Les tres velletes: l'Oïda, la Memòria i la Veu

Avui la roser a la seva sessió de Comunicació oral i escrita, ens ha demostrat que a
través de les histories podem arribar més fàcilment a les persones.
També ens ha fet una breu reflexió dient i demostrant, que un tema poc interessant pot
donar un gir complet i tornar-se interessant, tant sols transformant-t’ho en una historia.
La gent està més atenta, i a més a més, tenen menys facilitat per caure en el oblit.

Hi havia una vegada tres grans velletes. Aquestes velletes, adquirien molt de
coneixement i tenien tantes històries que les feien córrer arreu del món. Aquestes tres
velletes no ho podien fer totes soles així que van tenir l’ajuda d’uns amics, els cavalls,
el quals les varen portar. Així les tres velletes varen expandir les seves historietes arreu
del món.

La primera velleta era l’OÏDA, era la primera que sortia a funcionar. Ella era molt i
molt tímida i, sempre treballava quan volia ja que es deixava endur per els estímuls.
Aquesta velleta, tenia un problema, un de gran!. Pobreta d’ella era molt tímida,
vergonyosa i una micona ignorant i no sabia treballar sense la seva amiga la velleta
Memòria.

La segona velleta, la MEMORIA, era una mica més diferent, ella només es quedava
amb aquelles coses que més li agradaven, aquelles que la feien distreure, aquelles que li
sobtaven, és a dir, aquelles que més la sorprenien. Era una velleta que mai li agradava
sortir de casa, preferia està tancada dins d’ella. Era com si diguéssim la velleta més
familiar de les tres. Ella era molt discreta, no li agrada mostra tot allò que sabia ja que
algú ho feia per ella, aquesta era la seva amiga la tercera velleta anomenada Veu.

La tercera velleta, la que s’anomenava VEU, era la encarregada de comunicar als altres
la seva existència. La Veu era la que més es feia nota, era la més escoltada de totes elles
era la més exterior. Aquesta velleta, era la més lenta, però al final, sempre sortia a parla.
La Veu era la part del pensament que utilitzava el llenguatge per expressar-ho tot de la
millor manera possible.

Així eren les tres velletes, que sempre estaven juntes i es feien companyia.

Complements:
-La veu no es toca, no te la pots endur, però pots escoltar-la. Si la veu és aire, només pot
existir si hi ha un cos que li permeti treure-la. Necessita d'un aparell fonedor format per
diferents òrgans per sortir a l'exterior. Podem dir que la veu és com si estigués tancada
en un capseta, i la exterioritzem sempre que no hi hagi soroll, ja que aquest molesta.

-Els gestos els fem amb les mans i serveixen per acompanyar i donar sentit a allò que
volem explicar o expressar.