Más De Este Usuario
paus 2011 resultats
estadisticas dce las paus de este curso 2011
250 Poemas Vistos y Oidos
Recopilacion de grandes poemas con su texto y su audio
Plató
Biografia
Filòsof grec nascut a Atenes, creador d’un sistema filosòfic i d’un mètode d’exposició dela filosofia que el converteix, probablement, en el filòsof més influent de tota la història.Descendent d’una acomodada i aristocràtica família que es vanagloriava de descendir del’antic rei Codre (era fill d’Aristó i Perictíona -germana de Càrmides i neboda de Crities-,dos dels anomenats trenta tirans que van protagonitzar un cop d’estat antidemocràtic aAtenes els anys 404-403 a.C.), Plató, va tenir dos germans: Adimant i Glaucó, i unagermana, Potone. A la mort d’Aristó, la mare de Plató es va casar amb Pirilamp, un anticamic de Pericles, amb qui va tenir un fill, Antifó, que per tant era mig germà de Plató.En algunes de les seves obres Plató fa figurar als seus germans com contertulians deSòcrates.(Adimant i Glaucó apareixen en la
República,
Antifó apareix en el
Parmènides
).Encara que el vertader nom de Plató era Aristocles, era conegut pel sobrenom de Plató
(
A8VJT<
,
el de les amples esquenes) degut a la seva gran envergadura. Com descendentd’una família aristocràtica, va tenir una educació acurada en tots els àmbits delconeixement. La seva educació filosòfica va estar durant un cert temps a càrrec delfilòsof heracliteà
, encara que el seu vertader mestre va ser
. Des delsvint anys i fins al últim dia de la vida de Sòcrates, que va morir executat en l’any 399a.C. per ordre del govern d’Atenes, Plató va ser deixeble i amic seu, i la influència deSòcrates sobre el pensament platònic va ser molt important, fins al punt que en les sevesobres Plató sempre li va retre homenatge. D’altra banda, a través de les seves obres, espot constatar que Plató tenia un ampli coneixement dels filòsofs
(com esmostra en
Fedó,
95i i s.) i que va rebre una gran influència de
(com s’observaen
Banquet,
207d;
Cràtil,
402a;
Teetet,
152i, 179i i s.;
Sofista,
242d) i de
(a qui dedica un diàleg sencer amb el seu nom, i cita en
Teetet,
183i;
Sofista,
217c-237a;
Banquet,
178b; etc.). La influència del
és especialment important enel pensament platònic, fins al punt que
considera el
com unavariant de la filosofia pitagòrica.
La vocació política
Tan per la seva pertinença a una família molt relacionada amb la política d’Atenes, comper vocació, Plató semblava estar destinat a dedicar-se a l’acció política. Però, si bé éscert que dos dels seus parents més pròxims (Càrmides i Críties) van participaractivament en la dictadura dels trenta tirans, i si bé és cert també que Plató pertanyia auna classe social que s’havia anat distanciant dels postulats democràtics atenesos, encanvi no és cert que el mateix Plató mantingués actituds bel·ligerantmentantidemocràtiques durant la seva joventut. El seu padrastre Pirilamp, amb qui Plató vaviure més anys que amb el seu pare Aristó, havia estat amic del demòcrata Pericles, il’educació de Plató no es va orientar cap a un sentit manifestament antidemocràtic, demanera que la influència de Pirilamp contrapesava la dels seus parents materns. De fet,durant la dictadura dels trenta, els seus parents Críties i Càrmides el van instar aparticipar en tasques de govern, però Plató va declinar participar en elles i fer-secòmplice d’una política que ja llavors va qualificar d’injusta. Però la posterior restauracióde la democràcia tampoc va satisfer a Plató, ja que sota ella, i mitjançant una acusaciófalsa, es va executar a Sòcrates, el mestre i amic de Plató, al qual considerava l’homemés just. Per això, veient els nefastos resultats d’una direcció política que portava a lasocietat a la ruïna moral i engendrava la injustícia (la dictadura injusta, en un cas, i lademagògia que va conduir a la mort de Sòcrates, en un altre cas), Plató va orientar elseu pensament en el sentit de trobar un fonament sòlid per aconseguir instaurar un ordre just. Com el seu mestre Sòcrates, considerava que només el coneixement de la justícia
pot fer-nos més justos, i el fonament de la justícia i la possibilitat del seu coneixementdeuen trobar-se a partir de la filosofia. De totes maneres, encara que Plató va renunciara la política activa en la seva ciutat, no va abandonar mai el projecte general d’instaurarun Estat ideal. Aquesta orientació, no només és present en tot el seu pensament, sinóque el va impulsar també a intentar, per tres vegades, portar a la pràctica el seu projectea Siracusa. A la mort de Sòcrates (any -399), Plató va emprendre diversos viatges. Vaser primer a Mègara on va ser acollit pel filòsof
. Es va traslladar a Egipte(probablement cap a l’any -390), va viatjar també a Cirene, on va entrar en contacteamb el filòsof i matemàtic Teodor (que és un dels personatges del diàleg platònic
Teetet
),i va retrobar a
, que havia format part del cercle de deixebles de Sòcrates.Finalment va viatjar al sud d’Itàlia i Sicília, on va travar amistat amb filòsofs pitagòricscom
, Eurit i, especialment, amb el filòsof i governant pitagòric
. D’aquests contactes es deriva una bona part de l’orientació pitagoritzant de lafilosofia platònica.A Sicília, Plató va conèixer a Dió, que seria durant molts anys el seu gran amic, i a travésseu va intentar portar a la pràctica les seves idees polítiques en tres ocasions (anys 388,367 i 361 a.C.), saldant-se les tres amb un absolut fracàs. Dió era cunyat del tirà deSiracusa, Dionisi I, i va persuadir a Plató per intentar portar a la pràctica les seves ideespolítiques. Un primer intent (en l’any 388 a.C.) va acabar amb un sorollós fracàs i Platóva haver de fugir de Siracusa, ja que Dionisi va creure que era víctima d’un complot orditper Dió i Plató per a arrabassar-li el poder. En el 387, de retorn a Atenes, Plató, ambintenció de fundar una «escola», va comprar uns terrenys situats al costat del gimnàsdedicat a Akademo, en el nord-oest d’Atenes, al costat de la Doble Porta, raó per la quall’esmentat centre d’ensenyament i investigació es va conèixer com
, que esconvertiria ràpidament en un gran centre d’investigació l’existència del qual va perdurarfins l’any 529. L’any 367 a.C., Plató va anar novament a Siracusa cridat per Dió, ja quehavia mort Dióisi I i havia accedit al poder el fill d’aquest, Dionisi II. Amb l’esperança deportar a la pràctica les seves idees polítiques i, especialment, amb l’afany de tornar atrobar-se amb Dió, Plató va intentar per segona vegada passar de la teoria a la pràctica.Novament l’experiència va constituir un fracàs i, en l’any 365 a.C., va tornar a Atenes.Encara faria Plató un tercer i infructuós intent de col·locar a la filosofia com rectora delsdestins polítics, de manera que en l’any 361 a.C. va tornar per tercera i última vegada aSiracusa, amb la promesa de Dionisi II d’aprendre a comportar-se com un
. Enaquesta última ocasió, l’intent va acabar amb la mort de Dió i amb el convenciment dePlató de la necessitat de revisar alguns aspectes de la seva concepció política. A partir del’any 360 a.C., Plató residirà a Atenes dedicat a la seva labor a l’Acadèmia.
Obres: els diàlegs platònics i la seva interpretació
Plató és el primer gran filòsof del qual en tenim un coneixement complet, ja que s’hanconservat totes les obres que va publicar. Totes les obres de Plató, excepte l’
Apologia deSòcrates
, en què exposa la defensa que Sòcrates va fer davant el tribunal que elcondemnaria a mort, estan escrites en forma de
diàleg
. Aquest mètode d’exposició, amés del seu valor pedagògic, permetia a Plató seguir desenvolupant el mètode socràtic i,alhora, era una manera d’enfrontar les tesis que volia sustentar amb possibles objeccionsa elles. Els diàlegs de Plató presenten gairebé sempre una conversa entre diversospersonatges de la seva època i, en general, Sòcrates és l’interlocutor principal. Excepteen alguns diàlegs de la seva primera època, en els que Plató narra escenes reals, no estracta de diàlegs realment esdevinguts que Plató es limiti a narrar, sinó que són ficcionscreades per Plató per desenvolupar el seu pensament. A més, a excepció dels primersdiàlegs que va escriure, la figura de Sòcrates no és tampoc realment la del Sòcrateshistòric, sinó que Plató se serveix de la figura del seu mestre per exposar les sevespròpies tesi. Les obres de Plató, a més d’estar escrites en aquesta forma dialogada, degran bellesa literària, estan contínuament plenes de narracions a manera d’exemples quesón conegudes com als «mites» platònics, «al·legories» o «metàfores». A travésd’aquests «mites» i «al·legories» Plató expressa algunes de les seves idees fonamentals.D’entre elles són especialment importants el «mite de l’auriga», que es troba en el
Fedre
,i que serveix a Plató per exposar la seva teoria sobre l’ànima; el «mite d’Eros» (en el
Banquet
), en què exposa la seva teoria sobre l’amor (un déu intermedi:
) i eldesig de posseir l’absolut; l’exemple del «esclau» (en el
Menó
), que exposa la teoria delconeixement com a
o record; la «
», i l’important«
», que es troben en l’obra principal de Plató: la
República
,textos en els quals, a més d’oferir-nos una imatge de la seva teoria del coneixement,també són il·lustratives de l’
platònica.És important destacar que aquests textos, justament per tractar-se de «mites» o«al·legories», han de ser sempre interpretats, i el seu significat no s’ha de prendre maien sentit literal. Això planteja un problema per al historiador de la filosofia, ja que avegades és difícil saber com cal interpretar aquests textos, i més tenint en compte quePlató, a més de publicar aquests diàlegs que admeten diversos nivells d’interpretació ique estan dirigits a un públic ampli, en les seves classes a l’Acadèmia, dirigides nomésals seus alumnes més avantatjats, exposava tesi que no va publicar. Així, hi ha un
ensenyament escrit
i un
ensenyament oral
de Plató, del qual només en tenim unconeixement difós per algunes al·lusions d’alguns dels seus deixebles, com Aristòtil, perexemple. A més, en les obres de Plató es veu una evolució del seu pensament i fins i tot,en alguns casos, rectificacions o matisacions de tesi que havia mantingut anteriorment.A més del problema que representa l’haver de
interpretar
el contingut dels
mites platònics,
les mateixes característiques de les obres de Plató fan que sovint sigui difícilestablir què pensava realment. No només aquestes obres estaven pensades per ser
publicades,
és a dir, per oferir en general al públic - diferenciant-se dels seusensenyaments no escrits -, sinó que el mateix Plató assenyala sovint que la vertaderafilosofia només pot practicar-se per mitjà de la discussió verbal. En la
Carta VII
Plató hoafirma explícitament, i afegeix que: «
el que puc dir respecte dels escriptors passats ofuturs que afirmen saber el que constitueix l’objecte dels meus esforços, bé per haver-losaprès de mi o d’altres, o per haver-los descobert per si mateixos, és que, segons la mevaopinió, no tenen el menor enteniment de la matèria. Ni existeix ni podrà existir un tractat meu sobre això, perquè no es pot expressar en paraules
».Per a Plató el llenguatge escrit (Fedre, 274b i s.) és només un pàl·lid reflex del llenguatgeparlat, i l’escriptura s’ha d’entendre només com un mitjà per recolzar la memòria i comuna espècie de
passatemps,
de
joc
o de
recreació
. Tot això reforça la tesi de la necessitatd’interpretar els diàlegs de Plató i no intentar entendre’ls en la seva breu literalitat. Així,quan Plató
escriu
que el coneixement és record (
), o que l’ànima ha preexistital cos, etc., aquestes afirmacions han de ser interpretades acuradament i no limitar-se aentendre-les en el seu sentit literal.Atenent a l’ordre que van ser escrits, els diàlegs platònics es divideixen en quatreperíodes o etapes:
•
etapa socràtica
(393 - 389 a.C.), en què Plató reprodueix les idees del seu anticmestre;
•
etapa de transició
(388-385 a.C.), en què ja van apareixent algunes de les tesisfonamentals del pensament pròpiament platònic, com la teoria de les idees, perexemple, així com les seves primeres anàlisis del llenguatge i una teoria lògicadels conceptes;
•
època de maduresa
(385-370 a.C.), en què es perfila i consolida la teoria de lesidees com a nucli fonamental de la seva filosofia, i desenvolupa els grans «mites»dels quals hem parlat;
•
època de vellesa
(369-347 a.C.), en què els diàlegs platònics adopten un to avegades autocrític, i en els que matisa el seu pensament a la vegada que elcaràcter ontològic de la teoria de les idees perd importància davant el seu aspectemerament lògic.La producció filosòfica de Plató és molt àmplia i abraça el primer gran sistema filosòfic, jaque elabora:
of 00
PlatóXarxa
437 Reads
Info and Rating
| Category: | Uncategorized. |
| Rating: | |
| Upload Date: | 10/12/2009 |
| Copyright: | Attribution Non-commercial |
| Tags: |
Leave a Comment