LOGO

Diego Caballero Garca

LOGO
I
EL POBLAMENT
II
CONCEPTES
III
LA CIUTAT I LA SEUA HISTRIA
IV
LA CIUTAT ACTUAL
V
LURBANISME
VI
LA JERARQUIA URBANA ESPANYOLA
VII
PROBLEMES DE LES CIUTATS ESPANYOLES
ndex
LOGO
2 Tipus de
poblament
RURAL
-Dispers
(vivendes
allades unes
daltres)
-Concentrat
(poble)

URB
-Ciutats
(xicotetes,
mitjanes i grans o
metrpolis)
-Conurbacions
-Regions
urbanes
-Megalpolis

I. El poblament
LOGO
Poblament rural
concentrat
dispers
LOGO
Poblament urb
REA METROPOLITANA
s una aglomeraci urbana formada per una ciutat principal i per uns
quants municipis del seu torn, que mantenen importants relacions
socioeconmiques.
LOGO
Poblament urb
CONURBACI
Aglomeraci urbana contnua formada a partir del
creixement parallel de dues o ms ciutats fins a unir-se.
Cada ciutat de la conurbaci mant la seua independncia.
Marbella-Mlaga
Elda-Petrer
LOGO
REGI URBANA
Aglomeraci urbana discontnua, integrada per ciutats
disperses (nebulosa urbana), per prou densa com perqu
tot el territori possesca caracterstiques urbanes.
Poblament urb
Regi urbana dAstries
LOGO
Poblament urb
MEGALPOLIS
Aglomeraci urbana dextensi supraregional. Constituda
per rees metropolitanes, conurbacions, regions urbanes,
xicotetes ciutats) Ex: leix mediterrani, desde la frontera
francesa a Cartagena.

LOGO
CIUTAT
- Localitat amb molts habitants (a Espanya ms de 10.000) dedicats
majoritriament a activitats del sector Secundari i Terciari, amb una alta
densitat dedificaci i predomini de lhabitatge collectiu i en altura.
II. Conceptes
LOGO
MORFOLOGIA URBANA
- s laspecte extern que presenta la ciutat. Est influda per
lemplaament, la situaci, el plnol, la construcci i els usos del
sl.
a) EMPLAAMENT
- Espai fsic concret (tossal, costa, illa, riu, etc.) sobre el qual s'assenta
la ciutat. Explicar el motiu del asentament (defensiu, comercial)

LOGO
b) SITUACI
-Posici de la ciutat en relaci amb lentorn
geogrfic.
(ex: Vva. de Castell es troba
a l'est de la pennsula
Ibrica i a 34 km al sud de
la ciutat de Valncia, junt al riu
Albaida, afluente del Xquer)

LOGO
Situaci: En el Altipl, junt al
riu Tajo, que li serveix de
abastiment daigua.




Emplaament: Sobre un
tossal envoltat pel meandre
del riu Tajo (Defensiu)
LOGO
c) LA CONSTRUCCI
Inclou la trama urbana i ledificaci.
- La trama urbana: s la disposici dels edificis. Pot ser compacta o
tancada si els edificis es disposen uns al costat daltres i al llarg de
grans extensions, o oberta, si els edificis deixen amplis espais
lliures entre ells.
- Ledificaci: pot ser collectiva i en altura (blocs i torres), o
individual (habitatges exempts o adossats).
d) ELS USOS DEL SL
Sn les diferents utilitzacions de lespai urb: comercial i de negocis,
residencial, industrial, etc
LOGO
Trama Urbana (Disposici dels edificis)
TANCADA OBERTA
c) LA CONSTRUCCI
LOGO
Edificaci
COLECTIVA INDIVIDUAL
c) LA CONSTRUCCI
LOGO


s industrial
Ferrocarril
Serveis
(Universitat)
Serveis
(Hospital)
d) USOS DEL SL
LOGO
e) PLNOL URB
- Mapa que arreplega el traat de la
ciutat (carrers, places, vivendes, etc.)
- Pot ser irregular, radiocntric o ortogonal.
- En ell es reflectixen les seues distintes
etapes de creixement al llarg de la Histria
(la zona que es va construir en perode
musulm, medieval, modern, etc.)
LOGO
LOGO
REGULAR

1.Ortogonal

2.Radiocntric

3.Lineal

Tipus de plnol
IRREGULAR
LOGO
REGULAR Ortogonal
1
- Carrers amplis
disposats en angle
recte
- Exemples:
Ciutats romanes

Eixamples del s.XIX

Barris nous


LOGO
2

-Poc freqent

-Carrers radials que
convergixen en el
centre de la ciutat

-Exemple: Vitria

REGULAR Radiocntric
LOGO
REGULAR Lineal
3
-Ciutat amb forma
allargada i
organitzada entorn
d'una carretera o
ferrocarril

- Exemple: Projecte de A.
Sria en el segle XIX
(Ciutat Lineal, a Madrid)
LOGO

LOGO
Tpic de ciutats
medievals.
Traat irregular i
desordenat dels
carrers.
Exemples:
Centres-histrics de
moltes ciutats
espanyoles.
Ciutats musulmanes


IRREGULAR
LOGO
LOGO
Normalment en un mateix plnol apareixen varis barris
amb diferent configuraci, a causa del seu divers origen, en
estos casos cal comentar cadascuna de les morfologies
visibles en el plnol.
LINEAL
ORTOGONAL
IRREGULAR
Prof. Isaac Buzo Snchez
LOGO
Industrial
Barroca
Renaixentista
Actual
Romana
Medieval
III. La ciutat i la seua
Histria.
LOGO
1.CIUTAT ROMANA
Plnol Regular, organitzat a partir de 2 eixos (un
nord-sud i un altre oest-est)
Els edificis ms importants se situaven en l'encreuament
d'ambds eixos (frum, temples..)
A Espanya la romanitzaci sinicia en el segle III aC i es
funden ciutats com Barcelona, Tarragona, Sevilla,
Valncia o Saragossa.



LOGO
LOGO
LOGO
ORIGEN ROMANO (Saragossa)
Muralla
(Hui en part inexistent)
Cardus,
Decumanus
Trama reticular
LOGO
Len
Origen rom i
transformaci
medieval
Mrida
LOGO
2. CIUTAT MEDIEVAL (s.V-XV)
LOGO
2.a.MEDIEVAL CRISTIANA
Plnol Irregular, radiocntric (Vitria-Gasteiz) o lineal
(al llarg del Cam de Sant Jaume).
Eren xicotetes i estaven habitades per mercaders i
artesans. En el centre se situava el Mercat i la catedral.
Fortament murallades.
Limitat desprs de la invasi musulmana del 711 al nord
peninsular, van expandir-se amb la reconquesta del
territori.


LOGO
Origen medieval cristi
Oviedo
Zamora
LOGO
2.b.MEDIEVAL MUSULMANA
Pla Irregular
Carrers estrets i laberntics. Tenia un nucli principal murallat, la
medina, on se situaven el edificis principals: la Mesquita i el Soc
(mercat). Fora daquesta estaven els ravals (barris de treballadors)
Els musulmans van fundar ciutats noves com Madrid, Mrcia o
Almeria, per la majoria de les vegades van aprofitar assentaments
anteriors, com Saragossa, Crdova o Toledo.


LOGO
LOGO
Plnol de Toledo (va ser musulm i cristi)
LOGO
3.CIUTAT RENAIXENTISTA I
BARROCA (s. XV-s.XVII)

Durant el Renaixement (S. XV-XVI) es van crear nous barris de
plnol regular ms enll de les antigues portes. Tamb places
majors, desde les quals van partir nous carrers o carrers majors de
traat rectilini.
Al segle XVII els monarques absoluts van embellir les ciutats amb
grans palaus i esglsies. Es van crear amplis carrers rectes.
Les ciutats que ms van crixer van ser Madrid i les localitats
cantbriques i mediterrnies especialitzades en el comer martim.


LOGO
Valladolid
Madrid
LOGO
4.CIUTAT INDUSTRIAL
(s.XIX- 1975)
Desprs de la Revoluci Industrial es produx un gran
canvi en les ciutats europees:
Creixen molt (a causa de lxode rural). La taxa durbanitzaci
va experimentar un gran creixement (la poblaci urbana va
superar a la rural)
Canvia la seua estructura:
Els obrers es queden a la perifria o en suburbis junt amb
les fbriques.
Es creguen eixamplaments (amplis carrers de traat
regular) per a la burgesia rica.
Les ciutats que ms van crixer van ser Madrid,
Barcelona i Bilbao. Posteriorment tamb Valncia i
Sevilla.
LOGO
LOGO
LOGO
NUCLI ANTIC
EIXAMPLES I BARRIS
PERIFRIA
IV. La ciutat actual
LOGO
- Sol coincidir amb el centre urb de la ciutat.
- Acull els principals establiments comercials, recreatius
(cines,teatres..) i administratius (ajuntament, jutjat..)
- Viu poca poblaci.
- En lpoca preindustrial el plnol solia ser irregular, amb carrers
estrets i tortuosos. En ledificaci predominaven les cases unifamiliars
de baixa altura.
- En lpoca industrial es van obrir noves places i es van construir
grans vies, com per exemple el cas de la Gran Via de Madrid.
- En lpoca postindustrial patix diferents problemes. La soluci
saborda mitjanant poltiques de rehabilitaci integrada.
- El traat s en molts casos inapropiat per al trnsit dautombils. Enfront daquest
problema shan fet carrers noms per a vianants.
- Ledificaci patix el deteriorament dalguns edificis histric i moltes cases estan
ocupades per persones amb baixos ingressos. Les poltiques de rehabilitaci
promouen nous usos, com la recuperaci del comer tradicional i ls cultural i
turstic.
5.A. NUCLI ANTIC
LOGO
LOGO
LOGO
- rea que envolta al centre urb.
- Fonamentalment residencial
- Es van construir al segle XIX, quan la majoria de les ciutats van
enderrocar les antigues muralles i el seu lloc va ser ocupat per passejos
de ronda o bulevards, que diferencien el nucli antic de la nova ciutat. En
aquesta es van crear eixamples per als burgesos, barris industrials i
obrers, i barris enjardinats.
5.B. EIXAMPLES I
BARRIS
LOGO
EIXAMPLES I
BARRIS
Eixamples burgesos
Els primers van ser els
de Barcelona (Cerd,
1859) i Madrid (de
Castro).
La trama es va
densificar i ledificaci
es verticalitz.
Es divideix en una
rea residencial per a
la burgesia i un sector
terciaritzat dominat per
comeros i oficines.
Barris obrers i
industrials
Els treballadors que
van emigrar a les
ciutats industrials es
van installar en barris
marginals sorgits al
voltant de leixample o
al costat de les
indstries.
En lactualitat, amb el
creixement urb, han
quedat en una posici
ms cntrica en
lespai urb. Els
sectors ms apreciats
shan remodelat i els
menys accessibles es
mantenen com a
espais marginals.
Barris jard
Sn barris dhabitatge
unifamiliar, de reduda
grandria i amb
xicotets jardins.
LOGO

EIXAMPLES
LOGO

EIXAMPLES
LOGO

LOGO
BARRIS OBRERS
I BARRIS JARD
LOGO
rea variada que sestructura en diferents
rees:
A BARRIS RESIDENCIALS
B REES INDUSTRIALS
C REES DEQUIPAMENT



5.C. PERIFRIA
LOGO
Depenent del preu del sl i de la distncia al centre es poden distinguir:



5.C. PERIFRIA
Habitatges autoconstruts amb materials de rebuig. No tenen els serveis elementals, com
aigua, llum o sanejament.
Barris marginals o barraques
Construts amb ajuda estatal i amb limitacions en el preu de venda.
Barris dhabitatges de promoci oficial (VPO)
Sorgits a partir de 1960. Blocs, alguns en forma de H, daltura i densitat excessives. Edificis
geomtrics i paisatge monton.
Polgons dhabitatges de promoci privada
Noves illes amb una densitat menor que les tradicionals i amb un s collectiu al pati (jardins
o places)
Barris dilla tancada
Proliferen a partir de 1980, pel desig de la classe mitjana de contacte amb la naturalesa i per
ls de lautombil.
rees dhabitatges unifamiliars
A BARRIS RESIDENCIALS
LOGO

vpo
Polgon dhabitatges
Barris illa
Habitatges unifamiliars
LOGO
B REES INDUSTRIALS
C REES DEQUIPAMENT
- Fruit de lactual descentralitzaci de les activitats
econmiques cap a la perifria urbana. Les ms
freqents sn grans superfcies comercials, centres
escolars, sanitaris i administratius.



5.C. PERIFRIA
LOGO
LOGO
A Espanya, el Pla General dOrdenaci Urbana (PGOU)
s linstrument bsic per a lordenaci urbanstica integral
dun municipi. Projecta els usos del sl de cada zona, la
classificaci del sl (urb, urbanitzable i no urbanitzable),
ledificabilitat, la xarxa viria i els equipaments i les
mesures de protecci medioambiental.
V. LUrbanisme
LOGO
VI. La jerarquia urbana
espanyola
LOGO
Metrpolis Nacionals (Madrid i Barcelona). Ms de 3
milions dhabitants. Serveis molt especialitzats. rea
dinfluncia nacional i relacions amb altes metrpolis
internacionals.
Metrpolis regionals (Valncia, Sevilla, Bilbao, Mlaga i
Saragossa). Entre 500.000 hab-1,5 m. de h. rea
dinfluncia regional i relacions amb metrpolis nacionals.
Metrpolis subregionals (Valladolid, Pamplona,
Murcia) Entre 200.000-500.000 hab. Influncia
subregional.
Ciutats mitjanes. Entre 50.000-200.000 h. Les funcions
estan menys diversificades.
Ciutats xicotetes o viles. Entre 10.000-50.000 h.
Funcions escasses i poc especialitzades.
LA JERARQUIA URBANA
ESPANYOLA
LOGO
Leix atlntic gallec (costa entre Ferrol i Vigo i Orense i Lugo).
Especialitzat en el comer.
Leix cantbric (Inclou Astries, Cantbria, P. Basc i la Rioja).
En fase dajust, amb una progressiva prdua de la
preeminncia de la indstria.
Leix mediterrani (des de Girona a Cartagena) s leix ms
dinmic, amb una indstria molt diversificada i un fort pes dels
serveis, sobretot del turisme.
Leix de la vall de lEbre (enllaa els eixos cantbric i
mediterrani i t com a ciutat principal Saragossa).
Leix andals s doble. Leix litoral (entre Almeria i Huelva) s
dinmic i est especialitzat en lagricultura tecnificada i el
turisme. Leix de la vall del Guadalquivir (entre la costa
atlntica i Jan) s menys dinmic. Activitats agrries.
LA JERARQUIA URBANA
ESPANYOLA. Eixos urbans.
LOGO
o Derivats de la urbanitzaci. Es tracta de solucionar difonent
poblaci i activitats cap a ciutats mitjanes o espais rurals.
o Problemes de trnsit: embussos i problemes daparcament. S:
vies de circumvallaci, limitaci del s de lautombil i foment del
transport collectiu.
o Excesiva terciaritzaci de les activitats urbanes. S: fomentar la
diversificaci, revitatlitzant les activitats agrries i industrials.
o Problemes socials (estrs, allament, desocupaci, delinqncia,
marginaci social, etc) S: campanyes de prevenci i poltiques
dintegraci.
o Problemes ambientals:
o Existncia dun microclima urb, caracteritzat per temperatures i precipitacions
ms altes que les del camp circumdant, a causa del trnsit, les calefaccions i la
indstria.
o Contaminaci atmosfrica. S: fomentar transport collectiu i estalvi energtic.
o Eliminaci de residus. S: reciclatge de residus.
o Desaparici despais verds.
o Soroll. Produeix insomni, cefalees i sordesa.

VII. Problemes de les ciutats
espanyoles.
LOGO

LOGO
LOGO
LOGO