Introducció
L’actualitat, el desenvolupament tecnològic i l’evolució de les nostres societatsens imposen contínuament temes i problemes que influeixen molt en l’orien-tació dels nostres treballs. Els investigadors en comunicació són particularmentsensibles a aquestes influències, l’anàlisi de publicacions en el nostre àmbit hoevidencia
1
. Aquesta permeabilitat a les preocupacions contemporànies ensresulta positiva en certs aspectes: ens arrela a la nostra societat i ens incita aparticipar en els grans debats col·lectius, ens ajuda a adaptar el nostre ense-nyament a l’evolució del món de les comunicacions, però també comportariscos i sovint ens comporta problemes.Les coses evolucionen tan ràpid que, sovint, els resultats de les nostres recer-ques són superats abans de ser publicats. I, sobretot, arrossegats per les urgèn-cies de l’acció, ens manca la distància necessària per realitzar una anàlisi rigorosai imparcial dels fenòmens que estudiem. Sovint ens és difícil desvincular el nos-tre discurs de discursos normatius i profètics d’altres actors socials. Fins i tot con-tribuïm de vegades a alimentar-los i a renovar-los. En definitiva, el nostre discurs,massa sovint, no es desmarca del dels promotors polítics i econòmics d’aquestesnoves tecnologies de la comunicació. Fent això, ¿acomplim el nostre rol d’inves-tigadors, d’universitaris, d’intel·lectuals, d’analistes crítics i imparcials?Des de fa uns quants anys, més concretament des de fa unes quantes dèca-des, certs temes recurrents s’han imposat amb força. Els fulgurants avenços dela tecnologia ens han portat a dirigir l’atenció sobre les seves immenses possi-bilitats i a pronosticar l’adveniment del que s’ha anomenat successivament«l’aldea global», «la ciutat cablejada», «l’economia de la informació», «l’eco-nomia del coneixement», «la societat de la informació». Al mateix temps, i enel marc del mateix pensament, les transformacions del sistema econòmic ens hanconduït a posar l’èmfasi en la globalització i en les seves conseqüències socialsi culturals. L’actualitat més immediata, impulsada per les altes autoritats polí-tiques, ha condensat aquestes preocupacions dins la metàfora de les «autopis-tes electròniques» —o «autopistes de la informació»—. Són innombrables elsarticles de diaris o de revistes, les emissions de televisió, els col·loquis i els dis-cursos que hi han estat consagrats des de fa deu anys. El punt culminant s’asso-lí quan els membres del G-7 decidiren de fer-ne el tema central del seu últimencontre a Brussel·les el febrer de 1995.
58
Anàlisi 19, 1996Gaëtan Tremblay
1.Vegeu:L
ACROIX
, J.G.; L
EVESQUE
, B. (1985). «L’émergence et l’institutionalisation de la recherche encommunication au Québec».
Communication
7, núm. 2: 7-32.L
ACROIX
, J.G.; L
EVESQUE
, B. (1985). «Principaux thèmes et courants théoriques dans la littéra-ture scientifique en communication au Québec».
Communication
7, núm 3: 153-211.L
ACROIX
, J.G. (1988). «Les études sur les médias au Québec. Etat de la question».
Communica-tion
9, núm 2: 59-84.S
ALTER
, L. (1988) «Les études en communication au Canada: un état présent».
Communica-tion
9, núm. 2: 31-58.M
C
F
ADYEN
, S.; H
OSKINS
, C.; F
INN
, A.; L
ORIMER
, R. (eds.) (1994). «Cultural Development inan Open Economy».
Canadian Journal of Communication
19, núm. 3/4.
Leave a Comment