> Milers d’immigrants sensepapers perdran les opcionsper regular la seva situació

Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSC

| Gener 2004 | Núm. 4 | 1 euro |

www.intersindical-csc.org

Prou mortsa aigües!

ACCIÓ SIN. | pàg. 4

II FòrumSocialEuropeu

INTERNAC. | pàg. 8

sumari

Deslocalització:

no és cosade sous

ACCIÓ SIN. | pàg. 4

Campanya‘Pel català al’escola’

PAÏSOS CAT. | pàg. 9

> S’aprova la tercera reformade la llei d’estrangeria endos anys, malgrat les crítiques

A FONS | pàg. 3

Pels drets de la immigració:No a la llei d’estrangeria!

Valoració dels resultats de la I-CSCen les eleccions sindicals

> Entre finals de l’any 2002 idesembre del 2003 s’ha fet elgruix d’eleccions sindicals alsPaïsos Catalans> Hem aconseguit l’objectiuque ens marcàvem: millorarla implantació en empreses isectors on ja erem presentsBona notaa la UPF

ACCIÓ SIN. | pàg. 5Roger Malló | Secretari d’E-leccions Sindicals i Negocia-ció Col·lectiva de la I-CSC

.Quan al Secretariat Confederalde la Intersindical-CSC planificà-vem, a principis de l’any 2002,les eleccions sindicals que ha-vien de començar a finals d’a-quell any, ho fèiem marcant-nosuns objectius estratègics sota elprisma dels quals s’havia deproduir la participació de total’organització. I ho fèiem esta-blint uns objectius que, contrà-riament al que es podia preveu-

Aspecte d’una manifestació contra la Llei d’Estrangeria

La sanitat:Jordi Amat

ENTREVISTA | p. 12

re, no es basaven principalmenten el creixement incontrolat delnombre de representants, sinóessencialment en la millora dela implantació en les empresesi sectors on ja hi teníem presèn-cia, i sobretot en el fet que a-questa major implantació reper-cutís directament en una millorade l’acció sindical: volíem con-solidar posicions en els sectorsi empreses on ja teníem presèn-cia per tal de poder ser decisiusen la negociació col·lectiva. Iaquest objectiu, si bé no en totsels casos s’ha aconseguit, si queha permès situar la Intersin-dical-CSC en immillorables con-dicions per fer el salt durant elspropers 4 anys en molts sec-tors econòmics. Així, hem pogutconsolidar posicions en elsectors químic i metal·lúrgic, enla indústria de l’aigua, en l’Ad-ministració pública, en el mónuniversitari, en els mitjans decomunicació, en les empresesde serveis (seguretat privada,comerç, alimentació, consulto-ries, etc.) i en el món financer.En alguns casos, fins i tot hemaconseguit èxits remarcablesen empreses importants, comara El Corte Inglés o el BBVA.Èxits puntuals, que no ens hande fer oblidar els autèntics èxitsque s’han produït en altres sec-tors: som majoritaris al sectord’aigües de les comarques deGirona i de Tarragona, i estemaugmentant considerablementla nostra presència als sectorsindustrials tradicionals del nos-tre país, com són el químic i elmetal·lúrgic.(

continua a la pàgina 6

)

editorial

> Barcelonès

Avinguda Portal del’Àngel, 38, 1rTel: 934 813 660Fax: 934 813 66108002 BARCELONA

> Maresme

Carrer Passada, 102,baixosTel: 937 642 573Fax: 937 619 02208380 MALGRAT

> Segrià

Plaça Víctor Siurana, 1(Universitat de Lleida)Tel: 973 703 17125002 LLEIDA

> Selva

Rambla de JoaquimRuyra, 65, A, 1r. BTel: 972 331 25917300 BLANES

> Tarragonès

Carrer Ramón y Cajal,52, entresòlTel. i Fax: 977 230 93343005 TARRAGONA

> Correu electrònic

intersindical@intersindical-csc.org

> Web

www.intersindical-csc.org

butlleta de contacte

Vull afiliar-me a la lntersindical-CSC Vull rebre informació de forma periòdica Vull subscriure’m a

La Intersindical

(6 núm./5 •)Nom i cognoms _________________________________________ Edat _________________ Domicili _________________________________________________ Codi postal ___________ Població ___________________________ Professió ____________________________________ Telèfon _____________________ Correu electrònic ___________________________________ Titular del compte __________________________________________ Entitat _______________ Adreça de l’oficina _______________________________________ Codi postal ____________

«La Intersindical»

Òrgan d’expressió de la I-CSC

Consell de Redacció

Joan Arimon, Ferran Casas,Jordi Espot, Roger Malló iCarles Sastre

Col·laboradors/es

Antoni Alarcón, Jordi Amat,Noelia Ceroni, Josep Falcón,Marc Faustino, David Hereu,Miquel Martín, Isabel Pallarès,Sergi Perelló, Ramon Puig, Àngel Ramos, Nestor Sastre,Eduard Suàrez i Josep Vall

Coordinació i disseny

Jordi Espot

Tiratge

10.000 exemplars

Dipòsit legal

B-41939-2002L’opinió del sindicat s’expressaa l’editorial

Codi de l’entitat

Els mesos de novembre i desembre van venir marcats al Principatper tres sentències judicials que fan esgarrifar i indignen qualsevol, ja que atempten contra el sentit comú. Tres jutges van culpar elstreballadors dels accidents que havien patit a la feina i, per tant,van negar-los les indemnitzacions corresponents tot i que, perexemple, el company del Maresme Enrique Pociño va quedar encadira de rodes. El cas de Pociño va ser el primer; després vanarribar el de José Rodríguez, de Barcelona -es va eximir l’empresad’indemnitzar amb 12.000 euros la família desprésque aquest morís a l’obra- i el del treballador agrí-cola Miquel Àngel S., a les Garrigues, que va moriren bolcar el tractor que conduia.Sembla que la predisposició dels jutges, un col·lec-tiu marcadament conservador, a respectar el text il’esperit de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals(LPRL) és, malauradament, poca. Els empresariss’emparen que els treballadors no compleixen lesnormes de seguretat obligatòries, però obliden quela LPRL indica al seu article 15.4 que l’efectivitatde les mesures preventives «ha de preveure lesdistraccions o imprudències no temeràries dels tre-balladors». Així doncs, en base a les interpretacionsde la llei que han fet alguns dels jutges, podríemafirmar que pujar a una bastida amb el risc deperdre la vida per evitar perdre la feina és temerari.Des de la Intersindical-CSC sempre hem expressatque empresaris i treballadors han de complir el que marca la lleiintentant així reduir l’índex de sinistralitat a Catalunya, el més altde tot l’Estat. També caldria, prèvia transferència dels cos estatald’Inspectors de Treball a les administracions autonòmiques,endurir els mecanismes de control i sanció i conscienciar la classetreballadora vetllar per la seva seguretat a la feina reivindicantels seus drets a través de delegats de personal o delegats de

Codi de l’oficinaClauNúmero de compte

> La predisposiciódels jutges arespectar el textde la Llei dePrevenció deRiscos Laborals éspoca: Obliden que«és l’empresariqui ha de garantirla seguretat en lafeina» (art.14.2)

Intersindical

Gener 2004

Justícia i sinistralitat laboral:Quan a la xacra se li suma l’escarni

prevenció i dels comitès d’empresa.Cada dia són més els companys que, per ordre de l’empresari detorn, fan feines de risc sense tenir a l’abast les mesures de segu-retat adients o en llocs inadequats per a una bona prevenció.Quants cops, per exemple, en l’àmbit industrial hem sentit a par-lar de les ‘batalles’ dels delegats de prevenció per un calçat ade-quat, màscares de protecció en bon estat o per denunciar el malestat de la maquinària? La mort per electrocució del company deSorea de Girona, Ramon Caballero, per la qual laIntersindical-CSC va convocar una aturada de pro-testa el passat 10 d’octubre a tot el sector d’aigües,ens és un exemple ben proper.No és ètic, ni és just, ni legal obligar el treballadora una mortífera tria entre conservar la feina o lasalut. És l’empresari que contracta en precari elque fa renunciar el treballador a les seves obliga-cions en matèria de seguretat. L’article 14.2 de lallei dóna a l’empresa «el deure de protegir i garan-tir la salut i la seguretat en els aspectes relacionatsamb la feina». Tots els preceptes condueixen, pertant, a la inequívoca responsabilitat patronal.La por a perdre la feina no pot ser consideradauna imprudència temerària per part de la Justícia.Els qui fan les lleis i els qui les fan complir ho hauriende tenir clar. Del contrari es farà necessària la re-forma i l’enduriment de la LPRL que, tinguem-hoben present, només serà eficient si va acompanyada d’una reduccióde les taxes de precarietat i temporalitat. Que s’expliqui sinó per-què els treballadors contractats a través d’empreses de treballtemporal són els que pateixen més accidents laborals i que se’nsexpliqui també l’escàs nombre de sancions a empresaris quantots sabem que, sovint, treballar s’ha convertit en un perill perals Països Catalans.

a fons

La nova llei d’estrangeria

opinió

Intersindical

Gener 2004

Redacció | La nova refor-ma de la llei d’estrangeria –la tercera aprovada pelgovern espanyol del PP endos anys- va entrar en vi-gor poques hores desprésdel 18 de desembre, dia in-ternacional de l’immigrant,malgrat les duríssimes crí-tiques d’ONG, sindicats icol·lectius d’immigrants. Apartir d’ara els estrangerssense papers quasi notindran cap possibilitat deregular la seva situació.

La reforma d’aquesta llei estàinspirada en la reforma italianaen matèria d’immigració i asil(llei Bossi-Fini, ambdós repre-sentants de partits d’ultradre-ta). Els principis inspiradors esresumeixen en el control delsfluxos migratoris i la lluita con-tra les xarxes. Tot i això, darrerede l’eslògan s’amagaven altrespretensions. Primera, es confonla lluita contra les xarxes ambla lluita contra els immigrants.I segona, es parla de control ien cap moment de gestiód’aquesta immigració, tot isabent la importància que té enl’àmbit econòmic o l’aportacióque fa a la societat com a remeide la baixa natalitat. No hi haun interès a voler gestionaraquests fluxos sinó al controlde la mà d’obra. Probablement,la garrotada rebuda per lanul·litat d’alguns articles de lallei d’estrangeria del 2000 perinconstitucionalitat és el motiuque ha portat el govern espa-nyol a fer una llei més restricti-va encara.

I els ‘sense papers’?

La nova modificació de la lleid’estrangeria deixa sense resol-dre el mateix que deixava enles beceroles el text legislatiuanterior: la situació dels milersd’immigrants sense papers que ja són als Països Catalans i al’Estat espanyol. A Catalunyan’hi ha 340.000. Aquests es-trangers no podran regularitzarla seva situació, malgrat que

A partir d’ara els estrangers sense papers ho tindran molt difícil.

tinguin feina o disposin d’unaoferta de treball. Per fer-hohauran de tornar al seu paísd’origen i, amb el visat a la mà,tornar a l’Estat. El govern espa-nyol no admetrà a tràmit -és adir, denegarà automàticamentsense ni tan sols estudiarl’expedient- qualsevol petició deregularització que es faci desd’aquí. A més, a partir d’ara esrequereix que els tràmits desdel país d’origen els faci enpersona l’immigrant interessati no pas cap altra persona queactuï en el seu nom. A tot això cal afegir que lapolicia ara té accés a les dadesdel padró municipal i, per tant,podrà identificar els immigrantssense papers empadronats; lescompanyies de transport hau-ran de facilitar a la policia la llis-ta de passatgers, i el procedi-ment d’expulsió serà més ràpid.SOS Racisme ha instat a pre-sentar recurs d’inconstitucio-nalitat i diversos ajuntamentscatalans s’han negat a cedir lesdades del padró a la policia.Font: ‘El Punt’ (22-12-03)

Què son els papers?

N’hi ha de tres tipus:

> Permís de residència:

dóna dret a residir a l’Estat peròno pas a treballar-hi.

> Permís de treball:

dóna dret a residir i a treballar a l’Estatper compte propi o per compte d’altri. La seva durada és nor-malment d’un any i, posteriorment, de dos, tres o cinc anys.

> Permís d’estudiant:

dóna dret a residir a l’Estat i a treba-llar-hi mitja jornada. Per tenir-lo cal tenir plaça en algun centred’ensenyament i demostrar que es disposa de mitjans per viure.

Com es poden aconseguir?> Mitjançant el contingent:

El contingent és el nombre detreballadors estrangers no comunitaris que el govern espanyolfixa cada any perquè treballin a l’Estat. Procediments:> Una empresa o sector empresarial informa sobre l’existènciad’un determinat nombre de llocs de treball perquè siguin co-berts per immigrants. Si es tracta d’un petit empresari, had’anar en persona a l’oficina d’estrangers de la delegació delgovern espanyol, fer tota la cua i presentar l’oferta de treball.> La Direcció General de Migracions canalitza les ofertes detreball als consolats espanyols. L’estranger ha d’assabentar-se al país d’origen de l’existència d’aquestes ofertes de treball.Els consolats sovint no disposen de la informació sobre lescaracterístiques del treball que s’ofereix (ni el tipus de treball,les empreses contractants, ni els requisits necessaris).> Els immigrants irregulars que es troben a l’Estat no podenaccedir a aquestes ofertes de treball. Si volen fer-ho, han detornar al seu país d’origen i iniciar tots els tràmits.> El tràmit d’encaixar l’oferta i la demanda fins ara duravanou mesos. Amb la reforma, no se sap quant temps es trigarà.Després, la persona immigrada ha de sol·licitar la tramitaciódel visat, que pot tardar dos mesos més.> Un cop amb el visat, l’immigrant pot viatjar a l’Estat i co-mençar a treballar si és que l’empresari encara li ofereix la fei-na després d’estar-se mesos esperant. Si l’empresari encara liofereix la feina, l’immigrant pot sol·licitar el permís de treball,donar-se d’alta a la Seguretat Social i començar a treballar.> La persona immigrada obté el permís de treball al cap d’unstres mesos d’haver-lo sol·licitat. Aquest permís normalmentté vigor per a 12 mesos. Quan l’immigrant l’obté, ja només liquedaran uns nou mesos de vigència.> La reforma de la llei d’estrangeria estableix que dins delcontingent es fixarà un nombre de visats de tres mesos, durantels quals els immigrants podran buscar feina.

> Mitjançant el règim general

que és un procés deregularització a través d’ofertes de treball de sectors que nos’inclouen en el contingent. Procediments:> Un empresari que vulgui contractar un immigrant hauràd’anar en persona a l’oficina d’estrangers de la delegació delgovern espanyol, esperar el seu torn i presentar l’oferta detreball. L’oferta ha de ser, com a mínim, d’un any i d’una jor-nada de 40h. setmanals. Si no, es desestima.> El govern espanyol comprova que no hi hagi cap ciutadà del’Estat que estigui a l’atur i que pugui cobrir la oferta de treball.Si és així, els ciutadans de l’Estat tenen prioritat. Un immigrantsense papers que sigui a l’Estat espanyol no pot accedir a a-questa oferta si no torna al seu país d’origen i fa tots els tràmits.> Si el govern espanyol accepta l’oferta de treball la tramita alconsolat d’origen de l’immigrant i aquest ja podrà demanar elvisat. Amb el visat, obtingut molts mesos després, si l’empre-sari encara li ofereix la feina ja pot començar a treballar.

> Altres procediments:

> Per arrelament: l’immigrant pot aconseguir el permís de re-sidència –no el de treball- després de viure irregularment durantanys a l’Estat. Abans eren 5 anys; ara no s’especifica el temps.> Per reagrupament familiar: Una dona i els seus fills podenaconseguir el permís de residència -no de treball- si el seu maritté permís de treball i demostra que disposa d’habitatge.> Casament amb un ciutadà de l’Estat: al cap d’un any d’haver-se casat amb un ciutadà de l’Estat, un immigrant pot aconseguirun permís comunitari -residència més treball-, si es demostraque el casament no ha estat per conveniència.

El laberint de la immigració

Tristesa

Dins del col·lectiu d’im-migrants que viu enaquest país jo soc unaprivilegiada. Sí, una pri-vilegiada per què tinc pa-pers. Però més de lameitat dels que conec, itambé del meu país, notenen els famosos pa-pers. Crec que la novallei que el govern espa-nyol ha creat és lamen-table. Els meus tietstambé viuen, com jo, aCatalunya. Però ells notenen papers. Què hande fer després de gas-tar-se els estalvis en elsbitllets d’avió i en un llo-guer abusiu per un habi-tatge gèlid? Han de tor-nar a Montevideo per aque algun empresari sa-marità de l’Estat espa-nyol els faci un contractei així tinguin els papersen regla? Aquesta lleid’estrangeria és unatrampa i ens porta amolts inmigrants a viu-re en una situació d’an-goixa perpètua.Però es que la gent espensa que marxem delsnostres països d’origenper gust? O per que vo-lem comprar-nos Nike ianar al McDonalds? Mar-xem per que ens ho pas-sem fatal. Marxem perquè cada dia ,al vostresud, som més pobres. Ivolem , com tothom, te-nir una vida digna. I sa-beu la tristesa que ésabandonar la teva famí-lia, la teva casa, la tevaciutat i el teu país? Jovisc en una enyorançacontinua cap al meu pa-ís. I ja no em sento d’en-lloc. I això que tinc pa-pers i no he de compar-tir una habitació amb 13persones més. Imagi-neu-vos els que no tenenpapers, amb feines e-ventuals, de casa encasa, amagats, amunte-gats, amunt i avall...aixòno és vida.El que sí m’ha ajudat haestat la receptivitat quemolts catalans m’heu de-mostrat, tot i que tin-gueu la mania de parlar-me en castellà (cosa queem molesta molt). Tots’ha de reconèixer i l’es-calfor d’aquest país m’haajudat molt a aguantar.

NoeliaCeroni

Uruguaina. Afiliada ala I-CSC