El grups parlamentaris sotasignats, d’acord amb el que preveu
l’article 145.3 del Reglament del Parlament, presenten la següent proposta de resolució:
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
L’any 2008 es va commemorar el 60è aniversari de la Declaració
Universal del Drets Humans, declaració que va ser proclamada per l’Assemblea de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948. Aquesta declaració universal va ser fruit del consens de la majoria dels estats membres de Nacions Unides en aquell moment. Aquest consens fou alhora un triomf i una debilitat. Un triomf, en acordar-se els drets que havien de ser garantits a tot ésser humà; una debilitat perquè al buscar aquest consens general la declaració no va ser dotada de cap força vinculant ni coercitiva a nivell internacional.
Així doncs, encara avui, seixanta anys després, milions de persones
del planeta encara no gaudeixen dels drets més elementals tot i que s’han fet avenços notables: els principis que estableix es veuen reflectits en les Constitucions i lleis de més de 90 països. Mecanismes internacionals, regionals i nacionals específics, incloent a l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans i el Consell de Drets Humans, amb els seus experts independents, han estat establerts per a monitorar, promoure, protegir i continuar desenvolupant els drets humans.
Tot i així, en països com Colòmbia, la situació dels drets ha
empitjorat després de més de 40 anys d’un conflicte armat intern que enfronta a les forces de seguretat i als paramilitars contra els grups guerrillers, en un cicle interminable de violència exercida pels tres actors armats, que ha produït un nombre ingent de víctimes, civils majoritàriament a través d’execucions extrajudicials, tortura, desaparicions d’opositors, violacions contra nens, dones i indígenes. Cal destacar però que, des de la societat civil, han sorgit entitats observadores i defensores dels drets humans a Colòmbia com són la Taula per la pau i els drets humans a Colòmbia i OIDHACO (Oficina Internacional de Drets Humans - Acció Colòmbia).
Per la Taula per la pau i els drets humans a Colòmbia l'objectiu
principal és la promoció i protecció dels drets humans a Colòmbia i el suport a un procés de pau negociat, tot tenint com a marc de referència les recomanacions de les Nacions Unides i d'altres organismes internacionals. A més, la Taula entén que una veritable pau i una reconciliació nacional a Colòmbia només es poden aconseguir a través d'una solució negociada que es fonamenti en l'esclariment de la veritat, de la justícia i el reconeixement del dret a la reparació de les víctimes de les violacions dels drets humans i el dret internacional humanitari. Una altra de les premisses bàsiques sobre les que es basa el treball de la Taula és considerar l'Estat colombià com a principal instància responsable de vetllar pel respecte dels drets humans dins del seu territori. Alhora, reconeix la societat civil colombiana com a protagonista de la transformació social, política i econòmica que urgeix al país; així com considera que la comunitat internacional ha d'assumir la seva corresponsabilitat en els aspectes d'internacionalització del conflicte.
Per altra banda, a partir de la celebració de la Conferència Europea
sobre els Drets Humans a Colòmbia el febrer de 1995 al Parlament Europeu, a sol·licitud de diverses ong’s colombianes i europees, es va posar en funcionament l’Oficina Internacional de Drets Humans – Acció Colòmbia (OIDHACO), organisme que actua com a lobby dels drets humans davant la Unió Europea i les Nacions Unides.
A tots aquests moviments s’hi ha de sumar les diverses resolucions
d’organismes internacionals com l’Alt Comissionat sobre la situació dels Drets Humans en Colòmbia de les Nacions Unides; informes de la Comissió Interamericana de drets humans de l’Organització dels Estats Americans i diferents resolucions del Parlament Europeu entre d’altres.
És per tot això que, els grups parlamentaris sotasignats presenten la
següent: PROPOSTA DE RESOLUCIÓ
El Parlament de Catalunya insta el Consell Executiu a:
1. Insistir en una solució política negociada del conflicte armat
intern a Colòmbia, basada en el diàleg entre les parts. La solució militar no representa una opció de futur, perquè només serveix per augmentar els nivells violència i les continues violacions dels drets humans.
2. Portar a terme les gestions necessàries prop del Govern de
l’Estat perquè demani al Govern colombià, a través dels mecanismes corresponents, que respecti la legitimitat del treball dels i de les defensores dels drets humans i dels i les líders socials (sindicalistes, pagesos, indígenes, afrocolombians, dones, estudiants, entre d’altres.)
3. A sol·licitar al Govern espanyol que demani a l’Estat colombià
que compleixi les normes internacionals en matèria de drets humans.
Palau del Parlament, 8 de maig de 2009
Miquel Iceta i Llorens Anna Simó i Castelló Dolors Camats i Luis
Portaveu GP PSC-Cpc Portaveu GP ERC Portaveu GP ICV-EUiA