Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSC | Juny 2004 | Núm. 5 | 1 euro | www.intersindical-csc.

org

sumari
Telemàrqueting
El desequilibri fiscal qüestiona el
en vaga
ACCIÓ SIN. | pàg. 4
progrés de la classe treballadora
El Deutsche
Bank al
Suprem
ACCIÓ SIN. | pàg. 4

La I-CSC
creix a l’Alt
Penedès
ACCIÓ SIN. | pàg. 5

Conveni amb
Solidara Manifestació de la Intersindical-CSC a Barcelona PRIMER DE MAIG 2004 | pàg.3

PAÏSOS CAT. | pàg. 9

> La I-CSC demana al 1r de Maig > Entrevista a R. Tremosa:
un sistema de finançament que «Amb l’actual dèficit fiscal no
E. Cármenes:
reverteixi als més desfavorits hi ha política social possible»
«Cal que es
reconegui la
tasca que fan La Intersindical-CSC impulsa la
els educadors
socials al Conferència Sindical Internacional
conveni de
> Celebrada la primera
l’ensenyament
trobada d’organitzacions de
privat»
treballadors/es de nacions
ENTREVISTA | pàg. 12
sense estat a Euskal Herria
Redacció | La I Conferencia
Internacional de Sindicats de
Nacions sense Estat va conclou-
re el passat 19 de maig a Do-
nostia (Euskal Herria) amb la
constitució d’una comissió que
en els propers mesos treballarà
per crear una estructura defini-
tiva de sindicats de nacions sen-
se estat, estable i eficaç de cara
a l’any 2006.
Sindicats procedents d’Occità-
nia, Galiza, Astúries, Canàries,
Aosta, Còrsega, Bretanya, Sar-
denya, Guadalupe, Euskal Her-
ria i els Països Catalans (repre-
sentats per la Intersindical-CSC)
que hi enviava Isabel Pallarès i
Joan Arimon) es van aplegar
durant els dies 18 i 19 de maig
a Donostia per reflexionar sobre
qüestions comunes que afecten
la nostra activitat sindical i amb
l’objectiu d’impulsar la creació
d’una estructura estable.
Aquest organisme, que es ma-
terialitzarà en la II Conferència
Sindical de Nacions Sense Estat,
estarà sustentat en tres bases:
la primera és que tots els sin-
dicats que hi participarem llui-
tem per la sobirania i els drets
> S’arriba al compromís de
crear una estructura sindical
definitiva, estable i eficaç de
cara a l’any 2006
nacionals dels nostres respec-
tius pobles; la segona, és que
aquestes centrals sindicals tam-
bé lluitem contra una globalit-
zació neoliberal que incideix en
el desenvolupament econòmic
i social de les nostres comuni-
tats i dels seus treballadors i
treballadores. I la tercera és
que la nostra problemàtica na-
cional i de classe no està con-
venientment treballada i repre-
sentada en el marc sindical in-
ternacional.
(continua a la pàgina 8)
02| editorial LaIntersindical
Juny 2004

> Barcelonès
Avinguda Portal de
l’Àngel, 38, 1r
Tel: 934 813 660
Fax: 934 813 661
08002 BARCELONA
Hem de ser euroescèptics?
> Maresme Molts som els treballadors i treballadores d’aquest país –sobre l’occitana, la corsa o la bretona. I al segle XXI la cosa no ha can-
Carrer Passada, 102, tot aquells que van lluitar contra la dictadura i pels drets socials i viat. Ha empitjorat perquè els francesos, temorosos pel creixent
nacionals durant els anys 60 i 70– que vam creure que Europa protagonisme de l’anglès i per com pot afectar la seva «excepció
baixos
ens solucionaria alguns problemes. L’any 1986 els treballadors cultural» la globalització, s’han entestat a blindar la seva grandeur
Tel: 937 642 573
catalans entràvem, amb la resta dels de l’Estat espanyol, a l’antiga en tots els àmbits. ¿Ens estranya que els francesos s’hagin regirat
Fax: 937 619 022 Comunitat Econòmica Europea, ara Unió Europea. Ho vam fer com lleons malferits davant del tímid intent d’Espanya de només
08380 MALGRAT amb il·lusió perquè confiàvem que en el bressol de la cultura i la traduir al català la nova Constitució Europea?. ¿Com s’entén que
civilització mundial podríem sentir-nos catalans i europeus de una llengua com el català, parlada per 10 milions d’europeus i la
> Segrià forma plena i lliure i que la societat europea, més moderna i més importants de les «no oficials», no tingui cap visibilitat o re-
Plaça Víctor Siurana, 1 avançada que l’espanyola, ens respectaria com allò que som i vo- coneixement i sí el tinguin el maltès –amb 360.000 parlants– o
(Universitat de Lleida) lem ser. Que es faria càrrec de la nostra problemàtica social i na- llengües amb menys de cinc milions de parlants com el danès, el
Tel: 973 703 171 cional, i de la situació de la nostra llengua i que finès, el lituà, l’eslovè, el letó, l’estó o el gaèlic?.
25002 LLEIDA ens duria una convergència real amb l’estat del > Malauradament, Malauradament, la UE està dominada per l’aparell
benestar de països com Alemanya, Dinamarca o la Unió Europea d’uns estats en la majoria dels casos centralistes
> Selva Holanda. que apliquen de forma implacable el neoliberalisme,
Però la realitat és i ha estat tossuda. La UE se’ns està dominada per com ara França o Itàlia, o que s’hi sumen amb
Rambla de Joaquim
Ruyra, 65, A, 1r. B
presenta avui com un club d’Estats capitalistes uns estats en la simpatia, com ara el Regne Unit o Alemanya. I per
preocupats per defensar els seus interessos particu-
Tel: 972 331 259 lars i, el que és pitjor, els interessos d’un gran capital
majoria dels casos això cal prendre una postura, articular una res-
posta. No és recomanable, no ho ha de ser, renun-
17300 BLANES transcontinental que compta amb aliats implacables centralistes que ciar a Europa. Aquest ha de ser el nostre marc de
com l’Organització Mundial del Comerç o el Fons apliquen de forma referència supranacional, però cal introduir-hi
> Tarragonès Monetari Internacional –ara dirigit per l’exvicepresi- canvis profunds, que la nova Constitució Europea,
Carrer Ramón y Cajal, dent espanyol Rodrigo Rato–. I aquests interessos implacable el que segurament es votarà en referèndum i que
52, entresòl es defensen des de Brussel·les, passant per damunt neoliberalisme priva de protagonisme les «regions» en favor dels
Tel. i Fax: 977 230 933 dels drets socials i nacionals dels treballadors i els estats, dificultarà.
43005 TARRAGONA pobles que formem la Unió. És una Europa que ha renunciat a I per articular respostes conjuntes i coordinades des de l’àmbit
tenir protagonisme polític. Sense esma per implan-tar una política sindical en clau nacional i solidària, des de la Intersindical-CSC
> Correu electrònic mediambiental, social o d’exteriors comuna i que només ha apostat vam impulsar la creació, el mes de març de 2002 a Barcelona, de
per bastir un marc econòmic flexible, desregula-ritzat i insolidari la Coordinadora de Sindicats Nacionals d’Europa, que més tard
intersindical@
per afavorir els capitalistes. ha continuat la seva activitat –vegeu la informació de la pàgina
intersindical-csc.org
La no-oficialitat del català a Europa és només un símptoma de 8– en la Conferència de Sindicats de Nacions sense Estat per
l’estatisme que hi impera, fomentat sobre tot per França, que és donar entrada a companys i companyes de països de fora del
> Web l’Estat que ha practicat el genocidi cultural i lingüístic més nostre continent. La nostra lluita global per una altra Europa i
www.intersindical-csc.org implacable que es recorda al segle XX, intentant aniquilar dins pels drets socials no fa res més que continuar amb més força i
les seves fronteres realitats nacionals com la catalana, la basca, convicció que mai.

La Intersindical
Òrgan d’expressió de la I-CSC
butlleta de contacte
Consell de Redacció Vull afiliar-me a la lntersindical-CSC
Joan Arimon, Ferran Casas,
Jaume Clotet, Jordi Espot, Vull rebre informació de forma periòdica
Roger Malló i Carles Sastre
Vull subscriure’m a La Intersindical (6 núm./5 euros)
Col·laboradors/es
Antoni Alarcón, Pablo Bonat,
Josep Falcón, Marc Faustino,
Nom i cognoms _________________________________________ Edat _________________
David Hereu, Miquel Martín,
Isabel Pallarès, Àngel Ramos,
Nestor Sastre, Eduard Suàrez,
Domicili _________________________________________________ Codi postal ___________
Ramon Puig, Josep Vall i Cris-
tina Vidrier Població ___________________________ Professió ____________________________________

Coordinació i disseny Telèfon _____________________ Correu electrònic ___________________________________

Jordi Espot

Tiratge
Titular del compte __________________________________________ Entitat _______________
15.000 exemplars

Dipòsit legal Adreça de l’oficina _______________________________________ Codi postal ____________

B-41939-2002
Codi de l’entitat Codi de l’oficina Clau Número de compte
L’opinió del sindicat s’expressa
a l’editorial
 primer de maig 2004 |03

Un Primer de Maig
Val a dir que l’acte va aplegar
més gent que mai, ja que vam
arribar quasi a les 250 perso-
opinió
nes, fet que garanteix la conti-
nuïtat de la convocatòria i evi-

per la consolidació
dencia la línia ascendent del
sindicat. Després del dinar, ja
en la fase mandrosa dels cafès,
el periodista de TV3 Pol Marsà
va presentar l’acte de cloenda
Per cinquè any consecutiu, la Intersindical-CSC va sortir al carrer amb motiu del Primer de la jornada. En primer lloc,
de Maig. Enguany, el missatge reivindicatiu del nostre sindicat va centrar-se en la el portaveu de l’Espai Jove,
solidaritat ben entesa. És a dir, com deia el lema de la jornada, Menys dèficit fiscal, Sergi Perelló, va celebrar l’èxit
més justícia social, per denunciar l’espoliació fiscal que pateix Catalunya i el creixent de la convocatòria i va fer una
desbastellament de l’estat del benestar. crida a mantenir l’empenta de
cara al futur. Posteriorment, Extracte del discurs
Jaume Clotet | De bon matí, Manifestació i dinar dicat, que van voleiar al costat Isabel Pallarès va tornar a d’Isabel Pallarès
desenes d’afiliats i simpatit- Immediatament després de de senyeres, estelades i dels prendre la paraula per fer els
zants de la nostra organització l’homenatge a un dels pioners entranyables «xinos». agraïments de rigor i assegurar, «En el primer de maig
es van concentrar davant el en la defensa dels drets labo- La marxa, que va reunir cente- davant l’afiliació, que tots d’enguany hem tornat a
monument a Francesc Layret rals i nacionals dels catalans, nars de persones, va recórrer plegats tornarem a treballar reivindicar la necessitat
per retre-li homenatge. Allà, els participants van dirigir-se a el carrer Pelai i va baixar per fort tot un any per tal que l’any de disposar d’instruments
sota un incipient sol de prima- la P. Universitat i es van aplegar les Rambles fins Santa Mònica. vinent siguem més gent i més legals i econòmics que
vera i centrant la mirada de via- amb altres companys per tal de Allà, la nostra secretària confe- combatius quan arribi el Primer ens permetin dissenyar
nants encuriosits, el secretari participar en la manifestació de deral, Isabel Pallarès, va llegir de Maig. una política social d’acord
de Salut Laboral, la Intersindical- un discurs en el L’acte de Barce- amb les nostres necessi-
Joan Arimon, i el > La «paellada» va CSC. Amb un qual reclamava > A Lleida, la I-CSC lona es va cloure tats. En aquesta clau hem
dirigent de la
Federació de Ju-
aplegar més gent cert retard, cau- la fi del dèficit
sat pels sempre fiscal de Cata-
amb el so de la
va participar en M u i x e r a n g a , elaborat el manifest i
hem sortit al carrer per
bilats, Ventura que mai: quasi 250 previsibles «pro- lunya, només una manifestació l’himne nacional demanar un sistema fis-
Niubó, van adre- persones blemes logís- comparable amb
unitària dels Països Ca- cal més just. Ens cal ser
çar-nos unes pa- tics», la comi- el dels territoris talans. Però no conscients que aquest
raules. Com sol passar, el mis- tiva va arrencar, encapçalada colonials, així com un augment va ser l’única convocatòria del tema suposa un drenat-
satge del company Arimon va per una immensa estelada (ve- de les partides pressupostàries dia de la Intersindical-CSC. A ge important per a la
centrar-se en la tasca sindical geu foto d’abaix). Des de la fur- destinades a garantir l’equilibri Lleida, el nostre sindicat va par- nostra economia i qui
en el seu habitual to tranquil, goneta, es cridaven els habi- social. ticipar en una manifestació uni- més en patim les conse-
mentre que en Niubó, sempre tuals eslògans per megàfon, Posteriorment, a l’hora de di- tària juntament amb altres or- qüències som la classe
combatiu i disposat a la batalla, secundats amb entusiasme nar, es va celebrar la ja tradicio- ganitzacions nacionals i sindi- treballadora. Un panora-
va fer algunes declaracions pels manifestants. nal arrossada popular a la plaça cals, com ara l’Assemblea Pa- ma que de ben segur
contundents de caràcter polític Precisament, una de les nove- d’Osca, al barri de Sants. La gesa, CGT, L’Espenta o les s’agreujarà els propers
dirigides als hereus del fran- tats de l’edició d’enguany van gent de l’Arran ens van tornar JERC, que va aplegar unes 300 anys, en què patirem les
quisme. ser les banderes roges del sin- a cuinar una paella immensa. persones. retallades de fons estruc-
turals de la Unió Europea
que es destinaran als nous
> Les imatges de la Diada països adherits.
En aquest mateix sentit
cal remarcar els canvis
que suposa a la UE la
nova constitució. Un cop
més, ens marquen un
terreny de joc on només
hi són com a titulars els
Estats, i ja sabem que el
marge que aquests dei-
xaran a les nacions sen-
se estat és nul. Amb
l’euro es va desterrar el
concepte de la política
monetària com a factor
d’incidència sobre la
competitivitat. Si no vo-
lem seguir veient com
marxen i tanquen empre-
ses, hem de competir en
Aspecte del dinar a la Plaça d’Osca de Sants La manifestació unitària pels carrers de Lleida igualtat de condicions
amb el nostre entorn. I
això implica apostar per
les infraestructures, uns
serveis públics de qua-
litat, la formació, la tec-
nologia i la investigació.
Ens calen molts més re-
cursos dels que tenim i tot
això, als Països Catalans,
ara per ara no és viable.
Ens urgeix una revisió de
la relació econòmica amb
l’Estat per tal que en cinc
anys puguem superar el
dèficit fiscal, i això supo-
sa demanar la implicació
dels treballadors i treba-
lladores del país, però tam-
bé una aposta decidida
i valenta dels polítics».
La furgoneta de la Intersindical-CSC Vista de la manifestació de Barcelona
04|
breus
ADM. PÚBLICA
> Endavant la secció
sindical de l’Ajunta-
ment de Barcelona
La renovada secció sindi-
cal del SAC/I-CSC ja s’ha
posat a treballar, realit-
zant un seguit d’actua-
cions referents als perío-
des de cotització de la se-
guretat social del perso-
nal funcionari de l’Ajun-
tament que, pel que sem-
bla, no corresponen amb
l’antiguitat acreditada.
> Eradicació de les
abelles de la Residèn-
cia de Santa Coloma
La secció sindical del
SAC/I-CSC al Departa-
ment de Benestar i Famí-
lia, ha aconseguit, des-
prés de molta insistèn-
cia, que l’Administració
prengui les mesures
adients per eradicar la
plaga d’abelles que cau-
sava importants molès-
ties, alhora que compor-
tava un risc tant per als
residents com per al per-
sonal de la Residència de
Gent Gran de Santa Co-
loma de Gramenet.
> Final de la moque-
ta al Departament
d’Ensenyament
La secció sindical del
SAC/I-CSC al Depar-
tament va insistir de
substituir l’antiga mo-
queta per tal de garantir
les mínimes condicions
de salubritat de l’edifici
de S.G., fet pel qual el
sindicat ja havia pre-
sentat una denúncia da-
vant la Inspecció de Tre-
ball a causa de la nega-
tiva de l’antiga direcció.
El nou equip directiu del
Departament ha atès les
nostres reivindicacions i,
a més, nosaltres elaborat
un informe per fer-los
conéixer altres mancances.
SERVEIS
> Acomiadat per l’Es-
portiu Claret
Francesc Armengol,
educador físic de l’Es-
portiu Claret, fou aco-
miadat de la seva feina
després de manifestar
queixes sobre les condi-
cions de treball de la
plantilla a la direcció del
centre. La mobilització
de solidaritat de la Inter-
sindical-CSC i el suport
dels pares i dels alumnes
van servir, com a mínim,
per a garantir-li una sor-
tida justa.
acció sindical LaIntersindical
Juny 2004
Telemàrqueting = Precarietat;
ja és hora que ens escoltin
Durant el mes de maig es van convocar una sèrie d’aturades parcials al sector del telemàrqueting, que van culmi-
nar amb una vaga general el dia 9 de juny. Aquest és un sector amb una gran precarietat: nul·les condicions de sa-
lut laboral, sous baixos, temporalitat... Les negociacions del conveni estan trencades, però els treballadors i treba-
lladores no ens aturarem per dignificar les nostres condicions de feina
Cristina Vidrier | És un equí- mateixa feina, estigui contrac- sense revisió, molt inferior a el sindicats negociadors (CCOO,
voc anomenar «telemàrketing» tada directament. A més, 3 de l’IPC català. Volen desregularit- CIG, CGT i UGT) van convocar
(venda a distància) un sector cada 4 treballadors/es ho són zar més la jornada, tenint-nos mobilitzacions. Els afiliats de la
d’empreses que fan atenció ge- a temps parcial. És constant a plena disposició 12 hores dià- Intersindical-CSC al sector ens
neral i completa al client. Grans l’incompliment de les mesures ries i no entren a parlar de sub- hi vam sumar. Les cinc aturades
companyies (Endesa, Gas Natu- de prevenció de riscos i es de- rogar empreses o ampliar con- de 2 o 3 hores cadascuna al
ral, Aigües de Barcelona, La mana la màxima flexibilitat ho- tractes indefinits. Demostren maig van ser seguides pel 90%
Caixa, Telefónica...) i també rària: disponibilitat 24 hores al un nul interès per l’estabilitat dels companys, tant als Països
l’Administració (Conselleria de dia els 365 dies de l’any. laboral. Volen crear un plus de Catalans com a l’Estat. El 9 de
Sanitat, Agència Tributària, productivitat lligat a l’absentis- juny vam fer vaga tota la jorna-
010...) han externalitzat ja, Revisió del conveni a la baixa me laboral sense analitzar allò da i ens vam manifestar a Bar-
amb criteris neoliberals, l’aten- Amb aquest panorama arren- que el provoca, tot plegat sense celona.
ció telefònica al client. cava al gener la negociació del definir categòries professionals Però la patronal no vol repren-
L’externalització precaritza les tercer conveni estatal del sec- amb claredat i oblidant la qua- dre negociacions i ignora les
relacions laborals al sector. Una tor. La patronal ha restat ina- litat del servei al ciutadà/client. protestes massives. Continua-
teleoperadora subcontractada movible, exigint revisar a la bai- rem lluitant per un conveni dig-
cobra 10.487 euros a l’any pels xa l’anterior conveni. Ofereixen Aturades al sector ne; no volem que se’ns preca-
25.000 d’una altra que, fent la un increment salarial del 2,6%, Davant la situació de bloqueig ritzi la vida.
Intensa jornada de formació Diari 20 Minutos: Si no vols
de delegats de la Intersindical acomiadar, trasllada
80 delegats de la I-CSC van participar el 26 de març en Darrerament algunes empreses recorren als trasllats
una jornada de formació sindical a la seu confederal. geogràfics per aconseguir reduir plantilles. I ho fan,
Els assistents, que es van distribuir en dues aules, una essencialment, per un sol motiu: perquè la patronal
per a funcionaris i l’altra per al sector privat, van tractar sap de sobres que al nostre país molt poca gent està
diversos temes sobre legislació laboral i sindical disposada a canviar de residència
Aquest és el cas de 20 Mi- El fomut és que la llei no obli-
nutos, empresa que va cen- ga en cap cas l’empresa a
tralitzar els serveis a Ma- acreditar que els objectius
drid, amb l’objectiu de re- que emparen una decisió si-
duir la grandària de l’em- guin correctes o solvents, sinó
presa barcelonina. En cap tan sols que estiguin sufi-
moment la direcció va estar cientment justificats. I bufets
disposada a qüestionar-se d’advocats, consultores i simi-
la centralització, a totes lars disposats a fer informes so-
llums ineficaç, perquè pot- bre el que sigui, n’hi ha a do-
ser al darrere d’aquesta de- jo, previ pagament. Ja sabem,
cisió només hi ha la desapa- i n’haurem de prendre nota,
rició de l’edició barcelonina que la deslocalització també
del diari; això ho dirà el temps. es produeix a nivell de l’estat.
L’Administració negocia El Deutsche Bank al Suprem
Exhaurits el V Conveni únic del personal laboral de la El passat dia 4 de març es va celebrar al Tribunal
Generalitat de Catalunya i l’Acord de condicions de tre- Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el judici
ball per al personal d’administració i tècnic, s’ha co- instat per la Intersindical-CSC contra l’entitat ban-
mençat a negociar el VI Conveni i el nou Acord de condi- cària per la persecució sindical de què va ser objecte
cions de treball. El SAC/Intersindical-CSC ha presentat el Sindicat d’Empleats i Empleades del Grup Deuts-
les seves propostes per a aquesta negociació che Bank des de les eleccions sindicals de l’any 1998
Aquestes propostes incideixen una consolidació dels llocs de La Sala del Social del TSJC demostrant el tarannà de
especialment en la recuperació treball precaris, entre d’altres. va celebrar el judici per discri- què sempre han fet gala.
del poder adquisitiu perdut en El SAC/I-CSC considera que minació sindical contra el La sentència del Tribunal no
els darrers anys d’increments un servei de qualitat als ciu- Deutsche Bank. Si algun fet fou positiva per als nostres
iguals a l’IPC i amb alguna con- tadans i les ciutadanes de fou digne de ser remarcat en interessos, perquè es va
gelació salarial, en les 35 hores Catalunya passa inexcusa- el judici fou l’absència dels entendre que les acusa-
setmanals, en una promoció blement per unes bones con- que van ser responsables de cions que els formulàvem
real amb facilitats per accedir dicions de treball de les em- la Direcció de Personal durant estaven prescrites.
d’un cos o una categoria a l’im- pleades i els empleats pú- els anys que va durar el con- Com a sindicat discrepem
mediatament superior, en mi- blics. És per això que defen- flicte. Els senyors Juan Cruz del resultat de la sentència
llores socials com els premis sarem amb fermesa les nos- Alcalde i José Antonio Soler i ja hem anunciat la presen-
per anys de servei o l’ampliació tres propostes, no solament León, actualment al Banc de tació d’un recurs davant del
dels fons d’acció social, en una com a millores per a un Sabadell, no van comparèixer Tribunal Suprem per inten-
revisió dels nivells i del nomen- col·lectiu, sinó com a eina de tot i estar degudament citats, tar anar al fons de l’assumpte.
clàtor del personal laboral i en millora de l’Administració.
LaIntersindical
Juny 2004 eleccions sindicals |05

Hospital Comarcal i Grammer: breus

AIGÜES

victòries a l’Alt Penedès > 7 delegats a Sorea-

La implantació generalitzada de la Intersindical-CSC a l’Alt Penedès ja és una realitat. Ens presentàvem per primer
cop a dues importants empreses de la comarca i els resultats no va ser altra cosa que dues victòries contundents.
La primera, el mes de febrer, a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès (Vilafranca) i la segona, al març, al comitè
d’empresa de la indústria automobilística Grammer (Olèrdola)
Ferran Casas | Era el primer
cop que ens presentàvem a
unes eleccions en aquests cen-
tres de treball i els resultats no
van deixar lloc al dubte. Els tre-
balladors i treballadores volien
apostar per un canvi radical en
la manera de fer sindicalisme i
per un model nacional, de clas-
se i de proximitat. Tant a l’Hos-
pital Comarcal de l’Alt Penedès
com a Grammer ja s’han cons-
tituit seccions sindicals i l’afilia-
ció fa preveure un bon ritme
d’expansió de la Intersindical-
CSC a la comarca.
Candidatura diversa
A l’Hospital Comarcal la nostra
entrada implica un salt qualita-
tiu, ja que és el primer centre
de la Xarxa Hospitalària d’Utili-
tat Pública (XHUP), és a dir, de
la sanitat privada concertada,
on obtenim presència.
L’Hospital té una plantilla de
413 treballadors i a les elec-
cions vam presentar una llista
plural i amb presència de tots
els estaments professionals,
que va obtenir el 32% dels
vots, amb 4 delegats al comitè
d’empresa.
Cartell electoral de l’HCAP
«Al centre sanitari
vam obtenir el 32%
dels vots i quatre
membres al comitè»
El sindicat corporatiu AMIC i la
UGT van obtenir 3 delegats ca-
dascun d’ells, el SAE 2 i CCOO
1. El cap de llista de la nostra
candidatura, l’auxiliar d’infer-
meria Sergi Farreras, va expli-
car que «hem assolit el doble
repte que ens havíem marcat
com a força sindical, potenciar
la nostra representativitat i que
el nostre potencial ens permeti
tirar endavant les nostres pro-
postes, que han rebut un su-
port majoritari».
Tot i vèncer en les eleccions no
vam obtenir la presidència del
comitè d’empresa, que va que-
dar pactada entre CCOO i AMIC:
els sindicats signants del pès-
sim conveni col·lectiu que re-
geix les condicions dels treba-
lladors de la XHUP.
Presidència del comitè
Pel que fa a Grammer, amb una
plantilla de 260 persones i dedi-
cada a la fabricació de tapis-
series d’automòbil, també s’hi
escollien 13 membres del comi-
tè d’empresa. La Intersindical-
CSC va vèncer en les eleccions
amb un ampli marge, obtenint
6 delegats. CCOO en va obtenir
4 i la UGT 3. En aquest cas el
comitè d’empresa sí que va
quedar presidit per la I-CSC,
concretament per la companya
Hortènsia Ventura. El secretari
del comitè és també un com-
pany nostre, en Xavier Díez.
La presència de la Intersindical-
Cartell electoral de Grammer
«A la fàbrica vam
vèncer, obtenint 6
delegats en el
comitè d’empresa»
CSC en aquesta empresa ei-
xampla la nostra presència a
la indústria auxiliar de l’auto-
mòbil del país, ja que som pre-
sents en altres grans empreses
del sector, com ara Frape-BEHR
de Montblanc (la Conca de Bar-
berà).
Girona
La Intersindical-CSC va
obtenir 7 delegats (per
2 de CCOO) al comitè de
Sorea-Girona, l’empresa
del sector més important
de les comarques gironi-
nes, que compta amb
160 treballadors/es dis-
tribuïts/des en 12 cen-
tres de treball. D’aques-
ta manera, el sindicat
augmenta la presència
que ja tenia a l’anterior
comitè (5) en dos dele-
gats.
> 9 delegats a Sorea-
Tarragona
La I-CSC va obtenir els
9 delegats del comitè de
S o r e a - Ta r r a g o n a ,
empresa del sector d’ai-
gües potables i resi-
duals, que compta amb
144 treballadors repar-
tits en 23 centres de tre-
ball. D’aquesta manera,
la Intersindical-CSC con-
solida la seva posició
capdavantera en el sec-
tor a les comarques tar-
ragonines i revalida la
seva majoria absoluta en
la mesa de negociació
provincial que ha d’ini-
ciar aviat les delibera-
cions del nou conveni.

ADM. PÚBLICA

Tripliquem representació > Delegat a l’Institut

Ramon Llull
entre el professorat de la UPF Majoria a Telesincro El SAC/I-CSC va obtenir
el delegat de personal
Si al desembre de 2003 havíem obtingut un bon resultat Malgrat el fet que l’antiga Telesincro va segregar- dels prop de 30 treballa-
entre el personal d’administració i serveis (PAS) de la se en dues companyies diferents, la Intesindical- dors d’aquesta institució
Universitat Pompeu Fabra, el passat mes de maig vam CSC continua tenint la confiança majoritària dels pública, dedicada a la di-
confirmar espectacularment la bona línia de treball en treballadors a les dues empreses que la van suc- fusió de la llengua i la
aquesta universitat i al conjunt del sector. A les eleccions ceir (MSL i Ingenico) cultura catalanes a l’ex-
sindicals entre el professorat vam triplicar resultats pas- terior. L’objectiu marcat
sant dels dos delegats obtinguts fa quatre anys a sis Durant el primer trimestre és arribar a un acord de
d’aquest any s’han celebrat condicions de treball per
La Junta queda formada per 10 Bona mostra en va ser que a eleccions a les dues empre- unificar les de tots els
delegats de CCOO, 6 de la In- la nostra candidatura repetien ses successores de l’antiga funcionaris de l’organis-
tersindical-CSC i 3 d’UGT. Ens el cap de llista Antoni Saumell, Telesincro, empresa dedica- me, tutelat només per la
vam presentar amb el lema Per Josep Pich, Eva Pujadas, Manel da a la fabricació i comercia- Generalitat de Catalunya
una Universitat catalana, plural Ollé, Núria Bou, Xavier Pérez lització de terminals de ven- després de la plantada
i de qualitat. Incidíem en la ne- Torio, Josep M. Baget Herms, ta electrònica, que estan si- del govern balear.
cessitat d’establir criteris objec- Mònica Terribas, Montserrat tuades a Cerdanyola del Va- representants del col·legi
tius per a l’avaluació del profes- Martí, Josep M. Salrach i Josep llès (Vallès Occidental). En únic.
sorat, evitar la precarització del Termes. Entre les cares noves les eleccions de l’any 1999 És innegable que els resul-
professorat contractat i la fugi- hi havia Hèctor López Bofill, s’havia aconseguit tenir la tats han estat un èxit abso- SEGURETAT PRIVADA
da dels més qualificats al sector Roc Parés, Ester Oliveras, Ma- majoria absoluta del comitè lut, tenint en compte que els
privat, compatibilitzar investi- tilde Obradors, Anna Duran, d’empresa, amb 7 dels 13 esdeveniments patits durant > Majoria absoluta
gació i docència i lluitar per tal David Felip, Miquel M. Gibert, representants. els darrers anys (compra de a LPM
que la llengua vehicular a la do- Joan Ignasi Ribas i Joan Ferrés. En les eleccions sindicals ce- la companyia per part de di- El SIPVS-C/I-CSC va
cència sigui la catalana. A partir d’ara, la feina conjunta lebrades a l’empresa MSL versos grups internacionals, obtenir 6 delegats al co-
Els darrers quatre anys la feina dels sis membres de la Junta (fabricació), en la qual lluita per mantenir el conve- mitè de l’empresa de se-
havia estat productiva. S’havia amb els tres companys de la treballen 400 persones, la ni d’empresa i desgast de guretat LPM, per 2 dele-
vetllat pel compliment de la llei Junta del PAS, a través d’una Intersindical-CSC va obtenir 18 anys de preeminència gats d’UGT i 1 de CCOO.
de prevenció de riscos laborals, única secció sindical (cal recor- 2 dels 11 representants del sindical). Felicitem des S’acaba, d’aquesta ma-
treballat en alternatives sindi- dar que som la segona força col·legi d’especialistes, i 1 d’aquestes pàgines els com- nera, amb el caciquisme
cals a la LOU, fet gestions per sindical de la Universitat Pom- dels 2 representants del panys i les companyes de les que havia imposat UGT
obrir una escola bressol per als peu Fabra), serà vital per acon- col·legi de tècnics, mentre seccions sindicals que han en base a la seva majo-
fills dels treballadors i resolt seguir la pluralitat, la transpa- que a Ingenico (comercial) fet possible aquest nou èxit ria a l’anterior comitè
l’impagament de pagues extra- rència i la defensa dels drets es van aconseguir 3 dels 5 a l’antiga Telesincro. d’empresa.
ordinàries a professors ajudants. laborals.
06| a fons LaIntersindical
Juny 2004

Quan la solidaritat esdevé espoliació

La Intersindical-CSC va dedicar el darrer Primer de Maig al tema del dèficit o desequilibri fiscal que pateixen els Països Catalans amb l’Estat. I
és que, com dèiem en el lema, menys dèficit fiscal haurà d’equivaler necessàriament a més justícia social per al conjunt de treballadors i
treballadores. Aquest debat és de nou damunt la taula. Cal que tinguem clar què suposa el dèficit fiscal, de què ens priva i quines són les seves
dramàtiques conseqüències en les classes populars. I cal seguir mobilitzant-nos per evitar que el greuge, en forma d’espoliació fiscal, es
perpetuï, damnant encara més el nostre migrat progrés social.

Ferran Casas | El dèficit fiscal
és la diferència entre els diners
que els catalans paguem en im-
postos a l’Estat, que és qui els
recapta i en gestiona la major
part, i el que rebem en forma
de despesa social en ensenya-
ment, sanitat, infraestructures,
atenció a persones depen-
dents... És el que anomenem
balança fiscal amb l’Estat.
En el nostre cas és clarament
desfavorable, fet que suposa un
«Cal mobilitzar-nos
per evitar que el
greuge segueixi
damnant el nostre
progrés social»
fort desgast de la nostra econo-
mia, que creix molt per sota del
que ho podria fer, amb el cor-
responent perjudici per al con-
junt dels treballadors, dificul-
tant, per exemple, l’assoliment
d’un marc laboral propi.
Un dèficit fiscal insostenible
En els darrers anys la balança
fiscal amb l’Estat no ha fet més
que empitjorar. Catalunya i les
Balears són els territoris que
proporcionalment menys re-
ben. El País Valencià va en
quart lloc, per sota de Navarra
que, com el País Basc, té con-
cert econòmic. El concert impli-
ca que a Euskal Herria les dipu-
tacions recapten els impostos,
fan les seues polítiques i paguen
a l’Estat el que es coneix com a
cupo, una quantitat que va a
parar al «fons de solidaritat» es-
panyol i serveix per pagar ser-
veis «comuns» (representació
diplomàtica, exèrcit i funciona-
ris de l’Estat bàsicament).
Durant els 8 anys de govern del
PP les dades oficials han estat
un enigma, fet que ha donat
lloc a manipulacions i distor-
sions. La darrera balança fiscal
oficial situava el dèficit dels Paï-
sos Catalans en un 5,41% del
nostre Producte Interior Brut
regional.
Molts experts, entre ells el con-
seller d’Economia Antoni Cas-
tells, situen ja el dèficit català
entre el 8 i el 9% del PIB.
Malgrat els canvis en el sistema
de finançament autonòmic, el
dèficit ha seguit augmentant en
el nostre cas, perquè és l’Estat
qui tria on i quant inverteix (el
62,1% de la despesa pública de
2003 a l’Estat, la va decidir el
govern espanyol). Les nostres
Un model de creixement
pobre i desfasat
Als 80, Irlanda exportava
llet i Finlàndia fusta. Avui
exporten programes infor-
màtics i telèfons mòbils. Tot
i que Irlanda, com l’Estat
espanyol, rep fons de cohe-
sió europeus, la diferència
de creixement és especta-
cular. Entre 1993 i 2002 el
PIB per càpita irlandès en
relació a la mitjana europea
ha passat del 83% al 128%
i el de l’Estat espanyol no-
més del 79% al 83%. El
model de creixement als
Països Catalans es basa en
el turisme –en crisi– i la
construcció, paradigmes de
precarietat laboral i incom-
pliment de les normes de
prevenció de riscos labo-
rals. Són sectors que gene-
ren un valor afegit baix i on,
per tant, els sous són petits.
administracions recapten una
mica més, però reben molt
menys de l’Estat. A Alemanya,
quan un territori pateix un dè-
ficit fiscal superior al 4% l’Estat
el solventa perquè s’admet que
es «lesiona seriosament» el seu
desenvolupament econòmic i
social.
Aquest dèficit implica que, per
manca de recursos, els nostres
governs hagin de deixar pas a
la iniciativa privada: ensenya-
«L’any 1996 el dèficit
fiscal dels Països
Catalans era del
5,41%, ara el català
és del 9% del PIB»
ment i sanitat de pagament, eter-
nització d’autopistes de peat-
ge... El dèficit fiscal suposava
6900 euros per cada família de
quatre persones l’any 2001.
Som insolidaris?
Des de l’oest sorgeixen veus que
ens titllen d’insolidaris per voler
un tractament fiscal més just que
permeti, per exemple, als nostres
governs complementar les pen-
sions més baixes o el salari mí-
nim, per adequar-los a la nos-
tra realitat. Ningú dubta, però, que
Alemanya o Suècia siguin soli-
dàries amb la resta de la UE:
aporten menys del 0,5% del seu
PIB als fons de cohesió. La di-
ferència no admet debat.
Uns Països Catalans més pròspers
po-drien desenvolupar-se en
funció de les seves necessitats
i alhora ser solidaris amb els po-
bles de l’Estat. I de la correcció
del nostre dèficit fiscal no se’n
resentirien Extremadura, Anda-
lusia o Galícia, sinó les inver-
sions faraòniques que rep, des
de fa dècades, Madrid.
Una altra fal·làcia que darrera-
ment sentim a dir és que Ma-
drid aporta a l’Estat més que
els Països Catalans. I és rotun-
dament fals. Acumula unes in-
versions tan fortes –que sovint
s’atribueixen a l’Estat en el seu
conjunt i d’aquí la trampa que
fan– que arriben a igualar direc-
tament els impostos que s’hi pa-
guen. El pes del sector públic a
l’economia de l’Estat és ara del
41%. Fa trenta anys era del
15%; per tant, queda clar que qui
governa decideix a favor de qui
juga. A més, moltes empreses pro-
dueixen i facturen fora de Ma-
drid però hi tributen, fet que dis-
torsiona el resultat final. Només
Finançament autònomic
i local insuficient
El 2002 va entrar en vigor
un model de finançament
vigent fins al 2006. Les au-
tonomies reben els se-
güents impostos: 33% de
l’IRPF; 35% de l’IVA; 40%
del tabac, l’alcohol i l’hidro-
carburs i el 100% dels im-
postos sobre energia, ma-
triculació de vehicles, suc-
cessions i donacions, patri-
moni, transmissions patri-
monials i actes jurídics i so-
bre el joc. El més important
dels impostos, l’IRPF, ha
baixat. En algunes autono-
mies el de successions ja
no existeix. També ha desa-
paregut –excepte per a grans
empreses– l’IAE que cobra-
ven els ajuntaments. Les
possibilitats de fer políti-
ques socials de l’Adminis-
tració local han baixat.
Madrid i Euskal Herria conver-
geixen amb Europa.
El dèficit fiscal també «estres-
sa» la nostra societat. Les fac-
tures dels metges, els col·legis,
les autopistes, el preu de la vi-
venda, l’escassedat de transport
públic o la manca d’escoles bres-
sol obliguen a fer moltes hores
extra. En el cas de les famílies,
fa que treballin els dos cònju-
ges o provoca dobles jornades,
impedint conciliar vida laboral i
«Un tracte fiscal més
just milloraria les
pensions i adaptaria
el salari mínim a la
nostra realitat»
familiar. A aquesta situació no
són tampoc aliens els petits au-
tonòms, a qui cada cop els és
més difícil tenir un nivell i qua-
litat de vida dignes. Als Països
Catalans costa més arribar a fi-
nal de mes.
Nous filons d’ocupació
Un finançament més just que
revertís en polítiques socials
ajudaria també a millorar l’ocu-
pació obrint nous filons, com
ara l’assistència domiciliària a
les persones dependents.
Amb uns governs sobirans tam-
bé en el terreny fiscal podríem
implementar, per exemple, po-
lítiques per formar i recol·locar
els companys/es afectats per
les deslocalitzacions empresa-
rials en sectors com el tecnolò-
gic, que són els que tenen un
valor afegit més alt.
I és que als treballadors i treba-
lladores d’aquest país ens ha
arribat l’hora de demanar el
que és nostre.

Balances fiscals 1991-96*. Despesa pública per càpita PIB per càpita, eliminant el cost de vida entre territoris, en relació Evolució del dèficit fiscal
Dèficit sobre el PIB regional 1990-97*. Promig Estat=100 a la Unió Europea dels 15. Mitjana 166 regions de la UE=100 català 1998-2002*

Illes Balears -7,48% Illes Canàries 194,2 1997 2001 Variació Any Milions d’euros
Catalunya -7,01% Astúries 171,8 Madrid 101,0 112,4 +11,4 1998 5.194
Navarra -3,55% Extremadura 125,5 Euskadi 94,0 105,0 +11,1 1999 8.032
País Valencià -2,49% Castella-la Manxa 112,7 Navarra 97,0 106,2 +9,2 2000 10.035
Euskadi -1,57% Castella i Lleó 111,5 La Rioja 90,0 96,9 +6,9 2001 10.764
La Rioja -0,98% Aragó 109,3 Cantàbria 77,0 82,7 +5,7 2002 14.730
Aragó -0,58% Euskadi 108,4 País Valencià 76,0 081,1 +5,1 *Estimació de la Fundación de las Cajas
de Ahorros (FUNCAS)
Madrid -0,09% Cantàbria 105,8 Andalusia 58,0 63,1 +5,1
Cantàbria +4,19% Andalusia 105,5 Illes Balears 101,0 105,4 +4,4
Múrcia +4,63% Navarra 100,8 Múrcia 68,0 71,2 +3,2
Castella i Lleó +5,94% La Rioja 93,5 Illes Canàries 76,0 79,1 +3,1
Illes Canàries +6,34% Illes Balears 88,8 Galícia 64,0 66,5 +2,5
Castella-la Manxa +8,42% Madrid 87,8 Castella i Lleó 77,0 78,0 +1,0
Galícia +8,81% Múrcia 84,5 Catalunya 100,0 100,7 +0,7
Andalusia +10,86% Galícia 82,6 Aragó 90,0 90,5 +0,5
Astúries +11,67% País Valencià 77,5 Castella-la Manxa 67,0 67,1 +0,1
Extremadura +18,97% Catalunya 74,1 Extremadura 55,0 53,5 -1,5
Països Catalans* -5,4% Països Catalans* 76,4 Astúries 76,0 72,4 -3,6
*Dades oficials del govern espanyol *Dades oficials del govern espanyol Total Estat espanyol 80,0 84,2 +4,2
*Mitjana ponderant població *Mitjana ponderant població
LaIntersindical
Juny 2004 a fons |07
Ramon Tremosa: «Amb l’actual dèficit fiscal
no hi ha política social possible al nostre país»

Perfil
Amb només 39 anys Ramon Tremosa ja és tota una
autoritat en l’estudi del dèficit fiscal català i un dels
impulsors de la campanya per la Correcció del
Desequilibri Fiscal (www.desequilibri.org).

És doctor en ciències econòmiques i empresarials i

exerceix la docència com a professor de Teoria
Econòmica a la UB. A les darreres eleccions sindicals
va ser candidat de la Intersindical-CSC.

El seu darrer llibre és Els efectes macroeconòmics del

dèficit fiscal de Catalunya amb l’Estat espanyol. És
un lector apassionat de la novel·la de Joan Sales i la
poesia de Màrius Torres.

Com afecta el dèficit fiscal els
treballadors catalans?
De moltes maneres. Paguem
impostos com tots els ciutadans
de l’Estat, ja que els tipus impo-
sitius de l’IRPF, l’IVA o els im-
postos especials són molt sem-
blants arreu. D’una banda,
menys prestacions i serveis pú-
blics: beques, ajuts, guarderies,
casals d’avis... De l’altra menys
«Els Països Catalans
aportaven el 90%
dels fons a repartir
a l’Estat, per això
des de 1997 no hi
ha dades oficials»
infraestructures públiques: pa-
guem peatges, els nostres trens
estan pitjor que fa 50 anys i
tenim molta més sanitat i escola
privada. Si hi sumem que els
preus a Catalunya són més alts
que a la resta de l’Estat, la ren-
da disponible catalana (la part
que ens arriba a la butxaca des-
prés de pagar impostos i rebre
serveis i prestacions públiques)
té molta menys capacitat de
compra. Amb l’actual dèficit fis-
cal català anual no hi ha política
social possible al nostre país.
Podem dir el mateix pel que
fa als companys del País
Valencià i les Illes?
La seva situació és similar. El
llibre més seriós que s’ha fet
sobre balances fiscals a Es-
panya, referit al període 1991-
1996, realitzat per catedràtics
de diferents universitats de l’Es-
tat, estableix que els Països Ca-
talans aportaven el 90% dels
fons a repartir a l’Estat espa-
nyol. Per això des de 1997 l’Es-
tat ja no ha facilitat dades ofi-
cials a aquests acadèmics per
actualitzar l’estudi.
És en l’àmbit de l’Estat del
Benestar i la inversió social
on més paguem les conse-
qüències del dèficit fiscal?
Sí, i cal fer constar que avui la
pobresa es troba principalment
a les barriades de les grans ciu-
tats, més que no pas a les «re-
gions pobres». Paguem impos-
tos com un país europeu (un
40% del PIB) però rebem pres-
tacions i serveis públics com si
fóssim un país sud-americà (un
28% del PIB). A Sant Boi de
Llobregat, per exemple, amb
80.000 habitants, només hi ha
una piscina pública: si et vols
banyar has de pagar un club
privat. Quantes piscines públi-
ques hi ha en altres municipis de
la resta de l’Estat amb aquesta
població? La Junta d’Andalusia
subvenciona completament el
carnet de camió als joves an-
dalusos i també dóna 400•
mensuals als universitaris anda-
lusos que estudien a Europa.
Em sembla molt bé que a Anda-
lusia gaudeixin d’aquestes pres-
tacions, però titllar els catalans
d’insolidaris, quan resulta que
són els catalans els discrimi-
nats, és senzillament escan-
dalós.
«Els sindicats han de liderar aquesta reivindicació;
si no ho fan, potser és perquè depenen de l’Estat»
Quin ha de ser el paper
dels sindicats en la lluita
contra el dèficit fiscal?
Si els sindicats han de de-
fensar els drets dels treba-
lladors, convé anar dient
que els treballadors catalans
avui els explota més l’Estat
espanyol que no pas alguns
empresaris. Els sindicats
haurien de liderar aquesta
reivindicació; si veiem que al-
Un concert econòmic simi-
lar al d’Euskadi o Navarra
és la solució?
L’experiència ha demostrat que
el model foral d’aquestes dues
comunitats és el que més bons
resultats ha donat, tant en ter-
mes de creixement econòmic
com d’extensió dels serveis
socials. Com més ens hi acos-
tem, millor.
«Avui la pobresa es
troba més a les
barriades de grans
ciutats que no pas a
les anomenades
‘regions pobres’»
Determinats partits espa-
nyols crispen el debat so-
bre el finançament autonò-
mic. Sense dèficit fiscal, els
Països Catalans serien in-
solidaris amb la resta de
l’Estat?
La solidaritat mai no pot ser im-
posada, ha de ser lliure i revisa-
ble en el temps. Sense els Paï-
sos Catalans, l’Estat espanyol
com està muntat s’acaba; som
la darrera colònia de la Corona
guns no ho fan, ens explicarem
fins a quin punt depenen eco-
nòmicament de l’Estat espanyol...
Però creu que els sindicats
estatals estan a favor
d’aquesta demanda i fan
una tasca pedagògica en
aquest sentit?
La sensibilitat ha estat més alta
amb CCOO i després s’hi ha afe-
git la UGT. Potser en el passat
espanyola, la zona industriosa
que fabrica béns per a la metrò-
poli i que treballa en benefici
seu. Ells això ho tenen molt clar.
S’argumenta que Madrid té
encara un dèficit fiscal més
important que el nostre. És
cert o es fa trampa amb les
dades?
Ara que ningú no pot negar l’es-
candalós dèficit fiscal català
s’empesquen aquesta teoria.
Així miren de desviar l’atenció
tot dient que si estem estan-
cats, en clar contrast amb el
seu espectacular creixement,
les causes no s’han de cercar
en altres bandes. Madrid, però,
tenia dèficit zero amb l’Estat.
El model de finançament
autonòmic pactat el 2001
es dóna per esgotat, mal-
grat que havia de durar un
mínim de cinc anys. No era
tan bo com se’ns va dir?
Va ser venut com un gran èxit,
però tot va canviar per a què
tot seguís igual (o pitjor). Espe-
ro que algun dia l’exconseller
Homs en doni alguna explica-
ció. El «millor model de finança-
ment de la història» ha permès
aquests sindicats han pen-
sat, com l’esquerra catalana
estatista, que aquesta rei-
vindicació era cosa del pujo-
lisme o de CiU. Ara però, vis-
ta la magnitud creixent de
la tragèdia, comencen a ma-
nifestar-se sobre el tema,
per bé que aquestes posi-
cions són olímpicament ig-
norades per les seves cen-
trals de Madrid.
el dèficit fiscal català amb l’Es-
tat més gran de la història... Es
van cedir impostos, és veritat, pe-
rò a la vegada, l’Estat va reta-
llar les transferències a la Gene-
ralitat per un import equivalent.
Per tant, no hi ha hagut un aug-
ment substancial dels recursos
disponibles del govern català,
tot al contrari.
«No hi ha hagut més
diners per a la
Generalitat; es van
cedir impostos però
es va retallar la
quantitat equivalent»
A què es deu la manca de
dades oficials actualitzades
i el secretisme en les balan-
ces fiscals?
És prou sospitós que no hi hagi
cap mena de difusió de dades
oficials relatives a la despesa i
a la inversió de l’Estat per terri-
toris, com és normal en els es-
tats federals. En això els Estats
Units són un exemple de trans-
parència i de democràcia, i allà
ho fan les universitats.
Amb el canvi de govern a l’Es-
tat i el consens generalitzat
entre els partits catalans so-
bre el tema del finançament
autonòmic, ens en sortirem?
Ja es veurà, a Madrid són molt
hàbils desfent de nit el que els
parlamentaris catalans fan de
dia. Som el país de l’oasi i mai
no hi ha males maneres en la
nostra classe política, però els
catalans som incapaços d’ac-
tuar conjuntament en defensa
dels nostres interessos. Tot el
contrari que a Castella, on sem-
bla que s’han de treure els ulls,
però en temes veritablement
importants es posen d’acord.
08|
breus
MÓN
> 186 milions de per-
sones aturades
Aquesta és la xifra de
persones que no tenien
feina al món l’any 2003,
segons dades de l’OIT.
Això representa l’atur
més elevat registrat mai
(el qual equival al 6,2%
de la força laboral mun-
dial).
UNIÓ EUROPEA
> Un accident de tre-
ball cada cinc segons
a la Unió dels 15
Segons va informar l’or-
ganisme d’etadística Eu-
rostat el passat 28 d’abril,
Dia Internacional de la
Seguretat i la Salut en el
Treball, a la Unió Euro-
pea es van produir l’any
2001 «quasi 6.000 morts
per accident o malatia
professional». És a dir,
que 79 de cada 1.000
treballadors/es de la
Unió Europea van morir
en aquest any. L’Estat
espanyol supera la mit-
jana (81) i l’Estat francès
s’hi manté. En total, se-
gons destaca Eurostat, a
la Europea dels 15 es van
produir 7,6 milions d’acci-
dents laborals.
ESTAT ITALIÀ
> Vaga general de 4
hores per protestar
contra la retallada de
les pensions
El passat 27 de març di-
versos sindicats italians
van convocar una atura-
da de 4 hores per protes-
tar contra la reforma del
sistema de pensions que
vol impulsar el govern
italià. La vaga general,
que fou un èxit de parti-
cipació, ja és la quarta a
la qual s’enfronta Silvio
Berlusconi des que va
pujar al poder l’any 2001.
ESTAT FRANCÈS
> Mobilitzacions con-
tra les privatitzacions
del gas i l’electricitat
El 75% dels treballadors
d’Électricite de France
(EDF) i Gaz de France
(GDF) van participar, el
10 d’abril passat, en una
vaga de 24 hores en de-
fensa del servei públic
d’energia i contra les pri-
vatitzacions d’EDF i GDF,
que impulsa el govern de
Jean-Pierre Raffarin.
internacional
Sindicats sobirans davant la globalització neoliberal
La resposta dels treballadors/es
de les nacions sense estat
(Ve de la portada) Els participants en la Conferencia Inter-
nacional de Sindicats de Nacions Sense Estat varen apro-
var diverses resolucions: Dues solidàries, amb els pobles
Aquest és un extracte de la re-
solució aprovada a la Conferència:
«El neoliberalisme, ideologia en
què se sustenta aquesta ofensi-
va del capital, atorga al mer-
cat el poder per a regular el fun-
cionament del mercat neoliberal.
Amb la fal·làcia del lliure accés
al mercat com a bandera, s’han
anat convertint drets humans
bàsics –com la salut, l’educació,
la protecció social, la vivenda o
la cultura- en mercaderies que
de la mà del capital multinacio-
nal es compren i es venen; en
drets sotmesos a la premissa
capitalista de la màxima extrac-
ció de plusvàlua en el menor
espai de temps possible.
«El neoliberalisme
usurpa als pobles
del món la capacitat
de decidir sobre el
seu propi futur»
El planeta s’ha convertit en el
camp d’operacions del capital
multinacional que, en la seva
continua recerca de l’abarati-
ment dels factors productius,
ha fet de la deslocalització un
dels instruments més eficaços
per a accentuar l’explotació de
la força de treball i un factor
més d’inestabilitat econòmica
tant a nivell regional com mun-
dial.
Els efectes del neoliberalisme es
deixen sentir tant a escala mun-
dial com en cadascun dels po-
bles del planeta. És el sistema
de dominació qui decideix les
regles del joc, en tot moment,
de forma unilateral, usurpant
als pobles del món la capacitat
de decidir sobre les qüestions
que afecten el seu futur. Com
La I-CSC al VI Congrés de LAB
Els passats 21 i 22 de maig, el
sindicat LAB va celebrar a Pam-
plona (Euskal Herria) el seu VI
Congrés. La Intersindical-CSC,
únic sindicat català present, hi
va participar amb una delegació
formada per Isabel Pallarès i
Joan Arimon. Cal dir que hi ha-
via una gran quantitat de dele-
gacions convidades, en total 40
organitzacions sindicals d’arreu
del món.
En aquests dos dies que va du-
Isabel Pallarès (I-CSC) i Rafa Díez (LAB) a la Conferència
Sindicats membres:
Països Catalans
Intersindical-CSC
Euskal Herria
LAB
EHNE
ELB
Sardenya
CSS
KUILES
Occitània
SOE
Aosta
SAVT
Còrsega
STC
a conseqüència de similar dic-
tadura, s’accentua el caràcter
imperialista del sistema a nivell
polític, militar, econòmic i cultu-
ral i cada cop es major la dificul-
tat dels pobles del món a l’hora
de reafirmar-se com a tals de
forma sobirana i independent.
La classe treballadora no és
aliena a aquesta dictadura que
rar el Congrés es va debatre
l’informe de gestió del Secreta-
riat sortint, una ponència polí-
ticosindical i una ponència or-
ganitzativa.
Totes dues ponències van rebre
moltes esmenes, una gran part
de les quals ja havien estat
transaccionades en la feina prè-
via al Congrés, i d’altres van
aportar un debat força interes-
sant, sobretot pel que fa al te-
ma de l’estructura de les fede-
iraquià i palestí i amb els sindicalistes repressaliats a Gua-
dalupe, i una altra, més genèrica, en la qual es recullen les
reflexions ideològiques que es van debatre a la trobada.
Bretanya
SLB
Galícia
CUT
Astúries
CSI
Martinica
UGTM
Guadalupe
UGTG
Nova Caledònia
USTKE
Sindicats observadors:
ELA (Euskal Herria)
CIG (Galícia)
està propiciant una reordenació
de les classes socials en base a
l’exclusió de cada cop més per-
sones de l’accés al treball, a la
participació equitativa en el re-
partiment de la riquesa i a una
vida digna; una dictadura que
persegueix perpetuar la divisió
sexual del treball que mantingui
la subsidiarietat de les dones.
racions. Es va aprovar, com a
dins la ponència organitzativa,
una reducció de federacions
sectorials, que van quedar en 6:
metall, construcció, químiques
i afins, serveis, administració i
sanitat, ensenyament i trans-
port i mar.
Finalment es van renovar els cà-
rrecs del Comitè Nacional com-
post per 10 membres del Comi-
tè Executiu –que es renovà
amb persones joves i amb pa-
LaIntersindical
Juny 2004
Els sindicats de classe de na-
cions sense estat volem avan-
çar en el nostre compromís per
construir un nou model de so-
cietat i oferir un model sindical
que s’adeqüin a les noves
realitats que avui presenta la
classe treballadora.
> Afirmem que la resposta i al-
ternativa al model de globalitza-
ció neoliberal passa per la críti-
ca radical d’aquest model, el
rearmament ideològic de la
classe treballadora, la recompo-
sició de la classe obrera com a
subjecte de transformació i la
valorització del moviment obrer
i sindical com a instrument de
canvi polític i social.
«L’exercici de la
sobirania permetria
una defensa més
propera als drets de
la classe treballadora»
> Apostem per la recuperació del
sindicalisme com a subjecte polí-
tic de representació dels interes-
sos de tota la classe obrera, su-
perant dèficits històrics com la
consideració subsidiària de les
dones en el mercat laboral i en
la societat, la divisió sexual dels
considerats àmbits públic i privat
del treball o la dissociació entre
la defensa dels drets individuals
i col·lectius dels treballadors/es.
> En aquest sentit, apostem per
la recuperació de la sobirania
dels pobles com a dret, enfront
a la uniformitat que imposa la
globalització. L’exercici demo-
cràtic de la sobirania permetria
una defensa més propera dels
drets de les classes treballa-
dores, sense per això disminuir
la solidaritat entre els pobles».
ritat de gènere-, 17 secretàries
o secretaris comarcals, 6 se-
cretàries o secretaris sectorials
i 7 secretàries o secretaris con-
federals.
En Rafa Díez va sortir reelegit
secretari general amb el 98%
de vots. En la seva intervenció
final va animar als delegats i
delegades a participar amb il·lu-
sió i contundència en el camí
cap endavant de la central
sindical nacionalista LAB.
LaIntersindical
Juny 2004
Campanya Free Catalonia-Catalunya lliure
La societat civil difon la realitat
nacional catalana al món
La Intersindical-CSC es va sumar des d’un primer moment
a la campanya Free Catalonia–Catalunya Lliure. Es tracta
d’una iniciativa sorgida de la societat civil per difondre la
Miquel Martín | El manifest
inicial de la campanya animava
les catalanes i els catalans a uti-
litzar un esdeveniment de caire
internacional com el Fòrum de
les Cultures de Barcelona per
donar a conèixer als visitants
«la voluntat d’una nació que ha
lluitat -i lluita- per decidir el seu
futur en llibertat».
Una presentació unitària
Amb aquest punt de partida,
els impulsors de Free Catalonia
van aconseguir una fita histò-
rica: en la seva presentació, la
vigília de Sant Jordi, van aple-
«Es tracta de donar
a conèixer als
visitants del Fòrum
els objectius de la
campanya»
gar totes les tendències del ca-
talanisme, des de l’àmbit polí-
tic fins al social, passant pel món
de l’espectacle, de la cultura i
de l’esport. Així, la seu d’Òm-
nium Cultural -entitat coordina-
dora de la campanya- va que-
dar petita per acollir aquesta
presentació en societat.
L’acte va comptar amb l’assis-
tència d’una quarantena de
personalitats, com l’expresident
del Parlament de Catalunya,
Joan Rigol, el periodista i em-
presari Miquel Calçada, ‘Miki-
moto’, l’actor Joel Joan, direc-
tius del Futbol Club Barcelona i
els dirigents de les principals
formacions polítiques juvenils
La I-CSC s’associa amb Solidara
La Intersindical-CSC i Solidaritat Catalana per a la Cooperació i els Drets Humans SOLIDARA van signar el passat 27
de maig un protocol d’associació. Aquesta entitat, dedicada a la cooperació internacional i formada per afiliats i
simpatitzants de la Intersindical-CSC, té com a objectiu promoure projectes de cooperació internacional i fomentar
els drets humans arreu del món.
El protocol, signat per la secre-
tària confederal Isabel Pallarès
i la presidenta de SOLIDARA,
Gemma Carrera, estableix que
aquesta entitat es compromet
a projectar a nivell internacional
«el repte del sindicalisme de
classe de les nacions sense es-
tat, que la Intersindical-CSC re-
presenta als Països Catalans, per
mitjà de tots aquells projectes
de solidaritat, cooperació al de-
senvolupament i pels drets hu-
mans que endegui arreu del
països catalans
del país. Entre els promotors,
hi era present Carles Sastre, se-
cretari d’Acció Sindical de la In-
tersindical-CSC.
Una mobilització intensa
En els primers mesos d’activi-
tat, la campanya ha aconseguit
difondre 150.000 llibrets, que
fan una síntesi en quatre idio-
món». L’entitat també «vehicu-
larà i gestionarà» els projectes
de cooperació i solidaritat pro-
pis entre la Intersindical-CSC i
altres sindicats afins d’arreu.
Feina de sensibilització
Finalment, la nova entitat també
durà a terme un procés de
«sensibilització» entorn de les
problemàtiques socials, po-
lítiques, econòmiques i culturals
d’arreu del planeta.
SOLIDARA es converteix, doncs,
realitat nacional catalana entre les persones visitants i
les que passin les seves vacances a Catalunya per acon-
seguir un ressò internacional del fet diferencial català.
mes de la realitat social i nacio-
nal catalana. També s’han im-
près cent mil adhesius amb el
logotip de Free Catalonia i s’han
editat vuitanta mil postals, que
s’han distribuït per bars i locals
de les zones turístiques de tot
Catalunya.
A més, s’han realitzat diverses
accions, com ara la presència
en la cinquena sectorial del sin-
dicat, juntament amb l’agrupa-
ció de jubilats i pensionistes
ATJC-Avui per Demà, l’Espai
Jove de la Intersindical, Inter-
Dona i la Fundació Layret, tot i
que el grau de participació i vin-
culació d’aquestes entitats als
òrgans del sindicat és diferent
segons el cas.
A canvi, la Intersindical-CSC dó-
na tot tipus de cobertura orga-
nitzativa i legal a aquesta enti-
tat, amb la qual col·laborarà de
de voluntaris repartint material
de la campanya en la jornada
inaugural del Fòrum de les Cul-
tures, en la rua de Carlinhos
Brown pel centre de Barcelona,
i durant el campionat mundial
de piragüisme a la Seu d’Urgell
i el partit de futbol entre les se-
leccions de Catalunya i Brasil.
Els organitzadors tenen previst
editar nou material i continuar
la campanya durant tot l’estiu,
fins el pròxim Onze de Setem-
bre, en què Free Catalonia-Ca-
talunya Lliure acabarà amb un
gran acte al centre de Barce-
lona.
«La campanya
acabarà l’Onze de
setembre amb un
acte multitudinari
a Barcelona»
Adhereix-te a la campanya
Totes les sol·licituds d’informa-
ció, adhesions i peticions de
material (es venen samarretes
a 6 euros) de Free Catalonia-
Catalunya Lliure poden vehicu-
lar-se a través de la seva web
(mireu abaix) o trucant al telèfon
93 319 80 50. A la seu confederal
del sindicat també s’hi pot tro-
bar material d’aquesta primera
iniciativa no institucional que ha
aconseguit superar les divisions
per sumar esforços en pro del
reconeixement internacional
dels Països Catalans.
Més informació:
www.freecatalonia.com
forma estreta, facilitant-los, per
exemple, l’accés a l’agenda de
contactes internacionals del sin-
dicat. A més, la Intersindical
«transmetrà totes aquelles vul-
neracions dels estatuts dels tre-
balladors i de la normativa vi-
gent en matèria laboral a nivell
internacional, per tal de trobar
mecanismes de pressió i resolu-
ció, a fi de defensar els drets
dels treballadors i treballado-
res de totes les nacions del
món».
|09
breus
> Aturada de
l’ensenyament illenc
en defensa del català
Milers de professors i
alumnes de centres edu-
catius de les Illes Balears
i Pitiüses van secundar
una aturada convocada
per l’Assemblea per la
Llengua i la Plataforma
en Defensa de l’Ensenya-
ment públic, el passat 9
de març, per protestar
contra les mesures im-
pulsades pel govern de
les Illes, del PP, encami-
nades a retallar la pre-
sència del català al siste-
ma educatiu. Paral·lela-
ment, la Coordinadora
d’Estudiants dels Països
Catalans va convocar,
l’endemà de l’aturada,
una manifestació a Pal-
ma amb el lema: «Qui
perd els orígens, perd la
identitat».
> 1r de Maig per a la
història a Andorra
Andorra va celebrar per
primer cop a la seva
història el Dia del Treba-
llador, amb una manifes-
tació, a la qual van assitir
unes 300 persones, con-
vocada per exigir al go-
vern del Principat l’acce-
leració de les reformes
de la legislació social del
país, encara molt endar-
rerida. Uns dies després
de la Diada, diversos
sindicalistes han denun-
ciat represàlies en els
seus llocs de treball per
haver-hi assistit.
> Horitzó 2007:
Guanyem el futur
Aquest va ser el lema de
la manifestació d’en-
guany organitzada el 25
d’abril per Acció Cultural
del País Valencià (ACPV),
que va aplegar 40000
persones i representants
de totes les formacions
democràtiques. L’objec-
tiu és garantir el prota-
gonisme dels valencians
en el seu nou Estatut. Ara
es comença a debatre la
seva reforma i l’objectiu
és enllestir-lo el 2007,
coincidint amb el 300
aniversari de la batalla
d’Almansa. ACPV va ad-
vertir que no pot passar
el mateix que al 1982,
quan un grup de polítics
va decidir a Madrid el
grau d’autogovern dels
valencians. Per això es
fa una crida a la suma
de voluntats de tots els
sectors nacionalistes i
progressistes del País
Valencià.
10|
l’apunt
El Quadre de Malaties
Professionals
Des del maig de 1978
(R.D. 1995/78) encara
no s’ha modificat en la
legislació actual el Qua-
dre de Malalties Pro-
fessionals.
Dit d’una altra manera:
la societat evoluciona
accelaradament, cente-
nars de productes quí-
mics nous es posen en
el mercat diàriament, el
treball es realitza cada
cop més en règim de
torns, s’incrementa la
productivitat i es diag-
nostiquen cada cop més
malalties músculo-es-
quelètiques, cancerí-
genes o psicosocials,
però res o practicament
res d’això és considerat
malaltia derivada del tre-
ball.
Només el 1993, i per a
això van haver de morir
sis dones, es va introduir
en l’esmentat quadre
com a malaltia professio-
nal l’anomenada «ar-
drystil», que obeeix a
una intoxicació aguda
per exposició a aerosols
en el procés d’estampa-
ció textil.
Aquesta situació parla
per si mateixa del diag-
nòstic que es feia al prin-
cipi. El Quadre de Malal-
ties Professionals conté
malalties tals com la hi-
poacusia o sordesa, la
silicosi i algunes altres,
ja tradicionals, i fora
d’aquestes, poques més.
Ni el Govern ni els em-
presaris, a través de les
mútues, accepten que
cal incloure en aquest
quadre moltes altres pa-
tologies, després de 25
anys en els quals el medi
ambient i el desenvolu-
pament industrial han
evolucionat amb canvis
radicals en molts casos,
smpre en contra de la
seguretat i salut dels
treballadors/es.
Aquesta situació està ori-
ginant, per la via causa-
efecte, que la judicialit-
zació sigui pràcticament
l’única sortida dels treba-
lladors/es per al reconei-
xement com professio-
nals de tantes i tantes
malalties, sent en última
instància els jutges els
qui decideixen.
¿Serà possible que aviat
es tinguin en compte
tantes i tantes patologies
derivades del treball, tal
i com estan considera-
des en països Europeus
o caldrà que passin uns
altres 25 anys per acon-
seguir-ho?
seguretat laboral LaIntersindical
Juny 2004
Prevenció de riscos laborals:
el problema persisteix
En el passat any 2003 l’evolució de la sinistralitat laboral
Accidents laborals a Catalunya l’any 2003
a Catalunya va presentar aspectes positius, però va con-
Contingència Lleus Greus Mortals Total
tinuar mantenint les xifres més altes de la Unió Europea.
Les seves causes subsisteixen, com per exemple, la tem- Accidents amb baixa 168.293 1.601 149 170.043
poralitat, que és tres vegades la de la mitjana de la UE.
Accidents in itinere 13.517 411 90 14.018
Els col·lectius que pateixen més accidents són les dones,
Malaltia amb baixa 6.308 16 0 6.324
els joves, els eventuals i els immigrants. Aquests col·lectius
tenen 2,5 vegades més accidents laborals que la resta Malaltia sense baixa - - - 594
Joan Arimon | Els accidents reformat el marc normatiu de Mútues patronals i baixes
laborals van minvar el 2003 en la prevenció de riscos laborals Una altra agressió als debilitats
els següents percentatges: amb l’aprovació de la Llei 54/ drets dels treballadors és la fa-
19,90% els mortals, 4,98% els 2003 i el Reial decret que regula cultat que el govern més dretà
greus i 7,5 % els lleus. la coordinació d’activitats em- de la història recent va atorgar,
Malgrat això, aquestes xifres presarials; s’ha canviat el model per reial decret, a les mútues
suposen que cada dos dies i de notificació d’accidents la- patronals d’accidents de treball
mig hi ha hagut un accident borals, cosa que permet reco- i malalties professionals de do-
mortal i cada dia més de 4 acci- pilar dades que faciliten la seva nar altes en les contingències
dents greus i 461 de lleus, te- investigació; s’ha elaborat el pla de malaltia comuna i accident
nint en compte la poca distàn- català de formació en matèria no laboral.
cia que hi pot haver entre un de seguretat i salut laboral que Ens demanem com es pot ser
accident lleu i un hauria de per- jutge i part, com es pot donar
de més gravetat.
A més, hi ha
> La lluita per la metre reduir la
sinistralitat; a
o prendre un dret essencial del
treballador. Un cas més de pri-
altres conse- salut al treball és més, la sensibi- vatització, del tot injusta, ja
qüències adver- la lluita contra la lització de la so- que no s’encomana aquesta fa-
ses del treball: cietat vers aques- cultat a un tercer imparcial, si-
els accidents precarietat laboral ta problemàtica Les dones, un sector de molt risc nó a una de les parts, amb un
sense baixa, els ha suposat un un interès ben concret, que no
accidents in itinere i les ma- pas endavant en la cultura de l’accident que ha patit. No és un altre que el dels patrons,
lalties professionals. la prevenció en el treball. poques sentències s’han dictat com sempre.
Les dades del 2003 (vegeu a darrerament en aquest sentit.
dalt) es donen amb un quadre Prevenció laboral i justícia És la cultura de la prevenció Menys precarietat, més salut
de malalties professionals com- Malgrat aquests tímids aven- que mostren alguns jutges. Com podem veure, l’escenari
pletament obsolet, que data de ços, el treballador ha de conti- Evidentment, les coses no es no és pas engrescador. Això no
1978. Existeix un seguit de nuar ignorant la desregulació, veuen igual des de l’estrada ens ha de fer veure la salut la-
malalties (produïdes per noves la precarietat, la subcontrac- que des de la bastida. Aquesta boral com una batalla perduda.
substàncies, musculo-esquelè- tació i les coercions empresa- és la cultura de la prevenció Ans al contrari, hem de multi-
tiques, psicosocials, oncològi- rials com la mobilitat geogràfica que ens diuen que hem d’asso- plicar els esforços per plantar-
ques...) que no es tenen com a o les amenaces de reestructu- lir? La cultura dels patrons? La hi cara. No ens hi podem con-
malalties professionals tot i ser- ració. També ha de ser prim- de les mútues? La que convé formar, ni ens hi conformem. I
ho. Si el quadre estigués actua- mirat a l’hora de fer les seves a uns poders públics que tenen hem de tenir ben present que
litzat, les xifres amunt esmenta- tasques, ja que si té un acci- els treballadors com un factor la lluita per la salut laboral és
des serien molt més altes. dent de treball i després recla- de producció de tercera? On una lluita contra la precarietat,
Després de la valoració dels ma la protecció social que li queda el concepte d’Estat so- la subcontractació, la desregu-
efectes adversos del treball, es pertoca, pot ser que una sen- cial que els omple la boca en lació i les coaccions empresa-
pot esmentar també que s’ha tència digui que és culpable de els períodes electorals? rials.
Sentències judicials adverses
Joan Arimon | Darrerament, pen l’empresari dient que el o integritat física, seran cas- article 15, en el punt 4 diu que
s’han fet famoses una sèrie de treballador ha estat responsa- tigats amb les penes de presó l’efectivitat de les mesures pre-
sentències desfavorables als ble de l’accident per imprudèn- de sis mesos a tres anys i multa ventives ha de preveure les
treballadors que han patit un cia o que l’empresari havia po- de sis a dotze mesos. També distraccions o imprudències no
accident, de les quals aquestes sat tots els mitjans preventius els arts. 142 i 147 penalitzen temeràries que podria cometre
en són un exemple: al seu abast per impedir l’acci- l’absència de mesures de segu- el treballador.
> Audiència de Barcelona: un dent. retat. Les sentències esmentades po-
treballador queda tetraplègic L’art. 316 del Co- > S’evidencia una Els arts. 14 i 15 sen de manifest la manca de
en caure per un buit d’una di Penal esta- gran manca de de la LPRL esta- sintonia entre alguns represen-
obra. bleix que les per- bleixen el dret tants de la judicatura i la rea-
> Jutjat Social de Lleida: un sones que in- sensibilitat dels treballadors litat social, cosa que s’ha posat
treballador mor en bolcar un fringint les nor- d’alguns jutges en i el deure corre- també en evidència en altres
tractor. mes de preven- latiu dels em- sentències, com algunes refe-
> Jutjat Social de Sabadell: un ció de riscos la-
situacions tan presaris a la rents a dones violades o mal-
treballador de 16 anys perd dos borals i estant-hi greus com un protecció de la tractades. En esmentar la pos-
dits pel funcionament d’una legalment obli- accident de treball seguretat i la sa- sibilitat de recórrer a altres vies
serra de disc. gats no facilitin lut dels treballa- posen en evidència una impor-
>Tribunal Superior de Justícia els mitjans necessaris perquè dors en tots els aspectes rela- tant manca de sensibilitat so-
de Catalunya: un treballador els treballadors desenvolupin la cionats amb la feina (art. 14) i cial i de voluntat de resoldre
mor en caure una grua per car- seva activitat amb les mesures consagren com a principis de amb rapidesa situacions tan
regar 2000 kg més del compte. de seguretat i higiene adequa- l’acció preventiva evitar els ris- greus com les que són conse-
Es tracta de sentències en via des, de manera que així posin cos i combatre els riscos en el qüència d’un accident de tre-
penal (alguna civil) que excul- en perill greu la seva vida, salut seu origen (art. 15). L’esmentat ball.
LaIntersindical
Juny 2004
> VISITA AL JACIMENT
Barcelona abans de 1714
Restes del Mercat del Born
Museu d’Història de Barcelona
Des de l’1 de juny
Preu: 3 euros. Tel.: 933190222
Redacció | El passat 1 de maig
l’antic mercat del Born va tor-
nar a obrir les seves portes. Des
d’unes plataformes col.locades
per a l’ocasió, els visitants po-
den contemplar les feines d’ex-
cavació i de conservació del ja-
ciment arqueològic més extens
i més ben conservat d’Europa
de l’Edat Moderna. També es
podrà conèixer de primera mà
com serà el futur Centre Cultu-
ral del Born.
Quan acabin les obres de res-
tauració, el Born s’haurà con-
vertit en un Centre Cultural que
servirà per explicar la història
de la Barcelona medieval i mo-
derna. Les obres del Centre Cul-
tural començaran el febrer de
2005 i la inauguració està pre-
vista per a la tardor de 2006.
Mentrestant, però, s’ofereix la
possibilitat de veure una part
de les restes arqueològiques en
visites individuals o en grup,
que poden ser guiades o no, a
través del Museu d’Història de
la Ciutat.
> L’ENTITAT
Pablo Bonat | Cap de l’agru-
pament escolta ‘El Pi de les
Corts’ i militant de l’Espai Jove
de la Intersindical-CSC.
Escoltes Catalans, l’associació
laica de l’escoltisme català, neix
el 1974 amb la fusió de 4 orga-
nitzacions escoltes i guies i de
5 agrupaments a títol indivi-
dual. D’aleshores han passat ja
més de vint-i-cinc anys, un llarg
període que progressivament
ha conduït al que avui és la ple-
na consolidació del projecte de
l’entitat. En xifres, prop de qua-
tre mil associats i associades,
gairebé quaranta agrupaments
escoltes repartits pel territori
català i milers d’altres usuaris i
usuàries que gaudeixen d’activi-
tats educatives i d’altres serveis
formatius, avalen la solidesa del
moviment.
Partint de la voluntat d’educar
nois i noies per a la permanent
transformació de la nostra so-
cietat, Escoltes Catalans desen-
volupa la seva acció en base a
calaix de sastre
> EL LLIBRE
Conciliar família i feina
«Informe conciliació»
Salvador Cardús
Edita: Departament de Benestar
i Família, 2003
Àngel Ramos | Aquest infor-
me neix d’un encàrrec del De-
partament de Benestar i Família
al professor Salvador Cardús i
a un equip de sociòlegs de la
Universitat Autònoma de Barce-
lona. S’hi posa de manifest el
desajustament que es produeix
en aquest tema, conseqüència
de tenir com a referència una
estructura familiar nuclear clàs-
sica, una activitat laboral
produc-¡tiva de predomini in-
dustrial, una dedicació de la do-
na a les responsabilitats repro-
ductives i de cura familiar i una
escola amb horaris adaptats a
la lògica industrial.
L’informe presenta propostes
d’intervenció i recull una àmplia
base documental i legislativa
d’altres països, així com una
extensa bibliografia.
Una contribució a tenir en
compte per tots els qui ente-
nen que es fa necessària la re-
solució de les contradiccions
que es produeixen en aquest
àmbit.
Escola de valors d’infants i joves
uns ideals: la democràcia, fent
participar els seus membres en
els òrgans de debat, decisió i
actuació, tot respectant majo-
ries i minories; la laïcitat, vivint
les diferències de pensament in-
dividual com a font d’enriqui-
ment per a tothom; la coedu-
cació, aprenent conjuntament
nois i noies des d’una òptica
educativa que defugi els rols se-
xuals; la catalanitat, descobrint
la nostra identitat, coneixent-
la i estimant-la com a pas previ
per a conèixer i estimar la plu-
ralitat d’identitats i cultures que
enriqueixen el planeta; la parti-
cipació social, implicant-los/les
en tot allò que ens afecta, tre-
ballant en pro d’una societat
més justa i més lliure; la defen-
sa de la natura, assumint la res-
ponsabilitat compartida que su-
posa la preservació del medi
natural, del qual som part inte-
grant.
> LA REVISTA
Un segell independent
«Propaganda pel fet»
Número: 1
Data: 2004
Edita: Propaganda pel fet
Redacció | El passat mes de
maig va sortir al carrer el nú-
mero 1 de la revista de la dis-
cogràfica independent Propa-
ganda pel fet. Després de l’èxit
del número inicial, publicat el
setembre de 2003, la revista
torna a la càrrega amb nova
edició, amb més pàgines i en
format diari.
En aquest número hi trobareu
notícies fresques (incloent-hi
edicions amigues de recopila-
cions per Palestina, contra el
feixisme i el Racisme Mai Més!,
de l’assemblea de joves de Sa-
badell, del Cultura de
Resistència volum 2 del centre
de documentació Arran,...),
novetats discogràfiques (Obrint
Pas i Habeas Corpus), review
del festival de 8 anys del segell,
repàs a les agendes i activitats
dels grups del segell, entrevista
a la Carrau, reportatge del Cul-
tura de Resistència 2, actualit-
zació de Revolta 21, article per
Feliu Ventura des de Xàtiva, ca-
tàleg i agenda. Ben completa!
Així és com Escoltes Catalans
es considera una associació
eminentment educativa, tot i
que es distingeix també per for-
mar part de l’associacionisme
de participació, cosa que com-
porta, a més d’un funcionament
estrictament democràtic en què
tots els seus membres poden
opinar, proposar, actuar i de-
cidir, el caràcter voluntari i gra-
tuït de la tasca empresa pels
educadors/es, i no cal dir-ho,
l’opció voluntària en la partici-
pació dels infants i joves.
Tornant a la proposta educativa
d’Escoltes Catalans, l’element
fonamental que la defineix és
la voluntat d’esdevenir escola
de valors per a infants i joves.
Es pretén, doncs, que al llarg
de les diferents etapes educati-
ves els nois i noies vagin pro-
gressivament fent-se honestos,
responsables, solidaris, crítics,
sincers, soferts a tota mena
> EL WEB
Mòbils en català
«SMS Català»
www.smscatala.com
Disseny: @@
Velocitat: @@@
Redacció | Encara no hem
aconseguit que totes les mar-
ques de telèfon mòbil tinguin
els seus menús en català, però
sí que podem catalanitzar el
nostre aparell, sigui o no polifò-
nic. Aquesta completa pàgina
web, gestionada per l’Avellana
Digital, ens permet descarre-
gar-nos tot tipus de fons de
pantalla, logos i melodies per
personitza-lo.
Hi trobarem des de les darreres
novetats del rock català fins a
la música tradicional i popular
dels Països Catalans, o referèn-
cies polítiques, de broma o
locals per fer el nostre telèfon
més proper a la nostra realitat.
És especialment complet l’es-
pecial que han dedicat a les fes-
tes de la Patum de Berga.
Si cliqueu a l’apartat «política»,
hi trobareu el logotip de la
Intersindical-CSC per a mòbils
polifònics, juntament amb els
d’una bona colla d’organitza-
cions nacionals. Feu proselitis-
me, també per telèfon!
d’esforç, respectuosos amb ells
mateixos, amb els altres, i amb
l’entorn i a participar en la vi-
da col·lectiva, etc.
Per assolir aquests objectius, el
mètode educatiu que s’aplica es
configura a partir de la formació
integral de la persona, procu-
rant d’harmonitzar els tres ves-
sants fonamentals: social, in-
tel·lectual i físic. Però és sobre-
tot la idea de la pedagogia de
l’acció, és a dir, aprendre fent,
el tret metodològic principal. No
és, però, l’únic aspecte metodo-
lògic destacable: la divisió dels
grups d’infants i joves (anome-
nats unitats) en diferents eta-
pes educatives de tres anys ca-
|11
> LA PEL·LÍCULA
Un clàssic contra l’oblit
«El gran dictador»
Génere: Documental
Director: Charles Chaplin
Durada: 124 min. Any: 1940
Redacció | Tomània perd la
guerra el 1918, però això és
irrellevant per al petit barber
jueu (Charles Chaplin), un dels
soldats tomanians. Al cap de
vint anys pateix d’amnèsia i ig-
nora que un tipus fanfarró ano-
menat Hynkel (Charles Cha-
plin), que físicament és el seu
doble, s’ha erigit en dictador de
Tomània. Hynkel i els seus ca-
marades han arribat al poder,
fent creure al poble en grans
promeses i utilitzant l’antisemi-
tisme per desviar l’atenció dels
problemes econòmics de Tomà-
nia. Mentrestant, el barber s’es-
capa de l’hospital on ha estat
ingressat duran anys i torna a
la seva barberia, en ple ghetto.
Allà tindrà problemes amb els
matons de Hynkel que escriuen
la paraula «Jueu» a la seva bar-
beria, cosa que provoca una ba-
ralla amb els seus atacants. Se
salva, però, gràcies a un dels
homes de Hynkel, que havia
estat company del barber du-
rant la guerra de 1918.
dascuna (de 6 a 8 els Follets,
de 9 a 11 els Llops, de 12 a 14
els Raiers, i de 15 a 17 els Pio-
ners), aprofitant d’aquesta ma-
nera els cicles de transmissió
entre petits i grans d’un mateix
grup; el contacte intens amb
la natura; la descoberta de l’en-
torn social proper i llunyà; la
participació integrada de nois i
noies amb dificultats específi-
ques; el treball en equip; la
interrelació i l’intercanvi amb
altres infants i joves d’arreu, etc.
Més informació:
Mare de Déú del Pilar, 18
08003 Barcelona T.: 932 689 112
www.escoltes.org
12|
Esther Cármenes | Treballadora social i delegada de la Intersindical-CSC
«No hi ha els recursos suficients per atendre les
necessitats dels menors amb problemes»
Quin tipus de feina feu en
el vostre centre?
Nosaltres treballem per l’educa-
ció i l’assistència a menors (de
3 a 18 anys) tutelats per l’Ad-
ministració. Nens als pares dels
quals els n’han retirat la tutela.
Els educadors ens concentrem,
sobretot a donar una educació
als menors: mirar que creixin
amb uns valors, que coneguin
una realitat diferent de la que
han viscut a casa. Treballem
molt les seves històries de vida:
volem que siguin conscients del
que hi havia a casa seva, de
les situacions que han patit...
per tal que puguin interioritzar
tot això i comprendre-ho.
Amb quins problemes us
trobeu?
Un dels problemes principals és
el dels nostres horaris. Ara es-
tem lluitant per regularitzar-los.
En aquests moments, al meu
centre som 7 educadors repar-
tits en parelles, en un torn de
matí, un de tarda, un de matí-
tarda, un de nocturn i un de
cap de setmana. Però l’educa-
dor que treballa les nits, està
sol. I s’han donat situacions
d’emergència que s’han hagut
de resoldre amb un sol educa-
dor, com per exemple, en el cas
d’un menor que va tenir un atac
d’apendicitis. L’educador no po-
dia enviar el nen tot sol amb
l’ambulància a l’hospital (quin
és el pare o mare que faria això
amb el seu fill?) i tampoc pot
deixar el centre sol. És un tema
molt fotut. El comitè va dema-
nar que es contractés una altra
gent de la intersindical
persona per a aquest torn, però
la direcció ens va dir que no hi
havia calés. Ara estem nego-
ciant per tal d’intentar que al-
menys hi hagi una persona de
guàrdia. Aquests treballadors,
a més, no cobren plus de noc-
turnitat.
Pel que fa al tema dels festius,
la direcció vol que en treballem
quatre a l’any en comptes dels
dos que estan pactats, però no-
saltres ens hi oposem de totes
totes.
El tema de les ràtios acos-
tuma a ser recorrent...
Si, aquest és un altre problema
que tenim, el de l’incompliment
de la ràtio establerta. Aquesta
ha de ser d’un màxim de 10
me-nors per educador, però la
Ins-pecció de la Generalitat ja
va certificar que aquesta pro-
porció s’incomplia en el torn de
nit, ja que al centre hi tenim 12
menors. La direcció ens diu que
si volem dos educadors de nit,
s’han de treure d’alguna altra
banda. I així estem. Diuen que
no hi ha més diners per a con-
tractar personal, però estan
anant en contra dels menors,
perquè no se’ls pot donar l’aten-
ció que necessiten.
Molts dels problemes amb què
ens trobem, bàsicament, ja no
tenen tant a veure amb l’enti-
tat, pròpiament, sinó amb les
relacions que tenen aquests
centres amb l’Administració, a
causa de la manca de recursos.
En ser un centre privat concer-
tat, pateix més dificultats eco-
nòmiques que un de públic.
LaIntersindical
Juny 2004
Com vas decidir implicar-te
en la tasca sindical?
L’anterior comitè d’empresa, en
què tots el delegats eren de
CCOO, no va fer res en quatre
anys. Els treballadors parlàvem
que això no podia seguir així,
que calia que ens mobilitzés-
sim, però calia donar el pas.
Quan van arribar les eleccions,
vam decidir presentar llista de
la I-CSC i posar-nos a fer feina,
malgrat les fortes pressions re-
budes per part d’alguns mem-
bres de l’anterior comitè. Ara
els 5 delegats del comitè (més
un del centre de Tarragona) són
de la Intersindical-CSC. Comis-
sions només en té un. UGT va
impugnar les eleccions, malgrat
que ni tan sols va presentar
candidatura.
Per què us vau decidir a pre-
sentar-vos amb la I-CSC?
Perquè ens ofereix llibertat d’ac-
tuació, es preocupa dels nostres
problemes i ens atén directament.
El nostre sector, l’educació social,
és relativament nou, i d’haver anat
amb CCOO o amb UGT, nosaltres
seríem els darrers de la seva cua.
Quins reptes us plantegeu?
Una de les nostres batalles és que
se’ns reconegui la tasca com a
educadors socials dins del con- Esther Cármenes Prades té 26 anys i és diplomada en
veni de l’ensenyament privat. Educació Social. Treballa al Centre Residencial d’Ac-
Un dels nostres objectius com ció Educativa «Les Palmeres», al barri de Sant An-
a secció sindical és arribar a fer dreu de Barcelona. És un centre privat concertat que
un conveni propi amb l’empresa. s’encarrega d’assistir i educar menors que no tenen famí-
En el cas dels centres oberts, lia. Abans d’aquesta feina va fer educació bàsica amb adults
volem que s’acabin les diferèn- i fou monitora d’esplai. Afiliada a l’Espai Jove, és delega-
cies salarials entre els educa- da de la Intersindical-CSC en el comitè del centre.
dors dels diferents centres.