Fet amb paper reciclat

Un còmic per
conèixer i estimar
els óssos
Guió i il·lustracions de:

Per a més informació: www.sosossospirineu.org ~ www.ipcena.org ~ tel. i fax 973 26 37 93

-1-
-2-
-3-
-4-
-5-
-6-
 Des de la seva aparició l’home ha conviscut estretament amb, l’ós bru Ursus arctos, Fa pocs
anys que l’ós bru estava molt estés per les nostres terres però la pressió humana l’ha abocat
a la pràctica extinció.
Ara l’ós bru només viu al Pirineu. La seva població s’estima en una decena d’exemplars
distribuïts entre Navarra, Osca, la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça
Dibuix: Fundación Oso Pardo

Dibuix extret de La vida del oso de los Pirineos.
WWF/Adena i FIEP
El seu cos és gran, robust i pesat. El pes d’un ós bru mascle varia entre 80 i 300 kg, sent
menor en les femelles. La llargada del cos varia entre 1’7 i 2’2 m. Té orelles i els ulls petits
i el mussell afilat. Les potes anteriors són més curtes que les posteriors, és per això que
l’ós corre perfectament pendent amunt.
L’ós és plantígrad, és a dir, quan camina es recolza sobre la planta dels peus. Pot assolir
una velocitat 50 km/h. El seu pelatge és marronós.

L’ós bru és omnívor. Més de 3/4 parts dels aliments que menja són vegetals. A la primavera
menja herbes i restes d’animals morts, a l’estiu fruits del bosc -nabius, o gerds-, a la tardor
i l’hivern fruits secs - castanyes, aglans o fages- i alguna ovella. També menja formigues i
mel, aliment pel qual sent gran delit.
Localitza els aliments bàsicament per l’olfacte.
Dibuix extret de La vida del oso de los Pirineos. Pot arribar a recorrer fins a 40 km. en una sola nit per buscar aliment.
WWF/Adena i FIEP
t

s
en

ie
pa rim i cr
em

ó ra
hi ent a

ix
1r lam ver

sa
a

ci ve
ne

er

ós

ra a
el a

av

n
ar rim

Els óssos a partir dels tres anys poden començar a reproduir-se. A la primavera els óssos
rn

rn er
ió
im
ve

ve iv
ac

se a p
ap a p

pr

hi h

s’aparellen. Al gener, quan la mare encara es troba hivernant dins de l’ossera neixen els
3
1

2n
2a

cadells. Per camada solen nèixer 1 o 2 cadells. Durant l’any següent l’ossa ensenyarà a les
cries tot allò que necessiten conèixer per viure sols i després es separaran. Sovint només
un osset de cada camada arriba a adult.

Dibuix extret de La vida del oso de los Pirineos.

WWF/Adena i FIEP

Durant la tardor l’ós bru es prepara per afrontar el dur hivern en que els aliments seran
escassos. Menja fruits secs i algun animal acumulant reserves de greix. Arribat l’hivern l’ós
bru es refugia en osseres per hivernar. El seu son hivernal es pot interrompre vàries vegades
per buscar aliment.
Dibuix extret de La vida del oso de los Pirineos.
La hivernació dura des del desembre a març.
WWF/Adena i FIEP

L’ós bru deixa rastres -petjades, excrements i marques en els arbres- en el seu entorn.
En la petjada es marca tota la planta del peu i els 5 dits.
Els excrements varien d’aspecte, color i forma segons l’alimentació.
Dibuix: Fundación Oso Pardo Marques de les urpes, pèls o escorces arrencades són rastres que deixa en els arbres.

El territori que necessita l’ós bru varia entre 80 i 100 km2, depen de la disponibilitat
d’aliment o refugi. Els mascles necessiten territoris més grans que les femelles.

Any 1900, 100 óssos Any 1950, 40 óssos Any 1980, 4 óssos Any 1999, 6 óssos

Dibuix extret de La vida del oso de los Pirineos.
WWF/Adena i FIEP
Entre les comarques de la Val d'Aran, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça hi ha unes 40.000
ovelles. D’aquestes durant l’any 99, 2000 van morir per fenomens naturals -atacs de gossos
silvestres, caigudes, llamps, etc.- mentre que per atacs de lós bru es calculen alvoltant de
20 ovelles.

L’ós bru es troba en perill d’extinció. Per aquest motiu es troba estrictament protegida. El
27 de setembre de 1997 un caçador francés va matar a l’osa Melba,prop de la Val d’Aran.
L’ós viu en molts dels països més avançats del món -EEUU, Canada, Itàlia, …
L’ós bru és una part del nostre patrimoni que hem de conservar entre tots.
Dibuix: Daniel Olivera