CASOS EN QUE LA O ÉS OBERTA [c]
1.- Davant de les vocals
i
i
u
(diftong decreixent): Alcoi, heroi, oli, dijous, prou,mòdul (excepcions: jou, tou, pou, sou, coix i els acabats en –oix).2.- Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria,còmode(excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora, góndola,furóncol, forma). L’accent serà un indicatiu si la vocal és oberta o tancada.3.- Formes rizotòniques
dels verbs cloure, coure, moure i ploure.4.- En paraules d’origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.5.- En alguns monosíl.labs aguts acabats en
–o
: açò, allò, això, bo, so, tro, do, to icompostos. (excepcions: no).6.- Uns quants mots acabats en –os: arròs, cos, espòs, gros, os, repòs, terròs,tros (excepcions: adjectius derivats amb el sufix –ós: grogós, aquós, generós...).7.- Diversos mots acabats en
–osa
: cosa, llosa, nosa, rosa, prosa.8.- Alguns mots en què la vocal és seguida dels grups consonàntics
-rt(a), -lt(a),-ldr- o –ndr-
: confort, conhort, consort, fort, hort, import, mort, sort, suport, tort,horta, giravolt, revolta, absoldre, compondre, pondre,...(excepte: cort, molt,escolta, fondre).9.- En alguna de les terminacions següents:-
oc/-oca
: poc, lloca (excepcions: boca).-
ofa
: estrofa.-
ol/-ola
: fesol, escola (excepció: gola)-
oig/-oja
: roig, roja (excepció: estoig)
-oldre
: moldre-
olt/-olta
: solt,-
pondre
: correspondre.-
ort/-orta
: fort, horta.-
ossa
: carrossa-
ost/-osta
: pressupost, llagosta.-
ot/-ota
: clot, granota (excep.: brot, bot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).10.- Mots monosíl.labs o que tenen l’accent en la primera síl.laba: cor, dona, flor,or, prova, plor, roba, roda.11.- Formes rizotòniques de verbs com ara constar (consta), llogar (lloga), robar,tocar i trobar.
1
Formes rizotòniques: d’arrel accentuada.
Leave a Comment