Welcome to Scribd, the world's digital library. Read, publish, and share books and documents. See more
Download
Standard view
Full view
of .
Save to My Library
Look up keyword
Like this
1Activity
0 of .
Results for:
No results containing your search query
P. 1
Revista ELS CINGLES - n07 Juny 1981

Revista ELS CINGLES - n07 Juny 1981

Ratings: (0)|Views: 9 |Likes:
Published by Jordi Mas i Caballe
La revista "ELS CINGLES de Collsacabra" es publica en paper a Tavertet des de fa mes de 30 anys.

La Associació Amics dels Cingles del Collsacabra esta satisfeta amb la tasca feta al llarg d’aquests 30 anys i, el conjunt dels 60 exemplars publicats de la Revista ELS CINGLES son un llegat per a tota la societat, tot gracies a la constància i a la bona feina feta per l’equip de redacció i a tots els col•laboradors que, de manera desinteressada i any rere any, han omplert de contingut els mes de 500 articles publicats que constitueixen un patrimoni de gran valor per a les generacions actuals i venidores.

Al portal web de la revista: www.elscingles.org, podreu consultar tot el material publicat i també fer recerques dels seus continguts per trobar més fàcilment allò que cerqueu.
La revista "ELS CINGLES de Collsacabra" es publica en paper a Tavertet des de fa mes de 30 anys.

La Associació Amics dels Cingles del Collsacabra esta satisfeta amb la tasca feta al llarg d’aquests 30 anys i, el conjunt dels 60 exemplars publicats de la Revista ELS CINGLES son un llegat per a tota la societat, tot gracies a la constància i a la bona feina feta per l’equip de redacció i a tots els col•laboradors que, de manera desinteressada i any rere any, han omplert de contingut els mes de 500 articles publicats que constitueixen un patrimoni de gran valor per a les generacions actuals i venidores.

Al portal web de la revista: www.elscingles.org, podreu consultar tot el material publicat i també fer recerques dels seus continguts per trobar més fàcilment allò que cerqueu.

More info:

Categories:Types, Research, History
Published by: Jordi Mas i Caballe on Oct 20, 2009
Copyright:Attribution Non-commercial

Availability:

Read on Scribd mobile: iPhone, iPad and Android.
download as PDF, TXT or read online from Scribd
See more
See less

10/20/2009

pdf

text

original

 
ELSCINGLES
trimestral
TAVERTET
.
Junyn"7
 
ELS
CINGLES
I
1
Publicació
Trime.tral
REDACCIO
ADMINISTRACIO
PUBLICITATPlaça
Dioutació.
1
"Can
Nazari"Tavertet.
Tfn.
856
80
.
Butlletí
dels
amics
dels
.
Jordi
Sangla.
i
Puigferrer
.
JordiMa.
i
Caballé·
NeusRoquer
i
Jofre
ROla
M.
Pujol
i
Nuez
Joan
Reixach
i
Curtó
DIBUIXOS
I
ACUDITS
Rosa
M.
Pujd
i
Nue
s
F6TOGRAFIES
Portada:
Saltdel
molf
Bernat
.
Fotografies:
JQrdi
Sangla.
i
.Puigferre,.
IMPRIMEIX
CopiArt
.S.A.
Villarroel,
81.
Barna-U
D.L./
B.8390
/79.
Laredacció
del
b u t l l ~ t f
no
es
faresponsabl·det
contingut
dels
treballs
que
apareixen
signats,
jo;
que
aquests
reflexen
úni
cament
els
criteris
delsseus
autors.
2
LAREDACCIO
LLOCS
DEVENDA
D'ELS
CINGLES:
A
TAVERTET:
-
Can
Molina.
-
Can
Nazari.
-
RestaurantLes
Fonts.
-
Fonda
Can
Baró.
A
CANTONIGROS:
-
L'Estanc.
A
RUPIT:
-
L'Estanc.
A
L'ESQUIROL:
~
Can
Santos.
A
MANLLEU:
-
Llibreria
Contijoc.
A
VIC:
-
Llibreria
La
Tralla.
-
LI
ibreria
Clam.
 
HISTORIA
ElJS
DARRERS
CENT
ANYS
A
TAVERTET.
J L t ~ 1 J l )
~
l\J!
1
oncs
e,
Ja
som
al
quinze
de
novembre
i
gràcies
a
Déu
jahem
sembrat,
'però
la
feina
no
éspas
acabada.
Comque
tenim
l'hive
rn
a
sobre
caldràanar
per
llenya.sí,
després
de
sembrar
tothom
eslliurava
a
bus
car
llenya
per
al
'hivern,
per
fer
bullir
les
olles,
per
e
scalfar-
se
i
fe
r
le
s
perolades
de
nabs
i
cols,també
de
remolatxe
si
pallada
per
al
bestiar
b
~
.
~
d
OV1;
ai
xi
on
cs,
esgas-
tavamoltallenyamenuda.
Si
l
'hivern
passat
s
'havia
carbonat
algun
tros
de
bosc,el
problema
estavaforçaresolt,ja
que
es
p ~
dia
fer
unabona
arreple
gada
de.
brossa
seca.
Al
trament,
jaes
podien
a g ~
far
les
eines,podalls
i
destrals
i
mirar
on
es
p ~
dia
ferla
tallada
defeixi
na,
tenint
en
compte
de
no
tallar
cap
plançó,ja
que
l'amo
vigilavamolt
i
també
el
guarda
bo
sc.
Tallar
plançons
sense
pe!:.
mís
podia
costar
al
m a s ~
ver
canviar
de
casa.
Per
suposat
que
l'any
que
s
'havia
de
cremar
la
lle
nya
sortida
de
la
mata,mai
nohi
.
havia
un
bon
foc
a
la
casa,
se
'ri
gasta
va
més
i
de
fum
a
la
cui
natampoc
no
n
'hi
faltava.
Però
per
aguantar
el
foc
un
xic
rn
esa
la
llar
i
per
'escalfar
e
arnper
cou
re
el
pa,
d'una
manera
o
altra
s
'havia
de
buscar
una
carretada
de
llenya
grossa.
Generalment
a
tots
els
boscs
hi
quedaven
ums
roures
vells
i
bonyegats
que,
a
més
de
no
do
ca
r
fruit,
no
deixaven
e
réixer
nous
plançons
d'alzi
na;
per
això
elsamos
c o ~
sideraven
aque
stsroure
s
ben
sobrers
i
per
carbó'
tampoc
no
erengaireapreciats
i
no
el
s
recava
tant
que
el
masoverelstallés.Certament
que
per
coure
el
pa
e
ra
una
llenya
ben
dolenta,
però
quan
no
n
'hi
havia
d'altre
...
quin
remei
tocava!
Nosaltres
no
ens
o
odfe
m
.,
~
q
ue
i
xa
r,
Ja
que
tern
ern
un
amo
prou
bondadós
que
no
ens
haviafet
estalviar
.mai
la
llenya
d'alzina
per
fer
el
forn,
encara
que
sí
queens
tenia
recomanat
que
per
fer
el
foc
a
cuina
gastéssim
els
roures
vell
s.
Una
altra
feina
d
'hive
rn
era
portar
fems
delfe
mer
al
camp.
Si
el
camp
e
ra
sec
i
no
es
podia
l l a ~
rar,
aleshores
es
tapaven
els
pilots
de
fems
amb
terra
perquè
no
s'asse
que
s
sin
tant;
pe
rò
si
hi
havia
prou
saó
jaes
podia
començar
a
llaurar,
ja
que
per
ací
hi
abunden
les
terres
grosses
i
argiloses
i
era
bo
de
fer-lesllaurar
a
principis
d"h
i:
vern
i
així
amb
les
gla
çades
i
freds
quedava
la
te
rra
ben
de
sfeta
ia
la
p
rimave
ra
amb
una
sola
llaurada
d'arada
plana
ja
n
'hi
havia
p
rou.
Com
tam
bé
pel
mes
de
febrer
es
-
plantaven
l'er
i
elspèsols
i
anavamolt
bé
que
la
terra
fos
cuita
pelfred.Les
cases
amb
un
xic
de
rem
al
cap
de
casa
i
al
gun
bordesja
tenien
fei
natot
eldia:
entre
dona
r
menjar
al
bestiar.este
llar
i
entrar
llenya,
es
curar
les
corts
i
sempre
hi
havia
algun
altre
es
to
r
bany
queno
s
'hi
pensa
va.
A
més
el
bestiar
donava
molta
feina
ja
que
se
'ls
feia
aprofitarles
tron
ques
de
blat
de
moro
i
abans
s
'havien
de
trinxar
comtambé
ferla
barreja
d'he
rba
amb
palla,
e
sto-
bar
lapalla
per
fer
la
pa
llada
del
matí
barrejada
amb
la
farina
d'er.
Aixíque
de
feina
no
en
faltava
mai.
Si
mirem
temps
enrera.
quan
encara
no
hi
havia
aradesgrosses
obre
brevants
i
per
tant
es
fangava
tota
la
terra,
no
cal
dir
que
per
més
gentque
hi
hagués
a
lacasa,
hi
haviafeina
per
a
tothom.
Pe
ròsi
parlem
de
3

You're Reading a Free Preview

Download
/*********** DO NOT ALTER ANYTHING BELOW THIS LINE ! ************/ var s_code=s.t();if(s_code)document.write(s_code)//-->