Stapelia mixtra

1824 - 1873

Prefaci o bsicament epleg, s a dir, la pgina del ttol. - Jo volia q e el me llibre a ve re el m!n, com per entrar a la moda, i per tant, bate"at amb n nom de #lor. $iebei vaig venir en no poca vergon%a. &o s res de no en n llibre, per' dimonis, almen%s q e el ttol sig i. (ra era el nom de gaireb tots els nens )lorens, *o sabia, "a en els ttols dels llibres, i el treball per al q al n #am!s botnic de treball ara, n e+tracte d, n sistema de la botnica per als escriptors q e estan en na p-rd a per al no nom de la #lor encara no estava #ora, i, d,altra banda, q e estava al me costat en la meva petita .e/andert*eit en la #icci! "ard de #lors asseg rar q e s na #lor q e encara estava sostenint a la verge, q e encara no *avia signat amb el paper d, n matrimoni. 0 #er1 (#ort nadament, recordo *aver llegit na vegada en n .ec2er,sc*en (lmanac3 4n bon consell per a aq ells q e no volen q e els se s #ills realit5en amb n altre matei+ nom3 6. 7i a la seva #ill J des 8scariot6 (l*ora 9ecordo estar at rat en els me s #inestres de c'pia de :tapelia mi+ta a l, ll, na #lor de colors brillants amb sombrer sota nes taq es brillants mi+tes, el q e d!na na olor q e les mosq es carron%eres posen els se s o s en ella per error. ., "o vaig pensar tan poc alg na vegada n nen cristi J des 8scariot, tan poc s sempre n .elletristi2er #ragant *an se anomenat amb el nom d, na #lor tan. (i+' va resoldre els me s d btes.

l Des del simbolisme de les seccions cniques. :ota lnies de segon ordre o c'niq es s,entenen ben coneg t, cercle, el ; lipse, parbola, *ip-rbola, mentre q e la lnia recta q e compta com na lnia de primer ordre. <'niq es es di en aq estes lnies, perq - poden ser tots obtenen com a seccions d, n con recte, el cercle vertical mit"an=ant n tall en l,ei+ paral ; lel al pla de terra, l,el ; lipse malament per n tall cap a la base i en contra de les s per#cies laterals, la parbola na secci! paral ; lela a la lnia lateral, la *ip-rbola. ca sa d, n tall paral ; lel a l,ei+ 7es eq acions matemtiq es de totes les c'niq es aparei+en com a casos especials en virt t d, na eq aci! general q e inclo a tots. <ercle i l,el ; lipse es tanq en #ig res #inites, la parbola s,e+ec ta amb dos bra=os #ins a l,in#init, per, pot pensar contin at #ins a l,in#init el con de la q al es talla, i la *ip-rbola consistei+ en integritat geom-trica, #ins i tot de d es ig als, per' de cada n per separat, n a l,altre la seva conve+itat #ig res, cadasc n dels q als tamb va amb dos bra=os en la direcci! oposada a l,altra #ins a l,in#init en ve re el con de la q al la *ip-rbola es talla la matei+a com se s posa de pe , desprs del se bec a terme la part s perior 5 2e*renden est-s pensa inde#inidament, de manera q e a la p nta del con ntern n con noms invertida ig al ve a representar >similar a n rellotge de sorra?. @l matei+ tall per' cre q e a travs dels dos cons en el conte+t.

@l comtat t n sol p nt de contacte, l,el ; lipse inclo els dos n, de la *ip-rbola, cadasc n dels dos s b-#ig res del se p nt #ocal. Aots aq ests #oc s es troben encara en el #init, per' la parbola q e t n p nt #ocal en el #init, l,altre en l,in#init. (i+' *a ria de recordar simplement en #amiliars o coneg ts com Bora s5 set5endes. ., crec q e alg nes condicions generals en la simbolit5aci! abstracta, noms simb'lic, poden ser representats per les proporcions d,aq estes #ig res simples, i li dono la matei+a el segCent e+emple3 @l p nt #ocal en q alsevol de les lnies q e #ig ren constit ei+ na nima abans, les big es poden ser desprs dels permetres, el q e representa el m!n e+terior, es van retirar d,all, va posar als es#or=os i activitats actives q e emanen de l,nima en el m!n e+terior abans, per', els raigs q e ca en de la rdio al centre de coordinaci!, les sensacions i els sentiments, q e des de l,e+terior absorbei+ l,nima receptiva en si matei+. Der tant, si n llamp q e va ca re d, n centre de coordinaci! per al permetre, es re#racta de no en n altre p nt #ocal, a la q al es t l,rea per pensar el q e re#lectei+, com els segons percepci! del se inter-s es troben desprs dels smbols de les intencions o accions de la primera atenci! a travs de la mediaci! de la m!n e+terior, sense la q al no *i *a trnsit d,nimes s possible s,*a iniciat. $ienac* mi simbolit5a l,amor propi circ lar, l,egoisme i l,el ; lipse l,ideal de l,amistat, i la parbola de l,amor cap a l,in#init, div, i la *ip-rbola de l,odi ms amarg, - l,ideal, sempre q e el smbol de la relaci! rellevant en la ma"or p resa i per#ecci! com si no *i *ag s res (ndrs, imagina. @l cercle q e es pretn aplicar a l,egoisme. Ee #et, l,egoista absol t s noms per amor a @ll, i noms pot ra"os cap a la peri#-ria de sortir, de manera q e els sentiments i les emocions apropiades entren en la seva nima per la reacci!, q e est completament acabat en si matei+, el q e pot #er, no t res a na nima, per' ell na re#er-ncia prop'sit. @l raig provinent del centre del cercle es trenca per sempre de tornada de no a ell. 7,el ; lipse pot ser amb com n cercle, consideri centre a seinandergetretenem en dos #oc s. 4na nima s,*a dividit en dos, i tots dos seg ei+en e+istint amb ia travs dels ns als altres, i cada n s l,nima d, n amic, i cadascF act a noms per despertar en els altres sentiments i sensacions apropiades, per a ai+' tamb, d, n #ei+ #oc s e+terns al caig des peri#-rics, q e pren el se direcci! desprs d, n altre p nt #ocal per, el q e #a l, n i t, q e aboca en l,nima de l,altra, amb el m!n e+terior, tant preoc pant noms en la mes ra q e els mit"ans de relaci! pot act ar sobre cadasc n d,ells, vi re,ls noms n per l,altre, tots dos sentiments i aspiracions es complementen entre si sempre, tots els radis de l,el ; lipse gebroc*nen estan en na coneg da propietat de l,el ; lipse s ig al a l,ei+ principal, q e connecta inicialment dos #oc s, nimes, cadascF pot pensar de manera individ al del no-res i se sentin el q e no *o #a amb els altres sentiments i aspiracions tal com es va acordar en con" nt q e representava aq esta banda. &o *i *a mina i t en l,el ; lipse, q e est present en ella, s,aplica tant matei+os #oc s. (ra preng i la *ip-rbola3 els dos amics s,*an escindit per n immens odi, s,*a donat l,esq ena a l,altra, i cada n tre el se en#ocament, el q e val per si matei+, i no

ting in res a ve re amb l,altra, # gen en l,eternitat, no, ells seg ei+en lligats entre si, sin! pels lla=os d,odi *ostil, els se s sentiments sisme divergents en#ront de l,altra #ins a l,in#init, per' ll itant romanen en#ront de l,altra posici!, i q e es rem nten molts pensaments " st abans l,nima de l,altra, es ve el #et q e la diverg-ncia del #ei+ se centra en els #oc s oposat. :i, a saber, na ll m en el p nt #ocal d, na c rvat ra *iperb'lica, com els raigs d,aq ests es re#racta de no a divergir de manera q e ells pensaven q e van estendre pel $%perbel#ig r oposar-se, li tallen en el p nt #ocal. 0 *i *avia a l,el ; lipse de la cinta, l,ei+ ma"or es passa a la *ip-rbola a l,oposici!, i tots els raigs q e p g in ca re des d, n en#ocament a n altre, s!n noms en la di#er-ncia ig al. 7a parbola s n smbol del s blim, smbol de l,amor per n ideal, a E , al s prasensible, a cada bonic i gran, q -, accessible noms en l,in#init, albirar l,nima. Aots els raigs emesos pel #oc s de la parbola, a crrec d, na coneg da propietat d,aq esta corba en na direcci! ni#orme desprs d, n altre p nt #ocal q e est en l,in#init, tots els es#or=os i pensaments es dirigei+en noms llavors, i per contra, cap llamp ca en l,nima, el no s,espera de l,in#init, tots els sentiments es re#erei+en a aq est. $i *a d,*aver n bon sentit simb'lic, si es pog s constr ir na esglsia amb c rvat ra parab'lica, q e romandr oberta en n e+trem, s clar, perq la parbola no s na matei+a #ig ra tancada, i desprs desplegar en n lloc seria on l,rea en#ront d,ella el carcter eclesial correspon. @n el p nt central de l,altar o pFlpit s, bicaria aq est perq - el sacerdot, tal com aparei+eria q e la de l,esperit de la com nitat, i q an resava la seva oraci! en la idea d,in#init, l,apartament eterna, es va #er ress' en, i et posen a t matei+ aq vvidament en el smbol podia imaginar q an va ensen%ar q e *i *avia ve s de l,@tern, q e, concentrats al sant ari interior de l,esglsia, el p nt #ocal, i ai+ van ca re en l,nima del sacerdot, q e va ser escrit en ella, i big es " st enrere. 4n amor d,absol tament diab'lic no *i *a, s q e s possible a la icona per a ai+' , seria na parbola dels centres de coordinaci!, el q e seria en l,in#init, es va girar, i els se s contrastos es va a#an%ar, per' la matemtica demostra q e e+istei+ tal smbol no pot e+istir. &o *i *a res :c*limmres al m!n, "a q e l,egoisme absol t, l,amor propi, el Aot el q e ella #a, es re#erei+ de no a si matei+, el q e #a la parbola, *o #a sense cap re#er-ncia a la matei+a, "a q e el #ei+ *a de c!rrer #ins a l,in#init, abans q e p g i tornar a la primera atenci!, de manera q e la parbola s tamb el smbol de la virt t q e noms el #et q e *a treballat pel Aot, vol act ar per si matei+ i en si matei+, i el smbol de la virt t coincidei+ amb el smbol de l,amor contra el div " nts. :i imaginem n cercle in#initament gran q e s,oc pa el Aot, llavors, com. @+treme sempre toca, i s,estenen in#initament a tots els nostres icones en si, aq est circ it al*ora el smbol de l,egoisme ms absol t i l,amor ms absol t per (ndre. E com el centre de (ll2reises, noms pot estimar-se a si matei+, e+cepte en la mes ra q e no s res, per la peri#-ria, el m!n, la ma"or part del cos li pertan% a ell com a nosaltres, per' noms s,estima a si matei+, li encanta al*ora tot el q e *i *a i l,amor per les seves criat res s el se instint de conservaci!, i ell noms li agrada llevar-se aconseg ir

totes les seves criat res, noms parts d, n matei+ tot in#init.

2 Extrema tangunt sese. 4n cop va pron nciar la sent-ncia, q e si n d, n p nt, na lnia recta #ins a l,in#init pensa contn ament en d es direccions oposades, els se s dos p nts #inals *an de ser pensades de estavellar-se al in#init, mentre q e s a primera vista absol tament in#initament ll n% d, *a de ser eliminat l, n a l,altre, 01:00 | | c | b q e, per e+emple, si es mira al voltant en n costat i cb introd ei+ estesa cap a l,altre costat #ins a l,in#init, el p nt #inal de 1 amb el p nt #inal b coincidei+. Der aq esta parado+a pot ser encara possible establir raons matemtiq es. <ada lnia s no noms ve re des de q alsevol p nt en na direcci!, per' desprs de dos, seria possible q e dos p nts in#inits intervals en na direcci! ll n% ns dels altres, i per tot el contrari, per' s seria in#initament estreta, s a dir, va coincidir. B ll dei+ar ai+' clar noms en na direcci! c rvilnia, q ant es dei+a ser trans#erit a la lnia recta a la vista.

: posem q e tenim na 'rbita circ lar, i d es persones 1 i b intervals #ins q e tant el p nt d, q e ai+ sig i, si en la direcci! oposada d, n cercle de d a partir d,aq i db progrs, n cop ms, sobre el cas en q - mostra la #ig ra, re nir-se, i s, nei+en en la matei+a manera q e d es persones q e procedei+en d, n p nt de la terra en les matei+es latit ds en direccions oposades, na vegada ms. (i+' s noms de la direcci! c rvilnia, di en, *an de, per tant, tamb a d es persones q e procedei+en en lnia recta d, n p nt en direccions oposades, per tornar a estar " nts1 @n l,in#init, si. :e s rt del cercle, q e s,*a demostrat en mida petita de dalt, n cop arribat a ser tan gran, pel q e la seva c rvat ra seran red Gts en q alsevol moment per mit" de #er-li tan gran, com *o s!n l,eq ador nostra terra, perq - el nostre ll * m s cada tros d,aq est cercle no es pot distingir d, na lnia recta, dei+a q e el cercle sig i gaireb in#inita, i totes les seves peces, la grandria q e desit"a q e tamb est absol tament d, na lnia recta indistingibles, i no obstant ai+', sempre s per', ai+', s,accepta q e si n d, n p nt de la matei+a en la direcci! oposada d, n cercle - per' aq amb la coincid-ncia lineal - progressa amb algF, se li torna a nir-se, per' s clar noms en l,in#init. Hs a dir : posem q e realment pas contin ar en na lnia recta amb algF en la direcci! oposada des del matei+ p nt en l,espai, pel q e s la meva imaginaci!, si prenc alg na pe=a de la lnia de ritme per a na pe=a d, n in#initament gran cercle o na lnia recta, i "o, per tant p c complag t - q an d, na altra manera no abans de mes rar l,in#init 5 rCc2bebe - amb el me amic #inalment re nir-se

novament. - E, na manera di#erent, la cosa es podria #er tamb el probabel dos p nts ca en en la vista, pel q e #a al termini, en con" nt si s absol tament cap p nt es pot considerar entre ells, perq - la vista no s in#init, pel q e tenim , #ins on parlarem sobre les relacions en el matei+, mantenim al terme. (ra b, en na lnia recta, per e+emple, en la lnia ve cap p nt en d es direccions oposades, 1 | | c | b del p nt c tant per ca, q e desprs de cb, com alg ns la int Gci! immediata, en part, la nat ralesa del p nt res ltats com a part d, na lnia. A ara ca i cb el tot s,*a anat a travs de, pel q e pot *aver ca i cb donar, no *i *a p nts espacials ms en aq estes adreces >encara q e desprs de bc i ca entre 1 i b *i *a in#inits p nts?, perq - aq esta virt t, la in#initat adoptar el d es lnies, en cas contrari caldria s,*agi e#ect atI des de llavors entre 1 i b en la direcci! ca i cb no ms p nt es pot pensar en separar-los, perq - ai+' posaria en prctica, de , el concepte de la re ni!, d,acord, tant en aq estes direccions coincidir, i estan ara en n sentit in#initament prop, a l,altra in#initament ll n%, q e tamb coincidei+ en l,essencial 01:00 | | c | d | b amb els p nts cd t el se lloc, d,acord amb la direcci! de cd, cd estan molt a prop, d,acord amb ca, db in#initament ll n%, i es pot, per tant, en si tots els p nts cd mirada al nostre m!n de la re ni! dels dos oposats d, n p nts in#initament distants e+pirat, lnies rectes e+istents. E,aq esta #orma n cercle #init s noms la imatge #inita d, na lnia recta in#inita, i viceversa, na lnia recta #inita s noms n #ragment d, n cercle in#initament gran, i s,estenen linealment dir, vol arribar a ser in#initament grans cercles. 7es matemtiq es darrere d,aq esta a#irmaci! s na prova sorprenent de la manera de crear la #!rm la per a la *ip-rbola de l,el ; lipse. 7a #!rm la per al #inal, va acceptar les abscisses dels p nts de partida de l,ei+ ma"or se sap, llavors, si es pren l,ei+ ma"or s negativa, de manera q e totes les seves relacions s,invertei+en, trans#ormant ai+ l,el ; lipse la *ip-rbola, en el q al les meitats de 1 i b , en lloc de convertir la nostra se concavitat com en l,el ; lipse, al se torn a la conve+itat, i on les d es meitats en els p nts d i e , encara q e noms poden complir en l,in#init, per' *an de +ocar, "a q e l,eq aci! per la *ip-rbola q e s totalment per l,el ; lipse contn a, llevat q e la converg-ncia en na direcci!, per s bstit ci! del signe negati en el lloc de la positi en la #!rm la *a de ser trans#ormada en na re ni! en la direcci! oposada, de manera q e la *ip-rbola es crea amb les seves potes d,aran%a . Aal no s l,Fnic doc ment q e d!na la matemtica per a aq est con" nt3 ella li d!na molt, l,Fltima vegada q e va rebre tot el se valor a partir de la proposici! general

q e na mida al #ront de la matei+a manera q e pot passar a travs de l,in#init q e 5ero. <om na manera de dir evid-ncia vis al potser podria ser n #enomen ben coneg t de cat!ptrica plom. 0 an l,ei+ d, n mirall c'nca es#-ric, en na distncia molt gran de la s per#cie, de manera q e na ll m, a contin aci!, tots els raigs de la matei+a en el #oc s principal del mirall de la s per#cie re#lectida, i es pot ve re a ai+', la imatge de la ll m. Are re a la ll m del mirall de prop, eliminat la va ve re anteriorment en el principal p nt #ocal, la imatge de la ll m ms ll n% de la s per#cie del mirall i mo els p nts centrals de la c rvat ra del mirall q e, en el doble de la distncia q e el principal p nt #ocal de la s per#cie del mirall estirat a l,ei+, en detall. (i+ com la ll m passa pel centre de la pr'pia c rvat ra, q e coincidei+ amb la seva pr'pia imatge, q e ara es re#lectei+ en aq est moment " nts. (propar-se a la ll m del mirall ara ms encara s la imatge en la seva mida sempre en a gment, sobre el centre, de manera q e la ll m s ara entre la seva imatge i el mirall, i ai+ "eme*r la ll m dels p nts centrals de la c rvat ra d,acord a els principals #oc s de moviments, com ms ll n% la imatge de ll m, de manera q e q an la ll m entra en el principal centre de coordinaci! en si ca en na distncia in#inita, i en realitat "a no pot ser vist. @n apropar ara a la ll m de la s per#cie del mirall encara ms, de manera q e passi entre el #oc s principal i la s per#cie del mirall, la imatge de no , per' ara de cop i volta en la direcci! oposada q e abans aparei+, inicialment molt ll n% i gran, noms ms a prop i ms i ms petita com ms a prop de portar la ll m a la pr'pia s per#cie del mirall, on coincidei+ amb la seva imatge de no . - Jbviament, caldria si la ll m s els principals #oc s, la seva imatge, si #os possible arribar als lls a l,in#init, de la matei+a manera q e si desprs d, n q e si invertei+ en el sentit contrari, *e aq sI des del p nt en q e s llavors simplement el p nt de les d es direccions lmit d!na sempre q e aq ests complei+in.