• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
ELS
CINGLES
trimestral
TAVERTET
desembre
1980
N°6
 
ELS
CINGLES
Publicació
Trime.tral
REDACCIÓ
ADMINISTRACIÓ
PUBLICITAT
Plaça
Diputació.
1
"Can
Nazari"
Tave
rtet,
Tfn.
856
50
80
Butlletí
dels
amics
dels
cingles
de
Tavertet
REDACCIO
Jordi
Sanglas
i
Puigferrer
Jordi
Mas
i
Caballé
Neus
Roquer
i
Jofre
Rosa
M.
Pujol
i
Nuez
Joan
Reixach
i
Curtó
DIBUIXOS
l
ACUDITS
Rosa
M.
Pujd
i
Nuez
F6TOGRAFIES
Jordi
Mas
i
Caballé
Jordi
Gumí
MUNT
ATGE
I
DISSENY
Mercè
Clos
i
Verdaguer
IMPRIMEIX
CopiArt
S.A.
Villarroel,
81.
Barna-U
D.L./B.8390
/79.
Amb
l'arribada
de
l
'hivern,
que
aquest
any
se
'ns
presenta
amb
moltaforça,
tornem
a
ésser
amb
vosaltres.
Ja
han
passat
les
festes
majors,
els
graners
i
les
sitges
ja
són
plens
i
els
arbres
nus,
el
Collsaca
bra
s'endinsa
alletarg
de
l'hivern,
l'estació
més
dura,
però
també
la
més
bonica.
Des
d'ací
donem
les
gràcies
a
tots
els
qui
ens
van
ajudar
a
la
parada
de
"Pizzes"
que
vam
muntardurant
lafesta
major
de
Tavertet,
que
ens
va
anar
molt
bé
per
cobrir
el
dèficit
que
teníem.
En
espe
cial
a
la
família
de
can
Cabré,
que
ens
va
donar
tota
mena
de
facilitats
i
en
els
momentsdifícils
els
hem
tingut
en
el
nostrerecord.
En
aquestnúmero
hi
trobareu
informació
de
la
comissió
de
festes
donant
detall
de
l'estat
de
cornE.
tes
i
diverses
col.laboracions
que
ens
parlen
de
diferents
aspectes
del
Collsacabra,
alguna
d'elles
de
pre
stigiosa
firma.
Creiem
que
aquestes
terres
sónfont
inesgotable
de
valors,
tant
naturals
comhumans,
que
val
la
pena
no
deixar-los
perdre.
Us
convidem
a
tots
a
anar-hi
col.laborant.
LLOCS
DEVENDA
D'ELS
CINGLES:
A
TAVERTET:
-
Can
Molina.
-
Can
Nazari.
-
RestaurantLes
Fonts.
-
Fonda
Can
Baró.
A
CANTONIGROS:
-
L'Estanc.
A
RUPIT:
-
L'Estanc.
2
La
redacció
del
butlletí
no
es
fa
responsable
delcontingut
dels
treballs
que
apareixen
signats,
ja,
que
aquestsreflexen
úni
cament
els
criteris
dels
seus
autors.
A
L'ESQUIROL:
-
Can
Santos.
A
MANLLEU:
-
Llibreria
Contijoc.
A
VIC:
-
Llibreria
La
Tralla.
-
Llibreria
Clam.
 
HISTORIA
ELS
DARRERS
CENT
ANYS
A
TAVERTET
Quan
la
vetlladaavança
va
un
de
la
rodona,
g e n ~
ralment
el
cap
de
casa,
tot
posant
ordre
i
quietud,
començava
el
rés
delsant
rosari
que
tothom
respo
nia,
uns
amb
prou
devo
ció
i
altres
que
haurien
volgut
seguir
amb
la
g r e ~
ca;
no
cal
dir
que
hi
haviaalgun
menut
que
feia
el
son
damunt
un
jaç
de
pa
Ll
of
es,
Prou
recordo
que
el
meu
pare
no
'par
ava
de
lligar
espigue
tot
dient
santa
i
salve
i
per
cert
que
no
s'equivocava
ni
es
descomptava
decap
a v ~
maria.
Jo
no
sé
com
s'hofeia.
i
I
L'últim
dia
d'esparfollar
a
moltes
cases
es
feia
la
castanyada.
De
fetl'espafollada
es
començavaambmolta
il.lusió
per
a
tots
perquèes
pas
savenunes'vetlladesmolt
agradables
i
e n y o r ~
des
cada
any
però
si
hi
havia
bona
anyada
i
el
pi
lot
no
s'abaixava
en
poc
temps,el
cansamentes
feia
sentir
i
cada
dia,hi
havia
més
mandra
esperant
amb
deliri
que
s'a
cabés,
més
que
per
fer
la
ca
s
tanyada
_
final,
que
tampoc
no
venia
incle
ment.
Diades
importants
eren
Tots
Sants
i
dia
delsMorts.
Pel
cantó
religiós
continuava
elcostum
tra
dicional
de
les
comarquescatalanes
de:
des
del
dia
de
Tots
Sants
al
migdia
fins
al
dia
delsMorts
a
lamateixahora,es
feia
a
cada
hora
un
toc
a
morts
amb
les
campanes
fent
que
tothom
_eS
recor
désdelsseus
difunts
l
de
totes
les
ànimes
del
pur
gatori.
Tampoc
no
falta
ven
mai
les
tresparts
del
rosari
a
latarda
del
dia
de
Tots
Sants,
seguides
de
les
corresponents
de
vocions
acabant
amb
el
cant
de
le
s
absoltes
a
l'Es
glésia
i
després
la
rna
ssj.
va
visita
al
cementiri
on
es
resava
un
respons
per
a
tots
els
difunts.
Era
costum,també,
que
moltes
persones
-
sobretotels
caps
de
casa-
fessin
algunes
visites
particu
lars
a
l'Església
a
fi
de
guanyar
les
indulgències
plenàriesaplicant-les
als
difunts
de
la
família
i
al
guna
per
a
tots
els
difunts
en
general.
No
era
pas
costum
(com
ara)
de
fer
gaires
visites
particulars
al
cementiri.
Era
costum,tembé,
que
moltesfamílies
fessin
la
castanyada
el
diaabans
o
el
dia
mateix
de
Tots
¡
'Sants.
Resaven
les
tres
\
parts
del
rosari,
cosa
que
feia
queel
jovent
r ~
tirés
una
mica
tard
per
escabollir-
se
de
tantes
avemaries.
Jo
recordo
que
a
casa
meva,
que
du
rant
tots
els
dies
de
l'any
resàvem
el
rosari,
els
meus
pares
els
agra
dava
de
cansar
la
gent
i
encara
que
fos
el
dia
de
Tots
Sants
només
en
re
sàvem
una
part
i
no
pas
gairesparenostresdes
prés,
fent
de
manera
que
amb
un
qua
rt
o
poc
mé
s
el
rosari
fos
dit
i
alesho
res
la
gran
castanyada.
El
dia
delsMorts,
com
a
tots
els
pobles,
es
deien
les
tresmisses
a
les
que
sempre
hi
assistia
algun
cap
de
família,
encara
queno
tots,
ja
que
era
tempsde
prou
feina
l
pocs
els
que
havien
aca
bat
de
sembrar.
Aquestes
festes
de
Tots
Santstenien
un
gran
re
lleu
per
la
vida
social,
ja
que
era
el
moment
de
re
novar
i
fer
nous
contractes
d'arrendament.
Calia
pagarl'arrendament
i
si
els
masovers
no
corrien
prou
bé
amb
l'amo,
valiamé
s
tenir
els
diners
a
punt
i
el
dia
de
Tots
Sants
abans
de
la
posta
de
sol
fer
cap
amb
l'amo
i
.
3
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...