Parelles de Tirant lo blanc:

L'EMPERADRIU I HIPÒLIT:

La mare de la Carmesina, l’Emperadriu, s’enamora d’Hipòlit, ja que lirecorda al fill que li va morir. Tot i que la diferència d’edat era bastantgran, ja que l’Emperadriu podria ser la mare d’Hipòlit.En el moment en que l’Emperador és mort, l’Emperadriu decideixcasar-se amb Hipòlit ja que estava totalment enamorada. Desprésella al morir, va deixar en herència el regne a Hipòlit,i aquestaconsegueix ser l’Emperador.

A la cambra de l'emperadriu hi havia un recambró on ellas'acostumava a pentinar, i al recambró hi havia una porta que eixiaen un terrat, on Hipòlit estava. I un cop oberta la porta del terrat, veiéque Hipòlit hi estava estès, sobre el terrat, perquè no pogués ésser vist des d'en lloc. Ho celebrà, pensant que ell guardaria molt bé elseu honor. Quan Hipòlit la veié, si bé cada vegada es feia més foscanit, s'aixecà immediatament i anà cap a ella. I, agenollant-se, li besàles mans i també li volia besar els peus, però la valerosa senyora noho comportà, sinó que el besà moltes vegades a la boca; l'agafà de lamà, mostrant-li un amor infinit, i li digué que anessin a la cambra. IHipòlit digué:-Senyora, la majestat vostra m'haurà de perdonar, perquè mai noentraré a la cambra fins que el meu desig no participi en la glòriaesdevenidora.I la prengué en braços i la posà a terra, i aquí sentiren l'última fi del'amor.

ESTEFANIA I DIAFEBUS:

Estefania i Diafebus es coneixen a Constantinoble, degut a quel’Emperador demana Tirant per a que lluiti amb ell i Diafebus, cosí de Tirant, l’acompanya i com Estefania és la donzella de Carmesina,s’enamoren l’un de l’altre i es casen en secret. L'episodi fonamentald'aquesta relació amorosa té lloc al castell de Malveí i és explicat perPlaerdemavida com si hagués estat un somni.

Diafebus acaba sent anomenat Gran Conestable i comte de SantÀngel per l'Emperador de Constantinoble.

TIRANT I CARMESINA:

Tirant i carmesina : és la parella protagonista del llibre de Tirant loBlanc. El seu enamorament, comença amb la declaració d’amor que lifa Tirant. Més tard la parella es consolida amb el pacte que fan.Aquest consisteix en que Carmesina mantingui la seva virginitat finsel matrimoni, fet que Tirant no accepta massa bé, ja que abansd’estar casats, gràcies a Plaerdemavida, la parella dorm junta, peròCarmesina aconsegueix complir el pacte.

Cavaller virtuós, sento molta compassió per vós, pel mal que us veig passar, per la qual cosa us prego que em vulgueu manifestar el mal oel bé que sent la vostra virtuosa persona. Car pot ser que, pel vostreamor, jo en prengui una part, d'aquest mal; i si és bé, jo estaré bensatisfeta que tot sigui vostre. Així, doncs, concediu-me la gràcia devoler-m'ho dir de seguida.-Senyora -digué Tirant-, vull mal al mal quan ve en temps de bé, iencara li vull més mal quan per ell es perd el bé. I, aquest mal, jo noel compartiria amb vostra altesa, que més m'estimaria que fos tot per a mi que no donar-ne cap part a ningú. I d'aquestes coses, no se'ndeu parlar més. Parlem, senyora, d'altres coses que facin plaer ialegria, i deixem les passions que turmenten l'ànima.-Certament, no hi ha res -digué la princesa-, per estimat que em fos,que, si vós ho volguéssiu saber, jo no us ho digués de bon grat; i vós,a mi, no m'ho voleu dir. Per la qual cosa us torno a pregar que m'hodigueu, per la cosa que més estimeu en aquest món.-Senyora -digué Tirant-, us suplico per pietat que no em vulgueu fer un conjur tan fort com el que, senyora, m'acabeu de fer, car us dirétot quant sé en aquest món. Senyora, el meu mal ben aviat estaràdit, però jo sé del cert que immediatament arribarà a les orelles delvostre pare i això serà la causa de la meva mort. I si no ho dic, tambéhauré de morir de dolor i de tristesa.-I penseu vós, Tirant -digué la princesa-, que les coses que s'han detenir en secret jo les volgués anar a dir al senyor mon pare o algunaaltra persona? Jo no vaig vestida d'aquest color que us penseu, per

tant, no tingueu por de dir-me tot el que us passa, car jo ho tindrétancat dins del meu recambró secret.-Senyora, ja que l'altesa vostra em força a dir-ho, no puc dir res méssinó que amo.I no digué res més, sinó que abaixà els ulls cap a les faldes de la princesa.-Digueu-me, Tirant -digué la princesa-, per Déu, que us deixi obtenir el que desitgeu, digueu-me qui és la senyora que tant de mal us fa passar, perquè, si us puc ajudar en res, ho faré de molt bonavoluntant, car estic impacient de saber-ho.Tirant es posà la mà a la mànega i tragué l'espill, i digué:-Senyora,

la imatge que hi veureu em pot donar mort o vida

.Mani-li, vostra altesa que em tingui pietat.La princesa prengué de seguida l'espill i, amb cuitats passos, entrà ala cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, però no hiveié res sinó la seva cara. Llavors ella comprengué perfectament que per ella es feia la festa i s'admirà molt que

hom pogués requerir d'amors una dama sense parlar.

Aquest fragment és el que fa referència a la declaració de Tirant.D’una manera original Tirant utilitza un mirall per declara el seu amora Carmesina ja que li diu que la imatge que veu reflectida es aquellaque li pot donar la vida o la mort, ella va a una cambra pensant quetrobaria alguna cosa ja que Tirant s’ho diu, però es dona compte deque és ella la que es tenia que trobar reflectida en l’espill . Carmesinadescobreix l’amor que sent Tirant per ella i es mostrà molt admirada.

Enamorament de carmesina per Tirant:

Carmesina confessa el seu enamorament,

més

d'oïdes

que devista, a Estefania, donzella i cosina seva, la qual farà de confident ialcavota. Comença un joc de cortesies entre els enamorats, els primers intercanvis de regals i de penyores amoroses.

Aquest és el fragment on Carmesina accepta que està enamorada de Tirant. El joc de cortesia és un seguit de regals, cartes, i declaracionsque consoliden el seu amor poc a poc.