TEMA 5 GESTIÓ D'ESTOCS

5.1. Introducció

Els inventaris (estocs) són articles que resten emmagatzemats en l'empresa esperant una
posterior utilització en el procés productiu (materials, components, productes en curs) o la
seva futura venda (productes acabats i/o mercaderies).

Els estocs són recursos emmagatzemats que tenen un valor econòmic. L'empresa pot
mantenir en magatzem: matèries primeres, components, peces de recanvi i subministres
industrials, productes en curs de fabricació, productes acabats, envasos i embalatges,
combustibles, etc.

La major part de les empreses es veuen

obligades a mantenir estocs, fins i
tot, les de serveis. Si les empreses
coneguessin perfectament el
comportament de la demanda i els
seus proveïdors atenguessin les seves
necessitats instantàniament i al mínim
cost possible, no caldria fer inventaris.
Però la realitat no és així, les empreses
han de mantenir un cert nivell
d'inventaris per dues raons
fonamentals:

1. La necessitat de fer front a la demanda dels clients quan aquesta es produeix.

2. L'intent d'evitar interrupcions en el procés productiu.

La primera raó duu les empreses a mantenir estocs de productes acabats, ja que el
manteniment d'estocs permet fer front a augments de demanda no prevists.

La segona fa que l'empresa mantingui en el magatzem matèries primes, productes en curs,

recanvis, etc., ja que la manca de qualsevol d'aquests elements significaria interrupcions en
el procés productiu.

5.2. L’estratègia d’estocs

La gestió dels estocs és important per varies raons:

 Pels costos associats: d’adquisició, de renovació (de comanda), de possessió i

d’oportunitat.

 Pel volum de la inversió: en alguns sectors l’estoc pot representar fins el 30% de la
inversió total de l’empresa.

 Per evitar aturades en la cadena productiva o desabastiment dels punts de venda,

amb les conseqüents cues, llistes d’espera, perdua de clients i en definitiva
malmetre la imatge de l’empresa.

L’estrategia d’estocs ha de respondre les següents preguntes:

 a) Quin és el volum adequat d’existències?

Una bona política d’estocs ha de balancejar adecuadament dues forces contraposades:

 Estocs alts per evitar ruptures

 Estocs baixos per minimitzar els costos del magatzem.

Estocs alts Estocs baixos

Cada estratègia té avantatges i inconvenients:

Estocs Alts Estocs Baixos

Avantatges  No llistes d’espera  Costos magatzem
 No perdua de baixos
clients  Costos
d’oportunitat baixos
Inconvenients  Costos magatzem  Llistes d’espera
alts  Perdua de clients
 Costos d’oportunitat
alts

b) Com afecta la valoració dels magatzems al resultat comptable de l’empresa?

En el
Benefici
Existeixen diferents
Els preus no alternatives per valorar Cada alternativa
són estables els magatzems proporciona uns
resultats diferents: En el valor
dels
estocs

5.3. Tipus d'estocs

5.3.1. Segons el tipus de producte:

 Estocs físics (béns): materials, components, productes en curs, productes acabats,

mercaderies,...

 Estocs intangibles (serveis): reserves hoteleres, bitllets d’avió, entrades per un concert,
seients del Camp Nou, places d’una facultat (ex.: medecina),...
5.3.2. Segons la seva relació amb el procés productiu:

 Estoc actiu: aquell que es constitueix per fer front a les necessitats normals de
l'empresa.

 Estoc de seguretat: és el que l'empresa manté en previsió que s'alterin els supòsits
en el quals es basa el càlcul de l'estoc actiu.

 Estoc mitjà: volum mitjà d'existències en el magatzem durant un període de temps.

 Estoc sobrant: el constitueixen articles en bon estat que deixen de necessitar-se i que
han de tenir una sortida, ja sigui la devolució al proveïdor, la venda o algun ús
alternatiu.

 Estoc d'anticipació: la formació d'aquest tipus d'estocs es justifica per dos motius:
o que es tracti d'un producte estacional (p.e. agrícola), o que es presenti una
oportunitat excepcional d'adquisició a baix preu.

Representar gràficament el nivell d'existències pot ajudar a entendre

alguns d'aquests conceptes:
 Nivell
d'existències Estoc
mitjà

Estoc
actiu

Estoc de
seguretat
Temps

Les unitats que hi ha en el magatzem en un determinat moment van disminuint a

mesura que es venen o són absorbides pel procés productiu. La velocitat a la qual
disminuyesen és gairebé sempre una incògnita per a l'empresa, per això es manté un
estoc de seguretat per poder fer front a imprevists i tenir un marge de maniobra
que permeti fer una altra comanda abans de patir una ruptura d'estoc.

Nivell
d'existències Risc de
ruptura

Temps

5.3. Costs d'inventaris

 El manteniment d'inventaris genera una sèrie de costs que podem agrupar en quatre
categories:

1. Costs d'adquisició: si s'adquireixen fora de l'empresa, són el preu unitari de compra

per la quantitat (P x Q). Si es tracta de producció interna, serà el cost unitari per la
quantitat.

2. Costs de renovació d'estoc (o de comanda): són costs inherents a la

sol·licitud i recepció d'una comanda. Inclou els costs de tramitació, negociació,
transport, descàrrega, etc. Molts d'aquests costs són fixos per comanda (no
depenen de la quantitat). Quan la comanda és interna (producció interna), reben el
nom de costs d'emissió i inclouen la preparació de la maquinària, canvis d'eines i
reglatges, etc.

3. Costs de possessió: inclou el lloguer

de magatzems (o costs d'oportunitat
si l'empresa és la propietària de l'espai
físic), personal que hi treballa,
consums del propi magatzem,
assegurances, deterioracions i,
sobretot, els costs d'immobilització
financera (els recursos invertits en
estocs tenen un cost financer per a
l'empresa).

4. Costs de ruptura d'estocs: es

produeixen quan l'empresa no disposa
d'articles suficients en magatzem per fer
front a la demanda o per continuar amb el procés productiu. Aquesta
ruptura provoca costs perquè:
 Els costs fixos no desapareixen quan s'atura el procés productiu. L'empresa ha
de seguir pagant els seus empleats, pagant interessos, etc. Mantenir l'empresa
aturada suposa un cost davant el fet de tenir-la en plena activitat.
 No poder fer front a la demanda quan aquesta es produeix pot ocasionar pèrdua
de clients i d'imatge per a l'empresa.

La suma de totes aquestes categories

constitueix el cost total d'inventaris, cost
que l'empresa intenta minimitzar en el
seu conjunt, sense oblidar cap dels seus
components. L'existència de costs
d'adquisició i renovació d'estoc aconsella
fer comandes grosses i el risc de
ruptura fa convenient mantenir un
considerable estoc de seguretat, mentre
que els costs de possessió duen
l'empresa a mantenir el menor estoc
possible en el magatzem. En els pròxims
epígrafs veurem uns quants sistemes de
planificació i programació dels magatzems
que intenten donar solució al problema
dels estocs.

5.4. Models de gestió d'estocs

La gestió d'existències preveu d ues decisions fonamentals:

 1. Quan s'ha de fer la comanda

2. Quant s'ha de sol· licitar en cada comanda

La resposta a aquestes qüestions pot ser més o menys senzilla depenent que:

La demanda sigui certa o aleatòria

La demanda sigui dependent o independent

El temps de subministrament sigui cert o aleatori

La demanda d'articles emmagatzemats

suposa una disminució del nivell
d'inventaris i la necessitat de reposar-los.
S'han desenvolupat nombrosos models
amb l'objectiu de servir d'ajut en la presa
de decisions pel que fa a la gestió
d'inventaris. Aquests models intenten
determinar la quantitat òptima de
comanda o el temps òptim de
reaprovisionament sota unes
condiciones determinades.

La complexitat del model dependrà de les

restriccions prèvies que s'imposin. Si ens
enfrontem a una demanda certa i a un
temps de subministrament també cert, la
determinació de la quantitat òptima de
comanda serà molt més senzilla que si
es tracta de variables aleatòries.

A continuació veurem el model de Wilson, que és un dels més senzills. No es tracta

simplement d'aprendre de memòria el seu funcionament, sinó d'assimilar-lo com a
esquema bàsic sobre el qual seria possible eliminar restriccions, hom guanyaria realisme
i, inevitablement, hom augmentaria la complexitat del model.