/  9
 
 
L’ESTANY
EINESDELECTURA
 1
ÍNDEX
Objectius ................................................................................ 2Durada.................................................................................... 2Material................................................................................... 3Material elaborat..................................................................... 4I tot plegat per què? ............................................................... 5Altres consideracions importants ........................................... 6Què podria ser llegir bé .......................................................... 7Un aspecte oblidat .................................................................. 7El mestre, un model lector ...................................................... 8Seguiment, un possible aprofitament, suport familiar, i... ...... 9
 
 
L’ESTANY
EINESDELECTURA
 2
ORIENTACIONSOBJECTIUSA/
La idea bàsica, el que ens importa, no és només que el nostre alumnataprengui a llegir sinó que aprengui a llegir bé : a fer-hi l’entonació adequada, lafonètica correcta, la comprensió del text llegit, a fixar-se com s’escriuen lesparaules que s’han llegit, saber altres paraules de la mateixa família, les partsd’una paraula que fan més fortes o més fluixes que d’altres, ...
B/
També ens interessa implicar-hi la família, aquesta és una altra de les raonsper presentar textos curts i senzills. No volem que el text sigui una barrera decomunicació entre la família i fills/es
C/
Millorar la capacitat d’autonomia de l’alumnat és una altra de les fites,perquè l’autonomia requereix decisió i responsabilitat.
D/
Aconseguir presentar textos nets i senzills. Ens sembla imprescindible queno hi hagi dificultats afegides, que allò que hagi de llegir l’alumnat ho trobi moltfàcil, clar i entenedor i si pot ser, pugui dir :
”això ja ho sé llegir”.
D’aquestamanera, quan un alumne ja en sap una mica, el mestre pot demanar-li ques’esforci a fer-ho bé fonèticament, a donar-hi l’entonació adequada i, de tant entant, que expliqui allò llegit o com s’escriu una paraula lletra per lletra,...
 
Atenció!!
Una de les dificultats més grans per als docents és ser fidels al’objectiu primer, i per això us demanaríem que no vulgueu aprofitar les einesde lectura per a d’altres objectius. No us preocupeu per la comprensió,l’ortografia, ... ja arribaran, igual que els arbres acaben donant fruit si el pagèsels ha cuidat i el temps no ho espatlla.
DURADA
L’aplicació de
L’ESTANY,
EINESDELECTURA
no hauria d’allargar-se més enllàdels 3 mesos, cada curs. Tres mesos és prou temps com per aconseguir uncanvi, un salt qualitatiu. Després s’ha de consolidar, polir, ...Ara bé, cada centre ha de fer les coses de la manera més convenient per acada grup d’alumnes. El temps que proposem és un temps àgil i que sabemque dóna bons resultats.
 
 
L’ESTANY
EINESDELECTURA
 3
MATERIAL
El material que s’hi acompanya és indicatiu. Les propostes que es fan sónmodels, però permeten a l’alumne o al mestre trobar el més adequat, per aixòn’hi ha tants.La proposta general és una presentació semblant a :
-
Un full setmanal. Cada alumne rep el divendres un full amb els textosque se li proposa que es prepari per a tota la setmana entrant (pot serdintre d’una funda de plàstic, no cal que sigui plastificat).
-
Cada full té dues parts :
o
A la part de dalt hi ha paraules i partícules presentades de formadesordenada, isolada, sense sentit. Són totes o part de les quesurten a sota, no n’hi hauria d’haver cap que no sortís a sota,encara que no cal que hi siguin totes.
o
A la meitat de sota hi ha els dies de la setmana i al seu costat eltext que correspon a aquell dia.
-
El fet que cada full consti d’aquestes dues parts facilita, a aquellsalumnes que tenen alguna dificultat, que els sigui més fàcil preparar lalectura.
-
La idea bàsica seria que per cada nivell de dificultat hi haguessin uns10/12 folis amb textos preparats de diferent dificultat.
-
Per als alumnes de primer curs, el text diari no hauria de sobrepassar laratlla i estar format, normalment, per paraules amb article i/o frases moltsenzilles.
-
Per als de segon, una ratlla en forma de frase o frases curtes i senzilles.
-
Per als de tercer, una ratlla, una i mitja com a màxim.
-
Convé tenir-ho preparat així per cada dia de la setmana perquè hi haalumnes que, si es complica una mica més, es frenen.Una altra estructura que podria anar bé, podria ser:
-
El dilluns, dimarts i dimecres se segueix l’estructura senzilla presentadaabans. Pel dijous s’hi posen els textos del dilluns i del dimarts junts. Peldivendres els textos del dilluns dimarts i dimecres junts.

Share & Embed

More from this user

Add a Comment

Characters: ...