04 toutain.

C3

10/10/05

22:39

Pgina 81

Trpodos, nmero 17, Barcelona, 2005

Lintellectual i la massa
Ferran Toutain

Ferran Toutain s redactor en cap de Trpodos i professor de la Facultat de Cincies de la Comunicaci Blanquerna-URL, ha publicat assajos de retrica i teoria literria, ha tradut al catal diverses obres literries i collabora habitualment a la premsa.

In 1890 in The Laws of Imitation, Gabriel Tarde, con sidered to be one of the founders of modern sociology, laid out his theory that the behavior of man in society is regulated by imitation and counter-imitation. In 1930, following a similar line of thought, Ortega and Gasset published The Rebellion of the Masses, a fundamental book on contemporary philosophy, which was attacked by certain sectors and highly praised by writers of such stature as Thomas Mann and Albert Camus. Ortegas book, which described the loss of authority of the inte llectual elite, has more than one point in common with The Treason of the Intellectuals, an important essay written in 1927 by the French philosopher Julien Benda, which reproaches the intellectuals for their refusal to moderate the passions of the masses and for forgetting the eternal values of truth and reason. This article explains the connection between these three books and shows them to be the ideal instrument to describe the current information society and the role that intellec tuals should play in it. 81

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 82

I LA IMITACI
Ser home significa imitar lhome. Witold Gombrowicz, Diaris

82

arafrasejant uns dels versos ms parafrasejats de Shakespeare,1 podrem dir que la imitaci la forma que tenim de somiar desperts s la matria de qu estan fets els homes. Ho va observar millor que ning el filsof francs Gabriel Tarde, que el 1890, en una poca en qu Europa ja shavia posat a fabricar la societat que ara ens domina, va convertir el concepte dimitaci en el centre dun sistema per explicar el comportament social. La idea, per descomptat, no era nova; de fet, els estoics, que ja ho coneixien tot de la naturalesa humana, shi refereixen en ms dun passatge, i Sneca, molt significativament, ja adverteix tot just comenar De vita beata (Sobre la vida feli) que no vivim segons la ra sin segons la imitaci.2 Erasme, Shakespeare, Cervantes, Montaigne, Pascal, mostren el mn com un joc de mmiques; i els narradors realistes del XIX, sobretot els francesos i els russos, escriuen ja submergits del tot en aquesta visi de les coses. Tan sols els romntics seran capaos de creure en lexistncia dun jo permanent i autnom, per el culte a les illusions s precisament lessncia del Romanticisme.3 Sens dubte, sn molts ms els escriptors, els artistes i els filsofs que amb les seves obres revelen aquest secret; s ms, podrem dir que revelar-lo s en realitat una de les funcions primordials de lactivitat intellectual. El fenomen es fa ms visible com ms avana la societat de masses i ms sobstinen a negar-lo tots els subjectivismes darrel romntica. No s doncs casual que Gabriel Tarde, considerat un dels pares de la sociologia moderna, proposi la seva teoria a la fi del segle XIX, just quan, com a conseqncia de laugment espectacular de la poblaci europea, la Revoluci Industrial, lexpansi de la premsa, la implantaci a Frana de lescola obli-

1 We are such stuff / As dreams are made on and our little life / Is rounded with a sleep (The Tempest: IV, i, 156-157). 2 SNECA. Sobre la vida feliz. Madrid: Biblioteca Bsica Gredos, 2001, p. 170. 3 Per a la idea de la imitaci en la novella occidental i de la reacci romntica a aquesta idea, remeto el lector a lobra de Ren GIRARD, Mensonge romantique et vri t romanesque. Paris: Bernard Grasset, 1961 (edici castellana: Mentira romntica y ver dad novelesca. Madrid: Anagrama, 1985).

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 83

LINTELLECTUAL

I LA MASSA

gatria i gratuta, lenfrontament de classes socials i de nacions, etc., es multipliquen les possibilitats de mimetisme en tots els mbits de les relacions humanes. Les manies de la moda, lesport i les concentracions de multituds, que tant alimenten el nostre mn contemporani, sn un dels resultats ms palpables daquesta explosi; tamb ho s lopini pblica, ladhesi popular a les grans ideologies, lacriticisme belligerant que ha modelat la vida moderna. Al passatge segent, Tarde formula la llei que governa tot aix:
[...] Une socit est un groupe de gens qui prsentent entre eux beaucoup de similitudes produites par imitation ou par contre-imitation. Car les hommes se contre-imitent beaucoup, surtout quand ils nont ni la modestie dimiter purement et simplement, ni la force dinventer; et, en se contreimitant, cest--dire en faisant, en disant tout loppos de ce quils voient faire ou dire, aussi bien que en faisant ou disant prcisment ce quon fait ou ce quon dit autour deux, ils vont sassimilant de plus en plus.4

Els mitjans de comunicaci, amb la seva capacitat per fer circular rpidament les idees entre ciutadans separats per llargues distncies, extremen i acceleren el procs dassimilaci. Tarde s ben conscient de les conseqncies que t aquest flux dinformaci en la creixent presa de partit dels diferents sectors socials i gosa aventurar que all que el marxisme anomena conscincia de classe no s potser ms que un efecte de les possibilitats dimitaci a distncia que ofereix la premsa:
[...] Nest-ce pas pour cette cause que les questions ouvrires en ce moment sont agites dans toute lEurope? propos dune ide quelconque mise en avant par la presse, chaque jour, je le rpte, le public se partage en deux camps: ceux qui sont de cet avis et ceux qui ne sont pas de cet avis. Mais ceux-ci, pas plus que ceux-l, nadmettent quon puisse se proccuper, en ce moment, dautre chose que de la question qui leur est ainsi pose et impose.5

83

4 TARDE, Gabriel. Les lois de la imitation. Paris: Seuil, 2001 (1890), p. 49. 5 I b i d ., p. 50. Curiosament, entre els avaladors de la revoluci comunista, no hi dei-

xar dhaver una clara percepci de la naturalesa imitativa dels moviments revolucionaris, com mostren aquestes paraules de lhistoriador francs Albert Mathiez, que acull amb entusiasme el triomf del leninisme, i valora per tant positivament la imitaci: Les rvolutionnaires russes imitent volontairement et sciemment les rvolutionnaires franais. Ils sont anims du mme esprit. Ils se meuvent au milieu des mmes problmes dans une atmosphre analogue. Citat per WINOCK, Michel. Le sicle des intellectuels. Paris: Seuil, 1999 (1997), p. 255. La cursiva s meva.

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 84

FERRAN TOUTAIN

TRPODOS

84

No cal que fem aqu una defensa de la llibertat dopini i de la lliure circulaci didees. Aquest pilar del sistema democrtic lnic sistema de convivncia acceptable s, tant per inters social com per dignitat humana, la conquesta ms important de la civilitzaci occidental, per les condicions de just i necessari no el fan immune als efectes secundaris. El sistema no pot evitar est en la seva mateixa naturalesa que els dogmes particulars de cada grup dindividus exerceixin una tirania constant sobre els seus respectius camps dinfluncia, que intenten ampliar per tots els mitjans possibles. Potser no hem darribar a lextrem dafirmar amb Cioran6 que les idees, per si soles, converteixen els individus en assassins potencials (encara que els milions de morts del segle XX semblen donar-li la ra), per s evident que la lluita entre ideologies aboca a la prctica a dues sortides: o el domini duna delles sobre totes les altres, s a dir el totalitarisme; o lanivellament moral de totes, s a dir el relativisme.7 Naturalment, hi ha una tercera possibilitat: lacceptaci de valors racionals previs a tota discussi partidista, que s la sola manera dimpedir els mals del fanatisme, per aquest principi, lnic que pot protegir lindividu de la pressi dels diversos grups socials, xoca frontalment amb la pulsi gregria, particularista, que impera en les societats democrtiques. El 1831 Alexis de Tocqueville, un autor mpliament citat per Tarde, ja va saber detectar, al seu viatge pels Estats Units, les conseqncies negatives de la llibertat dopini. Lanlisi que en fa el pensador francs no pot ser ni ms difana, ni ms reveladora:
Aux tats-Unis, la dmocratie amne sans cesse des hommes nouveaux la direction des affaires; le gouvernement met donc peu de suite et dordre dans ses mesures. Mais les principes gnraux du gouvernement y sont plus stables que dans beaucoup dautres pays, et les opinions principales qui rglent la societ sy montrent plus durables. Quand une ide a pris possession de lesprit du peuple amricain, quelle soit juste ou draisonnable, rien nest plus difficile que de len extirper. Le mme fait a t observ en Angleterre, le pays de lEurope o lon a vu pendant un sicle la libert la plus grande de penser et les prjugs les plus invincibles.

6 Vegeu CIORAN, E. M. Prcis de dcomposition. Paris: Gallimard, 1949 (edici castellana: Breviario de podredumbre. Madrid: Taurus, 1972). 7 El multiculturalisme, concepte molt en voga en la societat actual, no s sin un intent contemporani doficialitzar el relativisme.

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 85

LINTELLECTUAL

I LA MASSA

Jattribue cet effet la cause mme qui, au premier abord, semblerait devoir lempcher de se produire, la libert de la presse. Les peuples chez lesquels existe cette libert sattachent leurs opinions par orgueuil autant que par conviction. Ils les aiment, parce quelles leur semblent justes, et aussi parce quelles sont de leur choix, et ils y tiennent, non seulement comme une chose vraie, mais encore comme un chose qui leur est propre. Il y a plusiers autres raisons encore. Un grand homme a dit que lignorance tait aux deux bouts de la scien ce. Peut-tre et-il t plus vrai de dire que les convictions profondes ne se trouvent quaux deux bouts, et quau milieu est le doute. On peut considrer, en effet, lintelligence humaine dans trois tats distincts et souvent successifs. Lhomme croit fermement, parce quil adopte sans approfondir. Il doute quand les objections se prsentent. Souvent il parvient rsoudre tous ses doutes, et alors il recommence croire. Cette fois, il ne saisit plus la vrit au hasard et dans les tnbres; mais il la voit face face et marche directement sa lumire. Lorsque la libert de la presse trouve les hommes dans le premier tat, elle leur laisse pendant longtemps encore cette habitude de croire fermement sans rflchir; seulment elle change chaque jour lobjet de leurs croyances irrflchies.8 85

Aix que en diem opini pblica s, doncs, tant per Tocqueville com per Tarde, el resultat duna imitaci, conscient o inconscient, del que se sent dir o del que es veu fer. No s, com pretn la mentida romntica, el fruit duna visi personal del mn, sin una creena que tant pot tenir fonament com no tenirlo. Els mitjans de comunicaci en temps daquests autors, exclusivament la premsa porten al paroxisme la difusi i la implantaci de les creences, i com que, segons la ms absurda de les creences, les opinions sn totes respectables, la societat contempornia consagra el dret de totes les sectes ideolgiques al reconeixement general. Quan es neguen els valors universals, els dogmes particulars tendeixen a suplantar-los. Lanomenada correcci poltica, una forma de puritanisme exacerbat que a partir dels anys noranta del segle XX, sarroga amb un xit consi-

8 TOCQUEVILLE, Alexis de. De la dmocratie en Amrique. Souvenirs. Lancien rgime et la rvolution. Paris: Robert Laffont, 1986, p. 188-189 (1. edici de De la dmocratie en Amrique, 1835-1840).

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 86

FERRAN TOUTAIN

TRPODOS

derable el poder de dictar els usos pblics del llenguatge, s una plasmaci, no per banal menys inquietant, daquest ideal.9 II LA MASSA
Les nations nont de grands hommes que malgr elles, comme les familles. Elles font tous leurs efforts pour nen pas avoir. Et ainsi, le grand homme a besoin, pour exister, de possder une force dattaque plus grande que la force de rsistance dveloppe par des millions dindividus. Charles Baudelaire, Fuses

86

Als anys vint, Europa, un cop refeta dels estralls de la Gran Guerra, viu un perode de prosperitat econmica que sallargar fins a la crisi del 29. Les desigualtats socials sn enormes; per, entre les grans fortunes dels poderosos i la misria dels ms desafavorits, el desenvolupament industrial ha creat lespai necessari per a la consolidaci duna classe mitjana amb un notable poder adquisitiu. Aquesta petita burgesia, nascuda al final del segle XIX de lexpansi del comer i les millores salarials obtingudes pels moviments sindicals, constitueix la primera massa humana de la histria que arriba al mn amb la subsistncia assegurada. Els que sho poden permetre, cada cop ms nombrosos, tenen una gran varietat dopcions per matar el temps, i ja sigui de manera cara i sofisticada o per mediaci dassociacions populars i sindicats, tant els ociosos com els treballadors comencen a mostrar de manera notria la passi per lesport, la moda, els banys de sol, etc. Tamb per la cultura. La divulgaci popular per mitj de la premsa, les enciclpedies i les conferncies dels grans descobriments de la cincia i lavan espectacular de la tcnica omple les tertlies de discussions sobre coneixements especialitzats que sadquireixen de segona o tercera m i sense la preparaci necessria per comprendrels. En aquesta situaci, lhome mitj se

9 Recomano al lector la lectura atenta del document de lInstitut Catal de la Dona: Marcar les diferncies: la representaci dhomes i dones a la llengua (http://www6.gencat.net/llengcat/publicacions/marcar/docs/marcar.pdf), on, entre altres barbaritats, es proposa la substituci de ciutadans per poble, com si no es tracts de conceptes clarament oposats. La llengua catalana, desprs dhaver estat desfigurada durant ms de cent anys per les obsessions lxiques del nacionalisme, ara es vol sotmetre a les obsessions lxiques del feminisme.

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 87

LINTELLECTUAL

I LA MASSA

sent impregnat de cultura i es creu amb el dret de fer valdre els seus punts de vista sobre matries que noms coneix doda, siguin aquestes cientfiques, socials o poltiques. Aquest home mitj no apareix per generaci espontnia desprs de la Primera Guerra Mundial; com hem vist, ja havia estat plenament identificat i analitzat pels bons observadors del XIX, i Flaubert li va dedicar una novella que no va poder acabar, Bouvard et Pcuchet, escrita a partir del 1870 i publicada pstumament el 1881. El que passa els anys vint s que la millora de les condicions econmiques, laparici de la rdio,10 lexpansi de la premsa i lincrement dels noticiaris cinematogrfics, que comencen a utilitzar el so, propaguen com mai no shavia somiat les actituds i les creences que generen els diferents grups humans i, en conseqncia, la imitaci i la contraimitaci amplien el seu camp dacci de manera colossal, amb tots els efectes positius i negatius que aix comporta. Entrats els anys vint, la societat que analitza Tarde ja sha installat amb totes les conseqncies a la civilitzaci europea i ha comenat a adquirir un poder inusitat. En aquest context, Ortega y Gasset concep i redacta el que ser la seva obra ms important: La rebelin de las masas. El text sencer no es publica en format de llibre fins al 1930, per ja havia anat apareixent per entregues al diari El Sol des del 1926, com el mateix Ortega explica al Prlogo para franceses. Julin Maras creu que, a pesar dels pocs anys transcorreguts, lobra s rebuda per una societat molt diferent de la que la va engendrar:
El libro naci en una [generacin], pero vivi desde la cuna en otra bien distinta: en una poca de politizacin. Es decir, un tiempo en que todo lo poltico y lo que no lo es se toma polticamente y como si fuera poltico, en que todo se reduce a esa nica cuestin de averiguar si algo o alguien es de derecha o de izquierda.11

87

10 A la primera meitat de la dcada dels vint, la rdio es comercialitza primer als Estats Units i desprs als pasos europeus. 11 Introducci a ledici: ORTEGA Y GASSET, Jos. La rebelin de las masas. Madrid: Espasa Calpe, 2001 (Coleccin Austral) [1975], p. 11. Lobra dOrtega s llegida a El Sol sense prejudicis en un moment en qu la majoria dels intellectuals anhelen larribada de la Repblica. Quan apareix en format de llibre, poc abans de la instauraci del nou rgim, la polaritzaci de la vida poltica fa que molts hi vegin un atac a ligualitarisme republic. No s estrany que Ortega acabs tan desenganyat amb la Repblica.

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 88

FERRAN TOUTAIN

TRPODOS

88

Lobservaci de Maras resulta molt pertinent per entendre els recels que desperta La rebelin de las masas des de la seva aparici. Molts hi veuen, o hi volen veure, una contribuci als ideals feixistes que en aquells moments comencen a marcar el pas a diferents pasos europeus. Lobra s en realitat una de les reaccions ms clares al pensament feixista, com tamb ho s al comunista i a tots els projectes revolucionaris desquerres o de dretes. Tot i aix, i a pesar que una lectura competent del llibre refuta per si sola aquesta imputaci, lanatema dictat en el seu moment contra La rebelin de las masas ha deixat les ltimes generacions despanyols (perqu la fallcia de qu s objecte el llibre dOrtega regna cmodament a la universitat progressista que es configura a Espanya ja en els ltims temps de la dictadura) sense el coneixement duna de les obres clau del pensament contemporani. Figures tan poc sospitoses de feixisme com Thomas Mann, Saul Bellow o Albert Camus shi refereixen amb els mxims elogis, i aquest ltim arriba a dir que Ortega s, juntament amb Nietzsche, el ms gran escriptor europeu.12 En qualsevol cas, difcilment es pot negar a aquestes altures que La rebe lin de las masas continua sent lexponent ms valus duna llarga srie de llibres que es proposen fer la dissecci dels mals contemporanis. Ho s ara ms que mai perqu el seu diagnstic de la societat dentreguerres encaixa com un guant en el mn actual, on la inusitada potncia adquirida pels mitjans de comunicaci ha multiplicat fins a linfinit les inclinacions que Ortega observa en una fase encara adolescent. I no deixa de ser revelador que sigui precisament el fonament principal daquest diagnstic, del qual ens ocuparem tot seguit, el que ha suscitat les ires ms grans. Ortega no es cansa de repetir al llarg de les pgines del llibre que la seva apreciaci de lelitisme centre de totes les diatribes que rep no t res a veure amb larrogncia dels que es consideren superiors per naixement o per condici, sin amb lesfor que pot fer tot home per millorar-se a si mateix. El que ataca, en definitiva, s la moral didentitat que, per una mala interpretaci de la igualtat, el mn modern ha situat a laltar dels dogmes i el que defensa s la moral de perfecci. En aquest sentit, s home-massa

12 Per a una visi general de lacollida que t La rebelin de las masas entre els intellectuals del mn occidental, vegeu la introducci de Thomas Mermall a ledici de Clsicos Castalia.

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 89

LINTELLECTUAL

I LA MASSA

el que, com el personatge de Popeye, respon de tots els seus actes amb una frase invariable: I am what I am. Lhome-massa s, doncs, aquell que no aspira a millorar com a individu ni en el pla moral ni en lintellectual; al contrari, el que desitja s continuar sent exactament igual que els altres i, en conseqncia, no pot concedir cap jerarquia de valors, ni tica ni esttica, a les accions humanes. s, de fet, el campi de la imitaci; lhome que ja coneixia Sneca i que Tarde prendria com a mesura per analitzar el comportament social. Ortega el defineix amb aquestes paraules:
En rigor, la masa puede definirse, como hecho psicolgico, sin necesidad de esperar a que aparezcan los individuos en aglomeracin. Delante de una sola persona podemos saber si es masa o no. Masa es todo aquel que no se valora a s mismo en bien o en mal por razones especiales, sino que se siente como todo el mundo, y, sin embargo, no se angustia, se siente a sabor al sentirse idntico a los dems.13

I preveu, a continuaci, els malentesos que aquesta definici pot generar:

Cuando se habla de minoras selectas, la habitual bellaquera suele tergiversar el sentido de esta expresin, fingiendo ignorar que el hombre selecto no es el petulante que se cree superior a los dems, sino el que se exige ms que los dems, aunque no logre cumplir en su persona esas exigencias superiores. Y es indudable que la divisin ms radical que cabe hacer en la humanidad es esta en dos clases de criaturas: las que se exigen mucho y acumulan sobre s mismas dificultades y deberes, y las que no se exigen nada especial, sino que para ellas vivir es ser en cada instante lo que ya son, sin esfuerzo de perfeccin sobre s mismas, boyas que van a la deriva.14 89

Ara b, la gran aportaci dOrtega no s haver definit lhome-massa, que poc o molt ja estava perfectament detectat i caracteritzat per pensadors anteriors, sin haver assenyalat la tirania que aquest tipus dhome imposa al mn contemporani: lhomemassa modern no aspira noms a ser igual que tothom; tamb vol que tothom sigui com ell:

13 ORTEGA Y GASSET, Jos. La rebelin de las masas. Madrid: Clsicos Castalia, 1998, p. 133. 14 Ibid.

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 90

FERRAN TOUTAIN

TRPODOS

[...] Existen en la sociedad operaciones, actividades, funciones del ms diverso orden, que son, por su misma naturaleza, especiales, y, consecuentemente, no pueden ser bien ejecutadas sin dotes tambin especiales. Por ejemplo: ciertos placeres de carcter artstico y lujoso, o bien las funciones de gobierno y de juicio poltico sobre los asuntos pblicos. Antes eran ejercidas estas actividades especiales por minoras calificadas calificadas, por lo menos, en pretensin. La masa no pretenda intervenir en ellas: se daba cuenta de que si quera intervenir tendra congruentemente que adquirir esas dotes especiales y dejar de ser masa. Conoca su papel en una saludable dinmica social.15 La masa presuma que, al fin y al cabo, con todos sus defectos y lacras, las minoras de los polticos entendan un poco ms de los problemas pblicos que ella. Ahora, en cambio, cree la masa que tiene derecho a imponer y dar vigor de ley a sus tpicos de caf.16 Lo caracterstico del momento es que el alma vulgar, sabindose vulgar, tiene el denuedo de afirmar el derecho de la vulgaridad y lo impone dondequiera.17 90

Aquest s el sentit del llibre dOrtega, en aix consisteix la rebelli de les masses: en la pretensi dimposar a tota la societat una igualaci per la part ms baixa, en la reivindicaci del dret dels que no saben a manar sobre els que saben. Aquesta idea tremenda ha ocupat, amb la benedicci de la majoria dintellectuals, tots els mbits de la vida contempornia: s el que fonamenta, sense anar ms lluny, el sistema educatiu que hem patit i patim en aquest i altres pasos, amb uns resultats de fracs escolar que no shavien conegut mai. Ortega en preveu totes les conseqncies i assegura que si ese tipo humano sigue dueo de Europa y es definitivamente quien decide, bastarn treinta aos para que nuestro continente retroceda a la barbarie.18 No hi estem ja plenament installats?

15 Ibid., p. 134. 16 Ibid., p. 135. 17 Ibid., p. 136. 18 Ibid., p. 166.

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 91

LINTELLECTUAL

I LA MASSA

III LINTELLECTUAL
Escoltaven els oracles i cridaven el text de llurs pancartes: Il faut sengager! Il faut sengager!, Abtissez-vous! Abtissez-vous J. V. Foix, Les irreals omegues

Per la mateixa poca en qu es publica a Espanya La rebelin de las masas, apareix a Frana un llibre que ser tan mal acollit per la dreta com per lesquerra i que complementa el dOrtega en una qesti de carcter crucial: la renncia dels intellectuals a contenir el desbordament de les passions populars. Es tracta de La trahison des clercs, del filsof Julien Benda, i veu la llum lany 1927. Segons Benda, lintellectual, dacord amb el llegat hellnic, noms es pot ocupar de qestions atemporals, desinteressades, s a dir sense una aplicaci prctica que les justifiqui; com els fsics i els bilegs, que estudien les lleis de la naturalesa pel valor que t per si sol el coneixement i no pas amb la finalitat dobtenir-ne un rendiment immediat. En el cas dels filsofs, els historiadors i els escriptors, la no intervenci en els afers temporals, comporta una actitud aliena a les passions de la lluita de classes, els interessos nacionals o la religi. Benda advoca, doncs, per lintellectual pur, el que no pren partit; exactament el contrari, en definitiva, del que preconitza Sartre. Per recordar-li la seva funci destar per damunt de tot partidisme, lanomena clerc (clergue), perqu com els clergues ha de viure consagrat als seus deures espirituals. Lintellectual traeix aquesta condici:
[...] en ne confrant de valeur la pense que si elle implique chez son auteur un engagement, exactement un engagement politique et moral, non pas toutefois quant aux questions de cet ordre poses dans lternel, comme on le trouve chez un Aristote ou un Spinoza, mais un engagement dans la bataille du moment en ce quelle a de contingent lcrivain doit sengager dans le prsent (Sartre) une prise de position dans lactuel en tant quactuel, avec souverain mpris pour qui prtend se placer au-dessus de son temps.19

91

Fixem-nos en el detall ms important del pargraf; Benda no diu que lintellectual no es pugui comprometre en la defensa

19 BENDA, Julien. La trahison des clercs. Paris: Bernard Grasset, 1975 [1927], p. 103.

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 92

FERRAN TOUTAIN

TRPODOS

92

dun inters (i de fet ell es va comprometre com el primer en el cas Dreyfus, en la lluita contra el feixisme i en la defensa de la Repblica espanyola), el que diu s que, com en els exemples dAristtil i Spinoza, aquest inters noms pot estar dans lternel. El que resulta fonamental en el seu pensament s que recorda lexistncia de valors universals i emplaa els intellectuals a defensar-los sense altra consideraci que la del seu deure moral. Per Benda, aquests valors sn exclusivament els de la justcia i la veritat, i els dos es poden resumir en un de sol: la ra. Reconeguem que per defensar limperi de la ra i lexistncia objectiva de conceptes com la justcia i la veritat en una poca de relativisme i subjectivisme creixents (lintucionisme de Bergson domina de ple el panorama intellectual francs), sha de tenir un cert temperament. Benda el t perqu havia ents molt b la necessitat daquesta posici durant la seva joventut, quan la vida poltica i social de Frana es va veure profundament pertorbada per lafer Dreyfus. Recordi el lector que en aquest cas el que es pretenia era confirmar la condemna dun oficial de lexrcit acusat despionatge (i, per ms senyes, jueu) amb lnica base dun document incriminatori que els perits declarants al judici havien considerat fals. El que impulsa Benda a participar activament en la defensa de Dreyfus no s de cap manera un sentiment de compassi per lhome que, sent innocent, sha vist recls a lIlla del Diable, sin com explica a les memries de joventut20 lestupor que li causa lexistncia duna raa dhomes, de pretesos intellectuals, capaos de subvertir els nics valors que donen sentit al seu ofici. Per aquests falsos clergues, la veritat i la justcia no signifiquen res davant dels presumptes interessos de la naci, la classe o la raa. Aquesta s fins al final lactitud de la dreta nacionalista,21 que considera banal la innocncia del condemnat, perqu entn que el que hi ha en joc s el prestigi de lexrcit i, per tant, els interessos de la ptria; per al principi quan la sentncia contra Dreyfus encara no shavia convertit en un problema, en el problema de la societat francesa, i oposar-shi encara no donava rdits poltics tamb s lactitud de lesquerra, alguns representants de la qual troben positiu que es cas-

20 BENDA, Julien. La jeuneusse dun clerc. Paris: Gallimard, 1936. Llibre incls a Memorias de un intelectual. Introduccin y traduccin de Xavier Pericay. Madrid: Espasa Calpe, 2005, p. 120-126. 21 Barrs, per exemple, sexclama sense rubor "Parler de la Justice quand un homme condamne un autre homme! Contentons-nous de parler de prservation sociale". Citat per WINOCK, Michel. Le sicle des intellectuels, p. 19.

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 93

LINTELLECTUAL

I LA MASSA

tigui exemplarment un jueu, sigui o no culpable, perqu els jueus sn, en opini dells, els responsables de lopressi capitalista.22 s innegable que lafer Dreyfus proporciona en alguns moments una sintonia perfecta entre els extremismes de dreta i esquerra:
Les ennemis dhier simaginent allis face un ennemi commun: la dmocratie et ses auxiliaires, les intellectuels. En 1910, Sorel [lder socialista] et Maurras [fundador dAction Franaise] senvoient des compliments mutuels. Ce ntait quun intermezzo dans lhistoire de louvririsme. Du moins sait-on, dsormais, que la monte en puissance des intellectuels, la faveur de laffaire Dreyfus, a deux types dadversaires, une extrme droite et une extrme gauche, qui savent marcher ensemble contre les institutions dmocratiques.23

Tot reps desapassionat de la histria recent del continent europeu ens porta a una conclusi que, a hores dara, ja sembla impossible de rebatre: sigui duna manera tan explcita i brutal com es desprn del text que acabem de citar o per una funesta coincidncia dinteressos, al llarg del segle XX lesquerra revolucionria i la dreta nacionalista han fet tot el que han pogut per impedir lavan de la democrcia, i aquest propsit ha comptat en general amb el suport actiu duna extensa representaci del mn intellectual,24 que fins i tot desprs de la Segona Guerra Mundial no ha tingut inconvenient a impulsar ideologies dun o altre signe capaces daniquilar milions de persones sense crrecs de conscin-

93

22 Al comenament de lafer Dreyfuss, lesquerra acull la sentncia amb satisfacci. El diputat radical-socialista Raymond Gendre, per exemple, escriu a La Dpche de Toulouse, rgan dopini de lesquerra: Jestime que la juiverie politique et financire qui nous ronge est la plus grande plaie sociale du jour. Citat per WINOCK, Michel. Nationalisme, antismitisme et fascisme en France. Paris: Seuil, 2004 [1982], p. 153. 23 WINOCK, Le sicle des intellectuels, p. 117. 24 La tremenda actitud de Sartre en defensa de lestalinisme que provoca la ignominiosa marginaci dAlbert Camus, un dels pocs pensadors desquerres que shi oposen, dels cercles culturals del moment no s de cap de les maneres un fet allat de la poltica francesa; lescriptor angls Martin Amis ha descrit mpliament als seus llibres de memries Experiencia (Barcelona: Anagrama, 2001) i Koba el Temible (Barcelona: Anagrama, 2004) lentusiasme dels intellectuals progressistes britnics amb el rgim sovitic. Daltra banda, la presncia del sartrisme (s a dir, del comproms amb Stalin) a Espanya encara no sha estudiat amb totes les conseqncies, per tota persona que hagi viscut en aquest pas els ltims trenta anys sap molt b el pes que han tingut les idees revolucionries entre la classe intellectual. s ms, lactitud comprensiva duna bona part de la intelligentsia de lesquerra i dels nacionalismes perifrics amb el terrorisme etarra demostra que la vigncia de la reacci antidemocrtica arriba intacta fins als nostres dies.

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 94

FERRAN TOUTAIN

TRPODOS

cia. El foment de les ideologies revolucionries, la forma ms sofisticada dimitaci, s ara ja no sen pot dubtar el crim ms gran que hagi coms mai la humanitat. Albert Camus, a Lhomme rvol t, va explicar com ning la naturalesa atro daquest crim, que consisteix a convertir en culpables les vctimes innocents:
Le jour o le crime se pare des dpouilles de linnocence, par un curieux renversement qui est propre notre temps, cest linnocence qui est somme de fournir ses justifications.25

Lexplicaci de tan hrrida inversi moral est en la negaci de valors externs a la lluita partidista:
Si lon ne croit rien, si rien na de sens et si nous ne pouvons affirmer aucune valeur, tout est possible et rien na dimportance. Point de pour ni de contre, lassassin na ni tort ni raison. On peut tissoner les crmatoires comme on peut aussi se dvouer soigner les lpreux. Malice et vertu sont hasard ou caprice.26

94

Aquest s el punt clau. A La trahison des clercs, Julien Benda va advertir el mn intellectual del monstre que covava amb la seva renncia a moderar les passions humanes, per la habitual bellaquera, que diria Ortega, no hi va saber veure ms que el deliri malicis dun ressentit. Clergues de dreta i desquerra es van sentir molestos per les pretensions dun anacrnic moralista que els recordava un deure irrenunciable i es van riure de la seva defensa del pensador pur. No hi fa res que ell mateix ja aclars al seu llibre que no els criticava pas per no ser capaos de complir lideal proposat, sin perqu sotmetien aquest ideal a una burla permanent.27 En el resum final que Benda fa del seu llibre, el que retreu als clergues ja no s la renncia al deure moral de posar lmits a les passions populars; la traci no s que no frenin els espasmes de les multituds, la traci s que ells mateixos els provoquin amb les seves arengues i les seves benediccions:
En rsum, si je regarde lhumanit actuelle du point de vue de son tat moral tel quil se manifeste par sa vie politique, je vois: 1 une masse

25 CAMUS, Albert. Lhomme rvolt. Paris: Gallimard, 1951, p. 16 26 Ibid., p. 17. 27 B E N D A, La trahison des clercs, nota 14, p. 129.

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 95

LINTELLECTUAL

I LA MASSA

chez qui la passion raliste avec ses deux grandes formes la passion de classe, la passion nationale atteint un degr de conscience et dorganisation inconnu jusqu ce jour; 2 une corporation qui, oppose autrefois ce ralisme des masses, non seulement ne sy oppose plus, mais ladopte, en proclame la grandeur et la moralit; bref, une humanit qui se livre au ralisme avec une unanimit, une absence de rserve, une sanctification de sa passion dont lhistoire navait point donn dexemple.28

Sentn que en el llenguatge de Benda, les passions realistes sn les que soposen a la reflexi atemporal, s a dir, a la que no se supedita als interessos particulars de cada grup i de cada moment, a la que proclama la vigncia dels valors universals. IV ARA I AQU
La mediocritat intellectual genera hbit, crea estat social i predomina en les capes ms notriament intellectuals. Valent Puig, Cent dies del millenni 95

Una de les caracterstiques ms prominents de lhomemassa s la seva inclinaci a considerar com un dret natural els avantatges culturals, sanitaris, tecnolgics, etc. que obt de la societat i a rebellar-se, al mateix temps, contra lordre de coses que els fa possibles. Aquesta actitud, ja perfectament identificada per Ortega,29 ha generat les ltimes dcades el que se sol conixer com cultura de la queixa, que va des de les cartes als directors de diaris daquells lectors que consideren intolerable que no es digui el que ells volen que es digui, fins a la creena segons la qual lEstat ha de satisfer totes les necessitats dels ciutadans i abolir els impostos. Tamb s un producte daquesta mentalitat la malfiana extrema que algunes persones mostren cap al que anomenen despecti-

28 I b i d ., p. 277. 29 El hombre vulgar, al encontrarse con ese mundo tcnica y socialmente tan

perfecto, cree que lo ha producido la Naturaleza, y no piensa nunca en los esfuerzos geniales de individuos excelentes que supone su creacin. Esto nos lleva a apuntar en el diagrama psicolgico del hombre-masa actual dos primeros rasgos: la libre expansin de sus deseos vitales, por tanto, de su persona, y la radical ingratitud hacia cuanto ha hecho posible la facilidad de su existencia. Uno y otro rasgo componen la conocida psicologa del nio mimado (ORTEGA Y GASSET, op. cit., p. 172).

04 toutain.C3

10/10/05

22:39

Pgina 96

FERRAN TOUTAIN

TRPODOS

96

vament medicina oficial. Incapaces de valorar lenorme contribuci al benestar i lesperana de vida que ha aportat aquesta cincia en un perode de temps espectacularment breu, creuen que els beneficis que en reben sn dorigen natural. El que hi ha en el fons de tot aix s, una vegada ms, el que Ortega explica com a nucli de la seva argumentaci: la rebelli contra lautoritat cientfica del metge o de lexpert de qualsevol branca del coneixement, contra lautoritat moral del mestre o del filsof o contra lautoritat social del poltic. Per aix el nostre mn sha anat omplint de curanderos i de xarlatans, i per aix els cops de cassola ja es cotitzen ms que els discursos ben enraonats. En el pla estrictament poltic, hem pogut comprovar, des de la caiguda del mur, com ha anat creixent la desconfiana de la joventut cap als valors de la convivncia democrtica. El jove provet de telfon mbil, cmera digital i aparell reproductor de cd, que se sap de memria els noms de tots els jugadors de la lliga i de tots els participants als talk shows de la televisi, i que posseeix un nivell de vida i una llibertat dexpressi i de moviments que no havia conegut cap generaci anterior, surt al carrer a cridar contra el sistema que li ha regalat totes les joguines i que fa possible que pugui sortir a cridar: s la versi ms depurada, ms ben acabada, ms definitiva de lhome-massa. Lha produt, sens dubte, el procs dimitaci i contraimitaci que Tarde comena a observar el 1890 i que ha trobat en lanomenada societat de la informaci el seu aliat ms efica. Els clergues ja fa temps que han penjat els hbits i, un cop integrats a la vida civil, al gran corrent de la massa, sesforcen a alimentar les passions. Lpoca s trbola: preocupa lhomogenetzaci de les cultures i entusiasma, en canvi, lhomogenetzaci de les persones. BIBLIOGRAFIA
BENDA, Julien. La trahison des clercs. Paris: Bernard Grasset, 1975 [1927]. . Memorias de un intelectual. Introduccin y traduccin de Xavier Pericay. Madrid: Espasa Calpe, 2005. CAMUS, Albert. Lhomme rvolt. Paris: Gallimard, 1951. GIRARD, Ren. Mensonge romantique et vrit romanesque. Paris: Bernard Grasset, 1961. ORTEGA Y GASSET, Jos. La rebelin de las masas. Madrid: Espasa Calpe, 2001 [1975] [1930] (Coleccin Austral). . La rebelin de las masas. Madrid: Clsicos Castalia, 1998 [1930]. SNECA. Sobre la vida feliz. Madrid: Biblioteca Bsica Gredos, 2001. TARDE, Gabriel. Les lois de la imitation. Paris: Seuil, 2001 [1890]. TOCQUEVILLE, Alexis de. De la dmo cratie en Amrique. Souvenirs. Lancien rgime et la rvolution . Paris: Robert Laffont, 1986 [1835-1840]. WINOCK, Michel. Nationalisme, antis mitisme et fascisme en France. Paris: Seuil, 2004 [1982]. . Le sicle des intellectuels. Paris: Seuil, 1999 [1997].