Principales movimientos II

Segle XIX

.
I.

HISTRIA
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7.

De Bonaparte a Napole (1799-1815) La restauraci (1815-1830) La monarquia de juliol (1830-1848) La Segona Repblica (1848-1851) El Segon Imperi (1851-1871) La Comuna (18 mar 28 maig 1871) La tercera repblica.

II. DIVISI DE LA SOCIETAT. 1. Triomf burgesia. 2. Misria obrera.

III. CAP A UNA CIVILITZACI MODERNA 1. Urbanitzaci. 2. Educaci pblica. 3. Premsa. 4. Cincia. 5. Tecnologia. 6. Pensament.

.
IV.

CORRENTS LITERARIES.
1. 2. 3.

Romanticisme (1800-1850) Realisme (1850-1880) Simbolisme (1880-1890)

V GNERES LITERARIS.
1. 2. 3.

Poesia Teatre. Novella.

I HISTRIA
Introducci.

.
tensions.

Al segle XIX : mn antic que no vol morir + el modern que emergeix lentament Abolici antic Rgim Rgim republic. La burgesia t ms poder nova classe: obrera.

pensament

--- Liberals (Orde republic) --- Socialistes (galit).

A partir de 1820, l'efervescncia romntica s una reacci a Napole. 1850 Realisme: Rigor cientfic que reemplaa al romanticisme. L'observaci // imaginaci.

Simbolisme (fi de segle). Idealisme fora dels lmits de l'espai real. Pinzellades romntiques.

1)

De Bonaparte a Napole (1799-1815)

1804 Bonaparte es consagra Emperador i es converteix en Napole I
noblesa per al seu suport. Lluita contra les monarquies d'Europa. (1806: Anglaterra, 1808 Espanya) 1812 Abdica Llus XVIII

I HISTRIA
2)

.
la llibertat al poble per satisf a la burgesia.

La Restauraci (1815-1830)
Una Constituci La Charte La noblesa vol tornar a l'Antic Rgim. Charles X (germ de Llus XVIII) suprimeix la llibertat i torna a l'Antic Rgim. Mor.

3)

Monarquia Juliol (1830-1848)

Louis-Philippe. Regne marcat pel desenvolupament econmic i industrial. Supremacia poltica a la burgesia. Es torna ms i ms conservador Revoluci 1848

Reconeixement de drets a la burgesia.

Reconeixement de drets als OBRERS. Sufragi Universal. Dret al treball Educaci gratuta.

I HISTRIA

4) 2a REPBLICA (1848-1851) Nebot de Napole 1, tb Napole, s triat president. Qu suposa? Per als francesos: orde, autoritat, religi i benestar d'un poble. Per a l'exterior: dignitat nacional. 5) 2n IMPERI (1851-1871) 2 desembre 1851: Napole dna un colp d'Estat. Posa Fre a personalitats republicanes i de la reialesa. Es converteix en Napole III.

Importncia al comer i a la indstria.

Grans treballs pblics (Bulevards en Paris) que donen imatge de prosperitat L'imperi evoluciona cap a un cert liberalisme. Per la guerra amb Prssia (1870) acaba amb la derrota de Frana i finalitza el regnat de Napole III. Paris invadida Prussians. Frana cedeix Alscia i Lorena a Alemanya. pobresa de la classe obrera.

I HISTRIA

6) LA COMUNA (18 mar 28 maig 1871) El poble, exasperat pel patiment del segle, s'organitza en un govern revolucionari: La comuna. L'armada francesa es llana a l'assalt de la capital. 20.000 homes morts o afusellats. 13000 deportats. Smbol important. P q? Expressa el desig d'un poble de governar per si mateix fora de tota doctrina poltica.

7) LA 3A REPBLICA. + Conservador. Thiers. Redirigir a Frana a una poltica contra la monarquia. Frana adquireix el seu imperi colonial. Exportaci. frica: Madagascar, Congo, Algria, El Marroc.

II LA DIVISI DE LA SOCIETAT.

1) Triomf de la burgesia.
Grup social produeix i controla la riquesa del pas.

Aliana amb diferents rgims perqu representa els seus interessos.

1795. Napole 1r Restauraci. Louis Philippe. Enrichissez-Vous. 2n Imperi : + accentuat : ms bancs, absorbeix l'antiga societat aristocrtica, els Ducs busquen casar-se amb filles de burgesos, La Belle poque Flaubert, Gautier, Baudelaire.

2) Misria Obrera.
La condici obrera s dramtica. 1848: un home guanya 2 francs/dia, 13h Xiquets (8-12anys): 8h No nhi ha garantia d'ocupaci. Esperana de vida s de 30 anys.

III. CAP A UNA CIVILITZACI MODERNA.

1)

Urbanitzaci.
Encara que un 70% dels francesos viuen en zones rurals, comena a formar-se la civilitzaci urbana. El mn de la ciutat s'aprecia en la literatura: Balzac, Baudelaire, Zola(Au Bonheur de Dames). Millora dels carrers i els conjunts arquitectnics (Champs lyses)

2)

Educaci pblica.
Napole 1r estructura l'ensenyana secundria i superior. 1881 Jules Ferry. Gratuta i laica.

3)

Premsa.
+ lectors + premsa i a bon preu . Episodis de Balzac, Dumes, Flaubert

4)

Cincia.
Sistema mtric 1801. Qumica: Pasteur- Fermentaci microscpica.

5)

Indstria.
Vies de ferro. 1831: primera lnia Li-Saint-tienne. + esfor hum i financer,+ estmul indstria minera i metallrgica. Mquines a vapor

6)

Pensaments
Poltic:

Liberalisme/Socialisme (indstria ajuda a la societat) Positivisme i esperit cientfic.

Filosfic.

IV CORRENTS LITERARIS.
1)

Romanticisme 1800 1850

Precursor: Mme. De Stael i Chateaubriand. Grup artistes i escriptors liberals. Lirisme sentimental i mstic: Stendhal. Grup conservador en poltica i religi. Victor Hugo: Preface de Cromwell. Alliberar-se del classicisme.-----Vigny, Balzac, Gautier. Caracterstiques: a) Renncia a la imitaci dels Antics. b) Aband de la mitologia. c) Literatures estrangeres (Walter Scott, Byron, Goethe) d) La ra no est de moda. s la sensibilitat i la imaginaci. e) La naturalesa s un tema constant f) Literatura personal i individual. g) Vocabulari potic. evocaci de sentiments.

IV CORRENTS LITERARIS.
2)

Realisme 1850.
Naturalisme. Cansats d'exageracions sentimentals. Busca d'objectivitat. Descripci fidel a la naturalesa. Tracta l'nima amb imparcialitat. Noms a prosa.

.
3)

Parnasse.
Poesia. Parnassiens.

Gautier Lart pour lart

Poesia baix documentaci rigorosa. Rebuig al sentiment del jo. Confiana en la cincia moderna.

4)

Simbolisme.
Reacci contra el naturalisme. Transcendir i descobrir un mn ms verdader. Devoci a la bellesa per com a marxa mstica a un altre mn. Musicalitat: lloc privilegiat. Baudelaire, Rimbaud i Verlaine.

V. GNERES LITERARIS.
1.

Poesia.
Per als romntics s una manera de sentir. Baudelaire: parads de l'nima.

.
2.

Teatre:
Romntics. Impressionar.

3.

Novella.
Ivanhoe. Reviu l'poca i la descriu minuciosament.