran els coneixements que aconseguireu amb l'estudi d'aquesta assignatura, repasseu el quadre segent:
"Nescire quid antequam natus sis acciderit, id est semper esse puerum." "Nosaberelquehasuccetabansdenosaltresscomsernensincessantment." Cicer Peraquserveixlahistriadelapsicologia? Possibilita la comprensi de la psicologia actual, en donarnos a conixer la forma progressiva de com s'ha construt la cincia psicolgica. Ajuda a la investigaci en psicologia: com a font d'inspiraci, evita repeticions i aprn d'errors ja comesos, i ens assenyala lnies d'investigaci que poden tenir futur. Proporciona un marc en el qual es puguin enquadrar les diferents teories i conceptes psicolgics. Amplia horitzons. Fomenta les actituds crtiques, tolerants i no dogmtiques, ens ajuda a reconixer all que sn modes passatgeres, i dna independncia individual. Contribueix a la formaci integral del psicleg. El posa en contacte amb el marc histric i les forces culturals que han configurat la disciplina i configuren la nostra cultura actual, cosa que permet de donar sentit i significat a cada contingut especfic de la psicologia.

El curs d'Histria de la psicologia que us proposem intenta que us introduu en les idees generals del desenvolupament d'aquesta disciplina, des dels seus orgens fins a l'actualitat, perqu no es pot comprendre el resultat final sense haver seguit, reposadament, un cam progressiu que haur anat obrint portes i ampliant perspectives, com diu el vers "se hace camino al andar".

 FUOC XP08/10503/01209

Histria de la psicologia

Atesa la limitaci de crdits per a aquesta assignatura, els autors d'aquestes unitats docents ens hem esforat a presentarvos aquesta evoluci d'una manera sinttica encara que sense "perdre el nord" que requereix una visi global. Ja que com hem dit, noms entendreu l'estat actual de la psicologia a la llum d'una comprensi global del seu desenvolupament. Us adonareu immediatament que no hem dedicat el mateix espai o profunditat a tots els temes. Aix ho argumentem tot seguit: el desig de poder mostrar el desenvolupament ntegre de la histria de la psicologia ens ha fet sacrificar una explicaci extensa del perode que s'estn des dels inicis del pensament hum fins al segle XIX, per tal d'endinsarnos bastant ms en la psicologia que neix a partir de l'ltim ter del segle XIX com a disciplina cientfica i independent i que poc temps desprs mostra un inters per l'aplicaci. En general, els coneixements que us oferim sn els fonamentals. No caigueu en la temptaci de pensar que en les poques pgines que estudiareu hi ha tot all que ha esdevingut al si de la psicologia: faltaran autors, no hi haur totes les seves idees i teories, no apareixeran ni tots els laboratoris, ni totes les revistes, ni totes les societats, ni totes les reunions cientfiques i disputes, debats o controvrsies que es van poder dur a terme des del final del segle XIX fins als nostres dies. Trobareu a faltar fins i tot alguns pasos i us preguntareu si potser no van existir per a la psicologia. La resposta s que aquest curs d'Histria de la psicologia t els seus lmits i hem decidit narrar all que, al nostre judici, conforma l'estructura bsica de l'evoluci temporal de la psicologia. Per no temeu, anireu trobant al llarg de la vostra lectura, o als marges o en la bibliografia, all que us pot ajudar a penetrar ms a fons en l'estudi histric de la nostra disciplina. El curs est fragmentat en mduls, cada un us ofereix una petita introducci (que trobareu a la pgina web de l'assignatura) que serveix de fil conductor perqu el "salt d'un mdul a l'altre" sigui menys traumtic. En general, qualsevol relat histric t una cronologia i aix s patent en aquest curs, veureu que l'ordre dels mduls foradament presenta etapes cronolgiques. El curs s'inicia amb una visi panormica ("Els llindars de la psicologia cientfica") sobre les disciplines que van ajudar a l'aparici de la psicologia cientfica, en la qual conv que ens detinguem i reflexionem. Aquest primer mdul us ha de fer plantejar de quina manera van contribuir aquestes disciplines, i per mitj de la seva lectura heu de veure les influncies immediates que van possibilitar el clima que va donar peu a l'aparici de la psicologia com a disciplina cientfica. Fixeuvos com des de la mateixa filosofia es gestava una clima propici a l'acostament naturalista dels processos d'adquisici del coneixement, en qu la sensaci i la percepci eren els processos fonamentals per a la incorporaci de l'experincia. Els avenos cientfics desenvolupats des de les cincies afins, la fisiologia i la biologia, van possibilitar un acostament als problemes de la psicologia filosfica des d'una visi cientfica i natural. Aix va comportar, l-

 FUOC XP08/10503/01209

Histria de la psicologia

gicament, de plantejar que era possible l'estudi experimental dels problemes que la psicologia filosfica havia resolt des de l'especulaci i la reflexi metafsica. El mdul us ha de permetre d'establir les caracterstiques d'aquest perode, i tamb les dels diferents plantejaments que van sorgir. El mdul 2 ("Fundaci i establiment de la psicologia cientfica") segueix cronolgicament l'anterior, i una vegada superats els llindars que van possibilitar una psicologia cientfica, se centra en el moment, el lloc i les causes que van propiciar l'emergncia de la psicologia com a disciplina independent i cientfica, i estn els seus continguts a l'establiment generalitzat que se'n va fer en els diferents pasos. Heu de fer una lectura que us faci comprendre les idiosincrsies i antecedents culturals de cada pas que van donar lloc a un procs institucionalitzador similar, per alhora caracterstic de cada un, i conixer aix l'evoluci especfica que els va ser prpia, amb els seus principals autors i els seus plantejaments particulars. Heu de traspuar la idea que aquesta primera psicologia va ser, bsicament, una psicologia mentalista, fonamentada en l'estudi de la conscincia, per que aquest objecte d'estudi, ms o menys com, no va ser ents en una forma nica i per aix la psicologia ha estat des dels seus inicis un disciplina propensa al debat i a la controvrsia. En el mdul 3 ("La psicologia a la primera meitat del segle XX. Primera part: els inicis de la psicologia aplicada") hem volgut donar cabuda als inicis de la psicologia aplicada, perqu considerem que la nostra disciplina no es nodreix exclusivament de la investigaci cientfica, sin que es legitima, es fonamenta i es demostra en l'aplicaci, i per aix es fa necessari de conixer tamb que la necessitat i el desig d'una prctica psicolgica ja van ser presents des dels inicis de la psicologia com a disciplina cientfica. El mdul us presenta les fites principals i els autors ms representatius d'aquest procs de professionalitzaci. s important de tenir en compte les causes que van propiciar la necessitat d'una psicologia aplicada i les reticncies que va tenir la naixent psicologia terica pura. En aquest cas conv detenirse encara ms, si fos possible, en els aspectes contextuals de la societat del final del segle XIX i el principi del segle XX, amb les problemtiques socials i poltiques que es van desencadenar i que necessitaven especialistes per a resoldre aspectes relacionats amb les conductes humanes. No perdeu de vista el paper que va tenir la Primera Guerra Mundial en aquest procs. Presteu una atenci especial a la tradici psicometricodiferencial i a la seva principal eina: els tests. El mdul 4 ( "La psicologia en la primera meitat del segle XX. Segona part: escoles i sistemes psicolgics") us presenta les principals escoles o sistemes psicolgics que van sorgir una vegada la psicologia s'havia establert com a cincia, i havia aconseguit un assentament acadmic i institucional. El mdul t una rellevncia especial, ja que planteja les idees i teories principals que van sorgir ja des d'una perspectiva cientfica en intentar aprofundir sobre l'objecte

 FUOC XP08/10503/01209

Histria de la psicologia

d'estudi i el mtode que havia d'assumir la psicologia. Ser aix que veureu un perode d'idees enfrontades i s molt important de tenir clars els autors que representen cada una de les tendncies, i tamb les seves caracterstiques principals i els postulats que defensen. s interessant de fixarse que les diferents postures es legitimen en contraposici amb les anteriors, s'entrellacen i resorgeixen amb idees diferenciades. Heu de prestar una atenci especial a les terminologies prpies de cada una de les escoles i saberles fer servir en el marc propi. Com veureu, aquestes escoles sn l'arrel immediata de la nostra psicologia actual, i els seus termes conformen la major part del llenguatge psicolgic que utilitzem habitualment. Finalment, el mdul 5 ("La psicologia en la segona meitat del segle XX"), us presenta la histria ms recent, que prcticament es confon amb el present, ja que gran part dels seus representants continuen encara en actiu. Aqu veureu la continutat dels plantejaments conductistes, modernitzats en el que es coneix com a conductisme de tercera generaci, per tamb podreu endinsarvos en els plantejaments de la psicologia humanista, i el mdul es tanca amb un deteniment especial en la psicologia cognitiva, que envaeix la major part de la investigaci actual. Aqu novament podreu veure el paper que han exercit els conflictes bllics en l'aven professional de la nostra disciplina i de quina manera a partir de les crisis paradigmtiques, sorgeixen amb fora plantejaments nous que intenten de suplir els buits conceptuals i imprimeixen una vitalitat nova en l'aven cientfic. Haurem d'extreure com a conseqncies finals que la psicologia s'ha refermat en la professionalitzaci i no est disposada a tornar enrere en els seus plantejaments cientfics, es basa en la interdisciplinarietat i la recollida dels avenos tecnolgics nous que possibiliten una manera nova de tractar i estudiar el comportament hum. Hem d'entendre que els postulats actuals continuen defensant l'estudi del comportament hum, per no fonamentat exclusivament en els aspectes reactius a l'estimulaci externa, com havia defensat el conductisme inicial, sin que t en compte l'home en la seva totalitat, s a dir, incloent les seves caracterstiques, la seva experincia anterior i els processos interns. Aquest home que estudia la psicologia, est immers en un context social i depn, tamb, de les seves emocions i motivacions. La psicologia actual tendeix a integrar totes aquestes variables i cada vegada s'apropa ms a intentar resoldre en les seves investigacions els problemes que es plantegen en la vida quotidiana donant resposta a la demanda social; aix no vol dir que coexisteixin amb aquest ideari postures que encara es trobin ancorades en posicions radicals. Per finalitzar aquesta introducci, us volem facilitar una petita guia d'estudi. Com en qualsevol matria a la qual us aproximeu per primera vegada, en intentar de tractar l'estudi de la histria de la psicologia, s necessari de fer una primera lectura comprensiva i reflexiva; en aquest cas concret, us podeu apropar, en primer lloc, a la comprensi del relat histric. Parallelament, us

 FUOC XP08/10503/01209

Histria de la psicologia

haureu d'anar plantejant si us ha quedat clara tota la terminologia tcnica que apareix en el text, i si no l'enteneu, cal rellegirlo una altra vegada, ja que en el text hauria de quedar resolt. Si no n'hi hagus prou amb aquesta relectura, haureu de consultar algun manual de la bibliografia bsica, per tal de tenir una segona versi. Quan hgiu concls aquest primer pas, s quan us heu de centrar, d'acord amb els objectius especfics de cada mdul, en les idees rellevants, que fonamentalment seran les segents: a) aspectes contextuals i causes que han generat els canvis o els nous desenvolupaments; b) aspectes caracterstics dels autors, teories i moviments que representen; c) diferncies i punts en com amb els moviments anteriors o posteriors, i d) crtiques rebudes o punts febles que provoquen controvrsies. No s necessari de memoritzar cada una de les mltiples dates o noms de publicacions o dades biogrfiques que apareixen en el text. Noms cal situar aquells especialment rellevants o establir coordenades temporals. Aix, per exemple, no caldria saber que Wilhelm Wundt va nixer el 1832, per s conixer que aquest autor va desenvolupar la seva activitat entre el final del segle XIX i el principi del XX, o tenir clar que el 1879 va ser una data molt rellevant per a la histria de la psicologia, ja que es considera el moment en el qual la nostra disciplina obre el seu cam cientfic. Tot aix se sintetitza en el fet que no es pretn un aprenentatge purament memorstic, sin un aprenentatge comprensiu, fonamentat en la reflexi i en la connexi de les idees noves amb les idees precedents, dialogant amb el contingut de manera activa, ms que no pas intentar recopilar les idees mecnicament i literalment. Tot el que hem exposat fins aqu es concreta en uns objectius generals que us plantegem a continuaci, per per tal d'optimitzar la vostra dinmica d'estudi teniu uns objectius especfics en cada un dels mduls que componen l'assignatura que us donaran una orientaci ms concreta.

 FUOC XP08/10503/01209

Histria de la psicologia

Objectius

Mitjanant l'assignatura d'Histria de la psicologia es pretn que l'estudiant pugui assolir els objectius segents:

1. Adquirir una perspectiva histrica, crtica i integradora de la disciplina en el camp de la qual us esteu formant. 2. Dominar uns coneixements especfics sobre la mateixa histria de la psicologia respecte als aspectes segents: a) idees i teories bsiques; b) organitzaci, causes i influncies del desenvolupament de la histria de la psicologia, i c) caracterstiques dels principals autors i escoles. 3. Prendre conscincia del fet que el desenvolupament histric s un procs complex en el qual intervenen mltiples factors individuals, grupals i socials, ms que no pas una espcie d'anecdotari de figures i fets del passat. 4. Disposar d'un marc conceptual teric que permeti la reflexi i l'enquadrament dels continguts treballats en altres matries del pla d'estudis, s a dir, que els coneixements adquirits us serveixin de "pont", que us permeti de relacionar entre si continguts, problemes, enfocaments, teories, etc. d'una manera ms coherent i crtica.

 FUOC XP08/10503/01209

10

Histria de la psicologia

Continguts

Mdul didctic1 Els llindars de la psicologia cientfica Dra. Milagros Siz Roca i Anna Valldeneu Urpina 1. 2. 3. 4. 5. Aproximaci a les arrels de la psicologia L'aportaci de la filosofia L'aportaci de la fisiologia El mesurament dels fenmens psquics L'aportaci de la biologia: la teoria de l'evoluci i les idees evolucionistes de Darwin i Spencer Mdul didctic2 Fundaci i establiment de la psicologia cientfica Dra. Milagros Siz Roca, Dra. Dolores Siz, Dr. Gonzalo de la Casa, Dr. Gabriel Ruiz i Dra. Natividad Snchez 1. 2. 3. 4. 5. 6. El naixement de la psicologia cientfica La psicologia cientfica alemanya La psicologia cientfica francesa La psicologia cientfica britnica La psicologia cientfica americana La psicologia cientfica russa

Mdul didctic3 La psicologia en la primera meitat del segle XX Dra. Dolores Siz i Dra. Milagros Siz Roca 1. 2. 3. 4. Marc contextual de la psicologia aplicada Uns quants apunts sobre els primers psiclegs aplicats Els tests mentals: pea clau en l'evoluci de la psicologia aplicada Orientaci, classificaci i selecci: activitats fonamentals per al reconeixement del rol professional del psicleg Mdul didctic4 La psicologia en la primera meitat del segle XX Dra. Milagros Siz Roca, Dra. Dolores Siz, Dra. Annette Mlberger, Dr. Francisco Tortosa, Dr. Juan Carlos Pastor, Dra. Cristina Civera, Dr. Gabriel Ruiz, Dra. Natividad Snchez, Dr. Gonzalo de la Casa, Dra. Antonia PrezGarrido, Dra. Blanca Anguera i Dr. Juan Antonio Vera 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. La situaci de la psicologia al principi del segle XX L'Escola de Wrzburg Estructuralisme enfront de funcionalisme El connexionisme de Thorndike El conductisme La psicologia de la Gestalt La psicoanlisi Els neoconductismes

 FUOC XP08/10503/01209

11

Histria de la psicologia

9.

La psicologia gentica de Piaget i l'Escola de Ginebra

10. La psicologia sovitica Mdul didctic5 La psicologia en la segona meitat del segle XX Dra. Milagros Siz Roca, Anna Valldeneu Urpina, Dra. M Jos Pedraja, Dr. Agustn Romero i Dr. Javier Marn 1. 2. 3. 4. Una panormica de la psicologia desprs de la Segona Guerra Mundial El reajustament intern: el conductisme de tercera generaci La psicologia humanista La psicologia cognitiva

 FUOC XP08/10503/01209

12

Histria de la psicologia

Bibliografia
Podreu observar a la pgina web de l'assignatura que la bibliografia que apareix en cadascun dels mduls s de tres tipus, una s "bsica", una altra "recomanada" i una tercera, "complementria". Explicarem per qu hi ha tanta diversificaci bibliogrfica. La bibliografia bsica, que veureu que hem intentat de reduir a tres o quatre llibres, segons els mduls, sn manuals d'histria de la psicologia. Segons la nostra opini, s convenient, en una lectura madura, d'anar contrastant i matisant la informaci que us transmetem, que forosament, ats el nombre de crdits de l'assignatura, es queda en algunes ocasions amb aspectes poc aprofundits. La bibliografia recomanada s documentaci bibliogrfica que amplia el contingut de la matria tractada amb estudis ms especfics. En general, aquesta bibliografia s'ha intentat que sigui sempre en castell perqu, com a mnim, l'accs lxic us sigui fcil. La lectura d'aquesta enfortir els marcs oberts per l'assignatura. La bibliografia complementria, evidentment, t per objecte "complementar" els vostres coneixements. Es tracta de llibres, captols de llibres o articles en diferents idiomes, que tenen per objecte, nicament, de fer callar la curiositat d'aquell de vosaltres que tingui el desig de rebre una formaci ms mplia sobre el tema tractat, per no s indispensable per a la comprensi global de l'assignatura. La seva localitzaci pot ser ms o menys difcil, per s'ha tractat que sigui bibliografia que en un percentatge ampli pugueu trobar recorrent als sistemes habituals de recerca bibliotecria. A continuaci, us assenyalem aquells llibres que considerem de gran inters per a la formaci bsica, que tamb trobareu indicats en els diferents mduls, i no us transcrivim, per la seva extensi, la bibliografia recomanada i complementria que podreu consultar cmodament en cada un dels temes. Per a la vostra facilitat, els mduls que tracten diferents qestions, presenten de manera separada les diferents bibliografies especfiques. Carpintero, H. (1996). Historia de las ideas psicolgicas. Madrid: Pirmide. Gondra, J.M. (1997). Historia de la Psicologa. Introduccin al pensamiento moderno (vol. I: Nacimiento de la psicologa cientfica). Madrid: Sntesis. Gondra, J.M. (1998). Historia de la Psicologa. Introduccin al pensamiento moderno (vol. II: Escuelas, teoras y sistemas contemporneos). Madrid: Sntesis. Leahey, Th. (1998). Historia de la Psicologa. Principales corrientes en el pensamiento psicolgico. Madrid: Prentice Hall. Tortosa, F. (coord.) (1998). Una Historia de la Psicologa Moderna. Madrid: McGrawHill.