La Càmara

ANTECEDENTS ORGENS DE LA FOTOGRAFIA EVOLUCI DE LA FOTOGRAFIA LA CMERA I LULL HUM LA LLUM EL DIAFRAGMA I LOBTURADOR EL VISOR ELS OBJECTIUS LA SENSIBILITAT
LA CMERA DIGITAL
LA CMERA
CULTURA AUDIOVISUAL
JORDI VILAR
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
[Leonardo da Vinci va donar un pas decisiu en aquest sentit al comparar la cambra obscura amb el funcionament de l'ull hum i al dir que la imatge latent que podem observar en una cambra obscura s similar a la que capta el nostre ull i que es transmet a travs del nervi ptic dins el nostre cervell. A partir d'aqu, Leonardo tamb fou el primer que assenyal la convenincia d'aquest aparell per a l'observaci d'objectes exteriors i no noms per a l'estudi de fenmens astronmics. Posteriorment a aquesta definici de Leonardo, els avenos que varen esdevenir en el camp de l'ptica al llarg del segle XVI i que van portar a desenvolupar sobretot telescopis i microscopis, van repercutir tamb en la millora de la cambra obscura. Aix, Gerolamo Cardano (1501-1576) va ser el primer en aplicar-hi la lent biconvexa (dues cares arrodonides), obtenint d'aquesta manera una imatge molt ms ntida i clara. Per el fet definitiu per a la consolidaci de la tcnica i la difusi total de la cambra obscura va ser la publicaci el 1558 de l'obra Magiae Naturalis de Giovan Battista Della Porta (1540-1615), eminent savi del segle XVI amb multitud d'estudis sobre geometria, astrologia, ptica, criptografia, etc. En el quart volum d'aquesta obra, Della Porta va descriure amb precisi la cambra obscura, aplegant els estudis dels cientfics que el precediren. Tamb va descriure els possibles usos que hom podia fer-ne, incloent-hi el seu s com a forma d'entreteniment a travs de les imatges. En aquest text ja s'entreveuen les futures utilitzacions ldiques i educatives d'espectacles com la llanterna mgica o el cinema.
PONS, JORDI. 'El domini de la llum' Museu del Cinema. Girona, 2002. p.35.]
1 ANTECEDENTS
ANT Si la llum d'una escena molt illuminada entra en una habitaci o capsa completament fosques, a travs d'un petit forat, es formar una imatge de l'escena en la superfcie situada enfront de l'orifici. Els raigs de l'escena convergeixen en un feix de la mida del forat, feix que torna a obrir-se i projectar-se sobre la superfcie, on podrem veure la imatge capgirada. La nitidesa de la imatge sol ser escassa, perqu els raigs lluminosos no es troben enfocats (no convergeixen en un sol punt) sin que convergeixen en un petit feix de la mida del forat.
Fig. 1 Cambra fosca.
1.1 ANTIGUITAT CLSSICA El fenomen de la cambra foscaI (o cambra obscura) est molt relacionat amb les investigacions relatives al comportament de la llum i al funcionament de la nostra visi. Aquest fenomen natural ja era conegut des de l'antiguitat clssica, Aristtil (Atenes 384-322 aC.), afirmava que si es practicava un petit orifici sobre la paret duna habitaci fosca, un feix llumins dibuixaria sobre la paret oposada la imatge invertida de lexterior. Aristtil hauria utilitzat la cambra fosca per a estudiar els eclipsis de sol. 1.2 RENAIXEMENT
Durant els segles IX i XI trobem documents cientfics rabs que parlen de la cambra fosca com a instrument tamb per a observar eclipsis. No ser fins al Renaixement (s. XIII-XIV) que sampliaran els usos daquest aparell en lmbit artstic. Com a instrument auxiliar del dibuix servia per a copiar paisatges o retrats. Se n'inventaren molts tipus de diverses grandries i formats. Inicialment, la llum entrava a les cambres a travs d'un petit forat o estenop, ms endavant s'hi collocaran lents que permetran que entri una major quantitat de llum i que el feix sigui enfocat pticament a travs de la lent. La cambra fosca captava tot all que tenia al davant: les formes dels objectes, els seus colors, el moviment, els canvis de llum...
6. LA CMERA
JORDI VILAR 1.3 SEGLE XVII Les primeres cambres eren habitacions. Ms endavant, van reduir les seves dimensions per a esdevenir transportables. Durant el segle XVII, lhabitaci es transform en un instrument porttil de fusta. Johann Zahn invent una taula de dibuix porttil seguint el principi de la cambra fosca. Era una gran capsa de fusta, la part frontal de la qual quedava tancada per una lent; lartista dirigia aquesta capsa cap a on volia i copiava la imatge fotografiada damunt duna cartolina semitransparent, recolzant-la en un vidre situat a la part superior.
ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN
Fig. 2 En els seus inicis, la cambra fosca era una habitaci.
L'artilugi era explicat en tractats de pintura. Els millors pintors italians aprofitaren aquest recurs per a representar les coses amb 'naturalitat'. A part de les relacions d'aquest invent amb les investigacions cientfiques sobre el comportament de la llum i de la nostra visi, l's i el funcionament de la Fig. 3 Modificaci de la cambra fosca feta per J. Zahn. cambra obscura tenia tamb molta relaci amb un dels procediment que es comen a utilitzar durant el Renaixement: la perspectiva. Aquest procediment de representaci permetia generar la illusi d'espai i profunditat en una imatge de dues dimensions. S'inventaren molts artilugis que partien del funcionament de la perspectiva i de la idea que els raigs d'una escena arriben al nostre ull formant un con visual, si tallem aquest con visual amb un pla, all hi quedar una imatge projectada. En aquest segle, els cientfics continuaven experimentant amb clorur de plata, notant com s'enfosquia amb l'acci de l'aire i del sol, sense saber que era la llum la que el feia reaccionar, fins que cientfics com el suec Carl Wilhelm Scheele i el sus Jean Senebier van revelar que les sals actuaven amb l'acci de la llum. El 1685, d'acord amb els tractats publicats per Zahn, la cmera ja estava llesta per a la fotografia, per van haver de passar 130 anys ms perqu pogus donar els primers fruits concrets, els qumics encara no estaven a punt.
108
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
2 ORGENS DE LA FOTOGRAFIA
La cambra fosca era un instrument que permetia captar i projectar imatges, per fins al moment, el registre d'aquestes imatges s'havia de fer manualment copiant en un paper all que la cambra projectava. Feia falta buscar algun element que registrs la llum projectada i que fes perdurable la imatge, o sigui, que permets obtenir fotografies. 2.1 SEGLE XVIII La llum com a forma d'energia pot alterar la naturalesa d'alguns materials. A principi del segle XVIII, el naturalista alemany Johann-Heinrich Schulze va descobrir que alguns compostos s'enfosquien al entrar en contacte amb la llum. Un d'aquest compostos s la sal de plata, que reacciona amb la llum i s'ennegreix. El cientfic britnic Thomas Wedgwood va intentar utilitzar aquests compostos, particularment el nitrat i el clorur de plata, per a recollir una imatge formada en la cambra fosca, recobrint una superfcie plana que s'exposava desprs a la llum. Wedgwood sensibilitzava papers o cuir amb nitrat de plata, desprs hi posava objectes a sobre, i ho exposava a la llum per a fer-hi aparixer la forma de l'objecte. Aquestes fotos, per, no eren permanents, ja que desprs dexposar-les a la llum, tota la superfcie del paper sennegria, per la qual cosa mai no van arribar a aconseguir el fixat de les imatges. 2.2 SEGLE XIX Aquest fou el segle del naixement de la fotografia, que va ser quan el fsic francs Nicphore Nipce aconsegu una imatge duradora, fixa i inalterable a la llum mitjanant la utilitzaci de la cambra fosca i un procediment fotoqumic 1. Va obtenir les primeres imatges fotogrfiques de la histria l'any 1816, encara que cap d'elles s'ha conservat. Eren fotografies en paper i en negatiu, per no sadon que aquestes podien servir per obtenir positius, aix que va abandonar aquesta lnia d'investigaci. Un parell d'anys desprs, el 1818, obtingu imatges en positiu sacrificant d'aquesta manera les possibilitats de reproducci de les imatges, per ser les niques imatges obtingudes. Nipce batej el seu invent amb el nom dheliogravats, i anomen el procediment heliografia (que significa el mateix que fotografia). Realitzada uns Fig. 4 Heliogravat des de l'estudi de Nipce (1822). deu anys desprs que aconsegus les primeres imatges (1822), aquesta (Fig.4) s la fotografia ms antiga que es conserva. Recull un punt de vista d'un carrer des del seu estudi, va
1
Les primeres imatges positives directes les aconsegu utilitzant plaques de peltre (aleaci de zinc, estany i plom) cobrint-les de betum de Judea i fixades amb oli de lavanda.
6. LA CMERA
JORDI VILAR
quedar fixat sobre una placa de metall i va necessitar 2 hores de temps d'exposici de la placa a la llum. El 1831 el pintor francs Louis J. Mand Daguerre realitz fotografies en planxes de coure cobertes amb una capa de iodur de plata sensibles a llum. Desprs dexposar la planxa durant uns minuts, Daguerre utilitzava vapors de mercuri per a revelar la imatge fotogrfica positiva. Tanmateix, aquestes fotos no eren permanents perqu les planxes sennegrien gradualment i la imatge acabava desapareixent. El 1835 Jacques Daguerre public els primers resultats dels seus experiments. El resultat fou un procs que anomen daguerrotip; consistia en lmines de coure platejades i tractades amb vapors de iode. A ms, aconsegu reduir els temps dexposici a 15 o 30 minuts, obtenint una imatge amb prou feines visible, que posteriorment revelava en vapors calents de mercuri i fixava rentant-la amb aigua calenta amb sal2. El Fig. 5 Imatge des de lestudi de Daguerre (1839). verdader fixat no laconsegu fins dos anys ms tard. Amb el mtode de Daguerre sobtenia una imatge nica per cada exposici. Alguns dels daguerrotips que va produir es conserven encara. El llanament es produ entre 1838 i 1839. Daguerre es convert en una eminncia reconeguda i premiada. Immediatament comen a fabricar material fotogrfic i a fer demostracions en pblic. Tot i que es tractava dun exercici car i de difcil execuci i noms produa una sola prova no reproduble, linvent es propag rpidament arreu del mn, obrint definitivament el cam a la fotografia. Els procediments d'aquests primers inventors s'anaren perfeccionant: s'augment la sensibilitat dels materials i la definici de les imatges finals; i les cmeres es van anar fent ms lleugeres, fabricant-les amb materials ms barats i lents ms simples; i tamb reduint, a poc a poc, el temps dexposici (el 1842 queda redut a 30-40 segons). LAFOT
110
CURIOSITAT: Placa commemorativa de la primera foto feta a Espanya, a Barcelona, el 10 de novembre del 1839. Es fotografi la Llotja mentre tocava una banda de msica. Lexposici dur 20 minuts. Es volia evitar que els curiosos abocats als balcons apareguessin a la fotografia. Per aix sels notific que havien de romandre a dins de casa fins que sels aviss amb un tret de fusell. La placa resultant fou entregada al guanyador dun sorteig que organitz el diari La Constitucin. No se nha sabut mai ms res.
Aquest procs de fixat, descobert per linventor britnic William Henry Fox Talbot, feia que les partcules no exposades de iodur de plata resultessin insensibles a la llum, amb la qual cosa sevitava enfosquiment total de la planxa.
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
3 EVOLUCI DE LA FOTOGRAFIA
El 1850 es fund a Nova York la primera revista fotogrfica del mn, The Daguerreian Journal. Rpidament es popularitz el retrat fotogrfic, molt ms econmic i rpid dexecutar que el tradicional retrat pictric. La creixent demanda for, en certa manera, laparici dels "estudis fotogrfics". En aquella poca en qu encara no existia la llum elctrica a les ciutats, els estudis fotogrfics eren grans naus destructura metllica on les cpules de vidre permetien que lespai queds illuminat per llum natural. Per altra banda, cal fer esment a la decoraci daquests estudis, on era primordial fer el ms cmoda possible la llarga exposici a la que el model quedava sotms. Un bon exemple daquesta decoraci el trobem a lestudi Holle a Boston, on no hi faltava un piano, una caixa de msica, gbies docells, llargues cortines, escultures, pintures, estampes, etc. Tot plegat ajudava a relaxar el model per a obtenir una bona fotografia. Resulta curis, per cal mencionar, ls que temps enrere shavia fet daparells i instruments que, a manera de Fig. 6 Un daguerrotipista treballant. Annim, 1850. penjadors, aguantaven els caps i mantenien lesquena recta, de manera que el model no pogus moures; aquest costum fou bastant caricaturitzat durant lpoca. El retrat no ho va ser tot, ja que si alguna cosa tenia el paisatge, aquesta era la llum i la no mobilitat, dos factors tan necessaris en els inicis de la fotografia. Aquests paisatges van ser denominats morts, ja que al ser les fotografies de llarga exposici, no era possible captar cap moviment animal o hum. Si en un daguerrotip es trobava un element animat, aquest apareixia desdibuixat o no ms ntid que una simple taca. Malgrat tot, shan trobat daguerrotips primitius fets per aficionats, tant en ciutats europees com als Estats Units. 3.1 EL CALOTIP El desenvolupament de la imatge sobre paper comen el 1837 quan William Henry Fox Talbot enllest un procediment fotogrfic que consistia en utilitzar paper negatiu, a partir del qual es podien reproduir un nombre illimitat de cpies. Mentre Daguerre perfeccionava el seu sistema, Talbot descobr que el paper cobert amb iodur de plata resultava ms sensible a la llum si abans de la seva exposici es submergia en una dissoluci de nitrat de plata i cid gllic, dissoluci que tamb podia ser utilitzada per al revelat del paper desprs de
Fig. 7 Imatge presa amb el procediment del calotip.
6. LA CMERA
JORDI VILAR
lexposici. Un cop finalitzat el revelat, la imatge negativa es submergia en tiosulfat sdic o hiposulfit sdic per a fer-la permanent. El mtode Talbot, anomenat calotip, requeria exposicions duns 30 segons per a obtenir una imatge adequada en el negatiu. 3.2 EL COLLODI La cmera segu evolucionant. El 1854 es present lobjectiu de gran angular que abastava 92 graus, i el 1860 shi adapta un diafragma iris. Desprs de la desaparici del daguerrotip, als anys 50 del s. XIX, el calotip cedeix el seu lloc al procediment del collodi, que representa la possibilitat dobtenir una imatge instantnia. El 1851 Frederick Scott Archer va collocar unes planxes de vidre humides i cobertes amb collodi, una classe dexplosiu la base del qual s la cellulosa ntrica, per aglutinar els compostos sensibles a la llum. Aquests negatius havien de ser exposats i revelats mentre estaven humits. Els fotgrafs necessitaven una habitaci fosca propera per a poder disposar de les planxes abans de lexposici i revelar-les immediatament desprs.
CURIOSITAT: Els fotgrafs van realitzar milers de fotos als camps de batalla durant la guerra de la Independncia nord-americana; van utilitzar negatius de collodi humit, per la qual cosa sempre anaven acompanyats de carros amb cambres fosques per a poder realitzar immediatament els revelats.
112 3.3 EL GELAT DE BROMUR Manipular el collodi a lexterior presentava fora complicacions, per aix les investigacions seguiren endavant per tal de perfeccionar un tipus de negatiu que es pogus exposar en sec, sense que requers ser revelat immediatament desprs de lexposici. El 1878 es present una planxa de vidre seca recoberta amb una emulsi de gelatina i de bromur Fig. 8 Imatge presa amb el procediment del gelat de plata, similar a les modernes. Desprs de molts de bromur. experiments sense xit, el 1882 el gelat de bromur, capa dassecar la placa, desbanc definitivament el collodi. Lafany per trobar un suport ms prctic que el vidre, faria aparixer el 1886 la cellulosa com a superfcie fotogrfica amb uns excellents resultats. Mentre sanava investigant i fent experiments per augmentar leficcia de la fotografia en blanc i negre, es van dur a terme grans esforos per aconseguir imatges en color natural. Per aquest objectiu sutilitzaven planxes recobertes demulsions.
CULTURA AUDIOVISUAL 3.4 LA PELLCULA EN CARRET
2 BATXILLERAT
Fig. 9 George Eastman (esquerra) amb una pellcula a les mans.
El 1884 George Eatsman patent una pellcula que consistia en una llarga tira de paper recoberta amb una emulsi sensible. Tamb fabric la primera pellcula en carret de 24 exposicions. El 1888 llan al mercat un altre aparell revolucionari de petites dimensions (18 cm de llarg) que estava provet dun carregador de 100 exposicions; dotat dun focus fix i una velocitat dobturaci d1/25 segons (Fig. 10). Desprs de realitzar lltim dispar, senviava a la casa, que revelava les 100 fotos i recarregava de nou la mquina amb un altre carret. Costava al voltant de 25 dlars i es public un anunci amb leslgan "Vost premi el bot, nosaltres fem tota la resta". Aquest nou invent reb un nom que es faria fams en la histria de la fotografia: Kodak.
Fig. 10 Publicitat de la primera cmera Kodak.
Fig. 11 Cmera Kodak i capsa amb el carret de pellcula.
Eastman, al crear la primera cmera fotogrfica, fund tamb la marca Kodak. El 1889 realitz la primera pellcula flexible i transparent en forma de tires de nitrat de cellulosa. Linvent de la pellcula en rotlle marc el final de lera fotogrfica primitiva i el comenament dun perode durant el qual milers de fotgrafs aficionats sinteressarien pel nou sistema. 3.5 LA FOTOGRAFIA EN COLOR El 1861 sobtingu la primera fotografia en color, amb el procediment additiu de color. Es realitzava tres fotografies successives cada vegada amb una lent d'un filtre diferent: vermell, verd i blau. Cadascuna de les tres imatges es projectava sobre la mateixa pantalla amb la llum del color del filtre que s'havia emprat per a prendre-la. El 1907 es van posar a disposici del pblic en general els primers materials comercials de pellcula en color. Consistien en unes plaques de vidre anomenades Autochromes Lumire en honor als seus creadors, els francesos Auguste i Louis Lumire. En aquesta poca les fotografies en color es feien amb cmeres de tres exposicions. Ms endavant es va comenar a utilitzar la fotografia a la impremta per a la illustraci de textos, diaris i revistes, la qual cosa gener una gran demanda de
6. LA CMERA
JORDI VILAR
fotgrafs tamb per a les illustracions publicitries. Aquest art prolifer i es convert en un ofici ben valorat, ja que fou requerit per nombrosos personatges de la poltica i la cultura que valoraven en la fotografia la possibilitat de romandre per a la posteritat, i aix perpetuar-se en el record dels seus descendents. Per la seva banda, tant el mn de la informaci com el de la Fig. 12 Imatge presa amb el procediment Autochrome. publicitat de seguida es van fer crrec de les enormes possibilitats que oferia la fotografia. El procediment Autochrome es va utilitzar durant un cert temps fins que se nabandon ls pel seu elevat cost econmic. Amb laparici de la pellcula de color Kodachrome el 1935 i la dAgfacolor el 1936, amb les que saconseguien transparncies o diapositives en color, es va generalitzar ls de la pellcula en color. Kodacolor contribu definitivament a la seva popularitzaci a partir del 1941. 3.6 LA CMERA LEICA El 1923 apareix al mercat una mquina fotogrfica lleugera, verstil i nova: la Leica. Aquesta cmera de 35 mm, que requeria pellcula petita i que havia estat, en un principi, dissenyada per al cinema, sintrodu a Alemanya el 1925. Fou creada per un depenent de la fbrica alemanya dptica Leit. Grcies a les seves redudes dimensions i al seu baix cost es fu famosa entre els fotgrafs professionals i tamb entre els aficionats. 3.7 ALTRES AVENOS Altres progressos foren aportats pel sistema rflex el 1828. La primera cmera reflex binocular amb un objectiu per a la presa i un altre per lenquadrament i lenfocament, fou fabricada el 1865. Durant els anys vint, els fotgrafs utilitzaven pols fina de magnesi com a font de llum artificial. Polvoritzada damunt dun suport que sencenia amb un detonador, produen un esclat de llum brillant i un nvol de fum custic. A partir del 1930, la lmpada de flash va substituir la pols de magnesi com a font de llum. La fotografia instantnia es fu realitat el 1947, amb la cmera Polaroid Land (Fig. 14). Feia possible revelar la pellcula a linterior de laparell, en comptes dhaver dutilitzar una habitaci fosca. Aquest invent afeg a la fotografia daficionat latractiu daconseguir fotos totalment revelades pocs minuts desprs dhaver-les fet.
Fig. 14 Polaroid Land (1947).
114
Fig. 13 Cmera Leica (1935)
CULTURA AUDIOVISUAL 3.8 LA FOTOGRAFIA DESPRS DE LA II GUERRA MUNDIAL
2 BATXILLERAT
Moltes innovacions fotogrfiques, que van aparixer per al seu s en el camp militar durant la II Guerra Mundial (1939-1945), van quedar a disposici del pblic en general al final de la guerra. Entre aquestes, trobem nous productes qumics per al revelat i fixat de la pellcula. El perfeccionament dels ordinadors va facilitar, en gran mesura, la resoluci de problemes matemtics en el disseny de les lents. Van aparixer al mercat moltes lents noves que incloen les de tipus intercanviable per a les cmeres daquella poca. Durant els anys 50, els nous procediments industrials van permetre incrementar enormement la velocitat i la sensibilitat a la llum de les pellcules en color i en blanc i negre. La velocitat daquestes ltimes selev des dun mxim de 100 ISO fins a un altre teric de 5000 ISO, mentre que en les de color es multiplic per deu. Aquesta dcada tamb qued marcada per la introducci de dispositius electrnics, anomenats amplificadors de llum, que intensificaven la llum dbil i feien possible registrar fins i tot la tnue llum procedent destrelles molt llunyanes. Aquests avenos en els dispositius mecnics van aconseguir elevar sistemticament el nivell tcnic de la fotografia per a aficionats i professionals. El 1969 comena la cursa digital. Willard Boyle i George Smith dissenyen l'estructura bsica del primer CCD (acrnim de Charge Couple Device o Dispositiu de Crrega Acoblada). Aquest dispositiu CCD, plantejat com un sistema per a l'emmagatzematge d'informaci, s utilitzat un any ms tard pels laboratoris Bell com sistema per a capturar imatges al construir la primera cmera de vdeo. El 1981 surt al mercat la primera cmera digital, la Sony Mavica, amb CCD i una resoluci de 100 x 100 pxels. El 1990 Apareix la primera versi d'Adobe Photoshop, un programa informtic de retoc de fotografies.
6. LA CMERA
JORDI VILAR
4 LA CMERA I LULL HUM

La cmera fotogrfica i l'ull hum tenen nombroses similituds. Podem dir que la cmera bsicament utilitza el mateix mecanisme que els nostres rgans de visi i fins i tot podem relacionar algunes parts d'aquesta amb les de l'ull. La llum arriba a l'ull a travs de la crnia i la pupilla. L'iris varia la seva obertura, es contrau o s'arronsa, i aix controla la intensitat de llum que entra. El cristall s la lent que serveix per a formar una imatge ntida, enfoca els raigs que entren a travs de la pupilla. Els raigs arribaran a la retina que reaccionar i convertir aquesta reacci en impulsos nerviosos que el nervi ptic portar fins al cervell. Llavors percebrem la imatge.
Fig. 15 Estructura de l'ull hum.
A la cmera, la llum arriba a travs de l'objectiuII. Per a graduar la quantitat de llum que entra dins d'aquest hi ha el diafragmaIII (iris de l'ull). A dins l'objectiu hi ha una lent o un conjunt de lentsIV (cristall de l'ull) que enfocaran els raigs. Aquests, arribaran a la superfcie sensible, pellcula o sensor, que reaccionar (la retina de l'ull). Tant la lent de l'ull com la de la cmera (l'objectiu) poden graduar-se i enfocar-se a diferents distncies, i ambdues formen una Fig. 16 Estructura d'una cmera. petita imatge invertida; una a sobre la retina, l'altra a sobre la pellcula o, en el cas de les cmeres digitals, sobre la pantalla sensible. En ambds casos la imatge entra i, com que ha de passar per un forat ms petit (pupilla o diafragma) i convergir en un punt (per l'acci de les lents o el cristall) la imatge arriba invertida a la retina o a la pellcula. Les semblances entre ull i cmera sn evidents, per tamb hi trobem diferncies: VISI SELECTIVA: la visi humana est controlada en part per l'ull i en part pel cervell, cosa que permet veure el que interessa prescindint de la resta d'informaci, la cmera no pot i ho capta tot. L'ENFOCAMENT: l'ull quasi mai produeix una imatge desenfocada, si estem llegint i a continuaci alcem la vista cap a una finestra, per exemple, no es produeix cap alteraci d'imatge; pel contrari, si no es tracta d'una cmera d'enfocament automtic, aquesta s'ha d'enfocar cada vegada que enquadrem quelcom diferent. BIDIMENSIONALITAT: la cmera redueix una escena tridimensional a una imatge de dues dimensions. La imatge que es crea al fons de l'ull s tamb bidimensional, per el cervell, grcies a la informaci que aporten els dos ulls des de dos punts de vista diferents, la sintetitza. ANGLE DE VISI: l'ull t un sol angle de visi, noms podem veure un espai determinat. Depenent de l'objectiu, la cmera pot tenir diversos angles de visi.
116
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
5 LA LLUM
La llum, a part de ser l'element bsic que ens permet obtenir imatges, tamb s un material ms de la imatge que ens pot ajudar a conferir un aspecte o altre a all que s'estigui fotografiant o gravant. La llum pot dibuixar noves formes o destacar elements d'un objecte o d'un
Fig. 17 La captaci d'un mateix objecte pot variar molt en funci de la llum que s'utilitzi.
espai, donar-li unes caracterstiques o d'altres provocant ombres o eliminantles. La llum pot fer variar la forma, la grandria i la qualitat d'objectes, espais i materials. Els elements relatius a la illuminaci tenen una importncia cabdal en fotografia (tant en el camp de l'art com en la publicitat o la moda), en cinematografia, en productes televisius de tota mena (serials, concursos, programes informatius...) i en les arts escniques. La llum s l'element que ens permet veure les coses i tamb captar les imatges a travs d'una cmera. Tots els dispositius de les cmeres estan pensats per a rebre i fer una lectura correcta de la llum. El mateix cos de la cmera, les lents, els dispositius d'entrada, els fotmetres, els elements fotosensibles seran els que manipularan la llum per obtenir els resultats desitjats. El fotgraf o operador de cmera ha de saber determinar les caracterstiques de la llum d'una escena i utilitzar tots els mecanismes per a aprofitar-ne o palliar-ne els efectes. Aqu esmentarem algunes caracterstiques bsiques de la llum que desprs ens seran d'utilitat per a entendre com els mecanismes de la cmera poden controlar la llum i com aquesta es pot utilitzar per a variar una escena. 5.1 CARACTERSTIQUES DE LA LLUM La llum s una forma d'energia electromagntica que es trasllada en lnia recta en el buit a 300.000 Km/seg. Est composta per quantitats d'energia invisible, els quants, posteriorment anomenats fotons, els quals es traslladen en lnia recta traant ondulacions. La llum, doncs, la constitueixen partcules d'energia que es comporten com una ona. Els nostres ulls sn tan sols sensibles a una petita part de les ones electromagntiques. L'ull t receptors sensibles tan sols en una franja; no capta infrarojos ni ultraviolats. Aquestes radiacions, en canvi, s que poden ser captades per algunes cmeres. La llum, quan topa amb alguna superfcie o alguna substncia, pot reaccionar de diferents maneres: TRANSMISSI: directa / difusa / parcial REFLEXI: directa / difusa / parcial / selectiva ABSORCI
6. LA CMERA
JORDI VILAR 5.2 ELS COLORS
Els colors sn resultat de la descomposici de la llum blanca. La reflexi i absorci de part dels raigs de l'espectre lumnic en la superfcie dels cossos i en diferents substncies s la que ens provoca la percepci dels colors. El color s el resultat de l'absorci, per part del objectes, de part de l'energia lumnica i el reflex de la restant que ser la que rebran els nostres ulls. Primaris o additius: vermell - verd - blau = llum blanca Secundaris substractius: vermell + verd = groc / vermell + blau = magenta / blau + verd = cian Suma de complementaris = llum blanca (vermell + cian)
Temperatura de colorV: a part de la quantitat de llum i del color, existeix la temperatura de color. Aix ens interessa perqu les pellcules fotogrfiques sn sensibles a aquest parmetre. Diferents qualitats de llum o fonts lumniques emeten ms o menys calor. La temperatura depn de la quantitat per tamb del color (diferents quantitats de roig, verd i blau). La temperatura de calor s'inicia en el zero absolut: -273C Kelvin. A ms blau, ms temperatura de color.
Fig. 18 Representaci aproximada de la temperatura segons certs colors.
118
5.3 CONTROL DE LA LLUM Moltes cmeres porten incorporats sistemes que permeten equilibrar les intensitats lumniques d'una escena. Aquests clculs es poden fer tamb sense l'ajuda de la cmera. S'ha de tenir en compte tamb on ens colloquem o com colloquem all que es vol fotografiar o enregistrar, per evitar incidncies directes de llum, reflexos excessius, contrallums, etc. En fotografia qumica s'ha de fer un bon control de la llum durant la presa i el processat. En fotografia digital tamb s necessari fer una bona presa per les qualitats lumniques de la fotografia es poden modificar amb l'ordinador a posteriori. A part daquests aspectes que cal tenir en compte, hi ha diferents dispositius i qestions prctiques que permeten el control de la llum: 1. FOTMETRES. Sn els dispositius que mesuren la quantitat de llum d'una escena concreta. Els fotmetres installats a dins les cmeres mesuren la quantitat de llum que aquesta rep quan enquadrem alguna cosa en concret. A partir d'aqu, la
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
cmera pot calcular automticament com s'haur de fer la fotografia o b ens permetr fer-ho manualment. 2. DIAFRAGMA i OBTURADOR. Ens permeten controlar l'exposici regulant el temps i la quantitat de llum que entra a la cmera. 3. FILTRES. Discriminen els raigs que entraran a la cmera. Les fotografies digitals poden ser tractades amb programes de tractament d'imatges per a variar les seves caracterstiques: la lluminositat, el contrast, la saturaci i fins i tot les seves tonalitats. El resultat final de la fotografia no dependr noms de la presa sin tamb del retoc posterior que se li apliqui. En la presa, per, tamb es pot controlar no noms la quantitat de llum sin tamb el tipus de llum. Per a corregir reflexos, la incidncia directa de llum, mitigar o ressaltar determinats colors es poden utilitzar filtres incorporats a l'objectiu. Els filtres sn d'un suport transparent, de vidre o de plstic, tenyit parcialment o total per tal d'absorbir part de les radiacions que incideixen sobre ell. Els filtres poden collocar-se a la part del davant de l'objectiu per a impedir o suavitzar l'entrada d'un determinat tipus de llum. Generalment sn de forma rodona i s'enrosquen a l'objectiu. D'altres sn quadrats i es posen dins d'un porta filtres. 4. EQUIP DILLUMINACI. Es pot manipular la llum d'una escena, procurar una bona illuminaci o mitigar els efectes de la ja existent amb elements propis d'un equip d'illuminaci: pantalles reflectores, focus especials, etc. LMPADES DE TUNGST: sn com les bombetes casolanes per amb ms potncia. Utilitzen aquest tipus de llum: LSPOT (Fig. 19): s un aparell dilluminaci que emet un feix d'amplada variable. La part posterior de la bombeta s reflectant i a la part frontal hi ha una lent amb anelles concntriques anomenada FRENSEL. Aquest focus permet difondre o concentrar la llum segons si acostem el punt de llum a la lent o l'allunyem. El FLOOD o focus de difusi (Fig. 20): s una lmpada de tungst a dins d'un reflector en forma de plat. Proporciona llum uniforme sobre grans rees.
Fig. 19 Spot.
Fig. 20 Flood.
LMPADES DE QUARS O HALGENS: aquestes lmpades estan fetes de filaments de tungst collocats dins d'un tub de quars on hi ha un gas halogen (normalment iode). Aquest tipus de lmpades poden anar incorporades a diferents dispositius: REFLECTOR DE QUARS: permeten enfocat on es vulgui. REFLECTOR RECTANGULAR O TOTA-LIGHT: la lmpada s allargada i proporciona un feix de llum ampli i uniforme. s ptim per a ser rebotat en una superfcie plana. S'utilitza normalment per a llums secundries.
6. LA CMERA
JORDI VILAR
DIFUSOR: lmpada allargada dirigida a l'interior d'un l'aparell. Les parets del difusor difonen la llum. Aquesta s potent per suavitzada i serveix per a la illuminaci general. REFLECTORS PARABLICS o Quars PAR (Fig. 21): tenen la superfcie en forma parablics. La part interna est recoberta d'alumini i a la part del davant hi ha una lent. S'utilitzen per a proporcionar major intensitat lumnica a punts concrets. FLAIX: s una de les llums artificials ms utilitzades per a solucionar puntualment la baixa lluminositat d'una Fig. 21 Quars PAR. escena. Avui, els flaixos incorporats funcionen automticament i la cmera escull l'obertura i la velocitat apropiades i sincronitzades amb el flaix. Hi ha diferents tipus de flaixos (incorporat, porttil, amb safata o el flaix professional). El flaix determina la qualitat de la illuminaci, s una llum dura i directa que pot ser que ens faci veure elements molt plans i espais entre ells molt contrastats. S'ha de vigilar amb el rebot de la llum. Pot cremar les imatges. TORXES (Fig. 22): sn unitats de quars porttils que permeten treballar aguantant-los amb la m. Proporcionen llum potent i dura.
Fig. 22 Torxa de quars.
COMPLEMENTS: SUPORTS: trpodes, trpodes amb perxes, pinces, etc. PARAIGES: amb superfcie interna reflectant, proporciona llum tova. BANDERES: lmines metlliques que es posen davant de les llums per limitar l'rea de llum projectada. PLANTILLES: per a projectar ombres. PANTALLES: planxes sobre les que rebota la llum. Estan recobertes de polister per una cara i de lmina d'alumini per l'altra per a utilitzar-los com a reflector tou o dur. DIFUSORS: fulles de material translcid (fibra de vidre, plstic, paper o tela) per a difondre la llum. FILTRES: normalment sn de vidre o plstic per a variar els tons del focus. VISERES i CONS: per a orientar o concentrar la llum. GASA: redueixen la intensitat del focus de llum. MALLES METLLIQUES: distribueixen la intensitat del focus de llum.
120
5. BALAN DE BLANCSVI. Aquest parmetre noms disponible en les cmeres digitals permet corregir els "falsos" colors produts per determinats tipus d'illuminaci i que l'ull hum corregeix de forma instintiva sense que arribem a percebre-ho conscientment. Aquestes correccions poden programar-se manualment o fer que la cmera les realitzi de forma automtica. En general, amb aquest sistema la cmera millora la percepci de la coloraci que produeix la illuminaci de les lmpades de tungst, ne, flaix, determinades ombres, etc.
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
Els colors registrats per la cmera digital depenen de l'enllumenat. La llum que entra pel diafragma i registra el CCD no s sempre la mateixa. Pot ser natural o artificial, existint subtipus dependents d'una srie de caracterstiques diferenciadores. Una d'elles s precisament la temperatura de color, que expressa la dominant de color d'una font de llum determinada, que varia segons la distribuci espectral de l'energia.
Fig. 23 Efectes lumnics que pot corregir el balan de blancs.
En condicions de llum natural, l'energia lumnica est distribuda de forma equilibrada en les tres components de color (RGB). No obstant aix, amb illuminaci artificial, una de les components de color sol prevaler sobre les altres. Per exemple, en illuminaci obtinguda a partir de bombetes incandescents (tungst) el color vermell s predominant. Una cmera no t la capacitat de processar la llum com ho fa el nostre cervell, ja que est calibrada de manera que el sensor identifica com a llum blanca una llum amb la temperatura del color de la llum del Sol. Per compensar els efectes de la illuminaci, hem d'ajustar a la cmera el guany de cada un dels components de color. L'ajustament manual del balan de blancs a les cmeres digitals actuals s bastant senzill. Noms cal enfocar un objecte de color blanc (un paper, per exemple) i prmer el bot de calibratge de blancs. D'aquesta manera, el guany dels tres components de color s'ajustar automticament per donar el mateix nivell de senyal sota aquestes condicions d'illuminaci, obtenint d'aquesta manera en la nostra imatge uns colors propers als reals de l'escena fotografiada. 5.4 DISSENY DE LA ILLUMINACI En fotografia i en vdeo ens interessa veure com es comporta la llum per saber com arribar a la cmera i com afectar els materials sensibles o els receptors de les cmeres digitals. Tamb interessa veure com la llum actua sobre els objectes i en varia la seva percepci: com en ressalta els colors, en defineix els volums, etc. A lhora de dissenyar la illuminaci per a una presa o rodatge, tindrem en compte:
6. LA CMERA
JORDI VILAR
1. LA DIRECCI DE LA LLUM (collocaci respecte a la cmera i a all fotografiat)
FRONTAL
TRES QUARTS
LATERAL
SET OCTAUS
POSTERIOR
122 FRONTAL INFERIOR SILUETA FRONTAL SUPERIOR ZENITAL
2. LA FORMA DE PROPAGACI DE LA LLUM DIRECTA. Quan la incidncia de la llum s directa, parlem de LLUM DURA; prov d'una font de llum forta i normalment allunyada de l'objecte. Aquesta llum provoca ombres marcades, pot augmentar els contrastos, la brillantor de les superfcies i destacar els colors. DIFUSA. El feix de llum no es propaga en la mateixa direcci uniformement. Aix s'aconsegueix amb un difusor collocat davant la font de llum. Parlem de LLUM TOVA quan s una llum difosa i suau que provoca poc contrast. Tamb matisa els colors i la brillantor de les superfcies. REBOTADA. Per mitigar la intensitat de la llum, fer que arribi ms suau o de manera indirecta, es poden utilitzar reflectors, pantalles o d'altres perqu reboti. FILTRADA. La naturalesa de la llum que genera la font lluminosa es pot variar amb filtres que seleccionin els raigs que illuminaran l'escena.
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
6 EL DIAFRAGMA I LOBTURADOR
En lapartat anterior hem vist diferents elements que ens permeten controlar la llum. Alguns sn externs a la cmera (equips dilluminaci) i altres formen part del mecanisme de la cmera: el diafragma i lobturador. 6.1 EL DIAFRAGMA El diafragma s el dispositiu que regula la quantitat de llum que entra a la cmera. Funciona com liris de lull hum, obrint-se o tancant-se per permetre que entri ms o menys llum. El diafragma est format per un conjunt de fines lmines d'acer muntades en un anell metllic que se solapen, determinant en el seu centre un orifici de dimetre variable que controla la quantitat de llum que passa a travs seu, de la mateixa manera que lamplada dun embut determina la velocitat a la que passa el lquid que es buida.
Fig. 24 El diafragma s'obre o es tanca per deixar passar ms o menys llum.
Al fotografiar un objecte fosc, sutilitza una obertura gran per tal que entri la major quantitat de llum possible; en canvi, si lobjecte est molt illuminat, es redueix lobertura. Daquesta manera, la cmera rep en ambds casos la mateixa exposici. L'obertura del diafragma t una numeraci prpia, expressada en nmeros f utilitzada per a totes les cmeres. Els nmeros "f" sn l'expressi f/1 1,4 2 2,8 4 5,6 8 11 16 22 32 matemtica de la relaci entre +obertura +llum -obertura -llum l'obertura real i la distncia VII nmero + petit nmero + gran focal de l'objectiu. El nmero f representa la lluminositat Fig. 25 Obertures del diafragma. mxima d'un objectiu, a partir d'aqu els altres nmeros sn fraccionaris, o sigui que com ms gran sigui el nmero menys llum entrar. El diafragma determina tamb la profunditat de camp o zona de nitidesa que sestn per davant i darrera del subjecte enfocat. Amb petites obertures, les lents proporcionen major profunditat de camp, s a dir, el camp ntid que sestn a partir de lobjecte enfocat s major. 6.2 LOBTURADOR L'obturadorVIII s un mecanisme situat davant la pellcula (cmera analgica) o el sensor fotosensible (cmera digital) que impedeix que la llum, que entra per l'objectiu a travs del diafragma, arribi a aquests dos elements. L'obturador noms
6. LA CMERA
JORDI VILAR
s'obre per deixar passar la llum en el moment que es prem el disparador i la velocitat amb qu s'obre i es tanca vindr determinada pel temps que sigui necessari que la llum afecti o b a la pellcula o b al sensor. En definitiva, s la cortineta que sobre o es tanca al prmer el disparador de la cmera. Mentre lobturador est tancat, una segona cortineta collocada per davant daquest amb forma de periscopi ens permet veure qu hi ha davant de lobjectiu. En el moment de disparar, la cortineta sobre per deixar passar la llum cap a la pellcula. En aquest precs instant deixem de veure.
Fig. 26 Obturador d'una cmera analgica.
Fig. 27 L'obturador s una cortineta que s'obre i es tanca.
Lobturador s un mecanisme molt precs i rpid que permet limitar lexposici a temps molt breus i controla, per tant, el temps d'exposici. Parlem de velocitat d'obturaci per referir-nos a la velocitat amb qu l'obturador s'obre i es tanca. La velocitat permet dues coses: controlar el temps d'exposici; i poder fer fotografies instantnies de cossos en moviment, utilitzant una velocitat alta per a capturar un instant molt petit de temps.
La velocitat d'obturaci es regula per segons o per fraccions de segon. Ms o menys totes les cmeres disposen d'unes velocitats semblants, tot i que n'hi ha que estan limitades noms per un cert interval. Els segons sn indicats amb el smbol corresponent a aquesta unitat de mesura del temps i les fraccions de segon s'expressen noms amb el nmero fraccionari: si s 1/2 de segon, la cmera ens indicar velocitat 2; si s una millsima part de segon 1''/1000, la velocitat vindr indicada per 1000: 4'' 2'' 1' 2 4 8 15 30 60 125 500 1250 1000 2000 4000 8000
124
Menys velocitat Ms temps d'exposici
Ms velocitat Menys temps d'exposici
Algunes cmeres disposen tamb d'una posici d'obturador en Mode B que permet mantenir l'obturador obert fins que deixem de prmer el disparador. La velocitat d'obturaci noms es pot regular en algunes cmeres. En les altres funciona automticament i l'estableix la prpia cmera. En les cmeres rflex i les de mig i gran format hom pot regular-lo a travs d'una rodeta o electrnicament a travs de la pantalla. Tamb es pot optar per la graduaci automtica de la velocitat.
Fig. 28 Control de l'obturador en una cmera analgica.
CULTURA AUDIOVISUAL 6.3 CAPTAR EL MOVIMENT
2 BATXILLERAT
El moviment s un dels principals motors d'expressivitat en la fotografia, ja que els ssers i objectes fotografiats sovint estan en moviment mentre que la fotografia s eminentment una instantnia congelada en la qual res no es mou. L'expressi del moviment s'aconsegueix fonamentalment actuant sobre lobturador i el diafragma i combinant aquests elements amb d'altres com lenfocament selectiu. Els dos efectes ms habituals respecte al moviment sn: CONGELACI DE MOVIMENT. Consisteix en aconseguir que una imatge d'alt dinamisme en ple moviment aparegui com congelada en mig d'aquest moviment de manera que proporcioni a l'espectador la visi d'un instant que normalment l'sser hum no capta de forma separada i esttica. Exemples tpics d'aquest efecte poden ser una fotografia de les gotes d'un rierol caient o un patinador en l'aire en mig d'un salt, etc.
Fig. 29 Amb una velocitat d'obturaci alta (temps d'exposici breu) s'aconsegueix congelar el moviment de l'aigua (foto de Jordi Vilar).
DESPLAAMENT. Consisteix en ajustar un temps d'exposici prou lent com perqu el moviment del motiu aparegui desplaat (mogut) dins duna imatge en qu totes les altres coses apareixen ntides (no mogudes). De la mateixa manera, tamb es pot aconseguir captar una instantnia en la qual el motiu romangui ntid mentre que tots els altres elements a la foto apareguin moguts. Fig. 30 Amb una velocitat d'obturaci lenta (temps d'exposici llarg) es capta el desplaament de l'aigua Aquest efecte fa ressaltar d'una manera (foto de Jordi Vilar). espectacular el moviment dels objectes i pot ajudar fins i tot a captar l'atenci cap al motiu, si b la seva consecuci requereix d'habilitat amb els controls de la cmera i segurament amb un trpodeIX. 6.4 COMBINACI DEL DIAFRAGMA I LA VELOCITAT DOBTURACI Tant amb el diafragma com amb la velocitat d'obturaci regulem l'exposici de llum. Amb el primer regulem la quantitat i amb la segona el temps d'exposici. Quan volem realitzar una fotografia, el fotmetre mesura la quantitat de llum de l'escena i, segons aquesta mesura, la cmera ens indica que noms pot entrar un determinat flux de llum per a fer una presa correcta. Podem regular la llum a travs de l'obturador i el diafragma. Ambds influeixen alhora en aquesta regulaci i els podem combinar. Si volem fer una fotografia d'un espai molt illuminat, podem tancar molt el
6. LA CMERA
JORDI VILAR
diafragma o b emprar una velocitat rpida. Si, en canvi, volem fer una fotografia d'un element poc illuminat i que est en moviment, necessitarem una velocitat rpida per a congelar el moviment. Aix far que el temps d'exposici sigui curt i, per tant, que ens falti llum per a l'exposici. Per a fer que entri ms llum obrirem el diafragma. Si, contrriament, volem fer una fotografia amb un diafragma obert perqu ens interessa que hi hagi poca profunditat de camp, per resulta que l'escena s molt lluminosa, entrar massa llum i, per tant, haurem d'equilibrar-la utilitzant una velocitat rpida per a fer que el temps d'exposici sigui curt. Suposem una exposici ideal en la qual el diafragma est a f8 i la velocitat a 125; si anem movent una de les dues mesures, l'altra tamb haur de variar: DIAFRAGMA OBTURADOR f2 1000 f4 500 f 5,6 250 f8 125 f 11 60 f 16 30 f 22 15
A igual condici de llum, una major obertura de diafragma exigir un menor temps dexposici i a la inversa, s a dir, si tanquem el diafragma, necessitarem un major temps dexposici. Per exemple: una fotografia realitzada a 1/250 de segon amb un diafragma f/8 ens proporcionar la mateixa lluminositat que una fotografia presa a 1/125 i amb f/11 de diafragma. Hi hauria alguna diferncia entre ambdues fotografies? S. En el segon cas aconseguirem una major profunditat de camp.
DISTNCIA D'ENFOCAMENT
Fig.31 Relaci entre diafragma i profunditat de camp.
Conforme tanquem el diafragma, obtenim una major profunditat de camp. Aix conclourem que la profunditat de camp s inversament proporcional a lobertura del diafragma. Per extensi, podem deduir que per a obtenir fons ms ben enfocats, necessitarem velocitats baixes. A altes velocitats dobturaci, tindrem menys fons enfocat.
126
Resumim: per aconseguir lequilibri de llum en cada exposici, es combina lobertura del diafragma amb el temps dexposici. s a dir, si saugmenta lobertura del diafragma (ms lluminositat) cal reduir el temps dexposici (temps durant el qual la pellcula est exposada a la llum), en cas contrari, la fotografia quedaria molt clara (sobreexposiciX). Igualment, per a captar la llum que hi ha a lescena, si es redueix lobertura del diafragma (menys lluminositat) cal allargar lexposici, sin quedaria una imatge fosca (subexposiciXI).
Fig. 32 Imatge subexposada (esquerra), ben exposada (central) i sobreexposada (dreta).
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
7 EL VISOR
El visorXII s un dispositiu a travs del qual sobserva el subjecte o objecte que ser fotografiat, fent possible compondre lescena i enfocar. Nhi ha de 2 tipus: VISOR DIRECTE. Sanomena aix perqu el dispositiu visor s independent de lobjectiu. El subjecte o objecte es veu a travs dun sistema ptic muntat en un tub on apareix enquadrada lrea de lescena coberta per lobjectiu. Aquest tipus dobjectius el trobem en les cmeres compactes o automtiques analgiques, en les que no s necessari enfocar. Aquest tipus daparells disposen dun objectiu fix que proporciona una imatge ntida dun abast dentre 2 i infinits metres.
Fig. 33 Amb el visor directe veiem a travs d'una pantalla.
El visor directe t un problema anomenat parallelisme o parallaxiXIII, accentuat en les fotografies en les que el subjecte est a prop de la cmera. Aquest problema consisteix en Fig. 34 Degut a la parallaxi no veiem exactament el mateix que capta l'objectiu. qu la imatge visualitzada a travs del visor no coincideix amb la imatge enfocada per lobjectiu (Fig. 33). Aquesta s la ra per la qual es van crear altres sistemes com el visor rflexXIV. VISOR RFLEX. La imatge projectada en la pellcula o el sensor per lobjectiu est de cap per avall i invertida lateralment. El visor rflex utilitza un mirall per a capgirar-la i un pentaprisma (bloc de vidre de cinc cares, tres de les quals platejades), per a corregir la inversi lateral; per tant, el fotgraf contempla lescena en la seva posici real. Aquest s el tipus de visor que Fig. 35 Estructura d'una cmera rflex. porten les cmeres SLR (single lent reflex), tamb anomenades rflex per aquesta ra. El problema de la parallaxi ha desaparegut amb les cmeres digitals compactes o els mbils i smartphones, ja que podem visionar a travs de la pantalla exactament la mateixa imatge que arriba al sensor a travs de lobjectiu.
6. LA CMERA
JORDI VILAR
8 ELS OBJECTIUS
Perqu els raigs de llum que entren a dins la cmera es projectin damunt del suport fotosensible i produeixin una imatge ntida, s necessari que tots els raigs que passen pel forat de la cmera conflueixin en un punt, o el que s el mateix: s'enfoquin. En les cmeres fosques amb estenopXV (sense lent) el forat havia de ser molt petit per a procurar que el punt d'uni del feix de llum, anomenat focusXVI, es produs en el mateix forat. Aquest fet impedia que es pogus regular la quantitat de llum que entrava a la cmera, fent que els temps d'exposici fossin molt llargs. Amb la incorporaci de lents aquest problema quedava solucionat. Les lents permeten una major obertura, ja que aquestes el que fan es desviar els raigs perqu convergeixin en un punt i tornin a projectar-se damunt del suport fotosensible produint una imatge enfocada. Les lents sn els elements refringents limitats per dues cares ms o menys corbes (divergents o convergents) que desvien la trajectria dels raigs de llum. Una cmera pot tenir una lent simple o composta. Anomenem objectiu al sistema ptic d'una cmera format per una o un conjunt de lents simples situades al llarg d'un eix. Moltes cmeres porten objectius mbils. Es poden canviar segons el que es vulgui fotografiar. 128
Fig. 36 Disposici de diferents lents en tres tipus d'objectiius.
8.1 ELEMENTS DUNA LENT Esmentem breument els elements propis d'una lent per a entendre posteriorment d'on surten les caracterstiques i la nomenclatura dels diferents tipus d'objectius. -Focus: punt posterior a la lent on convergeixen els raigs de llum (F). -Pla focalXVII: pla vertical on es situa el focus, on es forma la imatge. -Centre de curvatures: els centres de les esferes de les cares corbes de la lent. -Centre ptic: punt interior de la lent per on passen els raigs sense desviar-se. -Eix ptic: eix que passa pel centre ptic i els centres de curvatura (lnia discontnua). -Distncia focal: distncia entre el centre ptic i el focus (f).
Fig. 37 Curs dels raigs de llum a travs d'una lent.
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT D'aquests elements ens interessa la noci de distncia focal, ja que ser un dels elements que ens distingir els objectius. En fotografia, la distncia focal s'expressa en millmetres (en ptica, en diptries). Per tant, la distncia del centre ptic al focus ve determinada en mm. Com major sigui el grau de desviaci de la llum d'una lent, ms curta s la seva distncia focal i a l'inrevs, com ms petit ms distncia focal.
Fig. 38 En la imatge inferior la distncia focal s major (100 mm) perqu el grau de desviaci de la lent s menor.
8.2 TIPUS DOBJECTIUS Els objectius es classifiquen segons la seva distncia focal. La distncia focal ens indicar l'angle de visi que avarca un objectiu i la seva distncia i capacitat d'enfocament. A ms distncia focal, menys angle de visi. Aix ens fa dividir els objectius en quatre grans grups: normals, angulars, macros i teleobjectius.
Fig. 39 Relaci entre distncia focal i angle de visi.
Fig. 40 Angles de visi i distncies focals.
6. LA CMERA
JORDI VILAR
OBJECTIU NORMAL. T una distncia focal de 50 mm per aconseguir una perspectiva similar a la de lull hum. T un angle de visi duns 45. Es caracteritza per la poca distorsi i la naturalitat que ofereix en la perspectiva, excepte en la presa fotogrfica realitzada des de molt a prop. Aquest tipus dobjectiu s molt llumins. La imatge que en resulta sacosta molt a la real. Es recomana per a la fotografia en general i s el ms adequat per aprendre els principis bsics de la fotografia. ANGULARS. En les cmeres de 35 mm, els angular sn els objectius menors de 50 o 45 mm: 35 mm, 28 mm, 20 mm, 16 mm. L'angle de visi oscilla entre 50 i 180. D'aquests objectius diem que sn de focal curt i que tenen un gran poder de cobertura. L'angle s ms obert, pot recollir ms escena, per pticament ens fa la sensaci que ens allunya d'ella. Aquests elements fan que es deformin les perspectives i que es varin les distncies entre els elements: els objectes situats a primer terme semblen ms propers i els situats un pla ms enrere semblen ms llunyans i es fan ms petits. Als angular ms curts se'ls anomena grans angulars: el de 18 mm que t un angle de presa de 94 o l'ull de peix de 8 mm. Ambds deformen la imatge i produeixen perspectives molt exagerades, allunyament dels objectes situats a una certa distncia i engrandiment dels propers. Tot i que els angulars ens permeten d'enquadrar un Fig. 41 Imatge captada amb un gran angular. espai ampli, sempre produeixen deformacions o distorsions en els objectes i en les distncies. De totes maneres, a travs de determinats elements es poden corregir les distorsions que aquests objectius produeixen mantenint el seu angle de presa. TELEOBJECTIUS. Els teleobjectius permeten angles de visi inferiors a 50 i la distncia focal s ms gran que l'objectiu normal: 85 mm, 100 mm, 20 mm, 500 mm, 1000 mm, 2000 mm. Els teleobjectius estan dissenyats per apropar els subjectes situats a gran distncia ampliant la imatge pticament. Com ms llarg sigui l'objectiu (ms distncia focal) ms ens podrem Fig. 42 Teleobjectiu. Fig. 43 Imatge captada amb un teleobjectiu. apropar a elements llunyans. Per tant, aquests objectius tindran angles de visi molt tancats per capacitat per acostar-se a elements molt llunyans. Aquests dos elements fan que es comprimeixin els espais en profunditat i la perspectiva. La distncia entre un element situat a primer pla i el fons sembla menor 130
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
i el fons mateix ens sembla ms proper del que s a la realitat. Quan enfoquem persones tamb sembla que siguin ms properes a la cmera. Com ms gran s la distncia focal, menor s la profunditat inherent a l'objectiu. Una altra caracterstica dels teleobjectius s que proporcionen poca profunditat de camp i no permeten enfocar elements molt propers. Per ltim, cal dir que els teleobjectius tenen una lluminositat bastant baixa, necessitem escenes ms illuminades, suports ms sensibles o mantenir el diafragma fora obert. MACROS. Serveixen per a obtenir un acostament mxim. La distncia mnima de lobjectiu al subjecte s molt inferior a la resta dobjectius. Es caracteritzen per ser capaos denfocar a distncies molt curtes, reproduint els elements o imatges enfocades a un ter o un quart de la seva grandria real. Qualsevol objectiu Macro ha destar preparat per a realitzar un enfocament sobre un objecte al 50% de la seva Fig. 44 Imatge captada amb un macro. grandria real amb una ampliaci del factor 0.5, com a mnim. La distncia focal es troba entre els 50 i els 200 mm. s ideal per a fotografiar insectes i flors. OBJECTIUS DE DISTNCIA FOCAL VARIABLE (ZOOMXVIII). Aquest tipus dobjectiu permet, a diferncia de la resta, variar la distncia focal sense canviar lobjectiu. Amb aquesta caracterstica trobem els zooms gran angular, els zooms macro i els zooms teleobjectius. Acostumen a ser ms grans i pesats, per al mateix temps poden arribar a substituir a diferents objectius de distncia focal fixa. s el tipus ms verstil i lopci ms econmica per a obtenir un ventall de distncies focals. Pel contrari, aquest tipus dobjectiu ofereix menys lluminositat que els altres, ja que la seva obertura de diafragma va del f/4.5 al f/5.6. Els objectius fixes sn ms lluminosos perqu aconsegueixen una obertura de fins a f/2. 8.3 LENFOCAMENT Els objectius ens permeten: -Que amb la cmera abastem un angle de visi determinat (ms obert o ms tancat). -Produir aberracions ptiques per corregir-ne d'altres. -Modificar la sensaci de les distncies en profunditat. -Acostar-nos a element llunyans o a elements molt petits i propers. -Tenir ms o menys capacitat de profunditat de camp. -Obtenir una imatge enfocada. Ja hem explicat que les lents sn les encarregades de rebre els raigs de llum que entren a la cmera. Elles determinen la capacitat de visi que tindr la cmera i tamb determinen la seva capacitat d'enfocament. Les lents fan que els raigs que entren a la cmera tornin a convergir en un punt, el focus, i desprs es projectin a sobre la pellcula o superfcie sensible tornant a formar la imatge. Segons com es
6. LA CMERA
JORDI VILAR
produeixi aquesta convergncia, la imatge ser ms o menys enfocada. L'enfocament depn de la distncia a la que estan els elements respecte a la cmera. El cristall dels nostres ulls varia la seva curvatura cada vegada que dirigim els ulls a un lloc diferent perqu puguem veure les coses enfocades. La cmera fa aquesta operaci movent les lents de l'objectiu manualment (nosaltres fem girar l'objectiu) o automticament (amb l'autofocus). Quan nosaltres fixem la mirada en un element concret, aquest queda enfocat, per els elements que queden per darrera o per davant no els veiem correctament, ja que la nostra mirada s selectiva. Amb les cmeres aix no succeeix de la mateixa manera; pot ser que un espai molt gran quedi completament enfocat, que tots els seus elements es vegi ntidament. Amb algunes cmeres es pot controlar l'enfocament: fer que una part dels elements que apareixen estiguin enfocats i que la resta es vegin borrosos o al revs. La profunditat de camp s un element que en molts casos podem controlar, podem decidir si noms volem un element enfocat i la resta d'imatge desenfocada o que tot all que enquadrem aparegui ben enfocat. Com hem anat veient, hi ha diferents parmetres que condicionen la profunditat de camp, recordem-los: L'obertura del diafragma. Com ms obert estigui el diafragma menys profunditat de camp. Com ms tancat el diafragma, ms profunditat de camp. Per exemple, en les mateixes condicions tindrem ms profunditat de camp si captem una imatge amb un diafragma de 22 que amb un de 4. Si volem triar el diafragma per a aconseguir la profunditat de camp desitjada, haurem d'ajustar la velocitat per a controlar la llum. La distncia focal de l'objectiu. Com ms curt sigui l'objectiu ms capacitat d'enfocament tindr, podem dir que a menys distncia focal / ms profunditat de camp. En les mateixes condicions podrem aconseguir ms profunditat de camp amb un objectiu de 28 mm que amb un de 200 mm. La distncia respecte a l'objecte enfocat. Utilitzant un mateix objectiu, si enfoquem objectes llunyans tindrem ms capacitat d'enfocament que no pas si enfoquem objectes molt propers. Podem dir que les condicions ms aptes per aconseguir molta profunditat de camp serien: utilitzar un objectiu de focal curt, enfocar un objecte allunyat i emprar un diafragma tancat.
132
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
9 LA SENSIBILITAT
Als inicis de la fotografia, els fotgrafs o els seus ajudants preparaven manualment les seves emulsions. Al cap dels anys, els materials sensibles es comercialitzaren. Les plaques seques sensibilitzades es venien en caixes. Posteriorment aparegu el rull i, ms tard, la pellcula perforada. L'exposici de l'emulsi a la llum i la formaci de la imatge seguiran el segent procs: els fotons actuen sobre els electrons dels ions de BR-, aquests es desprenen i neutralitzen els ions de plata ms prxims Ag+. Segons la intensitat i quantitat de llum, els cristalls d'halur de plata rebran ms o menys fotons i, per tant, contindran ms o menys toms de plata per cristall. Desprs de l'exposici tenim una imatge latent no visible. Amb el revelador ampliem aquestes zones milions de vegades fins a fer perceptible el negre. 9.1 LA PELLCULA PARTS. Les pellcules fotosensibles tenen diferents capes: -Suport de la pellcula (de cellulosa o poliester). A la part inferior del suport hi ha un pigment antibaf que impedeix la Fig. 45 Pellcula de cellulosa. reflexi de la llum. -Capa adhesiva. -Emulsi fotosensible. -Capa protectora de gelatina per a protegir l'emulsi i evitar que es ralli. CARACTERSTIQUES. Les pellcules sensibles es diferencien: -Pel seu format (mida i nombre de negatius que permet obtenir). -Pel tipus d'emulsi. -Pel tipus d'imatge que produeixen (blanc i negre, color, diapositiva, infraroja...). -Pel seu ndex de sensibilitat a la llum. Les pellcules per a negatius en blanc i negre tenen una capa d'emulsi fotosensible que quedar ms o menys afectada per la llum. En canvi, les pellcules en color tenen tres capes d'emulsi: una sensible al blau, l'altra al verd i una tercera al vermell (a vegades tamb una altra capa s sensible al groc). Fig. 46 Rodets de pellcula de 24 Cada una queda afectada per una longitud d'ona diferent. Cada fotogrfica; exposicions en blanc i negre capa cont uns productes qumics que produeixen un pigment (a dalt) i 36 exposicions en color (a baix). (copulants cromgens) quan queden afectades per la llum i se les revela. Aquest pigment ser sempre del color complementari de la longitud d'ona que afecti l'emulsi de la capa. La capa sensible
6. LA CMERA
JORDI VILAR
al blau produir groc; la del verd, magenta; i la del vermell, cian. Si mirem el negatiu, veurem que els colors no coincideixen amb la realitat, sn els seus complementaris. Al fer les cpies del negatiu, aquest deixar passar la llum que tornar als color complementaris originals. 9.2 GRAUS DE SENSIBILITAT Les emulsions poden tenir diferents graus de sensibilitat. La llum pot ser que les afecti ms o menys rpidament, que s'ennegreixin de seguida o que els costi ms de fer-ho. La sensibilitat de l'emulsi depn de la qualitat del material sensible per tamb de la mida de les seves partcules. Aix condicionar la manera com la llum les afecta. Com ms gran sigui la seva superfcie ms rpidament el material quedar afectat i una zona ms mplia s'ennegrir. Si les partcules sn ms petites, aquest procs es produir ms lentament. El fet que una pellcula sigui ms o menys sensible determinar els segent aspectes: TEMPS DEXPOSICI. Si s ms sensible ser ms breu, la pellcula quedar afectada ms rpidament i els temps d'exposici podran ser menors o no necessitarem tanta llum per a obtenir la fotografia. Per tant, si hem de fer la fotografia en un lloc amb poca llum ser ms adequat escollir una pellcula bastant sensible. Si volem tirar fotografies a elements que es mouen i necessitem una velocitat d'obturaci alta, tamb ser ms adequat emprar una pellcula sensible per escurar els temps d'exposici i, per tant, poder augmentar la velocitat. DEFINICI. Si en una pellcula bastant sensible els halurs de plata sn ms grans, aix afectar a la definici de la imatge que s'obtingui. Aquesta tindr un graXIX ms gran i, per tant, menys definici. Amb pellcules poc sensibles succeir al revs, tindran ms definici i seran ms aptes per a fer cpies a gran format. CONTRASTS. El gra fi permetr captar ms varietat de tons i definir millor les gradacions tonals. Amb el gra gruixut el contrast ser ms gran. Moltes pellcules, per, han superat aquests condicionants deguts a l'ndex de sensibilitat. Es comercialitzen pellcules amb emulsions sensibles rpides i amb molta definici.
134
La sensibilitat es mesura segons lestndard ASA, de lISO (International Standard Organization). Com ms sensible sigui la pellcula, ms lluminositat podr captar, per tant necessitar menys temps dexposici o obertura de diafragma. La definici de la pellcula tamb disminuir com ms sensible sigui aquesta. Caldr, doncs, trobar un equilibri ptim entre definici i lluminositat. Segons lestndard ASA, com ms petit sigui el nombre de la grandria del gra, menor ser la sensibilitat, tenint en compte que hi ha sensibilitats tpiques de 100, 200, 400, 800 i 1600 ASA. Una pellcula de 200 ASA proporciona el doble de lluminositat que una pellcula de 100 ASA i la meitat que una de 400 ASA.
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
24
100
125
200
400
800
1000
3200
Menys sensible - Ms lenta - Gra ms fi
Ms sensible - Ms rpida - Gra ms gruixut
-Les pellcules de 100 ASA sn les de consum habitual pel gran pblic. Sn aptes per a exteriors illuminats. Ofereixen qualitat d'imatge. -Les de 200 i 400 sn ms sensible i aptes per a dies ennuvolats i interiors. Sn pellcules que utilitza el pblic en general. -En les mateixos casos es pot utilitzar 800 que t un gra ms gruixut que el 400. -400 ASA s molt utilitzat en pellcula en blanc i negre. 9.3 LA TECNOLOGIA DIGITAL
Fig. 47 Rodets de 100 ASA (esquerra) i 1000 ASA (dreta).
Fig. 48 CCD d'una cmera digital.
Un component com a totes les cmeres digitals s l'"ull" amb qu capten les imatges: el CCDXX. El CCD o Coupling Charge Device (Dispositiu de crrega d'acoblament) s un element de silici semiconductor fotosensible que converteix la llum en senyal elctric. Aquest sensor est compost per milers o milions de cllules fotosensibles (quadrades, rectangulars o pentagonals). Cada un d'aquests minsculs "condensadors" s un element d'imatge ("picture element" o pxelXXI), capa de convertir i acumular electrons a mesura que rep fotons.
La capacitat de resoluci o detall de la imatge depn del nombre de cllules fotoelctriques del CCD, s a dir, pxels. Per tant, a major nombre de pxels, major resoluci. Els pxels del CCD registren tres colors diferents: vermell, verd i blau; per la qual cosa tres pxels, un per cada color, formen un conjunt de cllules fotoelctriques capa de captar qualsevol color en la imatge.
Fig. 49 Representaci ampliada d'un CCD.
Desprs d'un determinat temps d'exposici a la llum, un circuit adequat va "llegint" els pxels, un a un de manera ordenada i seqencial, pel procediment d'anar "corrent" o desplaant les crregues acumulades a cada un dels pxels. Quan s'han llegit tots els pxels, altres circuits dirigeixen aquestes crregues de manera que poden reconstruir una imatge, partint del segent conveni: alt nombre de crregues sn zones brillants, baix nombre de crregues, zones fosques.
6. LA CMERA
JORDI VILAR
Desprs, les crregues elctriques es converteixen en valors digitals de 0 a 16 milions, depenent de les prestacions de nombre de bits3 que sigui capa d'interpretar la cmera, daix en diem profunditat de color. En funci de la marca o el model de cmera, aquesta informaci ser emmagatzemada en un format grfic determinat (jpeg, tiff, bmp, raw, etc.). El suport on s'emmagatzema l'esmentada informaci pot variar en funci del fabricant. Existeixen diversos sistemes tal com veurem ms endavant. Com a ltima fase del procs, un programa resident en la prpia cmera realitzar la compressi de l'arxiu segons els parmetres definits per l'usuari. SENSIBILITAT. Encara que el sensor CCD no tingui res que veure amb les emulsions d'halur de plata de les pellcules tradicionals, s'ha definit una equivalncia en el grau de sensibilitat del sensor respecte al codi ISO de la pellcula tradicional. Un dels grans avantatges de les cmeres digitals s que la major part d'elles permeten canviar la sensibilitat de l'equivalncia ISO en qualsevol moment, mentre que en el sistema tradicional hem d'acabar el rotlle i substituir-lo per un altre per a obtenir una sensibilitat d'emulsi diferent. Igual com succeeix amb les pellcules tradicionals, a major sensibilitat major s l'aparici de partcules disperses de colors diferents als que correspondrien a la superfcie fotografiada, efecte que sanomena tamb "soroll".
136
Un bit (de smbol ms habitual b), (de l'angls, binary digit, "digit binari"), s la unitat d'informaci mnima utilitzada en Informtica i en Teoria de la Informaci. Un bit pot tenir noms dos estats mtuament exclusius, habitualment representats amb 0 i 1, o verdader o fals. Un byte s una collecci de bits (generalment vuit).
3
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
10 LA CMERA DIGITAL
Amb la fotografia digital ja no tenim pellcula sensible, ni negatius; la captaci de la imatge es fa directament amb una placa de sensors que llegeix la informaci lumnica. La cmera traduir aquesta informaci lumnica a llenguatge digital i convertir la imatge en un fitxer. La imatge tindr un format concret, per el que determinar la definici i les possibilitats d'engrandir la imatge no ser pas noms el seu permetre sin la densitat de fotosensors de la placa, cada un dels quals ser Fig. 50 Cmera digital. un pxel de la imatge, i tamb dels bitsXXII (informaci de color) de cada un d'aquests pxels. Com ms densitat de pxels (com ms resoluci de sensor), ms es podr ampliar la imatge sense perdre definici. En definitiva, tot i que hi ha diferents mesures de sensors en les cmeres digitals, no parlem de formats referint-nos a la mesura de les imatges sin als pxels i la resoluci. Tot i la diferncia del tipus d'imatge que acaben generant les cmeres digitals i les convencionals, molts elements de les cmeres digitals continuen essent els mateixos que en les convencionals: alguns elements ptics, velocitat d'obturaci, diafragma... Per dins, per, les cmeres digitals sn ms complexes. La informaci de les cmeres digitals s'emmagatzema en targetes o petits discs durs fins que la informaci sigui transferida a algun altre aparell. Les targetes no sn per a guardar permanentment les fotografies i tenen una capacitat limitada. La informaci es pot transferir posteriorment a un ordinador a travs de la targeta (inserint-la a la ranura corresponent) o amb connexi (Firewire, USB...) utilitzant el programa oport. A part dels elements comuns amb les cmeres convencionals (sistema de visi, ptica, etc.) aquests sn alguns elements a tenir en compte de les cmeres digitals: Sensor. Tipus (CCD o CMOS), mida, sensibilitat i resoluci (nmero de pxels amb qu captura les imatges). Bffer. Memria on es guarden temporalment les dades abans de passar a la memria de la targeta. Determina la velocitat d'emmagatzemament de dades. Tipus de tarja que utilitza per a emmagatzemar temporalment les fotografies. Format amb el que guarda les imatges. Tipus de sortida de dades: FireWire o USB Tipus de pantalla per a visualitzar les fotografies.
6. LA CMERA
JORDI VILAR 10.1 LA FOTOGRAFIA DIGITAL
La fotografia digital, al contrari que la fotografia de film tradicional, fa servir sensors electrnics per tal de gravar la informaci de la imatge en un suport electrnic, en lloc de fer canvis qumics a la superfcie del film. A simple vista no apreciarem grans diferncies entre la clssica cmera de pellcula qumica (de "rotlle") i una cmera digital. Tanmateix, sn moltes les diferncies de concepte i resultat final entre una i altra. Per comenar, i potser com a concepte ms significatiu, utilitzant una cmera digital eliminem el factor sorpresa. Immediatament desprs de cada presa podem veure el resultat de l'exposici a travs de la pantalla de LCD4 que incorporen les esmentades cmeres. D'altra banda, i no menys important que l'anterior, grcies a Fig. 51 Cmera digital compacta amb pantalla LCD. l'aven de les tecnologies de comunicaci i transmissi de dades, una imatge presa a qualsevol part del mn pot ser visualitzada en qesti de minuts o segons en qualsevol altre punt a milers de quilmetres. Desapareixen tamb els processos intermedis, per tant, la imatge captada es correspon amb el resultat final. Sens dubte, en el resultat final influiran els mitjans utilitzats per a visualitzar l'esmentada imatge o el format amb qu hagi estat gravat l'arxiu que la cont. A ms, amb la desaparici d'aquests processos de revelat eliminem una etapa que genera diversos tipus de residus qumics i, per tant, les converteix en ms ecolgiques. En un CD-R podem emmagatzemar milers de fotos, i amb els DVD-R fins i tot 8 vegades ms que en el suport anterior. Tamb podem guardar grans quantitats dimatges en un disc dur. Sens dubte, aix s molt ms prctic que caminar amb lbums, negatius o transparncies i, potser, ms segur. Tamb podem treure milers de cpies de la presa original sense el deteriorament ms mnim. Tot aix i molt ms grcies a qu les cmeres digitals emmagatzemen directament la informaci de la imatge captada en forma d'arxiu digital, d'aqu ve el seu nom. En ocasions, tamb se les ha anomenat cmeres numriques pel mateix motiu. 10.2 PARMETRES DE LENTORN DIGITAL A lhora dadquirir una cmera digital, cal tenir presents una srie daspectes que determinaran quin model sajusta ms a les necessitats de cadasc:
138
Liquid Crystal Display (Pantalla de cristall lquid). Aquesta tecnologia va ser desenvolupada el 1970 pels investigadors nord-americans Boyle i Smith dels laboratoris Bell.
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
TIPUS DE CMERA. Defineix la construcci del cos sobre el qual hi ha muntats els components (compacta, SLR5, SLR d'ptiques intercanviables, etc.). PXELS EFECTIUS. Nombre de pxels que es convertiran en punts de la imatge resultant. Podem trobar al mercat models assequibles de ms de 25 megapxelsXXIII. CCD. Definir la mida i tipus de lector. La mida estndard per al sensor de les cmeres equivalents a les de 35 mm (les de "rotlle") s d'aproximadament 24 x 16 mm. MIDA DE LA IMATGE. Ha d'indicar el nombre de pxels tant del costat llarg com del costat curt del rectangle corresponent a la imatge que captar la cmera. El producte d'ambds costats ha de coincidir amb el nombre de pxels que s capa de captar el sensor CCD. En aquest sentit, una cmera capa de generar imatges de 1500 x 1000 punts disposaria d'un sensor CCD de 1.5 megapxels. La major part de cmeres disposen d'un dispositiu mitjanant el qual podem definir imatges a una mida menor de la qual permet el CCD a fi de reduir la mida dels arxius si no precisem la qualitat mxima. MODES DE TRET. Indicar la seqncia i velocitat de trets consecutius. La seqncia pot variar depenent del model. En alguns casos no s configurable i permet noms un tret (encara que mantinguem premut el disparador) anomenat mode Single (S). D'altres disposen tamb de trets continus a alta i baixa velocitat (C H i C L ), mltiples exposicions (sobre el mateix "fotograma") i autodisparador (en alguns casos amb possibilitat de definir el temps de retard de tret). La velocitat de tret (no confondre amb la velocitat d'obturaci), dependr de la capacitat de procs de la cmera. Es defineix per "fps" frames per second i actualment ja supera els 8fps en els models professionals. A ms, cal tenir en compte el nombre mxim de trets consecutius en manera contnua, la qual cosa dependr de la mida de la memria intermdia, on es guarden les imatges abans de ser transferides al sistema d'emmagatzematge definitiu, aix com de la mida de les imatges. MONITOR LCD. Aquest apartat ha d'indicar les caracterstiques de la pantalla de visualitzaci de la que disposen la quasi totalitat de les cmeres digitals. Aspectes importants a conixer de la pantalla de cristall lquid sn: la mida, en general expressada en polzades; la resoluci, expressada en punts totals; el tipus de pantalla, per ex. TFT6; el sistema d'illuminaci; etc. En alguns models la pantalla permet ser desconnectada.
Single lent Reflex Thin Film Transistor. Tipus de pantalla plana de LCD en la qual cada pxel est constitut per tres transistors (vermell, verd i blau).
5 6
6. LA CMERA
JORDI VILAR
SORTIDA DE VDEO. Alguns models permeten la connexi directa a un televisor mitjanant interface RCA per poder visualitzar les imatges a travs de la seva pantalla. s important recordar que a Europa s'utilitza el sistema PAL i a Amrica el NTSC. La major part dels models que disposen d'aquest tipus de sortida tamb permeten commutar entre els dos sistemes. INTERFACE. Indica el tipus de connexi disponible per a descarregar els arxius d'imatge a lordinador. La majoria utilitza el port USB. No obstant aix, tamb existeixen unitats lectores de targetes que permeten la descrrega de forma ms rpida i estalviant bateries. VISOR. La major part de models disposen d'un visor ptic que ens permet veure de forma directa l'enquadrament de la imatge. L'angle de visi s'ha de correspondre amb el de l'ptica, encara que en alguns casos es produeixi un efecte d'aproximaci o allunyament anomenat "magnificaci" que ve expressat en producte de la unitat (p. ex.: 0.8x). D'altra banda, la "cobertura" del visor no acostuma a ser del 100% de la imatge captada per l'ptica, fins i tot en les cmeres SLR (+-95%). Alguns models SLR disposen de corrector diptric. Resulta molt prctic poder consultar informaci de l'estat de l'exposici i altres a travs del visor. Alguns parmetres tils sn: focus, velocitat d'obturaci, exposici, compensaci de l'exposici, compensaci de la potncia del flaix, fotograma, etc. AUTOFOCUS. Capacitat d'enfocament automtic del subjecte i modes del sistema. Els models ms bsics disposen d'una ptica amb un sistema anomenat "enfocament fix", en aquest apartat hauria d'indicar quina s la distncia mnima d'enfocament per a aquests models, ja que des d'aquest punt el mantenen fins a l'"infinit". Les cmeres compactes, en general, disposen de l'anomenat AF de "Servo nic" que consisteix a mantenir l'enfocament obtingut Fig. 52 Opci d'autofocus. mentre premem el disparador (en pretret) encara que el subjecte canvi de posici. La majoria de les SLR disposen, a ms de l'anterior i del sistema manual, de l'anomenat AF de "Servo continu" que mant el seguiment d'enfocament sobre el subjecte encara que aquest estigui en moviment, la qual cosa s molt til per a fotografies d'acci, esport i animals. Els models professionals, a ms, disposen de diverses zones d'enfocament. PTICA. Ha d'indicar la distncia focal (o distncies si disposa de zoom) i el nmero "f"7 d'obertura mxima. En el cas de les cmeres SLR d'ptiques intercanviables aquestes dades no apareixeran al manual de cos ja que les especificacions dependran de l'ptica que muntem. No obstant aix, conv saber la compatibilitat i el sistema
El nmero "f" indica la mxima obertura del diafragma i, per tant, ens dna una idea de la lluminositat de l'esmentada ptica (1.4, 2, 2.8, 4.2, 5.6, etc.). Com menor s el nmero ms lluminosa s l'ptica.
7
140
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
de muntatge. Tamb s important conixer l'"angle d'imatge" que s el factor pel qual cal multiplicar la distncia focal. Aquest factor acostuma a ser de 1.5 x, s a dir, que un objectiu de 50 mm es converteix en un de 75 mm. Per a les cmeres d'ptica fixa s imprescindible conixer la distncia/segon focal, i el nmero "f" d'obertura mxima, el qual ens permetr escollir el model que millor s'ajusta a les nostres necessitats. Una altra dada important s la quantitat daugments de zoom que s'obtenen mitjanant l'ptica i quants de forma digital, ja que aquests ltims van sempre en detriment de la qualitat resultant de la imatge. Tamb pot ser una dada interessant conixer el nombre i la qualitat dels elements que componen l'ptica aix com els grups pels quals est composta. MESURA DE L'EXPOSICI. Tipus de fotmetre que utilitza la cmera. s important saber si la lectura de la llum que realitza la cmera, i que al final definir les variables d'exposici8 per a la presa, es duu a terme mitjanant un fotmetre extern o a travs de la lent (TTL). A ms, certes cmeres reparteixen entre diferents fotmetres la lectura de la llum de l'rea d'enquadrament, amb la qual cosa realitzen determinats algoritmes que milloren el resultat. En alguns models ms sofisticats podem definir el dimetre de l'rea de lectura de la llum i fins i tot determinar preponderncies9. MODES D'EXPOSICI. Els models de gamma mitjana i alta permeten utilitzar de forma manual alguna o ambdues variables d'exposici. La manera totalment automtica es denomina Auto-multi Program (P), d'altres sn: Prioritat automtica a l'obturador (S), Prioritat automtica al diafragma (A), o Totalment manual (M).
Fig. 53 Modes d'exposici.
BLOQUEIG DE L'EXPOSICI. Sistema (tamb anomenat "AE lock") que permet bloquejar les variables d'exposici obtingudes i tornar a enquadrar la imatge. Aquesta prestaci pot resultar molt til en composicions amb alt contrast que podrien confondre el fotmetre de la cmera. VELOCITAT D'OBTURACI. Marge de temps que permet tenir exposat el sensor CCD a la llum. Aix ens donar una idea de les condicions extremes de llum en les quals podrem utilitzar la cmera. Per a aquesta estimaci s important considerar alhora el marge de sensibilitats ISO admeses.
Les variables d'exposici en fotografia sn dos: Temps d'exposici (velocitat d'obturaci) i intensitat de llum (obertura de diafragma). 9 La preponderncia atorga prioritat de lectura a una determinada zona en un percentatge concret (p. ex. 80% a la zona central).
8
6. LA CMERA
JORDI VILAR
FLAIX. Caracterstiques del sistema d'illuminaci auxiliar, si en disposa. El Nm. Guia10 defineix la potncia del flaix. Determinats models permeten sincronitzar la llampada a la "cortineta posterior", s a dir, a l'ltim moment d'obertura de l'obturador, molt til per a crear un efecte de moviment natural. Tamb poden disposar del sistema "reducci d'ulls 54 Cmera amb flaix integrat i suport per vermells" mitjanant el tret previ d'alguna llampada Fig. a flaix extra. que contreu la pupilla de l'ull. En ocasions pot ser interessant que disposi de l'opci de desconnexi forada. ALIMENTACI ELCTRICA. Hauria d'indicar el tipus de font d'energia i autonomia que proporciona. La major part dels models funcionen amb bateries de fotografia, normalment recarregables. Tamb existeixen models que funcionen amb piles "AA" de 1,5V que s un gran avantatge ja que s possible obtenir-les a tot arreu. DIMENSIONS I PES. Alt x ample x profunditat i pes en gr. sense bateries. A major pes major estabilitat. No obstant aix, no s'ha d'oblidar que la cmera s un element que pot interessar portar sempre a sobre. La seva mida, a ms d'un aspecte prctic, com menor ms discret.
142
Al dividir el nm. guia entre el nm. "f" seleccionat de diafragma ens donar la distncia mxima en metres o peus a la qual hi ha d'haver el subjecte per proporcionar una illuminaci correcta (a 100 ISO).
10
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
PRCTICA
CREACI DIMATGES Aquesta sessi fotogrfica ha de servir per a saber utilitzar tots els controls de la cmeres rflex: entendre el funcionament general de la cmera, de lobjectiu, l's manual del diafragma i la velocitat d'obturaci i d'altres dispositius. Totes les fotografies s'han de realitzar segons les especificacions demanades a la segent taula. Les fotografies es faran a partir d'uns quants objectes que vosaltres mateixos trieu, ells seran els protagonistes. Podeu collocar els objectes com vulgueu, installar-los en diferents ubicacions perqu les composicions i els enquadraments siguin idonis per a fer totes les fotografies que se us demanen. A part de les qestions tcniques, heu de procurar que els enquadraments siguin interessants. NOM DISTNCIA OBERTURA VELOCITAT SENSIBILITAT MODE FOTOGRAFIA FOCAL (mm) DIAFRAGMA (f) D'OBTURACI (ASA) DEXPOSICI 1 Tres fotografies amb diafragmes diferents
2 Tres fotografies amb distncies focals diferents
3 Tres fotografies amb diferents profunditats de camp
4 Tres fotografies d'un objecte en moviment amb diferents velocitats d'obturaci
5 Tres fotografies amb illuminacions diferents
6. LA CMERA
JORDI VILAR
VOCABULARI
I
CAMBRA FOSCA. La caixa fosca de la que deriva la cmera fotogrfica, fou realitzada molt abans que es descobrs el procediment per a fixar, mitjanant la qumica, la imatge ptica produda per la mateixa. Aquestes primeres caixes consistien en una habitaci en qu la llum entrava nicament per un petit orifici que projectava la imatge invertida de lexterior a la paret oposada.
II
OBJECTIU. s el conjunt delements que permet lentrada i el control de la llum. Est format pel diafragma, les lents i lobturador. Lobjectiu enfoca un raig de llum des del subjecte a la pellcula. Consta duna o vries lents de forma convexa, projectant els raigs de llum que el travessen en un punt anomenat focus. Quan enfoquem amb la cmera, en realitat allunyem o apropem lobjectiu per a obtenir un focus ntid.
III
DIAFRAGMA. s la part de lobjectiu que limita el raig de llum que penetra. Est format per un conjunt de laminetes que se solapen, determinant en el seu centre un orifici de dimetre variable que controla la quantitat de llum que passa a travs seu.
IV
LENT. s un element, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum. Nhi ha de 2 tipus: convergents i divergents. En funci de la collocaci, de la quantitat i la seva qualitat obtindrem la qualitat i versatilitat del nostre objectiu. Una lent convergent s aquella que concentra els raigs de llum en un punt anomenat focus.
V
TEMPERATURA DE COLOR. La temperatura de color d'una font de llum es defineix comparant el seu color dins lespectre llumins amb el de la llum que emetria un Cos Negre escalfat a una temperatura determinada. Aquesta temperatura de color s'expressa en kelvin, tot i no reflectir expressament una mesura de temperatura. A ms temperatura de color, ms blava s la llum; i a menys temperatura, ms vermella.
VI
144
BALAN DE BLANCS (White Balance, WB). s un control de la cmera que serveix per a definir la brillantor dels colors bsics -vermell, verd i blau (RGB)- amb l'objecte de corregir els falsos colors produts per determinats tipus dilluminaci i que lull hum corregeix automticament. Aquest control, depenent de les cmeres, pot ser automtic o manual.
VII
DISTNCIA FOCAL. s la distncia entre el centre ptic de la lent o conjunt de lents i el pla focal. Per a qu una imatge estigui enfocada, el punt focal ha destar damunt del pla focal, aix saconsegueix mitjanant el moviment de les lents variant la distncia focal.
VIII
OBTURADOR. s un dispositiu mecnic que controla el temps durant el qual la llum actua sobre la pellcula. Mitjanant lobturador es controla el temps necessari perqu la pellcula sexposi el temps just a la llum.
IX
TRPODE. Suport amb tres peus telescpics utilitzat per a suportar la cmera durant la presa o el rodatge i evitar, aix, els seus possibles moviments i vibracions.
X
SOBREEXPOSICI. s una excessiva exposici a la llum d'un material fotogrfic. Els negatius sobreexposats (en color o en blanc i negre) solen mancar de contrast i de
CULTURA AUDIOVISUAL
2 BATXILLERAT
detall de les llums. Les diapositives sobreexposades sn molt transparents i amb llums cremades.
XI
SUBEXPOSICI. s l'exposici insuficient d'un material fotogrfic a la llum. Pot ser conseqncia duna collocaci incorrecta del comandament de sensibilitats, un clcul incorrecte en situacions difcils d'illuminaci, brutcia acumulada a l'objectiu o per la no compensaci d'un filtre dens. Els negatius subexposats sn molt transparents i sense detall, les cpies planes i mancades de densitat i les diapositives, molt fosques.
XII
VISOR. Dispositiu adherit a la cmera que permet realitzar lenquadrament. Pot ser directe o rflex.
XIII
PARALLAXI (o PARALLELISME). La parallaxi determina que l'objecte captat pel fotgraf a travs del visor no coincideix amb la imatge capturada a travs de l'objectiu de la cmera. L'error de parallaxi es produeix quan s'utilitza un visor que no est muntat en el mateix eix que l'objectiu. s a dir, el visor no previsualitza la prpia imatge que li ofereix l'objectiu. L'error de parallaxi es dna en les cmeres compactes analgiques, en qu hi ha un visor independent de l'objectiu per a enquadrar la imatge abans de realitzar-les. En una cmera rflex no hi ha error de parallaxi, ja que el fotgraf observa la imatge a travs de l'objectiu.
XIV
RFLEX. La cmera rflex s una cmera fotogrfica en qu la imatge recollida per l'objectiu s reflexada en un mirall per a portar-la al visor. Aix fa que la imatge observada pel fotgraf sigui idntica a la que recollir la pellcula o sensor. Les cmeres de tipus rflex sn les ms verstils per als aficionats.
XV
ESTENOP. Es coneix com a fotografia estenopeica la tcnica mitjanant la qual s'obtenen fotografies i negatius sense prcticament cap equip. Es realitza amb una cmera estenopeica, una de les cmeres fotogrfiques ms senzilles dotada d'una pellcula fotogrfica i una lmina opaca amb un forat del dimetre d'una agulla. Aquest forat s'anomena estenop i dna nom a la tcnica.
XVI
FOCUS. Punt on convergeixen els raigs dun feix de llum.
XVII
PLA FOCAL. s el pla imaginari perpendicular a leix ptic on convergeixen tots els raigs lluminosos procedents del subjecte, reunint-se en el punt denfocament ntid.
XVIII
ZOOM. Tipus dptica de distncia focal variable que permet, grcies al moviment de les seves lents interiors, un apropament o allunyament sense necessitat de moure o desplaar la cmera.
XIX
GRA. En fotografia, anomenem gra a la textura que, en major o menor mesura, apareix en tots els materials fotogrfics. En blanc i negre els grans sn minscules partcules de placa metllica negra. En color, la plata s'ha eliminat qumicament, per queden diminuts grumolls de pigment que reprodueixen l'aparena del gra. Com ms sensible sigui una pellcula, ms gran ser el gra que produeixi. Quan es tracta d'aconseguir la nitidesa i el detall mxims, el gra s un destorb, encara que en altres casos s un instrument creatiu molt suggerent. Aquest concepte tamb lutilitzem en fotografia digital, encara que no sempri cap material qumic, per a identificar la manca de definici quan la imatge sha captat amb una sensibilitat molt alta.
6. LA CMERA
JORDI VILAR
XX
CCD. Un detector CCD o detector de dispositiu d'acoblament de crrega (de l'angls Charge Coupled Device) s un comptador de fotons que s capa de mesurar en una matriu de punts la quantitat de llum arribada a cadascun d'aquests, de manera que es pot generar una imatge digitalitzada. Les cmeres digitals de vdeo i foto, aix com alguns telescopis, incorporen sensors CCDs.
XXI
PXEL. (De l'angls pixel, de picture element que significa "element de la imatge") s la unitat mnima que forma una imatge grfica. Normalment, un pxel es defineix com un punt o un quadrat, per realment no posseeix una forma determinada. Es pot dir que es tracta d'una mostra abstracta o una unitat de mesura de resoluci. Els pxels sn unitats independents, per el fet que els percebem com un conjunt s degut a la limitaci de la nostra visi, que fa que tinguem aquesta sensaci de continutat.
XXII
BIT. (De l'angls, binary digit, "digit binari") s la unitat d'informaci mnima utilitzada en informtica i en teoria de la informaci. Un bit pot tenir noms dos estats mtuament exclusius, habitualment representats amb 0 i 1, o vertader o fals, obert o tancat, blanc o negre, nord o sud, mascul o femen, vermell o blau, etc.
XXIII
MEGAPXEL. s un mili de pxels. Se sol utilitzar per a expressar el nombre de pxels d'una imatge i, en el cas dels sistemes d'adquisici i reproducci d'imatges, expressa el nombre d'elements sensors.
146

La Càmara

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Càmara

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

ANTECEDENTS ORGENS DE LA FOTOGRAFIA EVOLUCI DE LA FOTOGRAFIA LA CMERA I LULL HUM LA LLUM EL DIAFRAGMA I LOBTURADOR EL VISOR ELS OBJECTIUS LA SENSIBILITAT

Fig. 1 Cambra fosca.

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

Fig. 2 En els seus inicis, la cambra fosca era una habitaci.

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

Fig. 7 Imatge presa amb el procediment del calotip.

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

CULTURA AUDIOVISUAL 3.4 LA PELLCULA EN CARRET

Fig. 9 George Eastman (esquerra) amb una pellcula a les mans.

Fig. 10 Publicitat de la primera cmera Kodak.

Fig. 11 Cmera Kodak i capsa amb el carret de pellcula.

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

Fig. 13 Cmera Leica (1935)

CULTURA AUDIOVISUAL 3.8 LA FOTOGRAFIA DESPRS DE LA II GUERRA MUNDIAL

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

4 LA CMERA I LULL HUM

Fig. 15 Estructura de l'ull hum.

JORDI VILAR 5.2 ELS COLORS

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

Fig. 18 Representaci aproximada de la temperatura segons certs colors.

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

Fig. 23 Efectes lumnics que pot corregir el balan de blancs.

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

1. LA DIRECCI DE LA LLUM (collocaci respecte a la cmera i a all fotografiat)

122 FRONTAL INFERIOR SILUETA FRONTAL SUPERIOR ZENITAL

Fig. 24 El diafragma s'obre o es tanca per deixar passar ms o menys llum.

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

Fig. 27 L'obturador s una cortineta que s'obre i es tanca.

Menys velocitat Ms temps d'exposici

Ms velocitat Menys temps d'exposici

CULTURA AUDIOVISUAL 6.3 CAPTAR EL MOVIMENT

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

Fig.31 Relaci entre diafragma i profunditat de camp.

Fig. 33 Amb el visor directe veiem a travs d'una pantalla.

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

Fig. 36 Disposici de diferents lents en tres tipus d'objectiius.

Fig. 37 Curs dels raigs de llum a travs d'una lent.

Fig. 39 Relaci entre distncia focal i angle de visi.

Fig. 40 Angles de visi i distncies focals.

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

Menys sensible - Ms lenta - Gra ms fi

Ms sensible - Ms rpida - Gra ms gruixut

Fig. 47 Rodets de 100 ASA (esquerra) i 1000 ASA (dreta).

Fig. 48 CCD d'una cmera digital.

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

JORDI VILAR 10.1 LA FOTOGRAFIA DIGITAL

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

Fig. 53 Modes d'exposici.

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

2 Tres fotografies amb distncies focals diferents

3 Tres fotografies amb diferents profunditats de camp

4 Tres fotografies d'un objecte en moviment amb diferents velocitats d'obturaci

5 Tres fotografies amb illuminacions diferents

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

FOCUS. Punt on convergeixen els raigs dun feix de llum.

ESCOLA PIA SARRI-CALASSAN

You might also like