Read without ads and support Scribd by becoming a Scribd Premium Reader.
See Premium Plans
 
> Entrevista a R. Tremosa:«Amb l’actual dèficit fiscal nohi ha política social possible»
Òrgan d’expressió de la Intersindical-CSC
| Juny 2004 | Núm. 5 | 1 euro |
www.intersindical-csc.org
Telemàrquetingen vaga
 ACCIÓ SIN. | pàg. 4
La I-CSCcreix a l’AltPenedès
 ACCIÓ SIN. | pàg. 5
sumari
E. Cármenes:
«Cal que esreconegui la
tasca que fan
els educadors
socials alconveni del’ensenyamentprivat»
ENTREVISTA | pàg. 12
Conveni ambSolidara
PAÏSOS CAT. | pàg. 9
> La I-CSC demana al 1r de Maigun sistema de finançament quereverteixi als més desfavorits
La Intersindical-CSC impulsa laConferència Sindical Internacional
> S’arriba al compromís decrear una estructura sindicaldefinitiva, estable i eficaç decara a l’any 2006> Celebrada la primeratrobada d’organitzacions detreballadors/es de nacionssense estat a Euskal Herria
El Deutsche
Bank alSuprem
 ACCIÓ SIN. | pàg. 4Redacció |
La I ConferenciaInternacional de Sindicats deNacions sense Estat va conclou-re el passat 19 de maig a Do-nostia (Euskal Herria) amb laconstitució d’una comissió queen els propers mesos treballaràper crear una estructura defini-tiva de sindicats de nacions sen-se estat, estable i eficaç de caraa l’any 2006.Sindicats procedents d’Occità-nia, Galiza, Astúries, Canàries, Aosta, Còrsega, Bretanya, Sar-denya, Guadalupe, Euskal Her-ria i els Països Catalans (repre-
Manifestació de la Intersindical-CSC a Barcelona PRIMER DE MAIG 2004 | pàg.3
sentats per la Intersindical-CSC)que hi enviava Isabel Pallarès iJoan Arimon) es van aplegardurant els dies 18 i 19 de maiga Donostia per reflexionar sobreqüestions comunes que afectenla nostra activitat sindical i ambl’objectiu d’impulsar la creaciód’una estructura estable. Aquest organisme, que es ma-terialitzarà en la II ConferènciaSindical de Nacions Sense Estat,estarà sustentat en tres bases:la primera és que tots els sin-dicats que hi participarem llui-tem per la sobirania i els dretsnacionals dels nostres respec-tius pobles; la segona, és queaquestes centrals sindicals tam-bé lluitem contra una globalit-zació neoliberal que incideix enel desenvolupament econòmici social de les nostres comuni-tats i dels seus treballadors itreballadores. I la tercera ésque la nostra problemàtica na-cional i de classe no està con-venientment treballada i repre-sentada en el marc sindical in-ternacional.(
continua a la pàgina 8 
)
El desequilibri fiscal qüestiona elprogrés de la classe treballadora
 
02
|
editorial
> Barcelonès
 Avinguda Portal del’Àngel, 38, 1rTel: 934 813 660Fax: 934 813 66108002 BARCELONA
> Maresme
Carrer Passada, 102,baixosTel: 937 642 573Fax: 937 619 02208380 MALGRAT
> Segrià
Plaça Víctor Siurana, 1(Universitat de Lleida)Tel: 973 703 17125002 LLEIDA
> Selva
Rambla de JoaquimRuyra, 65, A, 1r. BTel: 972 331 25917300 BLANES
> Tarragonès
Carrer Ramón y Cajal,52, entresòlTel. i Fax: 977 230 93343005 TARRAGONA
> Correu electrònic
intersindical@intersindical-csc.org
> Web
www.intersindical-csc.org
butlleta de contacte
 Vull afiliar-me a la lntersindical-CSC Vull rebre informació de forma periòdica Vull subscriure’m a
La Intersindical 
(6 núm./5 euros)Nom i cognoms _________________________________________ Edat _________________ Domicili _________________________________________________ Codi postal ___________ Població ___________________________ Professió ____________________________________ Telèfon _____________________ Correu electrònic ___________________________________ Titular del compte __________________________________________ Entitat _______________  Adreça de l’oficina _______________________________________ Codi postal ____________ 
La Intersindical 
Òrgan d’expressió de la I-CSC
Consell de Redacció
Joan Arimon, Ferran Casas,Jaume Clotet, Jordi Espot,Roger Malló i Carles Sastre
Col·laboradors/es
 Antoni Alarcón, Pablo Bonat,Josep Falcón, Marc Faustino,David Hereu, Miquel Martín,Isabel Pallarès, Àngel Ramos,Nestor Sastre, Eduard Suàrez,Ramon Puig, Josep Vall i Cris-tina Vidrier
Coordinació i disseny
Jordi Espot
Tiratge
15.000 exemplars
Dipòsit legal
B-41939-2002L’opinió del sindicat s’expressaa l’editorial
Codi de l’entitatCodi de l’oficinaClauNúmero de compte
> Malauradament,la Unió Europeaestà dominada peruns estats en lamajoria dels casoscentralistes queapliquen de formaimplacable elneoliberalisme
La
Intersindical
Juny 2004
Hem de ser euroescèptics?
Molts som els treballadors i treballadores d’aquest país –sobretot aquells que van lluitar contra la dictadura i pels drets socials inacionals durant els anys 60 i 70– que vam creure que Europaens solucionaria alguns problemes. L’any 1986 els treballadorscatalans entràvem, amb la resta dels de l’Estat espanyol, a l’antigaComunitat Econòmica Europea, ara Unió Europea. Ho vam feramb il·lusió perquè confiàvem que en el bressol de la cultura i lacivilització mundial podríem sentir-nos catalans i europeus deforma plena i lliure i que la societat europea, més moderna iavançada que l’espanyola, ens respectaria com allò que som i vo-lem ser. Que es faria càrrec de la nostra problemàtica social i na-cional, i de la situació de la nostra llengua i queens duria una convergència real amb l’estat delbenestar de països com Alemanya, Dinamarca oHolanda.Però la realitat és i ha estat tossuda. La UE se’nspresenta avui com un club d’Estats capitalistespreocupats per defensar els seus interessos particu-lars i, el que és pitjor, els interessos d’un gran capitaltranscontinental que compta amb aliats implacablescom l’Organització Mundial del Comerç o el FonsMonetari Internacional –ara dirigit per l’exvicepresi-dent espanyol Rodrigo Rato–. I aquests interessoses defensen des de Brussel·les, passant per damuntdels drets socials i nacionals dels treballadors i elspobles que formem la Unió. És una Europa que ha renunciat atenir protagonisme polític. Sense esma per implan-tar una políticamediambiental, social o d’exteriors comuna i que només ha apostatper bastir un marc econòmic flexible, desregula-ritzat i insolidariper afavorir els capitalistes.La no-oficialitat del català a Europa és només un símptoma del’estatisme que hi impera, fomentat sobre tot per França, que ésl’Estat que ha practicat el genocidi cultural i lingüístic mésimplacable que es recorda al segle XX, intentant aniquilar dinsles seves fronteres realitats nacionals com la catalana, la basca,l’occitana, la corsa o la bretona. I al segle XXI la cosa no ha can-viat. Ha empitjorat perquè els francesos, temorosos pel creixentprotagonisme de l’anglès i per com pot afectar la seva «excepciócultural» la globalització, s’han entestat a blindar la seva
grandeur 
en tots els àmbits. ¿Ens estranya que els francesos s’hagin regiratcom lleons malferits davant del tímid intent d’Espanya de noméstraduir al català la nova Constitució Europea?. ¿Com s’entén queuna llengua com el català, parlada per 10 milions d’europeus i lamés importants de les «no oficials», no tingui cap visibilitat o re-coneixement i sí el tinguin el maltès –amb 360.000 parlants– ollengües amb menys de cinc milions de parlants com el danès, elfinès, el lituà, l’eslovè, el letó, l’estó o el gaèlic?.Malauradament, la UE està dominada per l’aparelld’uns estats en la majoria dels casos centralistesque apliquen de forma implacable el neoliberalisme,com ara França o Itàlia, o que s’hi sumen ambsimpatia, com ara el Regne Unit o Alemanya. I peraixò cal prendre una postura, articular una res-posta. No és recomanable, no ho ha de ser, renun-ciar a Europa. Aquest ha de ser el nostre marc dereferència supranacional, però cal introduir-hicanvis profunds, que la nova Constitució Europea,que segurament es votarà en referèndum i quepriva de protagonisme les «regions» en favor delsestats, dificultarà.I per articular respostes conjuntes i coordinades des de l’àmbitsindical en clau nacional i solidària, des de la Intersindical-CSCvam impulsar la creació, el mes de març de 2002 a Barcelona, dela Coordinadora de Sindicats Nacionals d’Europa, que més tardha continuat la seva activitat –vegeu la informació de la pàgina8– en la Conferència de Sindicats de Nacions sense Estat perdonar entrada a companys i companyes de països de fora delnostre continent. La nostra lluita global per una altra Europa ipels drets socials no fa res més que continuar amb més força iconvicció que mai.
 
 
|
03
primer de maig 2004
Un Primer de Maigper la consolidació
opinió
Jaume Clotet |
De bon matí,desenes d’afiliats i simpatit-zants de la nostra organitzacióes van concentrar davant elmonument a Francesc Layretper retre-li homenatge. Allà,sota un incipient sol de prima-vera i centrant la mirada de via-nants encuriosits, el secretaride Salut Laboral,Joan Arimon, i eldirigent de laFederació de Ju-bilats, VenturaNiubó, van adre-çar-nos unes pa-raules. Com sol passar, el mis-satge del company Arimon vacentrar-se en la tasca sindicalen el seu habitual to tranquil,mentre que en Niubó, semprecombatiu i disposat a la batalla,va fer algunes declaracionscontundents de caràcter políticdirigides als hereus del fran-quisme.
Extracte del discursd’Isabel Pallarès
«En el primer de maigd’enguany hem tornat areivindicar la necessitatde disposar d’instrumentslegals i econòmics queens permetin dissenyaruna política social d’acordamb les nostres necessi-tats. En aquesta clau hemelaborat el manifest ihem sortit al carrer perdemanar un sistema fis-cal més just. Ens cal serconscients que aquesttema suposa un drenat-ge important per a lanostra economia i quimés en patim les conse-qüències som la classetreballadora. Un panora-ma que de ben segurs’agreujarà els propersanys, en què patirem lesretallades de fons estruc-turals de la Unió Europeaque es destinaran als nouspaïsos adherits.En aquest mateix sentitcal remarcar els canvisque suposa a la UE lanova constitució. Un copmés, ens marquen unterreny de joc on noméshi són com a titulars elsEstats, i ja sabem que elmarge que aquests dei-xaran a les nacions sen-se estat és nul. Ambl’euro es va desterrar elconcepte de la políticamonetària com a factord’incidència sobre lacompetitivitat. Si no vo-lem seguir veient commarxen i tanquen empre-ses, hem de competir enigualtat de condicionsamb el nostre entorn. Iaixò implica apostar perles infraestructures, unsserveis públics de qua-litat, la formació, la tec-nologia i la investigació.Ens calen molts més re-cursos dels que tenim i totaixò, als Països Catalans,ara per ara no és viable.Ens urgeix una revisió dela relació econòmica ambl’Estat per tal que en cincanys puguem superar eldèficit fiscal, i això supo-sa demanar la implicaciódels treballadors i treba-lladores del país, però tam-bé una aposta decididai valenta dels polítics».
Manifestació i dinar
Immediatament després del’homenatge a un dels pionersen la defensa dels drets labo-rals i nacionals dels catalans,els participants van dirigir-se ala P. Universitat i es van aplegaramb altres companys per tal departicipar en la manifestació dela Intersindical-CSC. Amb uncert retard, cau-sat pels sempreprevisibles «pro-blemes logís-tics», la comi-tiva va arrencar, encapçaladaper una immensa estelada (ve-geu foto d’abaix). Des de la fur-goneta, es cridaven els habi-tuals eslògans per megàfon,secundats amb entusiasmepels manifestants.Precisament, una de les nove-tats de l’edició d’enguany vanser les banderes roges del sin-dicat, que van voleiar al costatde senyeres, estelades i delsentranyables «xinos».La marxa, que va reunir cente-nars de persones, va recórrerel carrer Pelai i va baixar perles Rambles fins Santa Mònica. Allà, la nostra secretària confe-deral, Isabel Pallarès, va llegirun discurs en elqual reclamavala fi del dèficitfiscal de Cata-lunya, noméscomparable ambel dels territoriscolonials, així com un augmentde les partides pressupostàriesdestinades a garantir l’equilibrisocial.Posteriorment, a l’hora de di-nar, es va celebrar la ja tradicio-nal arrossada popular a la plaçad’Osca, al barri de Sants. Lagent de l’Arran ens van tornara cuinar una paella immensa.
Per cinquè any consecutiu, la Intersindical-CSC va sortir al carrer amb motiu del Primerde Maig. Enguany, el missatge reivindicatiu del nostre sindicat va centrar-se en lasolidaritat ben entesa. És a dir, com deia el lema de la jornada,
Menys dèficit fiscal, més justícia social 
 , per denunciar l’espoliació fiscal que pateix Catalunya i el creixentdesbastellament de l’estat del benestar.
 Val a dir que l’acte va aplegarmés gent que mai, ja que vamarribar quasi a les 250 perso-nes, fet que garanteix la conti-nuïtat de la convocatòria i evi-dencia la línia ascendent delsindicat. Després del dinar, jaen la fase mandrosa dels cafès,el periodista de TV3 Pol Marsàva presentar l’acte de cloendade la jornada. En primer lloc,el portaveu de l’Espai Jove,Sergi Perelló, va celebrar l’èxitde la convocatòria i va fer unacrida a mantenir l’empenta decara al futur. Posteriorment,Isabel Pallarès va tornar aprendre la paraula per fer elsagraïments de rigor i assegurar,davant l’afiliació, que totsplegats tornarem a treballarfort tot un any per tal que l’anyvinent siguem més gent i méscombatius quan arribi el Primerde Maig.L’acte de Barce-lona es va cloureamb el so de laMuixeranga,l’himne nacionaldels Països Ca-talans. Però nova ser l’única convocatòria deldia de la Intersindical-CSC. ALleida, el nostre sindicat va par-ticipar en una manifestació uni-tària juntament amb altres or-ganitzacions nacionals i sindi-cals, com ara l’Assemblea Pa-gesa, CGT, L’Espenta o lesJERC, que va aplegar unes 300persones.
> La «paellada» vaaplegar més gentque mai: quasi 250persones> A Lleida, la I-CSCva participar enuna manifestacióunitària
La manifestació unitària pels carrers de LleidaAspecte del dinar a la Plaça d’Osca de SantsVista de la manifestació de BarcelonaLa furgoneta de la Intersindical-CSC
> Les imatges de la Diada
Search
Search History:
Searching...
Result 00 of 00
00 results for result for
  • p.
    • Notes
    Load more