• Embed Doc
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
SISTEMA VOCÀLIC CATALÀ
En estudiar els sons vocàlics, cal tenir en compte, per una banda, les diferènciesque hi ha entre les vocals niques i les àtones, i, per una altra, lescaracterístiques dels principals dialectes.Hi ha vuit sons vocàlics i la seva representació fonètica és la següent:[e] representa la
e
tancada;[
ε
] representa la
e
oberta;[o] representa la
o
tancada;[c] representa la
o
oberta;[
ə
] representa la vocal neutra.[a] representa el so de la vocal
a.
[i] representa el so de la vocal
i.
[u] representa el so de la vocal
u.Variants dialectals:
Hom pot, doncs, distingir dos grans grups de varietats diatòpiques: el
 
i el
.Els
parlars occidentals
només neutralitzen en la mateixa circumstància lesvocals
e
tancada i
e
oberta en
e
tancada (i
a
i
e
àtones en
a
, en posició inicial demot), i
o
tancada i
o
oberta en
o
tancada (amb algunes excepcions que elsaproximen als fets orientals).El
bloc occidental 
integra el
i el
.Els
parlars orientals
neutralitzen, en posició àtona, les vocals
a, e
tancada i
e
oberta en
e
neutra (a excepció, però, de l'
, que ho fa en
a
), i
o
tancada i
o
oberta en
(a excepció del
, que ho fa en
o
tancada).Pertanyen al
bloc oriental 
el
, el
, el
i el
.
 
1.-SISTEMA VOCÀLIC TÒNIC
Part anterior de la boca opaladar
[i] 
Part posterior de la boca o vel delpaladar
 [u]
Tancades
[e] [o]
Semitancades
[ε]
 
[c]
Semiobertes
 [a]
ObertaCentral
 
 
Així obtenim la següent classificació:Segons la posició de la llengua (punt d´articulació):- vocals anteriors: [i], [e], [
ε
]- vocals posteriors: [u], [o], [c]- vocals centrals: [a], [e]Segons l´obertura de la boca a l´hora d´articular cada so (grau d´obertura):- vocals tancades: [i], [u]- vocals semitancades: [e], [o]- vocals semiobertes: [
ε
], [c]- vocal oberta: [a]
 Atenció!:
 - Les
i
i
u
àtones que formen part d'un
diftong
no són pròpiament vocals i esrepresenten, respectivament, [j] i [w]: iode, aire, cauen, moureSi es troben desps de la vocal que funciona com a nucli sil.bic seran
SEMIVOCALS
: mai, au.Quan la u es troba abans de la vocal que funciona com a nucli sil.làbic seran
SEMICONSONANTS
: pasqües, guany.Quan la i o la u van a començament de mot o entre vocals seran
CONSONANTS
.
 
CASOS EN QUE LA E ÉS OBERTA
 
[
 
ε
 
]
 
1.- Davant de síl.labes que porten una i o una u: premi, incendi, misteri, museu,peu, perpetu, col.legi, inèdit, obsequi, ingenu, pèrdua...2.- Davant de l, l.l, rr i r (seguida dúna altra consonant): cel, arrel, cel.la, novel.la,serra, terra, cert, verd (excepcions: feltre, cérvol, herba, serp, terme).3.- Quasi tots els mots esdrúixols: ciència, potència, gènesi, presència, molècula(excepcions: església, llémena, témpores). L’accent serà un indicatiu de si lavocal és oberta o tancada.4.- Determinats mots amb el diftong –eu: deu, fideu, museu, peu, preu.5.- Uns quants noms i adjectius amb el grup –ndr-: cendra, divendres, gendre itendre.6.- Certs antropònims: Josep, Vicenç o Vicent.7.- En la major part dels mots cultes: pètal, telègraf, ...8.- En els mots esdrúixols: anècdota, gènere, gènesi i rèmora (excep.: llémena,témpores, cérvola, feréstega, llépola,...).9.- Els mots cultes acabats en –ecta, -ecte, -epta i –epte (col.lecta, respecte,recepta, excepte) s’escriuen amb
[
ε
]
 
en valencià i balear però [e] en la resta.10.- Els mots cultes acabats en –ema (morfema, problema) i en –ense (forense)tenen
[
ε
]
en central i [e] en altres parlars.11.- El diftong –eu es pronuncia amb [e] si la u alterna amb v en una formaflexionada o en mots de la mateixa família: breu/brevetat, meu/meva,...
 
CASOS EN QUE LA O ÉS OBERTA [c]
1.- Davant de les vocals
 
i
u
 
(diftong decreixent): Alcoi, heroi, oli, dijous, prou,mòdul (excepcions: jou, tou, pou, sou, coix i els acabats en –oix).2.- Quasi tots els mots esdrúixols: història, memòria, còlera, lògica, glòria,còmode(excepcions: estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora, escórpora, góndola,furóncol, forma). L’accent serà un indicatiu si la vocal és oberta o tancada.3.- Formes rizotòniques
1
dels verbs cloure, coure, moure i ploure.4.- En paraules d’origen culte: patogen, amorf, demagog, tòrax, ciclop.5.- En alguns monosíl.labs aguts acabats en
 –o
: açò, allò, això, bo, so, tro, do, to icompostos. (excepcions: no).6.- Uns quants mots acabats en –os: arròs, cos, espòs, gros, os, repòs, terròs,tros (excepcions: adjectius derivats amb el sufix –ós: grogós, aquós, generós...).7.- Diversos mots acabats en
 –osa
: cosa, llosa, nosa, rosa, prosa.8.- Alguns mots en què la vocal és seguida dels grups consonàntics
-rt(a), -lt(a),-ldr- o –ndr-
: confort, conhort, consort, fort, hort, import, mort, sort, suport, tort,horta, giravolt, revolta, absoldre, compondre, pondre,...(excepte: cort, molt,escolta, fondre).9.- En alguna de les terminacions següents:-
oc/-oca
: poc, lloca (excepcions: boca).-
ofa
: estrofa.-
ol/-ola
: fesol, escola (excepció: gola)-
oig/-oja
: roig, roja (excepció: estoig)
-oldre
: moldre-
olt/-olta
: solt,-
pondre
: correspondre.-
ort/-orta
: fort, horta.-
ossa
: carrossa-
ost/-osta
: pressupost, llagosta.-
ot/-ota
: clot, granota (excep.: brot, bot, mot, nebot, rot, singlot, tot, jota, sota).10.- Mots monosíl.labs o que tenen l’accent en la primera síl.laba: cor, dona, flor,or, prova, plor, roba, roda.11.- Formes rizotòniques de verbs com ara constar (consta), llogar (lloga), robar,tocar i trobar.
1
Formes rizotòniques: d’arrel accentuada.
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...