Plan Estratégico Seguridad Vial 2014-2020

Pla estratgic de
seguretat viria
de Catalunya
2014-2020
Aprovat per acord de Govern de 14 de gener de 2014
Trams al Parlament de Catalunya el 16 de gener de 2014
2014, Servei Catal de Trnsit.
DL: B 7329-2014
Producci i disseny: Entitat Autnoma del Diari Ocial i de Publicacions
La seguretat viria a Catalunya:
al capdavant dels pasos lders 7
1.1 La seguretat viria a Catalunya en el context internacional 8
1.2 Les principals dades de la seguretat viria 10
Mirant al futur:
reptes i tendncies per al Servei Catal de Trnsit 17
2.1 Tendncies marcades per organismes internacionals 19
2.2 Millors prctiques destacables dels pasos de la Uni Europea 23
2.3 Loportunitat per al Servei Catal de Trnsit 28
El Pla estratgic de seguretat viria 2014-2020 31
3.1 Model de seguretat viria 32
3.2 Visi i objectius estratgics 34
3.3 Lnies estratgiques i projectes tractors 35
Quadre de comandament 75
4.1 Introducci al quadre de comandament 76
4.2 Quadre de comandament del marc estratgic 2014-2020 77
Model de govern i de gesti 83
5.1 Model de govern i de gesti 84
5.2 Estratgia de comunicaci 88
ndex
1
2
3
4
5
Prembul 4
Introducci 5
Pla estratgic de seguretat viria de Catalunya 2014-2020
Prembul
44
Prembul
El Pla estratgic de seguretat viria 2014-2020,
pioner a Catalunya, t com a objectiu central fer
avanar el nostre pas al capdavant dels pasos
europeus amb menys nombre de morts per mili
dhabitants. Avui, Catalunya es troba entre els vuit
primers pasos del nostre entorn, noms per darre-
re de potncies en seguretat viria com Sucia, el
Regne Unit o els Pasos Baixos.
Durant els darrers anys, en parallel amb la redacci
de successius plans triennals de seguretat viria, la
xifra de persones mortes i ferides a les carreteres
sha convertit en un objectiu prioritari per al Govern
de la Generalitat i tamb per a la gran majoria de
ciutadans i ciutadanes. Des de lany 2000, quan hi
va haver 622 morts (a 24 hores) a les carreteres ca-
talanes, el model catal de reducci daccidentalitat
sha centrat, bsicament, en la gesti de la influ-
ncia dels factors ms importants en la producci
daccidents i la generaci de vctimes de trnsit, aix
com en un treball de conscienciaci continu. Des de
llavors shan anat acomplint tots els objectius que
ens hem fixat quant a reducci de la sinistralitat a les
carreteres catalanes. De fet, Catalunya va assolir, un
any abans del que es preveia, lobjectiu de la Uni
Europea, fixat en el Llibre blanc sobre la poltica eu-
ropea de transport, de reduir lany 2010 el nombre
de morts a la xarxa viria a la meitat respecte de
lany 2000, una fita que per a molts podia semblar
inassolible anys enrere.
Lany 2013 lhem tancat amb 168 morts a les carre-
teres catalanes, la qual cosa significa una reducci
de la sinistralitat mortal del 31,71% respecte a lany
2010 (morts a 24 hores). Ara ens hem de fixar en les
noves orientacions de la poltica de seguretat viria
de la Uni Europea per al 20112020,
la qual estableix com a ob-
jectiu reduir un 50% el
nombre de morts el
2020 respecte del
2010. Aix, a mitj
i llarg termini hem
de mirar cap a la
consecuci dels ob-
jectius que ens hem
marcat, i fer-ho amb
les nostres eines prin-
cipals: leducaci i la per-
suasi, per tamb la dissuasi.
Volem introduir el concepte de la responsabilitat
compartida a tots els nivells. Aix aconseguirem
entre tots lobjectiu estratgic de la visi zero de
la seguretat viria, que tamb Europa ha apuntat
com a fita per a un cada cop menys lluny 2050:
aconseguir laccidentalitat zero en vctimes mortals
i en vctimes greus amb seqeles de per vida.
Ramon Espadaler i Parcerisas
Conseller dInterior
Introducci
5
Introducci
Quan el febrer passat el Servei Catal de Trnsit
va rebre lencrrec del conseller dInterior, Ramon
Espadaler, delaborar un pla estratgic de seguretat
viria fins al 2020, que ans ms enll dels plans de
seguretat viria triennals, vam traar una mirada
que havia darribar a un horitz que preveis la
xarxa viria com un espai segur, amable i sostenible.
Tenem la bona experincia daquests plans anteri-
ors i dels resultats que ens van permetre reduir les
vctimes mortals a la xarxa viria un 50% entre el
2000 i el 2010 com a base. Per la Uni Europea ens
marcava nous reptes: un altre 50% de reducci de
cara al 2020. Per ser grfics: si lany 2000 hi havia
891 morts a la xarxa viria i el 2010 neren encara
381, en deu anys hem daconseguir que noms nhi
hagi 191. I menys.
El Pla estratgic que aquest 14 de gener de 2014
ha aprovat el Govern de la Generalitat i que seleva
al Parlament de Catalunya s leina que necessitem
perqu, un cop implantats amb xit els sistemes
de seguretat passiva (cintur, casc, cadiretes...)
i assolit un alt grau de conscienciaci, sobretot
entre els joves, puguem fer entre tots el gran canvi
dimplicaci social i institucional que ens permeti
somniar en les zero vctimes mortals que la UE de-
sitja per a lany 2050. Volem introduir el concepte
de la responsabilitat compartida a tots els nivells.
Seguirem educant i formant lusuari al llarg de tota
la vida, rendibilitzarem inversions, farem complir la
normativa, aplicarem noves tecnologies, treballarem
ms estretament amb Europa i amb els ajuntaments.
Per tamb hi ha una feina interdepartamental,
dinvolucrar i coordinar entitats pbliques i privades,
en qu volem aprofundir. A tots aquests agents els
demanem la complicitat. Perqu tots tenim respon-
sabilitats en seguretat viria.
Aquest any 2013, que tot just hem tancat, hem col-
laborat amb el Departament dEmpresa i Ocupaci
en una campanya de seguretat perqu els vehicles
passin la ITV; hem assegut una trentena dagents
en un grup de treball per reduir la sinistralitat de
les motocicletes; estem treballant amb
Ensenyament per ampliar
leducaci viria a se-
cundria i a formaci
professional per als
joves de 16 a 18
anys, de manera
que coneguin els
millors comporta-
ments segurs en la
conducci dun ciclo-
motor o duna motoci-
cleta; estem treballant amb
les universitats per obrir ctedres
que ens mostrin noves lnies dR+D+i, i ja hem arribat
al 81,38% del territori a travs dels plans locals de
seguretat viria, que ens ajuden a reduir la sinistra-
litat en zona urbana i periurbana.
Tots aquests projectes tenen a veure amb la lnia
que ens marca el Pla estratgic 2014-2020, amb uns
valors que responen a la protecci dels collectius
vulnerables, al comproms institucional de crear un
entorn segur, a la transparncia de resultats i s de
recursos i a la proactivitat en la recerca de solucions
per ser capdavanters en lmbit europeu. Tenim una
visi: garantir que la mobilitat de les persones es
faci amb la mxima seguretat i reduir el nombre, la
gravetat i les conseqncies dels accidents. I treballar
amb la mxima eficincia. Tenim una visi. Tenim un
pla. I el complirem entre tots.
Introducci
66
Els convido que facin un recorregut per aquest Pla
estratgic, duna banda, perqu tinguin coneixe-
ment de les actuacions que es fan des del Govern
de la Generalitat a travs del Servei Catal de Trnsit,
i daltra banda, perqu cadasc de vosts participi
activament en la millora de la mobilitat segura.
Aconseguir les fites daquest Pla estratgic s res-
ponsabilitat de tothom i tots hi podem aportar el
nostre granet de sorra.
Joan Josep Isern Aranda
Director del Servei Catal de Trnsit
La seguretat viria a
Catalunya: al capdavant
dels pasos lders
1.1 La seguretat viria a
Catalunya en el context
internacional
1.2 Les prinicpals dades de la
seguretat viria
1
1. La seguretat viria a Catalunya: al capdavant dels pasos lders
1.1 La seguretat viria a Catalunya en el context internacional
88
1. La seguretat viria a Catalunya:
al capdavant dels pasos lders
1.1 La seguretat viria a Catalunya en el context
internacional
Catalunya ocupa una posici de referent en lmbit internacional en matria
de seguretat viria, consolidada en una trajectria rellevant en processos de
planificaci estratgica
Des de lany 1999, Catalunya ha aplicat plans de seguretat viria en els quals ha involucrat els diferents
agents que interactuen en lentorn. Aquestes estratgies han contribut a posicionar Catalunya en nivells
similars a pasos que sn considerats referents en aquesta matria, com s el cas dAlemanya, els Pasos
Baixos, el Regne Unit i Sucia.
Tal com es pot observar en el grfic de sota, des que es va posar en marxa el primer Pla de seguretat viria
a Catalunya sha aconseguit reduir el nombre de morts ms dun 60%.
Pla de seguretat
viria 1999-2001
Pla de seguretat
viria 2002-2004
Pla de seguretat
viria 2005-2007
Pla de seguretat
viria 2008-2010
Pla de seguretat
viria 2011-2013
Evoluci del marc estratgic de la seguretat viria a Catalunya
1.1 La seguretat viria a Catalunya en el context internacional
9
Evoluci del nombre de morts de la UE
Prenent com a referncia el perode 2001-2011 sobserva que el comportament dEuropa ha estat similar al
de Catalunya pel que fa a la reducci en el nombre de morts. Tot i aix, lany 2012 Catalunya enregistra un
lleuger repunt en lindicador de morts i ferits greus.
Catalunya es troba dins els vuit pasos europeus amb menys nombre de morts per mili dhabitants a Europa.
Nombre de morts per mili dhabitants a Europa lany 2010
5.376
5.029
4.969
4.471
4.165
3.419
3.016
2.569
2.428 2.346
2.146 2.254
2.229 2.111
1.994
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
6.000
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Evoluci del nombre de morts i ferits greus de Catalunya
31.000
30.500
28.000
0
10.000
20.000
30.000
40.000
50.000
60.000
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020
Evoluci del nombre de morts de la UE
Objectiu UE 2020 Dades reals UE
Font: Anuari estadstic daccidents de trnsit a Catalunya, anys 2010 i 2012
Font: CARE (EU road accidents database) or nacional publications. Euopean Commission/Directorate General Energy and Transport
Dades reals Catalunya Objectiu Catalunya 2010-2013
0
20
40
60
80
100
120
111 111
103
102
97
90
88
76 75 75 74
68 68
67
66
64
62
58
54 51 51
47
46
45
36 32 31
25
G
r
c
i
a
R
o
m
a
n
i
a
B
u
l
g
r
i
a
P
o
l
n
i
a
L
e
t
n
i
a
L
i
t
u
n
i
a
P
o
r
t
u
g
a
l
R
e
p
b
l
i
c
a

T
x
e
c
a
B
l
g
i
c
a
X
i
p
r
e
H
o
n
g
r
i
a
E
s
l
o
v
q
u
i
a
I
t
l
i
a
E
s
l
o
v
n
i
a
u
s
t
r
i
a
L
u
x
e
m
b
u
r
g
F
r
a
n
a
E
s
t
n
i
a
E
s
p
a
n
y
a
F
i
n
l
n
d
i
a
C
a
t
a
l
u
n
y
a
I
r
l
a
n
d
a
D
i
n
a
m
a
r
c
a
A
l
e
m
a
n
y
a
M
a
l
t
a
P
a
s
o
s

B
a
i
x
o
s
R
e
g
n
e

U
n
i
t
S
u
c
i
a
1.2 Les principals dades de la seguretat viria
10 10
Per poder fer una anlisi de valor, cal tenir com a referent els elements que
condicionen la seguretat viria, com s el cas de la mobilitat o dels dispositius
de seguretat.
Mobilitat
En aquest context, la situaci de crisi econmica ha influt tamb en la reducci de la mobilitat en termes
vehicle-quilmetre i en un estancament del nombre de conductors i del parc de vehicles.
Evoluci dels ndexs de mobilitat a Catalunya del perode 2005-2012
A
Estancament del
nombre de conductors
Estancament del parc
de vehicles
Forta disminuci en el
consum de carburant
per quilmetre
-7,6%
1,6%
-
0,6%
- 4,6%
-14%
-16,0%
-14,0%
-12,0%
-10,0%
- 8,0%
- 6,0%
- 4,0%
- 2,0%
0,0%
2,0%
4,0%
Morts
i ferits
greus
Cens de
conductors
(*)
Parc
de
vehicles
Milions
de
veh./Km
(*)
Consum
carburant
en
tones/km
(*) Les dades disponibles ms actualitzades corresponen a lany 2011.
Font: Anuari estadstic daccidents de trnsit a Catalunya 2012
11
Modalitats de transport
Respecte a les modalitats de transport que concentren una accidentalitat ms alta des del 2005, destaquen
els vehicles lleugers, les motocicletes i els vianants, que suposen prop del 80% del total de morts i ferits greus.
Evoluci del nombre de morts i ferits greus del perode 2005-2012
B
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
1600
1800
662 598 508 450 422 474 468 439
96 75 84 87 78 105 117 125
790 620 460 346 310 244 187 171
734 699 742 648 674 607 581 675
1671 1276 1067 928 809 820 701 748
170 116 107 91 116 75 70 67
Vianants
Bicicletes
Ciclomotors
Motocicletes
Vehicles lleugers
Vehicles pesants
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012
La disminuci
ms significativa
del nombre de
morts i ferits greus
sha produt en
els collectius de
ciclomotors i vehicles
lleugers i pesants
12 12
Levoluci quant a ls dels sistemes de seguretat passiva ha estat important en
els ltims anys, si b encara queda camp de millora en el qual sha de continuar
posant el focus.
Sistemes de seguretat passiva
Malgrat lelevat s dels sistemes de seguretat passiva, encara hi ha potencial de millora, sobretot pel que fa
a ls del cintur i dels sistemes de retenci infantil en zones urbanes i interurbanes.
s dels sistemes de protecci en zones interurbanes i urbanes lany 2012
Factors de risc
Les estadstiques posen de manifest que la velocitat i la toxicologia segueixen sent les principals variables
dimpacte i de risc en els accidents de trnsit. En aquest sentit, levoluci des del 2005 s positiva, amb re-
duccions destacables en la velocitat mitjana en autopista i en els positius per alcohol en morts.
C
Respecte a lany 2011,
ls dels sistemes de
seguretat passiva en
zones interurbanes ha
disminut lleugerament
Percentatge ds Potencial de millora
Cintur i SRI
zona
interurbana
Cintur i SRI
zona urbana
Casc zona
interurbana
Casc zona
urbana
97,6
98,6
95,7
99,5
2,4 2,4
1,4
0,5
4,3 4,3
0 100 80 60 40 20
- 0,2
- 0,5
+0,5
+0,2
Evoluci respecte al 2011
D
Baixa la
velocitat mitjana,
especialment en
autopista
Ms de 4 de cada
10 morts en accident
havien consumit
algun tipus de
substncia
(*) La comparaci sha dut a terme amb les dades corresponents al segon semestre de lany.
- 4,2% - 12,8%
- 3,4% - 4,5%
0%
10%
20%
30%
40%
Accessos BCN (*) Autopista Autovia (*) Carretera
-12,4%
- 1,4%
2,0%
0%
10%
20%
30%
40%
Alcohol Drogues Psicofrmacs
-50%
-40%
-30%
-20%
-10%
-50%
-40%
-30%
-20%
-10%
Evoluci
de la
velocitat
mitjana
(km/h)
2005-2012
Evoluci
del
percentatge
de positius
en morts
2005-2012
13
s important caracteritzar els principals trets de laccidentalitat a Catalunya pel
que fa a quatre factors clau. Per aix ens preguntem com, quan i on es produ-
eixen els accidents ms greus a Catalunya.
Tipologia
Els tipus daccident que han enregistrat ms vctimes el 2012 sn els encalos, les envestides frontals
laterals, els fregaments i collisions laterals i les sortides de via.
Accidents amb vctimes per tipus daccident lany 2012
13%
6%
3%
22%
21%
14%
13%
0%
0%
1%
4%
3%
Atropellament (13%)
Caiguda a la via (6%)
Collisi frontal (3%)
Encal (22%)
Envestida (frontal lateral) (21%)
Fregament o collisi lateral (14%)
Sortida de la via (altres) (13%)
Envestida
Fregament
Sortida de via amb atropellament (0,02%)
Fregament
Sortidade
Sortidade
Sortida de via amb bolcada (0,3%)
Sortida de via amb xoc o collisi (0,8%)
Xoc contra objecte / obstacle sense sortida prvia de via (4%)
Altres (3%)
Desprs de la collisi
de vehicles en marxa,
els atropellaments
(en zones urbanes) i
les sortides de via en
zones interurbanes
sn els tipus daccident
amb ms morts i ferits
greus
E
14 14
Distribuci horria
La franja horria on es va enregistrar un nombre ms alt de morts i ferits greus lany 2012 va ser la tarda
(de 14 h a 21.59 h). No obstant aix, lany 2012 el mat presenta un 11% ms daccidentalitat respecte
a les dades enregistrades lany 2011.
Distribuci horria de morts i ferits greus i variaci lany 2012
F
La disminuci daccidentalitat a Catalunya es reflecteix tamb en lanlisi de la
distribuci horria. La nit s la franja horria en qu, des del 2005, sha redut
ms el nombre daccidents (-65%), mentre que el mat ho ha fet un 36% i la
tarda, un 46%
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Variaci
Mat 1477 1158 1131 992 889 924 850 951 -36%
Tarda 1957 1711 1409 1180 1094 1078 1031 1049 -46%
Nit 731 550 476 397 445 344 265 259 -65%
42%
46%
12%
Mat Tarda Nit
15
Lestacionalitat ha deixat de ser un factor determinant durant els ltims anys.
Pel que fa al territori, lrea de Barcelona s, en termes absoluts, on shan enre-
gistrat ms de la meitat dels accidents lany 2012.
Estacionalitat
Si b lany 2005 es detectava una certa estacionalitat en les poques de lany ms clides principalment
a lestiu, aquesta tendncia sha aplanat durant els ltims anys.
Evoluci del nombre de morts i ferits greus per temporada del perode 2005-2012
Territorialitat
Catalunya s que presenta una distribuci territorial dels accidents, en termes absoluts, esbiaixada cap a lrea
de Barcelona, que concentra el 60% dels accidents. Per la seva part, el 40% restant es distribueix de manera
fora equitativa a les comarques de Girona, Lleida i Tarragona.
Distribuci territorial de morts i ferits greus lany 2012
G
0
200
400
600
800
1000
1200
1400
Hivern Primavera Estiu Tardor
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
2012
Lestacionalitat ha
deixat de ser un
factor determinant en
laccidentalitat durant
els ltims anys
H
Tot i que la distribuci territorial sha mantingut
fora estable des del 2005, Tarragona s la
demarcaci en qu ms ha disminut el nombre
de morts i ferits greus des del 2005 (-52%), per
sobre de la mitjana catalana
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Variaci
Barcelona 2438 1919 1703 1540 1476 1372 1249 1343 -45%
Girona 593 532 471 360 367 374 337 325 -45%
Lleida 499 413 313 246 241 242 249 283 -43%
Tarragona 635 555 529 423 344 358 311 303 -52%
13%
Barcelona Girona Lleida Tarragona
13%
14%
60%
16 16
Assoliment dels objectius dels plans de seguretat viria
Aquest apartat recull lanlisi del compliment dels objectius establerts en els plans de seguretat viria aprovats
fins a lactualitat.
Font: Anuari estadstic daccidents de trnsit a Catalunya 2012 i Pla de seguretat viria 2008-2010
Notes:
No sha incorporat el Pla de seguretat viria 1999-2001 ats que aquest no preveia un objectiu general quantificat.
* Lindicador dassoliment del Pla de seguretat viria 2011-2013 fa referncia a les dades de 2013 a 24 hores en via interurbana (l-
times dades disponibles).
Objectius dels plans de seguretat viria Assoliment
-15%
dels morts i
ferits greus de
lanys 2010
-50%
de les vctimes
mortals de
lany 2000
-30%
de les vctimes
mortals de
lany 2000
-15%
dels morts i
ferits greus de
lany 2000
-31,7%
-57,2%
-41,5%
-13,1%
Morts (2010) Morts* (2013)
246 168
Morts (2000) Morts (2010)
891 381
Morts (2000) Morts (2007)
891 521
Morts + Morts +
ferits ferits
greus greus
(2000) (2004)
5.145 4.471
Mirant al futur:
reptes i tendncies per al
Servei Catal de Trnsit
2.1 Tendncies marcades per
organismes internacionals
2.2 Millors prctiques
destacables dels pasos de
la Uni Europea
2.3 Loportunitat per al Servei
Catal de Trnsit
2
2. Mirant al futur: reptes i tendncies per al Servei Catal de Trnsit
18 18
2. Mirant al futur: reptes i tendncies per
al Servei Catal de Trnsit
Sn moltes les organitzacions pbliques i privades que, conscients de limpacte
social i econmic que representen els accidents de trnsit, treballen en la millora
de la seguretat viria.
Si b s cert que aquesta tasca sha realitzat des de fa ms de 20 anys, la intensitat sha incrementat en els
ltims 10 anys.
Organitzacions internacionals com la Uni Europea, lOCDE i lOMS han considerat els accidents de trnsit
i les seves conseqncies com una problemtica de salut generadora dun gran impacte econmic, tant a
nivell macro com micro. Per aquest motiu els pasos estan orientant les poltiques pbliques a millorar la
seguretat viria.
En aquest context, a partir de les lnies de treball dels organismes esmentats en el pargraf anterior i de les
poltiques desenvolupades per alguns pasos que sn considerats referents en aquesta matria Irlanda, els
Pasos Baixos, el Regne Unit i Sucia, es poden apreciar les tendncies segents:
COMPROMS
dels diferents mbits:
nacional, comarcal
i local amb
competncies
INTEGRACI DE FONTS
DE DADES
i millora de la
disponibilitat
daquestes dades per a
la presa de decicions
Necessitat de
PLANIFICACI i
identificaci
DOBJECTIUS
QUANTITATIUS
Impuls de la
TECNOLOGIA
aplicada a les
infraestructures i al
vehicle
Poltiques i foment
de LEDUCACI I LA
FORMACI VIRIES
VISI ZERO I SISTEMA SEGUR
en un MARC DE MOBILITAT
SOSTENIBLE I SEGURA
Aplicar i
promoure la
normativa
ISO 39001
EFICCIA I EFICINCIA
basades en:
Orientaci a resultats
Coordinaci
Legislaci
Compliment de les normes
Finanament
Seguiment i avaluaci
Recerca
Promoci
Poltiques adreades a
COLLECTIUS VULNERABLES
REPTE en la reducci
del nombre de FERITS
GREUS
2.1 Tendncies marcades per organismes internacionals
19
En lmbit internacional hi ha diferents organismes que marquen la tendncia
a seguir en matria de seguretat viria i que serveixen de referncia a lhora de
dissenyar lestratgia de cada un dels pasos.
Fonamentalment existeixen tres organitzacions internacionals amb autoritat, que capitalitzen el thought
leadership en matria de seguretat viria:
Decenni dacci
per a la seguretat
viria 2011-2020
Declaraci de
Moscou: 10 anys per
salvar 5 milions de
vides
Llibre Blanc del
Transport, 28 de
mar 2011
Cap a un espai
europeu de
seguretat viria
Resoluci del
Parlament Europeu
sobre seguretat
viria
Identificaci de
best practices en
matria de seguretat
viria
20 20
LOrganitzaci Mundial de la Salut
Les Nacions Unides i els estats membres, conscients del desafiament a qu senfronta el mn, i avalats per
lxit de la Primera Conferncia Ministerial Mundial sobre Seguretat Viria, organitzada pel Govern de la
Federaci de Rssia el novembre de 2009, va proclamar oficialment el Decenni dacci per a la seguretat
viria 2011-2020 el mar de 2010.
Lobjectiu de la Dcada s aturar i reduir el nombre de vctimes daccidents de trnsit a escala mundial
per a lany 2020 procurant que una adequada formaci en seguretat viria arribi a totes les persones.
Les recomanacions que estableix el decenni dacci sarticulen sobre la base de cinc pilars:
1
1 2 3 4 5
Gesti de la
seguretat
viria
Vies i
mobilitat ms
segures
Vehicles ms
segurs
Usuaris ms
segurs
Resposta
desprs dels
accidents
En el context internacional, les directrius comunes dels organismes internacio-
nals se centren en la reducci del nombre de ferits greus i en la prioritat dels
collectius vulnerables.
La Uni Europea
La Comissi Europea considera que, en el marc de les orientacions poltiques, cal emprendre una srie
daccions:

Definir un marc de cooperaci estructurat i coherent, basat en les millors prctiques de tots
els estats membres

Adoptar una estratgia sobre lesions i primers auxilis per abordar la necessitat de reduir el
nombre de ferits en accidents

Millorar la seguretat dels usuaris ms vulnerables de les vies, en concret, els motociclistes
2
21
En aquest context, i amb lobjectiu per al 2020 de reduir a la meitat el nombre de vctimes mortals a les
carreteres de la Uni Europea, la Comissi ha publicat una srie dorientacions en matria de seguretat vi-
ria a ttol de marc general perqu les accions concretes es puguin dur a terme a escala europea, nacional,
regional o local entre el 2011 i el 2020.
La Comissi ha determinat set objectius:
Les estratgies definides per aquests organismes sn ambicioses, per Catalu-
nya parteix duna posici privilegiada que fa que aquest repte es pugui assolir.
Per la seva banda, la Resoluci del Parlament Europeu sobre seguretat viria del setembre de 2011 va con-
cretar tres objectius quantitatius per a lhoritz temporal 2020:
Addicionalment, la Comissi defineix el Llibre Blanc del transport 2011: full de ruta cap a un espai nic
europeu de transport, per una poltica de transports competitiva i sostenible, en el qual es fixen les
lnies de treball fins al 2020 per aproximar lobjectiu de 0 morts en el transport per carretera.
Millora de
leducaci i la
formaci dels
usuaris
Ms compliment
de les normes de
circulaci
Ms seguretat
de les
infraestructures
viries
Vehicles ms
segurs
Promoci de ls
de les tecnologies
ms modernes
per augmentar la
seguretat viria
Millora
dels serveis
demergncia i
atenci desprs
de lesions
Protecci dels
usuaris ms
vulnerables
50%
Reducci de morts
(vianants i ciclistes)
en accidents de
carretera
40%
Reducci del nombre
de ferits greus
(sobre la base duna
definici pendent de
ferits greus)
60%
Reducci del nombre
dinfants morts
en accidents de
carretera
22 22
En concret, les lnies que es proposen sn les segents:
El Banc Mundial
El Banc Mundial ha identificat les millors prctiques que han de desenvolupar les entitats que tinguin laspi-
raci de ser lders en matria de seguretat viria.
Per aix, ha determinat set funcions a exercir i que han de ser presents en la definici de la seva estratgia
i en la implantaci dun model de govern i de gesti:
5
6
3
4
1
2
Visi zero
Tecnologia
intelligent envers
la mobilitat
Estratgia per a
ferits greus
Formaci i educaci
Usuaris vulnerables
Mobilitat urbana
integrada
3
Promoci
Legislaci
Coordinaci
Orientaci a resultats
Finanament
Seguiment i avaluaci
Recerca
2.2 Millors prctiques destacables dels pasos de la Uni Europea
23
2.2 Les millors prctiques destacables dels pasos de la
Uni Europea
Els pasos considerats com a best practice en matria de seguretat viria basen
les seves estratgies en els pilars de leducaci i lassegurament del compliment
de les normes.
A lhora didentificar millors prctiques en matria de seguretat viria, el criteri emprat per guiar lanlisi s
el de la posici que ocupen quant a nombre de morts per mili dhabitants.
En aquest sentit, els pasos que shan pres com a referncia han estat els segents:
Per a cada un dels pasos seleccionats shan analitzat els principals elements que caracteritzen els seus plans
estratgics sobre dues dimensions:

rees dintervenci

Tipus de seguiment que es fa del Pla
En les pgines segents es presenten, a manera de fitxa resum, les principals conclusions que shan obtingut
de lanlisi de cada un dels pasos.
4
3
2
1
Irlanda
Regne
Unit
Sucia
Pasos
Baixos
5
Dinamarca
6
Noruega
7
Finlndia
24 24
Pasos amb poltiques de seguretat viria ratificades pels seus bons resultats i
amb objectius alineats amb les directrius marcades pels organismes internacio-
nals
25
Aquestes millors prctiques serveixen de guia per donar suport al procs de
reflexi del Servei Catal de Trnsit, que es traduir en una estratgia basada
en llions apreses, prioritats poltiques i la situaci actual de laccidentalitat.
26 26
27
2.3 Loportunitat per al Servei Catal de Trnsit
28 28
Els xits aconseguits en matria de seguretat viria a Catalunya avalen la bona
feina del Servei Catal de Trnsit. Cal continuar treballant per reduir la distncia
amb els pasos del top 8, i fins i tot superar-los.
Els anteriors processos de planificaci estratgica han posicionat Catalunya com a referent internacional en
matria de seguretat viria. En aquest sentit, ara per ara el Servei Catal de Trnsit pot acreditar una srie
dassoliments i un conjunt de reptes que es descriuen a continuaci:
Assoliments

Tendncia clarament decreixent en el nombre de vctimes mortals des de lany 2000

Tendncia decreixent en laccidentalitat dels collectius ms joves

Millora en el nivell de seguretat de la xarxa viria catalana

Millora dels percentatges ds del cintur de seguretat, sistemes de retenci infantil i casc

Tendncia decreixent en la velocitat mitjana
Reptes i rees de millora

La zona urbana encara t un significatiu potencial de millora respecte al nombre de vctimes
mortals.

La zona interurbana tamb presenta potencial de millora en morts i ferits greus.

Sobserva oportunitat de millora en el consum dalcohol, drogues i psicofrmacs.

La protecci als collectius vulnerables ha de continuar sent una prioritat (vianants, ciclistes i
motociclistes).

Hi ha cam per recrrer en la coordinaci amb les diferents administracions i agents socials
involucrats en la seguretat viria. En el nou escenari estratgic caldr aprofundir en la partici-
paci activa, ms implicaci, coordinaci i coresponsabilitat de tots aquests agents.

Oportunitat de millora en la informaci i la comunicaci amb les persones usuries de la via i
establiment de campanyes especfiques dirigides a grups amb conductes de risc.

Cal continuar desenvolupant les accions deducaci, formaci i conscienciaci en seguretat
viria de les persones al llarg de la seva vida.

Aprofundir en el coneixement en recerca (R+D+i) i tecnologia constitueix el primer pas per
prendre decisions i poder planificar futures lnies dactuaci.
29
En aquest sentit, es fa necessari dissenyar un Pla estratgic de seguretat viria 2014-2020 que introdueixi
transversalitat a tot el territori, repliqui mesures amb bons resultats, impliqui la ciutadania i comuniqui els
resultats i els recursos utilitzats.
Assolir els objectius del Pla estratgic requereix recolzar-se en actuacions de
seguretat viria innovadores, com tamb aprofundir en les lnies de treball ms
efectives per reduir laccidentalitat i els seus efectes.
Les palanques dxit per al disseny del Pla estratgic sn les segents:
Aspiracial
lideratgea
Europa
Responsabilitat
compartidaen
seguretatviria
sde
tecnologies
associadesala
seg.viria
Aplicacidela
llei
Cercade
lecinciai
orientacia
resultats
Educacii
formaci
s
s
s
s
ss
s
s
s
s
s s
El context de crisi econmica fa necessari
rendibilitzar inversi, ser transparent
amb els resultats obtinguts, treballar sobre
factors de risc i realitzar avaluacions de
resultats, dacord amb la normativa
ISO 39001
Fer complir la normativa vigent als usuaris
de la via, i continua amb ls de radars i punts
de control com a mecanismes dissuasoris
Amb la creaci de lObservatori com a projecte
tractor, alinear la visi amb els pasos amb
ms bons resultats i amb el context europeu,
buscant sinergies amb pasos i regions
propers a Catalunya i millorant el coneixement
de millors prctiques en zones urbanes
Per maximitzar lecincia i el lideratge de
les actuacions s necessari poder tenir
la mxima capacitat de decisi en tots
els elements que conformen la seguretat viria
Fer un s ecient de les eines tecnolgiques
tant en vehicles com en lmbit de la senyalitzaci
Com assenyalen les millors prctiques en matria
de seguretat viria, leducaci i la formaci al llarg
de tota la vida de lusuari sn determinants per
reduir laccidentalitat
El Pla estratgic
de seguretat viria
2014-2020
3.1 Model de seguretat viria
3.2 Visi i objectius estratgics
3.3 Lnies estratgiques i
projectes tractors
3
3. El Pla estratgic de seguretat viria 2014-2020
32 32
3. El Pla estratgic de seguretat
viria 2014-2020
Els objectius del Pla estratgic 2014-2020 shan definit dacord amb les directrius
de la Uni Europea i suposen un primer pas cap a lobjectiu dassolir la visi 0
lany 2050.
Lobjectiu prioritari que es fixa el Pla estratgic de seguretat viria 2014-2020, el qual est alineat amb la fita
que ha establert la Uni Europea per al mateix perode, s assolir lany 2020 una reducci del 50% en
el nombre de morts a les vies catalanes respecte a lany 2010. A aquest objectiu general hi estan as-
sociats un conjunt dobjectius especfics per a diferents segments dusuaris. Lhoritz 2020 s una primera
fita en el repte dassolir la visi 0 lany 2050, la qual planteja la desaparici total de la mortalitat
a les vies catalanes.
(*) Cal normativa que homogenetzi dins la Uni Europea la consideraci de ferit greu.
Visi 0:
0 morts
0 ferits greus amb
seqeles per a tota
la vida
Objectiu general
2050
Reducci del nombre de morts del 50%
respecte al 2010
Objectiu general
2020

Reducci del 40% de ferits greus amb seqeles per a tota la vida*

Reducci del 60% del nombre dinfants morts

Reducci del 20% de morts i ferits greus en motoristes

Reducci del 30% de morts per atropellament

Reducci del 20% del nombre de morts i ferits greus in mission i
in itinere

Reducci del 10% de morts en gent gran

Promoure ls de bicicletes sense que augmenti laccidentalitat
Objectius especfics
Posada en marxa
del Pla estratgic de
seguretat viria
2014-2020
2014
33
Assolir els objectius prioritaris per al 2020 s la ra de ser del Pla estratgic. Per
aix el Pla defineix un esquema dobjectius, lnies estratgiques i projectes que
impulsen lestratgia i que al seu torn giren al voltant de dos eixos: la persuasi
i la dissuasi.
Els dos eixos sobre els quals es construeix lestratgia 2020 sn la persuasi, orientada a tots els elements
que formen part de la mobilitat, i la dissuasi, que sorienta a les mesures que causen directament o indi-
rectament laccidentalitat, o els factors de risc causal, de les mesures de control policial per evitar els accidents
i la infracci comesa i detectada.
Aquests dos mbits configuren el marc sobre el
qual es defineixen els elements que componen
el Pla estratgic i que finalment es concreten en
un conjunt de projectes, lexecuci dels quals
ha de dur a assolir lobjectiu de reducci del
50% de la mortalitat a la xarxa viria ca-
talana el 2020.
De dalt a baix, el Pla estratgic es compon,
doncs, de projectes que sagrupen en lnies
de treball estratgiques, les quals al seu torn
sagrupen en objectius estratgics, que estan
alineats i sustentats amb la visi i els valors del
Servei Catal de Trnsit.
Respecte als valors que guien lorientaci
estratgica en matria de seguretat viria a Ca-
talunya, cal destacar que en qualsevol societat
aquests valors necessriament sn dinmics, de
manera que es poden adaptar als requeriments
que vagin sorgint en el context.
Reducci del nombre de morts
del 50% respecte 2010
Objectius especfics
PERSUASI
Lnies estratgiques
PROJECTES TRACTORS
VISI
VALORS
OBJECTIUS ESTRATGICS
DISSUASI
01 02 . . . . . . 0n
N
O
R
M
E
S

V
I
R
I
E
S
V
A
L
O
R
S

D
E
C
O
N
V
I
V
N
C
I
A
Anticipaci
als problemes
viaris
Complir la llei
Aplicaci
permanent
de mesures
dautoprotecci
Prevenir la
infracci
Mxima
atenci en el
desenvolupament
de la circulaci
Mantenir la
convivncia
Reacci
davant dels
esdeveniments i
incidents
Acceptar les
responsabilitats
Autoavaluaci
dels nivells
deficcia i
deficincia
Aplicar criteris
formatius
Autoaprenentatge
Recerca de la
millor actuaci
possible per a una
mobilitat segura
Ser model
duna
circulaci de
qualitat
Ser
comprensiu
amb els ms
vulnerables
34 34
Disseny dun Pla estratgic de seguretat viria alineat amb els objectius actuals
i inspirat en les orientacions i millors prctiques internacionals.
El marc estratgic que es proposa per articular el Pla estratgic de seguretat viria es compon dels elements
segents:

Valors, que sn els principis que orienten totes les accions que es duen a terme per a la socie-
tat. Els valors han de ser coherents amb la visi i amb els objectius estratgics.

Visi, que concentra laspiraci del Servei Catal de Trnsit quant a les seves actuacions en
matria de seguretat viria.

Objectius estratgics, que sn les fites plantejades per lorganitzaci i que ajuden a supor-
tar la visi.
Amb aquests elements, propo-
sem el segent marc estratgic
de partida per a la reflexi del
Servei Catal de Trnsit:
Cadascun dels objectius del
Pla estratgic es fonamenta
en un conjunt de raons i
oportunitats que justifiquen
la seva prioritat. Al seu torn,
per fer possible el seu assoli-
ment, els objectius es desple-
guen a travs duna relaci
de lnies estratgiques i de
projectes tractors que es re-
cullen en lesquema segent
i es des criuen a les pgines
posteriors.
Lnies estratgiques
PROJECTES TRACTORS
Garantir que la mobilitat de les persones es faci
amb la mxima seguretat i reduir el nombre,
la gravetat i les conseqncies dels accidents
treballant amb la mxima eficincia.
1. Protegir els usuaris de la mobilitat i control
efica de les conductes de risc
2. Impulsar un espai continu de seguretat
viria (zones urbanes i interurbanes)
3. Involucrar i coordinar entitats pbliques i
privades en la millora de la mobilitat segura
4. Disposar de les estructures, instruments i
mecanismes de gesti de seguretat viria
que permetin la consecuci de resultats
5. Facilitar laprenentatge de la mobilitat
segura al llarg del cicle vital
6. R+D+i a la seguretat viria
L1 . . .
V
A
L
O
R
S
L2 Ln
Protecci de
collectius
vulnerables
Comproms
institucional
per a la
creaci dun
entorn segur
Transparncia
en resultats
i s de
recursos
Proactivitat
en la recerca
de solucions
pioneres
per ser
capdavanters
a escala
europea
V
I
S
I
O
B
J
E
C
T
I
U
S

E
S
T
R
A
T
G
I
C
S
23 lnies
estratgiques
51 projectes
tractors
3.3 Lnies estratgiques i projectes tractors
35

2
3
1
Objectius Lnies estratgiques Projectes tractors
1.1.1
Desenvolupar accions preventives d'informaci i de controls
d'alcoholmia, drogues i psicofrmacs en la conducci
1.1.2
Estudiar la possible implantaci de l'Alcolock per a determinats
collectius
1.2.1
Supervisar el compliment de la norma, mitjanant campanyes
especques de vigilncia i control sobre aquests comportaments,
proposar reformes normatives i millorar leccia i ecincia del
procediment sancionador en matria de trnsit
1.2.2 Pla contra la velocitat excessiva
1.3.1
Impulsar entorns i actituds de convivncia i respecte mutu entre
conductors de turismes, vehicles pesants, motoristes, bicicletes i
vianants
1.3.2 Millorar la seguretat dels motoristes
1.4.1
Potenciaci del Servei d'Informaci i Atenci a les Vctimes de
Trnsit
1.4.2
Incorporaci de les noves tecnologies al sistema datenci
demergncies en els accidents de trnsit
2.1.1
Crear un frum representatiu de seguretat viria que analitzi la
sinistralitat a la xarxa viria dins de lObservatori de Seguretat
Viria i que faciliti lintercanvi de millors prctiques sobre seguretat
viria
2.1.2
Impulsar la redacci, el seguiment i lavaluaci de resultats dels
plans locals de seguretat viria en el mn local per tal de reduir
laccidentalitat urbana
2.2.1
Elaborar normes tcniques de seguretat viria a incorporar en el
desenvolupament dels plans d'ordenaci del sl
2.2.2
Collaborar amb organismes privats que tenen activitat en l'mbit de
la planicaci del sl i la mobilitat (p. e. collegis professionals) en
la difusi de millors prctiques en aquesta matria
2.3.1
Disseny ms segur de les infraestructures viries (avaluacions
dimpacte de seguretat viria, auditories de seguretat viria)
2.3.2
Utilitzaci de sistemes intelligents de transport i gesti del trnsit:
gesti de la demanda de trnsit amb suport ITS, millora de la
informaci disponible sobre l'estat del trnsit de tota la xarxa,
sistemes cooperatius (comunicacions V2V, V2I)
2.3.3
Millora en la regularitat en els temps de desplaament per carretera
(grans desplaaments i afectacions previsibles, eurovinyeta i
pagament per s, protocols d'atenci a les afectacions de trnsit,
etc.)
2.3.4
Impuls dels programes dactuacions preventives, dinspeccions de
seguretat viria, de conservaci i ajut a la vialitat i dactuacions en
els trams de la xarxa viria existent amb ms risc daccidentalitat
2.3.5
Impuls dels programes de condicionaments, variants,
desdoblaments i nous eixos viaris
2.4
Promoci d'un canvi en el
transport modal cap a
modalitats ms sostenibles
i segures (cotxe elctric,
transport pblic)
2.4.1 Fer ms competitiu el transport pblic respecte al transport privat
3.1.1
Incorporar a l'activitat de les comissions la xaci dels
compromisos/objectius i la responsabilitat del seu seguiment i
exigncia de resultats d'altres organitzacions pbliques i privades
3.1.2
Instaurar estructures de coordinaci i seguiment amb el Servei
Catal de Trnsit. Creaci de grups de treball en funci de la
problemtica viria
3.2.1
Promoure l'activitat de les associacions d'accions de foment de la
seguretat viria
3.2.2
Denir un pla d'actuacions en collaboraci amb associacions i
establir mecanismes formals de coordinaci i seguiment (comissi,
sessions de treball, trasps d'informaci)
3.3
Impuls de la
responsabilitat viria a
l'empresa
3.3.1
Promoure l'elaboraci de plans de seguretat viria a les empreses
orientats a la prevenci, conscienciaci i informaci
3.4
Promoci d'una presncia
activa de l'SCT en l'mbit
internacional
3.4.1
Creaci de l'Observatori de Seguretat Viria per tal d'incidir en
l'mbit urb, projectant les poltiques de l'SCT a escala europea i
global i esdevenir un referent en la mobilitat segura
3.2
1.4
2.1
2.2
Impulsar un
espai continu de
seguretat viria
(zones urbanes i
interurbanes)
Millora de la seguretat en
els desplaaments en
zona urbana
Integraci de la seguretat
viria en la planicaci de
l's del sl i de la mobilitat
Involucrar i
coordinar
entitats
pbliques i
privades en la
millora de la
mobilitat segura
Reorientaci de la
Comissi Catalana de
Trnsit i Seguretat Viria i
la Comissi
Interdepartamental per a
la Millora de la Seguretat
Viria
Foment d'acords amb
altres organitzacions
(associacions) per
desenvolupar accions
conjuntes que millorin la
seguretat viria
3.1
2.3
Aconseguir una xarxa
viria ms segura i ecient
per als usuaris
Protegir els
usuaris de la
mobilitat i
control eca de
les conductes de
risc
Reducci del consum
d'alcohol, drogues i
psicofrmacs durant la
conducci
1.1
Vigilncia i control dels
comportaments de risc i
en especial de la velocitat
com a principal factor
causal de lesivitat en els
accidents
1.2
Protecci dels usuaris ms
vulnerables de la mobilitat
1.3
Millora contnua de
l'atenci a les vctimes de
trnsit
36 36
4.1.1 Millorar el marc legal de seguretat viria
4.1.2 Gestionar les competncies de seguretat viria a Catalunya
4.1.3
Elaboraci d'un pla de seguretat viria sobre la base d'un nou marc
de responsabilitat compartida
4.1.4
Creaci i posada en marxa de l'Autoritat del Trnsit per implantar
l'estratgia de seguretat viria a Catalunya
4.2.1
Implantar sistemes de gesti de la seguretat viria d'acord amb la
normativa ISO 39001
4.2.2
Establir objectius de seguretat viria en els plans dactuaci de
cada administraci pblica i de la resta dinstitucions implicades, en
el marc del Pla estratgic 2014-2020, i fer el seguiment dels
compromisos
4.2.3
Realitzaci de plans de seguretat viria (PSV) amb indicadors
objectius i de qualitat per a la presa de decisions de seguretat
viria
4.2.4 Informaci als usuaris sobre l'estat del trnsit
4.2.5
Optimitzar el procediment sancionador en matria de trnsit i
millorar-ne l'ecincia
4.3.1
Promocionar la demanda d'elements de seguretat activa i passiva
incorporats als vehicles
4.3.2
Realitzar campanyes per conscienciar els usuaris sobre la
importncia del bon manteniment tcnic dels vehicles als efectes de
prevenci de la seguretat viria
5.1.1
Potenciaci de l'educaci per a la mobilitat segura i altres mesures
de prevenci del risc de trnsit mitjanant la participaci dels
centres educatius
5.1.2
Assegurar la formaci en seguretat viria com a prevenci de riscos
laborals in mision i in itinere
5.1.3
Impuls dun model de valors i competncies deducaci per a la
mobilitat segura
5.2.1
Realitzar campanyes de comunicaci sobre factors de risc
(velocitat, alcohol/drogues i sistemes de seguretat passiva) en
parallel a les accions de vigilncia i control
5.2.2
Mantenir accions de sensibilitzaci per generar una opini favorable
a la seguretat viria
5.2.3
Desenvolupar una poltica de transparncia en relaci amb les
poltiques de seguretat viria executades i els resultats aconseguits
5.3.1
Impuls de les mesures per potenciar que els conductors tinguin les
competncies necessries per conduir i circular amb seguretat
5.3.2
Creaci i desenvolupament de processos perqu les persones que
presenten factors o conductes de risc no provoquin accidents de
trnsit
6.1.1 Creaci despecialitzacions acadmiques
6.1.2 Collaboraci continuada amb universitats i instituts cientcs
6.1.3 Convocatria de premis d'R+D+i en trnsit i seguretat viria
6.1.4 Creaci duna Ctedra de seguretat viria
6.1.5 Recerca amb la Ctedra deducaci i formaci viria
6.2
Anlisi i presa de decisions
combinades entre negocis
interdependents
6.2.1
Creaci dels sistemes dinformaci combinats (accidents, mobilitat,
informaci de sancions, etc.)
6.3
Promoci del sector privat
i activaci econmica
6.3.1
Creaci del HighWay Lab com a inici de set de dades per a
investigadors. Continuaci com a laboratori fsic. Disseny i denici.
Collaboraci amb el sector privat
6.4
Proactivitat en la
realitzaci dactuacions de
prevenci basades en
modelitzaci i prognosi
6.4.1
Destinaci de recursos per desenvolupar coneixement basat en la
modelitzaci
6.5
Presncia internacional,
lobbying , pla de
publicacions i branding
6.5.1
Desenvolupament de diverses accions orientades a promocionar les
actuacions d'R+D+i impulsades pel Servei Catal de Trnsit
Incorporaci i promoci
del coneixement extern
6.1
5.2
5.3
Disseny d'estratgies de
comunicaci que fomentin
una cultura de la
seguretat viria
Millora de les
competncies dels
conductors
R+D+i a la
seguretat viria
5.1
Desplegament i promoci
d'un currculum de
mobilitat segura que
acompanyi les persones
en la seva trajectria com
a usuaris de la mobilitat
4.1
4.2
4.3
Disposar de les
estructures,
instruments i
mecanismes de
gesti de
seguretat viria
que permetin la
consecuci de
resultats
Millora contnua del marc
legal de seguretat viria
Implantaci de
mecanismes orientats a
assolir l'excellncia en la
gesti
Promoci d'un parc de
vehicles segur
Facilitar
l'aprenentatge
de la mobilitat
segura al llarg
del cicle vital
Objectius Lnies estratgiques Projectes tractors
4
5
6
37
Protegir els usuaris de la mobilitat i control efica de
les conductes de risc
1
1.1.1
Desenvolupar accions preventives d'informaci i de controls
d'alcoholmia, drogues i psicofrmacs en la conducci
1.1.2
Estudiar la possible implantaci de l'Alcolock per a determinats
collectius
1.2.1
Supervisar el compliment de la norma, mitjanant campanyes
especques de vigilncia i control sobre aquests comportaments,
proposar reformes normatives i millorar leccia i ecincia del
procediment sancionador en matria de trnsit
1.3.1
Impulsar entorns i actituds de convivncia i respecte mutu entre
conductors de turismes, vehicles pesants, motoristes, bicicletes i
vianants
1.4.1
Potenciaci del Servei d'Informaci i Atenci a les Vctimes de
Trnsit
1.4.2
Incorporaci de les noves tecnologies al sistema datenci
demergncies en els accidents de trnsit
1.4
Lnies estratgiques Projectes tractors
Reducci del consum
psicofrmacs durant la
conducci
1.1
Vigilncia i control dels
comportaments de risc i
en especial de la velocitat
com a principal factor
causal de lesivitat en els
accidents
1.2
Protecci dels usuaris ms
vulnerables de la mobilitat
1.3
Millora contnua de
l'atenci a les vctimes de
trnsit
38 38
La feina duta a terme pel Servei Catal de Trnsit i les dades estadstiques dels ltims vuit anys mostren una
tendncia positiva dels principals indicadors de seguretat viria. No obstant aix, cal seguir moni-
torant i vigilant aquests indicadors, que en alguns casos han presentat repunts els ltims anys, malgrat
la reducci en el nombre de desplaaments que sest experimentant com a conseqncia de la crisi
econmica.

Raons i oportunitats que fonamenten lobjectiu
Vigilncia de laccidentalitat i gravetat de collectius vulnerables en vehicles (ciclistes i mo-
tociclistes) i de vehicles lleugers
En aquests mitjans de locomoci sha produt un lleuger repunt del nombre de morts i ferits greus en
el perode 2011-2012. Ms concretament, dacord amb les dades de lAnuari estadstic daccidents de
trnsit a Catalunya 2012, el nombre de morts i ferits greus en accidents ha augmentat un 16% per a
les motocicletes, mentre que ho ha fet en un 7% per a les bicicletes i vehicles lleugers.
Pel que fa a la tendncia en el nombre de morts i ferits greus en la srie histrica 2005-2012, sobserven
diferents comportaments: ha disminut un 55% en el cas dels vehicles lleugers i un 8% en les moto-
cicletes. En canvi, la bicicleta s lnic vehicle en qu augmenten els morts i ferits en aquest perode,
concretament un 30%.
El percentatge de positius en toxicologia en les persones mortes en accident ha experimentat
un lleuger repunt en els darrers dos anys
Percentatge de positius en les proves toxicolgiques entre els morts en accident (perode 2005-2012)
Dacord amb les dades de lIns-
titut de Medicina Legal de Cata-
lunya, el nombre de positius en
toxicologia entre els morts en
accident ha disminut 7,4 punts
percentuals entre 2005 i 2012.
No obstant aix, en el perode
2010-2012 sobserva un canvi
en la tendncia daquest ndex,
que augmenta 4,3 punts. Aquest
augment sexplica per lincre-
ment de la presncia de psi-
cofrmacs entre els morts per
accident, que en aquest perode
ha passat del 5,1% al 11,6%.

2005
2012 2011 2010 2009 2008 2007 2006
Alcohol Drogues Psicofrmacs Total
Font: Intitut de Medicina Legal de Catalunya
0
5
10
15
20
25
30
35
40
45
50
44,2
37,1
12,1
4,6
47,2
39,7
10
4,4
39,1
27,9
42,2
28,6
47,3
39,7
32,5
26,1
35,5
27,5
36,8
29
14,3
4,7
13,5
6,5
14,3
5,8
5,1
7
13
5,8
11,6
6,4
39
La velocitat continua sent el principal factor de risc i concurrent en els accidents
Juntament amb la toxicologia,
la velocitat segueix sent el
principal factor de risc en els
accidents de trnsit. Si b la
velocitat mitjana a les vies cata-
lanes ha disminut significativa-
ment en el perode 2005-2012,
els indicadors de nombre
de vehicles que superen els
lmits de velocitat de les
vies encara presenten fora
marge de millora.
(*) Dades de lAnuari estadstic 2012.
Dades del segon semestre de 2011 per a les velocitats de les
autopistes i del segon semestre de 2012 per a velocitats
en carretera i autovia.
42,0%
9,5%
1,8%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
35,0%
40,0%
45,0%
Autopista Carretera Autovia
Elevats percentatges dutilitzaci dels diferents sistemes de protecci tot i presentar encara
potencial de millora
Ls dels sistemes de seguretat passiva en persones implicades en accidents ha augmentat els darrers vuit
anys. Destaca especialment lincrement de ls del cintur de seguretat i dels sistemes de retenci infantil,
que alhora eren els sistemes que presentaven ms potencial de millora. No obstant aix, segons les dades de
lAnuari estadstic, lany 2012 encara hi havia un 4,3% dimplicats en accidents que no duien el cintur de
seguretat o el casc en zones urbanes i un 2,4% dimplicats que no duien algun daquests sistemes en zones
interurbanes. En el cas del casc en ciclomotors i motocicletes hi ha menys marge de millora: un 0,5% dels
implicats no duien el casc en accidents en zona urbana i un 1,4% no el duien en els de zona interurbana.
40 40

Lnies estratgiques i projectes tractors
Per tal de reduir laccidentalitat i els seus efectes cal dissenyar i dur a terme mesures dirigides a protegir els
usuaris de la mobilitat, prevenir els comportaments de risc i millorar els serveis datenci a les vctimes. A
continuaci es descriuen les lnies estratgiques i els projectes tractors previstos en el marc daquest objectiu:
1.1 Reducci del consum dalcohol, drogues
i psicofrmacs durant la conducci
Es continuar treballant en les campanyes
dinformaci i vigilncia com a mesures
dissuasries per evitar el consum durant
la conducci, i sestudiar la implantaci
de lAlcolock per a determinats collectius.
1.1.1 Desenvolupar accions preventives din-
formaci i de controls dalcoholmia,
drogues i psicofrmacs en la conducci
En el perode 2014-2020 caldr intensificar les
accions preventives de sensibilitzaci i tamb els
controls dissuasoris per reduir el nombre de con-
ductors sota els efectes de lalcohol, drogues
i psicofrmacs.
Pel que fa als controls preventius, es preveu analitzar
la metodologia actual de mostreig en lexecuci de
controls per tal dadaptar-la a la metodologia esta-
blerta pel projecte promogut per la Uni Europea
DRUID (Driving Under Influence of Alcohol and
Drugs) en aquells mbits sobre els quals el Servei
Catal de Trnsit t competncies.
Finalment cal proposar el desplegament del marc
normatiu dels controls preventius de drogues, aix
com estudiar els efectes de les drogues en la con-
ducci i estudiar el possible establiment o no dun
barem dintolerncia.
1.1.2 Estudiar la possible implantaci de lAl-
colock per a determinats collectius
LAlcolock s un dispositiu connectat al sistema
darrencada del vehicle que incorpora tecnologia
danlisi dalcohol a lal. Aquest sistema impedeix
que el vehicle es pugui engegar si el conductor es
troba sota la influncia de lalcohol, i t un efecte
positiu en la prevenci i la rehabilitaci.
En el marc de les actuacions del Servei Catal de
Trnsit en el perode 2014-2020 es desenvolupar
una lnia de treball centrada en la implantaci
de lAlcolock en determinats collectius. Alguns
dels collectius prioritaris poden ser infractors reinci-
dents, persones en procs de rehabilitaci daddicci
alcohlica o conductors de transport comercial.
El programa ha de preveure tasques de seguiment
sobre la participaci dels individus i la realitzaci de
programes educatius complementaris.
41
1.2 Vigilncia i control dels comportaments
de risc i en especial de la velocitat com
a principal factor causal de lesivitat en
els accidents
El compliment dels lmits de velocitat no
noms requereix que els conductors no
sobrepassin els lmits legals establerts, sin
que aquests lmits siguin adequats a les
caracterstiques de les vies i a les condicions
mediambientals.
1.2.1 Supervisar el compliment de la norma,
mitjanant campanyes especfiques de
vigilncia i control sobre aquests compor-
taments, proposar reformes normatives
i millorar leficcia del procediment san-
cionador en matria de trnsit
Dacord amb els seus principis i valors, el Servei Ca-
tal de Trnsit no t vocaci de control ni sanciona-
dora envers els usuaris de les vies. No obstant aix,
aquestes mesures es preveuen com a ltim recurs
quan la resta daccions preventives i dissuasries no
es mostren efectives. En aquests casos cal assegurar
que les accions realitzades (onades denunciado-
res, controls dissuasoris, etc.) sn eficaces a lhora
de reeducar el comportament dels usuaris
infractors. Aquest objectiu requereix avaluar els
resultats i limpacte del model sancionador actual
i prendre decisions per millorar-ne lefectivitat en
funci dels resultats de lavaluaci.
Aquest pla haur dintegrar les actuacions en ma-
tria de prevenci i control de la velocitat en un
pla especfic que concreti i programi les actuacions
definides i prevegi mecanismes davaluaci de lim-
pacte. Algunes de les accions prioritries previstes
en el pla serien:

Identificar i analitzar els trams amb ms fre-
qncia dexcs de la velocitat de la via.

Augmentar la cobertura del control de la
velocitat i estendre la implantaci del control
de velocitat per trams.

Intensificar les campanyes de vigilncia de
la velocitat i les onades denunciadores.

Intensificar les campanyes dinformaci i
sensibilitzaci integrals per a la reducci de la
velocitat i la utilitzaci dels dispositius de control
de velocitat dels vehicles.

Reduir el 20% del nombre dinfractors per
velocitat excessiva, respecte al 2010 (en relaci
amb la mobilitat global).

Pla dubicaci dels aparells de velocitat en
funci de criteris daccidentalitat, de risc o dex-
cs de velocitat.
42 42
1.3 Protecci dels usuaris ms vulnerables
de la mobilitat
Vianants, ciclistes i motoristes sn els usuaris
que presenten ms vulnerabilitat en cas
daccident a la via. Per aquest motiu el Servei
Catal de Trnsit ha anat impulsant en els
darrers anys iniciatives orientades a millorar
la protecci daquests usuaris, mitjanant la
prevenci del risc daccident com tamb la
reducci de limpacte de laccidentalitat. Per
continuar aprofundint en aquest objectiu,
cal que els diferents agents que tenen
competncia i influncia en el disseny i
la construcci de lentorn de la mobilitat
(departaments de la Generalitat, municipis,
estudis darquitectura, etc.) sinvolucrin
i prenguin conscincia de la necessitat
dimplementar solucions innovadores que
millorin la seguretat daquests usuaris.
1.3.1 Impulsar entorns i actituds de convivn-
cia i respecte mutu entre conductors de
turismes, vehicles pesants, motoristes,
bicicletes i vianants
Una de les mesures ms efectives per a la creaci
dentorns segurs s la pacificaci del trnsit, que
consisteix en una reducci de la velocitat en les
zones on conflueixen els desplaaments de diversos
usuaris de les vies.
Les mesures de pacificaci requereixen una srie
dactuacions sobre la via i sobre els elements que
la integren (estrenyiment de la calada, ampliaci
dels passos de vianants, construcci del carril bici,
reducci de la velocitat, etc.).
En parallel, s necessari construir un sistema din-
formaci per a les tipologies dusuaris ms freqents
(vianants, ciclistes i motoristes) que proporcioni infor-
maci sobre lexposici al risc dels diferents collectius.
En aquest sentit, en el perode 2014-2020, des del
Servei Catal de Trnsit es continuar promovent,
en collaboraci amb les administracions locals, la
reducci de la velocitat en vies amb concurrn-
cia de diverses modalitats de desplaament:
vehicles, motocicletes, vianants i ciclistes. Aquestes
mesures shauran dacompanyar dels canvis norma-
tius necessaris.
En aquesta lnia cal analitzar la possibilitat dimple-
mentar els denominats shared spaces a les zones
urbanes.
El parc de motocicletes de Catalunya s molt elevat,
com tamb la seva convivncia amb la resta dusu-
aris. Reduir laccidentalitat requereix conixer el
seu patr de mobilitat i daccidentalitat duna
manera adequada per poder dissenyar mesures ad
hoc per a aquest collectiu.
Aquest projecte preveu diverses lnies de treball:

Aprofundir en lestudi dels accidents amb
implicaci de motocicletes, identificant par-
metres com la causalitat, trams, condicions de
seguretat de la via, etc., i tamb elaborar estudis
sobre lexposici al risc dels usuaris de motoci-
cleta i realitzar una anlisi de la xarxa viria amb
ms exposici al risc.

Incorporar millores en el procs de la inves-
tigaci dels accidents per part de la Policia de
la Generalitat - Mossos dEsquadra.

Augmentar els controls PREMOT amb banc
de potncia. Incorporar aquests controls tamb
a lmbit urb, especialment amb els ciclomotors
i motos de 125 cc.

Aplicar mesures per a la reducci del risc
daccident i les seves conseqncies:

Estudiar la implantaci de carrils BUS-MOTO,
promoure lextensi de zones avanades per
a motos als nuclis urbans, implantar sistemes
de protecci de motociclistes (SPM) a les
carreteres, etc.

Realitzar campanyes especfiques per al
foment de ls dequipaments de seguretat
entre els motoristes:

Campanyes de comunicaci i sensibi-
litzaci integrals en collaboraci amb
altres administracions i organitzacions
privades per promoure conductes de
conducci segura.

Mantenir les campanyes de vigilncia de
ls del casc per reduir el potencial de
l1,4% daccidentats que no utilitzen el
casc en zona interurbana i el 0,5% en
zona urbana.
43
1.4 Millora contnua de latenci a les
vctimes de trnsit
El plantejament per a aquest nou Pla en
relaci amb les vctimes s continuar amb
limpuls de les oficines datenci, que,
pioneres en la seva creaci, proporcionen a
vctimes i familiars dun accident de trnsit
un servei dajuda i assessorament.
A ms, es treballar per posar en marxa el
sistema danlisi georeferenciada del temps
daccs a les persones accidentades.
1.4.1 Potenciaci del Servei dInformaci i
Atenci a les Vctimes de Trnsit (SIAVT)
El mar de 2012 es va posar en marxa el SIAVT.
Aquest servei de suport i orientaci a les vctimes
i familiars daccidents de trnsit s un element de
suport important en el procs de recuperaci davant
dun accident.
En aquest sentit, cal avanar en el desplega-
ment del SIAVT incorporant les associacions de
vctimes de trnsit en la mateixa prestaci del
servei i millorant els processos de seguiment de la
recuperaci personal i social de les vctimes a mitj
i llarg termini.
1.4.2 Incorporaci de les noves tecnologies al
sistema datenci demergncies en els
accidents de trnsit
La manera com les vctimes daccidents de trnsit
reben latenci dels serveis demergncia determina
les probabilitats de supervivncia i la seva qualitat.
En aquest sentit s clau continuar desenvolupant un
model de provisi de serveis datenci durgn-
cia a les vctimes de trnsit orientat a leficcia
i la rapidesa en la prestaci de lassistncia. La
introducci de le-call i la millora de la coordinaci
dels recursos dassistncia per optimitzar els temps
de resposta sn mesures que van en aquesta lnia.
44 44
Impulsar un espai continu de seguretat viria
(zones urbanes i interurbanes)
2
2.1.1
Crear un frum representatiu de seguretat viria que analitzi la
sinistralitat a la xarxa viria dins de lObservatori de Seguretat
Viria i que faciliti lintercanvi de millors prctiques sobre seguretat
viria
2.1.2
Impulsar la redacci, el seguiment i lavaluaci de resultats dels
plans locals de seguretat viria en el mn local per tal de reduir
laccidentalitat urbana
2.2.1
Elaborar normes tcniques de seguretat viria a incorporar en el
desenvolupament dels plans d'ordenaci del sl
2.2.2
Collaborar amb organismes privats que tenen activitat en l'mbit de
la planicaci del sl i la mobilitat (p. e. collegis professionals) en
la difusi de millors prctiques en aquesta matria
2.3.1
Disseny ms segur de les infraestructures viries (avaluacions
dimpacte de seguretat viria, auditories de seguretat viria)
2.3.2
Utilitzaci de sistemes intelligents de transport i gesti del trnsit:
gesti de la demanda de trnsit amb suport ITS, millora de la
informaci disponible sobre l'estat del trnsit de tota la xarxa,
sistemes cooperatius (comunicacions V2V, V2I)
2.3.3
Millora en la regularitat en els temps de desplaament per carretera
(grans desplaaments i afectacions previsibles, eurovinyeta i
pagament per s, protocols d'atenci a les afectacions de trnsit,
etc.)
2.3.4
Impuls dels programes dactuacions preventives, dinspeccions de
seguretat viria, de conservaci i ajut a la vialitat i dactuacions en
els trams de la xarxa viria existent amb ms risc daccidentalitat
2.3.5
Impuls dels programes de condicionaments, variants,
desdoblaments i nous eixos viaris
2.4
Promoci d'un canvi en el
transport modal cap a
modalitats ms sostenibles
i segures (cotxe elctric,
transport pblic)
2.4.1 Fer ms competitiu el transport pblic respecte al transport privat
2.3
Aconseguir una xarxa
viria ms segura i ecient
per als usuaris
2.1
2.2
Millora de la seguretat en
els desplaaments en
zona urbana
Integraci de la seguretat
viria en la planicaci de
l's del sl i de la mobilitat
45
La creaci dentorns de mobilitat segurs ha de tenir una visi transversal, ms enll de les caracterstiques
de la zona de mobilitat (urbana o interurbana). Al seu torn, ha de ser capa dalinear tots els actors respon-
sables de la planificaci de la mobilitat per treballar de manera coordinada i homognia, amb lobjectiu
de generar un entorn de mobilitat continu, en qu lusuari tingui la percepci que hi ha un criteri
homogeni en lordenaci de la mbilitat i en els elements de seguretat quan es desplaa per diferents vies.

En zones urbanes es produeix un volum ms gran de desplaaments de collectius vulnerables
(com ara vianants i ciclistes) i, per tant, s on es dna la mxima interacci entre usuaris i
espai pblic.
Els efectes del context econmic i la tendncia creixent de la ciutadania a adoptar hbits i modalitats de
transport ms sostenibles han fet augmentar el nombre de desplaaments dels collectius vulnerables
(especialment vianants i ciclistes).
A ttol dexemple, les dades del Barmetre anual de la bicicleta a Catalunya 2012 indiquen que ms
de 500.000 catalans utilitzen la bicicleta cada dia o gaireb cada dia. Aquesta xifra sha doblat en el
perode 2006-2012.
Pel que fa als desplaaments que es fan caminant, dades com les de lEnquesta de la mobilitat en dia
feiner a la Regi Metropolitana de Barcelona confirmen aquesta tendncia. Dacord amb aquest informe,
els desplaaments a peu havien augmentat un 139% en el perode 2004-2011.
Hi ha marge de millora en la seguretat dels trams dalta concentraci daccidents
Distribuci de trams segons el seu risc a Catalunya
Dacord amb lestudi EuroRAP 2012,
en el qual participa el Servei Catal de
Trnsit, els trams de la xarxa viria
catalana considerats de risc han
disminut significativament en la srie
histrica 2001-2011. No obstant aix,
en el darrer perode (2009-2011), un
5% dels trams analitzats es conside-
raven de risc molt elevat, un 6% de
risc elevat i un 16%, de risc moderat.
Font: Estudi EuroRAP
18%
5%
21%
6%
21%
16%
27%
46%
14%
27%
0%
80%
60%
40%
20%
100%
2001-03 2009-11
Molt elevat Elevat Moderat
Baix Molt Baix
46 46
Hi ha un elevat nombre de desplaaments des dels diferents nuclis urbans a les capitals que
concentren activitat econmica
Si b indicadors derivats de la mobilitat en transports de motor com el consum de carburant/km o
els milions de vehicles/km mostren una clara tendncia a la baixa en la srie histrica 2005-2012, les
darreres dades de mobilitat disponibles indiquen que la mobilitat amb vehicle de motor privat no
disminueix significativament. A tall dexemple, segons dades de lEnquesta de la mobilitat en
dia feiner a la Regi Metropolitana de Barcelona, el nombre de desplaaments en aquest tipus de
vehicle es mantenia estable en el perode 2007-2011.
Potenciar la collaboraci entre el Servei Catal de Trnsit i les policies de Catalunya per
establir protocols per homogenetzar les actuacions de vigilncia, control i recollida de la
informaci daccidents de trnsit
Si b shan fet avenos en la coordinaci dels cossos policials i el Servei Catal de Trnsit mitjanant
la creaci dun grup de treball, existeixen mbits relacionats amb la seguretat viria sobre els quals es
poden obtenir ms bons resultats si es continua millorant aquesta cooperaci. Algunes de les lnies de
treball on hi ha ms oportunitats de millora sn lhomogenetzaci de loperativa policial i els protocols
dintercanvi de dades, com tamb la recollida de dades daccidents en lmbit municipal.
Promoure un espai continu de seguretat viria tamb requereix homogenetzar els elements dorde-
naci i regulaci del trnsit entre les zones urbanes i interurbanes. Aix implica alinear aspectes com
el marc normatiu i la gesti i execuci que es fa daquest marc des de les diferents administracions i
cossos policials.
Hi ha un estancament en el nombre dusuaris de transport pblic
Ls del transport pblic en detriment dels mitjans de transport privats disminueix el risc daccidentalitat.
Si b el nombre de viatgers en transport pblic ha augmentat un 8,7% en la srie histrica 2003-2012
segons linforme Les xifres del transport pblic a Catalunya (2012), en el perode 2011-2012 ha
disminut un 3,6%.
47

Lnies estratgiques i projectes tractors
Aquesta lnia estratgica preveu el desenvolupament dun conjunt diniciatives orientades a mantenir les
condicions de seguretat a tota la xarxa viria de Catalunya, ms enll de la tipologia de via i zona de mobilitat
(urbana i interurbana), com tamb a incorporar la visi de la seguretat viria en la planificaci del sl des dun
punt de vista transversal, tenint en compte els usuaris ms vulnerables i la potenciaci del transport pblic
com a via per a la disminuci del risc daccident.
2.1 Millora de la seguretat en els
desplaaments en zona urbana
Els projectes emmarcats en aquesta
lnia estratgica estan orientats a
millorar la coordinaci i establir la
coresponsabilitat entre els diferents
agents de la seguretat viria que
actuen en lmbit urb i interurb per
tal de generar en lusuari la percepci de
continutat entre els elements que ordenen i
regulen la seguretat de les diferents vies.
2.1.1 Crear un frum representatiu de segure-
tat viria urbana que analitzi la sinistrali-
tat en via urbana dins de lObservatori de
Seguretat Viria i que faciliti lintercanvi
de millors prctiques sobre seguretat
viria urbana
Est previst que aquest frum, que semmarca dins
de les accions a realitzar per lObservatori de Segu-
retat Viria, tingui un carcter multidisciplinari
i estigui integrat per representants dagents
pblics i privats que tenen competncies o influ-
ncia en matria de seguretat viria a Catalunya
(diferents rees i nivells de les administracions p-
bliques, entitats socials, organitzacions privades i
professionals, etc.).
2.1.2 Impulsar la redacci, el seguiment i lava-
luaci de resultats dels plans locals de
seguretat viria en el mn local per tal
de reduir laccidentalitat urbana
Aquest projecte est alineat amb la visi del Servei
Catal de Trnsit com a rgan facilitador i integra-
dor dels agents de la seguretat viria en un marc
estratgic com.
Mitjanant lObservatori de Seguretat Viria, es
donar suport en la redacci dels plans i es
collaborar amb els ens locals per fer el segui-
ment del resultat i de limpacte de les mesures
aplicades, com tamb en el disseny de campanyes
de comunicaci.
2.2 Integraci de la seguretat viria en
la planificaci de ls del sl i de la
mobilitat
El transport motoritzat requereix ms espai
per als desplaaments, a diferncia daltres
modalitats de desplaament, amb les
corresponents conseqncies significatives
pel que fa a contaminaci, congesti,
accidentalitat i les seves respectives
traduccions en termes econmics.
Com millorar aquests aspectes des de la
planificaci s la lnia de treball que es vol
desenvolupar per a aquest nou perode,
en coordinaci amb els diferents agents
implicats.
2.2.1 Elaborar normes tcniques de seguretat
viria a incorporar en el desenvolupa-
ment dels plans dordenaci del sl
La planificaci de ls del sl s el primer pas per
disposar duna xarxa viria segura. En la presa de
decisions sobre els usos del sl cal tenir en compte
les modalitats de transport que empraran els usuaris
(vehicles, vianants, motos, bicicletes), els motius dels
desplaaments (oci, treball, estudis, activitat fsica,
etc. ) i els diferents moments temporals (mat, nit,
cap de setmana).
En lnia amb el que estableixen la Llei 9/2003, de la
mobilitat, i el Decret 344/2006, de regulaci dels
48 48
estudis davaluaci de la mobilitat generada, que
la desplega, cal avanar en la introducci de
normativa tcnica que estableixi les mesures
de seguretat viria necessries en funci de la
tipologia del pla urbanstic.
2.2.2 Collaborar amb organismes privats que
tenen activitat en lmbit de la planifi-
caci del sl i la mobilitat (p. e. collegis
professionals) en la difusi de millors
prctiques en aquesta matria
Com a acci complementria a la introducci de
normes de seguretat viria en lordenaci del sl,
des del Servei Catal de Trnsit es promour ls de
bones prctiques per part dels professionals en
aquesta matria.
En aquesta lnia simpulsar lorganitzaci de ses-
sions i la participaci en seminaris en collaboraci
amb organitzacions professionals i administracions
pbliques per a la difusi i la conscienciaci sobre la
seguretat viria aplicada a la planificaci urbanstica.
2.3 Aconseguir una xarxa viria ms segura
i eficient per als usuaris
La missi del Servei Catal de Trnsit
segons aquest Pla estratgic s garantir
que la mobilitat de les persones es faci
amb la mxima seguretat, i aconseguir-
ho amb la mxima eficincia. Aix implica
utilitzar i fomentar tots els instruments
de seguretat que estiguin a labast del
Servei Catal de Trnsit per millorar
la seguretat, i tamb assolir una millora
contnua de la qualitat percebuda per
lusuari.
2.3.1 Disseny ms segur de les infraestructures
viries (avaluacions dimpacte de segure-
tat viria, auditories de seguretat viria)
En les fases de planificaci i projecte de les infraes-
tructures viries catalanes les administracions com-
petents promouran limpuls de laplicaci dels
procediments relacionats amb les avaluacions
dimpacte de la seguretat viria i les audito-
ries de seguretat viria definides a la Directiva
2008/96/CE.
2.3.2 Utilitzaci de sistemes intelligents de
transport i gesti del trnsit: gesti de
la demanda de trnsit amb suport ITS,
millora de la informaci disponible sobre
lestat del trnsit de tota la xarxa, sis-
temes cooperatius (comunicacions V2V,
V2I)
Ls de noves tecnologies i sistemes basats en la
difusi i lintercanvi dinformaci sobre lestat de les
vies tindr un impacte significatiu en la gesti de la
seguretat viria durant els propers anys.
El Servei Catal de Trnsit, com a organitzaci que
aspira a ser referent en matria de prevenci dacci-
dents, vol ser pioner en laplicaci i limpuls daques-
tes eines en benefici de la seguretat dels usuaris.
Aquest projecte implica millorar els sistemes de
monitoratge i difusi de lestat del trnsit en
temps real i tamb els protocols i la infraestructu-
ra de comunicaci entre els vehicles i els sistemes
dinformaci del trnsit del Servei Catal de Trnsit
(V2I) i la cooperaci i intercanvi dinformaci entre
vehicles (V2V), per tal doptimitzar la gesti de la
demanda de les vies, minimitzar la congesti i mi-
llorar la qualitat del servei a lusuari.
Aquesta millora de la gesti de la informaci dis-
ponible sha de traduir en la creaci dun sistema
dinformaci de mobilitat i trnsit capa doferir
informaci de qualitat perqu lusuari pugui prendre
les decisions ms oportunes sobre el seu trajecte
tant abans diniciar-lo com durant el mateix viatge.
Per a la creaci dun sistema dinformaci de mo-
bilitat i trnsit de qualitat, cal vetllar tamb perqu
aquest incorpori totes les fonts dinformaci pos-
sibles. En aquest sentit, cal valorar la incorporaci
dinformaci proveda per empreses del sector privat
que realitzen la seva activitat en el camp de la geo-
localitzaci i lanlisi del trnsit.
49
Finalment, ms enll del fet que el sistema pugui
oferir a lusuari informaci sobre el trnsit en viatges
que es produeixen amb origen o dest fora del ter-
ritori catal, el sistema dinformaci ha de garantir
que la informaci sobre lestat de la circulaci i el
temps del trajecte cobreix com a mnim la part del
trajecte que transcorre en territori catal.
2.3.3 Millora en la regularitat en els temps
de desplaament per carretera (grans
desplaaments i afectacions previsibles,
eurovinyeta i pagament per s, protocols
datenci a les afectacions de trnsit, etc.)
Una gesti efica de la demanda de trnsit s aque-
lla capa de regular les decisions dels usuaris i
incidir-hi, per tal doptimitzar la distribuci i
la concentraci de ls de les vies. Per aconse-
guir-ho, el Servei Catal de Trnsit t al seu abast
instruments que influeixen en la variabilitat de la
demanda (peatges, poltiques de preus variables en
el pagament per s, informaci a lusuari, procedi-
ments de resoluci dincidents, etc.).
El Servei Catal de Trnsit por utilitzar directament
aquests instruments o b promouren lexecuci amb
lobjectiu de millorar el control sobre la demanda i,
al seu torn, millorar la qualitat del servei percebut
per lusuari (reduint congestions, millorant temps
de trajecte, etc.).
2.3.4 Impuls dels programes dactuacions
preventives, dinspeccions de seguretat
viria, de conservaci i ajut a la vialitat i
dactuacions en els trams de la xarxa vi-
ria existent amb ms risc daccidentalitat
Per tal de mitigar els riscos daccidentalitat que es
desprenguin de les anlisis de seguretat de la xarxa
viria catalana, les diferents administracions compe-
tents impulsaran i preveuran en els seus pressupostos
lexecuci dactuacions preventives, actuacions
de conservaci i ajut a la vialitat i actuacions en
els trams de la xarxa viria existent amb ms risc
daccidentalitat en el marc del Pla estratgic.
2.3.5 Impuls dels programes de condiciona-
ments, variants, desdoblaments i nous
eixos viaris
En lnia amb el projecte 2.3.4, les administracions
competents promouran que els seus pressupostos
prevegin la planificaci dactuacions de millora
de les condicions de seguretat de les carreteres.
2.4 Promoci dun canvi en el transport
modal cap a modalitats ms sostenibles
i segures (cotxe elctric, transport
pblic)
Laposta per un sistema de transport
sostenible requereix desenvolupar poltiques
actives dinversi i promoci de ls del
transport pblic i que desincentivin ls del
transport privat.
2.4.1 Fer ms competitiu el transport pblic
respecte al transport privat
El potencial del transport pblic per captar usuaris
que habitualment es desplacen amb mitjans privats
depn sobretot de la seva capacitat per oferir un
servei competitiu a lusuari.
En aquest sentit, cal impulsar mesures de millora
del nivell de servei del transport pblic, en
coordinaci amb les autoritats de transport i les
administracions competents.
Per a la planificaci daquestes mesures, cal apro-
fundir abans en les anlisis comparatives sobre
competitivitat entre els mitjans de transport pblics
i privats en relaci amb parmetres com el temps
de trajecte i el preu.
Entre les mesures que shan dimplantar en coordina-
ci amb les administracions competents destaquen:

Millora de ladaptaci de loferta a la demanda.

Extensi dels sistemes tarifaris integrats.

Millora de la correspondncia intermodal i in-
tramodal i estructuraci de la xarxa per mitj de
nduls de distribuci de passatge.

Reducci dels temps de trajecte dels autobusos:
optimitzaci ditineraris i impuls del desplega-
ment de nous carrils BUS i BUS-VAO.

50 50
Involucrar i coordinar entitats pbliques i privades en la
millora de la mobilitat segura
3
3.1.1
Incorporar a l'activitat de les comissions la xaci dels
compromisos/objectius i la responsabilitat del seu seguiment i
exigncia de resultats d'altres organitzacions pbliques i privades
3.1.2
Instaurar estructures de coordinaci i seguiment amb el Servei
Catal de Trnsit. Creaci de grups de treball en funci de la
problemtica viria
3.2.1
Promoure l'activitat de les associacions d'accions de foment de la
seguretat viria
3.2.2
Denir un pla d'actuacions en collaboraci amb associacions i
establir mecanismes formals de coordinaci i seguiment (comissi,
sessions de treball, trasps d'informaci)
3.3
Impuls de la
responsabilitat viria a
l'empresa
3.3.1
Promoure l'elaboraci de plans de seguretat viria a les empreses
orientats a la prevenci, conscienciaci i informaci
3.4
Promoci d'una presncia
activa de l'SCT en l'mbit
internacional
3.4.1
Creaci de l'Observatori de Seguretat Viria per tal d'incidir en
l'mbit urb, projectant les poltiques de l'SCT a escala europea i
global i esdevenir un referent en la mobilitat segura
Reorientaci de la
Comissi Catalana de
Trnsit i Seguretat Viria i
la Comissi
Interdepartamental per a
la Millora de la Seguretat
Viria
Foment d'acords amb
altres organitzacions
(associacions) per
seguretat viria
3.1
3.2
51
Lactual marc estratgic de seguretat viria del Regne
Unit preveu lextensi de la seguretat a empreses
i organitzacions. El Pla recull limpacte que t en la
seguretat viria general lactitud de les empreses en
aquesta matria. En aquest sentit, es preveuen mesures
perqu les empreses utilitzin la seva experincia per
incorporar i millorar la seguretat en els seus processos de
logstica i en altres tipus de trnsit per qestions laborals.
Lautoritat irlandesa aborda aquesta qesti revisant
i fent ms restrictiu el marc regulador de prevenci de
riscos laborals per impulsar que aquestes mesures es
duguin a terme dins de les organitzacions. El Pla tamb
destaca els beneficis que comporta per a lempresa la
implantaci daquestes mesures en termes de reducci
de laccidentalitat, absentisme, manteniment dels
vehicles, costos de carburants i assegurances.
A Catalunya hi ha un teixit ric dagents, tant pblics com privats, que porten a terme actuacions relacionades
amb la mobilitat i la seguretat viria. En lnia amb el que sha anat desenvolupant fins avui, el Servei Catal
de Trnsit t la voluntat dimpulsar la participaci activa i la coresponsabilitat dels diferents actors per tal de
reduir la sinistralitat a la xarxa viria catalana.

Oportunitat de millora en els mecanismes de coordinaci amb els agents responsables de
fomentar la seguretat viria
Iniciatives com la Comissi Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viria contribueixen a
alinear les actuacions que diferents departaments de la Generalitat porten a terme en lmbit de la
seguretat viria. El Pla estratgic 2014-2020 t loportunitat de posar mfasi en les mesures de coordi-
naci, no noms entre departaments de la mateixa Administraci sin tamb amb altres ens pblics i
amb entitats i agents privats. Amb tot, un enfocament integrador de les mesures desenvolupades pels
diferents agents sota el paraigua dun mateix marc estratgic ha de contribuir a maximitzar limpacte
de les accions en la millora de la seguretat viria del territori
Implicaci del sector empresarial en la millora de la seguretat viria
Les autoritats de trnsit de
referncia internacional han
incorporat a la seva estratgia
una filosofia de responsabilitat
compartida, en qu organitza-
cions, empreses i els mateixos
usuaris contribueixen a imple-
mentar les mesures de segu-
retat viria a escala nacional i
local. Els plans estratgics de
seguretat viria de pasos com
Finlndia, el Regne Unit, Irlanda
o els Pasos Baixos incorporen
aquestes dinmiques.
52 52
Marge per a la generaci de sinergies amb entitats del teixit associatiu que realitzen actu-
acions en lmbit de la seguretat viria a Catalunya a lhora dimplantar el Pla estratgic de
seguretat viria
La implicaci de la societat civil en la problemtica de la inseguretat viria s fonamental per aprofitar
lexperincia i el coneixement sectorial que tenen moltes daquestes organitzacions en aquesta matria.
Des de la implicaci de les associacions de vctimes, associacions dusuaris de la bicicleta, vianants, etc.,
i des de lmbit dactuaci de cadascuna daquestes es pot aprofitar per arribar a determinats collectius
als quals lAdministraci no sol arribar. Cal definir intervencions, que poden anar des daccions de for-
maci, comunicaci i sensibilitzaci a intervencions ms concretes en funci de la finalitat social daques-
tes organitzacions.
Oportunitat del Servei Catal de Trnsit per posicionar-se a escala internacional
La bona evoluci de les xifres daccidentalitat experimentada en la darrera dcada situen el sistema
de seguretat viria catal a lalada dels pasos capdavanters en els mbits europeu i internacional. A
fi de continuar per aquest cam, s important que el Servei Catal de Trnsit segueixi aprofundint en
el posicionament i la collaboraci en projectes amb organismes internacionals a lavantguarda de la
seguretat viria, tant amb entitats europees (ETSC, POLIS, ERTICO-ITS Europe, etc. ) com amb altres
organismes internacionals (OMS, Banc Mundial, etc.).
Associacions
de vianants
Associacions
dusuaris de
bicicletes
Entitats de
promoci
del transport
pblic
Associacions
de vctimes
Associacions
de prevenci
daccidents
Altres
entitats
53
3.1 Reorientaci de la Comissi Catalana
de Trnsit i Seguretat Viria i la
Comissi Interdepartamental per a la
Millora de la Seguretat Viria
La Comissi Catalana de Trnsit i Seguretat
Viria s lrgan de participaci i consulta
del Servei Catal de Trnsit que actua com
a frum de debat i anlisi en matria de
trnsit i seguretat viria. Est constitut com
a rgan collegiat en qu participen entitats
pbliques i privades vinculades amb el
trnsit i la seguretat.
Daltra banda, la Comissi
Interdepartamental per a la Millora
de la Seguritat Viria s lrgan de
coordinaci entre els departaments
de la Generalitat en matria de trnsit
i seguretat viria. En la lnia de la
Comissi Catalana de Trnsit i Seguretat
Viria, aquest rgan exerceix funcions
de seguiment i proposta de mesures de
seguretat viria a les administracions.
El nou marc estratgic 2014-2020 preveu
que ambds rgans guanyin protagonisme
en matria de seguretat viria, funcionant
de manera ms dinmica, augmentant
el seu grau de participaci i assessorant
en les poltiques de seguretat viria.
3.1.1 Incorporar a lactivitat de les comissions
la fixaci dels compromisos/objectius
i la responsabilitat del seu seguiment
i exigncia de resultats daltres organit-
zacions pbliques i privades
Ms enll del seu paper com a rgans de generaci
de debat i didees orientades a millorar la prevenci
i dissuasi de les causes daccidentalitat, les comis-
sions sn un instrument rellevant per assegurar
lacompliment de lobjectiu de coordinaci de les
entitats pbliques i privades en la millora de la mo-
bilitat segura.
Actualment ja exerceixen funcions relacionades amb
el seguiment del compliment dels objectius estrat-
gics del Pla de seguretat viria i amb el seguiment de
projectes que impliquen la participaci de diverses
administracions relacionades amb el trnsit.
Aquest projecte est orientat a potenciar les funcions
actuals de les comissions introduint ms dinamisme
i agilitat en el seu funcionament, i augmentar la
participaci de les mateixes comissions i dels seus
grups de treball assessorant en la definici de les
poltiques de seguretat viria.
3.1.2 Instaurar estructures de coordinaci i se-
guiment amb el Servei Catal de Trnsit.
Creaci de grups de treball en funci de
la problemtica viria
Aquest projecte preveu la revisi i definici dun
model de governana per a la coordinaci i
el seguiment amb el Servei Catal de Trnsit.
Alguns dels elements a replantejar serien els actu-
als mecanismes de seguiment i reporting entre el
Servei i les comissions.
Daltra banda, sestablirien grups de treball ad hoc
centrats en lestudi de problemtiques concretes
relacionades amb la seguretat viria:

Seguretat laboral viria

Mobilitat segura

Ensenyament

Comunicaci vers la sensibilitzaci, etc.
3.2 Foment dacords amb associacions per
desenvolupar accions conjuntes que
millorin la seguretat viria
Una millor coordinaci amb organitzacions
privades que realitzen activitats en lmbit
de la seguretat viria ha de contribuir a
millorar limpacte dels projectes recollits
en el Pla estratgic de seguretat viria. En
aquest sentit, les associacions sn un actor
a considerar pel Servei Catal de Trnsit
atesa la seva capacitat per donar suport i
complementar la implantaci de lestratgia
de seguretat viria.
Els projectes que depenen daquesta lnia
estratgica van dirigits a aprofundir
en el suport de les administracions
a les associacions en la realitzaci
dactuacions relacionades amb la prevenci
de laccidentalitat i a millorar les sinergies
que es poden generar entre lunivers
dorganitzacions i el mateix Servei Catal de
Trnsit.
54 54
3.2.1 Promoure lactivitat de les associacions
daccions de foment de la seguretat vi-
ria
Des del Servei Catal de Trnsit es preveu impulsar
mesures que fomentin i incentivin lactivitat
dassociacions en matria de seguretat viria. En
el marc daquest projecte, algunes de les accions
prioritries serien:

Adoptar el rol de facilitador per tal de con-
solidar i optimitzar el treball que estan desen-
volupant el conjunt dentitats en lmbit de la
seguretat viria a Catalunya.

Assessorar les entitats en la realitzaci de
projectes relacionats amb la seguretat viria.

Promoure que les administracions que donen
suport a entitats (mitjanant subvencions o aju-
des en espcie) incorporin en els seus plans la
dedicaci de recursos a organitzacions que
realitzin projectes de seguretat viria.
En el marc daquest projecte, des del Servei Catal
de Trnsit es promour la generaci despais de
participaci ciutadana centrats en la seguretat viria.
3.2.2 Definir un pla dactuacions en colla-
boraci amb associacions i establir
me canismes formals de coordinaci i
seguiment (comissi, sessions de treball,
trasps dinformaci).
Per tal daprofitar al mxim els recursos existents en
el territori amb capacitats per contribuir al desple-
gament de lestratgia del Servei Catal de Trnsit
s necessari involucrar el teixit associatiu en les
actuacions planificades. Algunes de les accions
que caldria portar a terme en aquest sentit serien:

Comunicar el Pla de seguretat viria al mapa
dassociacions i definir actuacions concretes del
Pla en qu participin aquests actors.

Identificar oportunitats de generaci de
sinergies i collaboraci entre les associacions
del territori.

Establir mecanismes de seguiment del des-
plegament del Pla de seguretat viria i de posada
en com dinformaci entre el Servei Catal de
Trnsit i les entitats.
3.3 Impuls de la responsabilitat viria a
lempresa
Dur a terme poltiques integrals de
prevenci i dissuasi de les causes
daccident requereix involucrar agents
pblics i privats en lexecuci de
lestratgia de seguretat viria i compartir
responsabilitats amb ells.
En aquest sentit, les empreses sn un
actor que pot contribuir a complementar
les actuacions dels agents pblics en
lmbit de la seguretat viria i a reforar
la prevenci de laccidentalitat entre els seus
treballadors.
La major part dels trajectes per carretera,
especialment en dies feiners, responen a
lanomenada mobilitat obligada per motius
laborals (in itinire i in mision). De fet, una
part significativa dels accidents laborals
es produeixen a la carretera. La implicaci
de les empreses en laplicaci de mesures
preventives i de conscienciaci ha dajudar a
reduir el nombre daccidents en la mobilitat
per motius laborals.
3.3.1 Promoure lelaboraci de plans de segu-
retat viria a les empreses orientats a la
prevenci, conscienciaci i informaci
La contribuci de les empreses amb activitat a Ca-
talunya a la seguretat viria passa perqu incorporin
aquesta matria en els seus plans de prevenci
de riscos laborals. Per tal de fomentar aquesta
prctica, algunes de les accions a realitzar des del
Servei Catal de Trnsit serien:

Aprofundir en la investigaci sobre la re-
alitat dels accidents de trnsit en lentorn
laboral.

Comunicar a les empreses la convenincia
delaborar plans de prevenci de riscos en la
mobilitat obligada i sensibilitzar-les en aquest
sentit.

Assessorar les empreses en lelaboraci dels
plans i proporcionar-los guies i material de su-
port.

Encoratjar les empreses a elaborar i executar
plans mitjanant incentius econmics o fiscals.
55
3.4 Promoci duna presncia activa del
Servei Catal de Trnsit en lmbit
internacional
En els darrers anys, Catalunya sha situat
al nivell dels pasos europeus capdavanters
en lmbit de la seguretat viria. En
aquest sentit, el Servei Catal de Trnsit
t la capacitat dassolir un posicionament
i reconeixement del sistema de seguretat
viria de Catalunya a escala internacional.
Aquesta lnia estratgica est orientada
a augmentar els graus de collaboraci i
participaci entre el Servei Catal de Trnsit
i les autoritats internacionals referents en
seguretat viria i assolir el reconeixement
com a sistema de referncia internacional.
3.4.1 Creaci de lObservatori de Seguretat
Viria per tal dincidir en lmbit urb,
projectant les poltiques del Servei Ca-
tal de Trnsit a escala europea i global
i esdevenir un referent en la mobilitat
segura
Amb lobjectiu de promoure el posicionament del
Servei Catal de Trnsit a escala internacional, les
principals actuacions a portar a terme en el marc
daquest projecte serien:

La creaci dun Observatori de Seguretat Vi-
ria, encarregat de la recollida de dades, lanlisi
de la informaci i la recerca relacionada amb el
trnsit i la seva seguretat. Lobservatori basaria la
seva activitat en tres lnies de treball:
1. Estudi de la mobilitat en lmbit urb.
2. Projecci de lSCT a escala internacional
3. Generaci dun benchmark de bones
prctiques sobre la base dels objectius del
Pla 2014-2020 en qu es recullin les millors
intervencions desenvolupades, tant per
institucions pbliques com privades i de
lmbit del teixit associatiu.
La generaci dun benchmark respon a la necessi-
tat de mantenir i millorar la situaci de la seguretat
viria a Catalunya incorporant en el pla dactivitats
dels propers anys mesures innovadores, aplicades
en altres sistemes de seguretat viria de referncia
internacional, que hagin demostrat la seva efectivitat
a lhora de reduir la sinistralitat a les carreteres.
En lexercici didentificar aquestes actuacions
caldr collaborar amb autoritats i organitzacions
internacio nals de seguretat viria i tamb analitzar,
mitjanant un estudi de benchmarking, lefectivitat
de les mesures i laplicabilitat en el territori catal.

Promoure la realitzaci de projectes de recerca
en collaboraci amb autoritats internacio-
nals en matria de seguretat viria.

Promoure la participaci del Servei Catal
de Trnsit en esdeveniments internacionals
com el Dia Europeu de la Seguretat Viria o la
Setmana de la Seguretat Viria Global de les
Nacions Unides.

Promoure la celebraci a Catalunya desde-
veniments dinters internacional relacionats
amb el trnsit i la seguretat viria.
56 56
Disposar de les estructures, instruments i mecanismes
de gesti de seguretat viria que permetin la
consecuci de resultats
4
4.1.1 Millorar el marc legal de seguretat viria
4.1.2 Gestionar les competncies de seguretat viria a Catalunya
4.1.3
Elaboraci d'un pla de seguretat viria sobre la base d'un nou marc
de responsabilitat compartida
4.1.4
Creaci i posada en marxa de l'Autoritat del Trnsit per implantar
l'estratgia de seguretat viria a Catalunya
4.2.1
Implantar sistemes de gesti de la seguretat viria d'acord amb la
normativa ISO 39001
4.2.2
Establir objectius de seguretat viria en els plans dactuaci de
cada administraci pblica i de la resta dinstitucions implicades, en
el marc del Pla estratgic 2014-2020, i fer el seguiment dels
compromisos
4.2.3
Realitzaci de plans de seguretat viria (PSV) amb indicadors
objectius i de qualitat per a la presa de decisions de seguretat
viria
4.2.4 Informaci als usuaris sobre l'estat del trnsit
4.2.5
Optimitzar el procediment sancionador en matria de trnsit i
millorar-ne l'ecincia
4.3.1
Promocionar la demanda d'elements de seguretat activa i passiva
incorporats als vehicles
4.3.2
Realitzar campanyes per conscienciar els usuaris sobre la
importncia del bon manteniment tcnic dels vehicles als efectes de
prevenci de la seguretat viria
4.1
4.2
4.3
Millora contnua del marc
legal de seguretat viria
Implantaci de
assolir l'excellncia en la
gesti
Promoci d'un parc de
vehicles segur
57
Perqu el sistema catal de seguretat viria continu gaudint duna posici de referncia i mantingui el cicle
de resultats favorables, cal dotar el Servei Catal de Trnsit dinstruments i procediments de gesti orientats
a lexcellncia. Daltra banda, una millora en lautonomia de gesti i execuci passaria per millorar el marc
legal i lactual marc de competncies en matria de seguretat viria i per posar en marxa, sobre una nova
base legal, una autoritat de trnsit a imatge de les autoritats capdavanteres a escala internacional.

Gestionar les competncies a Catalunya en matria de seguretat
Dacord amb la Llei orgnica 6/1997, de 15 de desembre, van quedar excloses de transferncia a Cata-
lunya les facultats dexecuci de la legislaci de lEstat en les matries segents:
a) Expedici, revisi i bescanvi dels permisos i llicncies de conducci de vehicles de motor i
ciclomotors, com tamb la seva anullaci, intervenci i suspensi derivada dexpedients sancionadors.
b) Verificaci de les proves reglamentries per a lobtenci dels permisos de conducci.
c) Matriculaci i expedici dels permisos o llicncies de circulaci com tamb lanullaci, inter-
venci i revocaci daquests permisos i lautoritzaci de transferncies, duplicats, baixes de vehicles
i expedici de permisos temporals.
No obstant aix, hi ha marge per promoure reformes dins del que preveu la llei. En aquest sentit, des
del Servei Catal de Trnsit es fomentar la millora del marc legal assessorant en la revisi del marc
normatiu de seguretat viria urbana (per exemple, ordenances municipals de circulaci) per tal dhomo-
genetzar-lo amb el conjunt del marc legislatiu de la seguretat viria. Dins del marc de la responsabilitat
compartida collaborarem amb lAdministraci de lEstat per gestionar com ms b millor les seves
competncies actuals.
Dotar-se duns estndards en matria de seguretat que permetin enfocar lactuaci del Servei
Catal de Trnsit a resultats mesurables
El Servei Catal de Trnsit t vocaci de ser una entitat lder en matria de seguretat viria. En aquest
sentit, s conscient que tenir una orientaci vers lexcellncia en la gesti t un impacte directe en els
resultats sobre laccidentalitat i els seus efectes. Per aix, el Servei Catal de Trnsit t com a objectiu
treballar en una dinmica de millora contnua dels procediments de gesti i adaptar-los als estndards i
millors prctiques internacionals. En aquesta lnia, en els darrers anys shan introdut millores de gesti
com ara lavaluaci dels plans de seguretat triennals. El proper repte en la millora de la gesti s adaptar
els procediments del Servei a la normativa ISO 39001.
Aplicaci de les millors prctiques internacionals en matria de trnsit i seguretat viria
En el perode 2014-2020 el Servei Catal de Trnsit vol augmentar la seva participaci i collaboraci
amb organismes internacionals i autoritats del trnsit. Aquesta experincia ha dafavorir la identificaci
dactuacions efectives de seguretat viria aplicades amb xit a altres pasos. En aquesta lnia, la posada
en marxa de lObservatori de la Seguretat Viria ha de permetre millorar el coneixement sobre bones
prctiques internacionals i adaptables a lentorn de la mobilitat a Catalunya.
Orientaci a la qualitat del servei i la satisfacci de lusuari amb accions que anticipin situa-
cions de risc daccidentalitat
Contribuir a generar un entorn de mobilitat segura ha de ser compatible amb la prestaci dun servei de
qualitat. Per aconseguir-ho cal recolzar-se en instruments i tecnologies que permetin millorar la gesti
de la demanda i influir en les decisions dels usuaris mitjanant la comunicaci i difusi dinformaci
sobre lestat del trnsit i les situacions que augmenten el risc daccident a les vies.
58 58
4.1 Millora contnua del marc legal de
seguretat viria
El marc legal de seguretat viria ha de
preveure tant la regulaci de les actuacions
orientades a millorar el trnsit i reduir
laccidentalitat com lestabliment del model
de distribuci de competncies i rols ms
ptim per maximitzar leficcia de les
poltiques en seguretat viria. En aquest
sentit, larticulaci duna autoritat catalana
de seguretat viria construda sobre la
base dun nou marc legal alineat amb les
directrius europees i amb el marc normatiu
dels pasos capdavanters en aquesta matria
ha desdevenir un instrument amb capacitat
per impulsar poltiques de seguretat viria
que permetin fer avenos importants en la
reducci de laccidentalitat a Catalunya.
4.1.1 Millorar el marc legal de seguretat
viria
Dacord amb la Llei orgnica 6/1997, de 15 de
desembre, de transferncia de competncies en
matria de trnsit, lEstat atorga a Catalunya com-
petncies executives de la legislaci de lEstat, per
no preveu la capacitat legisladora en aquest mbit.
No obstant aix, s que hi ha marge per promoure
reformes dins del que estableix la Llei. En aquest
sentit, des del Servei Catal de Trnsit es fomentar
la millora del marc legal assessorant en la revisi
del marc normatiu de seguretat viria urbana (per
exemple, ordenances municipals de circulaci), per
tal dhomogenetzar-lo amb el conjunt del marc
legislatiu de la seguretat viria.
4.1.2 Gestionar les competncies de seguretat
viria a Catalunya
Aquest projecte preveu el lideratge del Servei
Catal de Trnsit per millorar la gesti de les
competncies en matria de trnsit. En el marc de
la Comissi Interdepartamental i de la Comissi
Catalana de Trnsit i Seguretat Viria, i fonamen-
talment a travs dels grups de treball, incidirem en
les competncies en seguretat viria i les perfeccio-
narem, per tal darribar a lobjectiu genric previst
per a lany 2020.
4.1.3 Elaboraci dun pla de seguretat viria
sobre la base dun nou marc de respon-
sabilitat compartida
La revisi del marc normatiu de seguretat viria ha
de dotar la Generalitat de Catalunya i el Servei Catal
de Trnsit duna capacitat executiva ms gran
en matria de trnsit i seguretat viria. Aquest
nou marc legal ha de constituir el fonament duna
estratgia de seguretat viria amb visi transversal
i un abast ms ampli que els actuals plans de se-
guretat viria triennals, alineada amb les directives
europees i amb els objectius i lnies de treball dels
pasos referents en seguretat viria.
4.1.4 Creaci i posada en marxa de lAutoritat
del Trnsit per implantar lestratgia de
seguretat viria a Catalunya
Perqu la Generalitat de Catalunya disposi de les
eines necessries per poder desplegar ntegrament
una estratgia de seguretat viria prpia, caldria
articular una Autoritat Catalana de Trnsit a
imatge de les autoritats referents en lmbit inter-
nacional en seguretat viria.
Assolir-ho implica ampliar el marc de competncies
existent i definir un full de ruta per a la posada en
marxa del nou organisme que tingui en compte la
implantaci de totes les dimensions requerides en
un projecte daquestes caracterstiques: model de
govern i model de finanament, vessant tecnolgic,
definici de procediments i operacions, estratgia
de comunicaci, etc.
59
4.2 Implantaci de mecanismes orientats a
assolir lexcellncia en la gesti
Per obtenir uns bons resultats en matria
de seguretat viria no nhi ha prou a definir
poltiques pbliques efectives o comptar
amb una infraestructura segura. En aquest
sentit, cal que el sistema de seguretat
viria de Catalunya estigui suportat en un
model de gesti orientat a lexcellncia
que incorpori les millors prctiques en
els processos clau del sistema: definici
del marc estratgic i del pla operatiu,
coordinaci entre organismes, sistemes
de comunicaci i informaci als usuaris,
optimitzaci del procediment sancionador,
etc.
4.2.1 Implantar sistemes de gesti de la segu-
retat viria dacord amb la normativa ISO
39001
Identificar els gaps actuals que tenen els sistemes
de gesti del Servei Catal de Trnsit respecte als
requisits que sestableixen a la ISO 39001 i elaborar
un full de ruta per a ladaptaci del sistema
de gesti a la norma esmentada i la certificaci
posterior pels organismes establerts. Per dur a
terme aquest projecte caldr identificar els rols i
responsabilitats dels membres de lequip que liderin
el projecte en relaci amb les tasques de gesti,
planificaci, execuci i avaluaci dels resultats de
laplicaci de la norma, i preveure una assignaci
pressupostria a aquest efecte.
4.2.2 Establir objectius de seguretat viria en
els plans dactuaci de cada administra-
ci pblica i de la resta dinstitucions
implicades en la mobilitat i la seguretat
viria, en el marc del Pla estratgic 2014-
2020, i fer el seguiment dels compromi-
sos
En lnia amb els objectius del pla estratgic que
preveuen la millora de la coordinaci amb la resta
dagents que realitzen actuacions de foment de la
seguretat viria, el Servei Catal de Trnsit promour
la incorporaci dobjectius quantificables en els
seus plans dacci i assessorar aquests agents en
aquest sentit. Per tal dassegurar lexecuci efectiva
dels objectius esmentats, es promour que sinclo-
guin en un pla aprovat pel Govern.
Aquest projecte ha de contribuir a assolir un siste-
ma de seguretat viria catal amb responsabilitats
compartides, en qu tots els agents amb capacitat
dinfluir en la seguretat i la prevenci de laccidenta-
litat treballin sota un marc estratgic com.
Ms enll de promoure lestabliment dobjectius,
el Servei Catal de Trnsit exercir funcions de
seguiment de lestat davanament dels objectius
estratgics mitjanant lestabliment dun sistema
dindicadors homogeni.
4.2.3 Realitzaci de plans de seguretat viria
amb indicadors objectius i de qualitat
per a la presa de decisions de seguretat
viria
Des del 1999, Catalunya ha realitzat cinc plans tri-
ennals de seguretat viria. Aquests plans estableixen
les lnies de treball que han de contribuir a assolir
els objectius estratgics del Servei Catal de Trnsit
a mitj termini, com tamb el programa anual dac-
tivitats per a tot el perode.
Lelaboraci dels plans de seguretat viria sha mos-
trat com una eina efectiva a lhora destablir i limitar
el camp dactuaci del Servei Catal de Trnsit i dels
agents collaboradors en la millora del trnsit i la se-
guretat. Si b aquests plans ja preveuen la definici
dindicadors vinculats a cada acci, en el perode
2014-2016 es pot aprofitar loportunitat que brinda
la creaci prevista de lObservatori de la Seguretat Vi-
ria per construir un sistema dindicadors robust
i avaluable, que permeti al Servei Catal de Trnsit
obtenir informaci de valor sobre el funcionament
de les poltiques pbliques i orientar envers la presa
de decisions i la millora contnua de la gesti.
60 60
4.2.4 Informaci als usuaris sobre lestat del
trnsit
Aquest projecte t per objectiu millorar la qualitat
del servei prestat pel Servei Catal de Trnsit als
usuaris, com tamb reduir la probabilitat daccidents
grcies a una millor informaci de lusuari i una millor
distribuci de la demanda.
El desenvolupament dun sistema de dades sobre
lestat del trnsit que doni cobertura a tot el
territori catal comporta impulsar la coordinaci
de les diferents administracions per homogenetzar
lintercanvi dinformaci i collaborar amb els agents
privats que distribueixen aquesta informaci als
usuaris.
Quant a la gesti de la comunicaci, cal preveure
tant procediments de difusi dinformaci a temps
real (comunicaci directa de dades al pblic, in-
tercanvi de dades amb provedors privats) com la
informaci prvia de les previsions de trnsit, cercant
la disminuci de la insatisfacci dels usuaris afectats
i lorientaci a la demanda.
Pel que fa als continguts de la informaci que sha
de difondre, cal tenir en compte el concepte dinfor-
maci mnima universal, que fa referncia a aquell
nivell dinformaci mnim al qual el ciutad, com a
usuari de la via, t dret a accedir. Un altre element
innovador que sha de tenir en compte s la incorpo-
raci de la informaci multimodal, que ofereix als
usuaris informaci sobre les alternatives dintercanvi
intramodal i intermodal, preveient tamb el canvi
de modalitat de transport vehicle privat-modalitat
pblica durant el trajecte.
4.2.5 Optimitzar el procediment sancionador
en matria de trnsit i millorar-ne lefi-
cincia
Aquest projecte semmarca en la lnia de loptimit-
zaci i la millora constant de lactivitat i la satisfacci
de les parts interessades en el procediment sanci-
onador (ISO 9001:2008). Optimitzar leficincia
del procediment sancionador requereix aplicar
millores en procediments com la notificaci dinici
de lexpedient, lagilitaci de lexecuci del procs i la
millora de la qualitat. Algunes de les fites i actuacions
necessries sota aquest projecte serien:

Millora de la gesti en el procediment san-
cionador assolint objectius quantificables com
per exemple:

Increment del nombre de notificacions lliu-
rades, per tal dassegurar el coneixement
per part de les persones interessades de la
informaci pertinent.

Reducci del temps transcorregut entre la
comissi de la infracci i la recepci de la
notificaci.

Reducci del nombre dallegacions, recursos
i altres reclamacions.

Impuls dactuacions dintercanvi dinforma-
ci i collaboraci entre els pasos membres de
la UE en benefici de la seguretat viria i de lluita
contra la impunitat dalguns conductors.

Millora constant de la qualitat amb la renova-
ci peridica de la certificaci ISO 9001:2008 en
lmbit del procediment sancionador de trnsit i
estudi de lampliaci del seu abast.
4.3 Promoci dun parc de vehicles segur
Lantiguitat mitjana del nostre parc de
vehicles s de gaireb 11 anys, per la qual
cosa es requereix un manteniment adequat
daquests vehicles. Amb tot, sha detectat
que, motivat per la crisi econmica, al
voltant dun 18% dels vehicles que han
de passar la ITV no ho han fet, amb el
consegent increment del risc que aix
suposa. Per aquest motiu cal impulsar les
inspeccions tcniques de vehicles amb
campanyes de vigilncia i informaci.
4.3.1 Promocionar la demanda delements de
seguretat activa i passiva incorporats als
vehicles
En els darrers anys, els fabricants de vehicles han
realitzat importants avenos en matria de segure-
tat, ja que han incorporat nous dispositius com els
avisadors acstics del cintur de seguretat, sistemes
de control de velocitat o els sistemes ADAS (Driver
61
Assistance Systems) que alerten de canvis de carril,
detecten angles morts, etc. No obstant aix, ls
daquests sistemes no est generalitzat.
A ms de continuar promovent la installaci
daquests dispositius en els vehicles de srie, s fo-
namental que els conductors que disposen daquests
sistemes els utilitzin, com tamb fomentar la seva
demanda mitjanant:

Campanyes de comunicaci i sensibilitzaci
en coordinaci amb altres agents (altres admi-
nistracions, fabricants delements de seguretat
passiva, etc.).

Generar incentius econmics o fiscals per
afavorir la demanda daquests dispositius.
4.3.2 Realitzar campanyes per conscienciar
els usuaris sobre la importncia del bon
manteniment tcnic dels vehicles als
efectes de prevenci de la seguretat
viria
Dacord amb les ltimes mesures activades pel Servei
Catal de Trnsit en matria de control del compli-
ment de les inspeccions tcniques de vehicles, caldr:

Fer campanyes informatives sobre la impor-
tncia del manteniment preventiu dels vehicles.

Millorar el monitoratge del compliment
de la ITV del parc de vehicles de Catalunya i el
procs sancionador.

Continuar desplegant els sistemes de de-
tecci dincompliment de la ITV amb sanci
automtica.

Analitzar la informaci que proporcionen
les ITV i concentrar esforos en les principals
problemtiques detectades.
62 62
Facilitar laprenentatge de la mobilitat segura al llarg
del cicle vital
5
5.1.1
Potenciaci de l'educaci per a la mobilitat segura i altres mesures
de prevenci del risc de trnsit mitjanant la participaci dels
centres educatius
5.1.2
Assegurar la formaci en seguretat viria com a prevenci de riscos
laborals in mision i in itinere
5.1.3
Impuls dun model de valors i competncies deducaci per a la
mobilitat segura
5.2.1
Realitzar campanyes de comunicaci sobre factors de risc
(velocitat, alcohol/drogues i sistemes de seguretat passiva) en
parallel a les accions de vigilncia i control
5.2.2
Mantenir accions de sensibilitzaci per generar una opini favorable
a la seguretat viria
5.2.3
Desenvolupar una poltica de transparncia en relaci amb les
poltiques de seguretat viria executades i els resultats aconseguits
5.3.1
Impuls de les mesures per potenciar que els conductors tinguin les
competncies necessries per conduir i circular amb seguretat
5.3.2
Creaci i desenvolupament de processos perqu les persones que
presenten factors o conductes de risc no provoquin accidents de
trnsit
5.2
5.3
Disseny d'estratgies de
comunicaci que fomentin
una cultura de la
seguretat viria
Millora de les
competncies dels
conductors
5.1
Desplegament i promoci
d'un currculum de
mobilitat segura que
acompanyi les persones
en la seva trajectria com
a usuaris de la mobilitat
63
En la mobilitat, la seguretat depn de totes les persones que hi participen, dels valors collectius i indivi duals,
de la manera de fer i comportar-se de cadasc, de les capacitats i competncies dels usuaris, de la seva
voluntat, etc. Tothom ns responsable. Per aix s tan important facilitar la sensibilitzaci i laprenentatge
de la mobilitat segura al llarg del cicle vital, desenvolupant un conjunt de lnies estratgiques i projectes que
involucrin tots els agents que hi collaboren o hi poden collaborar (centres educatius, autoescoles, empreses,
associacions i administracions pbliques, entre altres).

Necessitat duna coordinaci ms gran entre els actors implicats en leducaci i la formaci
viria
Sn diverses les organitzacions que intervenen en la prevenci viria en diferents etapes de la vida dels
ciutadans: els centres educatius i entitats de lleure que realitzen activitats educatives i de sensibilitzaci
en aquesta matria amb infants i adolescents, les universitats, les autoescoles i empreses que duen
a terme accions de formaci, sensibilitzaci, informaci i prevenci dirigides a adults, com tamb altres
ens, com les administracions locals, la mateixa Generalitat, fundacions i associacions, que sadrecen
a diferents grups de poblaci, al llarg del cicle vital educatiu i, molt especialment, els monitors de les
policies locals i els mossos desquadra, que han estat els grans impulsors de lEMS.
El Servei Catal de Trnsit t un paper rellevant en limpuls daquestes accions, en determinats casos
realitzant-les directament i en daltres promovent que la resta dagents les duguin a terme de manera
coordinada i dins dun marc daprenentatge estructurat.
Si b en els darrers anys el Servei Catal de Trnsit ha desenvolupat mesures orientades a millorar la
coordinaci entre els agents, hi ha marge de millora en aquest sentit. En el marc del nou pla estra-
tgic, sha de continuar impulsant la participaci dels actors que poden collaborar en ledu-
caci i la formaci. El Servei Catal de Trnsit ha de liderar la creaci dun coneixement compartit,
la collaboraci en un projecte com i la combinaci de propostes per actuar de manera coordinada i
aconseguir ms bons resultats.
Mapa dels actors implicats en leducaci i la formaci viries
Centres educatius
Organitzacions de lleure
Monitors de policies i mossos
Autoescoles
Empreses
Universitats
Associacions i fundacions
Centres de formaci de
professionals
Generalitat
Administracions locals
64 64
Oportunitat de millora en la prioritzaci i la sistematitzaci de la seguretat viria en centres
educatius, autoescoles i empreses
Leducaci per a la mobilitat segura ha de ser una responsabilitat compartida entre els diferents agents
que poden tenir-hi ms pes. Concretament, centres educatius, autoescoles i empreses sn alguns dels
agents que comparteixen responsabilitat en la prevenci i que, com que aglutinen la majoria dels usuaris
de lespai pblic, tenen una gran capacitat per sensibilitzar-los i educar-los. No obstant aix, sobserva que
els agents esmentats desenvolupen accions de formaci, educaci i prevenci en seguretat viria duna
manera desigual, i que es poden identificar oportunitats de millora especfiques per a cadascun dells:

Centres educatius: hi ha nombroses intervencions de mltiples agents que collaboren a
primria i secundria. Es requereix que es faci un treball coordinat per garantir que leducaci
per a la mobilitat segura es realitzi de manera estructurada i sistemtica als centres
educatius.

Autoescoles: lalumnat t com a objectiu superar les proves de coneixements, aptituds i
comportaments necessaris per obtenir el perms de conduir. Es fan necessries estratgies
que facilitin que les autoescoles augmentin la dedicaci a fomentar actituds i valors
de seguretat viria, sens perjudici que mantinguin la dedicaci actual a la preparaci per a
proves de coneixements i aptituds.

Empreses: els desplaaments relacionats amb la feina generen risc daccident de trnsit, sigui
in mission o in itinere. Cal fomentar el desenvolupament de programes formatius sobre
mobilitat segura dins dels plans de prevenci de riscos laborals de les empreses.
En aquest sentit, el Servei Catal de Trnsit ha de treballar per propiciar que aquests entorns i agents
assumeixin un paper ms actiu en el foment de la prevenci i la mobilitat segura. Per assolir aquest repte
caldr que el Servei Catal de Trnsit sensibilitzi els agents, els acompanyi i els assessori en el disseny
i execuci de les activitats i faci una difusi millor dels recursos i metodologies de leducaci per a la
mobilitat segura, posant-los a labast dels responsables de la formaci.
Les competncies de leducaci per a la mobilitat segura han de ser el marc de les interven-
cions relacionades amb el mn del trnsit
Al llarg dels anys 2012 i 2013, el Servei Catal de Trnsit i un ampli grup de collaboradors han treballat
conjuntament per definir leducaci per a la mobilitat segura, i han establert els valors que lorienten i
les competncies que shan de desenvolupar al llarg del cicle vital.
Duna banda, aquest nou marc shaur de difondre i generalitzar a totes les actuacions educatives que
es facin, tant les prpies del Servei Catal de Trnsit com les dels altres agents de lEMS.
Daltra banda, a Catalunya es porten a terme multitud dactivitats relacionades amb el trnsit: con-
gressos i jornades, campanyes de publicitat, activitats formatives, actuacions per a la promoci de la
mobilitat accessible i sostenible, etc. El pes que t la seguretat viria en aquestes actuacions continua
sent limitat. Totes les intervencions relacionades amb el mn del trnsit sn valuoses, ja que poden ser
entorns daprenentatge de la seguretat viria per als diferents usuaris de la via. Per aix, cal treballar
perqu els valors i competncies de leducaci per a la mobilitat segura es tinguin en compte en totes
les intervencions.
65
Promoci de bones prctiques en la comunicaci de la seguretat viria
El tracte inadequat en la comunicaci sobre continguts de seguretat viria que puguin fer determinats
agents amb una capacitat de difusi significativa t un impacte negatiu en la sensibilitzaci dels usu-
aris de la mobilitat. Per aix, des del Servei Catal de Trnsit cal prevenir aquest risc i impulsar accions
dinformaci i sensibilitzaci que promoguin el tractament correcte dels continguts de seguretat viria
per part daquests agents.
El canal Internet suposa una oportunitat per a la difusi de la seguretat viria
Internet i la millora de les competncies digitals de la poblaci obren noves possibilitats en lmbit de
la comunicaci i la difusi dels valors de la mobilitat segura.
El nombre de persones amb accs a aquesta tecnologia ha crescut amb fora al nostre pas en els dar-
rers anys. Dacord amb les dades de lIDESCAT (2011), el percentatge de la poblaci adulta que utilitza
Internet amb una certa freqncia a Catalunya s superior al 70%, i lndex de penetraci entre els
joves, els anomenats nadius digitals, s proper al 100%.
Les noves eines digitals tenen la capacitat de fer arribar missatges a determinats collectius als quals s
difcil accedir a travs dels mitjans tradicionals.
Daltra banda, tamb cal estar alerta davant el risc que a travs de la xarxa es difonguin continguts amb
un tracte desfavorable de la seguretat viria.
Necessitat dadaptar la formaci dels conductors a les seves caracterstiques i necessitats
La seguretat viria requereix la mxima qualitat dels processos que regulen el dret a la conducci, siguin
proves psicofsiques, exmens o la mateixa formaci dels conductors. Aquests processos es donen en
lobtenci del perms de conduir, en les renovacions i en la reeducaci de conductors que han coms
infraccions i delictes de trnsit.
El Servei Catal de Trnsit ha de promoure la millora de la qualitat daquests processos, tant daquells
dels quals s responsable directe com dels altres, ja que afecten la seguretat de les persones.
En aquest sentit, ha de tenir obertes diferents lnies de treball:

Collaboraci amb les administracions per vetllar per la qualitat dels processos.

Avaluaci dels resultats de les intervencions i introducci de mesures per millorar-les, si
sescau.

Disseny de mesures perqu les estratgies i programes formatius sadaptin a les carac-
terstiques i necessitats dels conductors.

Sensibilitzaci i formaci dels agents que intervenen en processos de capacitaci i formaci
de conductors.
66 66
5.1 Desplegament i promoci dun
currculum de mobilitat segura que
acompanyi les persones en la seva
trajectria com a usuaris de la mobilitat
En el marc daquesta lnia estratgica
simpulsar la implicaci de diferents agents
(centres educatius, empreses, associacions,
etc.) en la difusi dels valors de la mobilitat
segura a la ciutadania. Des del Servei Catal
de Trnsit es donar suport i eines als
professionals que, des dels diferents mbits,
realitzaran accions formatives amb lobjectiu
de promoure un currculum formatiu
integral que acompanyi els usuaris en la
seva trajectria i respongui a les necessitats
de cada etapa.
5.1.1 Potenciaci de leducaci per a la mobili-
tat segura i altres mesures de prevenci
del risc de trnsit mitjanant la participa-
ci dels centres educatius
La difusi i impartici de continguts sobre mobilitat
segura integrats en els currculums escolars s un
instrument en qu cal posar laccent per tal de pro-
moure un canvi cultural en la percepci de la
importncia de la seguretat viria i aprofundir
en la idea que la responsabilitat sobre la seguretat
viria s una qesti que implica tots els actors,
inclosos els ciutadans.
Per tal daprofundir en la implicaci dels centres esco-
lars en la formaci en seguretat viria, des daquest
projecte simpulsar:

Formalitzaci de la collaboraci entre els de-
partaments dEnsenyament i dInterior per op-
timitzar la introducci de lEMS. Ampliaci de
formaci a secundria amb motocicletes.

Assessorament als centres en la integraci de
leducaci viria en el currculum escolar.

Formaci als professionals dels centres educatius
encarregats dimpartir els continguts en educaci
viria.

Desenvolupament dun centre virtual deducaci
per a la mobilitat segura al qual puguin accedir
els professionals.
5.1.2 Assegurar la formaci en seguretat vi-
ria com a prevenci de riscos laborals in
mision i in itinere
Dacord amb les darreres dades disponibles, ms
del 30% de les vctimes daccidents de trnsit
es produeixen en desplaaments per motius
laborals. Per incidir en aquest mbit, el Pla estrat-
gic actual recull diverses mesures que involucren les
empreses i els traslladen part de la responsabilitat
de vetllar per la seguretat viria. Una daquestes
s el projecte que preveu la realitzaci de plans
de mobilitat a les empreses dins de les mesures de
prevenci de riscos laborals.
Entroncant amb aquest projecte, en lmbit de
leducaci es preveu que aquests plans de mobili-
tat incloguin la realitzaci daccions formatives en
seguretat viria laboral.
Des del Servei Catal de Trnsit simpulsar la
realitzaci daquestes accions formatives i es
far un seguiment del seu compliment, alhora
que sassessorar les empreses en la impartici dels
cursos i es proporcionar material de suport.
5.1.3 Impuls dun model de valors i competn-
cies deducaci per a la mobilitat segura
Lany 2013, a partir dun procs de participaci, sha
elaborat un model deducaci per a la mobilitat
segura centrat en la persona. Aquest model
estableix uns valors fonamentals de lEMS i unes
competncies que cobreixen tot el cicle vital. El Servei
Catal de Trnsit, amb la participaci de les persones
i entitats que hi collaboren, far el desplegament i
la consolidaci daquest model, a travs de publica-
cions especfiques i difusi. Aix mateix selaboraran
i sadaptaran programes i materials emmarcats en
aquesta nova lnia de treball. A ms, caldr establir
mesures de suport a tots els agents que intervenen
o poden collaborar en leducaci per a la mobilitat
segura, i facilitar-los suport divers com ara recursos,
formaci i trobades de sensibilitzaci.
67
5.2 Disseny destratgies de comunicaci
que fomentin una cultura de la
seguretat viria
Les accions de comunicaci constitueixen
un instrument fonamental per al Servei
Catal de Trnsit a lhora dassolir els
objectius del Pla estratgic. En aquest sentit
cal recolzar-se en una estratgia de
comunicaci que potenci el resultat de
les intervencions de seguretat viria
i alhora sigui capa de conscienciar els
usuaris en aquesta matria i dissuadir-los de
ladopci de conductes de risc.
5.2.1 Realitzar campanyes de comunicaci
sobre factors de risc (velocitat, alcohol/
drogues i sistemes de seguretat passiva)
en parallel a les accions de vigilncia i
control
En els darrers anys el Servei Catal de Trnsit ha
portat a terme un conjunt de campanyes divulga-
tives orientades a persuadir els usuaris sobre les
conductes de risc i ls de sistemes de seguretat.
En el marc de lestratgia 2014-2020, lobjectiu del
Servei Catal de Trnsit s continuar promovent
accions de comunicaci, complementries a les
actuacions de control, amb capacitat per incidir
en el comportament dels usuaris de la via.
5.2.2 Mantenir accions de sensibilitzaci per
generar una opini favorable a la segu-
retat viria
Les campanyes de comunicaci i divulgaci sn eines
que complementen les intervencions de vigilncia i
tenen una alta potencialitat de persuasi.
El Servei Catal de Trnsit vol seguir augmentant
leficcia de la seva estratgia de comunicaci. Per
aconseguir-ho, cal continuar innovant i recol-
zar-se en una gran varietat de canals (xarxes
socials com Twitter i canal Youtube, campanyes pu-
blicitries en mitjans on line i off line i altres accions
divulgatives en mitjans) per maximitzar larribada a
tots els collectius objectiu.
5.2.3 Desenvolupar una poltica de transpa-
rncia en relaci amb les poltiques de
seguretat viria executades i els resultats
aconseguits
Les poltiques de seguretat viria cal que vagin
acompanyades daccions de comunicaci que ajudin
a facilitar ladopci i lacceptaci de les mesures per
part dels usuaris de la via.
Aquestes accions han de ser clares respecte a la
relaci existent entre els objectius de les poltiques
i les mesures executades. Per tal de conscienciar els
usuaris sobre la necessitat de dur a terme poltiques
de seguretat viria concretes, tamb s rellevant acla-
rir el benefici social derivat de la seva implantaci.
Aquesta comunicaci sha de fer sota un model
basat en la transparncia, en qu lusuari tingui
accs en tot moment a la informaci relativa a les
poltiques impulsades a Catalunya en matria de
trnsit i a limpacte daquestes poltiques en la se-
guretat viria.
5.3 Millora de les competncies dels
conductors
Per reduir els accidents shan de millorar les
competncies viries de tots els ciutadans i
alhora sha de tenir molt en compte les que
sn especfiques dels conductors. Per aix el
Servei Catal de Trnsit ha de promoure la
qualitat dels processos relacionats amb
lobtenci del perms de conduir.
En el marc daquesta lnia estratgica
tamb es preveu aprofundir en les mesures
adreades a la rehabilitaci de collectius de
conductors que presenten factors de risc.
5.3.1 Impuls de les mesures per potenciar que
els conductors tinguin les competncies
necessries per conduir amb seguretat
Des del Servei Catal de Trnsit es promour que els
processos de formaci per a lobtenci del perms
de conduir reforcin coneixements, procediments
i actituds que afavoreixin comportaments segurs.
68 68
En aquest sentit, es duran a terme iniciatives que
potencin una formaci de qualitat en mobilitat
segura, basada en el tractament dels factors de risc
dels preconductors.
Limpuls de la formaci requereix el suport als
professionals. En aquesta lnia safavorir la creaci
dun centre de recursos que posi a labast dels for-
madors viaris informaci sobre continguts, mtodes
i programacions, i que sistematitzi les activitats i
la formaci directament adreada als formadors.
Pel que fa a la formaci de professors i directors
descoles de conductors, sincidir especialment
en els mtodes i estratgies per promoure actituds
favorables a la seguretat.
5.3.2 Creaci i desenvolupament de processos
perqu les persones que presenten fac-
tors o conductes de risc no provoquin
accidents de trnsit
En els darrers anys, shan impulsat mesures orien-
tades a reduir la probabilitat que les persones amb
comportaments de risc, com ara els infractors de la
normativa viria que reincideixen, causin accidents.
Aquestes mesures shan centrat en programes de
formaci i sensibilitzaci en seguretat viria dirigits
a aquests collectius. La qualitat, coherncia i bon
funcionament del sistema ha estat un dels factors
clau del seu xit.
En el marc del Pla estratgic de seguretat viria
2014-2020 el Servei Catal de Trnsit vol continuar
avanant en aquesta lnia de treball. Per aix, es
posar el focus en el seguiment i lavaluaci de
limpacte de les mesures educatives. A ms,
shaur daprofundir en lestudi dels perfils
dels conductors que presenten riscos i dissenyar
programes de prevenci de laccidentalitat basats
en aquests perfils. Tamb es far mfasi en els pro-
cessos, amb un seguiment del desenvolupament
organitzatiu i pedaggic dels cursos de sensibilitzaci
i reeducaci viria.
69
R+D+i en la seguretat viria
6
6.1.1 Creaci despecialitzacions acadmiques
6.1.2 Collaboraci continuada amb universitats i instituts cientcs
6.1.3 Convocatria de premis d'R+D+i en trnsit i seguretat viria
6.1.4 Creaci duna Ctedra de seguretat viria
6.1.5 Recerca amb la Ctedra deducaci i formaci viria
6.2
Anlisi i presa de decisions
combinades entre negocis
interdependents
6.2.1
Creaci dels sistemes dinformaci combinats (accidents, mobilitat,
informaci de sancions, etc.)
6.3
Promoci del sector privat
i activaci econmica
6.3.1 investigadors. Continuaci com a laboratori fsic. Disseny i denici.
Creaci del HighWay Lab com a inici de set de dades per a
Collaboraci amb el sector privat
6.4
Proactivitat en la
realitzaci dactuacions de
prevenci basades en
6.4.1
Destinaci de recursos per desenvolupar coneixement basat en la
modelitzaci
6.5
Presncia internacional,
lobbying, pla de
publicacions i branding
6.5.1
Desenvolupament de diverses accions orientades a promocionar les
actuacions d'R+D+i impulsades pel Servei Catal de Trnsit
Incorporaci i promoci
del coneixement extern
6.1
70 70
En el marc daquesta lnia estratgica, el Servei Catal de Trnsit impulsar la realitzaci dactivitats de recerca
i la incorporaci del coneixement extern en la definici de les poltiques de mobilitat. Amb tot, la implantaci
de la tecnologia i dels nous coneixements en aquests camp sha de traduir en una millora contnua de la
seguretat de la xarxa viria catalana i en una millora de la satisfacci de lusuari.

Lecosistema dactors que re-
alitzen activitats de recerca i
innovaci en seguretat viria s
molt divers i comprn organit-
zacions de naturalesa ben dife-
rent, com poden ser centres de
recerca, universitats, empreses,
etc.En aquest entorn, el Servei
Catal de Trnsit ha de tenir un
paper central per dinamitzar
la collaboraci i la generaci
de sinergies entre els diferents
actors i impulsar la transferncia
de coneixement i la implantaci
dels nous descobriments de la
recerca en el sistema de mobi-
litat catal.
Oportunitat per augmentar la collaboraci amb institucions del mn acadmic amb diferents
finalitats
Aprofitar encara ms el coneixement que generen les universitats en matria de seguretat viria ha
de contribuir a millorar el sistema de mobilitat catal a mitj i llarg termini. Per aix, cal aprofundir en
el marc de collaboraci entre les universitats i el Servei Catal de Trnsit, amb els objectius segents:

Incorporar el coneixement del mn acadmic en els processos de presa de decisions sobre
seguretat viria.

Impulsar la recerca i la formaci en seguretat viria a les universitats.
Universitats Empreses
71
Impuls de lR+D+i aplicada a la mobilitat en el sector privat
El sector privat, juntament amb les universitats, s un dels grans generadors de coneixement en lmbit
de la seguretat viria.
En aquest sentit, el Servei Catal de Trnsit pot contribuir al fet que les empreses trobin a Catalunya un
entorn favorable per al desenvolupament dactivitats de recerca. Al seu torn, cal enfortir els llaos de
collaboraci entre el Servei Catal de Trnsit i les empreses a fi dincorporar el coneixement del sector
privat al sistema de mobilitat catal.
Incorporaci de les noves tecnologies al camp de la mobilitat per assolir una millor gesti de
la informaci disponible
Un dels reptes en la gesti de la informaci de la mobilitat s millorar la integraci i la interoperabilitat
entre els diferents gestors de dades de la mobilitat, tant pblics com privats. En aquest sentit, treballar
en la lnia de consolidar la informaci disponible ha de permetre disposar deines ms robustes en les
quals recolzar-se a lhora de prendre decisions sobre seguretat viria.
Augment de la presncia en lmbit internacional mitjanant el lideratge diniciatives inno-
vadores en mobilitat i seguretat viria
El Servei Catal de Trnsit, com a entitat amb vocaci de ser un referent global en lmbit de la mobilitat
segura, t loportunitat de posar en valor les iniciatives que lideri i impulsi en el camp de la recerca i la
innovaci per augmentar el seu reconeixement i visibilitat en lmbit internacional.
72 72
6.1 Incorporaci i promoci del
coneixement extern
Laugment dels nivells de collaboraci
entre la Generalitat de Catalunya, el Servei
Catal de Trnsit i la comunitat cientfica
i acadmica ha de permetre crear canals
de transferncia de coneixement que
han de donar suport a la definici i
execuci de les poltiques pbliques
de trnsit i seguretat viria que simpulsen
des del Servei Catal de Trnsit i altres
departaments de la Generalitat.
En el nou marc estratgic, el Servei Catal
de Trnsit tamb ha dintensificar el seu
paper com a dinamitzador i impulsor de
lactivitat del mn acadmic en lmbit
de la recerca i la formaci en seguretat
viria. En aquest sentit, per generar entorns
propicis a lR+D+i en matria de trnsit i
seguretat viria s necessari fomentar la
capacitaci tcnica dels professionals que
treballen en aquest camp. Actualment
hi ha una oferta formativa molt limitada
en aquest mbit, fet que dificulta
lespecialitzaci dels futurs treballadors del
sector del trnsit. Per aix el Servei Catal
de Trnsit vol contribuir, a travs daquesta
lnia estratgica, a fer que universitats i
escoles tcniques amplin la seva oferta.
6.1.1 Creaci despecialitzacions
acadmiques
Aquest projecte preveu promoure que les escoles
tcniques desenvolupin una oferta despecialit-
zacions relacionades amb el trnsit (p. e. ms-
ters, enginyeries, especialitzacions sobre titulacions
vigents, etc.). La generaci doferta en matries
relacionades amb el trnsit i la seguretat ha de
contribuir a augmentar la professionalitzaci dels
entorns laborals centrats en aquests mbits.
6.1.2 Collaboraci continuada amb universi-
tats i instituts cientfics
Cal augmentar els graus de collaboraci i aprofitar
les possibles sinergies entre els centres de coneixe-
ment i la resta dagents que intervenen en lexecuci
de les actuacions de trnsit. En aquest sentit, es volen
establir mecanismes de collaboraci sistemtics
entre el Servei Catal de Trnsit i les univer-
sitats que permetin incorporar el coneixement
extern en la definici i execuci de les poltiques de
seguretat viria i que tamb potencin la investigaci
per part de les universitats i centres de recerca en
aquesta matria.
6.1.3 Convocatria de premis dR+D+i en trn-
sit i seguretat viria
Per tal dincentivar la realitzaci de projectes dR+D+i
centrats en el trnsit i la seguretat viria, simpulsar
la creaci dun premi que reconegui les millors
iniciatives impulsades tant des dinstitucions pbli-
ques com privades.
6.1.4 Creaci duna Ctedra de seguretat
viria
La creaci duna ctedra que socupi de temes rela-
cionats amb el trnsit s un instrument que ha de
permetre impulsar la innovaci i la recerca en aquest
mbit, formalitzant acords de collaboraci entre la
universitat, agents pblics o privats relacionats amb
la seguretat viria i el mateix Servei Catal de Trnsit.
El desenvolupament de la ctedra ha de facilitar la
comunicaci entre la comunitat universitria i els
organismes collaboradors. El seu mbit dactuaci
se centraria en lnies de treball diverses com la for-
maci, la difusi del coneixement, la recerca i
la transferncia de tecnologia.
6.1.5 Recerca amb la Ctedra deducaci i for-
maci viria
Des de lany 2004, la Ctedra deducaci i forma-
ci viria de la UAB i lSCT treballa en la recerca i
el desenvolupament de programes educatius. Es
continuar impulsant la seva lnia de recerca sobre el
canvi dactitud dels conductors respecte als principals
factors de risc, buscant el coneixement, lavaluaci i
el disseny de programes i recursos.
73
6.2 Anlisi i presa de decisions combinades
entre mbits interdependents
Aquesta lnia estratgica es basa en
aprofitar loportunitat que brinden les noves
tecnologies de la informaci en la millora
de la comunicaci (entre els usuaris, agents
i infraestructures que intervenen en la
seguretat viria), per a la presa de decisions
que millorin la prevenci del risc daccident,
com tamb la resposta en cas que aquest es
produeixi.
6.2.1 Creaci dels sistemes dinformaci com-
binats (accidents, mobilitat, informaci
de sancions, etc.)
En el marc daquest projecte es vol construir un
sistema dinformaci que permeti encreuar diferent
tipologia de dades i amb origen en totes les diferents
fonts disponibles relacionades amb la seguretat
viria. Actualment es disposa de diferents fonts de
dades sobre mobilitat, com ara informaci policial
dels accidents i dades sanitries amb relaci a les
persones accidentades que ingressen als hospitals.
Lencreuament daquesta informaci permet ob-
tenir, per exemple, els indicadors relacionats amb
els morts a 30 dies amb molta ms exactitud. En
aquesta lnia caldria aprofundir en la integraci
de dades sobre lhistorial mdic de les persones
accidentades.
Tamb s important que la informaci dels accidents
es pugui relacionar amb informaci sobre la mobilitat
dels usuaris de les vies. La interrelaci daquestes
fonts dinformaci permetr obtenir tant indicadors
dexposici com informaci de detall per poder abor-
dar problemtiques de seguretat viria concretes.
Igualment, lSCT ha de disposar de bases de dades
que donin informaci de vehicles i de conductors
per poder avaluar i estudiar les caracterstiques del
parc mbil i dels conductors.
6.3 Promoci del sector privat i activaci
econmica
El Servei Catal de Trnsit t loportunitat
dendegar iniciatives innovadores que
permetin generar noves fonts ingressos
alhora que fomentin la recerca i el
desenvolupament per part dinvestigadors i
tamb de la iniciativa privada.
6.3.1 Creaci del HighWay Lab com a inici de
set de dades per a investigadors. Con-
tinuaci com a laboratori fsic. Disseny
i definici. Collaboraci amb el sector
privat
El HighWay Lab s un laboratori situat en un tram
de carretera, generalment amb una certa comple-
xitat de trnsit, que serveix per a la recollida de
dades sobre el comportament dels conductors
(freqncies, velocitats, incidncies, etc.) i per a la
realitzaci dexperiments en un entorn real.
El laboratori est equipat amb dispositius per a la
captura dinformaci del trnsit (sensors, cmeres,
etc.) i, si b en la fase experimental tindria la funci
de registrar dades i difondre-les a investigadors, en
una segona fase el tram es posaria a disposici din-
vestigadors per a la realitzaci dexperiments, com
per exemple lassaig de noves tecnologies.
74 74
6.4 Proactivitat en la realitzaci
dactuacions de prevenci basades en
Identificar els diferents perfils dusuaris
de les vies i els seus comportaments ha
de permetre dissenyar poltiques de
seguretat viria de manera anticipada i
ms focalitzades a la tipologia dusuari.
La modelitzaci i la posterior prognosi
consisteixen a detectar els diferents
perfils dusuaris de les vies que, pels seus
indicadors daccidentalitat, presentin
patrons comuns. La modelitzaci del
trnsit i dels accidents es pot realitzar
amb diferents tcniques en funci de la
disponibilitat de dades histriques i la seva
qualitat. Aix ha de permetre identificar els
factors predominants en els grups trobats.
6.4.1 Destinaci de recursos per desenvolupar
coneixement basat en la modelitzaci
En el perode 2014-2020 el Servei Catal de Trnsit
ha de destinar recursos a la creaci duna uni-
tat dedicada a la generaci i anlisi de conei-
xement basat en la modelitzaci del trnsit i
daccidents que doni suport a la presa de decisions
sobre actuacions preventives.
6.5 Presncia internacional, lobbying, pla
de publicacions i branding
El Servei Catal de Trnsit ha se ser capa
de posar en valor en frums dmbit
internacional els esforos que realitzi
promovent la recerca i la innovaci en la
mobilitat i la seguretat viria durant el nou
marc estratgic.
Laposta per la innovaci ha de permetre,
doncs, que el sistema de mobilitat catal
guanyi reconeixement i imatge de marca en
lesfera internacional.
Per aconseguir-ho, a ms de la participaci
en esdeveniments especialitzats, caldr
fer difusi de les fites assolides en el
camp de lR+D+i mitjanant poltiques
de comunicaci i elaborant un pla de
publicacions de les iniciatives impulsades a
Catalunya en aquest mbit.
6.5.1 Desenvolupament de diverses accions
orientades a promocionar les actuacions
dR+D+i impulsades pel Servei Catal de
Trnsit
En el marc daquesta lnia de treball simpulsaran pro-
jectes orientats a millorar el posicionament del
Servei Catal de Trnsit en lmbit internacional
mitjanant la difusi de les mesures impulsades en
matria dR+D+i.
Quadre de comandament
4.1 Marc teric sobre el qual
es defineix el quadre
4.2 Introducci al quadre de
comandament
4
4. Quadre de comandament
4.1 Introducci al quadre de comandament
76 76
4 Quadre de comandament
4.1 Introducci al quadre de comandament
El quadre de comandament es compon dun conjunt dindicadors que han de
permetre mesurar la implementaci de lestratgia des de diferents angles: la
mateixa execuci de les actuacions, el seu resultat a curt termini i limpacte de
lestratgia en lassoliment dels seus objectius.
El quadre de comandament s una eina de gesti en mans del Servei Catal de Trnsit que ha de permetre
fer un seguiment de les iniciatives impulsades en la implementaci de lestratgia 2014-2020 i donar
suport a la presa de decisions.
El quadre de comandament es concreta en un sistema de diferents tipologies dindicadors que recullen les
actuacions realitzades en matria de seguretat viria, el seu resultat a curt termini i, en ltima instncia,
com aquestes actuacions contribueixen a assolir a llarg termini la visi del Servei Catal de Trnsit:
garantir que la mobilitat de les persones es faci amb la mxima seguretat i reduir el nombre, la
gravetat i les conseqncies dels accidents treballant amb la mxima eficincia.
Les pgines segents recullen el sistema dindicadors vinculat a cadascuna de les lnies estratgiques del Pla
estratgic 2014-2020.
Objectiu 2020
Reducci del
nombre de morts
del 50% respecte
al 2010
P
l
a

e
s
t
r
a
t
g
i
c

2
0
1
4
-
2
0
2
0
Projectes
tractors
que executen
les lnies
estratgiques
Lnies
estratgiques
que impulsen
lassoliment dels
diferents objectius
estratgics
Objectius
estratgics
que impulsen
lassoliment
de lobjectiu de
lestratgia 2020
Indicadors de
resultat
Indicadors
dimpacte
QUADRE DE COMANDAMENT PER SEGUIR
I AVALUAR LESTRATGIA
4.2 Quadre de comandament del marc estratgic 2014-2020
77
4.2 Quadre de comandament del marc estratgic
2014-2020
A continuaci es recullen els indicadors definits per al seguiment de lexecuci i dels resultats del Pla
estratgic 2014-2020. El quadre sestructura en dos blocs:

El primer cont els indicadors estratgics. Aquests indicadors registren el nivell dassoliment
de lobjectiu principal del Pla (reduir el nombre de morts respecte al 2010 un 50%) com tamb
lassoliment dels objectius especfics definits en lestratgia.

Els indicadors de resultat es recullen en el segon bloc. Aquests indicadors registren el nivell
dassoliment de cadascun dels sis objectius estratgics del Pla.
4.2.1 Indicadors estratgics
Objectiu Indicadors estratgics Valors
Objectiu general
Reducci del nombre de morts del 2020
respecte el 2010
50%
Objectius
especcs
Reducci dels ferits greus amb seqeles
per a tota la vida
40%
Reducci del nombre dinfants morts 60%
Reducci dels morts i ferits greus en
motoristes
20%
Reducci dels morts per atropellament 30%
Reducci del nombre de morts i ferits
greus in misio i in itinere
20%
Reducci dels morts en gent gran 10%
Promoure ls de bicicletes sense que
augmenti laccidentalitat
78 78
4.2.2 Indicadors de resultat (ordenats per objectiu estratgic)
Objectiu 1: protegir els usuaris de la mobilitat i control efica de les conductes de risc
N
i
v
e
l
l

e
s
t
r
a
t
g
i
c

Lnies estratgiques Indicadors de resultat
1.1 Reducci el consum
frmacs durant la
conducci.
Evoluci del % de positius dalcohol
en morts
Evoluci del % de positius de drogues
en morts
Evoluci del % de positius de
psicofrmacs en morts
1.2 Vigilncia i control
de la velocitat com a
principal factor causal
de lesivitat en els
accidents i daltres
comportaments de risc
Evoluci de la velocitat mitjana en
carretera
autovia
autopista
Evoluci del nombre dinfraccions per
velocitat excessiva.
Evoluci de la reducci del 20% del
nombre dinfractors per velocitat
excessiva
1.3 Protecci dels
usuaris ms vulnerables
de la mobilitat
Evoluci del nombre de vianants
implicats en accidents (morts o ferits
greus)
Evoluci del nombre de ciclistes
greus)
Evoluci del nombre de motoristes
greus)
1.4 Millora contnua de
l'atenci a les vctimes
de trnsit
Evoluci del temps mitj datenci
demergncia en accidents de trnsit
Satisfacci dels usuaris del SIAVT
Nre davisos realitzats amb e-call
79
Objectiu 2: impulsar un espai continu de seguretat viria (zones urbanes i interurbanes)
N
i
v
e
l
l

e
s
t
r
a
t
g
i
c

2.1 Millora de la
seguretat en els
desplaaments en
zona urbana
Evoluci de laccidentalitat en zona
urbana
2.2 Integraci de la
seguretat viria en la
planicaci de l's del
sl i de la mobilitat
Evoluci de laccidentalitat en els
trams sobre els qu shan realitzat
actuacions preventives
2.3 Aconseguir una
xarxa viria ms segura
i ecient per als usuaris
Nre dusuaris del sistema dinformaci
de mobilitat i trnsit
Nre de consultes al sistema
dinformaci de mobilitat i trnsit
2.4 Promoci d'un canvi
en el transport modal
cap a modalitats ms
sostenibles i segures
(cotxe elctric, transport
pblic)
Evoluci del % de desplaaments que
es realitzen utilitzant transport privat
Evoluci del % de desplaaments que
es realitzen utilitzant transport pblic
80 80
Objectiu 3: involucrar i coordinar entitats pbliques i privades en la millora de la mobilitat segura
N
i
v
e
l
l

e
s
t
r
a
t
g
i
c

3.1 Reorientaci de la
Comissi Catalana de
Trnsit i Seguretat Viria
i de la Comissi
Interdepartamental per
a la Millora de la
Seguritat viria
Modicaci de la Comissi Catalana
de Trnsit i Seguretat Viria i la
Comissi Interdepartamental per a la
Millora de la Seguritat viria
3.2 Foment dacords
amb altres
organitzacions
(associacions) per
seguretat viria
Evoluci del suport i collaboraci
amb les associacions
Nre dassistents a les activitats de
comunicaci / formaci promogudes
per associacions
3.3 Impuls de la
responsabilitat viria en
l'empresa
Nre total de treballadors de les
empreses que han desenvolupat plans
de seguretat viria empresarials
Evoluci de laccidentalitat en
mobilitat obligada
3.4 Promoci d'una
presncia activa del
en l'mbit internacional
Evoluci de la participaci del Servei
Catal de Trnsit en organismes
internacionals
81
Objectiu 4: disposar de les estructures, instruments i mecanismes de gesti de seguretat viria que perme-
tin la consecuci de resultats
Objectiu 5: facilitar laprenentatge de la mobilitat segura al llarg del cicle vital
N
i
v
e
l
l

e
s
t
r
a
t
g
i
c

4.1 Millora contnua del
marc legal de seguretat
viria
Evoluci de lagenda per maximitzar
lecincia de les poltiques en
seguretat viria
4.2 Implantaci de
assolir l'excellncia en
la gesti
Obtenci de la certicaci ISO39001
Evoluci del temps mitj entre que
es produeix la infracci i senvia la
noticaci
Evoluci del temps mitj entre que
es produeix la infracci i es rep el
pagament de la sanci
4.3 Promoci d'un parc
de vehicles segur

Evoluci de la utilitzaci delements
de seguretat passiva i activa
Evoluci del promig de vehicles sense
la ITV vigent
N
i
v
e
l
l

e
s
t
r
a
t
g
i
c

5.1 Desplegament i
promoci d'un
currculum de mobilitat
segura que acompanyi
les persones en la seva
trajectria com a usuaris
de les vies
Nre dalumnes que han rebut formaci
de seguretat viria a les escoles
Nre de treballadors que han rebut
formaci sobre seguretat viria a les
empreses
5.2 Disseny
d'estratgies de
comunicaci que
fomentin una cultura de
la seguretat viria
Ciutadans amb un alt nivell de
record sobre les campanyes de
seguretat viria
5.3 Millora de les
competncies dels
conductors
Conductors formats en autoescoles
amb segell de qualitat o dexcellncia
% de conductors que no superen les
proves psicofsiques
Conductors amb comportaments de
risc que passen per sistemes de
recuperaci de punts/ vies penals
alternatives/ rehabilitaci
82 82
Objectiu 6: R+D+i en la seguretat viria
N
i
v
e
l
l

e
s
t
r
a
t
g
i
c

6.1 Incorporaci i
promoci del
coneixement extern
Nre dalumnes que cursen
especialitzacions acadmiques
relacionades amb el trnsit
Projectes participants en els premis R+D+i
Alumnes formats en el marc de la
Ctedra de trnsit i seguretat viria
6.2 Anlisi i presa de
decisions combinades
entre negocis
interdependents
Evoluci del sistema dinformaci que
permeti crear diferents tipologies de
dades de seguretat viria
6.3 Promoci del sector
privat i activaci
econmica
Investigadors als quals sha fet difusi
de la recerca efectuada en el Highway Lab

Ingressos obtinguts per la cessi
del Highway Lab a investigadors privats
6.4 Proactivitat en la
realitzaci dactuacions
de prevenci basades en
Actuacions preventives basades en els
resultats de la modelitzaci i prognosi
6.5 Presncia
Internacional, Lobbying,
Pla de Publicacions i
Branding
Evoluci dels projectes orientats a
millorar el posicionament del Servei
Catal de Trnsit en lmbit
internacional
Model de govern i de
gesti
5.1 Model de govern
i de gesti
5.2 Estratgia de comunicaci
5
5. Model de govern i de gesti
5.1 Model de govern i de gesti
84 84
Els mecanismes de govern i gesti de lestratgia 2014-2020 integren i promo-
uen la participaci de tots els agents relacionats amb la mobilitat a Catalunya.
Mitjanant diferents rgans dependents del Servei Catal de Trnsit, simpulsa-
ran les funcions de planificaci, execuci, seguiment i comunicaci orientades
a assolir els objectius del Pla estratgic.
Assolir lany 2020 lobjectiu de reduir un 50% el nombre de morts respecte al 2010 requereix dotar-se dun
model de govern que integri tots els agents que tenen relaci amb la seguretat viria a Catalunya
i que incorpori els instruments de gesti i coordinaci ms ptims per impulsar lexecuci de lestratgia.
En aquest sentit, si b el Servei Catal de Trnsit ser qui assumeixi el rol de lder daquest procs,
el model de govern es defineix sota la premissa que la responsabilitat de la mobilitat segura s com-
partida entre tots els agents que participin o puguin participar en el sistema.
Comunicaci Seguiment
Planificaci i
execuci
Departaments de la Generalitat
Tots els departaments que
participen en seguretat viria
Altres administracions
Municipis Diputacions Consells
comarcals Administraci General
de lEstat
Altres agents pblics i agents
privats
Universitats Centres de recerca
Associacions Centres educatius
Autoescoles Empreses privades etc.
Ciutadania
Actors que participen en
el model de govern Funcions del model de govern
85
rgans de govern de lestratgia 2014-2020
El model de govern preveu que tots els agents
participin en la definici i la planificaci de
lestratgia, com tamb en la seva execuci, sota
el lideratge del Servei Catal de Trnsit.Per fer-ho
possible, els processos de govern sarticulen a
travs de diferents rgans que donen suport
a la implementaci de lestratgia i canalitzen la
participaci dels diversos agents.
s lrgan que t la mxima responsabilitat en
lexecuci del Pla estratgic 2014-2020. El Servei Catal
de Trnsit articular la implantaci de lestratgia
mitjanant els successius plans de seguretat viria i
nimpulsar lacompliment coordinant i involucrant
la resta dagents responsables de la seguretat viria.
Comit de Direcci del Trnsit
Comissions
Comissi Catalana de
Trnsit i Seguretat Viria
Comissi
Interdepartamental
per a la Millora de la
Seguretat Viria
O
b
s
e
r
v
a
t
o
r
i

d
e

S
e
g
u
r
e
t
a
t

V
i
r
i
a
Funcions

Impulsar lexecuci de lestratgia 2014-
2020.

Aprovar els plans de seguretat viria en el
perode 2014-2020.

Coordinar les poltiques de seguretat vi-
ria que simplementin des dels diferents
departaments de la Generalitat i tamb
des de la resta dadministracions.

Fer el seguiment de lexecuci del Pla i
establir mesures en cas dincompliment.

Promoure el reconeixement del sistema
de seguretat viria catal mitjanant la
participaci en organismes dmbit in-
ternacional.
86 86
Comit de Direcci del Trnsit
El Comit s lrgan que t la responsabilitat en
lexecuci del Pla de seguretat viria. Est format pel
director del Servei Catal de Trnsit i pel director ge-
neral de la Policia, a ms de representants dambdues
organitzacions. Al Comit hi podr participar personal
extern amb coneixement especialitzat en lmbit de la
mobilitat segura.
Comissi Catalana de Trnsit i Seguretat Viria
s lrgan de participaci i consultiu de la poltica de
seguretat viria a Catalunya. Adscrit al Servei Catal
de Trnsit, est format per representants del mateix
Departament dInterior i del Servei Catal de Trnsit.
A la Comissi tamb hi participen representants de
les principals entitats de lmbit de la seguretat viria i
tamb els membres de la Comissi Interdepartamental
per a la Millora de la Seguretat Viria.
Est previst incorporar coneixement extern a les comis-
sions a travs de consultors de la Comissi de reconegut
prestigi en lmbit de la seguretat viria.
De la Comissi en dependran els grups de treball que
desenvolupen la recerca i definici dactuacions en as-
sumptes que responen a problemtiques especfiques
de la seguretat viria a Catalunya.
Funcions

Execuci dels plans de seguretat viria.

Seguiment del compliment de lestratgia
de seguretat viria per al perode 2014-
2020.

Definici de noves actuacions en matria
de seguretat viria.

Presa de decisions sobre les propostes
realitzades pels altres rgans de govern.

Coordinaci de lexecuci de lestratgia
amb la resta drgans de govern i agents
implicats.

Foment de la comunicaci de les polti-
ques executades i dels seus resultats.
Funcions
Si b les funcions de la Comissi no seran objecte de
cap canvi substancial respecte a les que exercia fins
ara, es fa necessari reorientar el seu funcionament
per tal de fer-lo ms dinmic i facilitar que assu-
meixi ms protagonisme en la gesti de lestratgia
2014-2020.

Actuar com a rgan de participaci i con-
sultiu de lAdministraci de la Generalitat
en matria de trnsit i seguretat viria, i
com a frum permanent danlisi, reflexi,
debat i participaci, on tenen cabuda les
entitats pbliques i privades relacionades
amb la seguretat i la gesti del trnsit.

Emetre informe sobre el Pla estratgic
de seguretat viria de Catalunya 2014-
2020 i els plans de seguretat viria, fer
el seguiment del seu desenvolupament,
valorar-ne el resultat final i elevar les
conclusions al titular del Departament.

Emetre informe sobre el Pla dactivitat
anual del Servei Catal de Trnsit i super-
visar el desenvolupament de lactivitat
del Servei.
87
Comissi Interdepartamental per a la Millora de la Seguretat Viria
s lrgan de coordinaci interdepartamental de lAd-
ministraci de la Generalitat en matria de trnsit i
seguretat viria. Presidida pel titular del Departament
dInterior, integra representants del Servei Catal de
Trnsit i tamb daltres departaments de la Generalitat:

Delegacions territorials del Govern en representa-
ci de lAdministraci territorial de la Generalitat.

Departament de Territori i Sostenibilitat

Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentaci i Medi Natural

Departament dInterior

Departament dEmpresa i Ocupaci

Departament dEnsenyament

Departament de Governaci i Relacions Institu-
cionals

Departament de Salut
Aquesta comissi tamb preveu la incorporaci de per-
sonal extern amb coneixement especialitzat en matria
de seguretat viria quan ho aconsellin els assumptes a
tractar.
Observatori de la Seguretat Viria
Aquest rgan de nova creaci, adscrit al Servei Catal
de Trnsit, tindr un paper clau donant suport a la presa
de decisions basades en les conclusions del registre i
anlisi dindicadors de seguretat viria.
Funcions

Fer el seguiment del desenvolupament del
Pla estratgic 2014-2020 i dels plans de
seguretat viria.

Fer el seguiment de levoluci del sistema
de trnsit de Catalunya i de laccidenta-
litat que es produeix a les vies urbanes i
interurbanes.

Fer propostes relatives a seguretat viria
a les administracions pbliques i a les
entitats i associacions de tot tipus.

Crear les comissions i grups de treball que
puguin ajudar a acomplir lobjectiu de
millorar la seguretat viria dels ciutadans
de Catalunya.
Funcions

Seguiment dels indicadors clau en matria
de seguretat viria.

Estudi de la mobilitat en lmbit urb.

Foment de la projecci del Servei Catal
de Trnsit a escala internacional a travs
de la difusi dels estudis dinvestigaci.

Estudi de bones prctiques en lmbit
internacional en matria de seguretat
viria sobre la base dels objectius del Pla
estratgic 2014-2020.

Foment de la realitzaci de projectes de
recerca en collaboraci amb autoritats
internacionals en matria de seguretat
viria.
88 88
La comunicaci s un element clau de suport a la implementaci de lestratgia
de seguretat viria i cal utilitzar-la de manera efectiva perqu contribueixi a
involucrar tots els agents relacionats amb la mobilitat i la seguretat viria en
lassoliment dels objectius fixats per al 2020.
Desplegar un pla de comunicaci efectiu s un factor clau a lhora daconseguir el comproms de tots els
agents que tenen relaci amb la seguretat viria en lexecuci del Pla estratgic 2014-2020.
En aquest sentit, a ms de ser un instrument de gesti de lestratgia, la comunicaci s en si mateixa
una actuaci de foment de la mobilitat segura.
Atesa lambici dels objectius del nou marc estratgic, cal utilitzar la comunicaci com a instrument que
aline no noms els agents externs al Servei Catal de Trnsit en la consecuci dels objectius, sin
tamb les persones del mateix Servei que directament o indirectament participin en lexecuci de
lestratgia.
Per aix el Pla de comunicaci estableix dues lnies de comunicaci:

una dinterna, que ser clau per coordinar totes les unitats del Servei en lexecuci de les
seves funcions i per gestionar limpacte que el nou projecte pugui produir en la manera de
treballar de lorganitzaci, i

una dexterna, amb ladequaci dels continguts als diferents destinataris que es vol que
contribueixin, cadascun en el seu grau de responsabilitat, a la millora de la seguretat viria a
Catalunya en el perode 2014-2020.
Lnia de
comunicaci
Objectius
Interna
Continguts
Alinear lorganitzaci en
la consecuci dels
objectius de lestratgia
2014-2020.
Gestionar limpacte de
les noves lnies de treball
a lorganitzaci.
2014-2020 i de les noves lnies de

Comunicaci del Pla estratgic
treball amb ms impacte a
lorganitzaci.
Comunicaci peridica del nivell
dexecuci de lestratgia com
tamb dels resultats assolits.
Externa
Alinear amb lestratgia
els agents que tenen
relaci amb la seguretat
viria.
Sensibilitzar a lopini
pblica sobre la
importncia de la
mobilitat segura.
Comunicaci dels grans objectius i
de les principals poltiques de
seguretat viria que
simplementaran per assolir-los.
Comunicaci dels resultats
obtinguts.
Comunicaci a travs de
campanyes de sensibilitzaci per
fomentar la mobilitat segura a
Catalunya.
Pla estratgic de
seguretat viria
de Catalunya
2014-2020
Aprovat per acord de Govern de 14 de gener de 2014
Trams al Parlament de Catalunya el 16 de gener de 2014

Plan Estratégico Seguridad Vial 2014-2020

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Plan Estratégico Seguridad Vial 2014-2020

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Pla estratgic de

2014-2020 i de les noves lnies de

You might also like