Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
0Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Sobre les definicions de la vida.-català-Gustav theodor Fechner

Sobre les definicions de la vida.-català-Gustav theodor Fechner

Ratings: (0)|Views: 0|Likes:
work by Gustav theodor Fechner
work by Gustav theodor Fechner

More info:

Published by: gabriel brias buendia on Feb 18, 2014
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as ODT, PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

02/18/2014

pdf

text

original

 
Sobre les definicions de la vida.
 
Qualsevol persona que comença a escriure una fisiologia, veu a si mateix en primer lloc, perquè una nova definició de la vida. Tenim així el moltíssims, però és una felicitat veritable que em d!aprendre no només de les observacions que es troben en les psicologies, com a de començar a viure, sinó que cada talent és innata a la mateixa. "ant, la #aume nostres filòsofs més moderns $ %o prenc els filòsofs naturals de $ encara prendre les llavors per dur a terme els seus propis sistemes de rodatge d!ella i després fer que el món creuen que an descobert un nou gènere, encara que només unes poques fulles o flors ser diferent perquè, com el sa&c, "ant explica la vida com la capacitat d!una subst'ncia per determinar si mateix principi intern. (erò el que és un principi interior) *s simplement l!'nima, com la capacitat de pensar i voler, com "ant sembla indicar ara de manera que tot el nostre cos és un cad'ver, si no assumim aproximadament que la cama, m', etc un tros de l!'nima com a principi in+onendes tenir, i només després de "ieser la
 pineal glàndula,
 segons ec-el, el
cos callós
 , o fins i tot un altre dels ventricles cerebrals són éssers vius, des d!on l!'nima d!un tron, els seus mandats envia a la resta del món del cos, en el qual el os a que els agricultors an de suportar la c'rrega de l!/stat, i res que es faci dieta, flac, mentre nerviosa com comandament nobles només i intimidar els membres i baixa com a oficials en la professió militar, el sistema muscular rotmontierte, on les venes s!imagina la classe dels comerciants, la la
 succum
 i
 sanguinem
 cursa llauna vida i la converteix a la frontera, en els béns que cada institució a d!aver après el seu  particular, l!artesania, i on al cap tota una universitat endollats, amb c'tedres de filosofia, les matem'tiques, la Teosofia, la m0sica, i on darrere dels lladres d!o1da 2ssegut al occípit llibertins etc3 destitu1ts de tot aquest bell estat acabaria simplement la 4eisel, la raó mateixa, la vida, l!altre, un moviment que fins a la tarda abliefe vegada al matí. 5uperior és en realitat el que determina des de dins cap a fora a l!activitat, un principi interior, de manera que ara també viu la pedra com la gravetat celebrada, i s!expressa, per tant, o venir a través d!una altra pedra, té de fet  probablement no i a vida perquè (er tant, no es va disculpar cortesament, però sens dubte la vida, perquè sens dubte empen6 amb tota la seva energia, tot amb plena força, només pot aplicar. (er descomptat, no a après res més que la premsa i quan  ballem, empen6 la pedra si ens riem, de manera que va suprimir quan atape1t, així que ell continguda, la premsa és també una activitat que s!expressa, per descomptat,  perquè la premsa deu, però és el principi interior com a lliure de principi, de manera que ara és la nostra raó encara la més morta, el que pot donar, a que només  poden actuar d!acord a 7subectiu8 suficients raons necess'ries que no s!erigeixen. (erò per què no caure en això, per descomptat, no porten alguns de mar salada, que a doused el cap venerable, i ara gairebé esgotada té.
 
%acobi diu gairebé res viu pot calenta on les idees fan que els moviments3 només on les diferències després d!un prat que es podrien aver plantat amb flors perfumades italianes, d!un natural, on les flors tenen la seva oventut i la seva vellesa9 i, el que vaig dir abans, el nostre cor i totes les nostres nines són llavors els tubs de morts, en comptes de la que podríem utilit:ar gris que seria almen6s més durable.
 
 
;esprés d!/rard el car'cter de la vida consisteix en la capacitat dels moviments  per al servei de udança. 2ra vaig a agradat admetre que el que anomenem vida, té la capacitat de moure al seu maor bé9 però llavors es podria simplement dir tan bé9 el car'cter de la vida consisteix en la capacitat de menar i beure 7menar l!'nima viva i que no beu, però també no es mou, i vol en sentit figurat de moviment parlar el mateix, de manera que potser també és menar i beure el mateix, que es nodreix de les idees que des de la tela de les intu1cions tira i digerits en la ment8, oa la capacitat de ser periòdica en el descans i l!activitat, o en la riquesa, alternativament fer i patir $ per rebre i donar $ estran6 ver<nlicen etc, etc 5i no em gairebé al davant, com si el codificador definició de la forta arbre roure gran de la vida, els sucs del món es mouen en els mateixos tubs gegants, corrent, i el que un full, l!altra una flor acolorida  ust sobretot va riure d!ell, i el tercer, si no podia arribar més llun6, fins i tot un tros d!escorça seca abbr<cen a, a l!entrada a decorar la seva =erbari fisiològica, en cas contrari només s!asseca fent evidents els òrgans de la natura amb ella, i la forma de
Quercus Robur 
 escriu a l!etiqueta també petits trossos d!arbre, així com el petit fragment de la 2rbre de la >ida adunta qualsevol el nom del conunt.(erò ni l!una sola fulla, encara s!austa cent fulles untes, tot l!assumpte mai far'.
 
Treviranus ? incidentalment
honoris causa
 trucada, i no pot fer$o quan un ome li tocs més foscos, si biologia, de la qual m!e pres la resta de les definicions donades, després, i com sembla, amb gran confiança @a vida 7física8 és una condició que  produeixen efectes aleatoris del món exterior i entretenir, però en el qual, malgrat aquesta aleatorietat, la uniformitat dels fenòmens preval. 2questa definició pot explicar un exemple.
 
An ome és engendrat del seu (are, que desita tenir fills, amb bona previsió, però a causa de constitució malaltissa, que s!uneix a ell, porta cada respiració aspra d!aire, cada peus freds, tot el seu cos en desordre, qualsevol exposició a l!at:ar als interfereix món exterior amb ell el curs normal de les aparicions. 2quest ome és d!una vegada a l!at:ar en una casa a sobre, cau accidentalment un maó d!això, i que va passar a ser les vagues crani, exposició accidental a l!aigua i aire trucades després de tres dies fora de la putrefacció, i això correspon a tots els canvis del temps d!una manera més uniforme de dist'ncia pot presumir de tenir tan aviat serien les funcions de l!ome, s!aurien exposat a aquests canvis. Brec que un exemple més cridaner per il C lustrar la relació dels vius i l!estat morts en un sol individu, a deixar que es rendeix. 2quest ome aparentment va començar la seva vida amb que malgrat totes les influències externes en la seva peculiar progressiva, estat del totxo, l!efecte aleatori del món exterior, avia indu1t en ell, i els altres efectes aleatoris estaven parlant, mentre que la  procreació, que voldríem que ells perquè fins i tot com una exposició accidental a l!anomenat món exterior, podria causar en si mateixa no és la vida, i en realitat només va causar un estat on les influències aleatòries del món exterior, la maor manca d!uniformitat de les aparicions es va dur a terme, per tant, un mort. $ (erò això a  probablement Treviranus no vol dir amb la seva definició, i així tinc totes les expressions an entès malament, només malament si això no és realment el que es pot fer amb facilitat amb una definició que només es tracta de servir els savis i si es  buiden D @lanterna similar, encara que probablement es pot veure, però només si
 
vostè mateix no poses posar una llum, però com la definició, la llum a de ser immediata.
 
=avia de ser un esforç in0til, les diferents definicions de la vida i vol recollir tota la llista, la vida és tan rica que, probablement, després de segles però cada un d!ells s!utilit:ar' per definir el conunt de la vida als fenòmens individuals, encara que sens dubte molts excepte aquells que el tenen a. També sembla com si totes les definicions de la vida ab:+ec-ten més per ustificar la noblesa, les persones s!an tornat egoistes publicat com a éssers vius de manera que tota la resta, que pot demostrar la seva estreta relació amb ells, entre la plebs el mort pertan6ia, i les  persones, de les que i a als 0ltims temps, per descomptat, introduir una igualtat sense consolidar, i vol donar una constitució com de tot el món que tot es regeix per les mateixes lleis barates, i la pedra, que anteriorment es va produir només amb els  peus i c'rregues va ser condemnat al desgast, sigui pel seu esforç i com a part de la totalitat dels drets, almen6s, igual a la vida, com els altres, es distingeix d&n-enden ciutadans del món, les plantes i els animals que es van a concedir, a aquestes  persones, tan barat, com un rebel contra el vell ordre bestandne llarg, a que només es  produeixen fora de la llei, i el ove va advertir en contra dels seus paran6s.
 
=e estat pensant sobre la vida llarga i profunda, i com o va ser per a mi, a que sovint acompan6a a aquest tipus de reflexions, e trobat recentment que avia estat  pensant en res, que no existia vida. Totes les explicacions que avia escoltat fins al moment de la vida, pel que sembla va sortir que igual de bé, i fins i tot millor aust dels orts. Ana immensa pensament, però no una idea llum, però una immensa infinita ombra caure a la vegada a la vida, perquè vaig veure el món com una tomba incalculable davant meu, ni tan sols les flors a la tomba, que va florir en l!organisme mundial i amb plantes brollar3 perquè les flors ells mateixos avien mort i eren a la tomba, i era ning0 que anaven a plantar a la tomba o per sobre d!un esquinç podria aver plorat, les ll'grimes eren gotes d!aigua que va fluir sense significat, i cada 'nima era un tren d!engranatges mec'nics a la caixa del rellotge el cos i la ment 2utomatit:ar qui va entrar i va saltar, perquè avien de fer$o, no perquè volguessin, l!amor i l!amistat, de la llum elèctrica espurnes individuals a través de la nit, de la qual ara es reconeix als conductors que avien estat el meu ull cec prèviament oculta3 el sol, la Terra era amable, però no sabia res de la terra i el sol també no sabia res d!ell, que estava somrient, i el món era un fantasma de la vida que imita, i el que es veia, calfred a través dels ossos perseguit, i l!armonia del món va sortir a matar les oscil C lacions del pèndol, que gronxava amb i contra altres, i la tempesta d!emocions, que aufagten al pit, la va prendre per plaça i col:e mesura, perquè eren les mateixes vibracions que vaig trobar mesurable all', l!0nica aquí un instrument de corda fina obligar ressonar. /m donava a tot el mecanisme, que consistia en una massa de  palanques infinites atacats per un altre3, un braç de cada palanca sempre dins d!un abitatge, que en general vaig trucar a un ésser viu, l!altre que sobresurt cap al món exterior, i si el braç de palanca interna Eegend, l!exterior es va asseure en el moviment corresponent, o creia el contrari, per veure un partit de la llibertat3 TorF ara veia com es feia fosc la pròpia palanca interior només i va aver un retrocés d!un extern en moviment, que podria d!una altra manera regiri per tant, i no, i

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->