Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Look up keyword
Like this
0Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Stapelia mixtra-català-Gustav theodor Fechner

Stapelia mixtra-català-Gustav theodor Fechner

Ratings: (0)|Views: 0|Likes:
work by Gustav Theodor Fechner
work by Gustav Theodor Fechner

More info:

Published by: gabriel brias buendia on Feb 18, 2014
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as ODT, PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

02/18/2014

pdf

text

original

 
Stapelia mixtra
1824 - 1873
Prefaci
o bàsicament epíleg, és a dir, la pàgina del títol. - Jo volia qe el me llibre a vere el m!n, com per entrar a la moda, i per tant, bate"at amb n nom de #lor. $iebei vaig venir en no poca vergon%a. &o és res de no en n llibre, per' dimonis, almen%s qe el títol sigi. (ra era el nom de gairebé tots els nens )lorens, *o sabia, "a en els títols dels llibres, i el treball per al qal n #am!s botànic de treball ara, n e+tracte dn sistema de la botànica per als escriptors qe estan en na prda per al no nom de la #lor encara no estava #ora, i, daltra banda, qe estava al me costat en la meva petita e/andert*eit en la #icci! "ardí de #lors assegrar qe és na #lor qe encara estava sostenint a la verge, qe encara no *avia signat amb el paper dn matrimoni. 0 #er (#ortnadament, recordo *aver llegit na vegada en n ecersc*en (lmanac n bon consell per a aqells qe no volen qe els ses #ills realit5en amb n altre matei+ nom 6. i a la seva #ill Jdes scariot6 (l*ora 9ecordo estar atrat en els mes #inestres de c'pia de :tapelia mi+ta a lll, na #lor de colors brillants amb sombrer sota nes taqes brillants mi+tes, el qe d!na na olor qe les mosqes carron%eres posen els ses os en ella per error. é, "o vaig pensar tan poc algna vegada n nen cristià Jdes scariot, tan poc és sempre n elletristier #ragant *an se anomenat amb el nom dna #lor tan. (i+' va resoldre els mes dbtes.
l Des del simbolisme de les seccions còniques.
 
:ota línies de segon ordre o c'niqes sentenen ben conegt, cercle, el ; lipse,  paràbola, *iprbola, mentre qe la línia recta qe compta com na línia de primer ordre. <'niqes es dien aqestes línies, perq poden ser tots obtenen com a seccions dn con recte, el cercle vertical mit"an=ant n tall en lei+ paral ; lel al pla de terra, lel ; lipse malament per n tall cap a la base i en contra de les sper#ícies laterals, la paràbola na secci! paral ; lela a la línia lateral, la *iprbola. casa dn tall paral ; lel a lei+ es eqacions matemàtiqes de totes les c'niqes aparei+en com a casos especials en virtt dna eqaci! general qe inclo a tots.
 
<ercle i lel ; lipse es tanqen #igres #inites, la paràbola se+ecta amb dos bra=os #ins a lin#init, per, pot pensar continat #ins a lin#init el con de la qal es talla, i la *iprbola consistei+ en integritat geomtrica, #ins i tot de des igals, per' de cada n  per separat, n a laltre la seva conve+itat #igres, cadascn dels qals també va amb dos bra=os en la direcci! oposada a laltra #ins a lin#init en vere el con de la qal la *iprbola es talla la matei+a com se sposa de pe, després del se bec a terme la part sperior 5e*renden ests pensa inde#inidament, de manera qe a la pnta del con ntern n con només invertida igal ve a representar >similar a n rellotge de sorra?. @l matei+ tall per' cre qe a través dels dos cons en el conte+t.
 
 
@l comtat té n sol pnt de contacte, lel ; lipse inclo els dos n, de la *iprbola, cadascn dels dos sb-#igres del se pnt #ocal. Aots aqests #ocs es troben encara en el #init, per' la paràbola qe té n pnt #ocal en el #init, laltre en lin#init.
 
(i+' *aria de recordar simplement en #amiliars o conegts com Boras5set5endes. é, crec qe algnes condicions generals en la simbolit5aci! abstracta, només simb'lic, poden ser representats per les proporcions daqestes #igres simples, i li dono la matei+a el segCent e+emple
 
@l pnt #ocal en qalsevol de les línies qe #igren constitei+ na ànima abans, les  biges poden ser després dels perímetres, el qe representa el m!n e+terior, es van retirar dallí, va posar als es#or=os i activitats actives qe emanen de lànima en el m!n e+terior abans, per', els raigs qe caen de la ràdio al centre de coordinaci!, les sensacions i els sentiments, qe des de le+terior absorbei+ lànima receptiva en si matei+. Der tant, si n llamp qe va care dn centre de coordinaci! per al perímetre, es re#racta de no en n altre pnt #ocal, a la qal es té làrea per pensar el qe re#lectei+, com els segons percepci! del se inters es troben després dels símbols de les intencions o accions de la primera atenci! a través de la mediaci! de la m!n e+terior, sense la qal no *i *a trànsit dànimes és possible s*a iniciat.
 
$ienac* mi simbolit5a lamor propi circlar, legoisme i lel ; lipse lideal de lamistat, i la paràbola de lamor cap a lin#init, diví, i la *iprbola de lodi més amarg, - lideal, sempre qe el símbol de la relaci! rellevant en la ma"or presa i per#ecci! com si no *i *agés res (ndrés, imagina.
 
@l cercle qe es pretén aplicar a legoisme. Ee #et, legoista absolt és només per amor a @ll, i només pot ra"os cap a la peri#ria de sortir, de manera qe els sentiments i les emocions apropiades entren en la seva ànima per la reacci!, qe està completament acabat en si matei+, el qe pot #er, no té res a na ànima, per' ell na re#erncia prop'sit. @l raig provinent del centre del cercle es trenca per sempre de tornada de no a ell.
 
el ; lipse pot ser amb com n cercle, consideri centre aseinandergetretenem en dos #ocs. na ànima s*a dividit en dos, i tots dos segei+en e+istint amb ia través dels ns als altres, i cada n és lànima dn amic, i cadascF acta només per despertar en els altres sentiments i sensacions apropiades, per a ai+' també, dn #ei+ #ocs e+terns al caigdes peri#rics, qe pren el se direcci! després dn altre pnt #ocal  per, el qe #a ln i té, qe aboca en lànima de laltra, amb el m!n e+terior, tant  preocpant només en la mesra qe els mit"ans de relaci! pot actar sobre cadascn dells, virels només n per laltre, tots dos sentiments i aspiracions es complementen entre si sempre, tots els radis de lel ; lipse gebroc*nen estan en na conegda  propietat de lel ; lipse és igal a lei+ principal, qe connecta inicialment dos #ocs, ànimes, cadascF pot pensar de manera individal del no-res i se sentin el qe no *o #a amb els altres sentiments i aspiracions tal com es va acordar en con"nt qe representava aqesta banda. &o *i *a mina i t en lel ; lipse, qe està present en ella, saplica tant matei+os #ocs.
 
(ra prengi la *iprbola els dos amics s*an escindit per n immens odi, s*a donat lesqena a laltra, i cada n tre el se en#ocament, el qe val per si matei+, i no
 
tingin res a vere amb laltra, #gen en leternitat, no, ells segei+en lligats entre si, sin! pels lla=os dodi *ostil, els ses sentiments sisme divergents en#ront de laltra #ins a lin#init, per' llitant romanen en#ront de laltra posici!, i qe es remnten molts  pensaments "st abans lànima de laltra, es ve el #et qe la divergncia del #ei+ se centra en els #ocs oposat. :i, a saber, na llm en el pnt #ocal dna crvatra *iperb'lica, com els raigs daqests es re#racta de no a divergir de manera qe ells  pensaven qe van estendre pel $%perbel#igr oposar-se, li tallen en el pnt #ocal. 0 *i *avia a lel ; lipse de la cinta, lei+ ma"or es passa a la *iprbola a loposici!, i tots els raigs qe pgin care des dn en#ocament a n altre, s!n només en la di#erncia igal.
 
a paràbola és n símbol del sblim, símbol de lamor per n ideal, a Eé, al sprasensible, a cada bonic i gran, q, accessible només en lin#init, albirar lànima. Aots els raigs emesos pel #ocs de la paràbola, a càrrec dna conegda  propietat daqesta corba en na direcci! ni#orme després dn altre pnt #ocal qe està en lin#init, tots els es#or=os i pensaments es dirigei+en només llavors, i per contra, cap llamp ca en lànima, el no sespera de lin#init, tots els sentiments es re#erei+en a aqest. $i *a d*aver n bon sentit simb'lic, si es pogés constrir na església amb crvatra parab'lica, qe romandrà oberta en n e+trem, és clar, perq la paràbola no és na matei+a #igra tancada, i després desplegar en n lloc seria on làrea en#ront della el caràcter eclesial correspon. @n el pnt central de laltar o pFlpit sbicaria aqest perq el sacerdot, tal com aparei+eria qe la de lesperit de la comnitat, i qan resava la seva oraci! en la idea din#init, lapartament eterna, es va #er ress' en, i et posen a t matei+ aqí vívidament en el símbol podia imaginar qan va ensen%ar qe *i *avia ves de l@tern, qe, concentrats al santari interior de lesglésia, el pnt #ocal, i ai+í van care en lànima del sacerdot, qe va ser escrit en ella, i biges "st enrere.
 
n amor dabsoltament diab'lic no *i *a, sí qe és possible a la icona per a ai+' , seria na paràbola dels centres de coordinaci!, el qe seria en lin#init, es va girar, i els ses contrastos es va a#an%ar, per' la matemàtica demostra qe e+istei+ tal símbol no pot e+istir. &o *i *a res :c*limmres al m!n, "a qe legoisme absolt, lamor propi, el Aot el qe ella #a, es re#erei+ de no a si matei+, el qe #a la paràbola, *o #a sense cap re#erncia a la matei+a, "a qe el #ei+ *a de c!rrer #ins a lin#init, abans qe pgi tornar a la primera atenci!, de manera qe la paràbola és també el símbol de la virtt qe només el #et qe *a treballat pel Aot, vol actar per si matei+ i en si matei+, i el símbol de la virtt coincidei+ amb el símbol de lamor contra el diví "nts.
 
:i imaginem n cercle in#initament gran qe socpa el Aot, llavors, com. @+treme sempre toca, i sestenen in#initament a tots els nostres icones en si, aqest circit al*ora el símbol de legoisme més absolt i lamor més absolt per (ndre. Eé com el centre de (llreises, només pot estimar-se a si matei+, e+cepte en la mesra qe no és res, per la peri#ria, el m!n, la ma"or part del cos li pertan% a ell com a nosaltres, per' només sestima a si matei+, li encanta al*ora tot el qe *i *a i lamor per les seves criatres és el se instint de conservaci!, i ell només li agrada llevar-se aconsegir

You're Reading a Free Preview

Download
scribd
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->