• Embed Doc
  • Copy Link
  • Readcast
  • Collections
  • CommentGo Back
Download
 
ELS
CINGLES
trimestral
TAVERTET
abril
1979
 
2
ELS
CINGLES
Publicació
Trimestral
REDACCIÓ
ADMINISTRA
CIO
PUBLICITAT
Plaça
Diputació.
I
"Can
Nazari"Tavertet,
Tfn.
856
50
80
Butlletí
dels
amics
dels
cingle
s
de
Ta
ve
rtet
REDACCIO
Jordi
Sanglas
i
Puigferrer
Jordi
Mas
i
Caballé
Neus
Roquer
i
Jof
re
Rosa
M.
Pujol
i
Nuez
Joan
Reixach
i
Curtó
Josep
Solans
i
Domínguez
DIB
UIXOS
l
ACUDIT
S
Rosa
M.
Pujd
i
NuezFOTOGRAFIES
Jordi
Mas
i
Caballé
Jordi
Gumí
MUNT
ATGE
l
DISSENY
Mercè
Clos
i
Verdaguer
FOTOPORTADA:
Toni
Corneres.
FOTOCONTRAPORTADA:
Jordi
Sang
las
IMPRlMEIX:Copi
Art.
Villarroel,81.8arna-ll.
D.L/
8.8390
/
19.
La
redacciódel
butlletí
no
es
fa
responsable
del
contingut
del
s
treball
s
que
apareixen
signats,
ja
que
els
mateixos
refle.xen
Úni-
.
cament
els
criteris
de
llurs
autors.
Ja
hem
passat
un
trimestre,
talcom
us
vàrem
p r ~
metre,
tornem
a
sortir
amb
l'ànim
i
el
suport
que
tots
vosaltres
ens
heudonat
i
que
des
d'aquesta
p ~
ginavolem
agrair
públicament.La
nostra
tasca
s'ha
vist
recompensada
amb
l'es
gotament
de
la
primera
tirada
a
les
duessetmanes,
veient-nos
obligats
a
fe
r
unasegonaediciódel
nú
mero
zero.
Com
que
el
nostre
interès
és
que
la
r ~
vista
surti
sense
publicitat,
aprofitem
per
a
reco
menar
que
totes
les
personesinteressades
en
rebre
"ELS
CINGLES",
ens
trametin
una
comanda
de
sus
cr
ip
to
r,
ja
que
això
ens
permet
de
controlar
el
tiratge
i
per
tant
la
construcció
de
cada
número
i
a'
la
vegada
dóna
la
seguretat
de
que
tots
tindreu
cada
trimestre
el
número
puntualment
a
casavostra
ia
part
elspossiblesnúmeros
extraordinaris
que
es
puguin
editar.
Uns
fets
importants
han
passat
en
tot
aquesttemps.
Les
eleccions
generals
i
les
rnuní
cip
al
s:
els
dos
fets
incideixen
forta.ment
en
la
nostra
comarca,
so
bre
tot
tenint
en
compte
els
esdeveniments
que
s ' e ~
tan
preparant
respecte
de
l'urani
i
laposició
que
les
diferentsforces
polítiques
tenendavant
d'aquest
fet.
Com
a
portaveu
de
l'Associació
del
amics
dels
Cin
gles
de
Tavertet,
creiem
que
és
un
deure
i
obliga
ció
nostra
el
manifestar
públicament
la
nostra
posi
c i ~
totalment
contrària
a
l'Energia
Nuclear
ia
lespossibles
explotacions
que'
es
puguin
fer
a
la
nostra
Comarca,
demanant
també
des
d'aquésta
pàgina
la
urgent
necessitat
de
Creació
de
comitès
anti-nucle
ars
a
tots
els
pobles
i
d'una
rn
an
era
especial
i
con
creta
a
Tavertet,formatsbàsicamentpels
vilatansindígenes
d'aquestes
poblacions.
Un
altre
fetimportant
que
.s
'ha
esdevingut
ha
estatles
eleccionsmunicipals,
de
les
quals,
des
d ' a q u e ~
ta
revista,
intentemdonarinformació
concreta
que
trobareu
a
les
pàgines
interiors.
LA
REDACCIO.
 
"
HISTORIA
1
1
ELSDARRERS
CENT
ANYSATAVERTET
(11)
Ele
t
ros
S O I l ~ l ' S
del
p
obt
e.
f)1(Os1uerra
¡..
t.j;-c·lti..
ci
f
crrcr.e
l
flJ-<!t
...
~ I - .
( . o l 1 ~ g u t
per
fon
"Car
r
or
a'
¡
(':1
Ra
rnon
Pelat.
I
Els
t
rc
sd
e-
f
ípi
,,:
hi8loriaJ,
e
nc
araque
nor.n
nc
a
t
de
V."l!UT5
hun1d18.
segadors.
Per
tant,
T'av
er
va
saber
jugar
mas
bé
i
tet
no
solament
tenia
vida
_
va
establir
una
mena
de
pròpia,
sinó
que
donava
mercat
a
casa
seva:els
vida
a
gent
de
fora.
dijous
a
la
tarda
i
els
di-
Més
tard,
quan
els
de
Ta-
vendres
al
matí
acudien
vertet
es
cansaren
d
ia
rren
la
gent
de
pagès,
fins
i
car
artigues,
també
es
f0E.
tot
alguns
de
Ca
r
ò
s,
por
rn
ar
e-n
aquf
les
colles
de
tant
els
pollastres,
ous
i
segadqrs,
dalladors
i
to-
conills
i
p
rove
i'e
n
des
d
l
u
nedors,
que
igualment,
a
na
capsa
de
"mistos",
f'
lesseves
èpoques,
sor-
un
sac
de
blat
de
moro
tien
a
buscar
feina
a
fora
per
a
l'aviram
o
de
quar
i
aprofitaven
bé
la
tempo
rada.
Cadadia
la
vida
era
meny
austera
i
sempre
tenien
al
gun
ral
més
per
a
gastar.
Aquestes
colles
que
acabo
d'esmentar,
persistiren
fins
algunsanys
després
de
la
guerra
del36.
La
indústria
del
carbó,
com
ésnatural,
féu
que
el
comerç
tingués
un
in
crement.
Els
hostals
tin
gueren
més
vida
i,a
més,
un
hostaler
posà
muls
per
a
desemboscar,
com
tam-
....
- - . ; . . . . . . ; . ; . . . ; . ; ; . . ; . ; . ; ; . ; ; . . ; . ; " ; ; , ; ; = = - . . . . . . . , , . . . . . . , . . , . . . . ~
bé
l'estanquer;
així,
a-
quests
dos
personatges
es
convertiren
en
negociants
de
boscos.
Cada
setmana
sortien
cap
a
Vic
amb
el
carrocarregat
de
carbó
i
altres
mercaderies;
en
tornar
portaven
les
n e c e ~
sàriesper
al
consum
de
la
co
mar
ca
,
Elque
tenia
11
estanc
pot
ser
va
tenir
més
sort
oA
f
ira
ls
del
segle
pas
sat,
no
obstant,
ja
es
va
im
planta
r
algun
nou
mi
tjà
per
a
guanyar-
se
la
vida,
no
solament
per
a
la
gent
de
Tavertet,
sinó
també
per
a
la
gent
de
fora,
com
va
ésser
treure
escorça
de
les
alzines.
Potser
van
començar
la
colla
d
t
es
co
r
çaires
de
LesPlanes
deSant
Feliu,
però
aviat
s'hi
afegiren
uns
quants
homes
de
Tavertet
i
de
seguida
hi
hagué
uncsp
i
tà
d'aquí
mateix;
a
més
de
tenir
fei
na
uns
quants
homes
grans
també
ocupaven
algunbor
degàs
per
portar
l'aigua
i
preparar
el
dinar
que
feien
,
encomu.
També
tingué
gran
incre
rne
n
t
laindústria
del
car
bó,en
la
qual,
per
l'
ab
un
dor
de
boscos
d'alzinesroures,
no
solament
hi
treballarenhomes
del
po
ble,
siro
queen
vingueren
rro
l
t
s
de
I!
Esquirol.
Aquest
treball
potser
era
més
in
dividual
que
el
dels
escor
çaires,
ja
que
solien
ser
colles
de
dos
o
tres
o,
com
a
màxim,
quatre
o
Cinc.
De
L'Esquirol,
no
sola
ment
venien
bosquerols,
sinó
també
una
colla
de
segadors
que,
per
cert,
tenienfama
de
ser
bons
of 00

Leave a Comment

You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...
You must be to leave a comment.
Submit
Characters: ...