SESSI 9 6 de maig

El quadern gris de Josep Pla

del 2014

Josep Pla i Casadevall

Nascut el 8 de mar del 1897 a Palafrugell i mort el 23 dabril del 1981 a Llofriu Fill duna famlia de petits propietaris rurals, estudi el batxillerat a Girona i, desprs de comenar medicina, estudi dret a la Universitat de Barcelona. De preco vocaci, debut en revistes comarcals i redact nombrosos escrits de creaci literria que no foren publicats. Com a periodista professional, comen el 1918 a Las Noticias i pass desprs a La Publicidadon continu en la seva etapa catalana i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya . Collabor tamb en els diaris de Madrid El Sol i Fgaro , i a moltes altres publicacions, entre les quals la Revista de Catalunya . Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treball fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. Frana, Itlia, Anglaterra, Alemanya, la Uni Sovitica, Madrid, etc., foren les seves residncies habituals o lobjecte de viatges especials per tal de trametre crniques periodstiques, la major part poltiques per algunes de carcter cultural. Daquesta etapa sn els primers llibres: Coses vistes (1925) s desprs d Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924) el descobriment dun gran escriptor, assenyalat, entre altres crtics, per Carles Riba. A continuaci, Rssia (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D. Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid: un dietari (1929), Francesc Camb (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de poltica catalanista (1931), Madrid: ladveniment de la Repblica (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temtica que continuaria tractant: narraci pura, llibres de viatges, biografies, crniques periodstiques, etc. Polmic i belligerant en els escrits poltics, sense participar activament en la vida pblica fou un propagandista de la Lliga Regionalista i de Francesc Camb. Arribada la guerra, marx de Catalunya i fu llargues estades a lestranger i a lEspanya franquista. Lany 1939 sinstall definitivament a Catalunya, sense moure's prcticament de lEmpord. La postguerra signific, en primer lloc, una temptativa de justificaci poltica Historia de la Segunda Repblica Espaola (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor i, desprs,

una llarga meditaci sobre la Guerra Civil Espanyola , que condemn repetidament. Escriv en castell alguns llibres i, setmanalment, collaboracions a la revista Destino . Daquesta etapa sn Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942), Humor honesto y vago (1942), La huda del tiempo (1945), aix com Rusiol y su tiempo (1942), El pintor Joaqun Mir (1944) i Un seor de Barcelona (1945) A partir del 1947 public normalment els seus llibres en catal i inici la darrera i ms fecunda etapa de la seva vida descriptor. Fins el 1956 public Cadaqus (1947), Bodeg amb peixos (1950), Lilla dels castanyers (1951), Pa i ram (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garb (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), LEmpordanet (1954), Cartes dItlia (1955), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end destiu a New-York (1955) i De lEmpordanet a Barcelona (1956). El 1956 fu, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes , que sinterromp a la mort de leditor. Comprenia ledici alternada dobres indites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuaci dalgunes sries De lEmpordanet a Andorra (1959) i la publicaci dobres originals Un senyor de la Terra del Foc (1961), per laportaci ms important fou la publicaci de nou volums d Homenots (1958-62). Lany 1965 public La Catalunya vella, i el 1966 inici, amb El quadern gris , la recopilaci de l Obra completa. Dins la lnia d El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Slvia (1974). Fora de la seva Obra completa public altres ttols com Veure Catalunya (1979), El geni del pas i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en collaboraci amb Salvador Dal, i pstumament Notes per a un diari (1986). Tamb dedici pstuma sn les correspondncies amb L. Hirsch sota el ttol Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), les Cartes a Pere (1996), adreades al seu germ, l Epistolari Joan Coromines i Josep Pla (2001) i amb el seu editor de lEditorial Selecta Josep Maria Cruzet i Sanfeliu (2004), entre daltres. La grandesa de lobra de Pla resideix essencialment en lescriptura, la qual uneix a la utilitzaci dun llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinria. La precisi en la descripci de la natura

lobliga a forar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, ms que una recreaci, s un descobriment sensual del mn. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensi transcendental i el lliga a la gran tradici literria dels humanistes de tots el temps. La crtica social i el retrat psicolgic lemparenten amb lobra dalguns dels seus autors predilectes, dins la lnia dels moralistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, per, els seus mestres indiscutibles sn els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge duna poca una personal concepci del mn. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerarse com unes vastes memries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls a estones, irnics, i a estones adolorits dun home que lamenta lesfondrament del mn rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a ladveniment de lera industrial i urbana. El 1968 fou institut el Premi Josep Pla en honor seu, i lany 1973 fou creada la Fundaci Josep Pla a Palafrugell, amb seu a la casa natal de lescriptor i a la casa vena, amb lobjectiu de preservar i reunir la documentaci de i sobre lescriptor i difondre'n la figura i lobra, instituci ampliada sobretot a partir de lany 2000. Lany 2010 fou creada la ctedra Josep Pla de la universitat de Girona per un conveni signat entre aquesta universitat, la Fundaci Josep Pla i el Grup 62. El 1969, en ocasi de la proposta de latorgament del Premi dHonor de les Lletres Catalanes, sinici una llarga polmica sobre la concessi del guard a lautor entre sectors enfrontats del pas, premi que no arrib a guanyar. El 1980 reb la Medalla dOr de la Generalitat. Dcades desprs de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans ms llegits i la seva figura i la seva obra sn encara objecte destudis, interpretacions i polmiques, referides tant a les seves posicions poltiques com al seu llegat literari o a la seva actitud vital, que no fan sin confirmar-ne la vigncia. Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur just per passar l'estona, a la bona de Du el que se m'anir presentant. La meva mare s una sen ora molt neta minada per l'obsessi! de mantenir la casa en un ordre "ebrat. Li a"rada d'estripar papers, de cremar velles andr#mines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat prctica o decorativa immediata. $a %ar prou, aix&, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. 'i aix# arriba, no crec pas, de tota manera, que (i (a"i res de mal...) El quadern gris, fragment.

SESSI 9 6 de maig

El quadern gris de Josep Pla

del 2014

Josep Pla i Casadevall

Nascut el 8 de mar del 1897 a Palafrugell i mort el 23 dabril del 1981 a Llofriu Fill duna famlia de petits propietaris rurals, estudi el batxillerat a Girona i, desprs de comenar medicina, estudi dret a la Universitat de Barcelona. De preco vocaci, debut en revistes comarcals i redact nombrosos escrits de creaci literria que no foren publicats. Com a periodista professional, comen el 1918 a Las Noticias i pass desprs a La Publicidadon continu en la seva etapa catalana i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya . Collabor tamb en els diaris de Madrid El Sol i Fgaro , i a moltes altres publicacions, entre les quals la Revista de Catalunya . Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treball fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. Frana, Itlia, Anglaterra, Alemanya, la Uni Sovitica, Madrid, etc., foren les seves residncies habituals o lobjecte de viatges especials per tal de trametre crniques periodstiques, la major part poltiques per algunes de carcter cultural. Daquesta etapa sn els primers llibres: Coses vistes (1925) s desprs d Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924) el descobriment dun gran escriptor, assenyalat, entre altres crtics, per Carles Riba. A continuaci, Rssia (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D. Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid: un dietari (1929), Francesc Camb (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de poltica catalanista (1931), Madrid: ladveniment de la Repblica (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temtica que continuaria tractant: narraci pura, llibres de viatges, biografies, crniques periodstiques, etc. Polmic i belligerant en els escrits poltics, sense participar activament en la vida pblica fou un propagandista de la Lliga Regionalista i de Francesc Camb. Arribada la guerra, marx de Catalunya i fu llargues estades a lestranger i a lEspanya franquista. Lany 1939 sinstall definitivament a Catalunya, sense moure's prcticament de lEmpord. La postguerra signific, en primer lloc, una temptativa de justificaci poltica Historia de la Segunda Repblica Espaola (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor i, desprs,

una llarga meditaci sobre la Guerra Civil Espanyola , que condemn repetidament. Escriv en castell alguns llibres i, setmanalment, collaboracions a la revista Destino . Daquesta etapa sn Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942), Humor honesto y vago (1942), La huda del tiempo (1945), aix com Rusiol y su tiempo (1942), El pintor Joaqun Mir (1944) i Un seor de Barcelona (1945) A partir del 1947 public normalment els seus llibres en catal i inici la darrera i ms fecunda etapa de la seva vida descriptor. Fins el 1956 public Cadaqus (1947), Bodeg amb peixos (1950), Lilla dels castanyers (1951), Pa i ram (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garb (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), LEmpordanet (1954), Cartes dItlia (1955), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end destiu a New-York (1955) i De lEmpordanet a Barcelona (1956). El 1956 fu, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes , que sinterromp a la mort de leditor. Comprenia ledici alternada dobres indites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuaci dalgunes sries De lEmpordanet a Andorra (1959) i la publicaci dobres originals Un senyor de la Terra del Foc (1961), per laportaci ms important fou la publicaci de nou volums d Homenots (1958-62). Lany 1965 public La Catalunya vella, i el 1966 inici, amb El quadern gris , la recopilaci de l Obra completa. Dins la lnia d El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Slvia (1974). Fora de la seva Obra completa public altres ttols com Veure Catalunya (1979), El geni del pas i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en collaboraci amb Salvador Dal, i pstumament Notes per a un diari (1986). Tamb dedici pstuma sn les correspondncies amb L. Hirsch sota el ttol Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), les Cartes a Pere (1996), adreades al seu germ, l Epistolari Joan Coromines i Josep Pla (2001) i amb el seu editor de lEditorial Selecta Josep Maria Cruzet i Sanfeliu (2004), entre daltres. La grandesa de lobra de Pla resideix essencialment en lescriptura, la qual uneix a la utilitzaci dun llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinria. La precisi en la descripci de la natura

lobliga a forar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, ms que una recreaci, s un descobriment sensual del mn. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensi transcendental i el lliga a la gran tradici literria dels humanistes de tots el temps. La crtica social i el retrat psicolgic lemparenten amb lobra dalguns dels seus autors predilectes, dins la lnia dels moralistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, per, els seus mestres indiscutibles sn els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge duna poca una personal concepci del mn. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerarse com unes vastes memries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls a estones, irnics, i a estones adolorits dun home que lamenta lesfondrament del mn rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a ladveniment de lera industrial i urbana. El 1968 fou institut el Premi Josep Pla en honor seu, i lany 1973 fou creada la Fundaci Josep Pla a Palafrugell, amb seu a la casa natal de lescriptor i a la casa vena, amb lobjectiu de preservar i reunir la documentaci de i sobre lescriptor i difondre'n la figura i lobra, instituci ampliada sobretot a partir de lany 2000. Lany 2010 fou creada la ctedra Josep Pla de la universitat de Girona per un conveni signat entre aquesta universitat, la Fundaci Josep Pla i el Grup 62. El 1969, en ocasi de la proposta de latorgament del Premi dHonor de les Lletres Catalanes, sinici una llarga polmica sobre la concessi del guard a lautor entre sectors enfrontats del pas, premi que no arrib a guanyar. El 1980 reb la Medalla dOr de la Generalitat. Dcades desprs de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans ms llegits i la seva figura i la seva obra sn encara objecte destudis, interpretacions i polmiques, referides tant a les seves posicions poltiques com al seu llegat literari o a la seva actitud vital, que no fan sin confirmar-ne la vigncia. Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur just per passar l'estona, a la bona de Du el que se m'anir presentant. La meva mare s una sen ora molt neta minada per l'obsessi! de mantenir la casa en un ordre "ebrat. Li a"rada d'estripar papers, de cremar velles andr#mines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat prctica o decorativa immediata. $a %ar prou, aix&, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. 'i aix# arriba, no crec pas, de tota manera, que (i (a"i res de mal...) El quadern gris, fragment.

SESSI 9 6 de maig

El quadern gris de Josep Pla

del 2014

Josep Pla i Casadevall

Nascut el 8 de mar del 1897 a Palafrugell i mort el 23 dabril del 1981 a Llofriu Fill duna famlia de petits propietaris rurals, estudi el batxillerat a Girona i, desprs de comenar medicina, estudi dret a la Universitat de Barcelona. De preco vocaci, debut en revistes comarcals i redact nombrosos escrits de creaci literria que no foren publicats. Com a periodista professional, comen el 1918 a Las Noticias i pass desprs a La Publicidadon continu en la seva etapa catalana i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya . Collabor tamb en els diaris de Madrid El Sol i Fgaro , i a moltes altres publicacions, entre les quals la Revista de Catalunya . Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treball fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. Frana, Itlia, Anglaterra, Alemanya, la Uni Sovitica, Madrid, etc., foren les seves residncies habituals o lobjecte de viatges especials per tal de trametre crniques periodstiques, la major part poltiques per algunes de carcter cultural. Daquesta etapa sn els primers llibres: Coses vistes (1925) s desprs d Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924) el descobriment dun gran escriptor, assenyalat, entre altres crtics, per Carles Riba. A continuaci, Rssia (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D. Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid: un dietari (1929), Francesc Camb (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de poltica catalanista (1931), Madrid: ladveniment de la Repblica (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temtica que continuaria tractant: narraci pura, llibres de viatges, biografies, crniques periodstiques, etc. Polmic i belligerant en els escrits poltics, sense participar activament en la vida pblica fou un propagandista de la Lliga Regionalista i de Francesc Camb. Arribada la guerra, marx de Catalunya i fu llargues estades a lestranger i a lEspanya franquista. Lany 1939 sinstall definitivament a Catalunya, sense moure's prcticament de lEmpord. La postguerra signific, en primer lloc, una temptativa de justificaci poltica Historia de la Segunda Repblica Espaola (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor i, desprs,

una llarga meditaci sobre la Guerra Civil Espanyola , que condemn repetidament. Escriv en castell alguns llibres i, setmanalment, collaboracions a la revista Destino . Daquesta etapa sn Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942), Humor honesto y vago (1942), La huda del tiempo (1945), aix com Rusiol y su tiempo (1942), El pintor Joaqun Mir (1944) i Un seor de Barcelona (1945) A partir del 1947 public normalment els seus llibres en catal i inici la darrera i ms fecunda etapa de la seva vida descriptor. Fins el 1956 public Cadaqus (1947), Bodeg amb peixos (1950), Lilla dels castanyers (1951), Pa i ram (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garb (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), LEmpordanet (1954), Cartes dItlia (1955), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end destiu a New-York (1955) i De lEmpordanet a Barcelona (1956). El 1956 fu, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes , que sinterromp a la mort de leditor. Comprenia ledici alternada dobres indites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuaci dalgunes sries De lEmpordanet a Andorra (1959) i la publicaci dobres originals Un senyor de la Terra del Foc (1961), per laportaci ms important fou la publicaci de nou volums d Homenots (1958-62). Lany 1965 public La Catalunya vella, i el 1966 inici, amb El quadern gris , la recopilaci de l Obra completa. Dins la lnia d El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Slvia (1974). Fora de la seva Obra completa public altres ttols com Veure Catalunya (1979), El geni del pas i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en collaboraci amb Salvador Dal, i pstumament Notes per a un diari (1986). Tamb dedici pstuma sn les correspondncies amb L. Hirsch sota el ttol Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), les Cartes a Pere (1996), adreades al seu germ, l Epistolari Joan Coromines i Josep Pla (2001) i amb el seu editor de lEditorial Selecta Josep Maria Cruzet i Sanfeliu (2004), entre daltres. La grandesa de lobra de Pla resideix essencialment en lescriptura, la qual uneix a la utilitzaci dun llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinria. La precisi en la descripci de la natura

lobliga a forar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, ms que una recreaci, s un descobriment sensual del mn. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensi transcendental i el lliga a la gran tradici literria dels humanistes de tots el temps. La crtica social i el retrat psicolgic lemparenten amb lobra dalguns dels seus autors predilectes, dins la lnia dels moralistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, per, els seus mestres indiscutibles sn els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge duna poca una personal concepci del mn. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerarse com unes vastes memries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls a estones, irnics, i a estones adolorits dun home que lamenta lesfondrament del mn rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a ladveniment de lera industrial i urbana. El 1968 fou institut el Premi Josep Pla en honor seu, i lany 1973 fou creada la Fundaci Josep Pla a Palafrugell, amb seu a la casa natal de lescriptor i a la casa vena, amb lobjectiu de preservar i reunir la documentaci de i sobre lescriptor i difondre'n la figura i lobra, instituci ampliada sobretot a partir de lany 2000. Lany 2010 fou creada la ctedra Josep Pla de la universitat de Girona per un conveni signat entre aquesta universitat, la Fundaci Josep Pla i el Grup 62. El 1969, en ocasi de la proposta de latorgament del Premi dHonor de les Lletres Catalanes, sinici una llarga polmica sobre la concessi del guard a lautor entre sectors enfrontats del pas, premi que no arrib a guanyar. El 1980 reb la Medalla dOr de la Generalitat. Dcades desprs de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans ms llegits i la seva figura i la seva obra sn encara objecte destudis, interpretacions i polmiques, referides tant a les seves posicions poltiques com al seu llegat literari o a la seva actitud vital, que no fan sin confirmar-ne la vigncia. Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur just per passar l'estona, a la bona de Du el que se m'anir presentant. La meva mare s una sen ora molt neta minada per l'obsessi! de mantenir la casa en un ordre "ebrat. Li a"rada d'estripar papers, de cremar velles andr#mines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat prctica o decorativa immediata. $a %ar prou, aix&, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. 'i aix# arriba, no crec pas, de tota manera, que (i (a"i res de mal...) El quadern gris, fragment.

SESSI 9 6 de maig

El quadern gris de Josep Pla

del 2014

Josep Pla i Casadevall

Nascut el 8 de mar del 1897 a Palafrugell i mort el 23 dabril del 1981 a Llofriu Fill duna famlia de petits propietaris rurals, estudi el batxillerat a Girona i, desprs de comenar medicina, estudi dret a la Universitat de Barcelona. De preco vocaci, debut en revistes comarcals i redact nombrosos escrits de creaci literria que no foren publicats. Com a periodista professional, comen el 1918 a Las Noticias i pass desprs a La Publicidadon continu en la seva etapa catalana i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya . Collabor tamb en els diaris de Madrid El Sol i Fgaro , i a moltes altres publicacions, entre les quals la Revista de Catalunya . Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treball fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. Frana, Itlia, Anglaterra, Alemanya, la Uni Sovitica, Madrid, etc., foren les seves residncies habituals o lobjecte de viatges especials per tal de trametre crniques periodstiques, la major part poltiques per algunes de carcter cultural. Daquesta etapa sn els primers llibres: Coses vistes (1925) s desprs d Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924) el descobriment dun gran escriptor, assenyalat, entre altres crtics, per Carles Riba. A continuaci, Rssia (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D. Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid: un dietari (1929), Francesc Camb (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de poltica catalanista (1931), Madrid: ladveniment de la Repblica (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temtica que continuaria tractant: narraci pura, llibres de viatges, biografies, crniques periodstiques, etc. Polmic i belligerant en els escrits poltics, sense participar activament en la vida pblica fou un propagandista de la Lliga Regionalista i de Francesc Camb. Arribada la guerra, marx de Catalunya i fu llargues estades a lestranger i a lEspanya franquista. Lany 1939 sinstall definitivament a Catalunya, sense moure's prcticament de lEmpord. La postguerra signific, en primer lloc, una temptativa de justificaci poltica Historia de la Segunda Repblica Espaola (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor i, desprs,

una llarga meditaci sobre la Guerra Civil Espanyola , que condemn repetidament. Escriv en castell alguns llibres i, setmanalment, collaboracions a la revista Destino . Daquesta etapa sn Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942), Humor honesto y vago (1942), La huda del tiempo (1945), aix com Rusiol y su tiempo (1942), El pintor Joaqun Mir (1944) i Un seor de Barcelona (1945) A partir del 1947 public normalment els seus llibres en catal i inici la darrera i ms fecunda etapa de la seva vida descriptor. Fins el 1956 public Cadaqus (1947), Bodeg amb peixos (1950), Lilla dels castanyers (1951), Pa i ram (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garb (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), LEmpordanet (1954), Cartes dItlia (1955), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end destiu a New-York (1955) i De lEmpordanet a Barcelona (1956). El 1956 fu, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes , que sinterromp a la mort de leditor. Comprenia ledici alternada dobres indites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuaci dalgunes sries De lEmpordanet a Andorra (1959) i la publicaci dobres originals Un senyor de la Terra del Foc (1961), per laportaci ms important fou la publicaci de nou volums d Homenots (1958-62). Lany 1965 public La Catalunya vella, i el 1966 inici, amb El quadern gris , la recopilaci de l Obra completa. Dins la lnia d El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Slvia (1974). Fora de la seva Obra completa public altres ttols com Veure Catalunya (1979), El geni del pas i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en collaboraci amb Salvador Dal, i pstumament Notes per a un diari (1986). Tamb dedici pstuma sn les correspondncies amb L. Hirsch sota el ttol Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), les Cartes a Pere (1996), adreades al seu germ, l Epistolari Joan Coromines i Josep Pla (2001) i amb el seu editor de lEditorial Selecta Josep Maria Cruzet i Sanfeliu (2004), entre daltres. La grandesa de lobra de Pla resideix essencialment en lescriptura, la qual uneix a la utilitzaci dun llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinria. La precisi en la descripci de la natura

lobliga a forar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, ms que una recreaci, s un descobriment sensual del mn. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensi transcendental i el lliga a la gran tradici literria dels humanistes de tots el temps. La crtica social i el retrat psicolgic lemparenten amb lobra dalguns dels seus autors predilectes, dins la lnia dels moralistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, per, els seus mestres indiscutibles sn els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge duna poca una personal concepci del mn. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerarse com unes vastes memries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls a estones, irnics, i a estones adolorits dun home que lamenta lesfondrament del mn rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a ladveniment de lera industrial i urbana. El 1968 fou institut el Premi Josep Pla en honor seu, i lany 1973 fou creada la Fundaci Josep Pla a Palafrugell, amb seu a la casa natal de lescriptor i a la casa vena, amb lobjectiu de preservar i reunir la documentaci de i sobre lescriptor i difondre'n la figura i lobra, instituci ampliada sobretot a partir de lany 2000. Lany 2010 fou creada la ctedra Josep Pla de la universitat de Girona per un conveni signat entre aquesta universitat, la Fundaci Josep Pla i el Grup 62. El 1969, en ocasi de la proposta de latorgament del Premi dHonor de les Lletres Catalanes, sinici una llarga polmica sobre la concessi del guard a lautor entre sectors enfrontats del pas, premi que no arrib a guanyar. El 1980 reb la Medalla dOr de la Generalitat. Dcades desprs de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans ms llegits i la seva figura i la seva obra sn encara objecte destudis, interpretacions i polmiques, referides tant a les seves posicions poltiques com al seu llegat literari o a la seva actitud vital, que no fan sin confirmar-ne la vigncia. Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur just per passar l'estona, a la bona de Du el que se m'anir presentant. La meva mare s una sen ora molt neta minada per l'obsessi! de mantenir la casa en un ordre "ebrat. Li a"rada d'estripar papers, de cremar velles andr#mines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat prctica o decorativa immediata. $a %ar prou, aix&, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. 'i aix# arriba, no crec pas, de tota manera, que (i (a"i res de mal...) El quadern gris, fragment.

SESSI 9 6 de maig

El quadern gris de Josep Pla

del 2014

Josep Pla i Casadevall

Nascut el 8 de mar del 1897 a Palafrugell i mort el 23 dabril del 1981 a Llofriu Fill duna famlia de petits propietaris rurals, estudi el batxillerat a Girona i, desprs de comenar medicina, estudi dret a la Universitat de Barcelona. De preco vocaci, debut en revistes comarcals i redact nombrosos escrits de creaci literria que no foren publicats. Com a periodista professional, comen el 1918 a Las Noticias i pass desprs a La Publicidadon continu en la seva etapa catalana i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya . Collabor tamb en els diaris de Madrid El Sol i Fgaro , i a moltes altres publicacions, entre les quals la Revista de Catalunya . Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treball fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. Frana, Itlia, Anglaterra, Alemanya, la Uni Sovitica, Madrid, etc., foren les seves residncies habituals o lobjecte de viatges especials per tal de trametre crniques periodstiques, la major part poltiques per algunes de carcter cultural. Daquesta etapa sn els primers llibres: Coses vistes (1925) s desprs d Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924) el descobriment dun gran escriptor, assenyalat, entre altres crtics, per Carles Riba. A continuaci, Rssia (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D. Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid: un dietari (1929), Francesc Camb (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de poltica catalanista (1931), Madrid: ladveniment de la Repblica (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temtica que continuaria tractant: narraci pura, llibres de viatges, biografies, crniques periodstiques, etc. Polmic i belligerant en els escrits poltics, sense participar activament en la vida pblica fou un propagandista de la Lliga Regionalista i de Francesc Camb. Arribada la guerra, marx de Catalunya i fu llargues estades a lestranger i a lEspanya franquista. Lany 1939 sinstall definitivament a Catalunya, sense moure's prcticament de lEmpord. La postguerra signific, en primer lloc, una temptativa de justificaci poltica Historia de la Segunda Repblica Espaola (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor i, desprs,

una llarga meditaci sobre la Guerra Civil Espanyola , que condemn repetidament. Escriv en castell alguns llibres i, setmanalment, collaboracions a la revista Destino . Daquesta etapa sn Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942), Humor honesto y vago (1942), La huda del tiempo (1945), aix com Rusiol y su tiempo (1942), El pintor Joaqun Mir (1944) i Un seor de Barcelona (1945) A partir del 1947 public normalment els seus llibres en catal i inici la darrera i ms fecunda etapa de la seva vida descriptor. Fins el 1956 public Cadaqus (1947), Bodeg amb peixos (1950), Lilla dels castanyers (1951), Pa i ram (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garb (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), LEmpordanet (1954), Cartes dItlia (1955), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end destiu a New-York (1955) i De lEmpordanet a Barcelona (1956). El 1956 fu, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes , que sinterromp a la mort de leditor. Comprenia ledici alternada dobres indites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuaci dalgunes sries De lEmpordanet a Andorra (1959) i la publicaci dobres originals Un senyor de la Terra del Foc (1961), per laportaci ms important fou la publicaci de nou volums d Homenots (1958-62). Lany 1965 public La Catalunya vella, i el 1966 inici, amb El quadern gris , la recopilaci de l Obra completa. Dins la lnia d El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Slvia (1974). Fora de la seva Obra completa public altres ttols com Veure Catalunya (1979), El geni del pas i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en collaboraci amb Salvador Dal, i pstumament Notes per a un diari (1986). Tamb dedici pstuma sn les correspondncies amb L. Hirsch sota el ttol Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), les Cartes a Pere (1996), adreades al seu germ, l Epistolari Joan Coromines i Josep Pla (2001) i amb el seu editor de lEditorial Selecta Josep Maria Cruzet i Sanfeliu (2004), entre daltres. La grandesa de lobra de Pla resideix essencialment en lescriptura, la qual uneix a la utilitzaci dun llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinria. La precisi en la descripci de la natura

lobliga a forar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, ms que una recreaci, s un descobriment sensual del mn. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensi transcendental i el lliga a la gran tradici literria dels humanistes de tots el temps. La crtica social i el retrat psicolgic lemparenten amb lobra dalguns dels seus autors predilectes, dins la lnia dels moralistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, per, els seus mestres indiscutibles sn els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge duna poca una personal concepci del mn. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerarse com unes vastes memries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls a estones, irnics, i a estones adolorits dun home que lamenta lesfondrament del mn rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a ladveniment de lera industrial i urbana. El 1968 fou institut el Premi Josep Pla en honor seu, i lany 1973 fou creada la Fundaci Josep Pla a Palafrugell, amb seu a la casa natal de lescriptor i a la casa vena, amb lobjectiu de preservar i reunir la documentaci de i sobre lescriptor i difondre'n la figura i lobra, instituci ampliada sobretot a partir de lany 2000. Lany 2010 fou creada la ctedra Josep Pla de la universitat de Girona per un conveni signat entre aquesta universitat, la Fundaci Josep Pla i el Grup 62. El 1969, en ocasi de la proposta de latorgament del Premi dHonor de les Lletres Catalanes, sinici una llarga polmica sobre la concessi del guard a lautor entre sectors enfrontats del pas, premi que no arrib a guanyar. El 1980 reb la Medalla dOr de la Generalitat. Dcades desprs de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans ms llegits i la seva figura i la seva obra sn encara objecte destudis, interpretacions i polmiques, referides tant a les seves posicions poltiques com al seu llegat literari o a la seva actitud vital, que no fan sin confirmar-ne la vigncia. Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur just per passar l'estona, a la bona de Du el que se m'anir presentant. La meva mare s una sen ora molt neta minada per l'obsessi! de mantenir la casa en un ordre "ebrat. Li a"rada d'estripar papers, de cremar velles andr#mines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat prctica o decorativa immediata. $a %ar prou, aix&, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. 'i aix# arriba, no crec pas, de tota manera, que (i (a"i res de mal...) El quadern gris, fragment.

SESSI 9 6 de maig

El quadern gris de Josep Pla

del 2014

Josep Pla i Casadevall

Nascut el 8 de mar del 1897 a Palafrugell i mort el 23 dabril del 1981 a Llofriu Fill duna famlia de petits propietaris rurals, estudi el batxillerat a Girona i, desprs de comenar medicina, estudi dret a la Universitat de Barcelona. De preco vocaci, debut en revistes comarcals i redact nombrosos escrits de creaci literria que no foren publicats. Com a periodista professional, comen el 1918 a Las Noticias i pass desprs a La Publicidadon continu en la seva etapa catalana i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya . Collabor tamb en els diaris de Madrid El Sol i Fgaro , i a moltes altres publicacions, entre les quals la Revista de Catalunya . Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treball fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. Frana, Itlia, Anglaterra, Alemanya, la Uni Sovitica, Madrid, etc., foren les seves residncies habituals o lobjecte de viatges especials per tal de trametre crniques periodstiques, la major part poltiques per algunes de carcter cultural. Daquesta etapa sn els primers llibres: Coses vistes (1925) s desprs d Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924) el descobriment dun gran escriptor, assenyalat, entre altres crtics, per Carles Riba. A continuaci, Rssia (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D. Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid: un dietari (1929), Francesc Camb (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de poltica catalanista (1931), Madrid: ladveniment de la Repblica (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temtica que continuaria tractant: narraci pura, llibres de viatges, biografies, crniques periodstiques, etc. Polmic i belligerant en els escrits poltics, sense participar activament en la vida pblica fou un propagandista de la Lliga Regionalista i de Francesc Camb. Arribada la guerra, marx de Catalunya i fu llargues estades a lestranger i a lEspanya franquista. Lany 1939 sinstall definitivament a Catalunya, sense moure's prcticament de lEmpord. La postguerra signific, en primer lloc, una temptativa de justificaci poltica Historia de la Segunda Repblica Espaola (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor i, desprs,

una llarga meditaci sobre la Guerra Civil Espanyola , que condemn repetidament. Escriv en castell alguns llibres i, setmanalment, collaboracions a la revista Destino . Daquesta etapa sn Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942), Humor honesto y vago (1942), La huda del tiempo (1945), aix com Rusiol y su tiempo (1942), El pintor Joaqun Mir (1944) i Un seor de Barcelona (1945) A partir del 1947 public normalment els seus llibres en catal i inici la darrera i ms fecunda etapa de la seva vida descriptor. Fins el 1956 public Cadaqus (1947), Bodeg amb peixos (1950), Lilla dels castanyers (1951), Pa i ram (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garb (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), LEmpordanet (1954), Cartes dItlia (1955), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end destiu a New-York (1955) i De lEmpordanet a Barcelona (1956). El 1956 fu, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes , que sinterromp a la mort de leditor. Comprenia ledici alternada dobres indites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuaci dalgunes sries De lEmpordanet a Andorra (1959) i la publicaci dobres originals Un senyor de la Terra del Foc (1961), per laportaci ms important fou la publicaci de nou volums d Homenots (1958-62). Lany 1965 public La Catalunya vella, i el 1966 inici, amb El quadern gris , la recopilaci de l Obra completa. Dins la lnia d El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Slvia (1974). Fora de la seva Obra completa public altres ttols com Veure Catalunya (1979), El geni del pas i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en collaboraci amb Salvador Dal, i pstumament Notes per a un diari (1986). Tamb dedici pstuma sn les correspondncies amb L. Hirsch sota el ttol Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), les Cartes a Pere (1996), adreades al seu germ, l Epistolari Joan Coromines i Josep Pla (2001) i amb el seu editor de lEditorial Selecta Josep Maria Cruzet i Sanfeliu (2004), entre daltres. La grandesa de lobra de Pla resideix essencialment en lescriptura, la qual uneix a la utilitzaci dun llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinria. La precisi en la descripci de la natura

lobliga a forar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, ms que una recreaci, s un descobriment sensual del mn. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensi transcendental i el lliga a la gran tradici literria dels humanistes de tots el temps. La crtica social i el retrat psicolgic lemparenten amb lobra dalguns dels seus autors predilectes, dins la lnia dels moralistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, per, els seus mestres indiscutibles sn els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge duna poca una personal concepci del mn. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerarse com unes vastes memries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls a estones, irnics, i a estones adolorits dun home que lamenta lesfondrament del mn rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a ladveniment de lera industrial i urbana. El 1968 fou institut el Premi Josep Pla en honor seu, i lany 1973 fou creada la Fundaci Josep Pla a Palafrugell, amb seu a la casa natal de lescriptor i a la casa vena, amb lobjectiu de preservar i reunir la documentaci de i sobre lescriptor i difondre'n la figura i lobra, instituci ampliada sobretot a partir de lany 2000. Lany 2010 fou creada la ctedra Josep Pla de la universitat de Girona per un conveni signat entre aquesta universitat, la Fundaci Josep Pla i el Grup 62. El 1969, en ocasi de la proposta de latorgament del Premi dHonor de les Lletres Catalanes, sinici una llarga polmica sobre la concessi del guard a lautor entre sectors enfrontats del pas, premi que no arrib a guanyar. El 1980 reb la Medalla dOr de la Generalitat. Dcades desprs de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans ms llegits i la seva figura i la seva obra sn encara objecte destudis, interpretacions i polmiques, referides tant a les seves posicions poltiques com al seu llegat literari o a la seva actitud vital, que no fan sin confirmar-ne la vigncia. Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur just per passar l'estona, a la bona de Du el que se m'anir presentant. La meva mare s una sen ora molt neta minada per l'obsessi! de mantenir la casa en un ordre "ebrat. Li a"rada d'estripar papers, de cremar velles andr#mines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat prctica o decorativa immediata. $a %ar prou, aix&, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. 'i aix# arriba, no crec pas, de tota manera, que (i (a"i res de mal...) El quadern gris, fragment.

SESSI 9 6 de maig

El quadern gris de Josep Pla

del 2014

Josep Pla i Casadevall

Nascut el 8 de mar del 1897 a Palafrugell i mort el 23 dabril del 1981 a Llofriu Fill duna famlia de petits propietaris rurals, estudi el batxillerat a Girona i, desprs de comenar medicina, estudi dret a la Universitat de Barcelona. De preco vocaci, debut en revistes comarcals i redact nombrosos escrits de creaci literria que no foren publicats. Com a periodista professional, comen el 1918 a Las Noticias i pass desprs a La Publicidadon continu en la seva etapa catalana i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya . Collabor tamb en els diaris de Madrid El Sol i Fgaro , i a moltes altres publicacions, entre les quals la Revista de Catalunya . Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treball fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. Frana, Itlia, Anglaterra, Alemanya, la Uni Sovitica, Madrid, etc., foren les seves residncies habituals o lobjecte de viatges especials per tal de trametre crniques periodstiques, la major part poltiques per algunes de carcter cultural. Daquesta etapa sn els primers llibres: Coses vistes (1925) s desprs d Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924) el descobriment dun gran escriptor, assenyalat, entre altres crtics, per Carles Riba. A continuaci, Rssia (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D. Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid: un dietari (1929), Francesc Camb (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de poltica catalanista (1931), Madrid: ladveniment de la Repblica (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temtica que continuaria tractant: narraci pura, llibres de viatges, biografies, crniques periodstiques, etc. Polmic i belligerant en els escrits poltics, sense participar activament en la vida pblica fou un propagandista de la Lliga Regionalista i de Francesc Camb. Arribada la guerra, marx de Catalunya i fu llargues estades a lestranger i a lEspanya franquista. Lany 1939 sinstall definitivament a Catalunya, sense moure's prcticament de lEmpord. La postguerra signific, en primer lloc, una temptativa de justificaci poltica Historia de la Segunda Repblica Espaola (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor i, desprs,

una llarga meditaci sobre la Guerra Civil Espanyola , que condemn repetidament. Escriv en castell alguns llibres i, setmanalment, collaboracions a la revista Destino . Daquesta etapa sn Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942), Humor honesto y vago (1942), La huda del tiempo (1945), aix com Rusiol y su tiempo (1942), El pintor Joaqun Mir (1944) i Un seor de Barcelona (1945) A partir del 1947 public normalment els seus llibres en catal i inici la darrera i ms fecunda etapa de la seva vida descriptor. Fins el 1956 public Cadaqus (1947), Bodeg amb peixos (1950), Lilla dels castanyers (1951), Pa i ram (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garb (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), LEmpordanet (1954), Cartes dItlia (1955), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end destiu a New-York (1955) i De lEmpordanet a Barcelona (1956). El 1956 fu, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes , que sinterromp a la mort de leditor. Comprenia ledici alternada dobres indites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuaci dalgunes sries De lEmpordanet a Andorra (1959) i la publicaci dobres originals Un senyor de la Terra del Foc (1961), per laportaci ms important fou la publicaci de nou volums d Homenots (1958-62). Lany 1965 public La Catalunya vella, i el 1966 inici, amb El quadern gris , la recopilaci de l Obra completa. Dins la lnia d El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Slvia (1974). Fora de la seva Obra completa public altres ttols com Veure Catalunya (1979), El geni del pas i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en collaboraci amb Salvador Dal, i pstumament Notes per a un diari (1986). Tamb dedici pstuma sn les correspondncies amb L. Hirsch sota el ttol Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), les Cartes a Pere (1996), adreades al seu germ, l Epistolari Joan Coromines i Josep Pla (2001) i amb el seu editor de lEditorial Selecta Josep Maria Cruzet i Sanfeliu (2004), entre daltres. La grandesa de lobra de Pla resideix essencialment en lescriptura, la qual uneix a la utilitzaci dun llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinria. La precisi en la descripci de la natura

lobliga a forar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, ms que una recreaci, s un descobriment sensual del mn. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensi transcendental i el lliga a la gran tradici literria dels humanistes de tots el temps. La crtica social i el retrat psicolgic lemparenten amb lobra dalguns dels seus autors predilectes, dins la lnia dels moralistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, per, els seus mestres indiscutibles sn els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge duna poca una personal concepci del mn. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerarse com unes vastes memries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls a estones, irnics, i a estones adolorits dun home que lamenta lesfondrament del mn rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a ladveniment de lera industrial i urbana. El 1968 fou institut el Premi Josep Pla en honor seu, i lany 1973 fou creada la Fundaci Josep Pla a Palafrugell, amb seu a la casa natal de lescriptor i a la casa vena, amb lobjectiu de preservar i reunir la documentaci de i sobre lescriptor i difondre'n la figura i lobra, instituci ampliada sobretot a partir de lany 2000. Lany 2010 fou creada la ctedra Josep Pla de la universitat de Girona per un conveni signat entre aquesta universitat, la Fundaci Josep Pla i el Grup 62. El 1969, en ocasi de la proposta de latorgament del Premi dHonor de les Lletres Catalanes, sinici una llarga polmica sobre la concessi del guard a lautor entre sectors enfrontats del pas, premi que no arrib a guanyar. El 1980 reb la Medalla dOr de la Generalitat. Dcades desprs de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans ms llegits i la seva figura i la seva obra sn encara objecte destudis, interpretacions i polmiques, referides tant a les seves posicions poltiques com al seu llegat literari o a la seva actitud vital, que no fan sin confirmar-ne la vigncia. Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur just per passar l'estona, a la bona de Du el que se m'anir presentant. La meva mare s una sen ora molt neta minada per l'obsessi! de mantenir la casa en un ordre "ebrat. Li a"rada d'estripar papers, de cremar velles andr#mines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat prctica o decorativa immediata. $a %ar prou, aix&, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. 'i aix# arriba, no crec pas, de tota manera, que (i (a"i res de mal...) El quadern gris, fragment.

SESSI 9 6 de maig

El quadern gris de Josep Pla

del 2014

Josep Pla i Casadevall

Nascut el 8 de mar del 1897 a Palafrugell i mort el 23 dabril del 1981 a Llofriu Fill duna famlia de petits propietaris rurals, estudi el batxillerat a Girona i, desprs de comenar medicina, estudi dret a la Universitat de Barcelona. De preco vocaci, debut en revistes comarcals i redact nombrosos escrits de creaci literria que no foren publicats. Com a periodista professional, comen el 1918 a Las Noticias i pass desprs a La Publicidadon continu en la seva etapa catalana i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya . Collabor tamb en els diaris de Madrid El Sol i Fgaro , i a moltes altres publicacions, entre les quals la Revista de Catalunya . Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treball fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. Frana, Itlia, Anglaterra, Alemanya, la Uni Sovitica, Madrid, etc., foren les seves residncies habituals o lobjecte de viatges especials per tal de trametre crniques periodstiques, la major part poltiques per algunes de carcter cultural. Daquesta etapa sn els primers llibres: Coses vistes (1925) s desprs d Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924) el descobriment dun gran escriptor, assenyalat, entre altres crtics, per Carles Riba. A continuaci, Rssia (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D. Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid: un dietari (1929), Francesc Camb (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de poltica catalanista (1931), Madrid: ladveniment de la Repblica (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temtica que continuaria tractant: narraci pura, llibres de viatges, biografies, crniques periodstiques, etc. Polmic i belligerant en els escrits poltics, sense participar activament en la vida pblica fou un propagandista de la Lliga Regionalista i de Francesc Camb. Arribada la guerra, marx de Catalunya i fu llargues estades a lestranger i a lEspanya franquista. Lany 1939 sinstall definitivament a Catalunya, sense moure's prcticament de lEmpord. La postguerra signific, en primer lloc, una temptativa de justificaci poltica Historia de la Segunda Repblica Espaola (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor i, desprs,

una llarga meditaci sobre la Guerra Civil Espanyola , que condemn repetidament. Escriv en castell alguns llibres i, setmanalment, collaboracions a la revista Destino . Daquesta etapa sn Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942), Humor honesto y vago (1942), La huda del tiempo (1945), aix com Rusiol y su tiempo (1942), El pintor Joaqun Mir (1944) i Un seor de Barcelona (1945) A partir del 1947 public normalment els seus llibres en catal i inici la darrera i ms fecunda etapa de la seva vida descriptor. Fins el 1956 public Cadaqus (1947), Bodeg amb peixos (1950), Lilla dels castanyers (1951), Pa i ram (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garb (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), LEmpordanet (1954), Cartes dItlia (1955), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end destiu a New-York (1955) i De lEmpordanet a Barcelona (1956). El 1956 fu, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes , que sinterromp a la mort de leditor. Comprenia ledici alternada dobres indites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuaci dalgunes sries De lEmpordanet a Andorra (1959) i la publicaci dobres originals Un senyor de la Terra del Foc (1961), per laportaci ms important fou la publicaci de nou volums d Homenots (1958-62). Lany 1965 public La Catalunya vella, i el 1966 inici, amb El quadern gris , la recopilaci de l Obra completa. Dins la lnia d El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Slvia (1974). Fora de la seva Obra completa public altres ttols com Veure Catalunya (1979), El geni del pas i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en collaboraci amb Salvador Dal, i pstumament Notes per a un diari (1986). Tamb dedici pstuma sn les correspondncies amb L. Hirsch sota el ttol Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), les Cartes a Pere (1996), adreades al seu germ, l Epistolari Joan Coromines i Josep Pla (2001) i amb el seu editor de lEditorial Selecta Josep Maria Cruzet i Sanfeliu (2004), entre daltres. La grandesa de lobra de Pla resideix essencialment en lescriptura, la qual uneix a la utilitzaci dun llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinria. La precisi en la descripci de la natura

lobliga a forar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, ms que una recreaci, s un descobriment sensual del mn. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensi transcendental i el lliga a la gran tradici literria dels humanistes de tots el temps. La crtica social i el retrat psicolgic lemparenten amb lobra dalguns dels seus autors predilectes, dins la lnia dels moralistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, per, els seus mestres indiscutibles sn els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge duna poca una personal concepci del mn. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerarse com unes vastes memries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls a estones, irnics, i a estones adolorits dun home que lamenta lesfondrament del mn rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a ladveniment de lera industrial i urbana. El 1968 fou institut el Premi Josep Pla en honor seu, i lany 1973 fou creada la Fundaci Josep Pla a Palafrugell, amb seu a la casa natal de lescriptor i a la casa vena, amb lobjectiu de preservar i reunir la documentaci de i sobre lescriptor i difondre'n la figura i lobra, instituci ampliada sobretot a partir de lany 2000. Lany 2010 fou creada la ctedra Josep Pla de la universitat de Girona per un conveni signat entre aquesta universitat, la Fundaci Josep Pla i el Grup 62. El 1969, en ocasi de la proposta de latorgament del Premi dHonor de les Lletres Catalanes, sinici una llarga polmica sobre la concessi del guard a lautor entre sectors enfrontats del pas, premi que no arrib a guanyar. El 1980 reb la Medalla dOr de la Generalitat. Dcades desprs de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans ms llegits i la seva figura i la seva obra sn encara objecte destudis, interpretacions i polmiques, referides tant a les seves posicions poltiques com al seu llegat literari o a la seva actitud vital, que no fan sin confirmar-ne la vigncia. Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur just per passar l'estona, a la bona de Du el que se m'anir presentant. La meva mare s una sen ora molt neta minada per l'obsessi! de mantenir la casa en un ordre "ebrat. Li a"rada d'estripar papers, de cremar velles andr#mines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat prctica o decorativa immediata. $a %ar prou, aix&, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. 'i aix# arriba, no crec pas, de tota manera, que (i (a"i res de mal...) El quadern gris, fragment.

SESSI 9 6 de maig

El quadern gris de Josep Pla

del 2014

Josep Pla i Casadevall

Nascut el 8 de mar del 1897 a Palafrugell i mort el 23 dabril del 1981 a Llofriu Fill duna famlia de petits propietaris rurals, estudi el batxillerat a Girona i, desprs de comenar medicina, estudi dret a la Universitat de Barcelona. De preco vocaci, debut en revistes comarcals i redact nombrosos escrits de creaci literria que no foren publicats. Com a periodista professional, comen el 1918 a Las Noticias i pass desprs a La Publicidadon continu en la seva etapa catalana i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya . Collabor tamb en els diaris de Madrid El Sol i Fgaro , i a moltes altres publicacions, entre les quals la Revista de Catalunya . Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treball fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. Frana, Itlia, Anglaterra, Alemanya, la Uni Sovitica, Madrid, etc., foren les seves residncies habituals o lobjecte de viatges especials per tal de trametre crniques periodstiques, la major part poltiques per algunes de carcter cultural. Daquesta etapa sn els primers llibres: Coses vistes (1925) s desprs d Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924) el descobriment dun gran escriptor, assenyalat, entre altres crtics, per Carles Riba. A continuaci, Rssia (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D. Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid: un dietari (1929), Francesc Camb (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de poltica catalanista (1931), Madrid: ladveniment de la Repblica (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temtica que continuaria tractant: narraci pura, llibres de viatges, biografies, crniques periodstiques, etc. Polmic i belligerant en els escrits poltics, sense participar activament en la vida pblica fou un propagandista de la Lliga Regionalista i de Francesc Camb. Arribada la guerra, marx de Catalunya i fu llargues estades a lestranger i a lEspanya franquista. Lany 1939 sinstall definitivament a Catalunya, sense moure's prcticament de lEmpord. La postguerra signific, en primer lloc, una temptativa de justificaci poltica Historia de la Segunda Repblica Espaola (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor i, desprs,

una llarga meditaci sobre la Guerra Civil Espanyola , que condemn repetidament. Escriv en castell alguns llibres i, setmanalment, collaboracions a la revista Destino . Daquesta etapa sn Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942), Humor honesto y vago (1942), La huda del tiempo (1945), aix com Rusiol y su tiempo (1942), El pintor Joaqun Mir (1944) i Un seor de Barcelona (1945) A partir del 1947 public normalment els seus llibres en catal i inici la darrera i ms fecunda etapa de la seva vida descriptor. Fins el 1956 public Cadaqus (1947), Bodeg amb peixos (1950), Lilla dels castanyers (1951), Pa i ram (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garb (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), LEmpordanet (1954), Cartes dItlia (1955), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end destiu a New-York (1955) i De lEmpordanet a Barcelona (1956). El 1956 fu, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes , que sinterromp a la mort de leditor. Comprenia ledici alternada dobres indites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuaci dalgunes sries De lEmpordanet a Andorra (1959) i la publicaci dobres originals Un senyor de la Terra del Foc (1961), per laportaci ms important fou la publicaci de nou volums d Homenots (1958-62). Lany 1965 public La Catalunya vella, i el 1966 inici, amb El quadern gris , la recopilaci de l Obra completa. Dins la lnia d El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Slvia (1974). Fora de la seva Obra completa public altres ttols com Veure Catalunya (1979), El geni del pas i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en collaboraci amb Salvador Dal, i pstumament Notes per a un diari (1986). Tamb dedici pstuma sn les correspondncies amb L. Hirsch sota el ttol Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), les Cartes a Pere (1996), adreades al seu germ, l Epistolari Joan Coromines i Josep Pla (2001) i amb el seu editor de lEditorial Selecta Josep Maria Cruzet i Sanfeliu (2004), entre daltres. La grandesa de lobra de Pla resideix essencialment en lescriptura, la qual uneix a la utilitzaci dun llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinria. La precisi en la descripci de la natura

lobliga a forar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, ms que una recreaci, s un descobriment sensual del mn. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensi transcendental i el lliga a la gran tradici literria dels humanistes de tots el temps. La crtica social i el retrat psicolgic lemparenten amb lobra dalguns dels seus autors predilectes, dins la lnia dels moralistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, per, els seus mestres indiscutibles sn els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge duna poca una personal concepci del mn. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerarse com unes vastes memries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls a estones, irnics, i a estones adolorits dun home que lamenta lesfondrament del mn rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a ladveniment de lera industrial i urbana. El 1968 fou institut el Premi Josep Pla en honor seu, i lany 1973 fou creada la Fundaci Josep Pla a Palafrugell, amb seu a la casa natal de lescriptor i a la casa vena, amb lobjectiu de preservar i reunir la documentaci de i sobre lescriptor i difondre'n la figura i lobra, instituci ampliada sobretot a partir de lany 2000. Lany 2010 fou creada la ctedra Josep Pla de la universitat de Girona per un conveni signat entre aquesta universitat, la Fundaci Josep Pla i el Grup 62. El 1969, en ocasi de la proposta de latorgament del Premi dHonor de les Lletres Catalanes, sinici una llarga polmica sobre la concessi del guard a lautor entre sectors enfrontats del pas, premi que no arrib a guanyar. El 1980 reb la Medalla dOr de la Generalitat. Dcades desprs de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans ms llegits i la seva figura i la seva obra sn encara objecte destudis, interpretacions i polmiques, referides tant a les seves posicions poltiques com al seu llegat literari o a la seva actitud vital, que no fan sin confirmar-ne la vigncia. Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur just per passar l'estona, a la bona de Du el que se m'anir presentant. La meva mare s una sen ora molt neta minada per l'obsessi! de mantenir la casa en un ordre "ebrat. Li a"rada d'estripar papers, de cremar velles andr#mines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat prctica o decorativa immediata. $a %ar prou, aix&, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. 'i aix# arriba, no crec pas, de tota manera, que (i (a"i res de mal...) El quadern gris, fragment.

SESSI 9 6 de maig

El quadern gris de Josep Pla

del 2014

Josep Pla i Casadevall

Nascut el 8 de mar del 1897 a Palafrugell i mort el 23 dabril del 1981 a Llofriu Fill duna famlia de petits propietaris rurals, estudi el batxillerat a Girona i, desprs de comenar medicina, estudi dret a la Universitat de Barcelona. De preco vocaci, debut en revistes comarcals i redact nombrosos escrits de creaci literria que no foren publicats. Com a periodista professional, comen el 1918 a Las Noticias i pass desprs a La Publicidadon continu en la seva etapa catalana i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya . Collabor tamb en els diaris de Madrid El Sol i Fgaro , i a moltes altres publicacions, entre les quals la Revista de Catalunya . Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treball fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. Frana, Itlia, Anglaterra, Alemanya, la Uni Sovitica, Madrid, etc., foren les seves residncies habituals o lobjecte de viatges especials per tal de trametre crniques periodstiques, la major part poltiques per algunes de carcter cultural. Daquesta etapa sn els primers llibres: Coses vistes (1925) s desprs d Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924) el descobriment dun gran escriptor, assenyalat, entre altres crtics, per Carles Riba. A continuaci, Rssia (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D. Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid: un dietari (1929), Francesc Camb (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de poltica catalanista (1931), Madrid: ladveniment de la Repblica (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temtica que continuaria tractant: narraci pura, llibres de viatges, biografies, crniques periodstiques, etc. Polmic i belligerant en els escrits poltics, sense participar activament en la vida pblica fou un propagandista de la Lliga Regionalista i de Francesc Camb. Arribada la guerra, marx de Catalunya i fu llargues estades a lestranger i a lEspanya franquista. Lany 1939 sinstall definitivament a Catalunya, sense moure's prcticament de lEmpord. La postguerra signific, en primer lloc, una temptativa de justificaci poltica Historia de la Segunda Repblica Espaola (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor i, desprs,

una llarga meditaci sobre la Guerra Civil Espanyola , que condemn repetidament. Escriv en castell alguns llibres i, setmanalment, collaboracions a la revista Destino . Daquesta etapa sn Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942), Humor honesto y vago (1942), La huda del tiempo (1945), aix com Rusiol y su tiempo (1942), El pintor Joaqun Mir (1944) i Un seor de Barcelona (1945) A partir del 1947 public normalment els seus llibres en catal i inici la darrera i ms fecunda etapa de la seva vida descriptor. Fins el 1956 public Cadaqus (1947), Bodeg amb peixos (1950), Lilla dels castanyers (1951), Pa i ram (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garb (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), LEmpordanet (1954), Cartes dItlia (1955), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end destiu a New-York (1955) i De lEmpordanet a Barcelona (1956). El 1956 fu, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes , que sinterromp a la mort de leditor. Comprenia ledici alternada dobres indites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuaci dalgunes sries De lEmpordanet a Andorra (1959) i la publicaci dobres originals Un senyor de la Terra del Foc (1961), per laportaci ms important fou la publicaci de nou volums d Homenots (1958-62). Lany 1965 public La Catalunya vella, i el 1966 inici, amb El quadern gris , la recopilaci de l Obra completa. Dins la lnia d El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Slvia (1974). Fora de la seva Obra completa public altres ttols com Veure Catalunya (1979), El geni del pas i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en collaboraci amb Salvador Dal, i pstumament Notes per a un diari (1986). Tamb dedici pstuma sn les correspondncies amb L. Hirsch sota el ttol Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), les Cartes a Pere (1996), adreades al seu germ, l Epistolari Joan Coromines i Josep Pla (2001) i amb el seu editor de lEditorial Selecta Josep Maria Cruzet i Sanfeliu (2004), entre daltres. La grandesa de lobra de Pla resideix essencialment en lescriptura, la qual uneix a la utilitzaci dun llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinria. La precisi en la descripci de la natura

lobliga a forar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, ms que una recreaci, s un descobriment sensual del mn. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensi transcendental i el lliga a la gran tradici literria dels humanistes de tots el temps. La crtica social i el retrat psicolgic lemparenten amb lobra dalguns dels seus autors predilectes, dins la lnia dels moralistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, per, els seus mestres indiscutibles sn els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge duna poca una personal concepci del mn. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerarse com unes vastes memries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls a estones, irnics, i a estones adolorits dun home que lamenta lesfondrament del mn rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a ladveniment de lera industrial i urbana. El 1968 fou institut el Premi Josep Pla en honor seu, i lany 1973 fou creada la Fundaci Josep Pla a Palafrugell, amb seu a la casa natal de lescriptor i a la casa vena, amb lobjectiu de preservar i reunir la documentaci de i sobre lescriptor i difondre'n la figura i lobra, instituci ampliada sobretot a partir de lany 2000. Lany 2010 fou creada la ctedra Josep Pla de la universitat de Girona per un conveni signat entre aquesta universitat, la Fundaci Josep Pla i el Grup 62. El 1969, en ocasi de la proposta de latorgament del Premi dHonor de les Lletres Catalanes, sinici una llarga polmica sobre la concessi del guard a lautor entre sectors enfrontats del pas, premi que no arrib a guanyar. El 1980 reb la Medalla dOr de la Generalitat. Dcades desprs de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans ms llegits i la seva figura i la seva obra sn encara objecte destudis, interpretacions i polmiques, referides tant a les seves posicions poltiques com al seu llegat literari o a la seva actitud vital, que no fan sin confirmar-ne la vigncia. Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur just per passar l'estona, a la bona de Du el que se m'anir presentant. La meva mare s una sen ora molt neta minada per l'obsessi! de mantenir la casa en un ordre "ebrat. Li a"rada d'estripar papers, de cremar velles andr#mines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat prctica o decorativa immediata. $a %ar prou, aix&, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. 'i aix# arriba, no crec pas, de tota manera, que (i (a"i res de mal...) El quadern gris, fragment.

SESSI 9 6 de maig

El quadern gris de Josep Pla

del 2014

Josep Pla i Casadevall

Nascut el 8 de mar del 1897 a Palafrugell i mort el 23 dabril del 1981 a Llofriu Fill duna famlia de petits propietaris rurals, estudi el batxillerat a Girona i, desprs de comenar medicina, estudi dret a la Universitat de Barcelona. De preco vocaci, debut en revistes comarcals i redact nombrosos escrits de creaci literria que no foren publicats. Com a periodista professional, comen el 1918 a Las Noticias i pass desprs a La Publicidadon continu en la seva etapa catalana i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya . Collabor tamb en els diaris de Madrid El Sol i Fgaro , i a moltes altres publicacions, entre les quals la Revista de Catalunya . Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treball fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. Frana, Itlia, Anglaterra, Alemanya, la Uni Sovitica, Madrid, etc., foren les seves residncies habituals o lobjecte de viatges especials per tal de trametre crniques periodstiques, la major part poltiques per algunes de carcter cultural. Daquesta etapa sn els primers llibres: Coses vistes (1925) s desprs d Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924) el descobriment dun gran escriptor, assenyalat, entre altres crtics, per Carles Riba. A continuaci, Rssia (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D. Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid: un dietari (1929), Francesc Camb (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de poltica catalanista (1931), Madrid: ladveniment de la Repblica (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temtica que continuaria tractant: narraci pura, llibres de viatges, biografies, crniques periodstiques, etc. Polmic i belligerant en els escrits poltics, sense participar activament en la vida pblica fou un propagandista de la Lliga Regionalista i de Francesc Camb. Arribada la guerra, marx de Catalunya i fu llargues estades a lestranger i a lEspanya franquista. Lany 1939 sinstall definitivament a Catalunya, sense moure's prcticament de lEmpord. La postguerra signific, en primer lloc, una temptativa de justificaci poltica Historia de la Segunda Repblica Espaola (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor i, desprs,

una llarga meditaci sobre la Guerra Civil Espanyola , que condemn repetidament. Escriv en castell alguns llibres i, setmanalment, collaboracions a la revista Destino . Daquesta etapa sn Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942), Humor honesto y vago (1942), La huda del tiempo (1945), aix com Rusiol y su tiempo (1942), El pintor Joaqun Mir (1944) i Un seor de Barcelona (1945) A partir del 1947 public normalment els seus llibres en catal i inici la darrera i ms fecunda etapa de la seva vida descriptor. Fins el 1956 public Cadaqus (1947), Bodeg amb peixos (1950), Lilla dels castanyers (1951), Pa i ram (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garb (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), LEmpordanet (1954), Cartes dItlia (1955), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end destiu a New-York (1955) i De lEmpordanet a Barcelona (1956). El 1956 fu, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes , que sinterromp a la mort de leditor. Comprenia ledici alternada dobres indites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuaci dalgunes sries De lEmpordanet a Andorra (1959) i la publicaci dobres originals Un senyor de la Terra del Foc (1961), per laportaci ms important fou la publicaci de nou volums d Homenots (1958-62). Lany 1965 public La Catalunya vella, i el 1966 inici, amb El quadern gris , la recopilaci de l Obra completa. Dins la lnia d El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Slvia (1974). Fora de la seva Obra completa public altres ttols com Veure Catalunya (1979), El geni del pas i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en collaboraci amb Salvador Dal, i pstumament Notes per a un diari (1986). Tamb dedici pstuma sn les correspondncies amb L. Hirsch sota el ttol Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), les Cartes a Pere (1996), adreades al seu germ, l Epistolari Joan Coromines i Josep Pla (2001) i amb el seu editor de lEditorial Selecta Josep Maria Cruzet i Sanfeliu (2004), entre daltres. La grandesa de lobra de Pla resideix essencialment en lescriptura, la qual uneix a la utilitzaci dun llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinria. La precisi en la descripci de la natura

lobliga a forar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, ms que una recreaci, s un descobriment sensual del mn. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensi transcendental i el lliga a la gran tradici literria dels humanistes de tots el temps. La crtica social i el retrat psicolgic lemparenten amb lobra dalguns dels seus autors predilectes, dins la lnia dels moralistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, per, els seus mestres indiscutibles sn els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge duna poca una personal concepci del mn. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerarse com unes vastes memries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls a estones, irnics, i a estones adolorits dun home que lamenta lesfondrament del mn rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a ladveniment de lera industrial i urbana. El 1968 fou institut el Premi Josep Pla en honor seu, i lany 1973 fou creada la Fundaci Josep Pla a Palafrugell, amb seu a la casa natal de lescriptor i a la casa vena, amb lobjectiu de preservar i reunir la documentaci de i sobre lescriptor i difondre'n la figura i lobra, instituci ampliada sobretot a partir de lany 2000. Lany 2010 fou creada la ctedra Josep Pla de la universitat de Girona per un conveni signat entre aquesta universitat, la Fundaci Josep Pla i el Grup 62. El 1969, en ocasi de la proposta de latorgament del Premi dHonor de les Lletres Catalanes, sinici una llarga polmica sobre la concessi del guard a lautor entre sectors enfrontats del pas, premi que no arrib a guanyar. El 1980 reb la Medalla dOr de la Generalitat. Dcades desprs de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans ms llegits i la seva figura i la seva obra sn encara objecte destudis, interpretacions i polmiques, referides tant a les seves posicions poltiques com al seu llegat literari o a la seva actitud vital, que no fan sin confirmar-ne la vigncia. Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur just per passar l'estona, a la bona de Du el que se m'anir presentant. La meva mare s una sen ora molt neta minada per l'obsessi! de mantenir la casa en un ordre "ebrat. Li a"rada d'estripar papers, de cremar velles andr#mines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat prctica o decorativa immediata. $a %ar prou, aix&, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. 'i aix# arriba, no crec pas, de tota manera, que (i (a"i res de mal...) El quadern gris, fragment.

SESSI 9 6 de maig

El quadern gris de Josep Pla

del 2014

Josep Pla i Casadevall

Nascut el 8 de mar del 1897 a Palafrugell i mort el 23 dabril del 1981 a Llofriu Fill duna famlia de petits propietaris rurals, estudi el batxillerat a Girona i, desprs de comenar medicina, estudi dret a la Universitat de Barcelona. De preco vocaci, debut en revistes comarcals i redact nombrosos escrits de creaci literria que no foren publicats. Com a periodista professional, comen el 1918 a Las Noticias i pass desprs a La Publicidadon continu en la seva etapa catalana i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya . Collabor tamb en els diaris de Madrid El Sol i Fgaro , i a moltes altres publicacions, entre les quals la Revista de Catalunya . Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treball fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. Frana, Itlia, Anglaterra, Alemanya, la Uni Sovitica, Madrid, etc., foren les seves residncies habituals o lobjecte de viatges especials per tal de trametre crniques periodstiques, la major part poltiques per algunes de carcter cultural. Daquesta etapa sn els primers llibres: Coses vistes (1925) s desprs d Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924) el descobriment dun gran escriptor, assenyalat, entre altres crtics, per Carles Riba. A continuaci, Rssia (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D. Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid: un dietari (1929), Francesc Camb (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de poltica catalanista (1931), Madrid: ladveniment de la Repblica (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temtica que continuaria tractant: narraci pura, llibres de viatges, biografies, crniques periodstiques, etc. Polmic i belligerant en els escrits poltics, sense participar activament en la vida pblica fou un propagandista de la Lliga Regionalista i de Francesc Camb. Arribada la guerra, marx de Catalunya i fu llargues estades a lestranger i a lEspanya franquista. Lany 1939 sinstall definitivament a Catalunya, sense moure's prcticament de lEmpord. La postguerra signific, en primer lloc, una temptativa de justificaci poltica Historia de la Segunda Repblica Espaola (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor i, desprs,

una llarga meditaci sobre la Guerra Civil Espanyola , que condemn repetidament. Escriv en castell alguns llibres i, setmanalment, collaboracions a la revista Destino . Daquesta etapa sn Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942), Humor honesto y vago (1942), La huda del tiempo (1945), aix com Rusiol y su tiempo (1942), El pintor Joaqun Mir (1944) i Un seor de Barcelona (1945) A partir del 1947 public normalment els seus llibres en catal i inici la darrera i ms fecunda etapa de la seva vida descriptor. Fins el 1956 public Cadaqus (1947), Bodeg amb peixos (1950), Lilla dels castanyers (1951), Pa i ram (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garb (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), LEmpordanet (1954), Cartes dItlia (1955), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end destiu a New-York (1955) i De lEmpordanet a Barcelona (1956). El 1956 fu, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes , que sinterromp a la mort de leditor. Comprenia ledici alternada dobres indites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuaci dalgunes sries De lEmpordanet a Andorra (1959) i la publicaci dobres originals Un senyor de la Terra del Foc (1961), per laportaci ms important fou la publicaci de nou volums d Homenots (1958-62). Lany 1965 public La Catalunya vella, i el 1966 inici, amb El quadern gris , la recopilaci de l Obra completa. Dins la lnia d El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Slvia (1974). Fora de la seva Obra completa public altres ttols com Veure Catalunya (1979), El geni del pas i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en collaboraci amb Salvador Dal, i pstumament Notes per a un diari (1986). Tamb dedici pstuma sn les correspondncies amb L. Hirsch sota el ttol Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), les Cartes a Pere (1996), adreades al seu germ, l Epistolari Joan Coromines i Josep Pla (2001) i amb el seu editor de lEditorial Selecta Josep Maria Cruzet i Sanfeliu (2004), entre daltres. La grandesa de lobra de Pla resideix essencialment en lescriptura, la qual uneix a la utilitzaci dun llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinria. La precisi en la descripci de la natura

lobliga a forar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, ms que una recreaci, s un descobriment sensual del mn. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensi transcendental i el lliga a la gran tradici literria dels humanistes de tots el temps. La crtica social i el retrat psicolgic lemparenten amb lobra dalguns dels seus autors predilectes, dins la lnia dels moralistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, per, els seus mestres indiscutibles sn els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge duna poca una personal concepci del mn. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerarse com unes vastes memries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls a estones, irnics, i a estones adolorits dun home que lamenta lesfondrament del mn rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a ladveniment de lera industrial i urbana. El 1968 fou institut el Premi Josep Pla en honor seu, i lany 1973 fou creada la Fundaci Josep Pla a Palafrugell, amb seu a la casa natal de lescriptor i a la casa vena, amb lobjectiu de preservar i reunir la documentaci de i sobre lescriptor i difondre'n la figura i lobra, instituci ampliada sobretot a partir de lany 2000. Lany 2010 fou creada la ctedra Josep Pla de la universitat de Girona per un conveni signat entre aquesta universitat, la Fundaci Josep Pla i el Grup 62. El 1969, en ocasi de la proposta de latorgament del Premi dHonor de les Lletres Catalanes, sinici una llarga polmica sobre la concessi del guard a lautor entre sectors enfrontats del pas, premi que no arrib a guanyar. El 1980 reb la Medalla dOr de la Generalitat. Dcades desprs de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans ms llegits i la seva figura i la seva obra sn encara objecte destudis, interpretacions i polmiques, referides tant a les seves posicions poltiques com al seu llegat literari o a la seva actitud vital, que no fan sin confirmar-ne la vigncia. Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur just per passar l'estona, a la bona de Du el que se m'anir presentant. La meva mare s una sen ora molt neta minada per l'obsessi! de mantenir la casa en un ordre "ebrat. Li a"rada d'estripar papers, de cremar velles andr#mines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat prctica o decorativa immediata. $a %ar prou, aix&, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. 'i aix# arriba, no crec pas, de tota manera, que (i (a"i res de mal...) El quadern gris, fragment.

SESSI 9 6 de maig

El quadern gris de Josep Pla

del 2014

Josep Pla i Casadevall

Nascut el 8 de mar del 1897 a Palafrugell i mort el 23 dabril del 1981 a Llofriu Fill duna famlia de petits propietaris rurals, estudi el batxillerat a Girona i, desprs de comenar medicina, estudi dret a la Universitat de Barcelona. De preco vocaci, debut en revistes comarcals i redact nombrosos escrits de creaci literria que no foren publicats. Com a periodista professional, comen el 1918 a Las Noticias i pass desprs a La Publicidadon continu en la seva etapa catalana i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya . Collabor tamb en els diaris de Madrid El Sol i Fgaro , i a moltes altres publicacions, entre les quals la Revista de Catalunya . Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treball fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. Frana, Itlia, Anglaterra, Alemanya, la Uni Sovitica, Madrid, etc., foren les seves residncies habituals o lobjecte de viatges especials per tal de trametre crniques periodstiques, la major part poltiques per algunes de carcter cultural. Daquesta etapa sn els primers llibres: Coses vistes (1925) s desprs d Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924) el descobriment dun gran escriptor, assenyalat, entre altres crtics, per Carles Riba. A continuaci, Rssia (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D. Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid: un dietari (1929), Francesc Camb (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de poltica catalanista (1931), Madrid: ladveniment de la Repblica (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temtica que continuaria tractant: narraci pura, llibres de viatges, biografies, crniques periodstiques, etc. Polmic i belligerant en els escrits poltics, sense participar activament en la vida pblica fou un propagandista de la Lliga Regionalista i de Francesc Camb. Arribada la guerra, marx de Catalunya i fu llargues estades a lestranger i a lEspanya franquista. Lany 1939 sinstall definitivament a Catalunya, sense moure's prcticament de lEmpord. La postguerra signific, en primer lloc, una temptativa de justificaci poltica Historia de la Segunda Repblica Espaola (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor i, desprs,

una llarga meditaci sobre la Guerra Civil Espanyola , que condemn repetidament. Escriv en castell alguns llibres i, setmanalment, collaboracions a la revista Destino . Daquesta etapa sn Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942), Humor honesto y vago (1942), La huda del tiempo (1945), aix com Rusiol y su tiempo (1942), El pintor Joaqun Mir (1944) i Un seor de Barcelona (1945) A partir del 1947 public normalment els seus llibres en catal i inici la darrera i ms fecunda etapa de la seva vida descriptor. Fins el 1956 public Cadaqus (1947), Bodeg amb peixos (1950), Lilla dels castanyers (1951), Pa i ram (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garb (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), LEmpordanet (1954), Cartes dItlia (1955), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end destiu a New-York (1955) i De lEmpordanet a Barcelona (1956). El 1956 fu, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes , que sinterromp a la mort de leditor. Comprenia ledici alternada dobres indites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuaci dalgunes sries De lEmpordanet a Andorra (1959) i la publicaci dobres originals Un senyor de la Terra del Foc (1961), per laportaci ms important fou la publicaci de nou volums d Homenots (1958-62). Lany 1965 public La Catalunya vella, i el 1966 inici, amb El quadern gris , la recopilaci de l Obra completa. Dins la lnia d El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Slvia (1974). Fora de la seva Obra completa public altres ttols com Veure Catalunya (1979), El geni del pas i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en collaboraci amb Salvador Dal, i pstumament Notes per a un diari (1986). Tamb dedici pstuma sn les correspondncies amb L. Hirsch sota el ttol Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), les Cartes a Pere (1996), adreades al seu germ, l Epistolari Joan Coromines i Josep Pla (2001) i amb el seu editor de lEditorial Selecta Josep Maria Cruzet i Sanfeliu (2004), entre daltres. La grandesa de lobra de Pla resideix essencialment en lescriptura, la qual uneix a la utilitzaci dun llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinria. La precisi en la descripci de la natura

lobliga a forar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, ms que una recreaci, s un descobriment sensual del mn. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensi transcendental i el lliga a la gran tradici literria dels humanistes de tots el temps. La crtica social i el retrat psicolgic lemparenten amb lobra dalguns dels seus autors predilectes, dins la lnia dels moralistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, per, els seus mestres indiscutibles sn els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge duna poca una personal concepci del mn. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerarse com unes vastes memries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls a estones, irnics, i a estones adolorits dun home que lamenta lesfondrament del mn rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a ladveniment de lera industrial i urbana. El 1968 fou institut el Premi Josep Pla en honor seu, i lany 1973 fou creada la Fundaci Josep Pla a Palafrugell, amb seu a la casa natal de lescriptor i a la casa vena, amb lobjectiu de preservar i reunir la documentaci de i sobre lescriptor i difondre'n la figura i lobra, instituci ampliada sobretot a partir de lany 2000. Lany 2010 fou creada la ctedra Josep Pla de la universitat de Girona per un conveni signat entre aquesta universitat, la Fundaci Josep Pla i el Grup 62. El 1969, en ocasi de la proposta de latorgament del Premi dHonor de les Lletres Catalanes, sinici una llarga polmica sobre la concessi del guard a lautor entre sectors enfrontats del pas, premi que no arrib a guanyar. El 1980 reb la Medalla dOr de la Generalitat. Dcades desprs de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans ms llegits i la seva figura i la seva obra sn encara objecte destudis, interpretacions i polmiques, referides tant a les seves posicions poltiques com al seu llegat literari o a la seva actitud vital, que no fan sin confirmar-ne la vigncia. Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur just per passar l'estona, a la bona de Du el que se m'anir presentant. La meva mare s una sen ora molt neta minada per l'obsessi! de mantenir la casa en un ordre "ebrat. Li a"rada d'estripar papers, de cremar velles andr#mines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat prctica o decorativa immediata. $a %ar prou, aix&, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. 'i aix# arriba, no crec pas, de tota manera, que (i (a"i res de mal...) El quadern gris, fragment.

SESSI 9 6 de maig

El quadern gris de Josep Pla

del 2014

Josep Pla i Casadevall

Nascut el 8 de mar del 1897 a Palafrugell i mort el 23 dabril del 1981 a Llofriu Fill duna famlia de petits propietaris rurals, estudi el batxillerat a Girona i, desprs de comenar medicina, estudi dret a la Universitat de Barcelona. De preco vocaci, debut en revistes comarcals i redact nombrosos escrits de creaci literria que no foren publicats. Com a periodista professional, comen el 1918 a Las Noticias i pass desprs a La Publicidadon continu en la seva etapa catalana i, com a corresponsal, a La Veu de Catalunya . Collabor tamb en els diaris de Madrid El Sol i Fgaro , i a moltes altres publicacions, entre les quals la Revista de Catalunya . Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treball fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. Frana, Itlia, Anglaterra, Alemanya, la Uni Sovitica, Madrid, etc., foren les seves residncies habituals o lobjecte de viatges especials per tal de trametre crniques periodstiques, la major part poltiques per algunes de carcter cultural. Daquesta etapa sn els primers llibres: Coses vistes (1925) s desprs d Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924) el descobriment dun gran escriptor, assenyalat, entre altres crtics, per Carles Riba. A continuaci, Rssia (1925), Llanterna mgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D. Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid: un dietari (1929), Francesc Camb (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de poltica catalanista (1931), Madrid: ladveniment de la Repblica (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temtica que continuaria tractant: narraci pura, llibres de viatges, biografies, crniques periodstiques, etc. Polmic i belligerant en els escrits poltics, sense participar activament en la vida pblica fou un propagandista de la Lliga Regionalista i de Francesc Camb. Arribada la guerra, marx de Catalunya i fu llargues estades a lestranger i a lEspanya franquista. Lany 1939 sinstall definitivament a Catalunya, sense moure's prcticament de lEmpord. La postguerra signific, en primer lloc, una temptativa de justificaci poltica Historia de la Segunda Repblica Espaola (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor i, desprs,

una llarga meditaci sobre la Guerra Civil Espanyola , que condemn repetidament. Escriv en castell alguns llibres i, setmanalment, collaboracions a la revista Destino . Daquesta etapa sn Gua de la Costa Brava (1941), Las ciudades del mar (1942), Viaje en autobs (1942), Humor honesto y vago (1942), La huda del tiempo (1945), aix com Rusiol y su tiempo (1942), El pintor Joaqun Mir (1944) i Un seor de Barcelona (1945) A partir del 1947 public normalment els seus llibres en catal i inici la darrera i ms fecunda etapa de la seva vida descriptor. Fins el 1956 public Cadaqus (1947), Bodeg amb peixos (1950), Lilla dels castanyers (1951), Pa i ram (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garb (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), LEmpordanet (1954), Cartes dItlia (1955), Santiago Rusiol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end destiu a New-York (1955) i De lEmpordanet a Barcelona (1956). El 1956 fu, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes , que sinterromp a la mort de leditor. Comprenia ledici alternada dobres indites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuaci dalgunes sries De lEmpordanet a Andorra (1959) i la publicaci dobres originals Un senyor de la Terra del Foc (1961), per laportaci ms important fou la publicaci de nou volums d Homenots (1958-62). Lany 1965 public La Catalunya vella, i el 1966 inici, amb El quadern gris , la recopilaci de l Obra completa. Dins la lnia d El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Slvia (1974). Fora de la seva Obra completa public altres ttols com Veure Catalunya (1979), El geni del pas i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en collaboraci amb Salvador Dal, i pstumament Notes per a un diari (1986). Tamb dedici pstuma sn les correspondncies amb L. Hirsch sota el ttol Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), les Cartes a Pere (1996), adreades al seu germ, l Epistolari Joan Coromines i Josep Pla (2001) i amb el seu editor de lEditorial Selecta Josep Maria Cruzet i Sanfeliu (2004), entre daltres. La grandesa de lobra de Pla resideix essencialment en lescriptura, la qual uneix a la utilitzaci dun llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinria. La precisi en la descripci de la natura

lobliga a forar les imatges basades en olors, colors, sons, etc., creant un univers que, ms que una recreaci, s un descobriment sensual del mn. El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensi transcendental i el lliga a la gran tradici literria dels humanistes de tots el temps. La crtica social i el retrat psicolgic lemparenten amb lobra dalguns dels seus autors predilectes, dins la lnia dels moralistes dels segles XVI, XVII i XVIII. Finalment, per, els seus mestres indiscutibles sn els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge duna poca una personal concepci del mn. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerarse com unes vastes memries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls a estones, irnics, i a estones adolorits dun home que lamenta lesfondrament del mn rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a ladveniment de lera industrial i urbana. El 1968 fou institut el Premi Josep Pla en honor seu, i lany 1973 fou creada la Fundaci Josep Pla a Palafrugell, amb seu a la casa natal de lescriptor i a la casa vena, amb lobjectiu de preservar i reunir la documentaci de i sobre lescriptor i difondre'n la figura i lobra, instituci ampliada sobretot a partir de lany 2000. Lany 2010 fou creada la ctedra Josep Pla de la universitat de Girona per un conveni signat entre aquesta universitat, la Fundaci Josep Pla i el Grup 62. El 1969, en ocasi de la proposta de latorgament del Premi dHonor de les Lletres Catalanes, sinici una llarga polmica sobre la concessi del guard a lautor entre sectors enfrontats del pas, premi que no arrib a guanyar. El 1980 reb la Medalla dOr de la Generalitat. Dcades desprs de la seva mort, Josep Pla ha continuat essent un dels autors catalans ms llegits i la seva figura i la seva obra sn encara objecte destudis, interpretacions i polmiques, referides tant a les seves posicions poltiques com al seu llegat literari o a la seva actitud vital, que no fan sin confirmar-ne la vigncia. Decideixo de comenar aquest dietari. Hi escriur just per passar l'estona, a la bona de Du el que se m'anir presentant. La meva mare s una sen ora molt neta minada per l'obsessi! de mantenir la casa en un ordre "ebrat. Li a"rada d'estripar papers, de cremar velles andr#mines, de vendre al drapaire tot el que per ella no t una utilitat prctica o decorativa immediata. $a %ar prou, aix&, que aquests papers se salvin de les seves admirables virtuts casolanes. 'i aix# arriba, no crec pas, de tota manera, que (i (a"i res de mal...) El quadern gris, fragment.