CURS 2009-2010

PROGRAMACIÓ 2n BATXILLERAT
CRITERIS DE QUALIFICACIÓ
 PRIMER TRIMESTRE – PROGRAMACIÓ D’AULA 2n BATXILLERAT 2009-2010 (Llibre de text: NOU VELES. Ed. Castellnou)

UNITAT 1. EL TEXT EXPOSITIU UNITAT 2. EL TEXT ARGUMENTATIU

1. OBJECTIUS 1. OBJECTIUS
• Conéixer i identificar les característiques generals dels textos expositius de l’àmbit • Identificar tesi, arguments i premisses compartides.
acadèmic: estructura i marques enunciatives. • Ser capaç d’argumentar utilitzant les estructures contraargumentatives: refutació i concessió a
• Construir textos informatius d’acord amb una estructura informativa determinada. • l’adversari.
• Conéixer, identificar i usar els recursos explicatius. • Conéixer l’estructura de l’argumentació segons la retòrica clàssica.
• Identificar i valorar la funció del diferents tipus de connectors. • Reconéixer fal·làcies i figures retòriques en l’argumentació.
• Repassar conceptes discursius del curs anterior: les funcions lingüístiques, la dixi, les • Valorar la importància de les condicions de legitimitat de l’argumentació.
propietats del text. • Analitzar la funció, dins del text, dels mecanismes de referència.
• Comentar textos analitzant-ne detalladament estructura, connectors i dixi personal. • Saber redactar comentaris crítics de textos argumentatius.
2. CONTINGUTS
2.1 Estructura de la informació 2. CONTINGUTS
1. Característiques del text expositiu 2.1 Estructura de la informació
2.2 Aspectes pragmàtics 1. L’argumentació. Tema, tesi i arguments
1. El context 2.2 Aspectes pragmàtics
2. Marques enunciatives 1. Components d’una situació d’argumentació
3. Recursos explicatius 2. Condicions de legitimitat de l’argumentació
2.3 Mecanismes de cohesió 3. Procés de legitimació de l’emissor
1. La connexió 2.3 Mecanismes de cohesió
2. Elements lingüístics amb funció connectiva 1. La referència
3. Tipus de connectors 2.4 Comentari de text
2.4 Comentari de text 2.5 Revisió dels continguts
2.5 Revisió dels continguts
3. CRITERIS D’AVALUAC IÓ 3. CRITERIS D’AVALUAC IÓ
• Analitzar i valorar textos expositius de l’àmbit acadèmic a partir de l’anàlisi de l’estructura • Analitzar textos argumentatius tenint en compte la funció social que exerceixen, el context
semàntica, del coneixement dels esquemes textuals i de les dades rellevants sobre la situació cultural on s’inscriuen, l’estructura i els valors que defensen.
• de comunicació. • Construir textos argumentatius de caràcter formal utilitzant arguments lògics i estructures
• Ser capaç de construir textos informatius d’acord amb una estructura convencional determinada contraargumentives.
• i utilitzant diversos recursos explicatius. • Utilitzar els recursos informàtics bàsics per a la recerca i l’elaboració de la informació.
• Reconéixer i usar, en la interpretació de textos i en la regulació de les produccions personals, • Identificar la funció textual dels diferents mecanismes de referència.
els coneixements lingüístics i, més concretament, els coneixements sobre els connectors i la
funció que fan dins del text.
• Utilitzar la nominalització per a construir textos d’estil condensat.
• Identificar les fal·làcies com a arguments no vàlids.
• Saber consultar fonts documentals i integrar la informació extreta en la resolució de noves
activitats. • Comentar críticament textos argumentatius valorant-ne la tesi, els arguments emprats per a
defensar-la, l’estratègia contraargumentativa feta servir i els recursos retòrics utilitzats al servei
• Valorar i interpretar críticament textos expositius tenint en compte els procediments que
de la persuasió.
inscriuen
• el text en una situació de comunicació, que configuren el significat global del text o que
4. TEMPORITZACIÓ: Durada aproximada: 9 hores.
articulen els enunciats.
4. TEMPORITZACIÓ: Durada aproximada: 9 hores.
UNITAT 5. ELS PRONOMS PERSONALS UNITAT 10. LA POESIA DEL SEGLE XX
1. OBJECTIUS
• Conéixer el valor díctic o anafòric dels pronoms. 1. OBJECTIUS
• Identificar les funcions sintàctiques que fan els pronoms febles. • Conéixer les característiques de la poesia del segle xx.
• Identificar en un text l’antecedent d’un pronom feble. • Analitzar textos poètics per a identificar-ne les característiques.
• Detectar les interferències lingüístiques més habituals en l’ús dels pronoms. • Conéixer els recursos poètics més rellevants.
• Utilitzar els pronoms febles d’acord amb la normativa ortogràfica i gramatical. • Saber comentar textos poètics.
2. CONTINGUTS • Elaborar produccions poètiques pròpies senzilles a partir de la imitació i de la manipulació de
2.1 Estudi de la llengua textos.
1. Els pronoms. Característiques generals
2. Els pronoms forts 2. CONTINGUTS
3. Els pronoms febles 2.1 Literatura
3. CRITERIS D’AVALUACIÓ • El noucentisme
1. Completar oracions o textos utilitzant els pronoms febles adequats a l’antecedent i a la funció • Els moviments d’avantguarda
sintàctica que duen a terme.
• La poesia durant els anys vint i trenta
2. Reescriure oracions fent-hi substitucions pronominals.
3. Identificar la funció sintàctica que duen a terme els pronoms febles d’un text. • La poesia valenciana en el primer terç del segle xx
4. Identificar l’antecedent dels pronoms febles que apareixen en un text. • La poesia de postguerra
5. Reconéixer les diferències principals entre el castellà i el valencià en l’ús dels pronoms • La poesia valenciana de postguerra
6. febles. • La poesia en l’últim terç del segle xx
7. Corregir oracions amb problemes en l’ús dels pronoms febles per interferències del castellà. • Tècniques poètiques
4. TEMPORITZAC IÓ 2.2 Comentari de text
• Durada aproximada: 3 hores.
3. CRITERIS D’AVALUAC IÓ
UNITAT 6. LA CONJUGACIÓ VERBAL • Reconéixer els trets característics dels corrents estètics i literaris que se succeïren en poesia
1. OBJECTIUS durant el segle xx.
• Mostrar i conéixer els autors més rellevants de la història de la poesia catalana del segle xx.
• Conéixer les irregularitats de la conjugació verbal. • Identificar en poemes les característiques de l’autor o corrent estètic estudiat.
• Conéixer les denominacions dels temps verbals. • Identificar l’autor i el poema a partir de la lectura d’alguns versos.
• Analitzar la mètrica d’un poema.
• Saber classificar els verbs velaritzats en subgrups.
• Identificar recursos retòrics i valorar la funció que fan dins del poemes en relació amb el
• Evitar les interferències lingüístiques en la conjugació verbal. contingut.
• Identificar el tema d’un poema i ser capaç d’explicar-ne el contingut.
• Evitar els trets dialectals no normatius en l’escriptura dels verbs. • Construir poemes paral·lels.
2. CONTINGUTS • Identificar les relacions intertextuals entre poemes.
2.1 Estudi de la llengua
• Comentar un text poètic.
• Les conjugacions verbals. Característiques generals
• Verbs pronominals 4. TEMPORITZACIÓ: Durada aproximada: 12 hores.
• Doblets verbals
3. CRITERIS D’AVALUAC IÓ
• Completar oracions amb la forma verbal adequada.
• Identificar els canvis que es produeixen en la conjugació d’uns verbs irregulars determinats.
• Conéixer les característiques dels verbs velaritzats.
 • Conéixer les irregularitats pròpies de la tercera conjugació pura.
• Saber denominar les formes verbals amb el terme corresponent.
• Esmenar les formes verbals incorrectes en oracions o textos.
4. TEMPORITZACIÓ: Durada aproximada: 3 hores.
SEGON TRIMESTRE – PROGRAMACIÓ D’AULA 2n BATXILLERAT 2009-2010

UNITAT 3. EL DISCURS PERIODÍSTIC UNITAT 4. L’ASSAIG

1. OBJECTIUS 1. OBJECTIUS
• Identificar els mecanismes per a incloure opinió en el discurs periodístic. • Conéixer i analitzar les característiques de l’assaig literari contemporani.
• Reconéixer la força argumentativa de l’implícit. • Conéixer i analitzar els principals recursos lingüístics i estilístics de l’assaig.
• Analitzar articles d’opinió. • Identificar les principals formes literàries o subgèneres de l’assaig.
• Identificar els usos sexistes del llenguatge. • Conéixer els autors principals que han conreat el gènere.
• Utilitzar la cortesia lingüística en els intercanvis orals. • Conéixer la importància de Joan Fuster en el panorama literari del segle xx.
• Comentar críticament articles d’opinió. • Comentar textos assagístics.

2. CONTINGUTS 2. CONTINGUTS
2.1 Estructura de la informació 2.1 Estructura de la informació
1. Els gèneres periodístics 1. L’assaig: definició i característiques
2. L’article d’opinió 2. Tema i estructura dels textos assagístics
3. Recursos d’inici i de tancament 2.2 Aspectes pragmàtics
2.2 Aspectes pragmàtics 1. Recursos lingüístics i estilístics de l’assaig
1. Informació i opinió als mitjans de comunicació
2. La cortesia lingüística 2.3 Literatura
3. Usos sexistes del llenguatge 1. L’assaig al segle xx
2.3 Comentari de text 2.4 Comentari de text
2.4 Revisió dels continguts 2.5 Revisió dels continguts

3. CRITERIS D’AVALUAC IÓ 3. CRITERIS D’AVALUAC IÓ

• Identificar en intercanvis comunicatius de tota mena expressions i valoracions que denoten
usos discriminatoris en relació amb el gènere social, reflexionar críticament sobre aquestes i
evitar-les en les produccions personals.
• Valorar la importància d’utilitzar la cortesia lingüística per a aconseguir una comunicació
verbal no agressiva.
• Ser capaç d’identificar informació implícita, tant sobreentesos com pressuposicions
lingüístiques, i de defensar-se dels intents de manipulació mitjançant l’ús de l’implícit.
• Identificar la presència d’opinió en gèneres periodístics considerats informatius.
• Identificar i utilitzar els recursos d’inici i de tancament en la redacció d’articles d’opinió.
• Elaborar comentaris crítics d’articles d’opinió, valorant tots els components que hi Intervenen:
pragmàtics, textuals i lingüístics.
• Explicar a partir d’un text les característiques pròpies dels textos assagístics.
• Reconéixer els diferents subgèneres assagístics.
• Valorar el contingut ideològic –explícit o implícit– de diferents manifestacions de la prosa
d’idees, amb relació al context historicocultural en què es van produir i amb relació a la
significació que adopten en la societat actual.
• Interpretar textos assagístics de la nostra literatura, tenint en compte les estructures
convencionals del gènere i les fronteres, sovint poc definides, amb els articles d’opinió de la
premsa escrita.
• Identificar les característiques més rellevants de l’obra de Josep Pla i de Joan Fuster.
• Conéixer l’obra dels autors més rellevants que conreen l’assaig en l’actualitat.
• Comentar un text assagístic tenint-ne en compte el contingut i la caracterització lingüística.

4. TEMPORITZAC IÓ 4. TEMPORITZAC IÓ
• Durada aproximada: 9 hores. • Durada aproximada: 9 hores.
UNITAT 7. L’ORACIÓ COMPOSTA
3. CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. OBJECTIUS • Identificar i explicar els diferents mecanismes de creació de mots.
• Identificar i classificar oracions. • Conéixer i ser capaç d’emprar la derivació com a mecanisme de creació lèxica.
• Identificar la funció sintàctica de les proposicions inserides. • Conéixer i ser capaç d’emprar la composició com a mecanisme de creació lèxica.
• Saber construir oracions gramaticalment correctes. • Reconéixer les interferències lèxiques.
• Conéixer els diferents tipus de conjuncions. • Conéixer els diferents tipus d’abreviacions i ser capaç d’emprar-les adequadament.
• Eradicar les interferències sintàctiques del castellà. • Analitzar els diferents tipus de relacions lèxiques entre les paraules d’un text.
2. CONTINGUTS • Identificar els barbarismes en els textos orals i escrits i evitar-los.
2.1 Estudi de la llengua
1. L’oració. Definició i classificació 4. TEMPORITZACIÓ
2. L’oració complexa • Durada aproximada: 3 hores.
3. L’oració composta
3. CRITERIS D’AVALUAC IÓ UNITAT 11. LA NARRATIVA DEL SEGLE XX
• Identificar les diferents classes d’oracions.
• Saber analitzar sintàcticament oracions complexes i compostes. 1. OBJECTIUS
• Corregir errades en la construcció d’oracions. • Analitzar, interpretar i valorar textos narratius.
• Utilitzar la conjunció adequada per al tipus d’oració. • Analitzar la influència de la guerra i la postguerra en la narrativa del segle xx.
• Substituir conjuncions per unes altres d’equivalents. • Conéixer les tendències, les obres i els autors més destacats de la literatura catalana.
• Completar oracions amb el nexe adequat. • Reconéixer i analitzar les tècniques narratives.
• Construir oracions complexes o compostes a partir de la combinació d’oracions simples. • Comentar textos narratius.
4. TEMPORITZAC IÓ • Potenciar, a partir del plaer de la lectura, la creació d’un sentit crític en la valoració dels textos
• Durada aproximada: 6 hores. literaris actuals.
2. CONTINGUTS
UNITAT 8. LÈXIC I SEMÀNTICA 2.1 Literatura
1. La narrativa en el primer terç del segle XX
1. OBJECTIUS 2. La narrativa durant la dictadura
• Conéixer els diferents mecanismes de creació lèxica i aplicar-los en la pràctica. 3. La narrativa en l’últim terç del segle XX
• Conéixer àmpliament el lèxic i analitzar-lo tenint en compte els procediments de formació de 4. Les tècniques narratives
mots i les relacions lexicosemàntiques. 2.2 Comentari de text
• Estudiar l’estructura de les paraules per a treballar la idea que el lèxic d’una llengua té 3. CRITERIS D’AVALUAC IÓ
estructura • Explicar, a partir d’un text, les característiques pròpies de la narració.
• interna. • Valorar la literatura de l’exili.
• Desenvolupar unes nocions bàsiques de semàntica lèxica, especialment de l’anàlisi basada en • Identificar i valorar les obres i els autors més representatius de la narrativa catalana de la
les relacions lèxiques. postguerra.
• Repassar els mecanismes de cohesió lèxica. • Identificar i valorar les obres i els autors més representatius de la narrativa catalana de l’últim
terç del segle XX.
2. CONTINGUTS • Interpretar textos novel·lístics de la nostra literatura i de la literatura universal.
2.1 Estudi de la llengua • Identificar i aplicar les tècniques narratives.
 1. Creació lèxica • Identificar els subgèneres narratius.
2. Semàntica • Aplicar els procediments retòrics a l’anàlisi del text narratiu.
2.2 Comentari de text • Resumir el tema d’un text narratiu i comentar-ne la finalitat i l’estructura.
4. TEMPORITZACIÓ: Durada aproximada: 10 hores.

TERCER TRIMESTRE – PROGRAMACIÓ D’AULA 2n BATXILLERAT 2009-2010

UNITAT 9. LLENGUA I SOCIETAT UNITAT 12. EL TEATRE DEL SEGLE XX

1. OBJECTIUS 1. OBJECTIUS
• Reconéixer les relacions entre llengua i societat. • Conéixer el teatre del segle xx.
• Identificar les aportacions de la sociolingüística. • Analitzar les diverses temptatives de renovació del teatre del segle xx.
• Reconéixer les tendències en les actituds dels parlants que observa la sociolingüística. • Conéixer autors teatrals contemporanis i les seues propostes estètiques.
• Estudiar conceptes claus de la sociolingüística com ara els prejudicis lingüístics, el bilingüisme • Conéixer i analitzar el fet teatral.
i la diglòssia. • Acostar el text teatral al lector a través de lectures interpretatives.
• Estudiar i valorar els conceptes de normativització i normalització d’una llengua. • Comentar textos teatrals.
• Conéixer i valorar la situació de la llengua en els diferents àmbits d’ús.
• Comentar textos. 2. CONTINGUTS
2.1 Literatura
2. CONTINGUTS 1. El teatre en el primer terç del segle xx
2.1 Estudi de la llengua 2. El teatre de la postguerra durant els anys setanta
1. Usos i actituds lingüístiques 3. El teatre actual
2. Llengües en contacte 4. Anàlisi del fet teatral
3. Conflicte lingüístic 2.2 Comentari de text
4. Normalització lingüística
5. Situació actual de la llengua 3. CRITERIS D’AVALUAC IÓ
2.2 Comentari de text • Reconéixer els trets característics dels corrents estètics i literaris que se succeïren en teatre
2.3 Revisió dels continguts durant el segle xx.
• Mostrar i conéixer els autors més rellevants de la història del teatre català del segle xx.
3. CRITERIS D’AVALUAC IÓ • Captar i extraure les característiques essencials de textos teatrals de diversos tipus i diferent
• Valorar les aportacions de la sociolingüística. nivell de formalització.
• Reconéixer les relacions que s’estableixen entre la llengua i la societat i les característiques de • Establir relacions entre obres, autors i moviments que constitueixen un referent clau en la
les comunitats lingüístiques. • història del teatre del segle xx –inclosos els de la literatura occidental– i els elements més
• Aplicar els conceptes de bilingüisme i diglòssia a l’anàlisi del cas valencià. destacats del context cultural, social i històric en què apareixen.
• Reconéixer les diferents situacions de contacte de llengües. • Analitzar i comentar obres completes dels autors més destacats del segle xx pel que fa al teatre,
• Valorar críticament els diferents prejudicis lingüístics. i reconéixer el seu contingut ideològic i relacionar-lo amb el seu context.
• Interpretar textos teatrals de la nostra literatura i de la literatura universal.
• Valorar la importància de la lleialtat lingüística. • Reconéixer les característiques temàtiques i formals del teatre de l’absurd.
• Distingir entre normalització i normativització lingüística. • Redactar el resum, la concreció del tema i la finalitat d’un text teatral.
• Comentar críticament un text de temàtica sociolingüística. • Comentar un text teatral.

4. TEMPORITZACIÓ: Durada aproximada: 5 hores. 4. TEMPORITZACIÓ: Durada aproximada: 6 hores.

 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ 2n BATXILLERAT curs 2009-2010
1.1. Comprensió del text
Avaluarà la capacitat de l’alumnat de comprendre un text. Es demanarà a l’alumnat
que responga quatre preguntes sobre un text de 25 a 30 línies de caràcter literari o
no literari. Les preguntes seran del tipus següent:
1. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
2. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
3. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apa-
reixen al text.
4. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els
trets corresponents que apareixen al text.
5. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, meto-
nímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
6. Identificar les veus del discurs.
7. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
Les dues primeres preguntes generalment es correspondran amb els enunciats 1. i
2., i les altres dues se seleccionaran a partir dels altres enunciats d’acord amb les
possibilitats que oferirà cada text.
Puntuació: 3 punts
a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1
punt)
c) (0’5 punts)
d) (0’5 punts)
1.2. Anàlisi lingüística del text
Avaluarà la competència lingüística i el coneixement reflexiu del model lingüístic
de referència. Es demanarà a l’alumnat que responga tres preguntes sobre qüestions
de pronúncia, gramaticals, lèxiques i fraseològiques relacionades amb el text, com
ara les següents:
1. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i
tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores, entre consonants
palatals sordes i sonores, enllaços fonètics (fonosintaxi: “les ales”, “una hora”).
2. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals
d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
3. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions
sintàctiques, tipus d’oracions compostes, mecanismes gramaticals de referència
(pronominalització –febles, relatius–, connectors i dixi).
4. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un
sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del
text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats
fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correc-
tament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.
Puntuació: 3 punts
a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal
deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor cor-
responent.
b) (1 punt)
c) (1 punt)
1.3. Expressió i reflexió crítica
El punt d’atenció d’aquesta part de la prova serà la capacitat de l’estudiant d’elaborar textos en un
registre formal i de valorar críticament un text. S’hi plantejaran dues qüestions. Cada qüestió
demanarà la producció d’un escrit d’extensió mitjana (unes 150 paraules). La primera se centrarà en
la literatura i podrà tenir un dels enunciats següents:
1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als
anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època.
2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor.
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges.
Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què.
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn
de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat
contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra
fins a finals dels anys 70.
7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic.
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.
9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
13. Descriu les característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual.
14. Explica l’obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual.
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània.
Explica-ho.
Puntuació: 4 punts
a) (2 punts)
b) (2 punts)
La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En ge-
neral, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què
mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per a
donar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el
text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc. Si
el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari
expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i
amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema;
reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors
(literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text
narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències
pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un
text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el
contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una
pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.
Criteris de valoració de l’expressió escrita
En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les
respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta,
expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben
estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i
demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica. Si
la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05
punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o
Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes).
El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors
supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.
La qualificació final de cada avaluació s’obtindrà de la realització de proves escrites que consistiran a aplicar els conceptes treballats a classe de la part de comprensió del
text, dels continguts de gramàtica, de la literatura i del treball sobre la lectura trimestral. Cada prova serà puntuada de 0 a 10. El contingut de cada prova és acumulatiu, és a
dir, l’alumne/a ha de poder aplicar els conceptes treballats des de l’inici del curs. En cada període avaluat, es trauran les mitjanes aritmètiques de les proves realitzades la
proporció següent:

1a i 2a avaluació:
• Notes comprensió del text 30%
• Notes exàmens dels continguts gramaticals (anàlisi lingüística del text) 20 %
• Notes literatura (Expressió i reflexió crítica) 40% (20+20)
• Lectura 10%

3a avaluació:
• Nota comprensió del text: 3 punts
• Nota anàlisi lingüística del text: 3 punts
• Nota expressió i reflexió crítica: 4 punts

• El treball diari a classe i a casa pot fer augmentar o disminuir fins a 1 punt la nota de cada avaluació.
• Els continguts relatius a la comprensió del text i a l’anàlisi lingüística són acumulatius.
• La qualificació final serà la mitjana aritmètica de totes les del curs.
• L’assistència a classe és especialment important. El professorat alertarà que les faltes no justificades poden fer baixar fins a 2 punts la nota de l’avaluació. (Cada
falta no justificada restarà 0,25 punts de l’avaluació corresponent).
• Si les faltes superen el 25 % de les sessions programades, l’alumne o alumna perdrà el dret a l’avaluació contínua.