Embed Doc
Copy Link
Readcast
Collections

CommentGo Back

Download

Tema 3: ARISTÒTIL o la virtud del terme mig1.Vida

Neix a Estagira 384 aC.El seu pare fou un metge al servei del rei deMacedònia.Ingressà l'any 366 en l'acadèmia Platònica i l'abandonà a la mortde Plató (348 aC.)L'any 343 aC. torna a Macedònia on fou mestre d'Alexandre Magne.335 aC.Torna a Atenes i fundà la seva pròpia escola: El Liceu (annex al templed'Apol.lo Lici).Al 323 aC. Fuig d'Atenes (Mort d'Alexandre Magne)322 aC. Mor a l'Illad'Eubea.

2. Obres: "Enciclopèdia"

Andrònic de Rodes s.I aC. recull i ordena les seves obres, de les quals caldestacar :

•

L’Organon

: Recull d'Escrits de lògica

Categories, Interpretació,Tòpics,Refutacions, Primers Analítics, Segons Analítics.

•

Metafísica

: Recull de textos sobre filosofia primera.

•

Física

: Recull de textos sobre la naturalesa.

•

De ànima

: Tractat de psicologia.

•

Ètica a Nicòmac

Ètica a Eudem.

3. Introducció a la filosofia d'AristòtilEl projecte filosòfic

És de caràcter totalment científic. Vol desenvolupar, amb una metodologiaapropiada, la ciència empírica i seguir la tradició dels presocràtics jònics.

Els homes comencen a filosofar, i que així ho van fer originalment, perplexos davant del món; s'interroguen, sobre tot, sobre les perplexitats òbvies, per continuar investigant, segons una progressiógradual, altres qüestions més importants com, per exemple, els canvisde la Lluna i del Sol, els estels i l'origen de l'univers."Aristòtil,

Metafísica, 982b 10.

La reflexió filosòfica estricta és orientada a establir els fonaments teòrics de lainvestigació científica de la naturalesa (al contrari que Plató).Aristòtil sempre es va interessar pels problemes pràctics de la vida a la ciutat.Però mai va somniar una ciutat ideal com Plató, l’ètica i la política tenen unafinalitat pràctica.

Crítica a Plató i la Teoria de les Idees

Aristòtil està d'acord, amb Parmènides i Plató, en què el coneixement

vertader, sobre l`essència de les coses, només pot venir donat a través delque és permanent i estable, perquè el que canvia només proporciona opinió(doxa) i no coneixement vertader (Episteme).La crítica d'Aristòtil es dirigeix contra la ruptura o

dualitat ontològica

(els dosmóns) que estableix Plató, situant l'essència de les coses en un altre món(món de les idees).

Por otra parte, los demás objetos no pueden provenir de las ideas enninguno de los sentidos en que les entiende de ordinario estaexpresión80 . Decir que las ideas son ejemplares, y que las demáscosas participan de ellas, es pagarse de palabras vacías de sentido y hacer metáforas poéticas. El que trabaja en su obra, ¿tienenecesidad para ello de tener los ojos puestos en las ideas? Puedesuceder que exista o que se produzca un ser semejante a otro, sinhaber sido modelado por este otro; y así, que Sócrates exista o no, podría nacer un hombre como Sócrates. Metafísica I, 9.

Per Aristòtil no és possible que l'essència, entesa com el que determina lamanera de ser de les coses, existeixi separada d'allò que determina; és per això que Aristòtil desplaça la ruptura platònica dels dos móns dins de la únicarealitat existent. (Allò sensible conté l'intel·ligible)

Sócrates no concedía una existencia separada, ni a los universales ni a las definiciones. Los que vinieron después de él las separaron, y dieron a esta clase de seres el nombre de ideas. La consecuencia aque les condujo esta doctrina es que hay ideas de todo aquello quees universal. Metafísica XIII, 4.

Per altra banda, el món de les idees no és capaç d'explicar res sobre lescoses sensibles, sobre el seu origen, canvi, esdevenir... En primer lloc, lesidees estan fora del món sensible i no tenen res a veure amb ell ; i en segonlloc en elles no hi ha cap principi d'acció perquè, són sempre estables,immutables... Aleshores, com és que les coses és mouen? Com s'explica elmoviment de la

naturalesa

?Aristòtil vol tornar al discurs sobre la importància de la naturalesa (Physis),iniciat pels pre-socràtics que la consideraven com a dinàmica, amb movimentpropi. Segons Aristòtil no es pot negar el moviment de la naturalesa, perquèprecisament, en la naturalesa de les coses hi ha el principi de moviment.Aristòtil també ataca la matematització de la Teoria de les Idees. No éspossible, segons ell, que les matemàtiques esdevinguin en filosofia. Lesdeficiències de la teoria no se solucionen recorrent a les matemàtiques, mésaviar s’agreujen.A més, Aristòtil entén la universalitat de la ciència com a la unió de tots elssabers. Un saber articulat en diverses ciències particulars i autònomes:-

Teòriques

que volen conèixer la realitat des del punt de vista de lafísica (o filosofia segona), i la filosofia primera o teologia (que

Aristòtil acabarà anomenant Metafísica).-

Pràctiques

que estudien les accions humanes de forma individual:l’ètica i la política.-

Poètiques

, que s’ocupen de la producció de les coses iconstitueixen les diferents arts: poètica i retòrica.

Compara actituds entre Plató i Aristòtil:

•

Interés per les ciències empíriques i un escàs interés per lesmatemàtiques

•

Coneixement per observació

•

La realitat no és dual

4. La Ciència

Aristòtil proposa una metodologia apropiada per a la ciència empírica.Aquesta metodologia és el que es coneix com a lògica, que significainstrument de la ciència.

a. l’Episteme té diferents característiques:

- Només hi ha ciència d’allò universal, no del que és singular. Per tnt lasensació no és ciència.- És un coneixement d’allò necessari, “d’allò que no podria ser d’una altramanera”.- És un coneixement obtingut per demostració i no és basada en laDoxa.- És un coneixement per les causes. El coneixement ens explica el per què.- És un coneixement veritable i cert.La ciència en resum versa sobre allò que és universal i necessari, que per aPlató eren les Idees, i per Aristòtil són les essències de les coses singulars:no hi ha ciència sinó de les essències.

b. Lògica "Organon"

Segons Aristòtil només hi ha ciència quan d’un objecte coneixem:

Si és, si existeix

El que és, la seva essència

El perquè, la seva causaCom ho fa la ciència per conèixer això? A través de la

Lògica

que significa: