E S

E L E

·0 .

S

E

* 28

GENER 1986

Resum de les exploracions a Tendenera (Osca)

per S.LE.

,

INTRODUCCIO.-

Des de l'any 1972 el massis de Tendenera ha estat objecte de dife-

rents companyes espeleologiques per port d'espelealegs catalans, destacant per da·· munt de totes les portades a terme per l'E.R.E. del C.E.C. i el G. I.E. (posteriorment E.C.de Gracia), que ames d'esser les primeres son les que han donat occes ols majors sistemes subterranis del massis (T-1, Cv.Sta.Elena; S-l; etc.) i que encara en l'actuolitot son objecte de constants exploracions.

Cap 0 l'any 1974 i 1975 a uns quants membres d'oquesta S. I.E. els dona la deria de dedicar diferents caps de setmano a cercar olguna zona nova de treball pel Pirineu Central; despres de fer malts quilometres es localitzaren diferents indrets que semblaven minimament interessants. Pero uns eren massa Iluny per dedicar-se eis caps de setmana, a d'altres es feia evident el pas de grups francesos; la questio es que acabarem fixont-nos en una petita zona del massis de Tendenera, un xic al1unyada del sector on estaven treballant els companys de I'E.R.E.

1 del G. I.E., i que semblava prou interessant i totalment desconeguda. Aixa passa-

va cop 01 mes de mary del 1975.

Els mesos de juny i juliol del mateix anys es tor-

no i comencen les exploracions a diferents avencs. i malgrat no ossolir grons pro-

funditats, el gran nambre de boques observades fa mantenir les esperances.

Pera

aquestes han d'esperar, jo que aquell mateix any es comenyO a treballar a Escuain amb els companys del G.E.8adalona i els anys seguents tombe s'ajunta l'exploraci6 al Pozu de Cobeza Muxa, a Pics d'Europa, fent que tot plegat s'oblidi aquell troy d'Aranonera.

No es fins l'any 1982, que quan e1 mes d'agost es torna de Pies d' Europa, algu se'n r-ecorda d'aquell rascler amb boques inexplorades. A les naves generacions de 10 S. I.E. els agrada 10 zona i aquella mateixa tardor es reanuden e1s treballs, que veuran 10 continuacio pel juliol i el setembre del 1983.

Malgrat haver'-se locolitzat un bon nombre de cavitats i explorar les que Na priori" semblaven mes interessants, els resultats no es poden cons iderar massa generosos. Nogensmenys, hem decidit recullir totes les dades obtingudes durant les diferents componyes i donor a coneixer oquest breu resum que sempre pot tenir interes per oquell que olgun dia vulgui fer un treball de conjunt de tot e1

massis d'Aranonera.

66

I

I )

:E
) s ~ !i
N
N (/) '""
w 5
...I
~ 8
•
I ·0 Sil
2
~ ~
-~
:E 'h
~ 52 52 ..,
U; d
0 w 67

,

SITUACIO DE LA ZONA.- Per 10 c o r r e t e r o de Biescas a Broto, un cop passat el poble

de Visero i quan comen~a 10 pujada 01 UPuerto de Cotefablou, en una pronunciada corbo s'inicia una pista que remunta I'anomenat uBarranco de Yiserou i acaba en un refugi de pastors; el cami continua amunt fins un altre refugi, cal continuar pujant, tot desvient-nos cap a l'esquerra fins assolir 10 cap~alera del barranc esmentat, on un cop superada una forta Upala" ens situa en un inmens camp de rescler que es perllonga cap a l'oest, accidentant bona part de 10 cop~olera del uBarranco del Infierno", gairebi paral.lel 01 de Yisero.

Concretament, la zona explorada es troba 01 vessant S. del massis,al peu de les crestes superiors, entre eis cims de Tendenera (2.853 m.) i la Pen a 50- bocos (2.757 m.), havent-se trebal1at tot el sector compres entre les cotes 2100 i 2300 m .. La major part del terreny prospeccionat es troba a 10 cap~alera del NBarronco del Infierno", que pertany al municipi de Gavin, p e r-o molt a la vora, cap a l'E., amb el limit del municipi de Yisero. Totes les aigues d'aquest sector es dirigeixen vers el SO. i van a confluir, uns quilametres mis enlla del poble de Gavin, a la conca hidrografica del riu Gallego.

CAVITATS EXPLORADES.-

A eontinuacio fem una breu ressenya de les eavitats explo-

rades, la majoria de les quaIs van aeompanyades de la respectiva topografia. Totes elles han estat senyalitzades sobre el terreny amb la inicial I (Infierno) i un numero d'ordre. Hom podra observar que manquen diferents numeros, eis quaIs corresponen a cavitats mercedes, pera no explorades. El numero total no correspon 01 nombre de cavitats, ja que existeixen -lapsus" de numeraci6. fets a posta per 0 que els diferents equips no poguessin coincidir en un mateix numero.

La situaci6 de les covitats es troba reflexada en el mapa que s'ocompanya. Una de les mis interessants (1-2) es troba f6ra d'ell, localitzant-se un xic mis cop 0 l' E" just ai' iniei del rascler, essent una de les primeres que es troben un cop superado la darrera pujade de l'accis a 10 zona.

CAVITAT

PROFUNDITAT

OBSERVACIONS

I

8

42 m. - 92 m.

Accis entre blocs;rampo;P-27; rompa;P-13;P-29;diaclasi impenetrable.

P-35;rampa i xemeneia.

I - 2

- 87 m.

I - 15 (Avenc del Gel)

- 66 m.

P-SO;pas vertical entre de neu;P-15;rampa;zona blocs;perdua.

Accis ent re blocs; P-30 ;'rampa; P-20;rampa.Zona mitja i final amb grans colades de gel.A 10 cota - 32 hi ha un P-30 independent que acaba entre blocs.

tap de

I - 10 (Avenc de les Grcl les )

68

E

\0

-.

co

,....

• -.

E
0
N
0 ~:\ $2
.' ~r
0 LD
,....
• 0
-. o

-.

0'> N

n,

N t -.

69

I - 16

- 52 m.

P-13;repisa;P-39 P-8iP-15;P-l0;P-8 (des del segon pou una certa quantitat d' aigua circulava pels pous fins elf on s ) ( 1 975 ) .

I - 17 (Avenc s ' Aig6)

- 43 m.

I - 30 - 16 m.
I - 31 - 17 m.
I - 32 - 13 m.
1- 33 - 40 m.
I - 34 - 27 m.
I - 35 - 22 m.
1'- 36 7 m.
I - 37 - 12 m,
I - 38 - 18 m,
I - 3'9 - 12 m,
I - 40 - 15 m. Dos pous independents;fons amb neu.

P-13;pas lateral; P-4 P-l0;rampa amb geliR-2

P-40 escalonat al primer tram. Gran boca doble;fons tapat

per neu.

P-12;pas vertical entre el gel; rampa; saleta final.

Fons tapat per neu.

o

'-30

/ .... 31

/-62

o

o

o 1

3 6m

-....---_ ....

70

o

o

I - 44 9 m.
I - 45 7,5 m.
I - 46 5 m.
I - 48 7 m.
I - 59 - 14 m. Fans tapat per neu
I - 60 - 15 m. Fons tapot per neu
I - 61 - 42 m. Acces entre blocs;rampa amb
ressalts; P-27
I - 62 - 10 m.
I - 63 - 55 m. P-37;P-5;R+5;P-8;rampa;mean-
dre estret. /-34

/-33

01 5 10m
0
-40 &l-
~
1-61
0 1-32

01 310m

___ r

71

4

/ I

)

/

1-63

~-CL:-

,",- ...

1.37 /-36

....

'-48

'-17

72

'-38

~_.'-46

o 2 -

10

SIE

20

eEA

TUNEL DE LAS· BLANCAS

TENDENERA (GAliN)

I , I I I I ..

?

I

alctat

ALT. !650 M

"::0/ :~':'.: :: ", .", ;:Q:', ~ -. ~CI" .... :.,.: •

• 5 10

b ; !

30 I

lEe: II.

I

~

I

p-lanta

Tor, S IE !5'9'111!

73

T~NEL DE LAS BLANCAS.- A l'extrem occidental de la zona prospeccionada, per damunt d' una canal i mig penjada d'un de Is cingles superiors de 10 serra, es localitza oquesto interessant cavitat que ens havia estat comentada per alguns pastors de 10 regio.

Es troba situada a 2.650 m. s.n.m. i esta constituida per dues boques, una inferior i una altra superior que es comuniquen ais pocs metres de 10 galerio d' entrada mitjon~ant un pou de 10 m .. Aquest punt d'unio coincideix amb el sector mes ampli de 10 cavitat (12 m. d'omplada per 15 m. d'alcada), originant-se una golerio de seccio triangular amb el sol totalment pIa durant els seus primers 25 m. Conforme s'avan~a per 10 galeria, aquesta es va fent progressivament mes estreta, fins arribar a un punt en que es penetra en una rampa d'uns 30 m. de llarg iamb fort pendent 10 qual comunica amb una tercera boca, situada 0 30 m. per sota el nivell de la d'entrodo i que queda penjoda sobre un cingle a uns quants centenars de metres sobre el terra.

Lo caracteristico potser mes curiosa d'aquest tunel es el fort corrent d'oire existent en tot el conducte. Cal destacar la violencia de l'aire i el constant convi de sentit en que circulo; per moments es ascendent, tot dificultant 10 penetracio d'una persona, com als pocs segons canvia i impel.1eix l'explorador galeria ovall, havent d'anar amb malta cura per no ser precipitat per 10 boca inferior.

- 0 a a 000 0 0 000 -

74

EI nou Aphaenops del massls de Tendenera

per . JORDI COMAS

Va ser en el deeurs d'una visita a l'Avene del Gel (1-15), quan el nostre company Jose Hidalgo, tingue l'oportunitat de capturar un coleopter de la familia dels Trechidae, el qual es trobava passejant per damunt 10 colada de glo~ que eobreix el fons d'aquest avene. Fet un primer reeoneixement d'aquest coleopter, poguerem adonar-nos que es tractava d'un Aphaenops nou per a 10 elencia, la qual coso ens oblig~ (je que es tractavo d'una femella), l'intentar capturer algGn altre individu, i a ser possible mascle, ja que oLx o ens ajudaria a fer una rn Ll l o r descripci6 d'aquesta novetat; davant 10 impossibilitat d'aeonseguir-ne cap mes, i tan sols tenint una altra femella recollida per l'amic Oleguer Escol6 a l'avenc T-l, tambe

a la serra de TendeRera, decidirem (F.EspaRol i el que subscriu) efectuar 10 des - cripcio d'aquesta novetct, 10 qual es publicada a la revista Miscel.1~nia Zoologica editada pel Museu de Zoologic de Barcelona (1985).

Tot seguit es d6na una petito referencia d'aquesto novetat, que no essent encara una descripcio, doni una ideo de com es oquest Aphaenops_

Aphaenops

(Cerbaphaenops) hldalgoi

Esp.i Com.

Per teni r el cap normal i pubescent, per les antenes i potes llargues

i els humers insinuats, s'ha de situar en el subgenere Cerbaphaenops (Coiffait,1963) i propera a l'especie vandell Four.; per tenir els ~litres pubescents es situario

en el veinatge d'Aphaenops laurenti (Genest.1983), per al qual, aquest outor propos6 la possibilitat de crear un nou subgenere, el qual anomenaria Pubaphaenops, mes no l'hem inc16s en oquest possible subgenere per 10 resta de caracters que l'allunyen d' ell, ta 1 com es teni r el s hGmers ma rca ts, les go 1 tes sorti nts i el colI 0- parent, ben al controri del que passa en laurenti. S'ha de senyolar que el tenir

els elitres pubescents i davant la manca de l'estudi del mascle, dificulta la seva correcta situQci6 sistematica, que com s'ha dit, es col.locat en el veinatge de vandell, mes tenint un bens fundats dubtes.

75

Coi Hoi t, H.

(1962) .-

"lVoncgrap,ie des Trech inoe cavemicoles des Pyrenees"

Ann.Spel.17(1),l19-170 (Col.

Espanol.F.i Coros,J.(1985).- "Ill nuevo Ip-loeqlS Bonv , de 10 vertiente espanola de los Pirineos Corobtdoe.Trechtnoe ) ". MisceLlanio Zoolcqrcc (9): (81 pr-enso l .

Genest, L.C. (1983).- "Nouvelles especes d'lp-loelOpS et t¥irqJoerq:JS des Pyrenees centrales" 1v'S-n.

Biospeleol. (10), 305-310

Jeanne 1 , R. (1928).- "lvbnograp,ie des- Trechtroe"

L' .Abei lie, 35

- 000 0 a 0 000 00-

Aphaenops (Cerbaphaenops) hidalgoi Espanol i Comas

76