Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil Professor Rodrigo Atienza Gago

Tema 2. Lalumnat deducaci infantil: aspectes evolutius i possibilitats motrius

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil ndex

2.1. Lleis i principis del desenvolupament motor 2.2. Els moviments reflexes 2.3. El to muscular i lestabilitzaci

2.4. La locomoci
2.5. La manipulaci

2.6. La lateralitat
2.7. Lestructuraci espaciotemporal

2.8. Lesquema corporal

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.1. Lleis i principis del desenvolupament motor

2.1. Lleis i principis del desenvolupament motor

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.1. Lleis i principis del desenvolupament motor

Desenvolupament psicomotor
Evoluci de les capacitats per a realitzar una srie de moviments corporals i accions, aix com la representaci mental i conscient dels mateixos Components maduratius (depenen de la maduraci
cerebral)

Components relacionals (depenen de la interacci amb persones, objectes, espais...) Experincia motriu

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.1. Lleis i principis del desenvolupament motor

Lorganitzaci del control dels actes motors segueix unes tendncies generals (Gesell, 1953) Llei cefalocaudal
Les parts superiors es desenvolupen abans que les inferiors (p.e. Les persones sn capaces de mantindre el cap erigit abans que lesquena i lesquena abans de posar-se en peu)

Llei proximodistal
Les parts prximes a la lnia mitja del cos maduren abans que les allunyades (p.e. Les persones aprenen a controlar les espatlles abans que els braos)

Llei general-especfic
Els moviments globals apareixen abans que els localitzats (p.e. Els moviments sn ms toscos en les primeres etapes de vida)

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.2. Els moviments reflexes

2.2. Els moviments reflexes

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.2. Els moviments reflexes

Els reflexes
Reaccions automtiques desencadenades per diversos estmuls sensorials
Tendeixen a afavorir ladequaci del individu al medi Reflexes arcaics: desapareixen progressivament Reflexes permanents: ens acompanyen tota la vida

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.2. Els moviments reflexes

Els reflexes
Reflexe de Moro (de 0 a 3-6mesos) Extensi-abducci dels
membres superiors i posterior flexi-adducci

Reflexe cervical tnic-asimtric (de 0 a 2-3mesos) Decbit

sup amb el cap girat sestenen les extremitats del costat al que mira el cap flexionant-se les oposades

Reflexes bucals: succi i degluci + punts cardinals Reflexe de pressi (0-3mesos/0-1any) flexi de la ma al pressionar
la palma o els dits

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.2. Els moviments reflexes

Reflexe de redreament i de marxa automtica (0 a 23mesos) mantenint la persona en peu es va redreant / lleu inclinaci

flexiona i estn les cames

Reflexe de salt (0-4mesos) situant el dors del peu fregant una

superfcie elevada

Reflexe de Babinski (0 a 8-12mesos) extensi dels dits del peu

desprs de una estimulaci de la part lateral de la planta

Reflexe natatori (0-6mesos) moviments rtmics de braos i cames

al introduir el xiquet/a en laigua

Reflexe de Galant: des de la posici de decbit pro flexi del tronc

cap el costat de lesquena que sestimula

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.2. Els moviments reflexes

Reflexe de Landau (de 3mesos a 1any) susps en posici vertical

primer es redrecen el tronc i el cap i sestenen els braos i cames. Si sel flexiona el cap es flexionen el tronc i les cames

Reflexe de paracaigudes (a partir de 6mesos) sostenint el

xiquet/a pels costats i baixant-ho rpidament estn els braos per a protegir-se

Reflexe de recolzament lateral i posterior partint de

posici seguda i exercint un desequilibri cap a un costat o cap arrere el xiquet/a estn els braos cap eixe costat per protegir-se

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.3. El to muscular i lestabilitzaci

2.3. El to muscular i lestabilitzaci

a) El to muscular
b) El control postural

c) Lequilibri

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.3. El to muscular i lestabilitzaci

a) El to muscular
La tensi a la que es troba sotms tot mscul en estat de reps (to de fons) i que acompanya tamb a qualsevol activitat postural o cintica (to dacci) Contracci forta (hipertonia) Contracci feble (hipotonia) To axial (tonicitat del tronc)

To dels membres (tonicitat de les extremitats)

T un paper fonamental en el desenvolupament psicomotor: control postural, manteniment de les actituds i domini de la motricitat (fina y grossa)

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.3. El to muscular i lestabilitzaci

Levoluci del to muscular

To dels segments (hipertonia) to axial (hipotonia) es va corregint Cada persona posseeix un estil tnic propi:

Persona hipertnica: poc extensible, gran mobilitat,

desenvolupament postural preco

Persona hipotnica: molt extensible, menor mobilitat,

desenvolupament postural tardana

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.3. El to muscular i lestabilitzaci

b) El control postural
El sistema postural s el conjunt destructures anatmicfuncionals que ens serveixen per a mantenir les relacions del cos amb s mateix i amb lespai

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.3. El to muscular i lestabilitzaci

Les principals conquistes en el control postural

Posici ventral (decbit pro)
Beb prematur: completament pla amb braos i cames flexionats. Cap i maluc en el mateix pla

Beb nascut a terme: similar posici. Les cuixes es dobleguen sobre la pelvis pel que el maluc queda en un nivell superior al cap
10 setmanes: disminueix la flexi de braos i cames fins que el beb torna a estar pla 12 setmanes: el beb comena a alar el tronc (esbossa els primers moviments de reptaci)

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.3. El to muscular i lestabilitzaci

Les principals conquistes en el control postural

Sustentaci del cap
En nixer no es pot mantindre el cap 3 mesos: la tonificaci del coll el permet mantindre el cap erguit i controlar moviments

Posici seguda
0-4 mesos: hipotonia del tronc cifosis dorsal

4-5 mesos: es redrea la part superior de la esquena li permet seures amb ajuda 6 mesos: est lleugerament inclinat cap endavant (equilibri precari) 7-8 mesos: el beb domina la posici de seguda

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.3. El to muscular i lestabilitzaci

Les principals conquistes en el control postural

Posici en peu
9 mesos: pot mantindres en peu recolzant-se amb les mans (tronc inclinat cap endavant amb el maluc cap arrere)

10-12 mesos: redrea el tronc i es mant en peu sense ajuda

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.3. El to muscular i lestabilitzaci

c) Lequilibri
El estat de un cos quan les forces que actuen sobre ell es compensen anullant-se mtuament Equilibri esttic Equilibri dinmic Funci: mantenir relativament estable el centre de gravetat del cos a pesar de les influncies del medi El control del equilibri depn de: el vestbul sentit de la vista sistema propioceptiu
CdG

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.3. El to muscular i lestabilitzaci

Levoluci de lequilibri
18-24 mesos: es mant en peu durant uns segons amb els talons junts 3 anys: roman en equilibri sobre un peu i pot caminar sobre una lnea recta de forma equilibrada avanant sempre el mateix peu 4 anys: s capa de caminar de forma equilibrada sobre lnees corbes marcades sobre el sl alternant passes 4-5 anys: pot fer passes utilitzant una cama A partir de 5 anys: adquireix ms destresa. Depn cada vegada menys del sentit de la vista 7 anys: mant lequilibri amb els ulls tancats

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.4. La locomoci

2.4. La locomoci

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.4. La locomoci

La locomoci
Progressi de un punt a un altre del espai, utilitzant com a mitj el moviment corporal de forma total o parcial Existeix una gran variabilitat entre la evoluci en unes persones i altres

Desplaaments pel sl
Es distingeix dos modalitats: Reptaci (5 meses): es desplaa utilitzant el impuls dels membres superiors Propulsi cuadrupdica (8-9 mesos): braos extensos i cames flexionades. Alternana en lacci de membres superiors i inferiors.

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.4. La locomoci

La marxa bpeda
Acci de espenta alterna de les cames i un continu contacte amb la superfcie 9-10 mesos: el beb fa algunes passes sostingut per les aixelles o els braos

12 mesos: camina sostingut de una m 9-16 mesos: marxa independent Primera marxa mal coordinada: els peus ataquen el sl amb tota la planta, cames molt separades, alant els braos, la vista es centra en els peus

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.4. La locomoci

La marxa bpeda
16 mesos: es redrea el cap, ataca el sl amb el tal, redueix la base de sustentaci 18 mesos: marxa relativament fcil i a bon ritme 2-3 anys: inicia la marxa lateral. Desprs la marxa arrere 2 anys: puja escales posant ambds peus en cada escal amb ajuda dun adult o barana 2-3 anys: puja i baixa les escales a soles. No es produeix alternana de peus 3 anys: puja i baixa alternant els peus amb ajuda 3-4 anys: puja i baixa a soles alternant els peus

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.4. La locomoci

La carrera
Desplaament en el que salterna la espenta de les cames. Existeix una fase de suport y altra de vol Requereix de la coordinaci de braos i cames i el to muscular suficient per impulsar i suportar el pes del impacte

18 mesos: marxa velo similar a la carrera

2 anys: comena a crrer. T dificultats per a parar-se o girar perqu manca de freno inhibitori

2-3 anys: regula i modera els seus moviments a voluntat

4 anys: progressa rpidament. Domina les fases de partida i parada. s capa de crrer en varies direccions

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.4. La locomoci

El salt
Perode de vol que resulta dun impuls realitzat per una o les dos cames, seguit duna recepci en el sl executada sobre una o les dos cames. En els primers intents solen mantindre un peu en el sl 18 mesos: poden superar obstacles menuts Progressi: Passa cap baix en lltim escal

Salt de lltim escal impulsant-se amb ambdues cames

Impuls duna cama i caure en el mateix pla amb laltra Salt i caiguda en el mateix pla amb els dos peus

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.5. La manipulaci

2.5. La manipulaci

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.5. La manipulaci

Manipulaci
Requereix el desenvolupament de la coordinaci culo-manual i la sensaci propioceptiva

Prensi
Entranya gran dificultat en les primeres etapes de vida: Transportar la m cap lobjecte

Presentar la m de forma favorable

Acci de agafar lobjecte

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.5. La manipulaci

Prensi
3-4 mesos: comena a organitzar-se la prensi per mantindr la m tancada amb lobjecte agafat 4-5 mesos: apareix lexploraci i la prensi voluntria (dos ltims dits i la palma)

6 mesos: prensi amb els quatre ltims dits i la palma. s capa de soltar voluntriament els objectes (pot ser ms tardana)
7 mesos: prensi palmar. s capa de passar lobjecte duna m a laltra

8 mesos: apareix lacci del polze en lagafada

9 mesos: apareix la prensi fina (pina entre el polze i el ndex)

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.5. La manipulaci

Llanament
Apareix als 6 mesos encara que de forma tosca 2-3 anys: el llanament consisteix en la extensi del bra. No participa el tronc 3-5 anys: se introdueix la rotaci del tronc cap a un costat 5-6 anys: comencen a participar les cames. Durant el llanament es produeix el avanament de la cama del mateix costat del que es llana 6-7 anys: gran participaci corporal. Els membres inferiors intervenen en oposici de los superiors

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.5. La manipulaci

Recepci
Els primers intents solen ser de objectes mbils que roden Menors de 2 anys: pot no haver resposta 2 anys: mantenen els braos rgids i extensos. Esperen a que el objecte els colpege el pit abans de intentar agafar lobjecte 3 anys: s necessari explicar-li cm agafar lobjecte. Solen esperar a que els caigui en les mans 4 anys: obren les mans per rebre lobjecte encara que persisteix la rigidesa dels braos 5 anys: els braos es mantenen relaxats abans del intent de recepci. Els braos i les mans sadapten a la trajectria de lobjecte per absorbir la fora de aquest

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.6. La lateralitat

2.6. La lateralitat

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.6. La lateralitat

El cos hum s anatmicament quasi simtric per funcionalment asimtric (sutilitza preferentment u dels dos elements pars) Lateralitat cerebral. Especialitzaci funcional:
hemisferi dret: integraci motriu

hemisferi esquerre: funcions cognitives i lingstiques

Lateralitat corporal
prevalena: imposat per la gentica

preferncia: condicionat pel context

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.6. La lateralitat

La lateralitat de la persona: Destra: us consistent del ull, m, peu drets Esquerrana: us consistent del ull, m, peu esquerres (10%) Ambidextra: us indistint de segments pars Lateralitat creuada: us prioritari dun element del costat dret i altre de lesquerre La incorporaci de leix corporal permet la diferenciaci entre dreta i esquerra sobre s mateix i sobre lespai

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.6. La lateralitat

Evoluci lenta i fluctuant, pot donar-se moments de indefinici. Fins els 2 anys (lateralitat indiferenciada): sefectuen moviments bilateralment simtrics 2-4 anys (lateralitat alternant): sefectuen activitats quotidianes alternant un segment i altre comparant els resultats 4-6 anys (lateralitat definitiva): sautomatitzen els gestos i activitats amb el segment dominant

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.7. Lestructuraci espaciotemporal

2.7. Lestructuraci espaciotemporal

a) La percepci espacial
b) La percepci temporal

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.7. Lestructuraci espaciotemporal

a) La estructuraci espacial
Lesser hum est situat en un espai fsic integrat per diferents formes, posicions, volums... Podem diferenciar 3 subespais:

del espai cos

espai dapressament

espai dacci. Format per dos components:

- espai egocntric (referncia personal) - espaio alocntric (referncia extrapersonal)

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.7. Lestructuraci espaciotemporal

El xiquet/a ha de viure i percebre nocions espacials bsiques abans de interioritzar-les: dins-fora, alt-baix, avant-arrere, prop-lluny, dreta-esquerra... En un primer moment no es correlacionen els espais espaio bucal espaio visual espaio tctil

2 anys: percep un espai general que compren tots els dems

3-7 anys: percep lhoritzontalitat i la verticalitat i construeix a partir dall un sistema de coordenades

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.7. Lestructuraci espaciotemporal

4 anys: adquireix la noci de avant-arrere, a un costat-a un altre 6 anys: integra la noci de dreta-esquerra: 5-8 anys: en el seu propi cos 8-11 anys:en la persona denfront a partid dels 11 anys: relativitza la noci dreta-esquerra La representaci de lespai dependr de:

la seua activitat: experincia sensomotriu

la seua socialitzaci: codis lingstics

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.7. Lestructuraci espaciotemporal

b) Lestructuraci temporal
s una percepci molt unida a lespacial No es capta de forma instantnia com lespai sin a travs de les distintes formes de concretar-se

Orientar -se en el temps significa situar uns moments amb relaci a altres
Pasat Present Futur

La vivncia s la primera toma de contacte

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.7. Lestructuraci espaciotemporal

Es distingeixen tres fases dorganitzaci de la percepci temporal: 1 fase: adquisici de elements bsics. Les nocions de temps i velocitat estan lligades a lespai

2 fase: toma de conscincia de les relacions temporals.

Comprendre diversos moments del temps Comprendre nocions de simultanetat i successi 3 fase: aconseguiment del nivell simblic. Dissocia y coordina les nocions de temps i espai

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.8. Lesquema corporal

2.8. Lesquema corporal

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.8. Lesquema corporal

Esquema corporal La percepci automtica de les parts esqueltiques del cos i la tensi i relaxaci dels msculs per a mantenir la posici, per a moures sense caures i per a manipular objectes amb eficcia.

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.8. Lesquema corporal

El seu desenvolupament
La conscincia del propi cos es desenvolupa amb lentitud Es sustenta sobre la integraci de les dades sensorials. Diferenciem 3 tipus de sistemes sensorials: Sistema propioceptiu. Ens informen sobre la posici dels
ssos i lestat de contracci i tensi dels msculs

Sistema interoceptiu. Ens informen de lestat general dels

rgans

Sistema exteroceptiu. Ens informen sobre lestat de la

superfcie del cos i lexterior

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.8. Lesquema corporal

El seu desenvolupament
Al principi no es distingeix el propi cos de lexterior A poc a poc sen va descobrint el cos:
- a travs de la prpia acci

- a travs de la interacci amb les altres persones

Amb laparici del llenguatge es comena a donar noms a les parts del cos

3 anys: toma de conscincia de altres elements corporals (esfnters)

4 anys: descobreix les diferncies sexuals

Didctica de lEducaci fsica en lEducaci infantil 2.8. Lesquema corporal

Existeixen 4 etapes de conscincia corporal

Perode maternal (0-2 anys): la primera conscincia corporal es
produeix a travs del dileg tnic matern-filial

Perode global de aprenentatge i de ls de s (2-5 ayns):

relacionat amb la manipulaci, la locomoci, la gestualitat, etc.

Perode de transici (5-7 anys): es passa de la globalitat a la

diferenciaci. Dissociaci dreta-esquerra i segmentria

Elaboraci definitiva de lesquema corporal (7-11 anys): toma

de conscincia dels distints elements corporals i el seu control. Relaxaci global/segmentria, independncia de braos i cames/tronc, independncia dreta/esquerra, etc.